Pa, toro, hierbos.
Bon vespre. També hauria pogut dir historiador, forner i corredor. Però ara veurem per què. Bé, comencem per el començament. Vos saluda en Joan Roca, nom de l'equip del Crepus Clans en Estels. Avui em toca a mi posar-me davant el micròfon d'aquest programa d'avui dijous, de 9 de febrer. És programa 3.595 de la nostra vida conjunta.
i d'aquesta vida a una mediterrània és 3.597. Allà robava dos programes en els que tocava. 2.186 és la nostra vida a una mediterrània. He fet referència a això de pa, torró i herbes, perquè avui tenim una serenitat molt especial, tenim el Lluc Monacalafat,
que ara l'entrevistarem, i veurem que és un forner, també és historiador, també és corredor, no us dirà de què, i corredor de fons o de forns? No, corredor amateur. Corredor, corredor amateur. I bé, llavors tindrem aquesta secció, corresponent de cada diaus, d'Escometes.
Bé, res, aquest programa, com sempre, està produït per na Maria Moreno i en el control tècnic tenim na Maria Oliver. Bon vespre, Biel. Bon vespre. Bon vespre, Maria. Bon vespre. Som-hi, doncs.
La nostra serenitat d'avui, en Lluc Monaca de Fat, que viu i sempre ha estat allà, diu l'Esplat de Natesa, se presenta a xarxes socials com historiador, forner...
i corredor. En el seu obrador, que és un petit obrador, treballa farines mallorquines i blats antics. No ven com un forn als altres de moment, en el públic en general, sinó que treballa sota comanda. I també s'ha dedicat a fer tallers dedicats al torró i a les herbes.
En Lluc Monà Calafat ha triat una música avui per nosaltres i la primera d'elles és d'un grup, m'ha dit que és un grup recent, que s'anomena Fetus, i és una cançó que es titula El Ramon Boli del Pa.
Jo li vull demanar una cosa, per començar. En nom dels pa s'han fet revolucions. Sí, sí, totes. Clar, i totes està marclat. El pa és la fringa. Sí, però també parlar de pa és parlar de... de contràries a revolucions. El pa nostre cada dia no convida a fer revolucions, precisament. Bé, sentim fetus. Música
Fins demà! Fins demà!
Abans de 1789, em crida el meu a la pau, Josep Vilaré.
Mem, Lluc, solen començar les nostres entrevistes demanant desentrevistat si quan tu ets la seva feina, la seva pràctica habitual, en el teu cas seria fer de forner, tot i que també podria ser més indicat per córrer. Historiador, què ets? Te'n dediques a la investigació o no? Ets consumidor d'història? Com ho fas?
Bueno, soc consumidor de la història, m'agrada la història en general, però l'he deixat un poc d'apartada d'un debat del meu projecte, que el món del forn és la farina d'ara mateix. I quan ets en el forn sents música? Sí, sí, sempre.
És compatible la ràdio o música? És compatible la suport d'avançar programes de ràdio aquestes, ràdios nocturnes, que són tant... Bé, més de matí perquè jo faig feina de matí, perquè dormi segret. De mitja segret. No, m'aixeca als cinc des de matí, el meu horari, com a prest a les quatre i mitja, i com que a casa tenim energia solar, a profit.
Digues. Com que tenim a casa energia solar ara mateix, aprofito l'hora de punts de sol per enfornar i després sobre baixa i ja repartesc. Bé, jo tenia... És a dir, la societat ha decidit encara mantenirà més. Si et deixes a casa les 4 i mitja 5, no és molt prest. Es forna més a vegades. No, no, no. De fet, he fet feina per altres d'horari i no torn, no torn, de les deudes de matí fins que acabes. Sí.
I quina va ser la teva primera vocació? La de forner o la d'historiador? Ah, no, l'historiador primer, sí, sí. Historiador. Sí, sí. Però també m'he dedicat en un món del llaure, voluntariat i el típic de l'estiu, fer monitor. I quin període de l'histori t'interessa més? Des del segle XVIII fins a l'actualitat. Contemporani. Sí, contemporani, sí.
Molt bé. I, Mem, la pregunta que te volia fer també és si tens antecedents familiars dins el món de... No, no, no. Som el primer forner, diguem, de la família. Encara que per a dina sí que feia pa, però... I quan te va pegar la corolla per això?
no sé, perquè sempre m'ha agradat i també trob que és un patrimoni que no s'ha de perdre i per degràcia ja cada cop em queda manco. Quina? Suposo que la clau d'un bon pa és la farina. La farina, els temps i també tenir un bon llevat, un bon llevat natural, o massa mare, que diuen. Sí, perquè jo suposo que com a consumidors, tots són consumidors de pa, imagina, no ho sé, Maria, Biel, vosaltres consumiu pa. Sí, sí, sí. Habitualment. Sí, habitualment, sí. Avui en dia...
