Ona Mediterrània. Com sempre saludem la nostra Maria productora, la nostra Maria tècnica i avui tenim ja la taula d'estudi, les dues persones que m'acompanyen en aquesta taula. Senyor Pujades, bon vespre. Bon vespre. Benvingut, quant de temps? Sí, de mal de l'estiu. Vos enyoràvem. Content de tornar a estar per aquí. Noltres també, noltres també. Què mos contareu avui?
Avui faré un còctel d'un parell de conceptes, pot ser massa i tot, però ja veurem el que surt en el final. Conceptes com capitalisme, desigualtat, decreixement, comunisme o ecocomunisme, canvi climàtic, però en el final de tot hi haurà un pentimento.
Com els millors pintors, a vegades s'equivoquen, esborren i pinten damunt. I jo, quan havia acabat de preparar una mica això, he tingut un pentimento. Ja arribarà. Mare santa, haurem de prendre molt de punts. No creus, Maria? Sí, sí, és un còctel que m'encanta. Per favor, quina cosa més interessant. Un pla de sorpreses. No, no, ni tant. Caixa plena de sorpreses. I tant. I la teva secció, de què mos parlarà?
Parlarem de beques, i parlarem de les darreres notícies que han sortit al voltant de l'educació o al voltant d'adolescents aquests darrers dies. Uf, he acompatat, eh? Sí. Bastanta, no? I de, mira, la meva secció, si tenim temps, òbviament, vol trobar el seu primer, com és lògic...
Parlarem, no sé si dir-ho, de vida extraterrestre, parlarem de formigues, i ara que ve Nadal parlarem d'aigua, aigua per veure. Aigua per veure. Aigua per veure. Ara que ve Nadal, em pensava parlaria de torrons. De torrons, no. Hi havia de certes menjar, no?, quan sempre. Molt bé, Ida, si pot sembla bé, començarem. Senyor Pujadas, el sentit de la vida. Sintonia, per favor.
Gràcies.
Molt bé, anem a aquest còctel, ara que mos diuen que només hem de beure aigua. No, ja no he dit això. No, no he dit això, però... Ja no he dit això. He tingut pa que volguessis... Vam com a intuit, però, que mos hi dués, aquí. Bé.
Bé, el primer element del còctel, sorprenentment, crec, serà una citació dels fets dels apòstols. Concretament, 2, 44, 45. Ja sabeu com se citen els versos bíblics. I diu lo següent. És molt conegut, segur que ho coneix tothom.
Tots els creients vivien junts i ho tenien al servei de tots i venien les propietats i els béns per distribuir els diners de la banda segons les necessitats de cadascú. Comunisme cristià. La primera idea de comunisme, quasi podríem dir...
D'aquí pegarem un petit vot en març. Només són 1.800 anys, 1.800 i pico. I a març trobam...
Una altra frase molt coneguda i que s'assembla una mica, és el que acabam de veure, que diu de cadascú segons les seves capacitats, a cadascú segons les seves necessitats.
Això era més difícil, no? Bé, més difícil d'acceptar, més difícil d'entendre, més difícil... I de fer, pensava jo. Bé, l'altre també era difícil de fer. Sí, també és cert. Tots els béns. També és cert. I repetir-los. També és cert. Si no, poden començar demà mateix a vendre el que tenim i compartir-ho. Et cert, et cert.
No, el que té el de Marx és que no és tan bo de fer. Quan diu, bueno, les seves capacitats, si un té poques capacitats, contribueix poc, i si té moltes necessitats, encara que contribueixi poc, rep molt. El problema de ser com ho mesuram, això. Com ho mesuram i com ho fem. També, també, també.
Bé, això, curiosament, va sortir a un petit text de Marx que no tenia títol pròpiament, però se sol conèixer com a La crítica del programa de Gota.
Gotha, amb T-H, és una població que ara deu tenir 40.000 habitants, un poc com Maracol, com Inca, una cosa d'aquest estil, ja no he estat, a l'oest de Leipzig, i allà sí va fer un congrés per unificar dues branques del socialisme alemany que hi havia el 1875 aproximadament.
el text el va escriure en 1875 i era per dir la seva en aquest congrés unificador entre uns que eren seguidors d'un tal La Salle i altres que eren més pòpiament més tipomercista això es va publicar post un moment quan Mas va morir el que era el 1875
ara no me'n recordo, 1883, va morir en març, i en Engels, el seu Estat Colaborador, va publicar el 1891, eh?
Bé, per tant, veiem que això, aquestes idees de compartir, de veure que feien mans els béns, és una cosa que té una llarga història, i avui en dia hi ha molts d'economistes que insisteixen i repeteixen que les desigualtats no fan més que augmentar.
Entre ells, per exemple, aquest que se va aplaudir tant de moda fa un parell d'anys, era en Tomàs Piketty. Piketty, francès, sí senyor. Un dels que han insistit sobre aquesta qüestió de que cada vegada hi ha més desigualtat, que el 1% de la població més rica del món controla un percentatge, ara no ho vull dir perquè no me'n recordo, però un 50% dels béns del món controlats per un 1%. Sí, sí.
i les desigualtats que van augmentant. Malgrat això, el comunisme va tenir un moment de la seva davallada, va començar, no diria mal vist, però un poc oblidat, reconat, en la caiguda del mur de Berlín.
