Tot està per fer i tot és possible.
Bon vespre, amigues i amics, benvinguts en el Crepuscle, en Cent Estals, vos parla en Tomeu Orell. Això és l'edició 3.213, de totes les nostres vides, com us agrada dir. Ja duim 2.102 vespres aquí a Ona Mediterrània. Avui és un programa de dijous, dijous dia 2 d'octubre, i...
Hem començat amb aquesta frase de tot està per fer i tot és possible, perquè entre Ana Maria i en Joan m'ho explicaran. Per què hem triat aquesta frase? Maria? Maria, hem de dir que és Ana Maria Antic, perquè aquí tenim moltes Maries, però Ana Maria Antic ens ho explicarà. Idò, perquè és una frase que hi ha en el projecte de direcció de la nostra convidada.
I és important, recordar aquesta frase de Miquel Martí Pol, no? Per tant, la nostra convidada d'avui, que és Maria Assumpció Gallardo Bonat, bon vespre, benvinguda. Bon vespre, gràcies. I segur que després en parlarem, no?, d'aquesta frase i parlarem de...
d'aquesta motivació, no?, que ens mou. Bielvic, bon vespre. Bon vespre. Benvingut. Ara, m'apareix que el teu micro no funciona, o sí? I de robar és d'en Joan Roca, no tenen problema. Bé, roba una mica, però segur que sí, segur que sí que tornarà a funcionar. Bé, tampoc puc xerrar gaire, segueix costipat, no sé si te'n recordes que ja dimarts ja vaig venir costipat. Continua, costipat, de dimarts, eh? Un costipat que se manté, no? Encara dura.
I doncs, bé, no te faran xerrar molt, però sí, escoltaràs com a bon alumne i com a bon mestre. Sempre també. Perquè els mestres també escolten. De vegades. De vegades. Joan Roca, tu ets més d'escoltar o de xerrar? Jo, del que m'hi deixen. D'escoltar, si puc escoltar, eh? De xerrar, s'ha puc xerrar. Però a vegades els teus alumnes suposa que els haurien de demanar a ells, però deixa't xerrant els alumnes.
Sí, però és que es diuen, jo, quan els demanen, com vos agradarien les classes? Sí. I te diuen, interactives. Que guapo. I doncs jo dic, per favor, vinga. Interactuau. Sí, interactuau, xerrau, parleu, jo us escolto, és que no parlen. No parlen, no ho sé. Maria, tu què trobes? Parlen o no parlen, els joves? Sí, que parlen. Sí, que parlen. Tu creus? Sí. Bé, no, si parlar parlen. Sí, que parlen. Si els deixen xerrar, sí que parlen. Sí, però, vaja. Bé, no ho sé.
Avui parlarem, per tant, d'un centre educatiu, parlarem de moltes coses relacionades amb aquesta educació, amb aquesta ensenyança, i si pot sembla, començarem ja amb la sintonia de l'hora dels Salenites.
La nostra convidada d'avui és diplomada en professorat d'Educació General Bàsica per l'UIB i també compta amb un postgrau en direcció de Centres Educatius Innovadors per l'UNET. Du, porta ja molts anys, 36 anys d'experiència docent i els darrers de 8 anys com directora d'un centre educatiu, del Centre Gabriel Baiseca. Té una extensa formació en temes d'educació emocional, competència social
mindfulness i pràctiques restauratives. I ha estat guardonada en diferents ocasions, en diferents premis, en diferents guardons relacionats amb aquesta tasca educativa, en la medalla d'or de la ciutat de Palma, del 2012, per exemple. I també, darrerament, ha rebut el premi Ramon Lluit el 2025, del qual parlarem d'aquí poc.
I a la nostra convidada d'avui li agrada començar aquesta parlada, aquesta xerrada amb Moon River. Moon River, wider than a mark.
I'm crossing you in style someday Oh, dream maker, you heartbreaker Wherever you're going, I'm going your way
Benvinguda de nou, Maria Assumpció Gallardo. Bé, jo dic Maria Assumpció, no sé si Asun Gallardo, jo he vist també en els mitjans que ha aparegut en distins...
Distintes notícies. Per què començàvem amb aquesta música de Mancini i no amb la veu d'Audrey Hepburn? Per algun motiu especial? Sí, un motiu molt clar. Jo sempre he tingut santa sort i en educació això és molt important de tenir una família que sempre ha acompanyat la passió per l'aprenentatge i la passió per l'ensenyament. No eren professors ni mestres que els dos. Mon pare era pintor, escultor i escriptor.
i aquesta cançó m'ha recordat moltíssim a mon pare i és una cosa que sempre m'ha inspirat molt. Que bé. Bé, jo he dit que des de la seva formació com a professora, com a mestre, ja 36 anys d'experiència i docent. Com ha canviat això de...
O dit d'una altra manera, quan nosaltres començem aquesta entrevista solen demanar per què Nassun en els seus, no sé si d'avui, de nou anys, decideix semestre.
Jo crec que ho vaig decidir abans. Jo de petita era la típica persona que donava classes a tots els amics i jugava a donar classes a les monyeques i era de sempre. Mon pare tenia una acadèmia de pintura també, però jo no crec que sigui per això. Jo crec que és una vocació que s'adur de dins. I respecte el que m'has dit que ha canviat en aquests anys, jo contestaria que massa poca cosa.
Sí que ha canviat la manera de fer desprofessorat, perquè si no crec que l'educació a Espanya s'hauria enfonsat fa molt de temps. Però és molt curiós llegir un llibre, La rebel·lió de les mosses, que xerra d'un institut de Madrid, que ha fet un canvi pedagògic els darrers anys fa molt de tal. I és impressionant aquest llibre, jo crec que jo de vegades el llegies que comença a sugar, però...
sí que és vera que té una part molt important que fa la reflexió que diu, jo crec que a la gent li agrada anar a votar a col·legis electorals, perquè gent de 70 anys entra en el col·legi electoral i s'hi troba, s'hi troba amb els mateixos pupitres, s'hi troba amb els mateixos passadissos, això és una barbaritat. Vull dir, el contingut ha canviat, però el continent és exactament el mateix.
que jo record perfectament les meves aules i són iguals, són aules molt tancades, molt poc comunicades entre si, amb el mobiliari, els tipics pupitres. Si no són els mateixos pupitres, com a mínim, estan pensats de la mateixa manera. Jo tinc pupitres del 75. Per exemple.