Suposo que el 90% dels pans que poden trobar a qualsevol banda no és precisament d'un bon pa. No, no, si mires l'ingredient del pa i veus que té més d'altres ingredients, ve en compte.
Sí, perquè dir pa és dir cultura, més que... No sé si és tant alimentació com cultura. Sí. Perquè a mi me passa que... Va amb connexió. Sí, me passa miques de matins quan vaig a comprar... Jo no dic mai, vaig a comprar pa. Vaig a comprar spa. Però si cada dia hi ha de donar un pa. És una forma de començar, de començar el dia. Ja, si m'ho permets, és que ha comentat una cosa que jo vaig molt darrer que qualsevol m'ho expliqui. Això de samar sa mare.
Em us podries explicar manques d'això de la massa mare, perquè ara s'ha parlat com a molt de moda. No té secret, és aigua i farina i tens. Primer comences 50 grams de farina, 50 grams d'aigua, ho mescles, després ho deixes a temperatura ambient, tens un poquetet, l'on sent demà un altre pic mateix procés, aigua, farina, ho mescles,
un altre dia era igual, i al cap de 3 o 4 dies de fer el mateix procés, allò fermenta i ja ho tens de per vida. I el que fas, diguéssim, és que fas llevats que circulen per l'ambient, per l'aire? Sí, no, llevats que tenen set farines, et sucre... Ah, val, a partir d'allà. Allò fermenta i ja ho tens. És com un animal viu. Perquè...
jo he vist que hi ha segons quin llocs que no sé si he de dir s'aprofiten no ho sé això ja pentormosa especificarà sí que això de dir com que té massa mare es part més K no sé si té res a veure perquè de vegades he vist això aquest que no diu que de massa mare no sé de bones val X i és que massa mare val X més 4
No sé si és que és més difícil de fer, si és que... No, és més difícil, és més temps de fermentar, però és veritat que està de moda i segurament que hi ha els templiments que ho aprofiten per pullar el preu, però no té per què de pullar el preu.
La massa mare no té perquè sap massa cara. Però com que no sabia si l'elaboració era molt... Igual l'elaboració implica que sigui més car. I l'elabores cada dia? És a dir, cada dia l'utilitzes i cada dia en fas de nada? Sí, un pas cada dia, com és el meu cas, el dia anterior, bé, antes d'anar a llaure li dones aliment, aigua i farina.
però si és a casa i ho tens dins la llalera, com a dormit, i són dimecres i va divendres, per exemple, et treu dimecres, li dones un poc de menjar i dius també, un poc de menjar, i divendres ja...
i estarà viva i totalment preparada per començar. I s'utilitza parcialment per cada pa que fas? No, sí, sí, parcialment. No te n'has de quedar sencer, per si n'has de començar un repic procés. La meva té ja 12 anys.
I com més bé, millor? No, no, no és com és bé, diguem, vull dir, l'únic que demostra és que l'has segur de mantenir. Sí, sí, sí. Bé, mi compte-nos, això de fer feina per encàrrec, com se menja, perquè suposo que és molt més segur i molt més estable tenir un trast obert en el públic i tenir ja més o menys idea de quanta gent vendrà a comprar-te, que esperes... Home...
Perquè, a més, és un producte de cada dia. Sí, sí, sí. Clar, perquè quan pensàvem en feina per encàrrec, l'idea de per cada dia no... Ja, ja. No, lo bo és que... Ja ho tens, bueno, no tens pèrdues. Però, bueno, és molt lletiu és, com tu dius, tenir una botiga oberta al públic i a poc a poc ho estic aconseguint, però, bueno, és difícil superar totes les proves que t'ho poses a l'administració. Ja.
Sí, perquè habitualment la idea d'emprenedor, jo entenc que ets un emprenedor, se vincula a sectors emergents, a activitats que són novedoses, a ninxos, diguem-ne, d'activitat, però clar, que hi ha més tradicional que fer, pa. Exacte, vull dir, jo ho vaig fer per això, perquè m'agrada i perquè per mi és un servei indispensable, vull dir, per la societat i que ho estan perdent i...
I no pot ser que les grans corporacions quedin amb aquest patrimoni. Perquè al final, si no fem res, se'ls requedaran. Clar, estan pensant que la teva activitat depèn de la previdència dels petits comers. Sí, sí, és així.
