Mori d'amor.
Bon vespre, amigues i amics, benvinguts a El Crepuscle en Cent Estals, o es parla en Tomeu Orell. Avui és dimarts, dia 7 d'octubre, i aquest és el programa 3216, concretament 2105 crepuscles que...
Ja duim aquí a Ona Mediterrània. I avui començar a morir d'amor, no sé molt bé per què. Joan Roca, bon vespre. Bon vespre. Bé, de Wagner, que és una forma d'estimar el sofrir. I que la manera més pura de sentir el que és l'amor és morir per amor. Morir per amor.
I això està relacionat amb aquesta secció teva d'avui? Sí, perquè avui mor aquesta expetició a Bayreuth, aquestes cròniques bayreuthianes d'aquest estiu passat, i avui fan referència a Tristan i Isolda, que efectivament... El final de Tristan i Isolda, que suposa una mort per amor, el llibre és tot, és la màxima culminació de la història i de la música.
Que Bach me perdoni. Tu quan dius aquestes coses, dius màxima? No hi ha res que superi el Milton Leiser del final. I quantes vegades has dit aquesta és la millor cançó de la història? No, no, no. Hi pot haver músiques millors per un moment o per un altre, però així en temes absoluts... Absoluts? Se li ve tot. Que bo.
Bé, i d'avui parlaré. El sentirem i intentarem notear-lo massa. Per tant, xerreré pot jo. Sentirem més música que no... Bona cosa, vull dir que... Que no se me veu esquerpa. Ai, aquest sou conscient, també. Millor. Entre Wagner i Roca... Per suposat. Wagner, suposat. No ho sé. I Bielvic...
Ah, bon vespre. Bon vespre, la teva secció científica... Toca començar a parlar de Nobels. Nobels. Sí, estem a la setmana de Nobels. Podrem parlar de Medicina i Física, química no, perquè és demà. O sigui que ja quedarà per la setmana que ve. Per tant, estem parlant que després del Jig Nobel venen els Nobels. Sí, sempre. I ratolins avui no n'hi haurà?
Podria ser que no. Podria ser que no. No. Tendrem un altre animal a l'òpera. Indirectament. Que surt aquí en aquests premis. O no? Bé, alerta. Indirectament, pendure-se que hi ha ratolins. Bé, ja ho veurem. Jo t'he de dir que si concedissin el Nobel de Sa Pau a Donald Trump, jo esborraria l'expressió Premi Nobel del meu vocabulari. Ah...
M'apparem molt bé. M'apparem molt bé. Si, s'edà...
Dius serà, no seria, dius serà. Sí, perquè ja sabeu venir que... No, no, no, no, afortunadament... En nom de Nobel se vincula molt a la pòlvora. Exacte, a la guerra, sí. Per tant, la pòlvora... I de tota la forma ens hem de dir que el Nobel de la Pau crec que és l'únic que s'atorga a Noruega i els altres a Suècies. Vull dir que no és del tot... Els suecs ja s'ho veiem venir.
No, no sé, no vareus a vosaltres que ho van dir a qualsevol moment, que Nobel s'estimava més que fos a Noruega perquè era un país petit que acabava d'independir-se, s'acabava de separar, que ho posava com un exemple que en fi que els noruecs no farien cap gran barbaritat bèl·lica, no? Però no sé, no sé si ho van dir aquí o no sé, m'ho sona, m'ho sona.
Molt bé, idò. Després parlaran també amb la Maria Antic i segur que ens donarà la seva secció de vida intel·ligent ben interessant. I ara començarem amb aquestes corolles de Bairro. És així? Corolles, podem dir-li? Corolles, corolles. I amb un programa que com sempre ha produït la Maria Moreno i que tècnicament controla Maria Olivera.
Fins demà!
Gràcies.
Mori d'amor, això també. Sí, també. Eric Wolfgang Kongold. Wolfgang Pernemosa. Evident. L'autor d'aquesta meravella, aquesta cançó de Marieta de La ciutat morta, una àpera de 1920. El proper cometes que es cometi el dedicaré a Kongold. Ah.
Però en el seu vessant d'autor de bandes sonores de cinema, Hollywood, anys 30 i 40, jo diria que Michael Curtis i Norman Flynn no haguessin estat el que van ser sense la portació musical d'en Congold. Ja en parlàvem un dia. A veure, tercer step, tercera etapa, metafinal, Tristan i Zolda. Som a Múnich,
10 de juny de 1865 i assistirem a un part difícil un part dificilíssim perquè sí diran que a Wagner li va costar moltíssim tirant davant d'aquest projecte un projecte molt ambiciós era una música molt complexa l'orquestra ho veia en xino perdó els cantants tampoc podien algun cantant va perdre sa veu a conseqüència d'aquesta àpera la primera Isolde ho va passar malament
I, de fet, sense suport de Lluís II, el rei Boch, que vam parlar d'em, hauria estat impossible tirar endavant aquest projecte. A més, el dia de l'estrena dirigia el Hans von Bülow, que tenia dues dificultats per poder dirigir aquella orquestra.
