Divulgació matemàtica avui en el crepúscul encens estals.
Molt bon vespre, amics. Això és el Crepuscle en Senestal. Si heu benvinguts en aquesta hora d'entrevista i música. Entrevista perquè en la primera part tindrem una entrevista que vàrem fer a l'equip del Crepuscle fa unes setmanes a Nicolás Atanes. Ell és un jove de 22 anys.
estudiant de matemàtiques, que va venir a Mallorca a fer una conferència, convidat per la universitat, sobre divulgació de les matemàtiques. A 22 anys ja s'ha permet el luxe de fer aquestes xerrades. Vam entrevistar Ló, vam parlar amb ell...
I avui vos emetrem aquesta entrevista. En la segona part del programa posarem, com que ja ens acostem a dia 1, que és Tots Sants, i dia 2, que és el Dia del Mors, posarem un fragment de Requiem de Forer, una obra mestra de la música religiosa de tots els temps.
Amics, benvinguts i do en el Crepuscle en Estels, o es parla Pere Estelric en nom de tot l'equip crepuscular, un equip que inclou Anna Maria Moreno en tasques de producció i Anna Maria Oliver a sa part tècnica.
Conversa Nicolás Atanes, ell està estudiant matemàtiques i ha vingut aquí a Mallorca per fer una conferència a la Universitat de les Illes Balears, convidat per la Universitat. Té 22 anys. 21 anys, imagina't, encara 21.
i és un gran divulgador i un gran activista de les matemàtiques. Nicolás, moltíssimes gràcies per acceptar aquesta conversa. 21 anys i ja donant conferències. Això com es menja?
Bé, es menja d'alguna manera pensant que jo crec que tothom és tan benvingut a la Copa Moral, a les matemàtiques, i es menja d'una manera positiva. Positiva que al final jo vaig començar molt, molt, molt més petit que avui. O sigui, si a mi m'al·lucines amb 21 anys, amb 15 anys vaig començar tot això.
I vaig començar amb un desit de dir, ostres, els meus companys de classe no els agrada les matemàtiques, llavors hem de fer alguna cosa. Perquè si no fem res, al final la negació per fer matemàtiques guanyarà els que fem les matemàtiques i hem de contagiar l'interès per les matemàtiques, hem de fer que la gent tingui interès. I aquesta idea, que volia ser una idea molt de friquis o el que sigui, avui és una idea compartida per moltíssima gent i jo estic molt content que sigui alguna cosa que amb els 21 anys estigui convidat a compartir el missatge de promoure les matemàtiques.
Les matemàtiques per tu què representen? És a dir, què tenen les matemàtiques que te sedueixen tant?
Té creativitat, té objectivitat i té veracitat. Per mi les matemàtiques tenen un món sencer de jugar. És un món creatiu en el que tu pots gaudir, en el que pots passar una bona estona i en el que d'un moment inesperat pots trobar respostes a problemes que et planteges en un lloc inesperat. Què els has dit avui als alumnes que han vingut a sentir-te?
Els he dit que com estudiants de matemàtiques que som, com el futur de matemàtiques que som, hem de ser conscients del que hi ha allà fora, perquè a més d'aprendre a derivar, a integrar, a fer integrar els triples a totes aquestes coses que fem a l'aula, i que jo com ells també soc conscient de totes aquestes aprenentatges, els he dit que allà fora hi ha un món que necessita professors de matemàtiques, perquè hi ha una banca grandíssima de professors de matemàtiques,
I els he dit que hem de defensar les matemàtiques de veritat i d'intentar que la gent vegi les matemàtiques com una cosa que també els pertany, i que nosaltres com a estudiants de matemàtiques ens diguem al nostre entorn que les matemàtiques també són importants. Per què creus que la paraula matemàtiques en els estudiants hi ha un gran percentatge de gent que els rebutja?
Bueno, d'alguna manera, jo crec que molta gent té la idea que les matemàtiques o es fan bé i llavors són per tu, o es fan malament i no són per tu. I la gent no vol esforçar-se i no vol pensar més enllà de la caixa, vol les respostes immediates, i les matemàtiques no funcionen així. Les matemàtiques funcionen...
amb prova i error. Jo crec que quan estàs perdut en una ciutat, les matemàtiques necessites també respostes i preguntes i intentar fer coses per arribar a una resposta. Jo crec que molta gent no té el temps ni la firmesa d'esperar. Jo crec que és molt important que les matemàtiques es promoïn per ser més crítics, per pensar una mica més enllà del que estem acostumats i per intentar donar respostes als problemes que a priori no tenen una resposta senzilla.