I són iguals. I doncs sí que duren. Aquests no tenen obsolescència programada. No, però crec que... Crec que seria una part molt important, perquè l'estètica és molt important,
i l'estètica moltes vegades condiciona les maneres de fer i obrir, crec que seria molt important perquè canviar l'educació. Mentrestant, sí que dins d'aquests mateixos espais feim esforços, però... Jo ara pensava en un altre cas, els olors. Avui xerrava amb una amiga i me'n contava ella, encara me'n record de l'olor de l'escola de quan era petita, dic...
pot ser, però potser això ha canviat, no sé, potser són uns altres sols, però sí que és vera que tens, quan ets nint, a més, que si tornes a la teva escola, jo record, Es Pati m'apareixia enorme, i llavors resulta que no era tan enorme, però tu tens una, te fas una pel·lícula, no? En Joan Roca tenia una pregunta. Molt bé, espera. Oh, bona hora baixa. Si ara te demanàs quin de què quatre factors creus que és més nociu per a l'educació, quin me diries? Ah?
els currículums, B, les metodologies, C, les ratios, D, la inestabilitat de la normativa. Quin d'aquests quatre que és pitjor? Crec que no et diria cap dels quatre, crec que et diria un altre. Crec que et diria la mirada dels professorsats cap a l'alumnat. La normativa, per desgràcia, ens hem acostumat a Espanya, jo tinc una camiseta que posa des de que vaig jo començar,
tetxades totes les lleis educatives i me les poso de vegades en les claustres per riure un poc. En el final és el mismo perro quan diecim tocó llar. Vull dir, la normativa i els currículums jo crec que sí que hi ha una intenció de millorar, però no pot ser
que una llei educativa no pot tenir un impacte en 4 anys i sense avaluar i sense res tornar a canviar una altra llei educativa això és una barbaritat les altres coses que m'has dit eren els currículums tu abans has dit que mobiliaris de fa 50 anys però és que els continguts dels currículums molts d'ells són també mateixos de fa 50 anys
Exacte, exacte. No és un tipus d'aprenentatge que s'adapti a l'alumnat i que s'adapti a les necessitats d'aprendre a l'alumnat. To coneixem, sobretot si vosaltres també sou docents, que hi ha altres països que tenen un currículum superflexible. L'alumnat escull, quins itineraris vol agafar, hi ha una flexibilitat enorme. Però també és vera que les ràtios són molt més baixes,
Hi ha una inversió tremenda. Jo crec que ara mateix a Espanya estem en el 4,9% dels productes d'interior brut d'inversió en educació. És un dels països que té més baix. I després ja xerrant de zones com a Balears, que tenen un flux d'immigració molt important, i els centres educatius estan quedant petits. N'altros som un centre d'atenció preferent, que en teoria tenim ratios tancades a 20%,
I és que no poden, per molt que vulguin, perquè aquests alumnes no poden estar escolaritzats. I la percepció social de com d'important o no és la formació? Creus que és també un factor que no es condiciona molt? Condiciona moltíssim. Una família que doni pas a la formació i que ho consideri un fet important, aquesta alumna estigui a la zona que estigui, tindrà èxit.
una família que no doni, però és que no hem de pensar que no només són les famílies de barris com els meus, és que no donen, jo crec que és quasi el contrari, té moltíssimes famílies que li donen moltíssima importància perquè no han pogut excedir. Hi ha famílies de fills de professors universitaris que, bueno, que no donen suport en el centre educatiu, no donen suport a l'escola, i clar que és un factor que té un impacte
Tremendíssimo. I després, a nivell del que és la percepció de ser figura d'un docent avui en dia, crec que Espanya és un país que hauria de fer una aposta tremenda, perquè jo crec que els docents, i no ho dic per jo, els docents en general són herois. Vull dir, és una de les tasques més, per no dir-se, més important a nivell social, perquè poden xerrar de metges, poden xerrar d'altres...
professionals que en una societat tenen un pas molt important, però tots han hagut de passar per mans de qualcú que els hi ensenyes. Sí, però tenim prou autoestima els docents de pareix.
Perquè has parlat de col·lectius que tenen un ego bastant desenvolupat. Jo crec que són massa bons enlots. Crec que la gent que escull la docència des de la vocació són persones que se senten prou pagades en el que reben de ser alumnat. I de vegades estan assumint coses que no haurien d'assumir.
i crec que aquesta és la part, que nosaltres, mentre veiem que els alumnes aprenguin, tot això ja és tan important per nosaltres, i és una cosa que ja mos omple, que és com aquell xerra que jo continuaré fent la meva, perquè sé que la meva tasca és tan sumament important, que me dóna igual el que digui la societat, me dóna igual, crec que som un poquet conformistes. Sí, no, perquè a més, en joc, el que no es fan a nosaltres, des de l'administració,
Hi ha col·lectius que ja haurien cremat ministeris i conselleries. Sí, sí.
Però jo crec que tampoc aquests altres col·lectius tenen el pagament que tenen altres cada dia. Jo crec que això també equilibra molt. Equilibra, no dic equilibra, a nivell personal des de l'equilibra moltíssim, però crec que és una de les parts que fa que no tinguem aquella força de... Si tot el que tinguessin dins les aules fossin problemes, més els problemes de limitacions, de ràtios econòmics en un centre educatiu, el sueldo tampoc és per tirar coets, ja ho saben tots.
crec que sí que la gent remogaria bastant més, però crec que hi ha tota aquesta altra part, és que si no, no hi ha una explicació. I Ventura, una forma de remogar a la crisi que falten dos cents per tot costat? Bueno, sí, des de luego. Jo crec que més que una manera de remogar és un símptoma. És un símptoma. Perquè no sé... Sí, jo crec que o has de tenir una vocació tremendíssima,
o ja la gent no se dedica a aquesta professió. I sí, també jo crec que la societat ha canviat. Crec que naltros mos van educar molt en els valors, estaven molt connectats amb el futur, amb el que volien ser el dia de demà i sabien que hi havia un futur, perquè hi havia un futur. Avui en dia
Crec que hi ha una inestabilitat social tan gran que no tenen aquesta visió de la millor llar-plast de tot el que rebrà fent feina amb això. Jo crec que a ell se mira més els sueldos, se mira més altres coses.