Mentre arribava el bloc soviètic en marxa, existia l'Unió Soviètica, es ve que ja feia temps des de les intervencions a Budapest, la primavera de Praga i tot això, la majoria dels intel·lectuals europeus que havien estat durant molt de temps molt marxistes ja havien anat deixant córrer,
Però sempre hi havia allò de que hi ha dos blocs i un dels blocs és com el segon món, és comunista, tal i igual. I com sabem, encara hi ha gent a l'antiga Alemanya de l'est,
La República Democràtica. O les restes de l'Unió Soviètica, encara hi ha gent que, a vegades, diuen que enyoren aquella seguretat que tenien feina. Tots aquests nostàlgics. Però, vaja, el comunisme, des de seguida del mur de Berlín, intel·lectualment havia perdut molt de números. Ah, que això, el comunisme, ja està un poc passat i tal...
I això que la Alemanya de l'Est era dels blocs soviètics, vull dir, dels blocs comunistes, l'economia de la Alemanya de l'Est era, podríem dir-se, més pròspera de tot el bloc. Sí, però quan un veia els trabans, o travis... De vores mirem veus de... Aquells coxets que anaven fent pap-pap-pap-pap-pap al carrer. Jo vaig a la Alemanya de l'Est, a la...
just després de sonificació. I hi havia unes esplanades, ja me'n recordo a Dresden, per exemple, hi havia unes esplanades planes de cotxes de segona mà de l'Alemanya rica. L'Alemanya de la República Federal d'Alemanya. I encara quedaven molt de trabans, però no travis, que els deia. Vull dir que sí, era pròspera,
Però no era res ni remotament comparada a les altres. I encara ara no s'han equiparat econòmicament a lo que era. Encara continua un poc la separació entre les dues alemanyes. Bé, a lo que anava.
Recentment apareix un jove de 38 anys, probablement n'hàgiu sentit xerrar, japonès, un tal Saito Gouhei. I publica una defensa d'un comunisme ecològic europeu.
amb unes bandes de 500.000 exemplars amb dues edicions molt seguides. Bé, en els de por. Hi ha traducció espanyola i catalana, per descomptat, anglesa i altres llengües. Estàs un llibre que ha tingut una enorme repercussió i se declara explícitament comunista. I el que vol fer és recuperar Marx...
La veritat és que ho fa d'una manera que, en fi, és un poc discutible, perquè ell el que fa és dir...
El primer març, i és de l'època central, primer març, diguem que és el manifest del Partit Comunista, que és del 1848, junt amb Nengels, el març més madur, més potent, és del Capital, però els tres toms del Capital només va publicar en vida el primer,
I tant a un com a l'altre hi ha una cosa en comú, a canvi, però una cosa que la manté hi ha l'idea de progrés econòmic que no és massa diferent de l'idea de progrés del capitalisme.
S'ha d'inventar tecnologia, s'ha d'aplicar aquesta tecnologia, hem de progressar, no hi ha la més mínima reflexió de tipus ecològic dels problemes que pugui dur. Es progressa aquest tecnològic econòmic, el consum de combustibles fòssils, tot el gran desastre ecològic produït
pel capitalisme, bàsicament, però també pel Unió Soviètica en el seu moment, perquè tots anaven fent destrosses ecològiques de tot tipus. I el que fa aquest Saito Kouhei, ja dic, és un home que ara té 38 anys, i ella ha participat en una nova edició que s'està fent en aquest moment de les obres de Marx i Engels.
que li diuen mega. I per què li diuen mega? No perquè tingui res a veure amb gran o una cosa així. M és de Marx, E és d'Engels, i G, A és de Gesamt ausgabe, que vol dir obres completes. És a dir, ets alemany sempre G, A, que vol dir recopilació de les obres.
Total, que allà han aparegut tota una sèrie de textos que o bé eren poc coneguts, o bé simplement no s'havien editat mai, llibres de notes i demés. I aquest jove japonès, aquest Saito Kouhei,
ha participat, ja és un membre, lo jove que és, d'aquest gran projecte de nova edició de totes les obres de Marx i Engels. I segons ell, en aquest darrer moment, si miram...
Ell diu, i per què no va tenir enços de fet 16 anys que van passar entre la publicació del primer volum del Capital i la seva mort? Per què no va publicar el segon i el tercer? El que va editar, finalment, en Engels, també, és el que se'n va encarregar. I diu, perquè li havien entrat altres coses dins del cap.
I una de les coses, una de les preocupacions dels nous interessos era precisament el problema ecològic. Per exemple, en aquell programa de Gota que he mencionat abans, ell té unes poques línies que van en aquesta direcció. A veure, el que està passant amb aquest sistema de producció és que ens anem carregant...
l'equilibri ecològic del món. Evidentment, a l'època de març no se parlava de canvi climàtic, encara no havia arribat el moment, però és com si començasse a fer-se una idea del perill que tenia aquest sistema de producció. Cada vegada produir més, hem de consumir més carbó, després el petroli, després l'energia...
nuclear, tots els perills que té, consumir, consumir, consumir, i això és insostenible. I una de les coses que fa més aquest jove japonès és dir que això de creixement sostenible, que és un oxymoron, és una impossibilitat. A vegades també ho penses. És una contradicció, perquè no... El que és molt difícil de saber, sí.
