Sense xarxes no són res.
Bon vespre a miques i a mi, benvinguts tots al Crepuscle en Cent Estals. Això és el Crepuscle 2150. A nosaltres ens agraden aquests nombres redons. 2150 vespres aquí al Crepuscle, vespres aquí a Ona Mediterrània.
I començàvem parlant que sense xarxes no són res. Això sona a cançó d'aquesta com a tremenda. Sense tu no són res. Sense xarxes no són res.
Això era una cançó d'amaral. Ah, que sí, em sonava amaral. Sentir-nos oïnada, no? Sí, sí, sí. Idò, perquè na Maria m'ha dit, avui xerraré d'això. Maria Antic, bon vespre. Bon vespre. Només fa un parell d'hores que Austràlia ha prohibit tenir menors de 16 anys. Ha entrat en vigor fa una sèrie d'hores perquè, clar, quan Austràlia va avançar, sí, el fet que el menor de 16 anys utilitzin determinades xarxes socials.
Que teòricament això està... No sé, a partir de quan se pot fer un compte d'això? Crec que a partir dels 14. Des 14, això, però... Sempre s'han fet embuis d'això, no? Sí. I ara Austràlia diu que això va de bo. Sí, que va de molt seriós. Després en parlarem una miqueta més, perquè hi ha altres països que ja també s'ho estan plantejant.
Molt bé, això ho tractarem avui en aquesta secció que se diu vida intel·ligent, però també tenim un espai per la ciència, avui el dic. Bon vespre. De què va això avui? Avui pràcticament segur que podré parlar-te d'aigua. Aigua? Esquesesa d'aigua o aigua en general? No, aigua en general. Aigua en general, sí. I tatuatges, Ventura.
Aigua i tatuatges. Dos temes interessants. I si tinguéssim molt de temps, de ronyons, però bé. Ronyons amb aigua igual tenen que veure o no. Sempre et recomano veure bastanta d'aigua perquè funcionin bé, no? Sí, sí. El que passa és que no ens hem de passar tampoc. No. Perquè si els faig massa feina, pobres... Una cosa normal. Sí. Normal. Lo difícil que ets la normalitat.
Joan Roca, avui, bon vespre. D'ús en aquesta secció teva. El sentit de la vida, de què va avui? Sí, avui donarem fa d'una despedida per sempre més. Per sempre més, sembla-se. Però també hi haurà temps per fer referència a una qüestió que té a veure amb donar-se benvinguda a un temps nou.
I fins i tot, un final feliç. Per tant, acabar, temps nou i final feliç. Final feliç en forma de carta d'amor filial a una mare. Mira quantes coses avui. Moltes, moltes. No sé si t'han d'entendre tant. Sí, segur que sí. Crec que sí, crec que hem de començar aquest programa ara tot d'una, amb una producció que, com sempre, és de la Maria Moreno i un control tècnic que és de la Maria Olivet.
Aquesta sintonia ens dona la vida intel·ligent de la mà de Maria Antic.
Bé, ho dèiem fa un moment. Saps que joves menors de 16 anys, ara mateix, a Austràlia, ja no paren utilitzar TikTok, ni Instagram, ni Facebook, ni YouTube, ni no sé quantes xarxes socials més. No sé, m'agradaria saber veure connectar amb qualque a Austràlia, a veure què passa. Qualque que estigui fora de la llei, a veure què compta. Però Maria, això aquí és impossible d'aplicar.
Tu creus? Home, mira, si estan com estan tenint dèficit de psiquiatres i psicòlegs, si això se posa en marxa, tu saps què passaria? A mi m'adona la sensació que aquí i allà. No, no, no. No, no, no. Per tant de la premissa que posen dubte que se pugui aplicar allà.
Clar, entre altres coses perquè el govern, qui ha treballat les companyies, ha fet d'eliminar els comptes, en teoria, aquestes convenies, a hores d'ara, ja han d'eliminar tots els comptes de menors de 16 anys. Clar, la primera pregunta que jo me faig és... Quants d'hi ha? No, quant de comptes falss s'han fet a les darreres hores? Clar.
Sí, sí. Si no te demanen cap document per... Tu dius, quant d'ells tens? 67. No, però a veure, amb aquesta coseta que m'ho sosta tant, que s'hi diu intel·ligència artificial, aquestes mateixes companyies, si volen... Saben de tot. Tenen formes alternatives de sabre si qui utilitza amb bastanta precisió, t'arribaria a dir jo. Sí? Sí. Però tu ho has dit, si volen. Exacte. Ho heu dit, si volen, tenen eines per poder-ho sabre. Això...
Té una base, diguem, científica. Vull dir, no sé si hi havia una campanya, ara no fa molt, que deia això, era un anunci de ràdio que jo sentia, que deia que no deixaries o no t'enduries en el teu fi a prendre copes en 14 anys, no el posaries allà a una barra o jugar...
a pòquer, en 13 anys, posaven una sèrie d'exemples. I la de les xarxes socials és així. En els fons és així. És a dir, si li donem barra lliure a un infant de 12, 13, 14, clar, el problema és el límit, però si el límit és 16, per exemple, per comprar beguda, o és 18. 18. Encara pitjor m'ho posa. Esclar, potser diran, no, no és el mateix. Va, d'acord, no és el mateix, però sabem que a vegades...
amb aquestes edats tan primerenques, a vegades sí que pot provocar una addicció en aquestes xarxes. S'argovent d'argovent australià, simplement, que han fet estudis, que és una mesura de protecció cap a la infància, perquè el que aboven és que els joves, els infants, estan contínuament exposats a assetjament, a sexe, a violència,
i que el que volen és una manera de protegir-los. Jo crec que és un argument més que vàlid. En diversos estudis, aquí tinc una notícia que surt que, per exemple, en nins de 10 a 15 anys el 96% tenen xarxes socials. El 36% és el 100% de 10 a 15 anys.