I crec que això també influeix moltíssim. I després també, que és vera que avui en dia, si no hi ha un programa molt ben estructurat i molt ferm a un centre educatiu, hi ha molt de problemes externs en el centre, que ha fet en el centre, problemes de les xarxes socials, que després
acaben esclatant dins del centre educatiu, problemes amb les famílies, problemes amb l'alumnat, de manques de respecte cap al professorat i de manques de respecte cap als companys. És que ara mateix realment no és una professió tan dolça com la que jo imaginava.
Això s'ha de construir, això ho han de construir entre tots i el que no podem fer és mai tirar la taula perquè aquests alumnes són les persones del futur, o sigui, són les persones que seran responsables de la nostra societat en el futur. La nostra convidada d'avui ens ha demanat que soni aquesta música que també ens agrada molt, ens agrada tant en aquest programa que fins i tot et sintonia d'una secció.
. . . .
Fins demà!
Complicat això de té una cançó així. Avui parlàvem en Asun Gallardo, parlàvem d'educació i ha triat aquesta peça d'una pel·lícula molt coneguda que és el Mac 2. Per què aquesta cançó? Perquè sempre hi ha llum darrere la pluja i la tormenta sempre.
Sempre hi ha un...
fins i tot, bé, aquesta art de Sant Martí que sempre trobam, això, diguem, compensa aquesta situació. No sé si a vegades ens ha passat amb aquesta professió que és una vocació de mestre, que anam com a dos extrems, no? I va haver una època que semblava com si ser professor era facilíssim, qualsevol persona podia ser mestre, i que a més tenien unes vacances meravelloses, i ara la societat sembla, pel que dèiem abans, que falten mestres,
Sembla que estic carregant molt les tintes sobre el malament que se passa sent mestre. També jo no sé si són les xarxes socials i que molta gent, diguem més aviat la gent jove, potser no tantes més veterans,
potser estan traslladant a xarxes socials coses que passen en el dia a dia d'una escola, que segur que són coses molt dures i que a vegades hi ha conflicte, però no sé si a vegades aquesta exposició que hi ha tan pública de coses que passen, perquè hi ha gent que jo a vegades que segueixo a mestres,
a Twitter, el que ara és X, em sorprèn aquesta facilitat per contar, mira, m'ha passat això a classe, m'ha passat això, no sé. Hi ha un conflicte que sembla com si s'estan a vegades, no sé, la meva impressió, magnificant. Tot i que la situació pot ser complicada en molt de centres. No sé quina opinió...
Sí, jo crec que ha influït moltíssim. Jo crec que les xarxes socials tenen una part molt positiva, que és la connexió, però tenen una part molt negativa que crec que encara no hem vist ni el principi, vull dir, perquè...
crec que això a mesura que passin els anys serà molt pitjor encara perquè cada vegada hi ha més dependència i perquè cada vegada s'utilitzen per coses com aquesta crec que també hi ha com una un poquet una societat de la queixa i de la falta de valentia i de la falta de coratge que tu quan tens un objectiu tots al llarg de la nostra vida quan han tingut un objectiu o quan han volgut qualque cosa sempre ha hagut una lluita
Jo no veig diferències entre, jo duc ja 36 anys fent feina, i jo no veig diferències entre el pas de la tasca abans o el pas de la tasca ara. Quan tu tens la mateixa mirada, la tasca sempre és la mateixa. I la tasca és que tu tens davant un alumnat que és el més delicat que hi ha en aquel món, perquè tu no saps
aquell alumnat, aquella persona, aquell nina, aquella nina, on pot arribar, i des de lloc tu no has de ser sa persona, que es penyi, lo que pot arribar és potencial d'aquesta persona. Jo no sé si té endavant, ja ho he dit un parell de vegades, jo no sé si té endavant un premi Nobel. És que el puc tenir tranquil·lament. I sa meva tasca és una tasca, una responsabilitat tremendíssima. I sa queixa no entra dins sa responsabilitat. Sa meva tasca és agafar aquella persona...
i donar tot l'espai i tot el que jo puc aportar a aquella persona perquè pugui arribar a assolir el màxim de si mateix o de si mateixa. A la concessió del Premi Ramon Llull del 2025 se li reconeix la seva tasca de transformació del centre en un lloc de referència per aconseguir que l'alumnat sigui protagonista i on s'ofereix una educació que supera les dificultats i fomenta la cohesió social.
Això són paraules majors, o sigui, que l'alumnat sigui protagonista, això com ho feis? Com ho treballa? Bueno, la primera que vull aclarir, el que aclarir cada vegada que he anat a la ràdio, aquest premi, jo el considero un reconeixement per a tots, per a tots.
de qualsevol nivell, de qualsevol, crec que ha estat un regal per tota la comunitat educativa, que se reconegués una tasca. Han agafat la nostra, bé, però crec que aquest premi l'hauria de tenir tot docent de casa seva, o quasi tot docent, però tampoc han de ser exigiarats, no? I lo de com se dona protagonista l'alumna, com ho he dit, fiammos d'ell, és que moltes vegades naltros,
No sé, et poso un exemple, a part del programa de convivència que tenim nosaltres en el centre. Sí, sobre això volia... Després, del programa de convivència, el duu l'alumnat. Són ells els que fan les mediacions, són ells els que gestionen. Han arribat a fer mediacions entre una mare i un professor. Han arribat... Però, clar, si nosaltres no confiem en l'alumnat, el que estan fent és teals i sales. Perquè quan ells assumeixen que tenen una responsabilitat,
Però no només amb això, també és la responsabilitat a nivell d'aprenentatge. Si jo li don tot paït a un alumne, ell no té cap responsabilitat amb escoïr què és, com ho vol fer, quins materials vol utilitzar, què és el que li va bé, què no és el que...
