Aigo vos demanam. Aigo.
Molt bon vespre, amics. Salutacions de qui us parla, Pere Estalric, en nom de tot l'equip crepuscular, un equip que inclou a Ana Maria Moreno en tasques de producció i a Ana Maria Oliver en tasques tècniques. Aigo, vos demanam aigo, així cantava Ana Maria del Mamonat. I és que avui parlarem del problema hídric, ja que tindrem una entrevista amb un oceanògraf, amb El Jordà. Ell és oceanògraf, fa feina a l'institut...
Oceanogràfic, s'asseu de Palma, allà en Espai Marítim, i amb ell parlarem d'aquífers, de manca d'aigua, de com podríem fer, de saladores, de totes aquestes coses, ja que les entrevistes es van registrar fa una setmana al seu despatx, allà al Institut Oceanogràfic, i avui la matem. És que ell va participar, la setmana passada, dijous passat, va participar...
a uns encontres, a un taller que havia organitzat Atac Mallorca sobre temes hídrics. Ell era un d'esponents. I amb ell vàrem parlar i avui vos oferim aquesta entrevista. I a la segona part posarem música que ha triat ell, que ha triat el nostre convidat. Per tant, amics, benvinguts a Un Nou Crepuscle en Cenestals.
Entrevista amb el Jordà. Ell participa aquest dijous en aquest taller que ha organitzat Atac Mallorca sobre recursos hídrics. Estem aquí fent-se entrevista en les laboratoris oceanogràfics i l'institut oceanogràfic allà en el passeig marítim de Palma.
I el primer de tot, gràcies per acceptar aquesta conversa. Quina serà la tesi que tu defensaràs en aquest curs? Bé, en aquesta xerrada s'ha de avaluar si realment quin futur mos espera a nivell de disponibilitat d'aigua. L'aigua és un dret humà i llavors si realment n'hi haurà per als mallorquins en el futur o no.
Llavors, jo el que explicaré serà quines són les projeccions, el que s'espera que passi i preocupa del canvi climàtic, en general, la reducció de la disponibilitat d'aigua, perquè anant cap a un món amb allò que cada vegada tindrà menys aigua disponible,
Però després també posar enfrontar que de fet a l'aigua ara hi ha molta d'aigua, el problema és que en consumim més de la que disposem i que això hi ha diverses maneres de resoldre-lo. I intentaré discutir un poc quines opcions tenim i a veure com de viables són aquestes.
Perquè és curiós que un oceanògraf que se dedica a la mare mediterrània pugui donar alternatives als recursos hídrids que utilitzem les persones. A terra ferma. Això té truc perquè realment no és la meva especialitat. El que passa és que ja fa molts anys que fem feina en canvi climàtic i hi ha conceptes que els coneixem i que són ben coneguts per la comunitat.
I a part que també he comptat amb ajuda, amb l'ajuda d'en Cels Garcia, que és catedràtic de Geografia a la universitat, especialista en recursos hídrics. Llavors, xerrant amb ell, això m'ha acabat de posar en comú idees i m'ha donat un cop de mà amb aquesta part.
Perquè ja sé que és factible convertir aigua de la mà en aigua dolça, però per què no es fa en quantitats massives? Sí que es fa. Sí que es fa i, per exemple, a Ibiza, quasi tota l'aigua que consumeixen és de desal·ladora.
A les Canaris també un percentatge més elevat encara és d'aigua desalada i a Mallorca tenim tres desaladores i una quarta que està en projecte i tenen molta capacitat per desalar. És a dir, podrien...
i un 40% de l'aigua que necessitem podria venir d'aigua desalada. El que passa és que les desaladores tenen altres problemes. Tenen problemes de consum energètic, consumen molta energia, tenen els residus de les almorres que queden, que també s'ha de pensar que fem vell. No és un problema irresoluble, però és una cosa que s'ha d'enfrontar i també que és més car.
Estan més car i moltes vegades interessa més agafar l'aigua d'aquífers, encara que estiguin ja molt malmenats, que no d'aigua de salada, que és més cara, potser tres vegades més cara, i això sempre s'aputxaca és un problema quan ens toquen.