Per una banda, en aquests moments Hans von Bullow era molt mal vist pel públic de Múnich, perquè s'havia atrevit a qüestionar el públic de Múnich i els seus gustos. La veritat és que el públic de Múnich no estava molt bé amb el Wagner i ell sí, i en canvi va de no estar el públic de Múnich.
plebeus, ignorants, ases. I clar, això no era ben vist pel públic de Munique. I a part d'això, tenia aquell vespre Hans von Bullow grans dificultats per, en sa batuta, no pegar-se a ses gran banyes que duia aquell home en aquell moment posades. Perquè Hans von Bullow estava casat en Cosima von Bullow, que va ser
s'esposa de Bàgner i el seu vessant de famallut perquè té bastant avut amb aquesta ópera sentim el preludi de Tristany que alguns diuen que marqui un abans i un després de la música i que és un poquet la porta oberta a la música contemporània sentirem una versió fantàstica en Carl Baum dirigint l'orquestra del festival de Bayreuth de l'any 66
S'any del meu naixement. Quan jo naixia, jo tenia tres mesos i en Hans, en Hans Bomboló, no, en Carl Bomb, dirigia l'orquestra de Bayreuth amb aquesta versió que ara sentirem per introduir Estristant i Isolde.
. . . .
Fins demà!
A més, si havien de crear, era aquí. Havien de sentir aquesta plenitud insomdable. L'altre dia passat, vaig dir-vos que segurament l'Engrín era la sòpera més política de Wagner, que els mestres podíem considerar que era la més compromesa a nivell ideològic.
Afegiré que la tectologia és la seva obra més ambiciosa, segurament, i més transcendent, podríem dir, i que tal vegades Percival és el seu llegat a l'aportació més enigmàtica. I el Tristan què és? El Tristan i Isoldre jo diré que és una illa, és un parèntesi dins el territori de Wagner,
que pot ser l'obra que respon millor a les seves corolles personals, a les seves infoles literàries i a les seves gustos més íntims, més artístics. Aquella tradició celta, aquell triangle Irlanda, Cornwallis, Britanya, les seves lectures... I jo podria dir també que reflecteix un poc el Wagner Homo.
Wagner era un femellut compulsiu, com abans, s'enamorava constantment. Dona que veia, s'enamorava. Llavors li durava poc. Ho va patir potser la seva primera esposa, la seva primera companya, molt fidel, la Mina Planner, la seva darrera esposa, que en va tenir dues, la Cosima Wagner,
la que havia estat esposa de Hans von Bülow, filla de Frank Litz, per altra banda, i entre els seus infinits enamoraments una tal Matilde Wessendonck. Quan Wagner va ser desterrat de Satsònia a causa de la seva participació en la revolució del 48-49 per Dresda,
Va departir i va trobar refugi a Suïssa, terra neutral, terra de refugiats. Va anar a un món que no sabia gestionar la pràctica, era bastant poc, com Beethoven, bastant poc destra, manatjant-te tot bé.
Eren un màfro dades. I té coqü que li dones constantment en vena, capital. I un ric comerciant de cedes suïsses, amb negocis importants per als Estats Units, el va acollir.
I quan li va pagar, va lligant-se a la seva dona. Fantàstic, eh? Aquesta Matilde Bessendonc. Quin detall, eh? Se diu que és la Matilde Bessendonc qui dedica al Tristany. I que el Tristany és ell i la Matilde és Nizolda. Tu ets Nizolda. I ella de jo som Nizolda. És una història molt ben interessant. Un altre venyut. Monsieur Bessendonc. Herr Bessendonc.
Sentirem un fragment dels Besendong Líders, són unes cançons dedicades a Besendong, a ella, escrites per Wagner i interpretades per Nelisa Davidsen, que passa per ser una de les grans sopranos wagnerianes d'avui en dia i que aquí hi ha tres membres de la taula
que si Déu vol, i Maria, i Maria, podrem veure i sentir d'aquí un mesos en el Liceu, fent, mira per on, l'Isolda. Sentim aquest verset del líder cantat per l'Elisa Davidsen.
Fins demà!
Tornem a Tristan, perquè això no era Tristan, era una obra molt vinculada a Tristan i Isolda, via Matilde Bessendonc, però no era Tristan.
A veure, abans vols dir que el públic de Munic no podia veure, estava un poc d'ungles amb Wagner. I per què? Perquè trobava que el rei de Baviera, Lluís II, estava un poc en massa pel Wagner i desatenia les obligacions dels seus súbdits, en definitiva.
