el mes de desembre i la cultura popular.
Molt bon vespre, amics. Ensetam setmana i ensetam mes. Avui és dia 1 de desembre i com el primer dilluns de cada mes en Sebastià Roser ens acostarà les relacions entre el mes en concret, ara desembre, i la cultura popular.
Després, a la segona part del programa, tindrem música. Música del programa que oferirà la Sinfònica el proper dijous a l'Auditorium, perquè ja sabeu que la Orquesta Sinfònica de Balears, el dijous, normalment, fa concerts a l'Auditorium de Palma. I aquesta vegada...
la sinfònica, ha presentat un programa curiós. Per això el Borbolo m'acosta una mica. És un programa que a la primera part té un concert per a timbals de M. Dogerti.
i a la segona part el concert per orquestra de Lutoslavski. Per tant, nosaltres hem triat perquè les persones que vulguin anar a aquest concert de dijous, qui ve, puguin saber de quines obres, perquè són obres que es coneixen poc, vos hem oferit primer el concert de Dogerti, per timbals i orquestra sinfònica, i després el que mos quedi de temps, si mos queda temps, seria el concert per orquestra de Lutoslavski.
Amics, benvinguts a El Crepuscle en Cent Estels, el qui us parla és Pere Estelric en nom de tot l'equip crepuscular, na Maria Moreno fa la producció del programa i na Maria Oliver du tota sa part tècnica. Començam.
Sebastià Roser, bon vespre. Molt bon vespre, Pere, molt bon vespre. Ja som en el desembre, fum, fum, fum. Sí, sí, sí, però mira, diuen novembre que va, hivern, començat. I el vespre, perquè aquests darrers dies del mes de novembre han estat més del de desembre que del no del novembre. Ens som de què ha fet, els espullos que hem tingut, ens aneu què ha hagut...
i ja per així que érem a dins el mes de Nadal, com aquell que diu, i ja ha estat aquest dita ben dita, novembre acabat i ben començat. Començàvem el mes de desembre, els primers freds, les primeres neus, i ja s'ha dit el que diu, any de neu, any de Déu, això veurem com serà. Ja som els darrers mes de s'any, els dies són més curts i les nits són més llargues, més de regalos, de guinaldos, de bons propòsits...
de molta solidaritat, tens de pronòstics, d'auguris per tot l'any que ve. Vora amb menys que passa l'any que ve. Les foganyes de set llars ja s'ensenen alimentades per grosses estelles tallades en l'estiu i ara són seques i així se pot això. Però hi ha una dita que mos fa referència a la gent que no ho passa massa bé i diu...
caseta de pobra, qui no hi du, no hi troba. Sí, sí. El mes de desembre hi ha uns sants molt ensengalats i de gran rellevància i tradició a dins d'aquests mesos. Per exemple, demà, demà dia 2 a Santa Viviana,
i diuen que si plau per Santa Viviana, plau 40 dies i una setmana. I una setmana. S'ha de ser dit a què m'ho donen. I dona que hi ha una creència popular que diu que el diluvi universal començar tal dia com avui, o com demà, que és dia 2 Santa Viviana. Després tenim que dia 4 a Santa Bàrbara, patrona de Villafranca i de Sarma d'Artilleria. Quan tu és un poc...
penjat, despreocupat, o tranquil, i s'oblida molt de les coses, li diuen, aquest, aquest només se'n recorda Santa Bàrbara o Caltrona. I el veurem. Fem menció ja a Santa Bàrbara. Tenim també, que ja estàvem a dins del mes, que celebrem també el mes de la festa 16, que és la festa puntual de la nostra...
festa de la Constitució, que es dia 6, que commemoram l'aprovació de la Constitució ratificada per tots, dia 6 de desembre del 78, per tots els espanyols, a la carta mana de la nostra democràcia.