El canvi climàtic, vosaltres que esteu damunt els oceans i esteu damunt fins i tot els recursos hídrids, vull dir, jo ho veig tan evident, però per què hi ha gent que encara... És un tema polític o és un tema que realment creuen en aquest terraplanisme que no existeix el canvi climàtic? M'acosta molt creure...
que la gent que està molt visibilitzada, que surt de Vox o Trump, realment no tinguin el coneixement i no s'ho creguin. Ara bé, és molt fàcil utilitzar el canvi climàtic com una batalla
ideològica, igual que en la llengua. Per donar l'expressió, però fa que jo que ens discutim per temes de llengua, que és una cosa que fem molt germana i que podria ser una eina d'unió entre tots, però com que necessitem algun motiu per variar-nos i d'utilitzar la llengua com un motiu d'això. I amb el canvi climàtic, crec que també.
Darrere, evidentment, que no passa amb la llengua, hi ha molt d'interès econòmics perquè qualsevol tipus d'acció per lluitar contra el canvi climàtic costa tot bé. Costa tot bé, però no fer res contra el canvi climàtic i menjar-nos totes les conseqüències al 100% és encara moltíssim més cap. La gran diferència és que les conseqüències del canvi climàtic les pagarem tots.
el cost de returar el canvi climàtic ho paguen sobretot alguns hi ha algunes empreses que estan molt més afectades si les obligues a reduir el consum de petroli i canviar de model econòmic hi ha alguns que ara tenen molt de poder que no els interessa i són els que veuen com els tocarà la butxaca si passen impactes climàtics en el futur si ve un
una inundació i cada vegada tenim menys d'això, això com que ho pagam entre tots, no li importa tant. Llavors jo crec que hi ha aquesta dualitat. Una és, primer, que mos falta sentit de s'immediatesa, que no el veiem ja, o volem amagar els impactes que estem tenint, i després, que prendre mesures ara afecten les butxaques dels que tenen el poder ara, i en canvi, pagar el compte de quan arribin les conseqüències finals, com que la pagarem entre tots, doncs pareix que no estan tan afectats.
Plou menys o plou d'una altra manera? Realment no estem veient
un gran canvi en precipitació. No és que estem veient això. Això de si està plouent d'altra manera, t'ho hauria de mirar. No ho sé ara. Realment sí que hi ha períodes en què plou menys i tal, però un conjunt no pareix que estigui plou. Les dades no mostren una baixada de les precipitacions encara. A nivell anual. Anual, sí.
La distribució no t'ho hauria de mirar. I aquesta aigua que cau, encara que sigui malament, de cop, i després estigui tensa, se pot recuperar? És a dir, molta d'aquesta aigua va a la mà? Seria recuperable per nosaltres, per consum?
Bé, molta d'aquesta aigua... O no com velles se faci? No, no és que se perd, vull dir, l'aigua que després ens queda empentanada i tot això acaba filtrant i arriba alimentant-te els aquífer, no és aigua que se perd. De fet, tampoc sabria dir-te quanta gent, quanta d'aigua d'aquesta se'n va, diguem, se'n va a la mà, que seria com si comencem que se perdés,
Però el que tinc entès, i no sóc especialista en això, és que una gran part queda en el territori. Que un riu desemboqui a la mà, això és pèrdua o és ganància?
Però un oceanògraf com un bo. Clar, aquí no en tenim de rius, però allà, per exemple, a l'Ebre, és un debat que està fa molta estona, és això, l'aigua que se'n va a la mà s'ha perdut. I diu, bueno, no, és aigua que hi ha tot un equilibri, que s'ha muntat a nivell dels tipus d'ecosistemes i tot el que hi ha allà,
que depèn precisament de que tens un cavall que va passant, va caiguent, i arribes a un equilibri entre el que te ve de la mà i el que surt, i això. Si no tinguessis aquest cavall, el que tindríem seria més aigua de la mà que entraria aigües endins, i encara te salinificaria molt més, per exemple, tot el Delta de l'Ebre. Si no tens aquesta por d'aigua, el que fas és que aquesta aigua també empenys aigua de la mà enfora. Clar, aquí no tenim rius, no tenim exemples molt clars sobre això.
Quines són les teves línies d'investigació a nivell oceanogràfic? Sobretot m'interessa estudiar les causes físiques del canvi climàtic i de com els oceans modifiquen o estan afectats pel canvi climàtic i les relacions atmosferes, és a dir, tots aquests enllaços o sea-atmosfera.
I també m'interessa molt veure com tots aquests canvis físics afecten els ecosistemes marins i els entorns costaners. Realment, si això que esperàvem de pujar la temperatura i tal, quins organismes li podria afectar, quin no, i què podem esperar. I heu notat que hi ha espècies marines que s'ofereixen en aquest sentit? Sí, hi ha amb les espècies marines...