I certament era així. Podríem dir que Lluís II estava enamorat, no sol de la música de Wagner, del signe de Lohengrin, sinó del propi Wagner. Ell no anava de res. De fet, a Wagner el coneixien popularment per Monique en aquells anys com a Lolo.
Li deien Lolo Wagner. I per què Lolo Wagner? Era una forma de reversant, no d'ell, sinó del Lluís, Lluís II. El padrí de Lluís II, Lluís I, que va debdicar el 48 a causa d'una crisi, contesta la revolució del 48 i 49,
quan Wagner era per dret defend també coses d'aquestes, revolucions, o jugant de fer de revolucions, el 48 va adaptar Lluís I a Baviera, però també per una qüestió de faldes, perquè tenia un amant, que era Lola Montes, aquella famosa ballarina, irlandesa-espanyola, que va tenir molt de mans, entre ells el rei de Baviera, Lluís I, padrí de Lluís II.
I clar, si en Lluís II estava encapritzat amb el Lola Montes i en Lluís I, perdó, i en Lluís II estava encapritzat amb el Wagner, Lolo, Lolo Wagner. El món no té fronteres ni té límits. I la mostra d'això és el segon acte de Tristán Isolda, aquell duo d'amor infinit, insuperable, meravellós, des que ara sentirem un trosset, a banda que va sentint-te's-li ves tot. Aquí encara som vius tots dos.
. . . .
Fins demà!
Ludwig Suthaus i Christian Flachstadt. Veien els cantants d'aquesta versió, des anys 50, de Stisthalm Isolde, una versió històrica, dirigint ningú més ni menys que Wilhelm Vogtrangler, un dels grans, el director d'aquesta paginaria entre tots els temps.
Bé, ja peguem la volta en el final, en el final de la Sòpera, en el final de la Sòpera, quan Isolda va al Cristell de Carreol, on un tristan ferit i agonitzant l'espera,
moriran junts, l'espera per morir, perquè no pot morir sense ella, i just quan t'ha mort, ell, i allò ho veu, és quan canta aquest meravellós, li ves tot, Milton Leiser, que dolça, que tendre, que suau, ets ha mort, si és de vora tu, interpretada per Nancy Norman i dirigente Herbert von Karajan. És una versió, no vull dir que sigui insuperable, però és molt mala de superar.
una versió dels anys 80 que a vegades en Pere diu canònica i afegeix, em repeteix i a profit per repetir és la culminació de la història de la música es Milton Leise, es lives tot des Tristan Isolde cantat per Jesse Norman i dirigint Herbert von Karajan no sé si s'ho sentirem sencera són seves 7 minuts ja crec que sí, potser s'hi tenen temps vinga, som-hi
Fins demà!
Se te resta.
Fins demà!
Gràcies.
Fins demà!
A mi glàgend, a mi sorgent. A mi glàgend, a mi sorgent. A mi glàgend, a mi glàgend. A mi glàgend, a mi glàgend.
mentre s'ataca la mort de Nisolda, perquè en Tristan ja és mort, dir-vos que ja tens la maneta preparada per aquest proper estiu tornar a Bayreuth i assistir a les quatre de la tetralogia. L'Obel Rhin, L'Obel Quiria, Siegfried i el Cap Espanyol deus. Per tant, el proper setembre, el proper octubre, hi haurà unes altres cròniques venerianes. Però és que a més, aquest proper estiu no sols faré això, les quatre, una de res altra,
que té títols que conformen la teatralogia de l'anell, sinó que aniré cada dia a dinar, a sopar no, perquè és molt tard, a dinar a un restaurant que va a Iroi, que és Euler, es mussol, supòs que en alemany és Euló, es mussol, que és on anava a veure cervesa, a veure cervesa, en Wagner, sempre que potser. A Messi t'inspira una mica. Messi m'inspira una miqueta i...
Jo crec que sí. Ja us ho contaré. Sentim com mort i sentim el final d'aquesta música i després feim una petita pausa i tornem tot d'una en el crepúscle. Visca Wagner. ... ... ... ...
Escoltes Ona Mediterrània. Des de la 88.8 de la freqüència modulada.
Aigua dolça per a gent salada a la vostra oficina o a casa. 3 Globs és un projecte d'emprenedoria social de 3 Salut Mental, aigua de qualitat local i que afavoreix la inserció laboral de persones amb malaltia mental. Trobareu més informació a www.aigua3globs.org. També podeu telefonar al 971 0901 94.
Tens WhatsApp i d'ara també tens el Consell de Mallorca a la teva butxaca. Rebràs comunicats, avisos, inscripcions, subvencions i l'agenda dels actes més destacats. Tot directe al teu mòbil. Vés al web del Consell de Mallorca, entra-hi directament o escaneja el codi QR amb el teu mòbil. El Consell de Mallorca més a prop que mai.