Si tot està molt tancat, és molt difícil que aquell alumne somersqui responsabilitats. Sembla molt difícil això, però al final és que és molt més fàcil que l'altre. És un canvi de mirada. Tu mires a través del prisma que aquest ni no aquesta ni d'arribar no és màxim, i mires a través del prisma que és autònom, és responsable i és capaç, i te surt tot això. No fa falta... Maria.
Fa uns dies, també d'aquest programa, parlaven d'un estudi de l'OCDE que parlaven de les desigualdats. Com podem arribar a un centre que està en una zona que et son goleu, que tothom sap de què m'ho estic movent, amb un 70 i escaig de gent immigrant. Més.
Com se pot igualar una alumna? És a dir, pot arribar a ser un premi mòbil, no sé si tindré darrere. Com podran arribar aquests slots? Què han de fer perquè puguin arribar precisament a tenir uns estudis postobligatoris, uns estudis universitaris i evidentment que tenen les capacitats però no tenen les oportunitats.
Donar-nos les oportunitats. Això és el nostre model de centre educatiu. Tota la part organitzativa, tota la part metodològica, tot està en funció d'aquestes necessitats. Nosaltres no hem fet res per moda, ni perquè estava de moda el presentatge cooperatiu, ni perquè estava de moda la mediació, ni perquè estava de moda una altra cosa. Sempre ho hem fet perquè hem detectat que hi havia aquella necessitat. Pal·liar, ampliació del temps formatiu, ha de ser gratuïta, sí, doncs ho hem de fer.
Ells han de tenir el mateix punt de partida que els altres. Han de poder fer teatre. Com ho feien? Doncs voluntariat educatiu. Voluntariat educatiu dels mateixos docents. Han de tenir demanant aquí i demanant allà. Sí, és molt difícil. Nosaltres ara fa uns anys se va fer un pacte en l'administració, en la Conselleria d'Educació i l'Ajuntament. Tenim una plataforma en el barri de Son Gorleu que estan totes les entitats de les zones representades.
hi ha una comissió educativa, i va ser arrel d'això que la Amanda Fernández varen dissenyar aquesta idea de centres preferents.
però això què era? Era establir quatre coses clares, per exemple, no hem d'estar tot el dia cercant com poder fer una escola d'estiu, una subvenció de la caixa, una subvenció de l'injuntament, una subvenció de no sé què. Ha d'haver una partida de subvencions per aquesta tipologia de centre i per aquestes zones que siguin estables amb estents i que sabem que cada any comptem.
Hi ha molt bona intenció, però després les coses queden a mitges. Aquest estiu no ha hagut escola d'estiu a Sant Gotleu. Què han fet els alumnes? Com que estem allà tot l'estiu,
hi ha molta feina quan fas fer-se coses d'aquesta manera, doncs has fet pa, eh? I després les nits venien allà i els hi van posar una piscineta en espat, saps? Ha d'haver valentia per fer això. I jo crec que de vegades, també un poc arrell de lo que deia, ei, crec que aquestes zones són les que menys mos queixam.
i s'esca més lluitam perquè clar perquè els nens estiguin a l'altre nivell hi ha un esforç molt gran darrere i hi ha vegades que les famílies donen suport però hi ha moltes vegades que les famílies no donen suport per raons culturals o per raons del que sigui
I clar, però si a mi me donen una partida de tant de dobbes o una reducció de ràtios de tal o qual, els altres també volen. Jo no sé, jo recordo una vegada una conversa amb la Maribel González, que fa anys que mos vas posar els menjadors col·lar, fa anys, jo crec que era el primer any que jo li he diretor, el primer fa de vuit anys.
I un dia mos va seure, uns quants directors, i mos va dir, venga, paren arreglar les menjades colà, tal i qual, li va dir, mira, ara ja no hi ha ous i patates per a tothom.
anam a fer una truita, en el que quedava de romanent econòmic, i anam a repartir els bocins de truita en funció de les necessitats de cada centre. Jo això ho vaig trobar fantàstic, però és molt mal de fer, perquè, ah, bueno, jo també tenc molt d'alumnat estrany, ah, bueno, jo també tenc molt d'alumnat Nesse, no ho sé, i que naltros mentrestant no mos queda un altre que anar fent, perquè si ho deixam anar, naltros ara, per exemple, també lo de convertir el centre en un CIPSO,
Sí que ens ajuda moltíssim a acompanyar l'alumnat. Hem passat de tenir alumnes, no perquè el centre educatiu de referència, que l'institut de referència hi havia una coordinació molt intensiva al llarg de l'any i sempre han acompanyat molt tant els nostres alumnes, però és un institut enorme on no estan de munt ells i aquests alumnes es perdien. Quins institut series de referència? És a Suredei Blanes.
I no és que no hagués, sempre hem estat superpendents dels alumnes acompanyant-nos, però se perdien, ara naltros tenim en guany la primera promoció de quart de l'ESO. No tot titularan, ni a que aniran a alter, però se mos han perdut dos alumnes, no més, de 50. Abans titulaven dos o tres, això fa una diferència també, que ha estat una aposta de l'administració, tant de l'administració antiga com de la d'ara, que tot això també s'ha de dir.
perquè en un primer moment ens van posar primer i segon de l'ESO i després no han aturat fins que ens han posat primer i segon de l'ESO. Crec que és això, crec que és una qüestió de valentia i crec que és una qüestió que els centres educatius en general ens donen compte que cada centre educatiu té unes característiques i té unes necessitats que s'han d'atendre.
I no crec que seria necessari a Palma fer una cosa semblant a, per exemple, el que es va fer a Monacoa, que hi va haver un moment donat, que hi va haver una sèrie de centres que van arribar a baix.
i van dir que han de reformular tota la zona i han de fer que a tots els centres hi hagi tot tipus d'alumnat. Això no seria interessant? Nosaltres estem a la xerxa, perquè hi ha una xerxa per evitar la discriminació, la persona i tal.
