Title:

Aigua, canvi climàtic i futur a Mallorca

## Context i estructura de l’episodi En aquest episodi d’**El Crepuscle** a **Ona Mediterrània**, el *locutor* Pere Estelric entrevista **Biel Jordà**, *oceanògraf* de l’Institut Oceanogràfic de Palma, arran d’un taller sobre recursos hídrics organitzat per **Atac Mallorca**. La primera part és una **conversa en profunditat sobre aigua, canvi climàtic i gestió dels recursos hídrics a les Illes Balears**, i la segona part inclou **música d’arrel mediterrània** escollida pel convidat, especialment cançons d’Eugenio Bennato en italià. --- ## Futur de l’aigua a Mallorca i canvi climàtic ### Aigua com a dret humà i escenaris de futur • **Tesi central de la xerrada**: analitzar si en el futur hi haurà **aigua suficient per als mallorquins**, considerant el *canvi climàtic* i el model econòmic actual. • Es presenten **projeccions globals**: anem cap a un món amb **menys disponibilitat d’aigua dolça** en molts territoris. • Tot i així, **“aigua n’hi ha”**, el problema és que **en consumim més de la que podem sostenir** i malmetem els **aqüífers**. > "L’aigua és un dret humà, i s’ha de veure si n’hi haurà prou per als mallorquins en el futur o no." ### Desaladores: solució parcial i cara • A Ibiza, **gairebé tota l’aigua de consum** és d’**aigua desalada**; a Canàries, també un percentatge molt alt. • A Mallorca hi ha **tres desaladores operatives i una quarta en projecte**, amb capacitat de subministrar aproximadament **un 40% de l’aigua necessària**. • Problemes principals de les desaladores: - **Alt consum energètic**. - **Residus de salmorra** que cal gestionar adequadament. - **Cost elevat**: l’aigua desalada pot ser **tres vegades més cara** que l’aigua d’aqüífer. • Això fa que **sovint es prefereixi seguir explotant els aqüífers malmesos** abans que pagar l’aigua desalada. ### Canvi climàtic, política i interessos econòmics • Es comenta la **negació del canvi climàtic** per part d’actors polítics (com *Vox* o Trump) com una **batalla ideològica**, similar a la de la llengua. • Jordà subratlla que **hi ha grans interessos econòmics** que frenen l’acció climàtica: - Les mesures per reduir emissions **“toquen la butxaca”** de determinades empreses i sectors. - En canvi, **els costos de les conseqüències climàtiques es reparteixen entre tota la societat**. > "Costa tot d’obrar contra el canvi climàtic, però no fer res i menjar-nos-ne totes les conseqüències és moltíssim més car." ### Pluja, aqüífers i cicle de l’aigua • Les dades **no mostren encara una baixada clara de la precipitació anual** a les Balears, tot i que la distribució pot haver canviat (episodis més intensos i concentrats). • Quan plou fort i hi ha **aigua embassada en superfície**, aquesta **eventualment s’infiltra i alimenta els aqüífers**; no es considera aigua “perduda”. • Debat sobre si **l’aigua dels rius que arriba a la mar és “pèrdua”**: - Des d’un punt de vista ecològic, **no ho és**, perquè manté **equilibris d’ecosistemes**, com al **Delta de l’Ebre**, on el cabal fluvial ajuda a **evitar la salinització interna**. - A les Balears no hi ha grans rius, però el principi ecològic és el mateix. ## Oceans, ecosistemes marins i canvi climàtic ### Línies d’investigació de Biel Jordà • Estudia **les causes físiques del canvi climàtic** i el paper dels oceans: - Interaccions **oceà–atmosfera**. - Com els canvis físics (**temperatura, corrents, nivells de la mar**) afecten **ecosistemes marins i entorns costaners**. • També li interessa **com es modifiquen les espècies marines** davant l’escalfament. ### Desplaçament d’espècies i límits d’adaptació • Els organismes marins tenen **capacitat d’adaptació**, però pateixen canvis complexos: - Potser un peix tolera la calor, però **el seu aliment no**, i això l’afecta igualment. • S’han observat **espècies de peixos que es desplacen cap al nord** (ex.: *xardines*), però **arribarà un punt que no podran anar més enllà**. ### Posidònia: peça clau del Mediterrani • La **Posidònia** és **una planta, no una alga**, amb arrels i estructura completa. • Té un **límit tèrmic al voltant dels 28 °C**; a partir d’aquí pateix molt i pot morir massivament. • Abans aquests 28 °C s’assolien només en **onades de calor molt extremes**; ara es **superen gairebé cada any**. **Funcions essencials de la Posidònia:** • **Transparència de l’aigua**: actua com a **trampa de sediments**, donant les aigües clares i “caribenyes” que