Tu ja a l'institut i a l'educació primària ja destacaves en matemàtiques?
Sí, sí, jo sempre he tingut la curiositat per aprendre més enllà de l'aula i tot el que estava a l'aula a mi m'ha semblat sempre molt interessant, o sigui, al final jo sempre he après les coses de l'aula, sempre m'he fet preguntes més enllà del que hi havia a l'aula i sempre les matemàtiques les he vist com una eina en què podies preguntar-te les coses que estàs aprenent i donar un pas més enllà per preguntar-te per què funciona i preguntar-te per què les coses que estan donant a l'aula tenen un sentit. O sigui, jo les matemàtiques al final
Crec que no només a les matemàtiques d'escola, sinó també, per exemple, hi ha les matemàtiques, més de l'Olimpíada Matemàtica, són les matemàtiques que vaig fer-me pensar, que van fer-me tenir un sentit crític, i totes aquestes qüestions, jo crec que són les que em van dir, ostres, hem de pensar en matemàtiques i no oblidar-nos, no?, després de les classes. Els professors que vares tenir, van marcar una línia cap a tu, o independentment dels professors que haguessis tingut, haguessis continuat estudiant matemàtiques?
Jo crec que és un mix de les dues coses, no? És curiós que digui això perquè sembla com el sí i el no a la vegada, però crec que és, d'alguna manera, com que els professors de secundària em van motivar a fer matemàtiques, però a la vegada sento que els professors estan, a vegades, estan com apatits, no? Perquè hi ha moltes, moltes coses que van fer a l'aula i els pobres, jo crec que no tenien molt de temps per explicar coses que a la gent li s'agraden. Llavors, és molt complicat fer classes amb alumnes que estiguin desmotivats. Jo crec que, d'alguna manera, jo crec que diria...
Que sí i no. És veritat que vaig tenir un professor a la universitat, durant l'ESO, em vaig preparar per les Olimpíades Matemàtiques, i vaig tenir un professor que es diu Gustavo Ochoa, que per mi va ser un referent perquè em va ajudar molt a aprendre les Matemàtiques d'Olimpíades i a pensar més enllà de l'aula, i jo crec que aquest professor sí que em va motivar massa.
Què creus? Has parlat de les Olimpiades. Què creus tu? Què opines tu d'aquests certaments tipus Olimpiades, tipus proves cangur? Creus que això fomenta el que els estudiants o fan que si no guanyen se sentin una mica frustrats?
Bé, crec que això és un tema difícil de dir una resposta clara, perquè al final és evident que les matemàtiques d'olimpiades tenen les dues components, no? Crec que els alumnes han d'aprendre també a frustrar-se, perquè jo, per exemple, tampoc em vaig classificar a cap fase nacional, o sigui, jo em vaig participar, hi havia molt nivell a la meva comunitat,
i no em vaig classificar a la fase nacional. I independentment d'això, a mi les matemàtiques m'en continuen encantant, perquè jo crec que al final també és la comunitat que es genera. Un dels problemes més grans i que les Olimpíades solucionen molt és el fet que aprenguis unes matemàtiques diferents, que puguis raonar i que puguis pensar, però també genera una comunitat a la qual et sents agregat, perquè encara que no et classifiquis,
Tens uns companys que pensen com tu en matemàtiques i això és una de les qüestions que s'han d'aprofitar. No és tant el resultat, sinó també és el procés, és la preparació i és el conjunt de persones que estan en la mateixa situació que tu. I això és el més important. Parlaves abans de les matemàtiques a dins l'aula. Què opines que les matemàtiques també es facin al carrer? Vull dir, perquè al carrer ens trobem, poden fer trigonometria per cercar l'altura d'un arbre o d'un pis. Vull dir, les matemàtiques haurien de sortir una mica de l'aula i dels programes d'estudi...
simplement asseguts a una cadira? Estic molt d'acord de treure les matemàtiques al carrer, però estic molt d'acord per dos motius. I el primer d'ells és el que has dit, no? Crec que les matemàtiques estan al costat de tota la nostra vida, estan en diferents llocs on menys ens esperem, en la música, estan en els esports, estan en molts llocs inesperats, en els monuments històrics, i jo crec que és molt important que les matemàtiques surtin fora, perquè al final és una manera de conscienciar la gent que allà fora hi ha matemàtiques i respondre la pregunta de per a què serveixen les matemàtiques.