Tu tens a Espada Natasa gent molt fidel, suposo. Sí, cada dimarts vaig al mercat i ja me coneixen. Bueno, sóc de tiros de vida ja i me coneixen de per si. Però sí que hi ha gent que no me coneixia ara me coneix per el meu projecte i els agrada. Quan preven un pa bo, sigui quin sigui, qualsevol forn,
Tornen, perquè saben. Tens presència a mercats diferents de Palma o de fora de Palma? Sí, bueno, cada dimarts de matí, dijous i dissabte a Peregrau, dijous a hora baixa, hi ha un grup de consumidors també que fa molt d'anys que ho compren de bo arxiduc, en el casal Canal 11, també en el casal de la Fonera, de Neu, en el casal cada dijous per comanda,
Bueno, i per comanda individual, vull dir, si algú vol pa, m'escriu i li faig. Si mai vas de viatge, te dediques a tastar pa de diferents llocs i agafes idees o... Sí, no, sí, òbviament, jo, quan vaig a qualsevol banda, prova pa. I com un que recordis especialment?
És de Galícia molt bo. Galícia. Sí, sí, sí. I què té de diferent? És d'allà, és d'aquí. No, és esponjocitat, vull dir, el pa a qualsevol lloc també és el resultat de... del paisatge, perquè Galícia és més esponjos perquè té molta aigua, vull dir, i tradicionalment hi ha pa amb molta més aigua i més esponjos, i aquí no hem tingut tanta aigua, i el pa és més sec, i bé, el pa moreno tota la vida. Però el pa és això, vull dir, jo sempre dic que és el resultat del paisatge, per exemple,
en el desert o en el món àrab, amb més fi. Perquè tradicionalment no tenien grans quantitats de llenya per cremar i fer forns. Ho havien de fer ràpid. Jo tens idea, no sé si tu estàs d'acord que un pa bo és més bo el dia següent, no el primer dia.
Sí, depèn de quin, sí, sí. Perquè hi ha pans que... Hi ha fons, molt coneguts, que per fer un pa amb oli, ah, fantàstic, un pa que vaig de fer... Però llavors, el dia següent, rinxo-ranxo. En canvi, un pa com Déu mana, a mi m'agrada més el dia següent. Sí, sobretot els de Ségol, millor el dia següent, sí, sí. Allà, refredat i...
Ja ha refredat i està boníssim el dia següent. Encara que calent, és bo, també. Sentim una segona música, llavors te'n demanen per què. Ah, vale. One summer evening drunk to hell A soutner nearly lifeless An old man in the corner sign Where the water lilies crawl
Bona nit.
Bona nit a screaming sky I lay down on the ground And the arms and legs of honour men Were scattered all around Some cursed, some prayed, some prayed Then cursed, then prayed, then bled Some more, and it all
Un parell d'Ulls Marrons, de Polguers. Per què aquesta música? Polguers és un grup que m'agrada bastant.
Encanta aquest tipus de música. A més, supos que espais de cervesa lliguen bastant, no? Sí, sí, sí. I irlandesos, cervesa. Sí, de fet hi ha packs de cervesa directament. Bueno, és a llevadura. Sí. En el final és a llevadura, és el mateix. I el Maria. Ja m'agradaria saber quant de tipus de pans fas ara actualment. Ara faig els de xeixa mesclat amb blanc mort,
Els d'Espelta, els de Ségol i un de Sandwich. Blat mort, has dit. Blat mort, sí. Explica-nos això del blat mort. Blat mort és un blat antit d'aquí de Mallorca que bàsicament es diu mort perquè quan ha espigat i està preparat per recollir-se torna a nedre i cau i pareix que està mort.
Després també hi ha Blanc Mollà, que de vegades també era un mescle. Blanc Mollà té una història molt curiosa, que és d'un palès entre Calvià i Galilea, passejant en el segle XIX, va trobar per les marges un parell de grans o espigues i no sabia quin tipus era.
I el va recolectar, el va començar a cultivar, i al cap de deu anys va tenir un premi a nivell nacional, una fira de Madrid, i com que se no havia de mal nom, Mollà, va quedar blanc Mollà.
I a part de fer pa, fan més preguntes de reposteria, fer dolços, per exemple? Sí, faig. Nosaltres som molt de dolç. Faig, bueno, faig gató, faig, bé, el típic gató, faig també cremadillos de tot tipus.
Faig croissants si me'n comanen, faig coques salades, com un forn normal, penades també. Assemades? Perquè avui en dia... Assemades les he de perfeccionar. Jo m'he trobat a molts llocs, cafeteries, vull dir, que ja no han assemades, només tenen croissants i em sap molt de greu. Ja, no ho sé, és així. No, però les assemades les he de perfeccionar perquè és un procés molt llarg i encara està en procés.
Espa, què ha de ser? De crosta cuita i per dins esponjós? O de crosta no tan cuita i més dents per de dins? Com t'agrada més? Sí, crosta cuita. Cuita té esponjós per dins. Bàsicament, perquè quan està ben cuit, simbolista que ha fermentat bé, vull dir, i els sucres, diguem, dels cereals s'han caramelitzat i té aquest color marronós.
