Title:

Xarxes, aigua potable, tatuatges i cultura pop

## Panorama general de l’episodi Episodi d’**El Crepuscle** a *Ona Mediterrània* amb tres grans blocs temàtics: • **Regulació de xarxes socials per a menors** (cas d’Austràlia) • **Aigua potable, ecosistema i negoci de l’aigua embotellada** • **Riscos dels tatuatges sobre el sistema immunitari** • Tancament **cultural i emocional** amb *Mar i cel*, *Els Miserables* i cinema sobre Nuremberg. --- ## 1. Menors i xarxes socials: el cas Austràlia ### 1.1. Prohibició fins als 16 anys • Austràlia ha aprovat una **prohibició d’ús de TikTok, Instagram, Facebook, YouTube i altres xarxes** per a menors de 16 anys. • Les plataformes han de **tancar tots els comptes** de menors; es calcula que poden ser desenes de milers. • L’objectiu oficial: **“mesura de protecció de la infància”**, basada en estudis que mostren: - Exposició massiva a *assetjament*, *sexe* i *violència*. - **7 de cada 10 joves** han vist continguts d’aquest tipus. - Efectes en **ansietat**, *incitació al suïcidi* i altres problemes de salut mental. > "Si al cine hi ha +7, +15, +18… a les xarxes sembla barra lliure". ### 1.2. Dificultats reals per aplicar-ho **Problemes pràctics i tècnics:** • Edat mínima teòrica a moltes xarxes: **14 anys**, però hi ha **multitud de comptes falsos**. • Sense verificació documental, basta marcar una data de naixement falsa. • Es parla de: - **Selfies amb IA** i dades biomètriques per estimar l’edat. - Sistemes basats en *certificat digital* i responsabilitat dels pares. **Crítica clau:** fins i tot amb IA avançada, **sempre hi ha maneres de “votar” les barreres** (tutorials a Google, VPN, dispositius alternatius…). ### 1.3. Negoci de les dades i multes • Cor de la discussió: **“el negoci són les dades”**. • Plataformes com TikTok, Instagram, Amazon, etc. **monetitzen dades**, no només vendes. • Austràlia preveu **multes d’uns 30 milions d’euros** per incompliment: - Els tertulians ho consideren **ridícul** per empreses que poden facturar això en pocs dies. - Por que acabi sent com altres lleis: “**ja pagaré la multa, em surt barat**”. ### 1.4. Efectes col·laterals i paper dels pares • Alguns joves i col·lectius acusen la mesura d’**atacar la llibertat de comunicació**. • D’altres argumenten que, si treus les xarxes “oficials”: - Els adolescents poden fugir cap a **espais encara menys regulats** i més perillosos. - Es perd la possibilitat que els pares **supervisin** mínimament. **WhatsApp com a “xarxa tapada”:** • Inicialment vist com a simple missatgeria, ara inclou **grups massius i canals**. • Molts infants no tenen Facebook o Instagram, però **gairebé tots tenen WhatsApp**. • També s’hi difonen **vídeos violents**, *assetjament escolar* i continguts sensibles. ### 1.5. Control parental i picaresca • Controls parentals **només funcionen si el menor hi col·labora**. • A les escoles, dispositius com *Chromebooks* teòricament blindats s’acaben fent servir per: - Veure **partits del Mundial** o altres continguts bloquejats. - Saltar-se filtres amb guies trobades al mateix Google. • Es recorda que **sempre hi ha hagut picaresca**: - Entrar a discoteques amb el carnet del germà. - Carnets falsos per consumir alcohol abans d’hora. ### 1.6. Europa, Espanya i altres països • Nova Zelanda i països asiàtics també **es plantegen restriccions similars**. • A l’Estat espanyol, el debat per fixar **de 14 a 16 anys** com a franja regulada encara **tramita al Parlament**. • Es critica la incoherència d’un país que permet: - Publicitat constant d’**apostes esportives**. - Alhora parla de **protegir menors** de riscos digitals. ### 1.7. Televisió vs consum digital • Es remarca que els menors **gairebé no miren la televisió generalista**. • Tot el consum és via **contingut a la carta, streamers, influencers**. • Per tant, regular horaris televisius té **poc impacte** sobre adolescents. --- ## 2. Aigua: salut, negocis i medi ambient ### 2.1. Context: escassetat i conflictes • Es comenta una **alga tòxica** que amenaça el Gorg Blau. • Es vincula l’aigua a **conflictes geopolítics**: - Control de l’aigua en el conflicte **Israel–Palestina**. - Dependència dels EUA dels **grans llacs del Canadà**. • Es recorda la idea recurrent: la Tercera Guerra Mundial podria ser **per l’aigua**. ### 2.2. Quina és l’aigua “millor”? **Des del punt de vista ecològic:** • L’aigua **de pluja** és la més ecològica si està ben gestionada. **Per beure:** • Tradicionalment, s’ha valorat **l’aigua de pou**, “la més fresqueta”. • A nivell de **salubritat i control**, la tertúlia defensa que: > **L’aigua de l’aixeta és, en general, més segura que la majoria d’aigües embotellades.