És complicat perquè normalment els bitxos vius tenen molt de recursos com per adaptar-se i per anar fent, i a més que depenen de molt de factors. Perquè, però bé, que potser una espècie en si mateixa no pateix per la calor, però si el seu menjar sí que pateix, l'espècie acaba patint, però bé, llavors és tot molt complicat. Però efectivament sí que s'han vist espècies de peixos que migren, que deixen de tenir el seu...
ser un nin xol i que van migrant i hi ha espècies que cada vegada és mediterrània i se van veient, crec que són les xardines per exemple, que cada vegada se troben més al nord
i arribarà un moment en què no podran pujar més al nord. Després hi ha altres espècies que estan més còmodes encara, i sobretot allà on fem molta feina nosaltres amb el tema de la Posidònia, perquè la Posidònia té un límit tèrmic de 28 graus i a partir del qual comença a morir massiva, vull dir, pateix moltíssim. Llavors, aquests 28 graus, que abans els superàvem amb bonades de calor molt extremes, ara els estem retenent cada any gairebé.
Pocs dies, però vaja, que les praderes, que a més tenen el gran problema, que no poden escapar-se, i cada vegada estan més afectades per això. Per què és d'importància Posidònia?
La Posidònia ens dona molt de serveis. Aquestes aigües que tenim, que de vegades podien pareixer caribenyes, tropicals, transparents, tan precioses, això és gràcies a que la Posidònia atrapa molts sediments, fa de trampa de sediment i ens permet tenir unes aigües tan així. Però és que, a part de la part estètica, que és el que més entrepezzui, sobretot en els turistes i això,
fa de refugi per multitud d'espècies, que si no tinguessin la pradera per amagar-se quan comencen a posar els ous i espècies petites, allà, diguem, no hi serien. Després també tenen una funció de... són com boscos, són praderes que capturen CO2, capturen diòxid de carboni i l'emmagatzemen, a mesura que el van capturant entre les fugues, van enterrant-lo i van...
va quedant atrapat i fan de reservoris de magatzems de CO2. I després també una altra cosa que és molt important també és el seu paper com a protectors de la costa. Les praderes de Posidònia el que fan és que
Quan arriben les zones, sobretot les zones fortes, i noten que no és el mateix per una ona arribar a costa per damunt d'un trispol d'aran o de roca que damunt d'un trispol ple de posidònia. Les fuees frenen les zones i aquestes zones arriben amb molta menys força a la costa. Si no tinguéssim les zones, els impactes que tindríem cada any, una tormenta normal de les que poden tenir...
aquí normalment, tindrien el mateix impacte que va tenir l'impacte Glòria ara fa 4 anys. Glòria va ser una tempesta que recordarem al sud de Mallorca va afectar moltíssim perquè va ser una tormenta extraordinàriament forta.
Si no tinguessin les praderes de Posidònia, els mateixos impactes els podríem tenir en tormentes bastant normaletes. O sigui que gràcies a les praderes no tenim uns impactes molt més greus. Una Posidònia no és una alga. No, és una planta. És una planta que té les seves rails, tot una estructura de planta.
Que en el mes de novembre puguin prendre sal i ens puguin banyar, per una persona com tu, per un científic com tu, no és un bon dia.
Bé, hi ha una persona que ja comença a estar acostumada i fa, recordàvem l'altre dia, fa 10 anys també ja teníem els novembres calurosos. Recordem fa 10 o 12 anys teníem un visitant alemanys que van venir aquí i també el mes de novembre estaven en maniga curta.
Vull dir, també de vegades la memòria és curta, però és que ara, com que en xerrem molt, ara en guanyes, es pitjora i en detalls. Bé, ja d'un munt temps on tot això està passant. I això ha estat un canvi gradual que mos ha... i que no t'aturarà. Noteu que hi ha més meduses contents.
Això no tinc les xifres en ment, però realment no està demostrat que a les meduses n'hi hagi més per l'encalentiment. A les meduses n'hi ha moltes espècies, n'hi ha molt de tipus, hi ha meduses que li va haver de calor, n'hi ha que no, i realment també li s'afecta moltes altres coses com la disponibilitat de menjar,
També hi ha un tema un poc aleatori, d'un any per un altre, però tampoc no és el meu tema, però el que tinc entès és que no hi ha una tendència molt clara per culpa d'això. És veritat que, per exemple, el fet de tenir més zones antropitzades o més estructures afavoreix que hi hagi més meduses, perquè els pòlips es poden regallar, que hi hagi més contaminació també ajuda que hi hagi més meduses,
Però, lligat amb el canvi climàtic, no està clar que realment el canvi climàtic a favor esqui que hi hagi més madures. Però diuen que si les tortugues no les se mengen, això és més bé amb la llegenda urbana. No, ja pot ser, però també que no se les mengin no és un tema d'escanvi climàtic. Pot ser a menys tortugues, que això tampoc no ho sé, però no es preocupa el canvi climàtic. El canvi climàtic ha començat ara, però no està afectant-nos amb tota la intensitat del que farà.