Però és un debat dur, aquest debat, eh? Perquè te donaré dues raons, no? Una és que, bé, està molt bé que els nostres alumnes ens envien a un centre, a Sainemoll, per exemple, a un centre de Palma, i que tinguin un transport públic perquè les famílies no atenen, etcètera, que tinguin tolegant d'atenció.
però també tenen dret a sortir en el carrer i jugar amb els seus companys de l'escola, que és una part que sembla molt lleugera, una frase molt simple, però té molt de pes. I després també jo puc contar una anècdota dels nostres centres, a nosaltres va haver un moment que precisament per intentar equilibrar això, que ja començaven a tenir un cert, bueno, no saben com néixer les maneres de fer i tal,
Varen fer com una campanya, entre comates, per Esquerra Aragó, a veure si també venien alumnes d'Esquerra Aragó. Va començar a venir gent d'Esquerra Aragó, va començar a venir... Varen tenir fills de professions bastant reconegudes i tal. En el cap d'un any, un any i mig, totes aquestes famílies se'n van anar.
i jo puc contar que quasi tots els casos va ser venir a dir que tenien moltíssima pena perquè els encantava el centre, la manera de fer i els encantava però que quan havien començat a convidar els seus fills a aniversaris i a coses a Son Golleu s'havien assustat que tampoc han de ser vull dir, jo, se pot ser molt valent i se pot ser molt tal però quan tu tens un fill
i el conviden, i a una plaça de Sant Gonleu, amb tot el que hi ha en es voltant, estan allà celebrant la festa, amb tot el que hi ha allà, crec que, no sé, crec que el millor és demanar massa, no? Aposta't a dir que jo ho veig perfecte, però en un poble no hi ha les diferències tan abismals que hi ha a Palma. En un poble hi ha centres de referència, i està massa xerxa, eh? I continuarem lluitant per això, però crec que no ha de ser una cosa
que els nostres alumnes puguin anar a prop dels Passeig de Mallorca o que puguin anar... No ho sé, és la meva opinió personal. Crec que hi ha coses que no s'han tingut en compte amb això. I encara així estem a la xerxa. I apostant per això, perquè els nostres alumnes han de poder treure i els altres alumnes han de poder venir, però com que tenim l'experiència del que passa després, això s'ha de fer amb molt de seny.
Parlaves fa una estona abans de lo de servitratge, no sé si volies dir una cosa més, el tema de servitratge, de la mediació entre els propis alumnes. En una època que s'està parlant molt que en els centres, a vegades en els patis, en els passadissos, allò on sigui, hi ha conflictes i s'han de solucionar. Veig que tant en els processos de coïda, l'organització dels grups,
implicaven aquests al·lots perquè tinguin s'empoderament, empoderar l'alumnat i que moltes vegades sigui sense arbitratge del professorat. Com ho veuen els mestres, els professors? Perquè els professors sembla que ens hi haguessin molta... tenen molt que dir, no?, en tot el que passa dins l'escola i que un moment donat
a part que ells dirigesquin o formin en aquests alumnes, però com se viu això en el dia a dia? Que els mestres diguin, m'han llevat una miqueta d'autoritat o no? En el principi va ser un pot difícil i no va ser per això. En el principi és vera que, clar, pensa que nosaltres vam començar...
amb el programa de competència social i educació emocional fa de set anys, que ningú em parlava d'això, quasi. Ara se'n parla molt. Ara se'n parla molt, però fa de set anys érem unos hippies. I ja és vera que al professorat en el principi li va costar molt entendre que quan un conflit està encara molt recent han de desactivar la bomba, els va costar molt entendre que potser avui no podien gestionar aquest conflit amb aquell alumne i la persona, hi havia un diàleg restauratiu,
i havien d'esperar l'endemà següent, ara ja no els hi costa en el nostre centre. I jo crec que no els hi costa sa part aquesta per dues raons. Una, perquè és un orgull que els teus alumnes siguin capaços de fer això i que ho facin amb sa capacitat que ho fan, que jo de vegades naltros tenim sa comissió de seguiment de ses mediacions, de ser clars resultatius que fan, i bueno, és que els escoltes i dius, mare meva, jo a sa seva edat no sabia ni aquest xerrar ni...
Aquesta manera que tenen de xerrar, aquesta autoritat que tenen ja de per si perquè se'ls ha donat de petits, no? I sobretot perquè se'ls ha format molt des de petits a tots. Hi ha aquesta part d'orgull i hi ha aquesta part que els professors poden canviar rol.
Clar que me diuen, i clar que quan hi ha altres conflictes greus d'agressions o agressions físiques o agressions verbals, mai ho fan ells. Però hi ha tota aquesta part en què el professor pot fer un rol d'acompanyament, de xerrant-se les persones implicades, de fer un seguiment, de fer una reflexió, i jo crec que és un rol molt més guapo, és un rol molt diferent.
crec que dóna moltíssima més autoritat perquè una cosa és que ells medin en un conflicte i una altra cosa és que hagin de dir-li al professor això ha anat així. Què és més difícil enllàixer aquestes pràctiques, aquestes dinàmiques de mediació, amb alumnes de, posem per cas, tercer cicle de primària o amb alumnes de segon cicle d'ESO?
Depèn. Nosaltres, per exemple, sí que van començar amb l'univers de la primària, però perquè tenia una formació des dels 3 anys de programa de competència social i educació emocional. I llavors va ser una passa natural. Sí que és vera que hem assessorat altres centres que han començat a ESO i si no hi ha una part prèvia de formació de ser alumnat és molt més complex. No vull dir que no se pugui fer, però és molt més difícil.
Però això també passa que hi ha instituts que tenen una trajectòria molt gran i molta experiència en pràtiques restauratives, en mediació, en el que sigui, i els hi venen alumnes de primària que venen d'un centre que no té aquestes pràctiques. El mateix problema tenen. Jo crec que la continuïtat
Hi ha una frase que jo dic sempre, lo bueno si breve dos veces bueno. Si és millor fer una cosa i que la faci tot excéntric, que tingui una continuïtat, perquè això és el que t'impacta. Que a un nivell faci una cosa, que a l'altre no faci. Que ara de cop, a segon de l'ESO tenim alumnes, medi o dos, jo se poso un petapuntes, dic el primer, i el tercer i el quart. Vull dir, no és... Perquè tot el que passa en educació emocional i convivència ha de ser una cosa natural.