I ell diu que és curiós perquè fa una paràfra, sí, d'una frase d'en Marx. En Marx sabeu què va dir allò, famós, de la religió és l'opi dels pobles o de les masses. I ell diu, el que ara és l'opi de les masses és el desenvolupament sostenible, que no és possible. Jo em pensava que hagués dit la tecnologia, però bé.
No, no, no. Continui, continui. Estic fascinant? Sí. No, jo quan començo a xerrar... No, no, no, per favor. No control molt bé el temps. Per favor, per favor. No, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, cinc minuts més o més. Molt bé. No, no, i tant. Vinga.
Va, per tant, ell... Una pregunta prèvia. Aquest japonès és de formació, és filòsof, és economista, és filòsof? És filòsof. És filòsof, però, òbviament, també coneix l'economia, la merda bé, eh? Ja, ja, ja, ja ho imagino. Tota la problemàtica aquesta que va més enllà de la filografia, que és el canvi climàtic, tot està molt informat sobre totes aquestes qüestions, no?
I un dels conceptes que no et seu, perquè no l'ha creat ell, però potser és dels que més ha contribuït a divulgar-lo, és la noció d'antropocer.
o si ho voleu en castellà, que potser ens sona més antropoceno, així com xerrem de pleistoceno o xerrem de eoceno. Ceno, que és el final d'aquestes paraules, ve del grec, de la paraula kainos, que vol dir nou o recent. Simplement és un període, però que és recent respecte a un altre o és posterior a un altre.
I ara, segons això, hauria començat una nova era geològica, que seria l'antropocer, que seria la primera era geològica que ha començat per una intervenció directa de nosaltres, dels àntropos, dels humans que som nosaltres. És la nostra intervenció que fa que hi hagi una nova època geològica
estem liquidant els boscos tropicals, estem fent que desapareguin cada dia espècies animals, estem contaminant la atmosfera i la mà, que si els plàstics, que si els gasos, el consum de carbó, petroli, etc. I tot això està provocant realment aquest desastre que ens ve damunt.
Ell què ho proposa? Aquí em va el meu pentimento. Ah, val. Justament. A mi una cosa que me sol passar llegint llibres de filosofia o d'altres temes, és quan hi ha la part crítica...
Vé un filòsof i diu, tots s'han equivocat, per això, per això, per això, però ara venc jo i ara ho arreglaré. És igual que sigui en Descartes, que sigui en Kant, que sigui en Hegel, però tots arriben dient, aquests senyors fins ara, però qui no l'han fet? No vos preocupeu, però aquí estic jo. Però quan acaba la part negativa, que normalment sol ser...
bastant convincent, moltes vegades, perquè diu, mira, aquell falla amb això, l'altre falla amb allò, tal i qual, ara jo ho arreglaré. I quan diuen, ara jo ho arreglaré, a vegades te quedes... Desil·lusionat. De dir, bueno, vols dir... I això és el que m'ha passat amb aquest japonès. És a dir, que mentre jo anava llegint, per cert, vos diré... S'obre aquesta... Sí, per favor. Tant coneguda...
se va ditar primer en japonès, després en anglès, aquí hi va haver un canvi de títol, i en espanyol estan circulant ara mateix dos títols diferents de la mateixa obra. Molt bo de trobar. Si aneu a qualsevol pàgina d'aquestes que venen llibres i posau Saito Kohei, que és el nom d'ell, tot d'una el trobareu, eh?
Saito tal com sona, és A-I-T-O, i els Ko-E-I és amb K-O-H-E-I lletina. Ko-E-I. I una de les excepcions han deixat...
El títol anglès amb un subtítol. El títol anglès és Slowdown. Poc a poc. Aminaràs a marxa. Aminaràs a marxa. Slowdown. I es diu El manifest del decreixement. En anglès era The Degros Manifesto. El manifest del decreixement.
Fa molts anys que se parla de creixement per ajà. I aquí hi ha hagut bastanta de gent, a Mallorca. A Mallorca, per exemple, hi ha ara un professor de la universitat d'aquí, de la UIP, que és en Joaquín Valdivielso, i que ha estat molt ficat... Ara, m'ho va dir l'altre dia que ho havia deixat una mica, però ha estat molt de tensa ficat a terra ferida. I terra ferida em fa gràcia perquè...
Una llàstima que ja hagi desaparegut la seva activitat. Jo crec que encara continua, però no se'n xerra tant. És vera que en tot cas s'ha difuminat una mica. Clar, terra ferida se referia a Mallorca. Sí, correcte, sí, sí. Però els mateix... Els informes que publicaven eren demolidors. Posaves pel de punta. I molt bé no comentats. Van tenir moltes pressions. Jo crec. Però moltes, quan dic moltes, no és que còlculi i digui que ja està bé. Moltes pressions van tenir...
És de terra ferida. I el que em fa gràcia és que també m'observeix si terra, en lloc d'entendre-ho com a Mallorca, ho entenem com a planeta terra. Perquè també està ferit. La terra també està ferida. I per això pretenen introduir aquest fre, aquest decreixement, etcètera. Però me'l dius que no t'ha convençut.
