logo

El Crepuscle

El programa radiofònic més premiat de les Illes Balears torna a les ones. En Pere Estelrich i els seus col·laboradors (Tomeu Orell, Maria Antich, Joan Roca, Biel Vich i Maria Moreno) tornen a encendre els estels cada vespre, de 21:00 a 22:00 hores, a Ona Mediterrània. El programa radiofònic més premiat de les Illes Balears torna a les ones. En Pere Estelrich i els seus col·laboradors (Tomeu Orell, Maria Antich, Joan Roca, Biel Vich i Maria Moreno) tornen a encendre els estels cada vespre, de 21:00 a 22:00 hores, a Ona Mediterrània.

Transcribed podcasts: 71
Time transcribed: 2d 22h 47m 1s

Unknown channel type

This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.

Title:

Capitalisme, ecocomunisme i ciència quotidiana

Summary:

## Introducció i estructura del programa L’episodi d’**El Crepuscle** a **Ona Mediterrània** combina tres grans blocs: • Una secció filosòfica-econòmica sobre **capitalisme, comunisme, ecocomunisme i decreixement**. • Una secció de divulgació científica i d’actualitat sanitària (grip i mascaretes, *formigues invasores*, *molsa* a l’espai). • L’inici d’una secció sobre **beques per a alumnes amb altes capacitats**. Entre blocs hi ha falques, indicatius i anuncis d’altres programes de l’emissora. --- ## 1. Comunisme, desigualtat i ecologia (Saito Kohei) ### 1.1. De la Bíblia a Marx: compartir béns i necessitats • El convidat, el **senyor Pujades**, proposa un "còctel" de conceptes: **capitalisme, desigualtat, decreixement, comunisme/ecocomunisme i canvi climàtic**, amb un *pentimento* final. • Parteix d’una **citació dels Fets dels Apòstols (2,44-45)**: tots els creients vivien junts, ho posaven tot en comú i distribuïen els béns segons les necessitats. • Ho interpreta com una forma de **«comunisme cristià»**: una idea primitiva de comunitat de béns i repartiment segons necessitat. • Salta després a **Karl Marx** i a la famosa fórmula: > "De cadascú segons les seves capacitats, a cadascú segons les seves necessitats." • Els presents comenten la **dificultat pràctica** d’aplicar aquest principi: com es mesuren capacitats i necessitats? Com s’organitza la distribució? ### 1.2. La Crítica del Programa de Gotha i la història del comunisme • El principi de Marx prové de la *Crítica del Programa de Gotha*, text escrit entorn de **1875**, adreçat a un congrés d’unificació del socialisme alemany a **Gotha**. • Marx no el va publicar en vida; **Engels** el fa públic el **1891**, després de la mort de Marx (1883). • Es recorda la **llarga tradició** de propostes per compartir béns i reduir desigualtats. • Es cita **Thomas Piketty** com a economista contemporani que mostra que **les desigualtats econòmiques augmenten**: el **1 % més ric** concentra una proporció enorme de la riquesa mundial. • S’analitza la **crisi d’atractiu intel·lectual del comunisme** després de la caiguda del mur de Berlín i la descomposició del bloc soviètic: - Ja abans, intervencions com Budapest o la Primavera de Praga havien allunyat molts intel·lectuals europeus del marxisme. - Encara hi ha **nostàlgia** a parts de l’antiga RDA o de l’espai soviètic, sovint vinculada a la **seguretat laboral**. - Tot i que l’economia de l’Alemanya de l’Est era de les més pròsperes del bloc, **restava molt lluny** de l’Alemanya occidental; encara avui persisteixen desigualtats. ### 1.3. Saito Kohei i el «comunisme ecològic» • Pujades presenta **Saito Kohei (o Saito Gouhei)**, jove filòsof japonès d’uns **38 anys**, que proposa un **comunisme ecològic**. • Saito ha tingut un gran èxit editorial (centenars de milers d’exemplars) i es declara **explícitament comunista**. • El seu objectiu: **relectura ecològica de Marx**, a partir de textos poc coneguts recuperats en la nova edició completa **MEGA (Marx-Engels-Gesamtausgabe)**. • Saito participa en aquest projecte i recupera **notes, quaderns i materials inèdits** de Marx i Engels, on detecta una evolució cap a una sensibilitat **ecològica** en els darrers anys de Marx. ### 1.4. Progrés, antropocè i crítica al «desenvolupament sostenible» • Tant