Qualcú vol participar al nou set 1-1-1-1-2-2. Les goles en la Lider-D. Mentre el celebraven tots junts, ja directament el vaig comprar. Per jugar aquesta final anirà administrant tots els jugadors, o no? A mesura que ens atrequem, alerta. Bayern PSG, qui seria favorit? Per guanyar la Champions d'eliminar el Madrid. Jo ara te deman qui seràs campió de Lliga i encertaràs. Però qui seràs campió de la Premier League? Està igualadíssim. Futbol xat m'estira. Els dimecres a les 7, amb Joan Fortesa i Tolo Ramon a Ouna Mediterrània.
Escoltes Ona Mediterrània gràcies al suport de les persones associades. Ajuda'ns tu també. Associa't. Fes créixer Ona Mediterrània.
I en Vic, benvinguda a aquesta secció perquè no es posem ja seriosos quan ja venen els Premis Nobel, científics. De què va avui? Avui tenim els dos que han sortit, el que va sortir dilluns, que va ser el de Medicina, que és el primer que t'ho comentaré, i el que ha sortit fa unes hores, que és el de Física. Un poquet al·lucinant, és el de Física, però bé.
Al·lucina. Sí. Al·lucina, al·lucina. Sí, i ja és de química, quedaria per la setmana que ve. Vinga. I dependràs que sigui d'Economia. Economies dilluns, si hi ha res interessat, el comentaré. I si no, no fa falta. Però què passa per d'Economia? Són com de segona divisió. Sí. És una altra cosa. Sí, és una altra coseta. És una altra història. Ja, perquè no em fan d'història. És una altra història. És una altra història.
Molt bé, dilluns es sabia el Nobel de Medicina, repartit a tritges, són tres, una dona.
Mary Bruncow i Fred Ramsell, per una banda, i Shaimon Shakabuchi, japonès, com podeu imaginar, per s'altre. Però podem imaginar o no, podries... Sí, Shakabuchi. Podries estar unidank o podries ser... Sí, adaptat, sí. Avui en dia... Sí, perquè ha dit Saimon. No, Sha... Sha... Shaimon. Ah, Shaimon. No, Saimon. S-H. Yes. Val? Eh...
La feina va començar precisament a Japones, en Sakaguchi. En concret, l'any 1995, aquest senyor, després de la nota de premsa que tenc, llargs processos d'investigació, és a dir, anys, va aconseguir aïllar les cèl·lules T reguladores, els linfòcits T reguladors. Fins a aquell moment se coneixien diferents tipus de cèl·lules que formaven part del sistema immunològic,
Aquest senyor va descobrir els ara ja famosos linfòcits T, perquè resulta que els linfòcits T són els que precisament regulen i coordinen l'activitat de tots els altres. Són els que posen ordre i són els que dirigeixen el camp de batalla, dirigeixen la guerra, per dir-ho de qualque manera.
Aleshores, anys després, els altres dos, Mary Brankow i Fred Ramshel, varen descobrir quin paper jugava un gen en concret, el gen Fox Petras.
precisament activitat del sistema immunològic perquè vàrem veure que eren els culpables que els ratalins que es poses, no me demanis què són perquè no ho sé. Ja sabia jo que sortirien ratalins. De ratalins, val. Que es poses. Patissin precisament aquesta malaltia a sa pell que té un caràcter hereditari, val?
Per un moment de pensar que el ratolín que es poses tenint alguna cosa que veure amb Pajares i Esteso, amb aquella època tant que es posa el Fari o això, no. Són ratolins, simplement. Sí. No tenim més dades. No, no. El que passa és que ja sap que els ratolins són parents pròxims molt nostres. Sí.
Aleshores, aquests mateixos investigadors també van descobrir que exactament aquesta mateixa gent juga a paper en malalties autoimmunes en els casos d'uns humans. Per exemple, el síndrome Ípex, que jo no el coneixia, és un síndrome que afecta el cromosoma X i que, a més, el poden patir els homes, no el poden patir les dones, a més ben dit els nins.
perquè normalment genera una cascada de problemes que fa que normalment visquin molt poc temps aquests infants que tenen aquest síndrome. En posterioritat, torna a entrar en joc una altra vegada japonès, agafa les investigacions i el coneixement d'aquests altres dos,
respecte a aquest gen i una de les coses que descobreix és que precisament aquest gen que havien descobrit els altres, els focs P3, és precisament el que regula la creació i el desenvolupament de les cèl·lules T que ell mateix havia descobert temps abans. És a dir, comences tu a tenir aquí aquesta cadena de com un gen o també altres gens, per l'avís, podrien afectar la creació d'aquests linfocits T
i com a conseqüència del bon funcionament d'aquest linfocits té en teoria i afortunadament la majoria dels humans no tenim malalties autoimmunes però hi ha una determinada quantitat de persones que sí
Bé, està bé això que dius que també, gràcies a les retòlins, per aquesta proximitat, se poden estudiar per casos que llavors es puguin aplicar al març. Per això t'he dit que una mica indirectament sí que hi hauria retòlins a la secció d'avui. Varen ajudar en aquest dos, en aquest senyor i en aquesta senyora. I per què deies que el Nobel de física em sorprendria?