Tothom, tothom. Clar, un nen de 10 anys, 11 anys, exposat a totes les imatges de violència que pugui veure... Ara estic pensant, per exemple, si en el cinema hi ha pel·lícules que t'hi diuen per major de 7 anys, per major de 15 anys, per major de 18 anys... I els videojocs, també. A la televisió, i resulta que a través de les xarxes socials, allò va rellibre.
També ho veus en el cinema. Sí. Perquè s'ha controlat la part, també. Sí, no s'ha... I després, també en aquests estudis, diu que 7 de cada 10 joves han estat exposats a continguts d'aquest tipus. És a dir, que d'alguna manera sí que hi ha una argumentació més que vàlida, més que contundent,
per part del govern nostre ja de dir el que volem és protegir els nostres infants i joves. Per què? Perquè tot això, el que provoca són problemes d'ansiedat, el tema d'incitació al suïcidi, que em parlàvem, crec que era la setmana passada, i aleshores s'han d'aprendre mesures d'aquest tipus contundent.
Les companyies que tu deies Biel, si volen, valen a sobre. Bueno, són moltes que posarà el govern a estudiar. Estan al voltant dels 30 milions d'euros. 30 milions? Per les operadores, s'ho suporta. Sí, sí, sí. És barato. Sí, jo era la pregunta que m'ho feia si això...
Sí, això... És una multa salada, aquesta. Deixa't estar. Això és el que qualsevol d'aquestes plataformes, Pentura, ingressa en tres dies, de vendre les dades que aquest mateix esmenor li genera. Per tant, és barata. O la multipliques per cent, aquesta xifra, o... Passarà el mateix que mos passa aquí amb moltes lleis. Ja pagaré multes. Que me surt barata.
I en canvi aquí, que estan amb les antipodes d'Austràlia, els sauvatges que remenen les cireretes per aquí estan convidant-les a les baus. Com a contrast. Sí, sí. I una cosa, perquè, clar, les xarxes socials, en el principi, no sé si recordeu, que el WhatsApp, això el WhatsApp missatgeria, i com que no eren xarxes socials,
Però ara darrerament veig que sí, que considero una xarxa social en què no és només un missatge de tu cap a jo i a l'inversa, sinó que moltes vegades són grups i grups d'adolescents. I darrerament canals i tot. I canals. Darrerament canals. A la qual cosa ja cada vegada aquesta línia que hi havia de diferenciació, cada vegada... Ho dic perquè potser hi ha nins que no tenen TikTok, sí que potser ja en tenen quasi tots.
Però clar, Facebook no en tenen. I te diria que Instagram n'hi ha quejat ni tampoc, perquè s'estima més TikTok. Però vull dir que tots tenen WhatsApp. Sí. Que també per la que deies de difusió de vídeos de qualsevol cosa, de violència, això circula.
I a vegades també intervé en el que és l'assetjament escolar o fora de l'escola. És tremendo, perquè quan parlem d'aquestes coses moltes vegades donem aquest que caire, que en el final és molt tremendista i fa ràbia perquè la tecnologia en si no és ni bona ni dolenta, els us que li donem. I es veu que potser un ús més capat facilitaria més les coses, no?
Però jo crec que ha de ser un ús per part de tots. És vera que potser s'ha de protegir els infants de totes aquestes mans negres, oscures que s'apassetgen, de la violència i de tot això. I s'han de fer coses. Però els mateixos adults també ens han de sobreprotegir d'aquesta sobreexposició a tot el que són xarxes. En parlant.
En parlant més d'una vegada aquí, clar, ja han sortit joves que diuen que això és d'allà australian, no?, que això és que tantà contra la llibertat de la comunicació. Joves de 15 i 16 anys que han dit, escoltau, és que això no... i ja van duit en el tribunal.
Hi ha hagut també vows que diuen, clar, si els joves estan en xarxes socials, això permet que els pares, d'alguna manera, si volen, també, poden fer un seguiment d'aquestes xarxes.
En aquest cas, en Escaida, que els prohibeixin i que no els puguin utilitzar, això a puntura pot fer que joves se'n vagin a cercar altres vies d'internet, altres vies de xarxa, inclús molt més perjudicials i que a més no tenen aquesta supervisió o que puguin tenir aquesta supervisió per part dels pares.
Perquè hi ha un control parental, no? Sí, pot haver de control parental, amb tot això, i en canvi... Unes dispositius... Sí, i en canvi, ja me puc imaginar...
Un adolescent, 14 o 15 anys, mataien ara mateix totes aquestes xarxes socials. Què faig? Me'n vaig a cercar a veure si em puc trobar altres vies, altres maneres, altres... I les troben. I les troben. I se troben.
Hi ha un cas molt paradigmàtic, que són aquests Chromebooks escolars, Chromebooks o altres coses civilars, que diuen que és impossible perquè Google té una política molt severa i Google controla i Google no sé què.
Te'n vas a Google i demanes com votar-me aquestes barreres per arribar a... Jo recordo quan hi va haver el Mundial aquell de Qatar i deien, no, no, els alumnes no arribaran a... Podien arribar allà on volguessin, podien veure partits... Tots els partits de formar el que volien. Hora escolar, s'hora que fos. La qual, que també deiem, no, hi ha eines per...
perquè control, però que també hi ha sistemes probablement per votar-se, i el que tu dius, cercar-ho a un altre lloc i que a vegades pot ser més perillós que Instagram. Clar, perquè és això, potser si en aquest cas, que es veient el partit de futbol a través del dispositiu que s'empleaven a les escoles,
Però d'alguna manera, Pantura sí que de les escoles amb els mateixos pares podrien detectar. En canvi, si això no existeix i van a cercar un avió que ve de saber tu per on va, ni això.