coneixem. • **Refugi i hàbitat**: proveeix **refugi per multitud d’espècies**, especialment juvenils i en èpoques de posta d’ous. • **Captura de CO₂**: funciona com un **bosc submergit**, capturant i emmagatzemant *diòxid de carboni* en el sediment. • **Protecció de la costa**: - Les praderies de Posidònia **frenen l’energia de les onades** abans que arribin a la costa. - Sense Posidònia, una tempesta “normal” podria tenir **impactes comparables al temporal Glòria** (que fou extraordinari). > "Gràcies a les praderies de Posidònia no tenim uns impactes molt més greus a la costa." ### Meduses i canvi climàtic • No hi ha **prova clara** que el canvi climàtic **augmenti de forma directa el nombre de meduses**. • Factors que sí que poden afavorir-les: - **Antropització** (estructures humanes on s’hi fixen els pòlips). - **Contaminació** i canvis ecològics locals. • Les tortugues que se’n mengen menys o més **no s’atribueix directament al canvi climàtic**. • Es comenta, en to mig seriós, que si un **xef Michelin** fes un **plat amb medusa**, potser canviaria la percepció social i l’aprofitament del recurs. ## Model de recerca i precarietat científica ### Infraestructura científica a Espanya i Balears • Jordà recorda la seva tesi doctoral a Catalunya, centrada en **models per predir l’estat de la mar a pocs dies vista** (corrents, temperatura…). • Experiència d’haver fet recerca a l’estranger (França): - Allà hi havia **grans infraestructures i equips estables**. - En canvi, molts investigadors espanyols se sentien com **“franc tiradors”** (*gèneros solitaris*), obligats a espavilar-se amb pocs recursos. • **Inversió en recerca a Espanya**: una de les **més baixes d’Europa**, malgrat voler aparèixer al **G20**. • A les **Illes Balears** la situació és encara **més precària**, estant “a la coa d’Espanya”. • Malgrat això, **“massa feim”** amb els recursos que hi ha, però es treballa **lluny de les condicions que tenen altres països**. ## Recursos hídrics, turisme i gestió ### Tenim aigua suficient? • **Per a la població resident** amb una **vida modesta**, sí que hi hauria **aigua suficient**. • Amb el turisme actual **també se’n pot tenir**, sobretot combinant aqüífers i desaladores. • El problema no és tant la quantitat absoluta d’aigua, sinó **com i per a què s’utilitza**: - Grans consumidors: **hotels, ports, aeroports, grans infraestructures turístiques**. - Residents amb **consums desmesurats** (cases amb piscines, jacuzzis, grans jardins, etc.). > "Per dur una vida normal i modesta tenim aigua de sobre. El problema són els grans consumidors i el creixement sense límits." ### Aqüífers malmesos i objectiu de les desaladores • **Quasi tota l’aigua que consumim prové dels aqüífers**, no dels embassaments (Cúber, Gorg Blau). • Molts aqüífers estan **sobreexplotats, contaminats o salinitzats**. • Les desaladores podrien servir per: - **Recuperar aqüífers** i alleugerir la pressió. - O bé **permetre encara més creixement turístic**. • Jordà planteja el **dilema polític i de model de país**: - **Es fan infrastructures d’aigua per recuperar el medi o per encabir 200.000 turistes més?** ### Diferències territorials de l’aigua subterrània • Els **aqüífers de Mallorca són masses d’aigua separades**, no una sola “piscina” subterrània: - Masses diferenciades sota **Palma, Campos, Escorca, Es Pla, Alcúdia**, etc. • Cada una pateix **processos diferents**: - A **Campos**, per exemple, l’agricultura intensiva i la connexió amb la mar han provocat **forta salinització** i altres contaminants. - Altres zones tenen una qualitat d’aigua molt millor. • Això explica que hi hagi **diferències de qualitat** (i fins i tot de relació amb problemes de salut) segons el municipi. ### Mites sobre l’origen de l’aigua • Desmenteix la idea que **l’aigua de Mallorca vingui dels Pirineus** per grans corrents subterrànies. • L’aigua de consum és **aigua que es filtra a la pròpia illa**, en cicles que poden ser de **milers d’anys** però que, en la pràctica, depenen sobretot de l’**aigua més superficial**. ### Cisternes i recollida d’aigua de pluja • El locutor explica que va construir una casa fa 30 anys amb **cisterna de recollida d’aigua de pluja**. • Jordà considera que: - És positiu per tenir **certa autonomia** respecte de la xarxa. - Però recorda que **l’aigua de pluja que cau a terra no es “perd”**, sinó que també alimenta el sistema d’aqüífers. ### Legislació, pèrdues i consums