Però també hi ha un segon motiu i crec que és un més fonamental, encara si cal, i és que la gent al carrer no està acostumada a fer matemàtiques, té una visió de les matemàtiques molt a l'aula, i crec que treure les matemàtiques al carrer és dir, ei, també estem aquí al carrer i també podem aquí fer matemàtiques. I crec que és això el més important, quan fem matemàtiques al carrer. Què opines quan una persona diu, jo som de lletres, no me diguis.
Quan algú em diu que soc de lletres, jo dic que les matemàtiques també poden haver poques lletres, dic poques números, i llavors crec que la resposta de jo soc de lletres és una excusa per no fer matemàtiques. I creus que en esbatxillerat, en els estudis fins a la universitat, els estudis primaris i secundaris, les programacions que es fan són adequades o haurien de fer una cosa una mica més holística i que tothom sabés matemàtiques, les mateixes?
Justament ahir vaig compareixer a la Comissió d'Educació del Parlament i justament parlava d'aquest tema. Jo crec que és molt, molt trist que molta gent vagi a l'aula i que aprengui les matemàtiques del seu currículum i que després de l'examen s'oblidin de totes les matemàtiques que han fet. Jo crec que les matemàtiques que us haurien d'ensenyar a l'aula haurien de ser les matemàtiques més crítiques, és a dir, que s'ensenyi a pensar en matemàtiques,
i que l'alumne aprengui les coses que apren per recordar-se tota la vida. Jo crec que és molt important que se'n recordi de com ha fet les coses i per què funcionen, i amb aquesta visió, faci el físic que faci, sabrà que les matemàtiques, mira, tenen una aplicació i funcionen per alguna cosa. Tu te vols dedicar a les matemàtiques després d'acabar la carrera?
Vull fer, estic entre les dues coses, el que passa és que per què no ho fer les dues? Estic entre la divulgació, matemàtiques i la docència. Jo crec que les matemàtiques, com a coneixement, a mi em fan molta curiositat. Jo sempre he tingut curiositat pels nombres primers, per la teoria de nombres, i m'agradaria molt dedicar-me a la teoria de nombres, però no vull deixar del costat que la divulgació matemàtica, la didàctica matemàtica, ser professor de matemàtica secundària és una missió superimportant i a la que no puc dir que no.
I les matemàtiques que tu oferies com a investigador serien més de despatx? Bé, serien més de despatx en el sentit que satisfarien les meves curiositats. Jo crec que, al final, això ho ha dit el Hardy, jo crec que les matemàtiques al final tenen una capacitat molt bona de fer una recerca matemàtica i que anys després es troba una aplicació. I no és només una aplicació, sinó també és una...
una qüestió que les matemàtiques que es divulguen al carrer, per exemple, agafant qüestions, es poden simplificar les matemàtiques complicades per intentar fer veure als nens que les matemàtiques més avançades, més complicades, també tenen una part lúdica i que, d'aquesta manera, el lloc de les matemàtiques no només arriba a un parell de comptes senzilles, arriba fins i tot a les coses que fan els millors matemàtics del món. Un matemàtic de Medalla Fields o de Premi Abel
fa coses que podem nosaltres jugar amb això. Per exemple, podem dir, podem agafar, per exemple, set... Bé, això és un exercici que es fa al bar, per exemple. Podem agafar set croquetes i dir, ostres, excepte que siguem un o set persones, no podem repartir les set croquetes en parts iguals. I jo crec que això de nombres primers, per exemple, o de com es pot aplicar això, per exemple, anar al McDonald's i dir, si un paquete té cinc patates, una altra té set i una altra té quinze, per exemple, patates, podrem repartir, comprant un número de paquets,
fins a arribar a comprar patates per a tots els que som? Això és una pregunta que ens fem moltes persones i que amb les matemàtiques avançades podem respondre utilitzant equacions triofàntiques. Per tant, creus que a les escoles des de ja des de petits s'hauria de treballar les matemàtiques des d'un altre nivell, en colors, en jocs, amb esquemes pràctics?