I el que tu has dit, o en Vial ha dit, el tema de les dades. És el negoci. És el negoci. O sigui, TikTok o Instagram, el que estan interessats. Totes. I no només dels menors. Volem dir que és el teu gmail. Sí. Per tant, el que volen són dades. És el seu negoci. Fins i tot és un negoci d'Amazon. No es vendrà coses. No es vendrà coses, es vendrà dades. Sí, es vendrà les teves dades. Perquè una de les coses que he llegit
que no sé si això és real o és... Has intentat fer una verificació de la data a través d'un selfie. Ah, bueno... Ah...
Ho vaig també falsificar-lo. Me diguessis a través d'un certificat digital com aquest que manegem tots darrerament per moltes tràmits en l'administració, t'ho diria que això és una altra història. I si a partir d'aquí fas una llei que et digui tot el que es faci a partir d'aquest certificat, tu ets el responsable. De tal manera que aquests menors no aconseguissin que els pares els obrissin, es compta i a partir d'aquí utilitzar-lo, etcètera. Bueno, la història de pintura canviaria una mica. Però bé.
A veure, un selfie, a partir de dades biomètriques de la cara, etc.
Avui en dia l'intel·ligència artificial és molt sorprenent. No sé si arribaria a perfilar-te en precisió 16 anys, ja has dit que era. 16 o no. Podria ser que sí. Tendria més sentit el que tu has dit. I tornem llavors de sempre. Si s'arriba en això que tu dius, tornarà a acusacions que s'ha estat, vol controlar tot això...
S'hauria de controlar també a veure quin mètode tu fas et selfie. El cap que fa un parell d'anys s'hi va posar de moda una aplicació que tu li enviaves a una foto teva i te'n veia. La quantitat d'anys que tu li deies. Era un entrenament d'una intel·ligència artificial russa, en concret, després va ser per a... També ho pots enganar, saps? Que jo tot el que...
Tot el que he vist que proposaven, he vist que tot tenien sortides. No he vist res contundent de dir, no, per aquí no se pot filtrar res. No ho veig. Països com l'Àsia o Nova Salanda això estan plantejant, també, posar restriccions d'aquest tipus.
Espanya, tu que deies Joan, encara està en tramitació parlamentària aquest tema que entre 14 i 16 anys se pugui obrir un conte de xarxes. Està en tramitació parlamentària més i anar enrere.
A Espanya, de moment en què qualsevol programa d'esports que puguis sentir en dissabte, en diumenge, bé, en dilluns o en dimarts o en dimecres, de futbol, constantment, constantment facin publicitat del tema d'apostes, només amb això, ja tant l'altre dius, és impossible, aquí no hi ha cap...
possibilitat que aquest tipus de coses se volen tirar endavant. I se va intentar prohibir. Sí, i el ministre que se va ficar amb això no el varen matar de miracle. Sí, hi havia també, no sé si ara existeix encara, una franja horària en què només se podrien fer determinat tipus de... Denuncis. Denuncis i de tipologia de programa
Però jo no sé si això ha anat... Això avui en dia, això que tot està a la carta, podcast... Això no és tant de problema perquè els menors no miren tele.
99% dels menors no mirant tele. Estava qui sigui. No mirant tele, però tenen seguidors. O sigui, són seguidors de gent, prescriptors, que els diuen consumaix això, consumaix l'altre. Ah, sí, això és diferent. Això és diferent, però em referia... No, no, però jo, perdona-te... Que estic a favor de tu, la tele està en vies d'extinció. La televisió o el televisor?
Que no és el mateix. La màquina probablement no. No. Jo quan dic a la televisió em refereixo a la televisió... General, generalista. Aquesta és la que morirà. No, és la primera que morirà. Molts de continguts que es poden veure per televisió es veuen després amb altres dispositius. Sí, sí, correcte.
És un món canviant i el complicat a vegades és aplicar lleis que se puguin complir i aquestes coses que tenim. A més, he picares que n'hi ha hagut sempre. Ho dic per votar-se. Ets australians segur que cercaran un sistema per... Home, els australians per votar no estan. Doncs se'l votaran. No sé, jo tenc dues filles, se duen dos anys. I clar, jo amb el temps de dèiem clars que en el carnet d'una entrava l'altra també, la petita.
Bé, tampoc no hi haurà passat res a un bar, a una discoteca... No, no passarà res, però potser poden consumir alcohol en una edat més menor i això d'entrar en el carnet del germà o de la germana... O en carnet falsos. Era una temporada que circulava molt de carnet falsos. Hi havia unes picares aplicades en aquestes tecnologies
Jo ho veig difícil, i quan se diu de controls parentals, no sé fins quin punt aquest control són efectiu, no ho sé. Són efectiu si s'ha de lot i ve a bé. Ja. És a dir, sap que et disteixen i diguem... I supos que hi ha l'encebre que han votat sota menys control parental de la manera. Sí, segur que sí, no he investigat el tema, però segur.
Bé, farem un seguiment. Menci d'allà passa a Nova Zelanda, vota a Nova Zelanda i vota a altres països. Sí, de franja horària en franja horària. Sí.
Bé, jo penso que aquí no només s'hauria de parlar d'estat espanyol, a la Unió Europea s'hauria de posar també. Hi ha coses en què dius, si per qualsevol cosa ha de servir la Unió Europea que serveix per poques coses però pentura per això, sí que s'hauria de posar. Sí, sí.
Sí, perquè als Estats Units ja sap que va d'una altra pala. Si volen llevar TikTok és per posar lo de Trump o el que sigui. Vull dir que volen... No sé com va acabar allò. Volien que la filial nord-americana de TikTok ja no tingués relació amb Xina. Intercanviar les dades amb Xina. Sí, sí. Que se digui Trump-toc. Trump. Trump-toc.