el *Manifest Comunista* (1848) com *El Capital* comparteixen amb el capitalisme una **idea forta de progrés econòmic i tecnològic**: - S’assumeix que cal inventar i aplicar tecnologia de manera creixent. - No hi ha gaire reflexió sobre els **impactes ecològics**: ús massiu de combustibles fòssils, degradació ambiental, etc. • Saito sosté que, en els darrers anys de la seva vida, **Marx comença a percebre els límits ecològics** del mode de producció capitalista: - Detecta una **ruptura de l’equilibri ecològic** global. - Encara no es parla de *canvi climàtic*, però sí d’un model de producció que «es carrega» la base natural. • Saito utilitza i difon el concepte d’**antropocè**: - Nova era geològica iniciada per la **intervenció humana massiva** (tala de boscos tropicals, extinció d’espècies, contaminació d’oceans i atmosfera, ús de carbó, petroli, energia nuclear, etc.). • Critica amb contundència el concepte de **«desenvolupament sostenible»**, que qualifica d’**oxímoron**: - No es pot créixer indefinidament en un planeta finit. - Parafraseja Marx: si aquest deia que «la religió és l’opi del poble», ell afirma que **l’«opi de les masses» avui és el desenvolupament sostenible**. ### 1.5. Decreixement, commons i el «pentimento» de Pujades • Un dels conceptes centrals del llibre de Saito és el **decreixement**: - L’edició anglesa es titula *Slowdown* amb el subtítol *The Degrowth Manifesto* («El manifest del decreixement»). - Defensa que cal **frenar el creixement econòmic** i reorganitzar la societat per viure amb menys consum de recursos. • Lligat al decreixement, Saito reivindica els **commons**: - *Commons* = béns comuns, espais o recursos compartits (com les **comunes municipals** en pobles com Bunyola). - Proposa **estendre aquesta lògica comunal a gran part de l’economia**, aproximant-se a una organització social basada en propietat compartida i gestió col·lectiva. • El **pentimento** de Pujades: - Mentre llegeix el llibre, troba la part **crítica i descriptiva** molt sòlida: diagnòstic de la crisi ecològica, crítica al capitalisme fòssil, etc. - Però, quan Saito passa a proposar **com sortir del problema**, Pujades es declara **escèptic**. • Considera que el comunisme ecològic de Saito és **massa utòpic**, pròxim a una visió de la **bondat natural humana a l’estil Rousseau**: - Massa confiança en una futura societat de «bons germans» que gestionen els commons en pau i harmonia. - S’assembla als antics **socialistes utòpics** anteriors a Marx i Engels, que ells mateixos criticaven com a irrealitzables. ### 1.6. Tecnologia, Varoufakis i alternatives al capitalisme • El presentador demana si Saito connecta amb tesis com les de **Yanis Varoufakis** sobre el **tecnofeudalisme**, on la tecnologia esdevé una nova forma d’explotació que enriqueix unes poques grans corporacions tecnològiques. • Pujades diu que, fins on recorda, **Saito no cita Varoufakis**, tot i que podria perfectament. • Saito sí que: - Repassa **moviments socials concrets** (experiències a Barcelona, lluites indígenes a Sud-amèrica contra la desforestació, etc.). - És crític amb el relat segons el qual el pas de la indústria pesada a una economia digital seria «més ecològic». • Es remarca que les **noves tecnologies** (IA, *data centers*, etc.) tampoc són innòcues: - Consumeixen **grans quantitats d’energia i aigua**. - Formen part d’un model que continua sent **ambientalment molt costós**. • Saito aposta per: - Reducció dràstica de **combustibles fòssils**. - **Energies renovables**. - I sobretot **canviar la manera de viure i organitzar l’economia**. • Pujades insisteix en què, tot i el seu escepticisme sobre les solucions, **recomana el llibre** per la seva capacitat d’explicar clarament la crisi ecològica i el debat sobre decreixement i ecocomunisme. --- ## 2. Publicitat, falques i indicatius d’Ona Mediterrània Entre la primera secció i la segona hi ha una sèrie d’**indicatius i falques publicitàries** de **Ona Mediterrània**: • Identificació de l’emissora, freqüència i *claim* («El futur és ara»). • Anuncis