És un procés en què tu els dones unes eines i ells demanen més. Ara ja ho sé fer. Què més puc fer? Continuem. Després passen a això. Volem fer més? Què podem fer? Vostres formàvem els alumnes de primària. Ara volen fer més? Què fem? Anem a formar alumnes de fora. Sempre estan demanant més i cada vegada que demanen més, més aprenen i més
autoritat moral tenen per desenvolupar. I després te passa això, que les pràctiques restauratives també entren, les demanen perquè els fan sentir bé, en pràctiques restauratives en cercles, quan els demanes el de matí com te sents, doncs hi ha molta confiança, de vegades te mollen barbaridats, perquè tenen realitats a casa seva terribles, que potser acaben de passar fa una hora o van passar ahir,
que fas en aquesta alumna, li dius, ai, tinc greu que me sap, ara treu es queden de matemàtiques. A partir d'aquí va sorgir lo de mindfulness, saula d'escolta, per atendre'ls-los. Jo crec que és una cosa natural, sempre.
I vosaltres percebeu que hi pugui haver dos alumnes, és a dir, és que actua dins del centre i és que després actua fora. És a dir, aquestes dinàmiques... Com la mateixa persona. Sí, la mateixa persona. Aquesta forma d'actuar, de fer, aquesta forma d'entendre la relació entre les persones que poden aprendre, poden dur a terme dins del centre, i va fora del centre, en aquell entorn tan complex, també és projecte o no?
Jo crec que sí que té un impacte. No vull dir que no hi hagi alumnes que fora de centre no tinguin amistades pel·ligroses. Això està més clar que s'aigua. Però són alumnes que encara i així han continuat estudiant. No han deixat de venir a classe per dedicar-se a el que ens passava abans, que de vegades trepitxar un poquit, se treuen un dobbes i el que sigui. Per tant, sí que té un impacte.
És vera que no poden tenir la mateixa cara en el centre, quan tot és respecte, respecte del professorat, i quan hi ha un clima molt agradable d'estimació i d'enteniment, que sé que poden tenir en el parc quan se'n van el vespre a les 8 i veuen en pla convenen, de vegades, no? La resposta no és la mateixa.
Sí, tot bé per això de la interacció entre el centre i la barriada. Sí, no, té impacte, te puc assegurar que té impacte, vull dir, té impacte en altres... Si tu passes, els nostres alumnes estan a la plaça del Son Güell, jo passo en aquest molt tard, moltes vegades, i és que a setmanes quan no hi ha un bony o una bua ja has d'anar de vegades,
I els abous allà estan jugant a futbol tranquil·lament, estan xerrant, no veus segons què. I és el nostre alumnat, però no és només el nostre alumnat, perquè els altres centres també fan molta feina amb això. Jo crec que serà una altra generació. I naltros ja ho hem començat a veure. Clar, jo ja dur molt d'anys, jo ja he tingut, i allà que de seguida se casen joves i tenen fills joves i tal, jo ja tenc alumnes, predins ja, i predines.
M'ho diuen que mi abuela estudia contigo i t'ho diuen que mare de Déu. Estan ja a Palo Sol. Però bueno, és la veritat. I tu veus com canvien, vull dir, aquests papàs i aquestes mamàs que han passat pel centre. Ja, no, mi ninyo, al parque no va, eh? Baila al parque solo, vol que hi ha en el parque. Escolta, ja estàs cuidant. Venen a les reunions.
atenen, entenen les coses d'una altra manera, jo crec que això sí que tendrà un impacte. Quin problema té, el que jo he dit sempre, és el mite de Sisypho, vull dir, quan aquesta gent està establerta, o quan ja té una mínima, unes mínimes ganes d'anar una passa més enllà, se'n va en desbarri. I torna a venir una altra vegada gent. Ara mos està passant moltíssim. Ara en guany, no sé, no sé què vull dir-vos, però...
potser ja anem pas 30 alumnes novinguts, paquistanis quasi tots, etc. Desconeixement de la llengua, famílies que també, bueno, els paquistanis, hi ha una feina darrere, ara mateix, perquè vénen molt culturalment tancats, etc. Però és que totes les llengües que havien fet feines estan anant, se'n va a Alemanya, se'n va a França,
se'n va a altres zones de Palma, se'n va a un poble, i jo dic, mira quina sort tendran els que els rebin, perquè ja van amb una idea completamente diferent. I això és un pot també el que li passa a Son Gólico, això són coses que sempre he comentat bastantes vegades, que crec que en barris com aquest també s'ha de fer una inversió a nivell urbanístic i a nivell de serveis molt valenta, perquè si ja ens vulgui quedar.
Però clar, de vegades te diuen, a mi una hora no diré qui ni diré quan, però una vegada me van contestar en algun siti que tenen que estar. Això és fortíssim.
Ana Maria tenia una pregunta. Sí, però és que clar, la pàgina web està plona de Harry Potter i jo no puc estar sense que m'ho digui. Perquè un projecte de gamificació, no? Sí. Això és una cosa natural també. Clar, nosaltres teníem, diguem, és com una taula que s'aguanten quatre potes i teníem tota la pota de competència social i educació emocional, tota la pota de coneixement i creació de comunitat que són les pràctiques restauratives,
el diàleg restaurat i l'expressió efectiva, tota la pota de mindfulness, d'escoltar-los, que poguéssim connectar, però mos quedava una part molt important, que a nosaltres li donava molta importància, que és la part de valors, valors universals, que jo crec que ara mateix se dona massa poca importància, no en els centres educatius, sinó en la vida en general. I, clar, era molt difícil.
perquè a nostres alumnes una cultura pot tenir uns valors que són diametralment oposats a les d'una altra cultura o que representen coses que no tenen res que volen i que de vegades xoquen entre si. I aquest projecte de valors és, clar, agafar Harry Potter no és un clàssic encara, però ho serà.
com Les cròniques de Narnia, com El senyor de los anillos, perquè tots els llibres casi el que tenen és això, que són llibres que representen valors universals, que no passen de moda, i la lluita del bé contra el mal, etc. Clar, Harry Potter representa uns valors universals meravellosos.