Jo crec que el més important és, no tant l'eina, perquè jo crec que cada professor troba als seus alumnes el mètode específic i no vull jo dir què és el que s'hauria de fer, però sí que crec que s'hauria de fer una mica més obertura. És veritat que tots els alumnes han de tenir uns conceptes com iguals i això és superimportant, però també és superimportant i crec que és vital això, que els alumnes vagin a l'examen segurs, amb confiança, perquè moltes vegades quan aprenguin les coses, quan aprenen les coses en memòria,
El problema que tenim amb això és que surten de l'examen amb una percepció de que m'ha sortit perquè és una loteria i després quan surten de l'aula és que s'han oblidat de tot el que han fet. Llavors això no serveix de res i això és el que s'està fent ara mateix. El que hem de fer és que els alumnes vagin a l'examen i que puguin exposar el que han après a l'aula, el que han sempre pogut preparar, perquè al final això és com una carrera d'atletisme. Tu vas a una carrera d'atletisme i no saps si plourà, si farà sol,
si la terra està una mica moguda, si la terra... No saps res. L'únic que has fet ha sigut córrer, entrenar, fer esport i això és el més important, que tu estàs preparat per fer una carrera. Després el que passa aquell dia és història. Però clar, aquell dia pot fer que puguis anar cap a una banda o puguis no anar cap a una banda.
Clar, però això són les matemàtiques. Les matemàtiques, d'alguna manera, el que estem fent és jugant, no? I jo crec que, per exemple, no és el mateix, per exemple, jugar un dia de sort a les cartes que un dia amb mala sort, no? Jo crec que les matemàtiques el que s'ha de fer és preparar-se, preparar-se, perquè al final no serà tant loteria si et preparàs de veritat. El tema és que amb el currículum actual, si t'has de memoritzar les coses, això ja sí que és loteria. Per tant, clar, parlem del currículum. Tu creus que el currículum escolar és massa de... Això se fa així perquè jo ho dic.
Sí, més que jo es fa així, perquè jo ho dic, es fa molt la mecanització, que és el que jo insisteixo en el que no s'ha de fer. Jo, per exemple, jo, i això ho he escoltat moltíssimes vegades, aquestes exercicis interminables de 200.000 sumes, 200.000 restes, aquest exercici que avorreixen molt. Jo crec que ningú està preparat per fer 200.000 sumes. Jo crec que a la quarta ja et canses i no trobes aquest sentit. Jo crec que el que hem de fer és preparar-nos més per...
per fer el sentit, el perquè funciona i sobretot el trobar-li una aplicació, el trobar-li un lloc darrere, el trobar-li formes creatives d'aprendre aquestes coses i no tant en la repetició que al final cansa. Les matemàtiques creus que s'inventen o es descobreixen?
Uf, ja comencem amb les preguntes difícils. No. És una bona pregunta, perquè si anem al punt de partida de les matemàtiques, jo crec que es descobreixen. És veritat que podem dir que les matemàtiques s'inventen, el que passa és que a un matemàtic li costarà reconèixer això, però hi ha una part en què es poden inventar als inicis, però després de tot això ja es va descobrint. Jo sempre explico que les matemàtiques són com uns escacs. Tu tens les peces, tens les instruccions de les peces, i hi ha cada posició possible, és a dir, cada teorema és una construcció dels passos de les escacs.
Llavors, si una posició es pot fer amb els escacs és perquè és veritat i la pots demostrar. Això són les matemàtiques. Llavors, clar, les peces, has hagut d'inventar-te les posicions, les regles del joc, has hagut d'inventar-te quina és una posició legal i quina no, i a partir d'allà, tu si vas d'un lloc a un altre, això és matemàtiques. I el que no, no serà matemàtiques.
He vist el teu perfil de LinkedIn i parla que tu mateix et defineixes com una persona que està dins l'espectre autista. Què ha representat això per la teva formació?