Es diria que un cuiner Michelin inventi un plat amb medusa, et s'hauran acabat. No, podria ser. Podria ser una bona solució. Vull dir, jo què sé. A lo millor les mirem d'una altra manera. I les aprenem a distingir, perquè n'hi ha que no fan res, i n'hi ha que sí, i totes mos semblen iguals. Mil, com veus tu que estàs afegat si investigació a Espanya? Si investigació a Espanya...
Això era un concepte que ja tenia jo quan vaig fer la tesi fa molts anys. I de què anava la tesi? Bueno, la vaig fer quan estava a Catalunya i la vam fer sobre...
desenvolupar sistemes que ens permetessin predir l'estat de la mà a dies vista, per poder predir corrents, temperatures i això. Però llavors jo també vaig fer la tasi fora i teníem molt la sensació que els espanyols en general, per on ens trobava molt d'altres espanyols emigrants que havíem anat a fer tasis fora,
que eren un poc com a, això no sé en català, els gèneros solitaris, vull dir, el front tirador, que vas molt tot sol i tal, perquè no hi havia sensació de grans infraestructures que donessin recolzament i llavors anàvem a un laboratori de França
que tenien allà una infraestructura i una tradició i uns equips estables i això, i que podies fer moltes coses allà. Però després te'n donaves compte que no érem més vius que nosaltres, al contrari. Vull dir, ens sentíem que com que nosaltres ens havíem hagut d'espavilar molt, estàvem més espavilats, teníem més carrer que ells. I això és una cosa que encara se manté. Vull dir que a Espanya ens falta una infraestructura potent. S'inversió en recerca a Espanya fa reals.
Volem veure que estem en el G no sé quant, en el G 10, G 20 o el que sigui, i a nivell d'investigació tenim una inversió de les més petites d'Europa. I a Balears estem a la coa d'Espanya. Vull dir que al final massa feim amb els recursos que hi ha.
Perquè al final ens acostumem a treballar amb les miques i ja anem fent feina i estic molt contents amb la feina que fem. Però hi ha coses que a altres països, és que és impensable les condicions que tenim aquí. Tornat a les recursos hídrids, si no vengués turisme, per què millor de persones que viuen a Balears hi haigua el suficient?
Sí, sí, sí, i també perquè vinguin turistes. El que passa és que s'ha de veure, primer, quanta d'aigua consumeixen els turistes, sobretot els grans consumidors, vull dir els grans hotels, grans infraestructures turístiques, els ports, aeroports, vull dir, tot això consumeixen moltíssima d'aigua. Al final,
Quan xerrem de residents, pensar en nosaltres, els que vivim en un bloc de pisos a Palma,
que tenim una vida modesta i normal. Però no tots els residents són iguals tampoc. Hi ha residents aquí que consumeixen aigua com deu vegades un resident normal. Llavors, per dur una vida normal i modesta tenim aigua de sobre. En tenim. I tenim maneres d'aconseguir-ne més amb les desaladores i això. Els temes que al final tot és enfocat a poder dur més turistes. Vull dir, tenim...
els recursos que tenim i anar amb els aqüífers estan molt malmesos no volen pagar Saigo i tal i estem posant una altra dessaladora però per què? per recuperar els aqüífers i anar més tranquils i amb més recursos o per poder permetre que venguin encara 200.000 turistes més llavors aquest és el debat per tant pel turisme que tenim avui podríem dir que Saigo és el límit
O tenim aigua... Sí, sí, els aquífers estan molt més mesos. I una cosa que de vegades ens oblida és que ens fa la pinta que l'aigua la bebem de cúber i d'esgor blau i d'això, llavors quan baixen els nivells allà passant pena. Les aigues aquestes són una petitíssima part de l'aigua que consumim. Quasi tot l'aigua que consumim ve dels aquífers, de l'aigua subterrània.
I els equífers se van romplint, tens la pluja i tenen un cicle, però estan molt malmesos perquè estem estragant molt, durant molt de temps s'ha fet pràctiques que no eren correctes i alguns estan contaminats, etc. Encara se poden recuperar i podem tenir aigua suficient, però s'ha de gestionar bé, s'ha de gestionar bé.