Perquè sabeu que abans de Marx, Engels, s'hi va haver un socialisme que després, no és que ells se denominassin socialistes utòpics, però després els propis Marx, Engels i altres posteriors van dir que això eren uns socialistes utòpics.
Per què ho eren, utòpics? I Marx i Engels, potser no s'ho creien, les utopies d'avui són les realitats del demà, potser no s'ho creien. És una utopia, ja en parlarem de si serà factible. I a mi m'ha semblat, finalment, el que diu aquest home,
que la part descriptiva, crítica, l'expressió de la preocupació que té per mort del canvi climàtic, tot això a mi m'ha semblat molt convincent, jo el recomanaria, però quan comença a dir com ens sortiríem d'això...
És massa... Com si cregués en allò de sa bondat, allò d'en Rousseau, que som os va per la natura. Ja. És massa utòpic. De fet, utilitza molt una paraula anglesa
No sé quina és la japonesa, però les angleses sí. No caldria. I, de fet, no sé com ho han traduït en català o en castellà, no sé com l'han traduïda, perquè jo el tenia en anglès i l'he dit en anglès, així que no sé. Però la paraula commons, que és un poc el que són les comunes,
Hi ha pobles, com Bunyola, que encara tenen uns terrenys que són de la comuna, són comuns, no són propietat de cap particular. I ell fa extensiu amb aquesta noció de commons, vendria a ser un poc aquesta noció de comuna, però estesa pràcticament a tota la economia.
amb la qual tornaríem quasi-casi una mica a lo dels fets dels apòstols i a lo del programa de Gota d'en Marx. Massa utòpic, en definitiva. Ja. Pots fer una altra pregunta? Aprofitant que... Tot saps que vulguis. Coneix l'obra de tecnofeudalisme d'en Varoufakis?
No. No, no, no. No, perquè t'anava a demanar, sent que han parlat d'en Piketty. Sí, sí, sí, però ell molt bé que hagués en Varoufakis. Si hagués en Varoufakis del tecnoflutalisme, diguéssim, de com la tecnologia entre comates mos està esclavitzant i estan fent rics uns...
4, mitja dotzena de poderosos tecnològics a partir de... Diguem, el nostre entreteniment que ens fons, la producció gratuïta per ells. I aquest nou... No va dir nou. Filòsof, jove filòsof japonès, etcètera,
T'hagués demanat a veure si veus una determinada tendència, un determinat intent per part de determinades elits intel·lectuals de mirar de trobar alternatives en aquest món capitalista, individualista, etcètera.
que pareix que s'està extremant moltes societats occidentals, o no? Sí, ell xerra de tota una sèrie de moviments, molts concrets, qualcun de Barcelona. És curiós, ell, en el llibre del Japó, xerra bastant de Barcelona i de coses que s'han fet a Barcelona. Vull dir...
També de coses que s'han fet a Sud-amèrica, dels indígenes de Sud-amèrica que s'agrupen per intentar combatre la deforestació de l'Amazònia o altres coses d'aquest estil. I menciona... No és una persona que no digui
quins antecedents ha tingut que no doni una bibliografia, però que jo recordi no el menciona en Barofany. No el menciona, va. El podria haver mencionat perfectament, eh? El podria haver mencionat. Però Recull, dins les seves dissertacions, el fenomen tecnològic actual de com mirar de fer-lo en queixar, com... Perquè, clar...
Durant molts anys, per exemple, se mos ha venut que era bastant més, entre comates, ecològic, deixar de banda s'indústria pesada, tradicional, etcètera, i moure's mos cap a una tecnològica. Però ara mos estan trobant en que els nous camins de sa tecnologia, en base a intel·ligències artificials, grans centres de dades, etcètera, són de tot manco ecològics, eh?
perquè consumeixen unes brutales d'energia i d'aigua, etc. Tenia jo ara la curiositat de saber si aquest senyor Cohey entrava també dins aquests arguments o si els recoïa o si els atractava.
Bé, ell, com és natural, estaria a favor de tot el que siguin energies renovables. Un dels problemes més greus que veu és aquest consum de combustible fòcil. Sigui carbó, sigui petòlic, és un dels més contaminants, no?
Diu que amb això no basta, de totes maneres, que hi ha d'haver una organització completament, una altra manera de viure. I allà sí que sembla, com a molt idíl·lic, com tots serem molt bons germans en els nostres commons o comuns, i allà estarem tots en pau i harmonia.
Bueno, un poquet massa optimista. Un poquet massa. M'has hem excedit. Per cert, una cosa, jo he dit el nom com ho fan els japonesos, posant el llinatge en primer lloc. A vegades ho trobareu Kohei Saito. Ah, val, val, val. De manera que si on el vol citar per llinatge, hauria de ser Saito. Exacto. Els japonesos ho diria el Saito Kohei. Va.
Però no me'n recorda la traducció que m'ho han posat. El treballar igual. Segons quins idiomes s'ho posen Kohrei Saito. Va ser breu, va ser breu. Això passa en Sos Unguerados, també.
dèiem Franz Litz, era Liszt-Franç, perquè... Ho giren. Ho giren. I si te despistes un poc... L'has de saber, ho has de controlar. En els nostres noms no hi ha problema, perquè tot d'una... No, però en els nostres noms hi ha el problema dels dos llinatges, que és una cosa poc freqüenta en el món. A mi, moltes vegades m'han dit Mr. Torres.