Dia 8 tenim una altra festa, que és la festa d'Immaculada Concepció. L'Església commemora la puresa de la Mare de Déu, concebuda lliure de pecat original, sense cap màcula immaculada. Maria, Mare de Jesús, és la verge per autonomàcia i el model ejemplar de la puresa virginal, concebuda immaculada sense pecat. On tens aquest dia, Pere?,
Això era tradició. S'atreien dels armaris i s'estrenaven els abrits, capers, poines, gorres, i se roba d'hivern. Avui s'estrena cada dia, això no per això ha passat. Dia 10 tenim un altre sant, que és Nostra Senyora de Loreto, patrona de Lloret de Vista Alegre i també patrona de l'exèrcit de l'aviació. A la poesia, la terra ara ja dorm. La feina puntual, que hi ha d'exermar voreres, que hi ha tot el que s'ha rebrotat,
i després fer una bona focatera, per deixar-la tot ben a punt i ben net, i així les esparrelleres creixeran, i per el mes de febrer poden acollir un bon plamenat dels pares, no ells. També, una de les feines que ja se poden començar a fer, jo esperaria un poc ja per se'n farà cafar. Aquí hi ha els arbres de fuga i caduca, amb alers, pereres, obercoquers, proneres, magraners, guinjolers... I si...
i si s'han coït i a les olivers començar, el germà en pot ser olivers, però jo deixaria per més tard de les olivers. També és bon temps per cercar bolets, picornells, blaves i qualques quatre anys. Aquesta darrera ploguda, amb aquest que ha fet, m'ha pareix que m'ha fastidiat el que s'ha coït dels quatre anys. A Palma, des de final de novembre, i després de s'encerra d'alluns, dia 22 del mes passat, començà la fira de Nadal i de les Reis,
Comencen les parades per la plaça major, part de les estacions, la faixina, les rambles i els mercats adicionals, que en són de torró, dolços, pastorets,
i els regals diversos per Pare Noël i per Reis. En el tema dels torrons, en guant mos posen la mà dins la butxaca perquè han pujat més d'un 30% de xocolata. Aquest ha pujat una barbaritat. I ara ha sortit un de nou, el xocolata de Dubai, que és verd, però diuen que se fa de pistatxos. Vorem com aniran guany, això. Un temps...
Visitàvem, i ara també es parla de visitar ja els naixements, els ballants, en l'estíbul de l'Ajuntament de Palma, a Can Marquès, en el Convent de les Caputxines, el de la Sanc, el Palau de Can Marc, la Fundació Bertomeu Marc té un ballant napolità. És una col·lecció de més de 2.000 peces del segle XVIII.
en el mercat de Santa Catalina també en fan un de molt bo, el bany de BBVA ho fan al carrer de Sant Miquel, davant del plaustre de Sant Antoniet, i després n'hi ha un de molt simptomàtic i molt real, que és el centre cultural de la nostra també i el Consell de Mallorca. També se pot visitar, i això és un espectacle que hauria d'anar a tothom,
en el carrer de Sant Miquel, el Centre d'Història Cultural Militar de Balears, l'antic Hospital Militar i el Convent de Santa Marguelida. L'associació de Batlamers fa una gran feina i abans i donant molts mesos fan el naixement de Batlamallà. En el centre cultural hi ha més de 1.000 batalans de naixement i 83 països i 33 províncies. Hi ha una gran mostra de rebosteria.
de diferents convents. Sí. De Santa Clara, de Santa Madalena, de la família de Manos Unidas, de Mata de Misericòrdia, de Monasteria, de Puríssima. I si anava allà, no deixeu de visitar el que és el gran espectacle que és la farmàcia. Exacte. La farmàcia és una cosa extraordinària i hauria de ser una ruta cultural que hauria de dur molt del lot de vora-la. Després tenim una altra festa significativa
Aquest mes, com he dit abans. Dia 13, Santa Llucia, patrona d'Atsets, modista i oculistes, assimbocada i protectora contra les malalties de la vista. La casa sueca, afincada aquí, celebra la seva festa tradicional de les llanternes. És una jornada amb homenatge a la Martin, Santa Llucia, i que els escandinaus esperen amb il·lusió perquè a les seves terres
el dulce llum del fred de l'hivern. Aquest any, com cada any, fan un gran concert a la Seu. I en el final, bueno, tenen cert a final, de veure vi que l'ent, jo no n'he begut mai, no sé com deu ser això, però m'agrada molt. Perdó. Dia 18, dia 18, mare de Déu de Loreto, abocada a sardones que havien de ser mares. Bon motiu.
No, Mare de Déu de l'Esperança, perdoneu que m'he equivocat. Mare de Déu de l'Esperança, advocada a ser dones que vien de ser mares. Per motiu que la Verge Maria estava embarassada i es diu que va sentir primer dolors i l'encaixement de l'embaràs. Es patrona de l'Aró, Cat de Pere, i fonterran set dies just per a Nadal. A les esglésies s'aguerneixen de les tradicionals neules,
que adorren l'església fins dia 2 de febrer, que és la mà a Déu del Candeler. Sí. O sigui, a partir del dia 18 ja tenim aquesta adornació i l'església. La lluna veia de Minvant, que és de dia 11 a dia 9 de desembre, és la més bona per tallar llenya i fusta per fer villes, arades, mànits i altres objectes de fusta perquè diuen que la fusta tallada amb el vent, que ara és mostarda amb el mig, no s'acord que...