Alguna cosa més? No, ho deixem aquí. Ho deixem i ja hem tocat la setmana aquí. Molt bé, idò. Feim ara una petita pausa i tornem tot d'una en el crepuscle en 100 estals. Escoltes Ona Mediterrània. Des de la 88.8 de la freqüència modulada.
La palmesana. La palmesana. Compri la palmesana. Si ha de fer un regalet o un detallet, compri la palmesana. No confondre la palmesana, que això es formatge es va també, però no són joies. Gràcies!
Escoltes Ona Mediterrània gràcies al suport de les persones associades. Ajuda'ns tu també. Associa't. Fes créixer Ona Mediterrània.
Fins demà!
Aquesta fantàstica sintonia ens duen al món científic en Bielbic. Mira, t'havia de dir que parlarien d'aigua i de tatuatges i pintura de ronyons. Mira, la qüestió de l'aigua que darrerament està bastant d'actualitat al llitgit d'ahir, que està a punt de contaminar tota l'aigua del Gord Blau. Sí, una alga tòxica. No ho sabia, no ho sabia.
Una alga tòxica. Sí, una invasora d'aquestes que... Per mi han dit que l'han retirada o que la retiraran, però aquestes coses... Pinto malament. Ves alerta que no torni.
Bé, diuen sempre que la Tercera Guerra Mundial, si no ha passat ja i no m'ho hem temut, vendrà per l'Aigo. El conflicte d'Israel i Palestina té alguna cosa a veure en l'Aigo, per exemple. Sí, impressionament que fan els israelians en els palestins.
És heavy, eh? I ja fa molts anys que es parla que els interessos que els Estats Units té en Canadà no només són geopolítics, sinó també d'aigua, perquè pràcticament tota l'aigua que consumeix els Estats Units prové del Canadà. Tota?
En gran part dels grans llacs aquells i tot allò. Sí, sí, sí. La gent que t'ho has fet, de dalt cap a baix i d'ací. És com a península d'Espirineus cap al Mediterrani. Talment. I d'unes cases d'allà de Nord-Amèrica, les coses van una miqueta així. Ja han tingut les seves disputes per aigua. Nord-americans i Canadà, sí.
Aquestes coses que a vegades prenem a broma en Trump, que sigui Canadà, que sigui Groenland i això, hi ha un darrere, hi ha una motivació. Sí, però ens queda cada dia consumir més aigua. Aquesta intel·ligència artificial ja ho hem comentat altres vegades. S'ha de refredar. Necessitar aigua per refredar. Bé, això t'ho contaré la setmana que ve. Idees que hi ha per refredar. Aleshores, aigua, on vull arribar jo?
S'aigua més ecològica? Quina és? Més ecològica? La de pluja. La de pluja? Anant relativament bé. I la millor per veure? La millor per veure se despou. Se despou aquí tota la vida. La més fresqueta. I la més segura a nivell de salubridat?
S'embotellada, aquesta. El laboratori del doctor Rodés. Aquest senyor només fa feina per ser s'embotelladora. No veneu fixats i mireu? Qualsevol laboratori del doctor Rodés, Barcelona. I d'això deu ser millor per aquest senyor d'aquest laboratori. Sí, perquè si no te diuen que té de tot... Però la majoria dels mortals és de grifor.
La més ecològica, la més barata, la més saludable, etc. La més barata, tampoc és segura. Ara, la més saludable, vols dir? Sí. Perquè està totalment preparada, colorada... I no només per això, a veure. Ara com ara?
Existeix per normativa la sol·liatoriedat de dur a terme anàlisis diaris de tota l'aigua corrent que ens arriba en els grífons. I què no els fa el doctor Rodés? En canvi, s'embotellada no. S'embotellada com a molt va per lots.
Això tens raó. En el millor de les cases no ha parlat, ni a vegades ni a això. I el que està impresa és l'etiqueta, t'ho posa a vegades que és del 2021. La darrera analítica que li feia. No tenim cap ampolla aquí d'aigua, perquè si no... Sí, però el control d'aigua que surt de les aixetes, clar, jo, imagino que aquest control se fa...
per entendre'ns, de mai fins a les residències. En Esquerra de Palma, sí. Però llavors, clar, Esquerra de Palma, però llavors s'haigut que pugin els dipòsits de les finques, per exemple. Qui controla això? Perquè els dipòsits de les finques són habitualment... Entre cometes, el que tu fas dintre teva és una altra història. Sí, perquè les finques moltes vegades són pous de bacteris.
Comunitats de propietaris. Sí, això no t'ho negaré. Exactament igual, vull dir que si tu descuides els grifons de Cateva, etcètera, vull dir...
Ja me referé, diguem, a... com diu, com deient a meu, a peu de casa. Sí, però les comunitats de propietaris aquí tenen una... Perquè en certa ocasió varen fer net i... Això és un altra història. Varen concretar una empresa i... Això és un altra història. No varen fer un anàlisi, però no importa. Era una cosa bastant curiosa. Això és un altra història.
També podríem discutir la necessitat si avui en dia aquí són necessaris aquests depòsits o no. Però bé. Perquè si no, una alternativa... Comptadors individuals. No, sí, comptadors individuals i si lluis molt amunt, bombes de pressió i aleshores diguéssim ja no necessites tenir depòsits. Aquest depòsit el que t'agrandeixen és una certa pressió a tot l'edifici. Per qui aguda, per l'anclar. És a dir, un motor que t'aguéssim de pujar a l'aigua fins a dalt de tot i després a partir d'aquí qui aguda.
I a caiguda, a caiguda i moteret, si vols. Sí, s'ha pressionat allà fins a finca d'altres pisos, no hi ha cap problema. A partir dels quarts... O 5 o 6. Segons el punt de palma, 6. Sí, però bé, la mitjana és quart. Bé, bé, necessites moteret, ja està. Tampoc és tan problemàtic.