Agafa't-lo darrer com a llinatge. L'altre són nons per ells. L'altre que no. Molt bé. Moltíssimes gràcies. Hem après moltíssim. Investiguarem aquest senyor. Intentarem conèixer més d'ell.
És un llibret. Saps allò de bona, bonita i barata? Sí. Bona trobar. Interessant. És prou interessant. I ara que ve en els Reis, més que més. Moltes gràcies. Esperam tornar-vos a tenir ben aviat. Quan me crideu, segurament. Si no me surt el temps previst, jo sempre estic. I si no mos veiem, bones festes i bon any. Bones festes, això mateix. I bon any. Gràcies. Gràcies a vosaltres. Passam a publicitat i continuem.
Escoltes Ona Mediterrània. Des de la 88.8 de la freqüència modular. El futur és ara. Disponible a les botigues habituals.
Més informació a
Si voleu escoltar rock and roll, pop, folk, country, punk, música experimental, new wave, musiquem, escolta Copinya de Volta Verde, un repàs conscienciós i vertiginós a la música del segle XX, cada dilluns, dijous, dimarts i dimecres, de 10 a 11 de la nit, a Ona Mediterrània.
Moixa mental presenta... Les Indòmites. Les Indòmites. Moixa mental presenta... Les Indòmites. Una mediterranis. Què són les Indòmites? Un de llonces. Música, pensament... Paraula de la setmana. Tota la vegada.
Som a totes les plataformes de... Però què dius, el senyor? Dá-me pis a l'ombregado! ¿Quieres salir per aquella porta d'allà, per favor, i tanquen sortir? Per favor, algú que faci l'escarre d'un bordre. En dic que ja ho fem a una mediterrània. A una mediterrània.
Escoltes Ona Mediterrània gràcies al suport de les persones associades. Ajuda'ns tu també. Associa't. Fes créixer Ona Mediterrània.
Bona nit.
I aquesta sintonia ens du la secció de Bialvic, bon vespre. Benvingut, també. Sí, sí, he arribat un poc tard, però... Benvingut, ja ho he explicat, tranquil·lo, que els directes tenen aquestes coses. Tenen aquestes coses directes, però vaja, sort que aquí tothom fa de tot. Nosaltres som un equip polivalent. Sí, fan el que poden. Quasi res, de tot. Tots feim de tot.
Que bé, i de què xerres avui? Mira, en el principi havia dit que parlaria d'aigua, parlaria de... Què m'havia dit? Aigua per Nadal. Ara que ve he nadat parlarem d'aigua, parlarem de formigues.
Però abans, mira, m'encanta recordar una molt recent, molt recent, tan recent com que se n'ha parlat avui i se'n va parlar ahir. Anava a dir, retona ses mascaretes, no, però que hi hagi. Sí? Sí, a veure, t'explic. El tema no va de Covid, va de grip, val? Ah. Les autoritats sanitàries comencen a recomanar, ara com ara recomanar, és a dir, que jo sàpiguen no hi ha prohibició o no hi ha obligació encara.
te recomanen que si visites un centre hospitalari o un centre de salut vagis amb màscara i te recomanen també que si vas en transport públic també vagis amb màscara per la vista el grip s'està accelerant el contagi s'acceleren la taxa de creixement dels afectats s'està accelerant
Per a la vista, la variant és una nova variant que per a la vista ha muntat bastant respecte a l'any passat, la variant K, segons he vist. No t'he pogut dir, perquè ja t'he dit que estic parlant de memòria, veure quines característiques extres té, perquè té una mica més de virulència, una mica més de contagi que no la variant de l'any anterior, però les autoritats sanitàries comencen a fer aquest tipus de recomanacions. Com ara són recomanacions? Són preventives?
També recorden que si encara hi ets atents i formes part del grup de risc de vacunis, i encara que, com sempre, la vacuna del grip està feta sobre el virus de sang anterior, diuen que sempre contribués a reforçar el sistema immunitari i, per tant, sempre és beneficiós per la persona perquè contribués a que el pas del grip sigui més lleu.
Jo crec que des de les màscares, t'he de dir que les darreres setmanes que jo he estat per 15 motius a Sant Llatge i a Sant Espases, he vist més mascaretes, per exemple, personal sanitari i...
i malalts o gent que anava allà, a lo millor consultes o això. I jo m'ho vaig fer a la pregunta i vaig pensar, això ho deu tenir. I ara tu m'ho es comptes que sí. Podria ser que ja vengués d'aquí. Abans de la pandèmia i de la seva ambaixada de màscares pel món era una casa molt de japonèses. Vull dir, ja que hem tingut enlloc amb pitjades que avui mos ha parlat del Japó i de més,
Però vaja, des de la pandèmia, no t'ho vull dir que ho han normalitzat, però el manco, molta gent, diguem, ha perdut sa vergonya, ha perdut sa por anar pel carrer o anar dins d'un transport públic amb màscara. I la veritat crec que tan més positiu que s'altra gent no els miri com gent rara o com un no. En aquest sentit crec que hi ha més respecte de les que tal vegada hi ha hagut abans. Cosa que crec que és bona.