Qui intenta dur fer un pa? Entre que pas i tot, doncs, podem passar 7 hores, això, 7-8 hores. Bueno, també va en funció des de l'època de l'any, per exemple, l'hivern fa més fred i tardament en fermentar i en l'estiu fa més calor i fa més ràpid. Fa més ràpid. Sí, sí, sí.
I a nivell de forn, tens forn elèctric o forn de llenya? Elèctric, elèctric. Sí, sí. Encara que m'agradaria aprendre amb llenya també. Sí, sí, perquè també és un art. Perquè això ja en queda molt poc. Sí, sí, és un art col·locar dins...
Sí, és un trencat de l'osques. La gent quan fa un arròs, un arròs sec, un arròs brut o qualsevol cosa d'aquestes, se gasta una doblarada en sesteades i posa gambes fresques de solla i posa, millor que la mà que pugui va a plaça, carn de port negre, el que vulguis, però llavors posa un arròs dolent, dolent, dolent.
Clar, amb el pa amb oli supos que s'aclausa el pa, perquè de res se't veig posar unes teades molt bones en el pa amb oli, o un oli verge, el millor de tots, i jo posar un pa d'esmercadona, supos. I això deu passar. Sí, i passa molt. Sí, sí, sí. El pa, se passa, el pa amb oli ja ho diu, pa amb oli. Pa amb oli, pa amb oli. I això veig donguets és una moda.
Bueno, no, s'ha recuperat. Tu participes, participaries d'aquestes rutes llongateres que s'han posat ara un poc. Sí, sí, sí. Ara viscó la gràcia de l'entitat d'Orgull Llongat, que són companys, però fan bona feina.
I tornem-te al pan boli. Què ha de dur un pan boli? Què és el que no ha de haver-hi un pan boli? Clar, el pan boli passa un poc com ses... No sé què passa a vosaltres, com ses pizzes. Com sa còquia. Com ses pizzes són còquies. Els italians han d'anar més rius. Els italians han d'anar més rius.
Les pizzas eren menjades pobres, era pasta, hi posaven tomàtic, hi posaven el que hi havia, un poc d'herbes i per avall. I ara hi posen llagosta. Els pan boli passen per la mateixa, menjada de pobres, de gent del poble, i no hi posaven ibèric. Què és el que hi diu més? Com t'agrada més a tu el pan boli? Quins ingredients són els que hi ha d'haver? I quins ingredients no hi posaries mai un pan boli?
Doncs jo sóc d'un bon pa, evidentment. El que m'agrada més és deixar-se per un pa amb oli, però un formatge. Jo amb pa i formatge ja sóc content. I el que no li posaria, no sé, tonyina o gambes o aquestes coses. Jo sóc de pa amb oli, camallot i formatge. Camallot i formatge per mi són els dos ingredients bàsics d'un pa amb oli.
Però jo el millor pa és aquell que em deixa fer moes. Jo m'agrada fer moes, qualque salsa. Quin és el millor pa per fer moes? El més esponjós, el blanc. El blanc. El blanc és més fluixet. O una bona barra amb una bona molla.
I ara que parlant de barres. Tu també fas de barres. Bueno, n'he fet per prova, però encara no estan en venda. Perquè aquestes barres que se venen, per exemple, a benzineres o a grans supermercats, que la compres ara i d'aquí una hora a xiclet? Que no opines tu de tot això? I llevadura 100%, vull dir, llevadura fresca,
Un munt i allò no ha fermentat cap i temps. I al final ha de fermentar uns de panxa i és el que fa mal. Però has de reconèixer que té molt de mèrit fer un producte tan dolent. Sí. No és fàcil, s'hi han de posar en ganes. Sí, sí.
Bé, a nosaltres els convidats els solen demanar que ens diguin un consell per dir-ne millor, per estar més satisfets en aquesta vida i que ho acompanyin amb una música. La música per tancar l'entrevista d'avui és una música de la Maria d'Alba Mónat.
Que no sé si li agrada molt d'espa. Tu creus que hi ha molt d'espa? Sí, sí. Un espà bonet, si pot ser. Aquesta dansa de la primavera que sentirem ara amb un consell per viure millor. Quin consell ens donaries tu? Doncs fer les coses amb tranquil·litat i temps, com se fa un bon pa. Aquest seria el consell. Bé, clar, perquè tu proposes un pa que és fast food.
Vull dir, fast food, slow food, no fast food, no fast food, però... Fast és ràpid. Slow food, però tu cors i pots ser un poc confedit. A fatig no hi vaig perquè me fa mal els peus i els genolls, però no, com que m'aixeca prest a les 5, past, i quan he pastat tinc un period d'hores lliures i me'n vaig, corro una mica.