fàcils de percebre, fàcils d'entendre. Els personatges, és molt fàcil que els nins se'n donin compte del que és un valor de justícia a través del que fa Neville Lomboton. És molt fàcil que puguin xerrar, puguin entendre què vol dir justícia. És molt fàcil que puguin detectar un valor de valentia en aquells personatges i puguin xerrar del que és la valentia
què significa ser valent en un espai com a Sant Gonleu? De vegades en un espai com a Sant Gonleu, la valentia és supernecessària per ser-le dir no. Que és lo que és ser lleid, realitat, un mateix. Que és lo que és ser fany de superació i ses ganes d'aprendre. Tot això està claríssim i damunt. En Harry Potter viu de baix d'una escala, en el hueco d'una escalera, i arriba a un món on tot és possible. On ell creix, on té una comunitat, on se l'acompanya,
i on tot és possible fins que desplega tot el seu potencial. Per això, Harry Potter. No és que estiguin tot lo dient Harry Potter, però a més és supermotivant. A Nils li encanta i als professors també.
Podríem dir que Harry Potter és la quarta Potter. Sí, la quarta Potter. Totalment, és la quarta Potter. I això, llegir que parlàveu de la presentatge de valors i també la capacitat d'autovaluació personal, no? Afavoreix que ells mateixos es puguin avaluar, diguem, en aquest progrés en el món dels valors. Sí, se fa cada... A més, és una cosa que impressiona moltíssim. Perquè si gent que ve no vinguda al centre, el professor Arato, gent que mos va visitar, de vegades se queden...
com amb un restaurat, no? Cada trimestre... Això és com una gamificació, no? Ells estan a una casa i han d'anar assolint tots els valors per poder passar a l'altra casa i tenen els privilegis. Se pot pujar, davallar de casa, etcètera, després ficant per mig de mentors, jo què sé, ficant moltes coses per mig. Però lo més important d'aquest projecte és que cada trimestre hi ha el consejo de Hogwarts. I el consejo de Hogwarts se reuneixen tots els alumnes en espat i en les túniques,
tot en una túnica negra i una túnica de Quidditch, i ja només entrar, perquè estan xerrant d'alumnes des de 3 anys fins al quart de l'ESO, només entrar en l'espat, hi ha un silenci, perquè se'ls demana, això ha de ser una cosa molt solemne, i això els va molt bé, que és tordre aquesta solemnitat, i perquè és com molt caòtic, son golleu, i llavors que hi hagi tota aquesta part tan solemne en el centre, i esperen allà amb el sol el silenci, i van entrar a les aules,
i les aules se cobren un poc més de l'habitual, i se col·loquen en cercle, no? I estàs tutor, i algú que vulgui anar allà a donar suport, i s'han deixat d'un amb un, i han de demanar, i els demanen a quina casa pertanyen, i a quina casa aspiren, i quins...
quines normes o quins valors havien de assolir. I fan una autovaluació tan tremenda, aquests alumnes, davant de tots els companys, tan sincera i tan tremenda, que és que se gent s'impressiona de lo en sèrio que s'aprenen. No tenen cap mania de dir, mira, no, jo no he estat gens honrat. Per exemple, darrer consell, unes alumnes que no sabien que havien copiat, de tercer de l'ESO, i van dir, en el consell, havien de passar a Gryffindor,
ho feien tot beníssim i tothom esperant que passessin a Gryffindor i van dir no, naltros no només no poden passar a Gryffindor sinó que haurien de tornar a Slytherin perquè no hem estat honrades no hem estat justes amb els professors no hem estat honrades i no hem estat lleals a naltros mateixes ni hem fet esforç que tocava per tal perquè varen copiar tal examen així de clar, se'n van anar a Slytherin de cap després bramaven però, bueno són coses que funcionen
36 anys donen per molt. Alguna cosa que l'hagi decebut.
Per el que sigui, una alumna, un professor, algú de l'administració, una situació que diguis, aquí m'he trobat totalment decebuda. Perquè crec que si li demanéssim coses bones, me la diria moltes. Perquè és molt gratificant, evidentment. Però coses que l'hagin decebuda...
M'acosta molt, no som capaç de recordar cap. Sí que hi ha alguns moments d'angoixa, alguns moments difícils, per situacions que s'anaven en el centre, en famílies, en el barri, alguns moments de molta angoixa, i quan hi ha lluites entre clanes i coses d'aquestes que afecten la seguretat dels infants i del barri, de la zona, però decepció no em pot dir cap.
No, jo crec que si em sembla mos ha respost. D'un color i de l'altre, d'un de 8 anys, han passat de directora, han passat per tots els colors. I jo no puc dir en cap moment que no mos haguem sentit... És vera, que ha hagut administracions, tant d'un color com de l'altre, que mos han donat més suport, mos han acompanyat d'una manera molt més...
propera, però decepció, ni amb professors ni amb alumnes, no. Dolor, però no és decepció, dolor de veure qualque alumne que se t'ha perdut però després en els quatre anys ha tornat i ha dit, ah, ja som si t'hagués escoltat, però ara estic en el McDonald's i ara vull intentar sacar-me no sé què. Per tant, no, decepció no.
Fem una petita pausa que hem de donar un consell i tornem tot d'una en el crepuscle en 100 estals. Escoltes Ona Mediterrània des de la 88.8 de la freqüència modulada.
Aigua dolça per a gent salada a la vostra oficina o a casa. 3 Globs és un projecte d'emprenedoria social de 3 Salut Mental, aigua de qualitat local i que afavoreix la inserció laboral de persones amb malaltia mental. Trobareu més informació a www.aigua3globs.org. També podeu telefonar al 971 0901 94.
Tens WhatsApp i d'ara també tens el Consell de Mallorca a la teva butxaca. Rebràs comunicats, avisos, inscripcions, subvencions i l'agenda dels actes més destacats. Tot directe al teu mòbil. Vés a la web del Consell de Mallorca, entra-hi directament o escaneja el codi QR amb el teu mòbil. El Consell de Mallorca més a prop que mai. Som una eina i m'han obligat a dir-te això. Na Manola publica Imaginem Futurs.
