Title:

Intel·ligència artificial, educació i música

## Introducció a l’episodi • **Programa:** El Crepuscle (a Ona Mediterrània) • **Convidat:** Rafael Jaume Ibaens, **emprenedor, compositor i professor**, especialitzat en la intersecció entre *filosofia, música i intel·ligència artificial* (IA). • **Eix central:** impacte de la **intel·ligència artificial** en la música, l’educació, el treball i la societat, amb una mirada **filosòfica i ètica**. --- ## Perfil del convidat i relació amb la música ### Trajectòria de Rafael Jaume Ibaens • Nascut a Palma, amb deu anys vivint a Barcelona. • Formació en **negocis digitals** i **màster en filosofia** (Universitat Ramon Llull). • Treballa com a **investigador i formador** en eines d’IA. • Fundador de **CAIRAI**, consultoria d’aplicacions de la IA en els sectors **educatiu, cultural i artístic**. • Professor a la **Universitat Politècnica de Catalunya** i a la **Universitat Ramon Llull**. • **Compositor** format a la Film Scoring Academy of Europe; prepara l’estrena del musical **The Tears of Neraquis** (Escòcia, febrer 2026). ### Música com a extensió de la persona • Des de petit ha viscut envoltat de música i formació musical. • Entén la música **no només com a expressió**, sinó com un **procés d’autoreflexió i autodescobriment**: • *“L’art és una extensió d’un mateix”*. • Fer música és per ell **un viatge que no acaba mai**: escoltar altres compositors, compartir experiències, aprendre noves maneres d’expressar emocions. • El cinema li resulta especialment atractiu perquè la pel·lícula dona **context emocional** a la música i la banda sonora permet **dir allò que la imatge no pot explicitar**. ### Músiques escollides i significat #### Projecte Mut – “Illa” • Cançó que obre la conversa. • Per a ell, **“Illa”** és una peça que el connecta amb **Mallorca, la casa i els orígens**. • L’escolta li serveix per **recordar qui és** i mantenir-se vinculat a la seva identitat malgrat viure fora. #### John Powell – “Test Drive” (Com entrenar el teu drac) • Primera peça que va estudiar **en profunditat** com a banda sonora. • L’impactà molt al cinema: peça **excel·lentment orquestrada** i plena de **sorpresa i dinamisme**. • Li agrada perquè la història mostra personatges que han **d’aprendre a conviure i treballar junts per no estavellar-se**, metàfora que ell enllaça amb **com treballar amb la IA sense destruir-nos**. #### L’Electric Light Orchestra – “Mr. Blue Sky” • Tria final de l’episodi. • Li sembla una cançó que **contagia bon humor i esperança**: cel blau, sol, optimisme. • Vol acabar amb un **missatge positiu** malgrat les preocupacions sobre el futur tecnològic. --- ## Filosofia, empreses i vocació ### De la confusió infantil a l’emprenedoria • De petit se sentia **“perdut però ple d’idees i set de coneixement”**. • Defensa que l’**emprenedoria** no és sobretot muntar un negoci per fer doblers, sinó una **actitud vital**: • Voler entendre **com funciona el món** i **fer-hi un impacte positiu**. • Voler escoltar l’altre: *“Te vull escoltar, te vull sentir, vull saber què penses”*. ### Necessitat de la filosofia en un món tecnològic • Va començar estudiant **enginyeria**, però la pandèmia el porta a replantejar-se el camí. • Troba en els **negocis digitals** eines pràctiques per tirar endavant projectes, però nota que li falta **fonament profund**. • Per això fa un **màster en filosofia**, que considera **fonamental** per pensar el món actual: • Reivindica que **acabar un grau de filosofia no et converteix en “filòsof”**, sinó que **et posa al començament del camí de pensar seriosament**. • La filosofia li serveix per abordar la IA en termes de **significat, ètica, sentit de societat i de persona**, no només com a tecnologia. --- ## IA i música: eines, límits i sentit ### Impacte pràctic de la IA en la música • Vivim en un **entorn digital** des de fa anys, i tot allò que es pot **automatitzar** tendeix a automatitzar-se. • A la música, la IA pot ajudar en: • **Distribució de música**. • Tasques tècniques: conversió de formats, processament de fitxers, fluxos de treball. • Ell mateix declara que cada dia pensa **“això m’aniria bé que m’ho fes la IA”** en aspectes logístics o mecànics. ### Debat sobre substitució i autoria • Ja existeixen peces musicals creades amb IA que **no es poden distingir** fàcilment de les humanes, fins i tot per oients entrenats. • Això obre la pregunta: **quin sentit té l’art si una màquina el pot imitar perfectament?