logo

El Crepuscle

El programa radiofònic més premiat de les Illes Balears torna a les ones. En Pere Estelrich i els seus col·laboradors (Tomeu Orell, Maria Antich, Joan Roca, Biel Vich i Maria Moreno) tornen a encendre els estels cada vespre, de 21:00 a 22:00 hores, a Ona Mediterrània. El programa radiofònic més premiat de les Illes Balears torna a les ones. En Pere Estelrich i els seus col·laboradors (Tomeu Orell, Maria Antich, Joan Roca, Biel Vich i Maria Moreno) tornen a encendre els estels cada vespre, de 21:00 a 22:00 hores, a Ona Mediterrània.

Transcribed podcasts: 71
Time transcribed: 2d 22h 47m 1s

Unknown channel type

This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.

Title:

Memòria, guerra i escola a Maria de la Salut

Summary:

## Context i presentació **El Crepuscle** obre l’episodi recordant que és emès a **Ona Mediterrània** el 27 de novembre, dia de Ramon Llull. El conductor presenta el llibre **“Maria i l’educació en temps difícils: l’escola pública i els col·legis privats de Maria, 1950-1970”** i el seu autor, **Joan Carbonell Matas**, mestre, director escolar i investigador de la història educativa de **Maria de la Salut**. > *“Si un dia som mestre, mai faré el que han fet amb jo”* L’equip habitual del programa s’hi afegeix i situa la conversa en el marc de la memòria històrica i la realitat d’un poble de la **Mallorca profunda**. --- ## Vocació de mestre i d’investigador ### De voler ser pilot a ser docent • Carbonell explica que la seva primera il·lusió era ser pilot d’aviació, però problemes d’oïda el fan descartar-ho. • La **vocació de mestre** neix en part com a reacció a una infantesa difícil a escola durant els anys 60: • Va patir tractes i mètodes que el van marcar. • Es promet a si mateix **no repetir aquells models autoritaris** si mai és mestre. ### Referents positius tardans • Al batxillerat, a l’institut d’Inca, coneix una **professora de matemàtiques (Joana Gordillo)** que és un punt d’inflexió: • Aposta per ell malgrat el baix nivell amb què arriba de l’escola pública. • El fa sentir capaç i li dona confiança per seguir estudis i encaminar-se cap al magisteri. • També recorda un **mestre de repàs (Enric Pozo)** dels anys 74-75, present a la sala, com a peça clau en el seu recorregut formatiu. --- ## Mestre madrigal, cooperatives i fractura social ### Maria de la Salut abans i durant la Guerra Civil • Carbonell descriu **Maria de la Salut** com un poble “de pas de posta”, sense carretera principal, inserit en la **Mallorca profunda**. • L’arribada del **mestre Madrigal** abans de la Guerra Civil és determinant: • Impulsa la **organització obrera** i la creació de **10-12 cooperatives**. • Ajunta la massa treballadora, dona força col·lectiva i qüestiona la situació tradicional. • Això provoca un **xoc amb la classe benestant** del poble, que veu amenaçat el seu estatus. ### “Cremellets” i “casits”: dues Maries enfrontades • Es formen dos blocs socials: • *Cremellets*: sector obrer i d’esquerres. • *Casits*: classe benestant i conservadora. • L’origen del nom *cremellets* ve de les festes obreres, on els infants rebien un petit “cremellet”: • Aquest gest, menystingut pels benestants, acaba donant nom al grup popular. • Aquesta **fractura social** marcarà el poble durant dècades: • Es trasllada a la guerra, a la postguerra i fins a la democràcia. • Hi ha una **separació persistent “cassits vs. gremel·lers”** en la vida quotidiana, als carrers i fins i tot a l’hora de votar. --- ## Guerra Civil, repressió i memòria històrica ### Depuració de mestres i homenatge • El programa obre la conversa amb la cançó **“El Maestro”**, de *Patxi Andión*: • Per Carbonell, aquesta peça (any 1974) simbolitza la **repressió dels mestres de la República** i la derrota del seu projecte educatiu. • Parla de **mestres depurats, empresonats o assassinats** després de la Guerra Civil. • Carbonell entén el seu treball com un **homenatge als mestres republicans**, homes i dones: • Als que van matar. • Als que van depurar “sense saber per què”. • A tota la comunitat que va patir la ruptura de la reforma educativa republicana. ### Violència, venjances i fosses • A Maria no hi ha front de guerra ni grans combats; allò que hi ha és **violència selectiva**: • Cinc morts i un “desaparegut” oficialment. • Carbonell subratlla que moltes morts són fruit de **rencors personals i enveges**, emmascarats sota colors polítics. • Esmenta l’exemple de sis mariandos detinguts per ser afusellats: • Tres són assassinats. • Un aconsegueix fugir, i això permet que dos més s’escapin. • Quan un dels condemnats demana *“per què me voleu matar?”*, li responen *“per comunista”* i ell replica *“i què és un comunista?”