Ah, ho sabia. Aquest dit és real. Això és ben veror. Per aquest mes, o per aquest dies, era tradició per a tots els pobles de Mallorca, sobretot la part forana i per a les barriades, a jugar en el joc de quines, loteria, bingo, és...
sintomàtic com es cantaven els números. Ara se canten normalment. On tens el 1, el més jove, el 4, la cadireta, el 11, les càmeres dels Montis, el 13, la va de sort, el 15, la niña bonita, el 22, los dos patitos, el 24, les dues dotzenes, el 33, l'edat de Cristo, el 69, seròtic, i ja per últim, el 90, el més vei, etcètera, així s'anaven cantant. Avui un costum...
que s'ha recobrat dins els pobles de Mallorca, sobretot a Lloseta. A Lloseta hi ha una gran festa, amb aquests dies de la festa de les esquines, i encara se celebra molt. Diu, menja 21 a Sant Tomàs, i s'acaba la tardor, és el saltíssim d'hivern, i aleshores a les 15.05 del diquet mes, serà el dia més curt i la nit més llarga de l'any. I a partir d'aquest dia...
A poc a poc se començarà a allargar el dia i se n'anirà cursant ja la nit. Per Nadal, una passa de Iall. Per Sant Esteve, una passa de Llebre. Per l'any nou, un parc de Bou. Per els Reis, una passa de Vells. I per Sant Antoni, una passa com a natural de què? De dimoni, Toni. Dia 22 és un dia gran d'il·lusió.
I de salut tinguem. I de salut tinguem. Es fa sort de la Loteria Nacional. Aquest dia, doncs, diuen, amb què ha acabat? Exacte. Com es conforma amb un papi, en aquest dia? I dia 24, ja tenim que se celebren les tradicionals matines i missa d'esgall. Ens els cant de la Xivila, declarada Patrimoni Immaterial de la Humanitat, és un cant d'un drama litúrgic gregorià que fa referència...
el judici final hi va tenir una gran rellevància a l'edat mitjana. També se fa la hermosa calenda i, com no, se representen els pastorells tot això dintre l'Eglésia. El costum del sopar d'aquest vespre és una incorporació ara que m'haurà hagut de fora d'uns anys de l'arribada de gent d'altres cultures de diferents llocs de la península i ara se surt a fer sopar de Nadal. Antes aquí a Mallorca no se feia, se n'anava a matines, se n'anava a fer un bon xocolat,
amb unes encimades, i se preparava tot per dia de Nadal. Això m'ho ha canviat un poc. I se preparava tot un gran dinar, però el cent demà, que era el dia de Nadal, que fèiem el dinar de Nadal, nosaltres. Aquest any encara tenim aquest acostum. Després d'aquell no feim res, m'ho anàvem a matines, feim les coses que hem de fer, i si t'acolgues massa bé va, m'entens? D'aquesta manera arribam a dir 25 a Nadal, en sa commemoració del naixement de Jesús. Hi ha una glosa que mos fa referència d'aquest naixement. Diu...
el 25 de desembre, un vespre de fret i neu. Perí diu, lo fill de Déu, quedem verge per sempre. Això fa un homenatge a la Mare de Déu. Hi ha unes dites que fan referència a lo que és Nadal. Diu, per a Nadal, que res estrenes res val. La nit de Nadal, la més curta de l'any. Per a Nadal, que ho veuen al seu corral. Cada dia, no és Nadal, eh? Si Nadal fos fer esforç,
Si Nadal fa estiu, pasca o pròs d'escaliu. Nadal nevat, anyada de blat. Nadal de lluna bona, bona fortuna. Nadal de lluna plena, el bon temps mana. Nadal sense lluna, mala fortuna. Nadal nevat, maig regalat. Nadal en divendres, que a l'esquerra en guany, el blat fa parar a les cendres.