Jo vaig fer una casa fa 30 anys i vaig posar cisterna. I la parella d'home deia, ostres, que bé que em posi cisterna. Crec que vaig ser un poc visionari. Sí, jo... Bé, realment posar cisterna... En recuïda d'aigua. Sí, sí, sí, en recuïda d'aigua. Aquesta aigua tampoc no... No és que se perdés, perquè aquesta aigua acabaria en els aquifers. Vull dir, no és una aigua que...
potser no acabaria de baixa vostra, però no se perdria tampoc. És cert que tenir certa independència d'això fa que no has de dependre de la xarxa de distribució i tal, però també és un concepte que s'ha d'eliminar. Vull dir, l'aigua que cau en terra no s'ha perdut. Vull dir, fa una funció. Hi ha bona aigua a Mallorca? És una aigua bona?
Aquí no t'ho puc contestar, perquè no ho sé. Jo crec que sí, però també depèn de... Perquè a vegades s'ha dit que veu molta aigua de Mallorca que fan moltes pedres en els renyons. No sé si això és un més... No en tinc ni idea, però també depèn molt de si la veus a Escorca que si la veus a Campos. Ah, sí? Sí.
Clar, els acuífers, l'aigua que tenim en els acuífers, les masses d'aigua que tenim subterrànies estan separades, no estan totes connectades. No és que Mallorca estigui sobre una gran pitxina d'aigua que tot va allà, sinó que hi ha parcel·les d'aigua ben diferenciades, n'hi ha, doncs, davall de Palma hi ha una massa d'aigua, a Campos hi ha una altra, el Cudi en tenim, en tenim en Esplà, vull dir, són... I...
experimenten processos diferents. Per exemple, a Campos, a causa de l'agricultura, que s'extrem moltíssima d'aigua i a més està molt connectat amb la mà, són un aquífer que està molt salinitzat, a part d'altres contaminants que hi pot haver. En canvi, a altres bandes no tenen aquest problema.
De vegades també s'ha dit que s'aigua que ve per Mallorca que ve dels Pirineus per davant. Això és més el que venen corrents d'altres llots.
Això no ho sé, però realment, és a dir, si hi ha alguna veta superprofunda que arriba, doncs no ho sé. Jo no tinc ni idea, però... L'aigua que bevem no ve d'altres gats. És aigua que se filtra a la nostra terra. Que se filtra aquí i que hi ha aigua que s'ha filtrat durant milers d'anys, però bàsicament el que tenim, bevem l'aigua més superficial, que és aigua del cicle que tenim.
Biel, ara te demanaré dues coses. Primer, si mos vols recomanar, ja no tens res que veure en l'entrevista purament, dos llibres que vulguis recomanar, de la temàtica que sigui, dues novel·les, dos llibres d'investigació, dos llibres que te vengui de gust recomanar. Uf, uf, ara...
Bueno, n'hi ha un, si xerram del tema de... No, que vulguis, eh? Sí, n'hi ha un que està relacionat amb el tema del canvi climàtic i les crisis que estem enfrontant, perquè són crisis superposades, no és només el clima, crisis energètica, crisis de biodiversitat, és a dir, vivim en un món que ens estima abocant a... O sigui, hi ha gent que veu molt d'indicis de col·lapse de civilització, encara que tanquem tot ple d'anuncis i ara vinguin a dalt i comprem moltes coses i això, no?
Hi ha un article d'en Fernando Valladares, un llibre d'en Fernando Valladares, que fa una anàlisi molt lúcida i, a més, amb un missatge també, en cert punt, optimista, allà on pot. Perquè hi ha coses que no se pot ser optimista, però que és molt recomanable, molt ben escrit i molt recomanable. Recordo-vos escrit o la... Si me deixes un segon... Sí, recordam que parlem amb Viljorda.
El llibre es diu La Recivilización, i és d'en Fernando Valladares, que és un ecòleg molt prestigiós. I l'altre llibre és un de... Espera, un segon.