I abans d'acabar, també, m'agradaria si ara qualsevol de nostres oients te vol venir a comprar un pa o un cremadillo o una coca, què és el que han de fer? O contentar-nos per les xarxes socials, Pans Lluc, o venir dimarts a les plantes de la plaça, estic cada dimarts. I deus entendre m'animar bonat i amb això tanquem l'entrevista. Molta gràcies, Lluc. Gràcies a molt. I esperàvem qualsevol dia d'aquests poder menjar un pa, un pa teva. Gràcies, gràcies. Bona nit.
Febrer m'ha duït la carta tan precisa, moltes lilacs s'obrin pels dits, i en el fora ni creixi una polvera, catxigent que ve la primavera, catxigent que ve la primavera.
No puc desfer-me del seu encís, no puc desfer-me del seu encís, obrir les branques, ballar amb ella, pentinar-me al seu vent la cavallera, cantar les llunes de les seves nits, cantar les llunes...
que el silenci de la nova viu cantassi torna el dolorós amor.
Si torno el dolorós amor, hi creixo un poc més en l'inter, hi creixo un poc més que l'entretemps, volant el bé i les noves llavors, volant el bé i les noves llavors, qui sap on el bé n'has portat.
a terra antiga o creixeré en el fons de la mar.
A febrer m'ha duït la carta tan precisa, moltes lilacs s'obrin pels dits i en el cor ni creixi una palmera, que xixem, que ve la primavera, que xixem, que ve la primavera.
Tempo que es cremi, tens de la mujer, no puc desferme del seu enci.
Aigua dolça per a gent salada a la vostra oficina o a casa. 3 Globs és un projecte d'emprenedoria social de 3 Salut Mental, aigua de qualitat local i que afavoreix la inserció laboral de persones amb malaltia mental. Trobareu més informació a www.aigua3globs.org. També podeu telefonar al 971 0901 94.
El futur és ara. 9 a plec de relats d'en Amant Nolem. 4 relats de ciència-ficció mallorquina. El futur és ara. Disponible a les botigues habituals.
Més informació a
Escoltes Ona Mediterrània gràcies al suport de les persones associades. Ajuda'ns tu també. Associa't. Fes créixer Ona Mediterrània.
Gràcies.
Bé, després d'aquesta entrevista tan interessant amb el Lluc Monà que l'ha fat, Forner, un Forner exemplar, passant-me a la segona secció dels dijous, Cometes. Qui és que fa Cometes, amics, avui? Tu, Joan. Ah, un moment de crisi, un moment de nervis. Més si vos agraden els Cometes.
No seran tan bons que cometes com el pa que tenim davant i que en Lluc no s'ha deixat, li hem d'agrair. Ja és que els oients no ens poden veure, però tenim un pa davant nosaltres, d'en Lluc, que és un goig de pa. Anem a veure, cometes. Queda un mes perquè va a l'hivern. Sí. És a dir, queda un mes per començar la primavera. Una cosa o dues altres. A mi cada pit m'agrada més que faci...
calor. Jo quan era jovenet m'agradava molt el fred i m'agradava que em plogués. No m'agradava mai passar fred ni m'agradava mai banyar-me. Però m'agradava que fes fred. I ara deu ser sedat. Cada pit m'agrada més que el dia s'allargui. Això m'ha agradat sempre. Ja també, ja...
I jo ara, així com la temperatura de confort antigament era 15 graus, ara ja som 22. Ja som 22 graus. Estic molt content quan el soledat comença a aterrar. Per tant, anhel que arribi...
A més, els animals hivernen. Sí, els animals... És quan fa calor, eh? Des diferents agents meteorològics, la pluja, la temperatura...
Plaure ha plegut bé en Guany Mallorca. Ja dic que ha plegut bastant. Bastant. Temperatura ha estat temperadeta. No ha fet fred. No, no ha tingut gran fredat. Ha plegut bastant i ha plegut bé. A diferència del treball de TCP l'Ínsula, que ha plegut molt i ha plegut molt malament. Aquí ha plegut molt bé. Ara bé.
Ara bé, ara comença la valenta. He hagut una cosa que m'ha desagradat molt d'aquest hivern. Aquest darrer... No, els darrers dos mesos. Els darrers mesos. Els vent. A mi em posa molt nerviós, els vent. No m'agrada gens. I per tant, com a exorcisme, perquè no em faci pus, he decidit dedicar un cometes a l'esvent. Cometes, estels, també i el vent són parella de ball, però si fa massa vent no funciona la cosa.
Per tant, músiques i dents. Menys reconeixeu-vos la primera, que és òbvia, de manual. How many roads must a man walk down Before you call him a man How many seas must the white dove sail
Before she sleeps in the sand. Yes, and how many times must the cannonballs fly? Before they're forever banned. The answer, my friend, is blowing in the wind. The answer is blowing in the wind.