Aquest dia són dies de reunions familiars en tots els aspectes d'aquesta festa de Nadal. I per aquesta festa de Nadal, per acabar i celebrar el naixement del Messias, es fa un bon dinar i tothom en peu de ball taula. Les manjures tradicionals, sopa farcida, la rellena, els quildons d'endiot, el guiall d'endiot, pollastre, campero, bollet i porcella, sobretot, els dolços,
típic torronforts, fluts, coques de Nadal, anous i amaldes, i no hi pot faltar la llet de amaldes que a mi m'encanta, que és una fira que fan aquí a l'estat de Marratxí. Bon Nadal, i que té la solidaritat i el bon desitjos, i la felicitat d'aquest dia, voldria que m'ho durassin per tot l'any. Salut i bon Nadal per tots, salut i un punturós any nou per tots.
Diu que per a desembre i per a gener no siguin matiner, perquè fa molt de fresqueta de matins. Dia 26 a Sant Esteve. Quan una cosa té poca durada, li diuen que ha durat de Nadal a Sant Esteve. És vera, és vera, sí. Això ja és constant, aquesta cosa. Avui, o sempre, com ho he dit a Balears, es celebra aquesta segona festa de Nadal, que és un motiu...
Un temps, ara no tenim motiu per ser-ho, però la seguim fent, que s'estructura social patriarcal dels segles precedents, la festivitat del temps de mà de Nadal, responia a una necessitat funcional de disporar del temps suficient de tornar a peu de sa casa, païdal, si generalment on se celebrava sa festa, fins al domicili de cadascun, de diversos membres de sa famíli.
L'extrema dificultat de viatjar de nit obligava sempre a ajornar el viatge de retorn fins a l'endemà. I per tal cosa tot quedava com un dia no útil a fet el de Morals. I així fins a arribar, que va ser el dia festiu, i aquest dia és tradició que la família se reunesqui a menjar en l'altra part de la meitat de la família on no ha fet el dia abans. I se fa la segona festa, que és una tradició molt nostra. Això sí que és vera.
Dí i 28, el tanto, santos inocentes. Alerta amb les bromes, que no ens pengen qualsevol niat. I ens trobem a final d'any, a la celebració aquest any de la festa d'estandard, veurem si la feim o no la feim, perquè les coses polítiques canvien cada any, a fer de configurar la conquesta de Mallorca per re, Jaume, conquereix el 1929. La festa d'estandard se fa sempre. La descentrada per ciutat.
en quan s'ha celebrat una festa amb equiparació d'aquesta història, dia 12 de setembre, veurem més en quan se fa res. Ningú no pot ignorar aquesta festa, però des de l'Ajuntament, dia 31 de desembre, s'atreu la cimera i el pal de la bandera del rei en Jauremé a la plaça de Cort. La posen allà al mig i la duen els regidors, acompanyats del tamboret de la sala, els cavallets,
i se va a la seu, on se celebra l'ofici solenne, i se tornada, se recita la colcada d'en Pere Càntara Penya, recitada com a extradició per en Miquelina Lledó. Se diu una cosa així. Ja no sap ningú d'història del nostre on rei en Jaume. M'hostia està ja la fauma que m'ordona la victòria. Tot s'ha perdut la colcada...
molts pots la recorden ja, d'aquella hermosa diada, dins breu temps ningú hi haurà, que em pugui contar cap mot que jo era fredina. Conta-ho mos o tot, padrina! Conta-ho mos o tot! Conta-ho mos o tot, fredina! Conta-ho mos o tot, fredina! Feta de totes aquestes històries, això. I després ja ens trobam a les portes de l'Ajuntament, de Palma, que se troben a lligant en Tòfol i a lligant en Francina.
Un temps, ara els llocs són més vius, perquè tot el dia tenen les tablets. Un temps és de l'infant. Anirem a ciutat i veurem un home i una dona que tenen tant de nassos que on dir li queden a l'any, com que és el dia 31. No en hi quedava un, clar. Nit de disbauxa, dia 31. Grans sopars i molta festa. I esperant que toquin les campanades per expandir l'any. I jo...
per acabar ja com aquell que diu que no queda gaire res, Pere de Sany, tinc una poesia per recitar-vos. Vull que mori la pobresa i que reini l'igualtat i vull que la llibertat estigui per tot estesa. A tota la gent estesa durarà la dificultat i que tingueu felicitat tu i la teva família també i que el nou any que ve
tot vol sortir tot ben brodat. Salut i molt d'any. I anem endavant ja, que van l'any, i espero que hagueu passat un bon Nadal, i que la solidaritat, l'alegria, el bon desig, el sapag, la felicitat d'aquests dies, m'ordurin per tot l'any. Salut, felicitat, alegria, prosperitat, i un venturós d'any nou per a tots. Així que salut i molt d'any per l'any 2026, que ja serem aquí.