Bé, jo ho vaig descobrir quan era petit, sempre els meus pares m'han acompanyat amb això. A mi, jo sempre he intentat relativitzar-ho d'una manera com, va, tinc això i he de viure amb això, i amb total normalitat. O sigui, al final, crec que, com hem parlat abans, jo crec que les matemàtiques i l'autisme hi ha moltes persones que ho tenen. Hi ha, per exemple, un matemàtic que té el síndrome de Saban, que és com d'autisme amb intel·ligència, i és matemàtic, també. Es diu Daniel, exactament no me'n recordo el seu cognom, ja t'ho enviaré si no després.
Però a part d'aquest, n'hi ha moltes, per exemple, diuen que la majoria també podia ser i avui vius, n'hi ha uns quants i cada vegada es coneixen més. Jo crec que això d'autisme i matemàtiques el que m'ha donat és la capacitat de poder enrevesar-me en les matemàtiques i també de ser conscient que s'ha de fer alguna cosa i no hem de tenir res fins que aconsegueixi que el 100% de la població estimi les matemàtiques. Perquè, de fet, hi ha estudis científics que relacionen l'autisme amb la dedicació a les matemàtiques.
D'alguna manera, una de les qüestions pivotals, característiques de l'autisme, és com que tens un focus determinat. En el meu cas són les matemàtiques i promoure les matemàtiques. Nicolás, ja anem tancant. Com t'abous d'aquí 4 o 5 anys? Adeu!
Bé, la vida ho determinarà, però jo voldria ser un matemàtic a una universitat afiliat o a un lloc on sigui per fer recerca i m'agradaria molt poder continuar contagiant les matemàtiques i fent que les matemàtiques siguin atractives per tothom. Què opines de matemàtics com el mateix Lewis Carroll, també s'hagin dedicat a la literatura? Fomenta això? Comptes amb problemes de lògica? Tu creus que això fomenta l'interès de les matemàtiques?
És una bona pregunta, perquè no només Lewis Carroll, però a part de Lewis Carroll hi ha moltes persones al món actual que són matemàtics i això fomenta, però moltíssim. És evident que, per exemple, el fet que el papa sigui matemàtic o que el president de Romania sigui matemàtic, és evident que tot això fomenta que n'hi hagi gent que està més preparada, més interessada per les matemàtiques i que futbolistes i que persones al món actual que siguin matemàtics, això fomenta molt.
Nicolàs, m'agradaria que mos recomanassis dues lectures, de lo que sigui, no necessàriament de matemàtiques, dos llibres que creguis que li poden interessar. Uau, em costarà no dir que siguin de matemàtiques. Jo diria, estic segur que Apologia d'un Matemàtic, que és de... Apologia de Matemàtic és de Hardy. I l'altra lectura que et podria dir...
Uai, és que n'hi ha moltes, que m'agrada molt. La que vengui. A veure... Uai, és que així lectura és que pugui recomanar. A veure si... Bueno, segurament Watch Mathematics de Courant. És un llibre que... La veritat és que sempre que m'ho trobo, perquè és una història molt curiosa, aquest llibre me l'he trobat sempre a les biblioteques de matemàtiques que n'hi vaig, i és que m'acompanya sempre. És com el llibre que tinc de referència quan vaig a una biblioteca de matemàtiques, llavors també recomanaria aquest llibre. I com es diu?
Què són les matemàtiques? I és d'això, de Courant. Després, una recomanació, que sempre fem aquesta pregunta als nostres convidats, una recomanació per viure millor.
ser feliç i fer matemàtiques cada dia fer matemàtiques cada dia tu fas matemàtiques cada dia bueno i cada hora suposo jo crec que a cada moment tothom fem matemàtiques el que passa és que no ho sabem on però és evident que tothom fem matemàtiques i després quina música creus que podria acompanyar aquesta conversa uau quina música t'agrada
És que a mi m'agrada molt la música que tingui un bon ritme. O sigui, jo sóc una persona que quan escolto una cançó sempre li poso el ritme a la música, sempre, i és algo distintiu. Llavors, tota la música, que pugui tenir una lletra, que pugui ser ballable, per exemple, jo què sé, Habits y The Nights, que és la meva favorita de sempre, jo diria que és bona. Fantàstic. Nicolás, moltíssimes gràcies i enhorabona per aquests. Com has vist el teu auditori d'avui?