M'assimilar més, jo crec que és un tema preventiu i ara també heu quedat d'aquest tema dels hospitals. Jo també crec que dues darreres setmanes he vist més gent pel carrer. Sí, també. Amb autobús també. Per recomanació, per prescripció a metges o perquè simplement ja...
Per el que sigui, ja va bé. Tant si estan ells afectats com si se volen prevenir ells mateixos. Sí. Dit això, perquè això s'està parlant aquest dia, és que sapigueu per on van les coses i les recomanacions aquestes de salut. Més, avui no te parlo de ratalins, te parlo de formigues. Oh. En concret, de sa tricomirmex destructor. Fa un pat de poc el nom, eh?
tricomírmex tricomírmex sí, tricomírmex destructor s'ha detectat ja un edifici de Palma i tu diràs que té, doncs mira resulta que és la formiga de Singapur mira, científic de la Universitat de Barcelona ja han constatat l'existència o la presència d'aquesta formiga de Singapur aquí a Balears no és pròpia d'aquí vull dir, és una d'aquestes espècies invasores diguen que m'ha d'arribar molt probablement en Barco
Des de Singapur? Des d'allà? Des de per allà? A veure, se diu de Singapur perquè és d'origen asiàtic. A veure, s'expansió, com ara s'ha de dir que...
relativament lenta en el sentit de... de cap a veure, vull dir, en esport de Barcelona ja se va detectar per millora vegada l'any 2005, és a dir, fa 20 anys. Any 2007 se va detectar a Alicant, d'acord? Màlaga i Mervella un any més tard, és a dir... No, perdó...
No, se va detectar l'any 2007, se va confirmar la presència al ja diguéssim l'establiment l'any 2019, l'any 2020 a Màlaga i Marbella, i diguem que en guany aquí. Són formiguetes que van entre 1,8 i 3,5 mil·límetres,
Piquen molt. Sí. Piquen. Piquen mosseguen. Sí, sí, com mosseguetes. I deixen marca? Suposo, i m'imagino que agradable diu no. Es diu que provoca picades doloroses a les persones. O sigui que...
Òbviament t'ataquen els aliments, vull dir aquest bitxo és el que cerca de menjar per sobreviure. Altament perjudicials perquè afecten en el medi natural, en el medi agrícola, en el medi urbà i té la capacitat també de menjar teixits.
i els recobriments plàstics dels cables elèctrics, un poc com les rates. Sí, o sigui que... Molt simpàtiques, molt simpàtiques... No són. No són perquè... fan net? Sí. Vull dir, líquid en tot. Sí.
Sí, no són com a termites, que només, vull dir, aquestes ataquen de tot. Les termites només estan enradiades, suposadament només menjan saludosa, aquesta està menjan de tot. Sí. Vigilau, si teniu aquestes fòrmigues per a casa vostra, o si us pica una fòrmiga i us fa molt de mal la picada... No dius de quin poló són? Ai, no ho sé. Són de Singapur. Ja, no sé, ja...
Perquè, clar, hi ha formides com més marrons i hi ha com més regres. I més vermelloses, sí. No ho sé, intentaré trobar-vos una foto i encara que això és ràdio no la podem mostrar a les oies. La posarem a les nostres xerxes. La posarem a les nostres xerxes i... Per identificar, no? Perquè vigilaves invasora i, com diu aquí, vaja, convé avisar les autoritats. Anava a dir sanitaris, però sí. És una qüestió sanitària, no?
Molt bé. Més. Més coses. Més. Una d'aquestes que a mi m'ho fascinen. Vinga. I el pinturet ha dit se desaigua per la setmana que viat. No, se desaigua també. Va per nedar. Vinga, vinga. Mira, resulta que un tipus de molça, un verdet, que diríem, el que en espanyol és un musgo, resulta que s'ha trobat que
pot ser supervivent en situacions extremes, sobrevivint en el buit de l'espai exterior a la radiació ultraviolada sense protecció, és a dir, llunçolà directa, directa de sol, és a dir, sense atmosfera de per mig, va?
I situació de temperatures extremes, és a dir, extremadament baix, baix cero, exacte. Fredes i calentes. Sí. Anem per parts. Cientifics japonesos també, vull dir, avui tot va al Japó, de la Universitat de Hokkaido.
van endur a terme un experiment molt concret que va ser agafar mostres d'aquest verdet, enviar-les a l'estació espacial internacional, deixar-les a l'exterior de l'estació durant nou mesos,
Allà, sense oxigen, amb temperatures extremes, amb plena radiació solar. Allà, allà, allà. I, passats aquests 9 mesos, l'han duit cap a la terra i, en concret, han agafat les espores i s'han trobat que estaven vives i que han prosperat la seva germinació. És a dir, no els extermines en res, no?, pràcticament. Va, en ser qual cosa...
et diu, eh, tal vegada la vida en el planeta a determinades formes de vida, que és el que de veritat ens podria interessar, són extremadament resistents a condicions d'entorn completament extrem, no? Diu, aquí en concret, més del 80% de les espores van resistir a les buits, la radiació ultraviolada, les temperatures extremes i la microgravedat i tornades a la Terra van germinar i progressar com si res.