Aleshores, primera cosa, tenim el tema de qüestions de seguretat. Estan infinitament molt més analitzades les aigües públiques, de grifor, a tot s'estat, no només aquí, que no, diguem, les aigües embotellades. Primera cosa. Segona cosa, en termes de solubilitat, darrerament, si tu te fixes en el mercat, les aigües que més se bevenen, entre còmates, són les de mineralització dèbil. Això és una barbaritat. Perquè, diguéssim, entre còmates, li estàs llevant la bo de l'aigua.
però se diu que és per... Perquè això afavoreix... Això afavoreix el gust. Ah. És a dir, que és l'únic en el que s'embotellada... La mineralització dèbil. Sí. Aigo, gust, com quedem. Sí. Però s'aigua té gust. Sí, clar. Tu tasto una aigo de grifos sense descalcificar i una aigo de grifos descalcificada. No, no, no. S'aigua de grifos també té gust. I ja hi notaràs canvi de gust. I si la passes per una hermosi tornaràs a trobar-li un altre canvi de gust. Val?
De la mateixa manera, el microtancat vos diré marques. Una determinada marca tu la tastes de vora una altra marca i ja veureu la diferència. Ah, tu distingeixes això. Determinades coses sí. La meva germana sí. No vull perjudicar ningú. La meva germana és una tastadora i et pot dir si és d'una marca o d'una altra. No, però sí tenc clar, per exemple, que hi ha un parell de marques d'Aigo
que a mi resulten molt males d'injerir i que a mi n'hi ha d'altres que no són molt fàcils d'injerir. Com també no és mineralització teu naigo, entre còmaters, és més fàcil d'injerir. Entre còmaters podríem dir que té més bon gust. Sí.
però li estan llevant o t'estan venent una aigua que en realitat t'aporta molt poc, perquè no t'aporta minerats. Com si fos una meravella. Com si fos una meravella sanitària o de salut, no? I aquestes aigües... Li estan llevant lo bo. I aquestes aigües que de vegades t'abonen...
De forades. Un preu que venen de... O d'Islàndia. O de Tennessee, que fan servir per fer whisky. És caríssima. Sí, que tenen... Aquestes de luxe. Això també deu ser bo al final? Una presa de por.
I aquelles que se van porar... Jo t'ho diria que no. O no especialment, no té per què se dolen, però no té per què se minen. I en el principi no van triomfar gaire, que eren unes depurades. Ah, uh, uh. Que te les venen, i clar, i si gent deia, no, però això no és aigua mineral, és aigua depurada. Sí, no, t'ho ha de posar clarament a sa etiqueta, el que passa és que si no llegeixis etiquetes. Normalment seriu tractada, aigua tractada. Ja, sa mineral, sa mineral ha de venir d'un manantial, sí o sí.
La tractada és simplement entre comates aigua de grifó que la passes per un descalcificador, per unes massis i les embotelles. Que aleshores aquí és com més desastre. La primera de tot, se sol embotellar amb botella de plàstic. Els plàstics, mala cosa, sobretot per aigua. I sobretot si passa molt de temps.
i no diguen ja si les tens posades en el sol, etc. No. És a dir, tema plàstics, que després aquesta és altra cosa. Resulta que a nivell europeu no arribam a reciclar ni el 40% dels envasos d'aigua que se generen. El 60% de la resta se perd, se tira.
I aquí és on ve, per exemple, un dels drames. Diversos estudis mundials diuen que se llancen cada any a la mà, creuers, etc., 8 milions de tonelades de botelles de plàstic.
Això és una barbaritat. Fa una barbaritat. Mira, sa com és que el món? És una que es comercialitza sota sa marca Aqua di Cristallo i, a més, edició limitada a Tributo a Modigliani. Una botella són 55.000 euros.
H2O, suposo. No, no ho sé. Vaja, els alps. I la bona temporada que en el restaurant se va posar de mal de tenir carta d'aigües. Sí, però això és de mal. Una pijada. No, però sí que es va a cara d'aquestes aigües tractades. Sí que els restaurants a vegades te donen la botella amb la seva marca. Ah, uuuh, això és una altra presa de mal.
Una altra presa de pel. Perquè és aigua de grifó que la te cobren i això és il·legal. Perdó, és per un osmosis. Sí, però això és il·legal. És a dir, l'aigua de grifó la t'han de donar per llei, la t'han de donar de forma gratuïta. Ja, un toç d'aigua. Sí.
I estan obligats a servir-te-la. Que molts consumidors no ho saben. Jo això ho he vist a altres indrets del món ibèric. Del món ibèric i de fora. Tu te'n vas als Estats Units i sense demanar-ho te duen un pitxer d'aigua enorme.
A França mateix, també. El primer que et duen és una botella o un pitxar d'aigua i no et demanen si en valdo la te duen. No la te duen i no la te cabren. Jo això ho entenc, però el que et sorpren quan ets aquí, potser vas a Toledo o allò on sigui,
que tu demanes un tassó d'aigua i et duen un tassó d'aigua. De grifó. Però és que aquí, clar, molts hem adorat que tot sigui embotellat. A veure, aquí el nostre problema, únic i exclusivament, se pot dir que ve de gust. El gust, que bàsicament molts ve de sal. I després, a determinades persones, l'excés de calç sí que li pot suposar un problema. Que això, amb una maquineta que val 400 euros que té, ve els results. Un petit descalcificador, que ja n'hi ha de molt petitons,
i ja t'he eliminat la calça de pràcticament tot que teva. O sigui que... Si no els posin els problemes, no els podríem venir de per aquí. La qüestió dels gust...