de programes culturals i musicals. • Recordatori del paper de les persones **Soci** com a suport econòmic de la ràdio i invitació a associar-s’hi. Aquests segments funcionen com a **transició** entre blocs de contingut i com a recordatori del caràcter comunitari de l’emissora. --- ## 3. Grip, mascaretes i salut pública ### 3.1. Recomanacions actuals per a la grip • Amb la nova sintonia, entra la secció de **Biel Vic**. • Abans de parlar de formigues i aigua, comenta una **actualitat sanitària molt recent**: repunt de **casos de grip**. • Les **autoritats sanitàries**: - **Recomanen** (encara no obliguen) portar **mascareta** en **centres de salut, hospitals i transport públic**. - Ho justifiquen perquè la **taxa de creixement dels contagis** de grip s’està accelerant i hi ha una **nova variant** més contagiosa que l’anterior. • Es recorda també la importància de la **vacuna de la grip** per a grups de risc: - Tot i estar formulada sobre el virus de la temporada anterior, **ajuda a reforçar el sistema immunitari**. - Pot fer que la malaltia cursi de manera **més lleu**. ### 3.2. Normalització de l’ús de mascareta • Els locutors comenten que, les darreres setmanes, ja havien **vist més gent amb mascareta** a hospitals i al carrer. • Es valora que, després de la pandèmia, s’ha **perdut la vergonya** d’anar amb mascareta, i que hi ha **més respecte** cap a qui la fa servir per prevenció. • Es recorda que abans de la Covid, l’ús habitual de mascareta al carrer es veia sobretot al **Japó**, mentre que ara s’ha **normalitzat molt més** aquí. --- ## 4. Formiga invasora «Trichomyrmex destructor» ### 4.1. Arribada a Palma i riscos • Biel Vic presenta una notícia sobre una **espècie invasora de formiga**, la **Trichomyrmex destructor**, coneguda com a «formiga de Singapur». • Ja s’ha **detectat en un edifici de Palma**; no és pròpia de les Illes, sinó una espècie **asiàtica**. • Investigadors de la **Universitat de Barcelona** n’han constatat la presència a les Balears. S’hi hauria estès **probablement per via marítima**. • Històricament: - Es detecta per primer cop al **port de Barcelona** el **2005**. - **2007**: s’identifica a Alacant. - **2019**: es confirma el seu establiment estable a la zona. - **2020**: es troba a Màlaga i Marbella. - **2024** (context de l’episodi): arribada a les Balears. ### 4.2. Característiques i impacte • Són formigues **petites** (1,8 – 3,5 mm), però amb **picades molt doloroses** per a les persones. • Es consideren **altament perjudicials**: - Afecten el **medi natural**, el **medi agrícola** i l’**entorn urbà**. - Ataquen **aliments**, teixits i fins i tot **recobriments plàstics de cables elèctrics**, de manera semblant a les rates. • Es recomana **vigilar-ne la presència**: - Si es detecten formigues amb picades anormalment doloroses, cal **avisar les autoritats competents**. - S’emmarca en una problemàtica més àmplia d’**espècies invasores** que alteren ecosistemes locals. --- ## 5. Molsa «supervivent» a l’espai i vida extraterrestre ### 5.1. L’experiment a l’Estació Espacial Internacional • Biel Vic passa a una notícia científica que el fascina: la **capacitat de certs tipus de molsa de sobreviure a l’espai exterior**. • Científics **japonesos** de la **Universitat de Hokkaido** han dut a terme un experiment amb un tipus concret de **molsa (verdet / musgo)**: - Van **enviar mostres a l’Estació Espacial Internacional (EEI)**. - Les van deixar **a l’exterior de l’estació durant 9 mesos**, exposades a: • **Buit espacial** (sense oxigen). • **Radiació ultraviolada** directa del Sol, sense protecció atmosfèrica. • **Temperatures extremes**, tant molt baixes com molt altes. • **Microgravetat**. • En tornar-les a la Terra, van comprovar que **més del 80 % de les espores havien sobreviscut** i podien **germinar amb normalitat**. ### 5.2. Implicacions sobre la resistència de la vida • Ja se sabia que determinades cèl·lules de la molsa, especialment els **esporòfits** (que contenen les espores), eren molt més resistents que les cèl·lules joves (*protonemes*) o