T'ho sorprendrà, a veure, vull dir, aquest va també a tritges, no ho sé, va tot a tritges, veure si demà és de química també hi va. Aquí no hi ha cap dona, John Clark, Michael Devoret i John Martinis. Per, atenció, el descobriment de l'efecte túnel quàntic microscòpic i la quantificació de l'energia, no, perdó, i la quantització de l'energia en un circuit elèctric.
Túnel quàntic microscòpic. No, macroscòpic. Ah, macroscòpic. Aquí està el mèrit. Macroscòpic, val? Anem per parts. Bàsicament, el que he pogut entendre des d'escoberint... El que tu has pogut entendre. Sí. Ves una altra.
Descobriment d'aquests físics. Els han donat el Premi Nobel. A veure, tots han sentit parlar de la física quàntica i de la mecànica quàntica, i dels fenòmens curiosos que se donen dins l'àmbit quàntic. Això que dues partícules, per exemple, se puguin comunicar a distància, o una mateixa partícula estigui a dos llocs a la vegada.
Aquest tipus de coses màgiques fantasmogàriques que s'atribueixen a la física quàntica. Que són? S'atribueixen, no, són pròpies de la física quàntica.
Molt bé, aquests fenòmens, tan anava a dir paranormals o tan màgics o tan fantasmagòrics, s'adonen dins l'àmbit de l'ol molt petitó. Partícules subatòmiques i més enllà, podríem dir quasi quasi. Molt bé.
Si tu tens, al lloc de tenir una partícula esopatàmica, tens el que podríem dir un sistema de partícules, a partir de quina dimensió d'aquest sistema de partícules, aquests efectes quàntics desapareixen? I a partir de quin moment, és lo suficientment petitó, com perquè aquests efectes comencin a aparèixer?
Aquest és mèrit, això és el que han descobert, aquests tres senyors. Passar d'unes dimensions groses. Correcte, és a dir, a partir de quines dimensions de sistemes podem dir que de veres comencen a existir aquests fenòmens estranys.
que s'adonen en física quàntica, que en canvi no s'adonen del que són les grans cossos, les grans masses. És a dir, ni tu ni jo podem estar dos llots de la vegada, per exemple. Ni tampoc hi pot estar una estrella ni un planeta. En canvi, determinades partícules impossibles de veure... Resulta que sí. Resulta que sí. Perdona, un tutor sí que pot estar dos llots de la vegada.
I el túnel és el que permet anar de lo macro, de lo micro, de lo quàntico que no és? El túnel fa pensar que és com un espai per transitar.
d'una dimensió a una altra. Sí, que precisament és el que, per dir-ho de qualque manera, és el que et permet determinar i quantificar quant un sistema, diguéssim, entra dins un àmbit o entra dins l'altre. O pertany a un àmbit o pertany a l'altre. Exacte, de ses grans masses. Sí.
Aquests... Bona pregunta, bona pregunta, bona pregunta. Ho he de tenir per aquí, ho he de tenir per aquí. Una és de la Universitat de Califòrnia, Santa Bàrbara, i els dos primers són de Berkeley. De la Universitat de Berkeley, Estats Units. Tots tres. Deuen estar al punt de mira d'en Donald Trump. Molt prou també, per a ser tan científics. Per a ser tan científics.
I, si m'ho permets, breument, per deixar una mica de temps a la Maria, és necessari i important tenir un recordatori per Jane Goodall, que ens va deixar dies enrere, i la seva aportació a la ciència, amb el coneixement dels primats i, en definitiva, també dels humans.
Jo no ho sabia, però ella no tenia cap tipus de formació ni estudi de biologia, sinó que va ser contractada per un investigador nomenat Luis Liqui,
que la va enviar allà a Àfrica i li va dir, escolta, ves i observa. Observa aquests animalons. I gràcies a ella, per exemple, han descobert que, o s'ha sabut, que els ximpanzers són animals que també utilitzen instruments. No musicals. No. Però instruments, diguem... Normalment per aconseguir menjar.
Exacte. O per aconseguir beure aigua, per exemple, també. Això sempre es considera un punt d'abans i de progrés. Sí, ella en concret va observar que els ximpancès eren suficientment intel·ligents com per utilitzar petites branquetes per aconseguir insectes i menjar-se'ls, per exemple. O que eren capaços d'utilitzar grans fulles d'arbres, com si fossin cueres, per beure aigua d'una forma més eficient.