** ### 2.3. Controls sanitaris: aixeta vs ampolla • L’aigua de xarxa ha de complir **normativa estricta**: - **Anàlisis diàries** de potabilitat. - Tractaments de clor, etc. • L’aigua embotellada: - Es controla **per lots**, no diàriament. - Sovint l’última analítica impresa és de fa anys. **Matís important:** • Tot i la qualitat a sortida de xarxa, els **dipòsits de les finques** sovint són: - *Pous de bacteris* si no es mantenen bé. - Responsabilitat de **comunitats de propietaris** i particulars. ### 2.4. Gust, mineralització i màrqueting • El mercat ha convertit la **“mineralització dèbil”** en sinònim de salut. • Segons el divulgador: > Dir que l’aigua de mineralització dèbil és “la millor” és una **barbaritat**: li han tret bona part dels minerals útils. • Diferents aigües tenen **gusts molt diferents** (aixeta, descalcificada, osmosi, diverses marques). • El problema principal de l’aigua de l’aixeta aquí sovint és: - **Excessiva calç** per a persones sensibles. - Gust de *sal* o de tractament. • Solució: **petits descalcificadors o equips d’osmosi** domèstics. ### 2.5. Aigües premium i “aigües tractades” • Es critica el negoci de: - Aigües **de luxe** (Islàndia, Tennessee, “Aqua di Cristallo – Tributo a Modigliani” a 55.000 € l’ampolla). - Aigües “tractades” que són **aigua de xarxa filtrada** i venuda com a “especial”. • A la restauració: - Hi ha **cartes d’aigües** i marques pròpies del restaurant. - Quan cobren aigua de xarxa **és il·legal**, ja que per llei t’han de donar **aigua de l’aixeta gratuïta** si la demanes. ### 2.6. Impacte ambiental del plàstic • Només es recicla **menys del 40%** dels envasos d’aigua a nivell europeu. • **Un 60%** acaba a abocadors, entorns naturals o al mar. • Es calcula que cada any arriben als oceans **8 milions de tones** de plàstic en forma de botelles i envasos. > El plàstic d’ampolles d’aigua és una **catàstrofe ambiental** de primera magnitud. --- ## 3. Tatuatges i sistema immunitari ### 3.1. L’estudi amb ratolins Institucions implicades: • Institut d’Investigació en Biomedicina (Universitat de Berna) • Universitat Mèdica de Berlín • Universitat de Pavia Metodologia: • **Tatuar ratolins** a les extremitats amb les tintes **més populars a Europa** i regulades. • Colors utilitzats: **negre, vermell i verd**. Resultats principals: • **Inflamació persistent** dels **ganglis limfàtics**, sobretot els més propers al tatuatge. • **Alteració de la resposta immunitària**, que afecta l’efectivitat de diverses vacunes. ### 3.2. Efecte sobre vacunes i defenses • En el model de ratolí, els tatuatges podien: - **Reduir l’efecte** de vacunes com la de la covid (el sistema responia menys). - Provocar **sobrerreaccions** amb altres vacunes, com la de la grip. • Afectaven sobretot: - *Macròfags* (cèl·lules que engoleixen cossos estranys). - Anticossos **IgG** i **IgM**. Mecanisme suggerit: • Els macròfags **s’empassen partícules de tinta**, però: - Acaben **morint** per aquesta ingesta. - Es veu compromesa la seva funció de defensa. • Els efectes es mantenien de manera marcada durant els **dos primers mesos** després del tatuatge i encara més temps a menor intensitat. ### 3.3. Colors més problemàtics • Totes les tintes tenen impacte, però: - **Vermell i negre** són les que generen les respostes **més extremes**. - El **verd** també afecta, però de manera menys intensa. ### 3.4. Implicacions per a humans • Els científics subratllen que **no és sorprenent** que hi hagi reaccions: un tatuatge és **una entrada de material estrany** dins el cos. • Ara cal comprovar: - Si en humans els efectes són **similars** o més greus. - Quin impacte tenen en **vacunes, malalties autoimmunes, tumors**, etc. • Es recorda que ja hi havia reticències sanitàries: - Alguns **anestesistes eviten epidurals** a zones tatuades per no arriscar-se a **introduir tinta al sistema nerviós**. • Context social: - Abans tatuatges = **mariners, presos, màfia asiàtica**. - Ara hi ha esportistes i gent amb el cos **gairebé completament tatuat**. - L’estudi posa en qüestió la innocuïtat d’un fenomen **massificat**. --- ## 4. Tancament cultural: Mar i cel, Els Miserables i Nuremberg ### 4.1. Nostàlgia amb “Mar i cel” • Es celebra la **darrera gira** (suposadament definitiva) de *Mar i cel* a Barcelona. • Records personals dels tertulians: - Primer muntatge a finals dels **80** a l’Auditori de Palma amb el famós **vaixell escenogràfic**. - Impacte emocional del **final tràgic** (els amants com “cel i mar” que es troben a l’infinit, la mort). > "El mar és com un desert d’aigua…" – es rememora la cançó icònica. • Es comenta la nova **versió filmada per al cinema**: - Enregistrament multicàmera d’una funció. - Protagonitzada per **Anna Blanch (Blanca)** i **Alexis (Alex) Pasqual**. - Es valora que **canten bé**, però hi ha nostàlgia per versions anteriors. • Es reivindica especialment el muntatge de **2004** al Teatre Nacional de Catalunya, amb: - **Elena Gadel (Elena Delgado)** - **Carlos Gramaje** - Aparició de **Joan Lluís Bozzo** en muntatges anteriors. ### 4.2. “Els Miserables”: el musical total • Es considera **Els Miserables** el millor musical contemporani, per damunt fins i tot d’**El fantasma de l’Òpera**. • Es menciona la nova producció **a Madrid**, on Alexis Pasqual fa de **Cosette**. • S’escolta “**Stars**” interpretada per **Russell Crowe** en la versió cinematogràfica: - Es debat si el personatge de **Javert** és “dolent” o simplement **obsessionat amb la llei**. - Es recorda el seu odi cap a un “simple lladre” que un dia li va fugir. • Es parla de les pròximes **funcions d’El fantasma de l’Òpera** a Palma: - Alguns tertulians ja tenen **entrades comprades**. ### 4.3. Cinema: “Nuremberg” i actors • Es comenta la pel·lícula **“Nuremberg”** recent: - Amb un **Hermann Göring** molt potent com a antagonista. - El **jutge** (interpretat per Matthew Goode) genera debat: no acaba de convèncer tothom. - El **psiquiatre** del film és interpretat per **Rami Malek** (recordat per fer de Freddie Mercury). • Es fa un paral·lel jocós amb la justícia espanyola i el **Tribunal Suprem**, imaginant què faria amb els criminals nazis. ### 4.4. Homenatge final a les mares • Es tanca amb una **“carta d’amor filial a una mare”**: - Cançó d’**Els Pets / Lax’n’Busto** (etapa amb **Salvador Asero** com a cantant) del disc *Relats* (2007). - Homenatge a la mare pròpia però també a **totes les mares**. • Aquest final serveix com a **“final feliç”** i com a **benvinguda a un temps nou**, tal com havia avançat la secció “El sentit de la vida”. --- ## 5. Idees clau de fons • **Tecnologia i xarxes**: el problema no és l’eina, sinó **l’ús que en fem** i el **poder econòmic de les dades**. • **Aigua**: el recurs més bàsic es converteix en **producte de luxe i font de contaminació plàstica**; l’aigua de l’aixeta ben controlada és **més racional**. • **Tatuatges**: allò que es percep com a estètic i inofensiu pot tenir **conseqüències immunitàries serioses**. • **Cultura**: els grans musicals i pel·lícules serveixen de **marc emocional** per parlar de comiat, memòria i relacions familiars.

['xarxes socials', 'menors', 'Austràlia', 'TikTok', 'Instagram', 'Facebook', 'YouTube', 'control parental', 'assetjament digital', 'salut mental', 'dades personals', 'IA', 'aigua potable', 'aigua embotellada', 'escassetat d’aigua', 'Gorg Blau', 'plàstic', 'medi ambient', 'tatuatges', 'sistema immunitari', 'ganglis limfàtics', 'vacunes', 'Mar i cel', 'Els Miserables', 'musicals', 'cinema', 'Nuremberg', 'Ona Mediterrània', 'El Crepuscle']