He pensat que si el vent era el més antipàtic dels agents meteorològics, podríem sentir possiblement el més antipàtic dels cantants. I t'anava a dir, aquesta és una versió de joveneta, perquè no arrossegava massa. És que és un tema antic. De fet, és aquesta tradició d'en Budi Guthrie, aquell cantor folg i protesta dels anys 30 i 40, tan vingulat a la Gran Depressió. I aquí el nostre amic Bob Dylan
un dels més antipàtics dels cantants que hi ha en el repertori, va seguir un poc el seu nebostel i va escriure aquesta cançó en els anys 60, primers 60. De fet, va arribar als 62 aquest tema i el va incloure als 63 en el seu segon disc, crec que és.
Aquesta cançó és un dels temes més emblemàtics del folk americà i segurament del seu autor, i passa per ser un himne dels drets civils i d'espacifisme, en plena època hippie. Bòrbara és el que se protesta, segurament,
Però el seu missatge ha estat, diguem-ne, discutit, controvertit. No se sap molt bé, és un poc animàtic el missatge real que ens volia donar en bon dilant amb aquesta. Quina serà la bona idea? Si serà una forma d'interpretar aquesta música o una altra? En tot cas, la resposta a aquesta pregunta ja sabeu on és.
Sentirem un segon tema, un segon tema molt diferent, però molt diferent. Aquí el vent no està tant en el nom de la cançó com en el nom dels intèrprets. Són un grup que per mi són el millor grup de música disco.
Fins demà!
I'll fly through the night, I'll chase my back. No dreams to forgive one till then I find romance.
Ja fa dues setmanes varen proposar un cometes passat, Hell with an Fire, però September. Ah, sí. Per mi, aquesta és la gran cançó.
Perquè això, quan sona, te poses a ballar mal de ment no seguir ballador. Això mereix 79. Clar, Herr, Wit & Fire, només falta Saigo, ja seríem quasi en Empedocles. Aquesta cançó que no es proposa escapar de sa realitat. És una forma d'escapisme en certa mesura de sa realitat.
Bé, jo diré que el que vol hem escapat de ser realitat, aquestes setmanes passades estava sortint al balcó i deixar que el vent no se'ls hagués duit ben en front. A mi m'agrada molt.
Tercera, tercer tema vinculat amb el dent. Jo si ara vols digués allò de la cara al dent, el cor al dent, les mans al dent, els ulls al dent, el dent del món. Sí. Sí, el gran Raimond. Raimond. Que en Raimond té cançons dedicades a gent meteorològica. També allò passa aigua. El meu país no sap ploure. Pluja.
Vent, ventades, torrentades, enriades. Escrits l'any 59, aquesta, el vent, que ara sentirem, va ser publicada el 63, el mateix any que va sortir a sa llum amb un disc, amb un gameplay, aquest blowing the wind que sentíem fa una estona.
Si no vaig errat i no el tenc mal entès, aquesta cançó a en Raimon se li va ocórrer, quan anava en moto, un dia que anava en moto de paquet, se li va ocórrer aquesta cançó. I devia ser un dia de vent. Bé, és que quan vas en moto sempre és un dia de vent. T'han de prendre la cara, supòs, no ho sé.
Sentirem una versió que pots sentir qualsevol aplaudiment. Ja no hi ha cap nen en Raimon, perquè és un concert del Liceu a Barcelona de l'any 2012, per tant fa dos dies, per comemorar els 50 anys del primer concert d'en Raimon a Barcelona. Sentim, per tant, aquest El vent emblemàtic. El vent emblemàtic.
la cara al vent, el cor al vent, les mans al vent, els ulls al vent, al vent del món. I tots, tots plens de nit, buscant la llum, buscant la pau, buscant la Déu,
el vent del món. La vida ens dóna penes i el naixer és un gran flor. La vida pots deixar flor, però nosaltres el vent
La cara al vent, el cor al vent, les mans al vent, els ulls al vent, al vent del món. Bé, Raimon, quan cantava això del vent, la cara al vent, oberts al vent del món, estava proposant un canvi, proposant canvis, i una multitud davant sa vida oberta.
El tema que sentirem ara ens arriba d'Alemanya. Ja sabeu vosaltres que les grans bandes de rock, de heavy, quan se posen a fer balades, les saben fer molt bé. I és una balada que també dona la benvinguda a un canvi. Som a l'any 90, som a Alemanya, som una banda de rock, de heavy, són escorpions, llavors veurem de què va la cosa.
Follow the Mosquat Down to Gonque Park Listening to the wind of change
August, summer night Soldiers passing by Listening to the wind of change
The world is closing in. Did you ever think that we could be so close like brothers? The future's in the air. Can feel it everywhere. I'm blowing with the wind of change.