En part ja se coneixia el fet que sobretot les cèl·lules que se'n diuen esporofits, que són les cèl·lules que contenen les esports, que diguéssim és el que permet diguéssim prosperar en aquesta estructura biològica,
Eren bastant més resistents que no tantes protonemes, que són les cèl·lules joves, o les brotcells, que són les cèl·lules que resisteixen a situacions d'estrès. Se sabia que podien superar temperatures extremes, se sabia que podien estar en medis hostils, el que passa és que fins ara no s'havia pogut determinar un experiment on se donessin totes aquestes condicions extremes a la vegada, que això és el que passava a l'espai.
És a dir, en temperatures extremes sí que s'havia provat que podien sobreviure, supervivències de reduccions també, en situacions d'avui també, però clar, totes aquestes, diguéssim... A la vegada. A la vegada, diguéssim, no s'havia pogut provar fins ara. I d'aquí, diguem, la importància d'aquest... d'aquest... d'aquest experiment, no? Clar...
Els investigadors aquests japonesos diuen, eh, doncs vist això, eh, són els millors candidats per començar una habilitació o rehabilitació d'un planeta hostil, atmosfèricament inòspit per noltros, en temperatures inadequades per noltros, en falta d'oxigen suficient per noltros, etcètera, doncs eh,
posats a habilitar un planeta perquè nosaltres n'hi anem, comencem per durir aquest tipus de... Aquest tipus de... Aquest tipus de... De veritat. De molça.
Exacte, i que tiri endavant la cosa. Ara m'ha sortit la paraula molsa, perquè recordo que mon pare agafava aquesta molsa, que estava superprohibit, això, per l'he vist, o està prohibit. Està ara. Està, en aquell moment igual no. I si no ha prescrit, eh, tranquil. Ha prescrit, jo.
Perquè recordo que mon pare l'agafava per fer el batlem. Jo crec que això fins fa... Dint anys. No, un poc més. Era habitual. No, habitual, sí. Era l'habitual. Igual que si en qualque moment se feia un arbre de Nadal...
També era habitual panturanar i tenir un troc de pi. Ah, sí, sí. Jo això n'he tingut d'arbres de Nadal. Aquesta depredació que fèiem, que a nostra érem així, de la depredació, perquè ara pens que entre la malsa i el pi érem un desastre. Però bé, ara ja tot és més plastificat. Sí, que riu un poc que no sap que és pitjor.
No ho sé, no ho sé, perquè, clar, tota la producció d'arbres d'aquests plastificats, que llavors els atiren el dia 7 de gener o dia que sigui, s'acumula també, no sé, no sé què és pitjor. I tot el que s'oposa, la fabricació. La fabricació, clar, clar, clar. De tot això. En fi, mira, com que te queden 3 minuts, els queden 3 minuts de programa, tots per tomaria. 13 i 13, molt bé. Com a bon germà. I com a bon germà.
Feim ara, anava a dir una pausa, no, ara feim espais a la darrera secció del programa, aquesta que dedicàvem a la vida intel·ligent. Música
Maria Antic, aquesta ets la teva música. Sí, començarem parlant d'unes beques. Vinga. L'Associació d'Altes Capacitats de Mallorca, APSAC,
ofereix una beca per identificar alumnes amb altes capacitats. Per identificar? És a dir, saber què és per identificar? Sí, per...
Identificar significa fer un diagnòstic. I això és molt car, que siguin necessaris beques per donar la pregunta? Sí, hi ha diverses formes. Generalment, te diré que se fan més en els centres educatius.
Però no sempre se fa un centre educatiu. Hi pot haver una família que decideixi anar a un caminat privat, que li passin unes proves per identificar, a veure si aquella persona és d'altres capacitats o no. I això que pot costar?
No ho sé. No vull dir, no n'apreus. Però que se donguin beques mos pot fer una idea, no?
Sí, perquè són coses cares, però de totes maneres jo he de dir que en els centres educatius també els equips psicopedalògics que hi ha també passen prova i ho fan per identificar.
El que passa és que de vegades hem dit el que nosaltres deim, de vegades hem parlat moltes vegades, de l'alumnat, de necessitat de suport educatiu, i sempre quan parlem de necessitat de suport educatiu, evidentment tenim en dins el cap aquells alumnes que tenen alguna dificultat. Però a aquest suport educatiu li hem de fer una mirada cap a dalt.
És a dir, aquests atlats que necessiten precisament un suport cap a s'enrequiment, perquè les seves capacitats fan que el millor que s'adona d'una manera més o manco estàndard, ho diré així... No els emotiva, no...
No ens hi basta. No ens acaba d'omplir, no ens basta. O que a puntura aquestes persones puguin fer programes específics per més enriquiment. No necessàriament també sempre s'han de parlar d'escola i d'enriquiment a l'escola, sinó també...
hi ha programes fora de l'escola que permeten a aquesta gent desenvolupar. Ara mateix es posa en marxa cada any, crec que fa 9 o 10 anys, que SWIP posa en marxa un programa que es diu Mentoriment, que està per alumnat a partir de tercer ESO, que es posa en marxa, ara s'estan fent les inscripcions i tot això, i comencen el mes de...
de gener. I els dissabtes, aquests alumnes d'altes capacitats van a fer un taller, normalment són professorats de la universitat, i ells s'apunten a coses que t'interessin. N'hi ha més de ciències, de diverses...