*. • El “desaparegut” és un altre cas de violència extrajudicial: • L’havien detingut abans i el fan desaparèixer. • El relat apunta que estaria relacionat indirectament amb la família de l’apotecari i un pou a **Can Pigafort**. ### El documental “Els ossos que xerren” • Un dels contertulians recorda el documental **“Els ossos que xerren”**: • Protagonitzat per tres mariandos. • Considerat un dels millors productes audiovisuals sobre **memòria històrica** a Mallorca. • Carbonell explica que les víctimes estaven enterrades a una fossa de **Sant Joan**: • Sempre se n’havia conegut la ubicació. • El fotògraf que va fer les imatges post mortem les va reconèixer i va informar les famílies. • La **ferida de la Guerra Civil** no acaba de tancar-se fins que no es recuperen aquests cossos i es fa **justícia simbòlica**. --- ## Continuïtat del conflicte a la democràcia ### De la postguerra a les primeres eleccions • Després del 1939, **no hi ha reconciliació real**; es manté una societat partida: • 40 anys de franquisme consoliden la separació entre *cremellets* i *casits*. • Amb la democràcia, la lògica de blocs continua present: • En les **primeres eleccions democràtiques (anys 70-80)**, els partits passen casa per casa. • Es vota sovint per **llinatge i tradició familiar**, més que per programes polítics. • Carbonell ironitza que, si presentassin “un tronc de figuera” de cap de llista en segons quines cases, el votarien igual, només per ser “dels seus”. ### Canvis generacionals • Amb el temps, especialment **dues o tres generacions després**, el mapa tan clarament dividit per colors es difumina. • Les **noves generacions** tenen altres visions i referents polítics: • Els renous i rancúnies heretades dels padrins ja no pesen tant. • Sense desaparèixer del tot, la fractura ja no és tan hegemònica en la vida del poble. --- ## Transformacions demogràfiques i noves “dues Maries” ### Evolució de la població • Carbonell repassa la demografia de Maria: • Entre 2.400 i 2.600 habitants a mitjan segle XX. • El 1998-99, baixa fins als **1.900 i escaig**; no arriba als 2.000 habitants. • A l’Ajuntament, als anys 90, es plantegen com a fita **arribar als 2.000 habitants l’any 2000**. • El creixement no vindrà tant per decisions polítiques com per **necessitats socials concretes**: • Envelliment i **piràmide demogràfica invertida**. • Necessitat de persones que puguin **tenir cura dels majors**. ### Nova població i convivència • A partir de finals dels 90 i principis del 2000, **arriba població d’altres indrets**: • Gent d’altres punts de les **Illes Balears**, de l’Estat i de l’estranger. • Aquesta nova població contribueix a superar el sostre demogràfic i **revitalitza el poble**. • Es parla, implícitament, de **“dues Maries”**: • La Maria històrica, marcada per la divisió *cremellets/casits* i per la memòria de la guerra. • La Maria actual, ampliada amb nova gent, amb altres referents i menys lligada a aquelles batalles simbòliques. • El repte és gestionar **el llegat de la memòria** sense convertir-lo en obstacle per a la **convivència amb la població nouvinguda**. --- ## Música i tancament del programa ### Selecció musical com a fil conductor Al llarg de l’episodi, diverses peces musicals serveixen per: • Crear **clima emocional** entorn de la memòria, la pèrdua i la resistència. • Enllaçar els blocs de conversa històrica amb moments de **respir poètic**. • Tancar el programa amb un to que combina **melangia i esperança** sobre la capacitat dels pobles per recordar i, alhora, transformar-se. Les lletres que sonen parlen de: • Records que tornen, **històries diferents** que pugen a la memòria. • Joventut, mort i desig d’“ànima clara”. • Crítica social, ferides de la terra, natura malmesa i sistemes injustos. • Desorientació vital i **producte d’una educació podrida**, en paraules de les cançons. ### Missatge final El programa es tanca amb les típiques fórmules de comiat de **El Crepuscle**: • S’afirma que la música “ajuda a viure” i que no es cansaran de repetir-ho. • Es combina reflexió històrica amb una **mica d’humor i complicitat radiofònica**. • S’anuncia el “Fins demà!” recurrent, deixant oberta la porta a nous capítols sobre memòria, educació i vida als pobles de Mallorca.

Tags:

['El Crepuscle', 'Ona Mediterrània', 'pòdcast', 'Maria de la Salut', 'Mallorca profunda', 'Guerra Civil espanyola', 'memòria històrica', 'mestres depurats', 'educació pública', 'col·legis privats', 'escola franquista', 'mestre Madrigal', 'cooperatives obreres', 'cremellets', 'casits', 'repressió franquista', 'fossa de Sant Joan', 'Els ossos que xerren', 'eleccions democràtiques', 'divisió social', 'població nouvinguda', 'demografia rural', 'Illes Balears', 'història local', 'educació anys 50-70', 'mestre', 'investigació històrica', 'Patxi Andión', 'El Maestro']