El ximpencer, recordeu que són aquells animals que se reconeixen mirant-se fora d'escul. Uns en els altres, clar. Pensem que anaves a dir un mirall. No, no, no. Cosa que és més interessant, però, dalt de venda. Uns en els altres. No sé si aquesta dada està contrastada, si típicament... O si va descobrir ella. O si va descobrir ella. Jo sempre pensec que en Tarsant se va quedar amb sa gent equivocada. Va.
No ho sé. Aquesta treballa... No, no, és igual. Llavors... Llavors diràs, molt bé. Aquesta treballa va ser molt polèmica en el seu moment, perquè fins aleshores se pensava que només els humans tenien la capacitat de crear instruments i manipular-los i utilitzar-los en benefici prop i ella va descobrir que no. I a partir d'aquest descobriment se'n van fer d'altres, a partir d'observació d'altres conductes animals, per exemple, on se veia que també hi ha altres animalons que també són capaços de determinar
activitats semblants. O, per exemple, que també tenen pràctiques culturals que se passen d'uns en els altres, qualitat que també se pensava que era exclusivament humana, i ella i les seves observacions van contribuir a descobrir que certament això no és exclusiu dels humans. O que els mateixos cimpanzers, per exemple, també tenen diferents personalitats. Ah, sí? Sí, segons ella n'hi ha de tímids, n'hi ha de violents, n'hi ha de reflexius i n'hi ha de carinyosos.
va ser la classificació que ella va fer
Ella, gràcies, ens va deixar l'altre dia, el març de la setmana passada, crec que va ser, en els 90 urenys. L'han de recordar aquí. Jo crec que el que ha dit que no tenia un títol de biologia, va ser la gran sort que l'enviassin allà i hagués tingut un títol, potser hagués capat com a professora...
o d'institut o a una universitat i els que tenien títol quedaven dins el despatx i enviaven els que no en tenien d'allà i molt possiblement... I també Panturi va contribuir al fet que t'hagués probablement el cap més obert a novedats.
Aquest tipus de descobriments va rendre-se completament contradictoris amb el que fins en aquell moment estava establert. Perquè supos que la mirada que va donar... No era la pròpia. No era tan acadèmica. Va fer una mirada, diria, com més humana. Encara que semblia un poc... Diferent. I a més, en aquells anys, i ara també passaria a vegades...
has fet de ser una dona, vull dir que dins el món universitari probablement en aquell temps igual hagués tingut més poc recorregut que ara. Segurament. En la qual, tenint poc recorregut a la universitat, igual hagués tornat altres tasques, altres feines, i en canvi aquesta via alternativa, mira, hi ha la proporció.
Aquest aire aventurer de dona solitària a terres desconegudes també em va fer pensar en el cas de Nadorote Aveis. Sí. Que venia per aquí, per Mallorca, a explorar i a cercar el meu tragus. Que també era un cas molt similar. Un cas semblant, perquè tampoc crec que tenia molt d'estudis. Ja.
I també la varen a enviar, com que diuen... Ves per allà. Ves per allà, veus si trobes qualque cosa. I aquesta dona, Pentura, també vés i no moures com a... I veurament què trobes, i veur si te va bé. I va ser un poc això. En aquest cas, crec que, diguéssim, s'ha fet una mica de justici. La famosa ha estat ella. Sí, sí, sí. De tots aquests descobriments. I no és que, a lo millor, li va enviar cap allà. És cert. Molt bé, Biel, gràcies. I ara, passant tot d'una vida intel·ligent.
Fins demà!
Vida intel·ligent amb Marienting. Una de les notícies de la conselleria d'aquesta setmana, que va lligada al menjar. Aquest programa. Ens agrada. Nutrició. Més que de nutrició... No ho sé molt bé, perquè crec que sé el que comentarà. I no sé, jo...
Després diré. Sí, després. És que avui, Pantura Biel, i després hi ha una altra cosa que vull parlar, i Pantura també t'ho demanaré. No, no, som aquí, som aquí. Bé, el tema és que la notícia és que han davallat el preu del menús de la universitat. I això és bona notícia.
La conselleria dona que ha portat un remenent d'adobes per rebaixar aquest menús.
Perquè resulta que la nostra universitat era una de les universitats més cares en qüestió de menjadors. I els alumnes protestaren. I els alumnes van protestar i van dir farem una aportació econòmica per tal de compensar i que els estudiants paguin menys.
ha apodat el límit del menú, del preu del menú, el que són el servei de menjador de nivells educatius, no universitari. És a dir, sí, el preu de menjador de les escoles, com a màxim, pot valer 7,55 euros. I la universitat també val 7,55 euros.