Això ja va a gustos, no? Precisament, vull dir, si de veres, vull dir, el gust te resulta, de ser que surt per el grifot, te resulta imbebible, vull dir, això... Però darrerament no està tan malament. Hi ha hagut temporades que l'aigua de palma, per exemple, ha estat infinitament pitjor a la que és ara. Ara, em sap que aquesta tòlgica t'endrà gustat. Interessant, eh? És veritat. Molt bé, més coses. Més, tens, sí, quatre minuts i després ho deixen enjouat.
Eh... Tatuatges. Vinga. Comença a venir determinades evidències de la toxicitat de les tintes. Què me dius? I dels perjudicis que s'ho posa. Qui ho podria suposar? No, ningú. Ningú. Això que posar tinta davà la pell era completament inocu, que és el que ens han venut durant... Què podria sentir malament? Què podria sentir malament? Però això jo sempre he sentit, o sempre darrerament, que tot està controlat, que no són tintes normals i corrents. No.
Són especials. Sí, però... I aquí ve a esperar. Mira, científics de Suïssa, l'Institut d'Investigació en Biomedicina de la Universitat de Berna, també de Suïssa, la Universitat Mèdica de Berlín i la Universitat de Pàvia, Itàlia,
un estudi fet en ratolins, en què van tatuar ratolinks. A veure què els passava. Molt bé, aleshores van utilitzar tintes, les més utilitzades a nivell europeu, sota aquesta regulació, controlació, etcètera, que tu deies, van tatuar les extremidats en tintes de color negre, vermell i verd,
I vam començar a investigar què és el que succeia. La primera de tot, inflamació duradera dels ganglis linfàtics. Tant més com més pròxims en els tatuats estaven els ganglis. És a dir, la cosa va per proximitat.
I a partir d'aquí com això alterava la resposta immunològica del retalí que per exemple afecta la efectivitat de les vacunes que després tu te puguis posar o la persona se pugui posar o que en aquest cas li posaven en el mateix retalí.
i se donava un efecte diguéssim completament oposat depenent de sa vacuna per exemple tu li posaves d'anar a ratalir una vacuna de covid i sa vacuna de covid era diguem que molt poc efectiva a sora d'estimular el sistema immunetari de ratalir és a dir en determinats cases o davant determinades vacunes sembla que generen un efecte és a dir reduït l'efecte de sa vacuna
Diguem que l'etapa l'inutilitza, limita la resposta del sistema immunològic. Però hi ha d'altres vacunes, com per exemple la Cedes Grip, el que fa és crear una sobre-reacció a la pròpia vacuna. És a dir, altera per l'avist de forma més, podríem dir que bastant significativa, la resposta del sistema immunitari
a noves agressions. En concret se varen trobar que les tintes vermelles i negres són les que generaven aquestes respostes més extremes.
tant en positiu com en negatiu, podríem dir, per accés o per defecte. I en canvi, se des color verd no tenia, igualment els afectava, però no d'una forma tan contundent com aquests altres dos colors. Aquests efectes s'allargaven durant una sèrie de mesos, s'han especialment destacat durant els dos primers mesos.
Posterior a la sinoculació de les diferents vacunes. Això afectava bàsicament les cèl·lules de tipus macrofàgic del sistema immunitari, totes aquestes que se dediquen a cercar els enemics i menjar-se'ls. La conseqüència era que aquest macròfag acabava morint pel fet de menjar-se la tinta.
I d'aquí, diguéssim, els problemes de resposta al sistema immunitari dels propis ratelins. En concret, se veien afectats els anticossos IgG i els anticossos IgM, depenent del color de la tinta.
Següent passa per confirmar aquesta troballa, el que ells diuen, el que els propis investigadors proposen, ràpidament fer proves amb humans. Ja sabem que nosaltres som parents molt pròxims de tots aquests ratalins, però es tracta de veure si als humans ens passa exactament el mateix, o si fins i tot ens poden acabar passant coses pitjors.
Sempre quan els pobres ratolins sempre passen per allà... Han d'estar sempre molt agraïts a la seva feina i el seu sacrifici, ho he dit sempre. És necessari ara passar un altre estadi de provaturs. A veure, els científics en els quals de dia demanen opinió diuen molt sorprenent. No, no molt sorprenent. A veure, vull dir...
Un tatuatge no deixa de ser una entrada d'un cos estrany dins l'organisme. És llàstic que l'organisme reaccioni de qualque manera. La qüestió és veure si aquesta reacció acaba generant un problema greu de salut o no. En aquest retalí s'ha trobat que sí, que afecta especialment en el sistema linfàtic i en conseqüència a tots els processos immunitaris. El que diuen els científics ara, anem a veure'ns els humans.
Aquí ara ja tenim una base de sospita, o un punt de partida de sospita. Hem de veure amb els humans què passa. Hi pot haver ja qualque estudi he fet perquè els humans fan molta estona que se tatuen. Hi pot haver ja qualque tipus d'evidència.
Sí, el que passa aquí és el que s'ha vist, una afectació ganglional d'una determinada manera, amb unes cèl·lules concretes afectades, a partir d'una sèrie de tintes, etc. No sé, la veritat, jo no t'acedi si aquests altres estudis que hi pugui haver hagut, que era el que d'haveres estaven cercant i que és el que d'haveres van trobar.
Hi ha determinats esportistes, però hi ha determinats esportistes que els veus i dius... S'hi fan por, eh? No queda un mil·límetre. No queda un mil·límetre. I que si això va en band, no sé. Recorden que els anestesistes estan en contra de, per exemple, posar epidurals a qui tingui tatuatges a la zona de l'escena.