Els escorpions, que són alemanys, l'any 90 cantaven aquesta cançó per celebrar aquesta que va encegar la freda, que el mur de Berlín s'ha enviat a Norris, que s'obria un nou temps, un temps ple d'il·lusions. Però no sé avui en dia els escorpions com veurien el nostre actual escenari. No és el que esperàvem en aquests anys, no?
s'ha de fer de torna reactivada. És com una borrosca d'aquestes que se reactiva. El que va pitjor. El que va pitjor. Tenen una altra balada. Ja t'ho dic, jo crec que és el grup de hard rock i de heavy, aquestes diferents variants de la música, que consideram que és molt elèctrica, quan se't posen a fer balades saben molt, són molt bons, fan grans balades. Vull dir que ells en tenen d'altres.
Ara sentirem una cançó d'un grup que a mi m'interessa molt, més que el grup, el seu cantant. Hem de dir que, menys sí, menys sí, endevineu quina podria ser. He de dir que el grup que acompanya el líder és The Silver Bullet Bond, la banda de la bala platejada, és una cançó que som l'any 80,
És el tercer disc d'aquesta banda, tot i que es cantant de referències a tenir una trajectòria anterior, una altra vida, com nosaltres, en solitari. Era el que feia onze disc d'ell. I és un disc aquest, de l'any 80, que va, com bufada de vent, així violenta, va esborrar del número un de les llistes The Wall, de Pink Floyd.
ni més ni menys. És una cançó, és un underdisc també el mateix, Against the Wind, de Bob Seeger. Seems like yesterday But it was long ago
Janey was lovely, she was the queen of my nights. There in the darkness with the radio playing the wind. And the secrets that we shared. The mountains that we moved.
Fins demà!
En Bob Seger ens diu que
Corríem contra el vent. Clar, això vol dir anar contra corrent, en certa mesura. La cançó no es ve a dir que quan són joves, a vegades, comentem arròs. O no, potser no són arròs, potser és sa vida. No és cometer arròs, és viure sa vida. I viure sa vida implica, a vegades, fer coses que quan ja no és tan jove, dius, potser no ho hagués fet així, si hi tornàs a viure. És una cançó de nostàlgia, per el temps passat, per el temps que no tornarà, i ja ho dic, per...
fetes que hem protagonitzat i que tot s'avui va amb perspectiva, amb menyorança i també amb un poquet de noix. Ara anem a l'oest americà i el mig oest. Som l'any 77, ja ha plegut i ha bufat vent.
Vostres imagineu aquells plans del Calahoma on bufa un vent, aquelles bolles de pols i de branques que van rodant. Això no és perquè vam vistes les pel·lícules de l'oest. I tu ho diràs. I de fet, recordeu-vos la gran depressió americana? Sí. I no he vist la pel·lícula d'en John Ford basada en la novel·la d'en John Stenbeck, El ritm de la ira.
que mostra com els emigrants de Calahoma havien de partir cap a Califòrnia em posos per la gran depressió però és que hi havia hagut ja uns anys enrere de pèssimes collites per tempestes de pols i vent i que havien enronat les collites i ja això vaig veure Joan que vaig dir això acaba amb la pel·lícula de l'Oeste a Múrcia a Múrcia a Múrcia a Múrcia a Múrcia a Múrcia a Múrcia a Múrcia a Múrcia
Anaven per una carretera i s'abalsa un pot de vent i també hi havia aquestes...
Aquestes herbes, no ho sé. Sí, el branquet, sí. Clar, després vaig pensar, no estava molt fora del Maria, dic, a veure si això de les pel·lícules de l'Oeste que estan filmades per allà ens fan creure que als Estats Units és això, i no és. És que s'hi bufa fort de vent, el que és per a Maria, t'arriba per a Múrcia, segurament. Per això, a veure si passa per aquí però no passa per als Estats Units.
I d'Oklahoma no és, però no és massa fort d'Oklahoma. No és massa fort d'Oklahoma, és aquelles terres de clima molt difícil, de molta calor a l'estiu i molta freda. Si ve en si mateix. És una cançó que no es parla de com de fràgil et sa vida.
que som res, som pols en els fons. Supost que el filòsof en Zygmunt Bauman està d'acord amb això. Quan parlava de sa vida líquida, aquella realitat líquida que no es permet tenir punts de referència segurs i estables, és una cançó que sa lletra prové d'un poema dels indis americans. És bon, bon, bon, bon country. És ni més ni menys que...
Kansas, dust in the wind.
Passed before my eyes a curiosity Dust in the wind All they are is dust in the wind Same old song Just a drop of water in and in
Bé, primer te toca a tu, Maria. Primer.