Està bé, però econòmic, o no? Sí, però el tema és que reps i canvi. Exacte. Per això ja és el de la nutrició. Clar. La degustació del Michelin no és... No, però dic, serà el mateix que s'aconseguiria abans. Ah...
Gran pregunta. Perquè això són concessions, m'imagino, d'empreses que... Sí. Crec que hi ha d'haver sis o set cafeteries, cafeteries, restaurants, més o manco, són concessions, i no sé si tothom, a més, tenia el seu preu.
Cada edifici tenia el seu preu. El que s'ha intentat és unificar el preu per a tothom, per a tots els edificis, i posa-li aquí el límit.
Clar, dic, notícia de la conselleria, ja va bé, ja va bé, que rebaixin. Però sobretot perquè quan vaig veure que era una de les universitats més cares, dic que sempre han de guanyar per qualsevol lloc, que no, toca. Però clar, no parlava en cap moment que també s'hi posin una mica de el que serà en aquest menys, que és el que vosaltres ara comentàveu, no?
Perdona, no sé com era abans, però el concepte també, normalment inclou un primer plat, un segon plat, una darreria, no sé si tantes coses, però clar, ara s'ha estat molt per restaurants i bars, plat del dia.
També, hipòteva això. Ah, hipòteva menú i plat. No, menú o mig menú? Mig menú, exacte. Més que plat del dia, mig menú. Sí, sí. Això també... Segueix pensant que és molt barat. No sé què poden donar. Això és el problema. Que si s'aconsellaria, aquests que han aportat, perquè això implica
un nombre considerable d'adopt-vest, també han exigit, tracomotes, un cert menús equilibrats. Qualitat, ja quan deia en Joan estrenar mitja elit no pot ser, però manca una cosa equilibrada. Sí, sí.
Sí, però vull dir que el preu, que s'estopi el mateix preu dels menjadors escolars d'unint de tercera primària, tampoc crec que sigui... Per què això? Perquè supos que han tingut qualsevol referent... S'entén que el carrer de canvi serà un poc el mateix.
A un universitari li posàvem el mateix menú que menjarin de tercer de primària. És això? Si t'he de dir un plat d'espaguetis i una truita de patates per posar una cosa que se pugui posar en un menjador... No, no, jo estic molt d'acord que sigui econòmic. El que no veig tan clar és que la referència sigui aquesta. Sí.
Bé, hem posat això. El tanto, eh? Només aplicable als estudiants. Per si vols, se vos havia passat pel cap, qualque dia, anar cap allà i dir, oh, ha de dur un, diguem, un justificant de qui ets estudiant. Un carnet d'estudiants. I és professorat, supos que per conveni això...
Deu tocar. Te deu tocar un mix. Sí, sí, això segur. No sé, però hem de cridar en els sindicats. No ho sé, des de que aquesta normativa no he trepitjat. No, però sí que hi ha convenis que ho recogessen, això, no? Bueno, sempre se pot anar a dinar en el restaurant de l'escola d'hostaleria. També és una altra opció, sí.
No sé com dóna, no sé com funciona, però passant a un altre sector, sí que he vist que darrerament hi ha molt de problemes en aquelles coses on hi ha una concessió. Per exemple, va sortir en premsa a l'aeroport de Palma, crec que era que els treballadors tenien una cafeteria on podien menjar raonablement bé i resulta que està tancada perquè s'arrossega un deute
brutal, i l'empresa que ha de, crec que era així la cosa, que l'empresa que ha d'optar en això, ha de, primer, ha de resoldre un deute que té en l'administració l'empresa concessionària anterior. Era una cosa d'aquest estil, no? I clar, creiem que està tancat i que no se sap quan se tornarà a obrir. I per l'avist, això està passant a altres
cafeteries, bars o restaurants on hi ha una concessió per als treballadors de Saraport.
Clar, perquè és que donar menjar molt barato no és fàcil. I se pregunta si aquestes concessions són atractives per empreses privades. No ho són, per el que diuen. Si ho fossin, perquè si hi ha un concurs i n'hi ha que aspirar, és que és atractiu, no se podria fer recursos públics? És a dir, per què model d'empresa privada?
Ah, que fos directament una empresa pública que s'hi dediqués. És que el problema em sembla que no és molt atractiu. Des del punt de vista que ara avui en dia la gent se queixa que no hi ha, la gent, els empresaris se queixen que no hi ha treballadors a bastament, que els salaris s'han anat molt per amunt, això diuen ells. Vull dir que els marges no sé com funcionen, però en el cas de la universitat, no sé, és el que deus, si són de més joves, convendria que hi hagués.
la quantitat que tu deies, perquè no és un nin de 7 o 10 anys, però també un poc d'equilibri, una institució educativa ha d'anar, per exemple, ha d'haver un equilibri de calories, de vitamines... Pregunta, en els campos se venen, a nivell de vending, begudes energètiques?