Ah, d'acord. Per no introduir encara més tinta dins el sistema nerviós. Deixa'm-ho aquí. Complicat. És un món que, a més, s'ha generalitzat tant que ara, a lo millor en el seu moment, és mariners. Te'n recordes? La figura aquella dels mariners. És que abans eren només els mariners i els presos. I els presos. I els mafiosos asiàtics. Especialment japones. Sí, sí, sí. Però ara s'ha multiplicat tant que és difícil trobar...
un col·lectiu, un grup de persones... Ara aquí no hi ha ningú tatuat. No ho sabem. Ara aquí molts podem mirar, no ho sabem. Si hi ha un percentatge de tatuatges... No t'acedi. També no és el mateix, potser una petita papayona... Home... I per què una papayona? I no una estrelleta? He parlat d'un exemple, una petita papayona... Una estrelleta. Bueno, una estrelleta seria bastant dolorosa, però no és el mateix, potser totes coses, totes collos...
Recordeu aquella pel·lícula? L'homo... Com era? L'homo elefant? No, no, no. N'hi havia una altra que se deia l'homo il·lustrat o l'homo tatuat. Era una cosa de tatuatge. Sí, sí. Un home que era tot un tatuatge. Bueno. I de... Passam... Fé, a en Joan. Passam a en Joan. Vinga. Joan Roca.
Fins demà!
És que som rars. Som rars. Som igual que hi ha minerals rars i nosaltres som espècies rars. I terres rares. Terres rares, sí, i tant. Quin concepte. Terra rara. És original, està bé. Mira, to meu i tots, però to meu, jo sé perquè a tu t'agrada especialment. Faré que hagi la lligrimeta. Mira, si no van anar a Barcelona, van tenir fins a juliol passat, per fer la despedida,
perquè se va despedir, diuen que per sempre més. No saps mai, eh? No, no. Va, amb atenció. Que no era Madrid, en Sabina. No, no, no. Aquesta primavera passada, fins juliol, primavera i bona part de l'estiu, diuen que va ser la darrera vegada d'això, d'això... Terra! Terra!
El mar és com un desert d'aigua, no té camins ni té senyals. El mar és un desert d'onades, una lluita sorda i constant. És el mar, la nostra terra ferma, on vivim arrelats en el vent.
Ahi vaig a ser. Ahi vares a ser? Sí, a Barcelona. Que és allà on s'havia fet la primera, 1988? Jo crec que la vaig veure a l'auditorium, devia ser el 88 o 89. No, un poc més, 89 o 90, sí. 89 o 90, però bé. Aquell vaixell te recordes tant? Sí, que tirava a l'auditorium, el vaig veure aquí a Palma, i llavors a Barcelona hi vaig anar, amb uns amics que ara m'han dit que han d'anar a veure la pel·lícula.
Sí, jo l'he vista. Està bé. M'han recomanat perquè me l'han recomanada, però aquest cap de setmana hi havia o Marisel o Nuremberg. Ah, mira, de ser dues coses parlaré jo. Mira, d'aquesta, Marisel, jo van anar ara, la setmana passada, hi van anar amb alumnes, que vulguin venir, que venguin. Hi van venir alguns. Què vol que te digui? Ells dos, per exemple, són bons cantants,
Però per mi no ets la millor versió que s'ha fet. I són els mateixos de la darrera versió? Sí, sí, sí. La pel·lícula és un enregistrament amb moltes càmeres d'una de les funcions. Ah, perfecte. Ah, vale. Sense públic, a la millor...
Home, jo, què vols que et digui? Jo, en Àngels Gonyalons, crec que... I ell, que no a mi, a... No, va ser un d'ells. No, jo ara estava pensant en... Ai, és un d'aquest de teatre musical. Mira, aquesta versió que se pot veure ara, en teoria està durant més tendes que estava previst en el cinema, un cinema de Palma, un cinema d'esports que hi ha a Palma, encara. Sí.
Ella, Anna Blanques, Anna Lexi Pasqual, que és una bona cantant. A mi no m'acaba de fer, però... Però no t'acaba de fer pel cinema o simplement...? No, pel personatge. Ah. Jo he hagut per mi blanques millors, llavors sentirem permissa que per mi és millor.
N'hi ha un que també m'ha agradat també. Segur que estem d'acord tu i jo. N'agradaria per el qual, que per cert, si aneu a Madrid ara, s'acafà de Cosset, els Miserables, de la producció que ara ja, que jo em fa com t'anar-hi. Jo a final de gener... Jo per abril. Tinc entrades. Per abril.
Ell és en Jordi Garreta. Vaja, és una bona producció, sí, però a mi el que m'agrada més és el 2004. El que se va fer en Estet Transor de Catalunya. Elena Gadel. Efectivament, Elena Delgado, perquè és el nom real, Elena Gadel, el nom artístic, amb en Carlos Gramage. Exacte, i don Carlos Gramage ja sortia en Joan de Bonlloló. A una de les primeres. Bueno, a la primera és del 88.
Engramaje, sí, no, no, és ell, segur. Mira, sentirem, per dir-li adeu, aquesta meravellosa, per què plores? Per què plores, Cristiana? Que li diu ell, ella, i ella, ella respon. Per què plores, Cristiana? Per què plores?
a l'infinit. Sempre he buscat l'última estrella. Sempre he pensat, sempre m'han dit que el món és una meravella. Jo que les nits de somni ardent
amb grans llençols i amb parets blanques. Veia passar feliç la gent amb la mirada clara i franca. Sempre mirant de si el més fort. Jo sempre he vist flori la sort. Sempre he lluitat per sobreviure. Lluitant-me'l tant he vist somni.
Ell és el cel i ell és la mar. Ell és al revés. No, així. Ella que és més tendra és el cel i ell que és més brau és la mar. Que es troben a l'infinit, és a dir, a la mort. Ai, quina cosa més a la mort. Jo recordo allà a l'auditorium de Palma quan hi havia aquella escena del final, no desvetgarem res perquè tothom l'ha vist, que clar, tenia trucó.