I l'altre llibre és Històries de Gaza, d'en Miquel Ayestaran, que és un periodista de conflictes, ha estat per moltes bandes i dur molt d'anys sense feina, s'hauríem proper. I fa la seva visió, després de molts anys d'haver estat a Palestina i en aquell entorn,
I també tracta el conflicte d'ara, diguem, ja el va escriure fa un any, un any i mig, i no té el de res, però dona una visió...
a mi trobo que és molt encertada i molt bona de per què estem on estem ara, o per què estan com estan ara, i bueno, és dur, és dur pel que explica, però és dur perquè explica la realitat, i explica la realitat de la vida que viu allà, que de vegades palestins sembla que és un número més i ja està, i bueno, ho humanitza moltíssim, i això ho fa dur, però crec que és un llibre molt necessari i que no ens podem oblidar,
que encara que hi hagi un pseudo-alt al foc, el genocidi està fet i la gent està en peu en el col. Biel, tornant-te amb una pregunta sobre recursos hídrits. Potser optimista? O he de pensar que cada gota d'aigua l'he de controlar i l'he de pensar que estic fent un mal? No, nosaltres, els ciutadans,
Podem ser optimistes, podem viure tranquil·lament, però hem de ser molt observadors i molt exigents en les administracions i exigir-los que posin mesures. És a dir, si anem malament d'aigua, a qualque moment, no és per a la gran majoria de residents. No duim una vida d'excessos amb aigua. No tenim quatre jacuzzis a casa, ni piscines, la gran majoria no ho tenim.
Llavors, el que hem de fer és, podem estar tranquils, nosaltres fer la nostra, però som molt exigents i dir què passa amb els recursos, què passa amb els grans consumidors d'aigua, per què no se'ls atura, per què no s'arreglen les pèrdues a la xarxa, per què no posem més en marxa les d'assal·ladores perquè es recuperin els acuífers i per què no posem un límit en el creixement.
Perquè per molta d'aigua que tinguem i molt bé que estiguem, si seguim creixent, arribarem al llimit. És que és per definició. Vull dir, no pots seguir creixent per sempre. I això és un concepte que no està gens interioritzat en els gestors.
Perquè hi ha pèrdua d'aigua dins la canalització. Sí, dins les canalitzacions hi ha pèrdues, hi ha municipis amb molta més pèrdua que d'altres. A lo millor hi ha municipis que han aconseguit reduir moltíssimes pèrdues, com Calvià, que han fet molt bona feina amb això, i altres que tenen moltíssimes pèrdues, com per tant. Però...
Però després també s'ha de dir que no només són les pèrdues, o sigui, hi ha pèrdues que arriben al moment en què hi ha un mínim que sempre se perdrà, que no se pot fer... Però sí que encara se pot millorar moltíssim perquè hi ha moltes bandes on estem molt per sobre del que provou el pla hidrològic de les Balears.
Ara bé, no és només això, també és un tema del consum. Vull dir que el consum mitjà d'Hartar, per exemple, si s'ha arreglat sense les pèrdues que tenen, a l'aigua que tenen disponible li es bastaria pel consum perquè tenen per càpita, perquè tenen un consum per càpita baix. En canvi a Calvià, que no tenen pèrdues, també tenen un problema d'aigua perquè tenen un consum per càpita molt alt. També no hem d'oblidar que ja tenen molt de turisme i molt d'això, però va lligat.
El tema hídric està ben legislat a les Balears? No ho sé. Com que parlaves del pla hidrològic. Sí, hi ha un pla hidrològic i això, però no el connecto tant en profunditat ni tinc prou criteri com per poder contestar això. I ara ja la darrera pregunta. Després d'aquesta entrevista, quina música creus que hi aniria bé? Quina música t'agrada? Quina música escoltes?
Bueno, és molt variat, però sí que és veritat que m'agrada molt la música d'arrel, ja sigui música d'arrel tradicional o això. Jo crec que Eugenio Ben Nato és un... seria una bona... que el Mediterrani sigui. Perquè al final estem en el Mediterrani i el que ens passa a nosaltres és el que ens passa a tots els pobles del Mediterrani i tenim molta més cosa en comú entre el nord, sud, est i oest del que vol semblar. Idò, moltíssimes de gràcies. Enviel.
Escoltes Ona Mediterrània, des de la 88.8 de la freqüència modulada.
Aigua dolça per a gent salada, a la vostra oficina o a casa. 3 Globs és un projecte d'emprenedoria social de 3 Salut Mental, aigua de qualitat local i que afavoreix la inserció laboral de persones amb malaltia mental. Trobareu més informació a www.aigua3globs.org També podeu telefonar al 971 0901 94.
La palmesana. La palmesana. Compri la palmesana. Si ha de fer un regalet, un detallet, compri la palmesana. No confondre la palmesana, que aixes formatges, va, també, però no són joies. Gràcies!