** • Explica el funcionament general de la IA generativa: • Treballa amb **grans bancs de dades** existents (cançons, enregistraments…). • **Recombina** patrons per generar peces noves, que sempre **recorden** alguna cosa prèviament existent. • Això planteja dubtes sobre: • **Originalitat**: fins a quin punt és realment nova la creació? • **Drets d’autor** i ús de catàlegs i partitures. • **Creativitat** vs. mera recombinació estadística. ### La diferència humana: significat i intenció • Admet que també les persones creem a partir del que hem **llegit, escoltat i viscut**; però la diferència clau és el **significat viscut**: • Per un **compositor humà**, compondre implica un **procés intern de sentit**, un projecte d’*autoreflexió*. • La IA **no té intenció** ni experiència interior: • Pot imitar l’efecte d’una intenció, però **no hi ha ningú darrere**. • El problema és que, quan la imitació és molt bona, **els humans tendim a concedir-li versemblança i veritat**, tot i que **no hi ha rostre, ni subjecte, ni responsabilitat moral**. --- ## IA, veracitat i política: la crisi de la confiança ### Proliferació de continguts falsos • Els tertulians remarquen que a les xarxes ja hi ha **molta informació falsa** creada amb IA (vídeos, imatges, àudio…). • El convidat adverteix que aviat **una gran part del contingut en xarxa podria estar generat per IA**, cosa que altera profundament la nostra relació amb la veritat. ### Dubtar és sa… però no suficient • El presentador diu: si dubtes de tot, estam en bon camí. • Rafael matisa: • **Molta gent no dubta**; aquest és el vertader problema. • Altres corren el risc contrari: **relativitzar-ho tot** i no creure res, cosa que també és perillosa. ### IA com a estratègia política • **Donald Trump** s’esmenta com a exemple: • Utilitza la IA de manera **activa** en la seva comunicació política. • La IA es converteix en **arma de propaganda** i manipulació: • Amplifica la *posveritat*, on el relat pesa més que els fets. • Rafael apunta que la IA també s’ha convertit en una **coartada política**: • Quan un vídeo és real però sembla inversemblant, es pot desacreditar dient que és IA. ### El “foc prometeic” i la responsabilitat col·lectiva • Recorre al mite de **Prometeu**: el foc robat als déus com a metàfora de la IA. • La IA és un **foc poderós** que pot: • **Cremar-ho tot** (manipulació, control, destrucció de feines). • O **cuinar un bon tombet** (millores mèdiques, científiques, educatives). • La pregunta clau: **què en fem d’aquest foc?** • Requereix **decisions conscients** i **debat social profund**. --- ## Beneficis i riscos: més enllà del catastrofisme ### L’equilibri entre entusiasme i por • Reconeix grans **aplicacions positives** de la IA: • **Salut i medicina**: diagnòstic (per ex., dermatologia) basat en milions de mostres, potencialment més ràpid i precís. • **Recerca en física i ciència bàsica**. • **Optimització de processos** en múltiples sectors. • Però critica el **discurs del “sant grial”** tecnològic que presenta la IA com a salvació absoluta. ### Advertiments dels propis creadors de la IA • Recorda que alguns **CEOs de grans empreses d’IA** han demanat **aturar o frenar** el desenvolupament per reflexionar sobre riscos. • Però observa una contradicció: • **Continuïn entrenant models i ampliant capacitats** alhora que demanen prudència. • Això suggereix que el **negoci** i la competició tecnològica s’imposen sobre la prudència. ### Europa, Estats Units i la Xina • Situa el debat en clau geopolítica: • **Estats Units** i sobretot **la Xina** avancen **molt ràpid** en desenvolupament tecnològic. • **Europa** es concentra sobretot en **regular**. • Problema: Europa **no té una potència tecnològica pròpia prou forta** per sostenir una regulació amb pes real. • Es ven com a referent d’“autoritat moral”, però li falta **capacitat tecnològica competitiva**. --- ## Educació i IA: repte de fons ### Por i desconcert del professorat • Rafael fa **formacions a docents i centres educatius**. • Detecta un **ambient inicialment estressat i angoixat**: • Por a perdre el control de l’aula. • Por a ser substituïts. • Por a no estar formats prou ràpid: *“quan t’has format en una cosa, ja n’ha sortit una altra”*. ### De la calculadora a la Wikipèdia fins al xat GPT • Es recuperen tres moments històrics a l’educació: • Aparició de la **calculadora** → debat sobre si valia la pena aprendre les taules de multiplicar. • Aparició de **Viquipèdia** → debat sobre la memòria factual vs. cerca d’informació. • Ara, la **IA generativa** → alumnes que diuen: *“Per què he de fer això si la IA ja m’ho fa?”