A ser màquines aquestes. No ho sé, tampoc he intentat averiguar per la setmana que ve. Si hem d'equiparar un poc aquestes coses en termes d'educació obligatòria,
amb el tema de l'oferta d'aliments. Tal vegada diria que sí, no ho sé. Perquè, clar, Pentura ja te paren dir que com que la gran majoria, gent de major d'edat... Pentura, no és cara... No ho sé. Una cosa és que hi hagi l'oferta allà.
A mi m'agradaria fer, no ho podrem fer, però m'agradaria poder fer un seguiment de... Si d'aquí a un any em se rebaixa, perquè hem rebaixat com a dos euros i pico, eren a nou i no sé què, i ara... A veure si els estudiants queden més a dinar.
perquè si resulta que hi ha una inversió de dobbes públics important per aquesta rebaixa, perquè és una demanda dels estudiants, i després això no implica que no quedin a menjar o que no sé si això valdrà la pena. I tot i que...
No ho sé, són d'obbes públics i són molt d'obbesa. Però si hi ha poca gent, aleshores que faràs els pots que siguin els alliberaràs? No, però vol dir que aquí està fallant qualque cosa i que no és únicament d'obbes.
Ah, no, bé. Que no és únicament de do pes, eh? Val, sí, sí. No sé si s'aconseguiria que t'he plantejat fer això, però hem fet una inversió, anem a veure si hi ha un increment de gent o... o si no, que... no servei per res. Molt bé, més coses...
Segona cosa, que ha sortit també el mitjà de comunicació aquests darrers dies. L'examen de conduir. Que al voltant d'un 50% de la gent que se presenta a l'examen teòric no l'aprova. Idò. I per què? Per què? Bueno, primera cosa...
Perquè no van a classe. Ara ja... Ara ja se fa tot per internet. Segona cosa, s'han donat compte a les autoescoles que la gent que se'n va allà a estudiar ha una manca de comprensió lectora molt important. No ho diguis. No ho haguessin dit mai. Ah, que sí? No ho haguessin dit mai.
I comença a veure una mica de terror en el fet que, d'això, un 50% necessitament teòric que no apraven a... Això és molt. Cada vegada t'has de pegar. Què són? Duren dues vegades? No ho sé. Arreglar papers.
Clar, aquí pot haver evidentment el que vos he dit d'aquesta manca de comprensió electora que això arribarem no sé si d'aquí deu anys hi ha aquest programa a veure què poden dir d'aquest tema i segona, que jo crec que hi ha aquest plantejament que no importa estudiar l'examen de conduir i per tant sí
No em porta anar a classe, no em porta a estudiar i m'he present i després ve el fracàs. Preocupant també això, perquè penseu que són coses de la vida quotidiana. Probablement això s'arreglarà quan ja no haguin de conduir. O quan no haguin de fer cap prova.
Sí, perquè potser els cotxes ja vagin tots sols. S'arribarà així, no? Sí, arribarà. Serà una utilitat que deixarem de fer els humans. Clar, perquè si ho penses bé, no només és el tema teòric de prendre-se el codi de circulació i tal, si ho penses bé, tot el que envolta l'examen pràctic, bé, tot el que és el maneig d'un cotxe que no sigui automàtic, hi haurà gent que se n'afluixarà.
Vull dir, els cotxes automàtics se suposa que aniran als Estats Units, per exemple, jo crec que la immensa majoria ho són. Fa molt d'anys que això ho són. L'estrany allà és trobar un manual, poder comprar un manual.
Jo vaig conèixer una persona que va venir aquí i de no sé com heu après a menetjar les marxes perquè ja ho tenim assumit. Sí, d'aquí uns anys les altres coses seran com en videoclubs. No sé si volies... Ho deixarem per la setmana que ve. Sí.
Sí, perquè hi ha notícies o coses, jo crec, d'ensenyament, d'educació, noves universitats, unes presses per tenir els permisos de tot, una celeritat increïble. Sorprenent, eh? Sorprenent.
I de, mos vi es duit una música per acabar. Sí, sí, vi es duit Dire Street. Que bé. Aquest sultà de tuning, que és un disc que va néixer, que va aparèixer un 7 d'octubre de l'any 1978, tal dia com avui.
Quin temps, eh? Idò, que bé, fantàstic. Quines músiques. Sí, sí, directe. Fantàstic. Gràcies, Maria, gràcies, Riel, gràcies, Joan. Tornem demà en el crepuscle en Ser Estats. Bona nit. Música Música Música Música Música Música
Fins demà!
Bona nit.
But Harry doesn't mind if he doesn't make the scene. He's got a daytime job. He's doing all right. He can play the honk-tonk like anything. Saving it up Friday night. With the Sultans.
Gràcies.
Escoltes