I ara també mos queda significar una sèrie de fires que mos queden, com van dir, que ja s'acabaven. A Palma estan a tots els mercats oberts. I aquí mos queden les fires tradicionals de la setmana, que són aquí. A Montuíri, 17, tenim la fira de Saperdiu. A Villafranca, la fira de Santa Bárbara també és 17. A Solla, la fira de S'il·lusió.
i dir que torna que és el segon d'un menjador a Sineu, fan la fira de Sant Tomàs, mostra de les matances. Tenim una altra fira aquí que fa una significació molt bona i a mi m'encanta. Per dir que tornen a Esplanetes, a Marratxí, fan la fira de la llet de mella, que ha estat present dins la cuina mallorquina des del segle XIV. La introducció es va fer per frases mínims que s'instal·laren a Santa Maria i que eren vegetarians i en vez de beber llet d'animal,
crearen la llet de melda. Van fer una mica de receta. Això primer ha de ser escaldat, pelat, i se du en el molí, i així la llet sortirà més fina. El molí i la màquina, en termomits també se pot fer, que pola la melda, al mateix temps afegirem aigua que la mescla. Posteriorment bullirem la llet resultant dins una olla grossa,
toco remenant, remenant, remenant, que no s'aferri, i sense descuidir molts, fins d'aconseguir el primer bull. Després es fa el lent, la deixarem bolir de verd dues hores, afegint aigua si és necessari. Mitja hora abans d'aturar esforç, li afegirem sucre, segons el gust, i una cloveta de llimona, i quinella de canó. Aturarem esforç,
Torrem la clavea, la llimona i tindrem una llet de mela per desembafar. Pere. M'agrada. Molt bé, Sebastià. I és que tenim aquí. I després d'aquí ja donem el mosquera a dir que per tots els pobles de Mallorca, com aquell que diu, Porto Cristo, per aquí, per allà, per tot hi ha el mercat tradicional d'aquest dia de Nadal, a Lluc, a Cala Fiera, a Escorca, per tot hi ha el mercat de finals. I jo, Pere, donem el mosquera a dir ja, i vos ho desigues de tot cas, salut,
molts anys i esperi que passeu un bon Nadal de solidaritat, d'alegria i de bon desig i felicitat d'aquest dies perquè ho durin per tot l'any. Així que salut, felicitat, alegria, prosperitat.
I si com ve, que mos toques la loteria. I si no, salut tinguem. Gràcies, Sebastià. I si no mos toques, salut tinguem. Salut tinguem. Una ferrada forta, Sebastià, i molts anys. Molts anys per a tots. Gràcies, Sebastià. Fins l'any que ve. Amics, fem una petita pausa i després música que podreu escoltar dijous en directe en el concert de la Sinfònica.
Escoltes Ona Mediterrània, des de la 88.8 de la freqüència modular. El futur és ara.
Disponible a les botigues habituals.
Aigua dolça per a gent salada, a la vostra oficina o a casa. 3 Globs és un projecte d'emprenedoria social de 3 Salut Mental, aigua de qualitat local i que afavoreix la inserció laboral de persones amb malaltia mental. Trobareu més informació a www.aigua3globs.org. També podeu telefonar al 971 0901 94.
Som a tot el país. A totes les xarxes. Som joves. I som al teu mòbil. I a la teva ràdio. El magazín que t'informa de tot allò que és notícia al món immens de la sardana i la cobla. Escolta'ns, llegeix-nos, mira'ns quan tu vulguis, on tu vulguis.
Queda dijous de 6 a 7 de cap vespre a Jaida i la Barraqueta, un programa de jubilats per Mallorca a Ona Mediterrània. Podeu escoltar-nos a iVots i a la nostra web onamediterrania.cat.
Escoltes Ona Mediterrània gràcies al suport de les persones associades. Ajuda'ns tu també. Associa't. Fes créixer Ona Mediterrània.
Fins demà!
Bona nit.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Bona nit.
Fins demà!
Bona nit.
Bona nit.
Fins demà!
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Gràcies.
Bona nit.
Bona nit.
Fins demà!
Gràcies.
Bona nit.
Bona nit.
Gràcies.
Fins demà!
Fins demà!
Gràcies.
Gràcies.
Fins demà!
Gràcies.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Escoltes Ona Mediterrània, des de la 88.8 de la freqüència modular.
Gràcies.