Perquè hi havia una cosa que feia que aquells dos personatges acabessin, s'haurien dintre la mà i tal, però tu veies com una espècie de matalàs que se n'anava. Però clar, perquè nosaltres estàvem en el galliner, estàvem en el confiteatre. Jo t'he de dir que... I per això ho veieu tant bé. La gent que pagava més i estava a platear veia un efecte molt bonic. Jo t'he de dir que a mi és el moment que més m'arriba d'aquesta obra que...
És un poquet llonya, tot s'ha de dir. Total. És com en Capra. És com la cena d'en Capra. Vull dir que t'arribes a creure. És un drama romàntic de segles de nou o principis de nou. De nou.
El 1888, de fet, de Gol de Gom, va fer musical quan feia un segle. Vull dir que sí, que és una cosa estantissa, si tant vols. I de fet, sobre el titral en si, és que es posa com bona part del teatre. Pensa que és una de les seves primeres obres. És una obra, diguem-ne, del seu primer any, ja.
Però que llavors jo troc que el musical li va donar un aire molt més modern. Musicalment és guapa. I llavors música sí, però vull dir que la dramatúrgia va fer Mangíbola una història que quan era un drama segurament ja no se representava o se representava poc.
A mi el que m'arriba més és el passatge musical quan mor Nidris. Sí. És que hi ha moments molt bons. I llavors hi havia un cantant fantàstic. Qui era el baix aquell que feia? També és que si els arcam recordarem. Mira, per exemple, en aquesta versió del 2004, el que feia Dos Man, ¿sac qui era? Era el Salvar Acero, que després va ser cantant de l'Atsambusto.
Llavors sentirem el que va. Però, men, abans de sentir En salvar el Cero, volia un petit jutipiri. Hem parlat dels Miserables, que en Alexis Pasqual fa de Cosette, rosseta com és ella, en aquest musical memorable de la que se pot veure a Madrid ara. Tu vas sentir Nuremberg. Evidentment, la connexió és molt fàcil. Russell Crowe, Stars...
Out in the darkness A fugitive running Fallen from God Fallen from grace God be my witness I never shall yield Till we come face to face Till we come face to face
He knows his way in the dark. Mine is the way of the Lord. Those who follow the path of the righteous shall have their reward. And if they fall as Lucifer fell, the flames, the sword starts in your multitudes.
Són molt bons, els Miserables. Per mi, Miserables és el millor musical que... Sí, m'agrada més que, per exemple... El Fantasma de l'Òpera. Exacte, el Fantasma de l'Òpera. Que encara aviat arribarà a Palma, per cert. Sí, primer trimestre l'any. Sí, tinc entrada. I aniré a veure Miserables a Madrid.
A veure, aquest tema, Stars, no és el més conegut de Miserables, evidentment, ni és més emblemàtic, però el canta en Russell Crowe, és ell, és la pel·lícula. S'estan parlant de la pel·lícula d'en The Hopper, que està bastant bé, i que té com a protagonista dolent, podríem dir, o no? No ho sé, en Javert, el dolent. És un homo de no, no el dolent.
Jo crec que no. És difícil de jutjar. És difícil de jutjar. És que sí, és dolent... Però de totes formes, és història, és una vaginada. És una vaginada, sí. Si ho mires bé, d'on ve aquest odi per un que... No, no, perquè li havia fuit. Li havia fuit, un lladre. Un lladre. Un més. Però un lladre... Un tema de... Quan diria que ell, que no en sent ningú, franges horàries, por cojones. Sí, sí. Que disemprenya.
Parlant de dolents, és que si de dolents és en Gering, no? En Herman Gering. Sí, sí. No és el bosc per deu, eh? A mi m'agrada molt. Jo la vaig veure en versió original, no ho sé tu, i te la vas perdre. Sí. Pecat. Pecat, mortal. I està molt bé. I sap tot... I té moments bons. Sí. I sap tot que fa de ser que ara també està bé. I sap tot que fa de jutge. Et jutge, et jutge aquell, aquell jutge que...
Va lluitar per... Què faria d'aquell fiscal general d'estats junis? Què faria el Tribunal Suprem espanyol amb aquells... Jo no sé si és que els personatges ja és un poc així que té... No sé, no m'acaba de sector, no sé. Quin? El que fa de jutge. Ah, en Shannon. Però no sé si és aposta. No sé si és que... A mi sapé com m'agrada estar.
I el psiquiatre és el que fa de Freddie Mercury. Rami Malek. És una pel·lícula que un dia hem de comentar més. Però per què va? He dit Salvador Acero, el que va ser cantant de la San Busto, a partir del moment en què...
ho va deixar en Pemi Fortuny, en Pemi Fortuny, que era mi, sí, en Pemi, en Pemi Fortuny. Va deixar ser cantant de l'Atsambusto i ell va ser-ho durant uns anys. Crec que ara en Pemi ha tornat, em faig impressió, no ho sé, crec que no. Bé, no ho sé. Sentim una cançó del disc de 2007 de l'Atsambusto Relats que canta en Salvador Cero i és un cant d'amor a una mare, a sa seva, o totes.
I ho deixem aquí? Ho deixem aquí. I amb aquesta música que ho has deixat de l'Axem Busto, vos acomiadar fins demà. Demà a la mateixa hora, a les 9 del vespre, bona nit. Ho entenc, per tu no entenc i per qui crec i no crec. De fora et roc, per qui ets estel, per qui tinc sort. Sempre que vinc per mi tu ets el més gran del superheròs.
Estic trist per quan refaig, per tu estiu. Per quan tu penso molt i poc, per tu imagino. Per tu acaroni, per quan tanco, per tu lluito.
Eternament lligo i destigo els pensaments, i així per tu mare, les distàncies es fan fortes, el somnis possible, i saps que...
Fins demà!