Li he vist interessat. Li he vist interessat perquè jo crec que cada vegada més joves, siguin o no de grans matemàtiques, però sobretot de grans matemàtiques, estan més interessats i més conscients en promoure les matemàtiques. Tenim un problema, estem en una situació en què hem de promoure les matemàtiques i crec que és important deixar clar que les matemàtiques s'han de defensar i de promoure. Com va sortir el fet que vagessis aquí? Bé, jo vaig l'any passat gestionar la Lliga Matemàtica, que és una competició que jo mateix vaig crear, i la Lliga Matemàtica, Lliga Matemàtica.
i vam parlar amb Rectorat perquè els estudiants de la UIB es van classificar per a la Final Four,
I bueno, vam parlar, vam parlar, i aquest any em van dir que vingués per comptar tota la feina de divulgació que he fet, perquè no només és la Lliga el que he creat, sinó que també fa cinc anys vaig crear, per exemple, un moviment social que es diu Virus Matemàtico, fa tres anys això, la Lliga Matemàtica, i durant tot aquest moment sempre he estat involucrat en aquests projectes de divulgació. Creus que les xarxes socials ajuden en aquesta divulgació?
Home, sempre ajuden, no? Sí que és veritat que jo al carrer em trobo gent que no té xarxes socials, llavors és com que aquesta gent és impossible arribar amb xarxes, però sí que és veritat que al final les xarxes t'ajuden molt. Crec que més si les xarxes ajuden també els mitjans de comunicació. I la intel·ligència artificial, o la situam en tot això? Bé, la intel·ligència artificial la posem en el lloc en el que facilitarà molt les coses de la gent, però s'ha de veure amb... Bé, jo sempre ho dic, sincerament, sempre ho dic, ajudarà molt, però si no sabem de matemàtiques no entendrem res. Gràcies, Nicolás. Gràcies a tu.
When I was 16, my father said, you can do anything you want with your life. You just have to be willing to work hard to get it. That's when I decided when I die, I want to be remembered for the life I live, not the money I made. Once upon a younger year, when all our shadows disappeared, the animals inside came out to play. Went face to face with all our fears, learned our lessons through the tears, made memories we knew would never fade. One day my
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Bona nit.
These are the nights that never die My father told me
Escoltes Ona Mediterrània, des de la 88.8 de la freqüència modulada.
El Museu Marítim de Mallorca torna a obrir les seves portes a ses baltes, a Palma. Un espai renovat, amb experiències immersives, col·leccions úniques i un projecte museogràfic que posa en valor la nostra relació amb la mà. Vine a descobrir-la. Històries, patrimoni i emocions que connecten Mallorca amb la seva ànima marinera. Obert de dimarts i diumenge de 10 a de 7 hores. Entrada gratuïta. Consell de Mallorca.
La palmesana. La palmesana. Compri la palmesana. Si ha de fer un regalet, un detallet, compri la palmesana. No confondre la palmesana, que aquestes formatges voten bé, però no són joies. Gràcies! El futur és ara.
El futur és ara. Disponible a les botigues habituals. Més informació a amantnolem.cat I was trying to find myself.
Escoltes Ona Mediterrània gràcies al suport de les persones associades. Ajuda'ns tu també. Associa't. Fes créixer Ona Mediterrània. Ona Mediterrània
Fins demà!
Rússia. Rússia.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Bona nit.
Fins demà! Fins demà! Fins demà!
Fins demà!
Fins demà! Fins demà!
Bona nit.
Fins demà!
Bona nit.
. . .
Fins demà!
Fins demà! Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Bona nit.
Bona nit.
Música Música Música
Fins demà!
Bona nit.
Bona nit.
Fins demà!
Fins demà!
Bona nit.
Gràcies.
Fins demà!
Fins demà!
Bona nit.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Bona nit.
Bona nit.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Bona nit.
Fins demà!
Gràcies per ser-hi. Gràcies per ser-hi.
Fins demà! Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Bona nit.
Bona nit.
Fins demà!
Bona nit. Bona nit. Bona nit.
Fins demà!
Fins demà!
Bona nit.