municipals • Hi ha un **Pla Hidrològic de les Illes Balears**, però el convidat **no s’atreveix a valorar en profunditat si és suficient**. • **Pèrdues a la xarxa** de distribució: - Municipis amb **pèrdues molt reduïdes**, com **Calvià**, que ha fet bona feina. - Municipis amb **pèrdues molt altes**, com **Artà**. • Tot i que sempre hi haurà un **mínim inevitable de pèrdues**, en moltes zones encara s’està **molt per damunt del que permet el Pla Hidrològic**. • No obstant això, **no és només un problema de fuites**: - A Artà, amb un **consum per càpita baix**, si es reduïssin prou les pèrdues, **l’aigua disponible seria suficient**. - A Calvià, tot i tenir la xarxa en bon estat, hi ha **problemes d’aigua per l’altíssim consum per càpita**, molt lligat al **turisme massiu**. ## Responsabilitat ciutadana i exigència política ### Haig de viure obsessionat per cada gota d’aigua? • Missatge final de Jordà: - Els **ciutadans corrents poden viure relativament tranquils** si duen una vida moderada. - El problema **no són els consums quotidians normals** de la majoria de residents. • On cal posar el focus és en: - **Administracions i grans consumidors**. - **Fuites a la xarxa** i manca d’inversió. - **Límit al creixement turístic i urbanístic**. > "No podem créixer per sempre. És un concepte que no està gens interioritzat en els gestors." • Recomana ser **exigents amb les institucions**: - Reclamant **ús de desaladores per recuperar aqüífers**. - **Control del consum** dels sectors que gasten més. - **Frenar el creixement il·limitat** encara que hi hagi capacitat tècnica per produir més aigua. ## Recomanacions de llibres ### 1. *La Recivilización*, de Fernando Valladares • Llibre d’un **ecòleg de referència** que analitza: - **Crisis múltiples**: climàtica, energètica, de biodiversitat, social. - Possibles **escenaris de col·lapse de la civilització**. • Alhora manté, dins del que es pot, un **missatge parcialment optimista**, mostrant vies de transformació i resiliència. ### 2. *Històries de Gaza*, de Mikel Ayestaran • Llibre d’un **periodista de conflictes** amb llarga experiència a Palestina. • Aporta una **visió humanitzadora i propera** de la vida a Gaza, més enllà de les xifres. • Jordà el considera **dur però necessari**, especialment en el context del **genocidi i el patiment actual** a la franja, remarcant que no ens n’hem d’oblidar. ## Música final i Mediterrani compartit ### Tria musical de Biel Jordà • Per tancar el programa, el convidat proposa música d’**Eugenio Bennato**, vinculada al **Mediterrani**. • Les cançons, en italià, evoquen: - **El Mediterrani com a mar de connexió entre pobles** del nord, sud, est i oest. - **Somnis de llibertat, revolta i dignitat** als territoris del sud. - Històries de **conflictes socials i polítics**, lluites, revolucions i memòria col·lectiva. > El missatge implícit: el que passa a Mallorca amb l’aigua i el clima forma part d’un **destí mediterrani comú**, compartint problemes i esperances amb la resta de pobles de la conca. --- ## síntesi final • L’episodi combina **ciència aplicada**, **reflexió política** i **consciència mediterrània**. • Idees clau: - **Hi ha aigua suficient si es gestiona bé**, però el model actual de **creixement turístic i sobreexplotació d’aqüífers** és insostenible. - Les **desaladores** són una eina útil però **cara i energèticament costosa**, que cal decidir si es fa servir **per recuperar el medi o per créixer més**. - El **canvi climàtic** ja afecta oceans, espècies i ecosistemes com la **Posidònia**, i posa en risc la **protecció de la costa i la qualitat de l’aigua**. - La **responsabilitat principal** recau en **gestors i grans consumidors**, mentre que als ciutadans se’ls demana sobretot **atenció, consciència i exigència política**. - Tot això s’emmarca en una **mirada crítica sobre la recerca a Espanya** i una **visió mediterrània compartida** que també es reflecteix en la música triada.

['aigua', 'recursos hídrics', 'canvi climàtic', 'aqüífers', 'desaladores', 'Illes Balears', 'Mallorca', 'turisme', 'gestió de l’aigua', 'Posidònia', 'ecosistemes marins', 'Mediterrani', 'Atac Mallorca', 'energia', 'salinització', 'Delta de l’Ebre', 'recerca científica', 'infraestructura científica', 'crisi climàtica', 'biodiversitat', 'Pla Hidrològic', 'pèrdues de xarxa', 'desenvolupament turístic', 'Eugenio Bennato', 'música mediterrània', 'Gaza', 'Fernando Valladares', 'Mikel Ayestaran']