Fins demà!
Si algú vol participar el 9-7-1-1-2-1-2-2. En el gol d'en Sallidarder, mentre el celebraven tots junts, ja directament el vaig comprar. Per jugar a aquesta final anirà administrant tots els jugadors o no? A mesura que ens atrequem, alerta. Bayern PSG, qui seria favorit? Per guanyar la Champions d'Eliminal Madrid. Jo ara te deman qui seràs campió de Lliga i encertaràs. Però qui seràs campió de la Premier League? Està igualadíssim. Futbol xat m'estira. Els dimecres a les 7 amb Joan Fortesa i Tolo Ramon a Ouna Mediterrània.
Escoltes Ona Mediterrània gràcies al suport de les persones associades. Ajuda'ns tu també. Associa't. Fes créixer Ona Mediterrània.
Recte final i do en aquesta conversa avui amb Asun Gallardo. Estan parlant d'ensenyament, d'educació i del centre Gabriel Baiseca de Sant Gonleu. I en Joan Roca tenia una pregunta més. Sí, jo suposo que per a vosaltres una qüestió que per tots els centres és important, per a vosaltres és fonamentalíssima aquesta estabilitat de la plantilla, suposo.
En el vostre cas, aquest anar i tornar a sortir i entrar és inviable. Terrible, terrible. Però us afecta.
Bueno, mos afecta perquè nosaltres, com a centre d'atenció preferent, tenim una sobrequota. El que passa és veure que tenim la sort que en guany hi ha hagut una variació mínima de quota, mínima. I jo crec que la gent ja sap més o menys quan a quin centre ve. I tenim molta estabilitat, la veritat, però és essencial la estabilitat de la plantilla en un centre d'aquestes característiques. Primer, perquè implica tota una formació, un acompanyament dels professorats, fins que entenen la manera de fer de centre,
I segon, perquè aquest alumnat ho necessita. Necessita no canviar de referent cada tres mesos o cada any. És molt important per ells que tots els referents els acompanyin en tot el procés educatiu. Superimportant, sí. I això és una lluita també que de vegades dius, bueno, després a Catalunya passa el que passa, aquí la gent no s'atreveix a fer això que hi hagi un percentatge de la plantilla que la puguis escoir, perquè aquí en vigilar ganes mano...
Sí, perquè si parlem que la nostra feina és una feina vocacional, en la vostra casa hi ha una sobrevocació afegida, indultablement. Total, total. I s'ha donat escàs, de vegades, de tenir gent amb un nivell de compromís amb el centre, molt més enllà de l'exigible una persona a nivell laboral i a qualsevol nivell, i de vegades no han pogut tornar. Perquè no existeix aquesta figura.
Però bé, és veure que a nosaltres no ens poden queixar. Som uns centres que tenen moltíssima estabilitat, inclús a ESO, que encara no han sortit les places perquè tancaven guany, guarden l'ESO i repeteixen i repeteixen i estan, la veritat és que estan molt contents. Amb això estan tranquils i contents. I ja generalment la gent que torna ja havia estat abans i la gent que ve ja sap el que ve. En aquest sentit, a nosaltres com a centres no ens poden queixar.
Maria, no sé si hi havia alguna pregunta més. Jo volia només una qüestió. Ara t'ho tornava a llegir. És un gallardo formadora de l'Associació de Pràctica i Justícia Restaurativa de les Illes Balears. I has parlat en diverses ocasions de cercles restauratius. Per als nostres agents, en què consisteix aquesta justícia restaurativa?
La justícia restaurativa és tot el contrari de la justícia punitiva. La justícia punitiva ser que és càstig i ser que és malestar de l'altra persona i no el col·loques a responsabilitat. La justícia restaurativa el que fa és separar l'acte de la persona, el que ha passat, i fa un procés en què aquesta persona se torna a incloure en la comunitat i torna a formar part d'ella. I això només se pot donar a través d'un procés restauratiu, que és acompanyant aquesta persona perquè se'n doni compte
quines conseqüències ha tingut en les altres persones i en el seu voltant el que ha fet, que sigui capaç d'entendre quines són les necessitats d'aquestes persones i que sigui capaç, des de la responsabilitat, de restaurar. Si se dona aquesta passa, això no se torna a repetir mai. És a dir que Netanyahu i el seu govern haurien de fer un curset intensiu de justícia restaurativa. Faci pressió.
Bé, anem acabant. Ens has demanat imàgin de John Lennon i nosaltres t'hem demanat, a canvi, un consell per als nostres agents, un consell per viure millor. Què els hi poden dir?
Doncs mira, el fill d'això, no deixar mai d'imaginar, no deixar mai de tenir il·lusió i de crear, de crear els nostres propis somnis, no deixar mai d'imaginar. Un bon consell d'opres nostres agents, segur que els agradarà i segur que ens agradarà escoltar una vegada més, perquè Imagen jo crec que deu ser una d'aquestes músiques que s'ha repetit molt,
aquí, a escoltar aquesta cançó de John Lennon. Moltes gràcies per haver vingut, Asun Gallardo, gràcies també a Maria Antic, a en Vial Vic i a en Joan Roca, i demà tornem a El Crepuscle en Cent Estals. Bona nit, vos deixàvem en bona música. Gràcies. Gràcies a vosaltres. Imagine there's no heaven
It's easy if you try. No hell below us. Above us only sky.
Imagine there's no country It isn't hard to do Nothing to kill or die for And no religion too Imagine all the people
But I'm not the only one I hope someday you'll join us And the world will be as one Imagine no possession
No need for greed or hunger A brotherhood of man
Perquè vols donar suport a la nostra llengua. Perquè t'agrada la música feta a Canostra. Perquè creus en una ràdio plural, de qualitat i feta en clau mallorquina. Anuncia't a Ona Mediterrània. Dona'ns suport i ajuda a fer créixer la teva empresa. Ens avalen prop de mil socis. Informa't sobre com posar un anunci a Ona a la web onamediterrània.cat. Recorda, onamediterrània.cat. Tu fas Ona.
S'ha de llevar tot just quan l'alba es desfà i cantar.