Algú vol participar el 9-7-1-1-1-2-1-2. Les gols en la Liderder, mentre el celebraven tots junts, ja directament el vaig comprar. Per jugar aquesta final anirà administrant els jugadors, o no? A mesura que ens atrequem, alerta. Bayern-PSG, qui seria favorit? Per guanyar la Champions d'eliminar el Madrid. Jo ara te deman qui seràs campió de Lliga i encertaràs. Però qui seràs campió de la Premier League? Està igualadíssim. Futbol xat m'estira. Els dimecres a les 7, amb Joan Forteza i Tolo Ramon, a una mediterrània.
Escoltes Ona Mediterrània gràcies al suport de les persones associades. Ajuda'ns tu també. Associa't. Fes créixer Ona Mediterrània.
Fins demà! Fins demà!
El Mediterráneo sí, la fortedza que no te ne porta, ad ogni una poca ampana, la ricchezza que a ogni una porta, ogni uomo con la sua stella, nella notte del dio che balla, e ogni popolo col suo dio, che accompagna tutti i marini, è quell'onda che non smette mai, il Mediterráneo sí.
El Mediterráneo sí, que la nave que va de sempre, navigando tra nord e sud, tra l'Oriente e l'Occidente, e nel mare de la invenzione, que la bussola per navigare, Nina Pinta e Santa Maria, e el coraggio de quei marinai, e quel viaggio que no smette mai, e il Mediterráneo.
Fins demà!
Fins demà!
Bona nit.
La feina, la feina, la feina, la feina.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Bona nit.
Bona nit! Bona nit!
Né dai tuoi vent'anni sono pochi per morire, i tuoi vent'anni sono tanti, sono tanti per capire che c'è un mondo da rifare, che c'è un mondo alla deriva dove ancora si continua ad ammazzare.
N'è da tu che canti la canzone della gente che non ne vuol più sapere di ingiustizia e di violenze e che scende nella strada per lanciare la sua voce ai potenti di un potere senza luce.
El sud, el sueño de libertad. Genú, la nueva primavera. El sud, y en sus mil cidades, una única bandera. El sud, con la suya veritat. Genú, de rabia y de poesia. El sud, que en mil piazzas gridera la suya democrazia. Mentuno su Amasrua, que el bildea en la Arabia. Salam, nada.
I tuoi occhi grandi sono belli da morire, sono neri i tuoi capelli ed è bella da sentire la tua storia che si perde in un sogno così grande perché il sogno di una donna come tante.
Ne da te ne vai per diventare la leggenda di una donna che è riuscita a ribellarsi a chi comanda, che è riuscita a far sognare a milioni di persone come si può fare una rivoluzione.
Fins demà!
Né dalla tua musica è una rivoluzione che colpisce chi ti ha colpito al cuore.
Sol, el sueño de libertà, genou, la nueva primavera, sol, en la sua milla città, una única bandiera, sol, con la sua veritat, genou.
I rabbi i di poesia sur Da solo si riprenderà La sua democrazia sur Sogno di libertà genou La nuova primavera sur E nelle sue mille città Un'unità bandiera sur Con la sua verità genou I rabbi i di preghiera sur Che tutto il mondo porterà La favola di Neda
Tu che stai lì, prigioniera, di una guerra senza gloria, di una guerra che hai perduto perché a scrivere la storia sono sempre i vincitori e Michela non sarà tra i loro eroi. Tu che stai lì, prigioniera, nella tua fotografia
Lui confuso nei trofei, non si accorge di chi sei, di chi sei.
Tu sei il sorriso di Michela e così ti metti in posa e il vestito che tu indossi non è un abito da sposa e il fucile che tu porti è un fucile vero e non è una rosa. Eh?
Cosí que va la guerra, cosí que va il racconto, e da que su, de su, cosí va il mondo.
Tu che sei lì, prigioniera, perché sei donna del sud, così bella, così fiera, nella consapevolezza che è più forte del brigante, non può esserci che la sua brigantesa.
Tu che stai lì, prigioniera, a sfidare il tuo nemico col tuo sguardo di pantera, tu con il sorriso antico di chi non si è resa mai, tu per sempre vincerai, vincerai.