I això també no té res a veure, però també hi ha aquests altres programes, està el Quim, està el Mat, que també capten aquest nims i els ofereixen una altra possibilitat. Un dissabte o uns dies determinats. Sí, de poder enriquir i de poder provar...
quasi quasi jo diria que són reptes reptes de dir mira fins a on pots arribar fins a on pots anar i tu quan recomanaries ara aquest diagnòstic que tu has dit quina edat seria la bona? mira a nivell jo te xerreré el que se fa a nivell educatiu l'identificació a l'etapa d'infantilada de primària
Se fa passant unes determinades proves, hi ha unes proves determinades, i a aquest alumne se li posa, ho diré així, s'etiqueta d'altes capacitats i precocitat. D'acord? Perquè en primària encara la intel·ligència no està cristal·litzada, etcètera, etcètera.
Ja per normativa, aquests alumnes que dins primària han estat, tenen la categoria d'altes capacitats, precocitat, dins l'etapa de secundària, digui-li a partir de 13 anys, un primer o segon d'ESO, m'enmourem aquí, no?
se les tornen passar unes proves on ja se perfila una mica més aquestes altes capacitats cap a on van. Parlant d'un alumne superdotat, de sobredotació, quan una persona està per damunt un coeficient intel·lectual de 130. Sí.
aquí parlaríem ja de sobredotació perquè vol dir que va disparat i són alumnes que no sempre tenen un rendiment acadèmic excel·lent i després hi ha alumnes que potser no arriben en aquest 130 però alerta perquè destaquen en determinats aspectes aleshores aquests alumnes són altes capacitats talent
un talent, un talent a destacar tens una bona identificació tens un diagnòstic amb un coeficient intel·lectual alt però sobretot destaques per exemple en sa part verbal o en sa part matemàtica aleshores sa ticagatatge en aquest cas ja seria
Dó, altres capacitats, talent, verbàl, talent, matemàtica, etc., talent, creativ, ašà.
Jo et faig la pregunta de l'edat perquè trob que és important. És important detectar-ho, però també és important de quina manera se comunica, ja no t'adiré a la família, sinó especialment en aquell infant, en aquell adolescent. Ho veig una cosa a vegades un poc complicada.
Per el que Carles que jo he conegut, és complicat. Complicat un infant de 12 anys, 13 anys, manejar certs conceptes que nosaltres podem tenir més o menys consumits. No és una cosa que tampoc la gent en sàpiga molt d'això, a nivell de ciutadà mitjà, no saps molt bé en què consisteix.
I ja et dic, no sé, a vegades deu ser complicat explicar-ho a un infant. Un infant vull dir un adolescent o preadolescent. No és fàcil. I jo crec que he conegut un poc tot, des que després va i diu, jo són superdotat i va pel món amb la etiqueta posada. Sí.
A joves que han dit, val, o veu ser, tal, però jo ara m'estim més que els meus companys no ho sàpien.
Sí, jo també. Jo també he conegut els dos carres. Però jo crec que també va... Aquí sí que se relaciona a la personalitat de cada una. Persones adultes que van passar vida dient jo som això, jo som allò, i persones que són discretes. I aquí sí que està...
Idò, si hi ha qualcú interessat, que vagi a la pàgina web de APSAC i allà hi ha totes... A-B-S-A-C APSAC Associació d'Altes Capacitats de Mallorca Allà hi ha totes les bases Molt bé
I bé, jo crec que encara que sigui breument, vull que faig referència a aquestes notícies que han sortit aquests darrers dies.
Però sobretot des de... Ara veure que s'està parlant que és un suïcidi, d'aquesta nena, n'hi va veure un... De Jaén, m'aprenen. De Jaén, i n'hi va veure un també Jaén, crec que no fa ni un mes, d'un jove que també no tenia ni 20 anys.
Jo demanaria en tot això respecte i no el que s'està fent a nivell de comunicació, de premsa,
perquè la primera notícia que jo vaig llegir ja tota una era bullying a l'escola ara sembla-se que això no està tan clar no sé si ho serà o no però jo crec que tot se mereix un respecte i tothom quan surt una notícia d'aquestes troc que ja tothom diu la seva i s'amenatja d'una manera molt molt lenta
que no sé tot això com pot repercutir a uns adolescents. Perquè no hem de deixar de pensar en altres adults com absorbeixen els adolescents tot aquest tipus de nostres fisis i tot el que es diu respecte a això.
Vull acabar amb música, amb Rosalén, i aquesta, precisament aquesta cançó dedicada al suïcidi, aquest Agarrate a la vida, si vols, però és per acabar. D'acord, acabam així, doncs. Gràcies, Maria, acabam amb Rosalén, gràcies, Bial.
I gràcies també a en Lluís Pujadas, que ha estat aquí, i tornem demà a les 9 del vespre al Crepúscle en Cent Estals. Bona nit.
Todas las nubes logran desaparecer y que tus flores heladas y marchitas pueden nuevamente florecer. La ilusión puede volver distinta.
Escoltes Ona Mediterrània, des de la 88.8 de la freqüència modulada.