les cèl·lules de brot (*brotecells*). • L’experiment té importància perquè, **per primera vegada**, combina **totes les condicions extremes alhora** (buit, radiació, microgravetat i temperatures extremes). • Això reforça dues idees clau: - Algunes formes de vida són **extraordinàriament resistents** a entorns hostils. - En el context de la cerca de **vida extraterrestre** o de la **terraformació** de planetes, la molsa podria ser una **excel·lent candidata per iniciar processos d’habilitació d’un planeta**: • Pot créixer en condicions que serien completament hostils per a humans. • Podria contribuir a crear **condicions mínimes** per a altres formes de vida (humana inclosa). ### 5.3. Lligam quotidià: la molsa del pessebre • La conversa deriva cap a un record quotidià: l’ús tradicional de **molsa per fer el betlem**. • Es recorda que **ara està prohibit** recollir-la, però anys enrere era una pràctica molt habitual, igual que tallar **trossos de pi** per als arbres de Nadal. • Es planteja el **dilema ecològic actual**: - Abans hi havia una **depredació directa** (molsa, pins). - Ara hi ha una **producció massiva d’arbres i decoracions de plàstic**, amb els seus propis impactes ambientals (fabricació, residus, etc.). --- ## 6. Beques per identificar altes capacitats (inici de secció) ### 6.1. La beca d’APSAC • S’inicia la darrera secció, amb **Maria Antich** a la sintonia. • Es presenta una iniciativa de l’**Associació d’Altes Capacitats de Mallorca (APSAC)**: - Ofereixen **beques per identificar alumnes amb altes capacitats**. - *Identificar* aquí significa fer un **diagnòstic psicopedagògic complet**. • Es remarca que aquest diagnòstic pot tenir **un cost elevat**, especialment si es fa **en centres privats** a iniciativa de la família. • Als **centres educatius**, els **equips psicopedagògics** també poden fer **proves d’identificació**, però les beques d’APSAC ajuden a **garantir l’accés** a una detecció adequada per a més alumnes. • La secció queda oberta a desenvolupar més notícies sobre educació i adolescència, però l’àudio proporcionat s’atura en aquest punt. --- ## 7. Eixos temàtics principals de l’episodi ### 7.1. Pensament crític i alternatives al capitalisme • Revisió **històrica i crítica** del comunisme i del marxisme. • Presentació de l’**ecocomunisme** i el **decreixement** com a respostes al **canvi climàtic** i a la **precarietat ecològica** global. • Debat sobre els **lí mits del progrés tecnològic** i de la fe en el desenvolupament sostenible. ### 7.2. Ciència, medi ambient i salut • Actualització sobre **salut pública** (grip, recomanacions de mascareta, vacunació). • Alerta sobre una **espècie invasora** (Trichomyrmex destructor) que afecta tant la **salut humana** (picades) com **ecosistemes i infraestructures**. • Divulgació sobre la **resiliència de la vida** en condicions extremes (molsa a l’espai) i les possibles repercussions en el debat sobre **vida extraterrestre** i **terraformació**. ### 7.3. Educació i talent • Introducció al tema de les **altes capacitats** i la necessitat de **diagnòstics accessibles**, gràcies a **beques específiques**. • Relació amb la **igualtat d’oportunitats educatives** i el reconeixement del **talent divers** dins el sistema escolar. --- En conjunt, l’episodi barreja **filosofia política, ecologia, ciència i educació** en un format de ràdio proper, amb to conversacional i constants connexions amb la realitat quotidiana de les Illes Balears i del món actual.

Tags:

['capitalisme', 'comunisme', 'ecocomunisme', 'Karl Marx', 'Fets dels Apòstols', 'Crítica del Programa de Gotha', 'Saito Kohei', 'decreixement', 'antropocè', 'desenvolupament sostenible', 'canvi climàtic', 'desigualtat econòmica', 'Thomas Piketty', 'tecnologia', 'energia', 'espècies invasores', 'Trichomyrmex destructor', 'formigues', 'molsa', 'Estació Espacial Internacional', 'vida extraterrestre', 'salut pública', 'grip', 'mascaretes', 'vacuna de la grip', 'altes capacitats', 'APSAC', 'diagnòstic psicopedagògic', 'educació', 'Ona Mediterrània', 'El Crepuscle']