*. ### La funció del mestre en el futur • Rafael defensa que **han de continuar existint mestres**. • Però la seva **funció s’ha de redefinir**: • Menys **instructor de continguts** (que una IA pot subministrar). • Més **mestre-guia**, en majúscula: algú que **acompanya a pensar, viure i donar sentit** al món. • El docent del futur hauria de: • Ajudar a **raonar**, a **discernir** i a **desenvolupar esperit crític**. • Treballar *valors*, criteri i **humanitat compartida**, no només “continguts”. ### Replantejar el sistema educatiu • Crítica contundent: els **sistemes educatius actuals** estan orientats a formar **consumidors i treballadors**, no **ciutadans**. • S’identifica una narrativa hegemònica: • L’educació s’ha de mesurar per la **sortida laboral** i la **productivitat**. • Això deixa **poc espai per als valors, per la filosofia, per la reflexió profunda**. • Rafael insisteix que la IA fa més evident un problema **preexistent**: • Docents que no viuen la professió com a vocació, sinó com a mera transmissió de continguts fàcilment substituïbles. • La IA actuarà com un **filtre**: reforçarà el valor dels docents que **aporten sentit, guia i humanitat**. ### Dinàmica de les seves formacions • En les seves sessions amb professorat: • Comença amb **angoixes i recels**. • Ofereix eines concretes (presentacions ràpides, guions, preparació de materials) però sobretot **context i desmitificació**. • Quan col·loquen la IA “al seu lloc” (eina, no oràcul), **acaben amb una sensació més agradable i útil**. --- ## Treball, capitalisme i risc de substitució ### Por massiva a la pèrdua de feina • Apareix la gran pregunta: **què passarà amb milions de persones que potser no tindran feina** per l’automatització? • Exemples: auditories, programació, tasques repetitives d’oficina, etc. • Es recorda l’episodi històric dels **ludites**: • No estaven contra el progrés tècnic, sinó contra els **abusos del capital** que usava les màquines per **explotar i expulsar treballadors qualificats**. ### Creença de fons: estam destinats a ser substituïts? • Rafael assenyala que hi ha una **creença col·lectiva** que els humans **serem substituïts** per màquines. • Però proposa una **contranarrativa**: • Creure que **cada persona és necessària** per a la societat. • Aquesta fe en el propi valor humà només la pot construir **cada individu i la comunitat**. ### Programadors i “no-code” • Sobre el futur de la programació: • Sempre caldran **programadors**, però **no tants** com en el boom recent. • S’imposa el fenomen del **“no-code” o “vibe coding”**: • Persones sense base tècnica que, amb eines com GPT, **generen codi funcional**. • El programador essencial del futur serà: • El que entén la **base dels sistemes** i **dissenya infraestructures fonamentals**. • Menys “picar codi”, més **disseny i manteniment crític**. ### Capitalisme, corporacions i nova religió • El tertulià Joan introdueix la crítica: • Perill que les **grans corporacions** assumeixin el paper de l’**Estat**. • Risc de convertir-nos en **súbdits** d’una nova religió tecnològica i dogmàtica (recordant *Blade Runner* i la Tyrell Corporation). • Rafael coincideix que **ja som, en part, súbdits voluntaris**: • Ens hi registrem i alimentem models amb les nostres dades. • A canvi de serveis “gratuïts”, cedim **intimitat i control** a entitats opaques. --- ## Llengua catalana i IA ### Estat de la qüestió • Es planteja la situació del **català** en l’ecosistema d’IA. • S’esmenten projectes com **Aina** i **Domini.cat**, i iniciatives que treballen perquè la IA: • **Entengui i generi català**. • Doni suport a l’**extensió del català** en àmbits tecnològics globals. ### Problema de fons: la gramàtica i la cultura • Rafael alerta que, **encara que la IA respongui en català**, sovint ho fa amb **estructures gramaticals d’arrel anglesa**. • Això afecta el **to, l’estil i la manera de pensar** que la llengua codifica. • No és només una qüestió lingüística, sinó **cultural**: • La IA reprodueix patrons de comunicació provinents d’altres contextos. • Això pot desplaçar maneres pròpies de **relacionar-nos i expressar-nos**. ### Oportunitat i repte • Oportunitat: • Utilitzar la IA per **enfortir la cultura catalana**, incorporant la **riquesa dialectal** (Mallorca, resta de Balears, País Valencià, Principat, Franja, l’Alguer, Nord de Catalunya…). • Fer que la IA **reconegui i respecti** aquesta diversitat interna. • Risc: • Que la IA, fins i tot en català, **homogeneïtzi el llenguatge** i l’adapti a patrons forans. • Que infants i joves aprenguin **formes de parlar “neurals”** allunyades de la tradició cultural pròpia. --- ## Creativitat, originalitat i límits de la IA ### IA generativa i derivativitat • En música, eines com **AudioSun** i altres generadors produeixen cançons aparentment noves a partir de **catàlegs existents**. • Això provoca dubtes sobre: • **Autoria** (dades d’entrenament vs. resultat). • **Possibilitat de descoberta realment nova**. • Rafael assenyala que, quan tot és recombinació d’allò ja fet, la **capacitat d’irrompre amb allò inesperat** es veu reduïda. ### Comparació amb l’humà • Els humans també creem a partir de la nostra **història cultural**, però: • La creació humana està travessada per **experiència vital, cos, emocions i intencions**. • Torna a la idea de **versemblança vs. veritat**: • La IA pot produir obres molt versemblants, però sense **experiència interior** ni **responsabilitat moral**. --- ## The Tears of Neraquis: el projecte musical ### Origen del musical • Un amic escriptor, antic company, li proposa musicar el seu llibre de fantasia **“Som Neraquis”** (*Les llàgrimes de Neraquis*). • **Neraquis** és un **déu creador** dins una mitologia inventada, inspirada en tradicions clàssiques però original. • El projecte es desenvolupa a la **Universitat de St Andrews** (Escòcia). ### Procés i estrena • El musical s’ha anat construint durant **un any i mig – dos anys**. • Han fet lectures amb tot el repartiment i estan acabant d’**orquestrar i polir** detalls. • L’estrena està prevista per als dies **5 i 6 de febrer de 2026**, al teatre **Byre** de St Andrews. • Estil musical de Rafael: • Estima el **so d’orquestra** clàssic. • El combina amb **estructures modernes de pop** i un to **èpic i grandiloqüent**. ### Somnis de banda sonora • Si hagués pogut signar una banda sonora existent, triaria probablement **“Dune” de Hans Zimmer**: • Estil molt diferent del seu, però la troba fascinant i ja no es pot imaginar el film amb altra música. • Com a sèrie, li agradaria haver musicat **“The Orville”**: • Sèrie de ciència-ficció hereva de **Star Trek clàssic**, centrada a **descobrir nous mons i societats**, no només en l’acció. • La banda sonora actual és molt clàssica, inspirada en John Williams, però ell hi veuria espai per una reinterpretació pròpia. ### Funció de la banda sonora al cinema • Defensa que la **música al cinema ha d’estar plenament al servei de la imatge**: • No ha de competir-hi, sinó **ampliar allò que la imatge no diu**. • Idealment hauria de ser **“subliminal però fonamental”**: • Que quasi no la notis, però que sense ella **la història no funcioni**. --- ## Consell final i visió de futur ### Tornar al sentit i a la natura • Expressa preocupació pel ritme accelerat de la vida urbana (com a Barcelona): • Estrès, renou, poc contacte amb la natura. • Proposa com a antídot col·lectiu: • **Aturar, sortir a la natura, respirar, posar els peus a terra i anar a la mar**. • Guanyar **perspectiva** per no deixar-nos arrossegar pel *hype* tecnològic. ### Missatge per als oients > **Consell final:** *“Que no s’aturin de cercar el sentit a les coses; que reflexionin, que no es quedin en l’aparent, que xerrin, que demanin, que comparteixin.”* • Reivindica una actitud vital de: • **Curiositat profunda**. • **Diàleg constant**. • **Cerca de sentit** davant la tecnologia, la política i la vida quotidiana. --- ## Eixos temàtics principals de l’episodi 1. **Intersecció entre música, filosofia i intel·ligència artificial**. 2. **Impacte de la IA en la creació artística**, especialment musical. 3. **Educació i IA**: redefinició del rol del mestre i del sistema educatiu. 4. **Treball, capitalisme i por a la substitució laboral**. 5. **Veritat, desinformació i ús polític de la IA**. 6. **Llengua catalana i tecnologia**: riscos i oportunitats. 7. **Projectes creatius de Rafael Jaume Ibaens**, amb especial atenció a **The Tears of Neraquis**. 8. **Necessitat de filosofia, sentit i natura** en un món hiper-tecnològic.

['intel·ligència artificial', 'filosofia', 'música de cinema', 'banda sonora', 'educació', 'món educatiu', 'treball i automatització', 'capitalisme', 'desinformació', 'posveritat', 'política', 'Trump', 'ètica tecnològica', 'regulació europea', 'sistema educatiu', 'rol del mestre', 'xat GPT', 'IA generativa', 'creació musical', 'originalitat', 'drets d’autor', 'Català i tecnologia', 'projecte Aina', 'Domini.cat', 'cultura catalana', 'The Tears of Neraquis', 'Hans Zimmer', 'John Powell', 'Projecte Mut', 'Electric Light Orchestra', 'El Crepuscle', 'Ona Mediterrània']