Tu sei il sorriso di Michela, tu sei la fotografia che ci parla di una donna che ha il sorriso di una dea che se vive, che se muore, non tradisce mai il suo amore e la sua idea. E così che va la guerra, così che va il racconto,
Da que sud a sud, cosí va el mundo, e cosí que va el confín, tra inferno e paradiso, tra un colpo de fucine ed un sorriso. A que si va la guerra, a que si va la gloria, da que sud a sud, a que si va la storia, ma la storia mi queda, e' una storia diversa, poiché non se arrende, poiché briga en testa,
Acursiva la guerra, acursiva la glòria del que és sud del sud. Acursiva la història, mala història, mica estòia diferent, perquè briga entesa, perquè en un serrent. Acursiva la guerra, acursiva la glòria del que és sud del sud. Acursiva la història, mala història, mica estòia diferent, perquè en un serrent, perquè en un serrent. Acursiva la guerra, acursiva la glòria del que és sud del sud. Acursiva la història, mala història, mica estòia diferent, perquè en un serrent, perquè en un serrent. Acursiva la guerra, acursiva la glòria del que és sud del sud. Acursiva la història, mala història, mica estòia diferent.
Tu, se'l sorriso di Michela, tu che non ti sei mai arresa, se'l sorriso che combatte la retorica infinita di chi ha invaso la tua terra per rubare il tuo sorriso e la tua vita.
Sarà una spina nel fianco ninca-nanca quanacamp. Sarà una spina nel cuore ninca-nanca.
1859, muore el vecchio re Borbone, e sul trono va suo figlio, 23 anys, ancora guaglione. E' l'momento di approfittare di questo vuoto di potere, in quel regno in mezzo al mare difeso solo dalle sirene. Io banca i Napoli l'ideale per rifarsi delle spese,
Per coprire el desavanzo de la finanza piemontese Nenco, nenco, deve morir Perchè si campa potesse parlare Si parlasse potesse dir Qualcosa di meridionale Nenco, nenco, deve morir Perchè si mora ci ho po' raccontare Guerra brigante, muretta acisa Perchè non ce volete stare Sarà una sfida del fianco ninca
Fins demà!
i fabbrics de la seta i gaeta de bombarde. I l'ideal que fa la guerra, una guerra idealitzada per vedere chi la spunta tra el fucile e la tamoriana. E tamoriata e superstizione, aquesta storia deve finir.
E qui si fa l'Italia o si muore, ninco nanco deve morire, ninco nanco deve morire, poiché si campa potesse parlare, si parlasse potesse dir, qualcosa di meridionale, ninco nanco deve morire, poiché si muore ce può raccontare, che era brigante muretta accesa, poiché non ce volete stare.
Fins demà!
La sua anima è già distante, ma sul suo volto resta il sorriso, l'ultima sfida di un brigante. Quanto è bella morirà ci, se Nincón Anco deve morir. Perchè si campa potesse parlar, si parlasse potesse dir qualcosa di meridional. Nincón Anco deve morir.
Perchè si muore, ce può raccontar. Era brigante, muretta acisa. Perchè nu c'ha vuretta a stare. Nincó, nancó, è da eliminar. E se lui muore, chi se ne frega? Sulla sua tomba neanche un fiore. Sulla sua tomba nessuno prega. Nincó, nancó, è da eliminar. Che non si nomini più il suo nome. Sia maledetta la sua storia. Sia maledetta questa canzone.
Sarà una espina en el fianco, ninca-nanca quan n'acab. Sarà una espina en el cuore, ninca-nanca quan n'acab.
Bona nit.
L'Italia è fatta, è una nazione, unità è libera senza catene, si è liberato il meridione e il grande viaggio inizierà. Napoli, che era capitale, si è detto senza nostalgia, ora è soltanto un foglio di via, perché in America si va.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
A Ellis Island il primo esame di donietà alle migrazioni chi non lo supera non può entrare e dal mittente ritornerà ma chi rimane potrà accampare se farà bene il suo dovere tra poliziotti di quartiere e statue della libertà
Fins demà!
Bona nit!
Fins demà!
Si va, si va, è l'avventura, che chissà come andrà a finire, e chissà vivere, sopravvivere, e chissà scrivere, scriverà. E scriverà lui la cançó dell'emigrante pronto a partire, così l'Italia potrà capire l'emigrazione che arriverà.
Fins demà! Fins demà! Fins demà!
M'a ser de l'entermi ma question. La questiona è maria.
No, no, no, no, no.
que ritorna quan la festa, perquè solo qui fa le mie gran canta una canzone com aquesta.
Fins demà!
E se aquesta musica li va avanti, e senza santi e senza eroi, e perché appartiene a tutti quanti, e perché la festa siamo noi. Noi sotto lo stesso tricolore,
Ma se diventiamo una questione, la questione è meridionale. Ma se diventiamo una questione, la questione è meridionale.