Jo he de dir que aquesta sintonia segur, segur, sobretot ara això que sona, els nostres oients i nosaltres l'hem de reconeixer forçat. Sí, en el programa de dimarts. En el programa de dimarts sona sempre. Son sempre. Jo després t'ho vull afegir una petita cosa. Tu ja saps que jo sóc una persona...
ferma defensora del que sona d'original, però d'aquesta cançó és una versió molt bona. Sí, segur. Segur. El que jo te recomano, Brian Mayer, la guitarra. Escola, tu és un Queen Oman. Sí, i que rielis, que rielis a sabó.
Ah, mira. Sí. I guitarra acústica, per part d'en Brian. Fàcil de trobar a YouTube. Que li agradi aquesta cançó i no tingui objecions a ses versions. Crec que bones, però a ses versions... Però a ses versions... Que sàpiga que existeix aquesta. Mira, a un sentit de la vida, un dia la doi. Perfecte. Una propersa.
Fins ara hem sentit músiques dels anys 60s, 70s i 80s, primers 80s, Hell with an Fire, que és el més modern que hem sentit fins ara. Ara fem un vot en els temps, m'ho anem per enrere, m'ho anem al segle XVIII. Ja de jo que aquí estem molt segle XX. Perquè clar, si hem de prendre com a referència la música disco, hi ha 200 anys abans de la música disco. Però un geni, tan bo com Hell with an Fire.
Sentirem una serenata per dents d'un tal Mozart. La número 10, la gran partita, la dàgia, que és un... Si parlem de música de cambra, segurament és un del repertori, vaja, top. Top 10. Bé, ara s'hi diu top 8. Top 10 de la música de cambra del segle XVIII, per mi. Una obra que...
per trets instruments, dotze de vent i un contrabaix. Una obra escrita probablement el 1781. Mozart. Senyors, per favor, seran apta per events número 10, sa gran partita. ... ... ...
Fins demà!
Fins demà!
Quina cosa més guapa. Quina meravella. És que Mozart té la virtut de fer meravellós lo senzill. No és realment difícil fer bé una cosa senzill. Una truita, per exemple. La música de Mozart és com ses truites. Ostres.
Sí, sí. Escolta, interpretar Mozart, aparentment, és senzill. És molt més senzill interpretar Mozart que no interpretar, jo que sé, una sinfonia de Mahler. Però, però, però, però, fer-ho bé, fer-ho bé, és com ser truites, repeteix, una truita, qualsevol sap fer una truita, però fer-la bé...
ara si em posar escatològic una altra forma d'entendre's d'ells hagués pogut proposar una música dels pets que també es fan vents però no, no, no som seriosos aquí i molt i per tant ja per tant la secció si som a una illa
si som a Mallorca, jo mai diré les Balears. Una illa germana a Mallorca, si té a veure amb els béns, Menorca. Jo aprofitaré ara el poder que m'adonen aquest micròfon per demanar a qualcú...
una ànima qualitativa, que si pogués facilitar a gent com jo, que no sap trascar massa per internet, un enllaç per poder veure aquella pel·lícula d'en Gerard González, no? Recordeu? El vent de l'illa, que no el mostra a l'època del segle d'avui, s'ocupació anglosa amb John Armstrong, home. Una pel·lícula que jo vaig veure en el seu moment. I això se té l'estima de film, no? No, no, no, no espanyol.
Filmin, hi ha una altra pel·lícula que es diu L'Illa del Viento, en castellà, que és d'en Manel Menchon, que ens mostra l'època en què un amunt no va estar desterrat a Fuerteventura, que és L'Illa del Viento. Però el vent de l'illa... Música menorquina. Aquí sí que hi ha les versions. Hi ha una versió moderna d'aquesta cançó, d'aquest tema, de Nassibia Pérez Cruz i de Marco Mesquida, que és un pianista menorquí que han interpretat pel Japó i pel Mimón,
I que està molt bé. Però jo me'n vaig a l'original. És una cançó que es diu Tornar de Menorca, popularment amb el sobrenom de Nenena, i que sentim interpretada pels perrenders de Menorca. Som a l'any 83. Són una meravella.
I tothom aquesta música que sentim de fons dels perrenders de Menorca, la nena, tornada a Menorca, de l'any 83, ens despedim fins al proper dia. Maria, Piel. Fins a la pròxima. Moltes gràcies. Bona nit. I tornar a sentir-se que el son de la mare es ve.
Veure de nou com et sol, tan brillant i tan calint. Damunt ses aigus tranquil·les es morda el cement. Jo voldria tornar a Menorca, se mefa Menorca. I tenir aquestes braços en qui em batega el teu cor.
Veure els teus ulls lluminosos sumits d'enyorança. Les teus mans delicades i els teus cabells d'or. Serà una nit, serà una nit plena de llum, d'il·lusió. Tu ploraràs quan jo vindré, tu ploraràs d'emoció.
I quan senti que t'ho enratlles, que t'ho enratlles...