Guia, perquè l'amor és real, la poso un mecanisme que tanca portes i no et deixa viure. Amiga, gràcies per deixar-te amplir la copa i tanca la ferida. Estimant seré més lliures.
i si vols ho podràs fer amb mi. Trobo aquest joc i el sento perfecte, t'estimo pels teus defectes, m'agrada quan tot connecta, m'agrada fer-te feliç. Accepto el canvi, el cop defecte ens fa persones així, accepto corba recta, el que vingui és el millor per mi.
i si vols ho podràs fer amb mi. Gràcies als ocells, gràcies. A la granota dintre de la bassa, gràcies. A la Carlota, a l'Adrià, a la Laura, a la Marta, a la Violeta i la Natasha. A totes les llibretes dono gràcies. A tots els arbres dintre dels papers.
a tots aquells estius a cadaquers. Gràcies. Recordo fora aquell apartament, recordo el primer polvo als campaments. Gràcies. Recordo que estaven dormint els nens i que feia molt soroll a l'entendència. Recordo que fumava constantment i que quan va passar el temps a tu se't esgotava la paciència. Gràcies per trencar aquell costum, gràcies per la bomba de fum. Gràcies.
Per tombar tot el sistema de creences Gràcies a l'urpa que m'esgarra quan et pensa Gràcies a l'home del sac que es viu dintre meu I diu que vindrà a cremar les lletres Gràcies a Déu faig papiroflexia
d'agafar-les, però volen, no es deixen. Gràcies a tu, gràcies, estimada Cadernera, Jum, gràcies. Moles un munt, vas creure millor en tu. Gràcies, estimada Cadernera, amiga meva, Jum, amiga meva, Jum. Vola, vola, vola, vola, vola ben lluny. Vola, vola, vola, estimada Cadernera, Jum, vola.
Vola ben lluny, vola, vola, vola, vola, vola, vola, vola, vola, vola, vola, vola, vola, vola, vola, vola, vola, vola, vola, vola, vola, vola, vola, vola, vola, vola, vola, vola, vola, vola, vola.
Vola, vola i si vols ho podràs fer amb mi. Necessitem, necessitem per sobre de l'orgull, lo que me fa bé bé. Necessitem, necessitem per sobre de l'orgull, lo que me fa bé bé.
Fins demà!
Jo vull estar amb tu. Deixa'm morir, estic per tu.
Descansa en pau d'axi.
Feliç any nou del conill, me'ls follo com un rabbit, com si vulguis fills. Em trec la chain, em lligo una pota amb cordill, per protegir a mi els meus del perill. Big balls rabbit com Freddy Gibbs. 2022 vaig viure som heavy shit, però em ve aquí amb this bitch, el game em necessita. Jo duc la mala llet, tu ja fot-li amb this quick, que tinc bateria per anys, durafel. Ser referència a boomer, mala suda, nen, no em caduc mai, fill de puta, sóc pura mel. Quan em vegis demana un desig com un estel.
Vols d'arribar-me? Doncs apunta al cel Que jo no tinc puto sostre, fundació, arrels Cracs, sense fronteres, no m'aturen aranzels Volíeu barres, jo les odio? Pregunta a Hassel Tinc a l'esquena 50 ganivets Mentre jo menjant baus i amb bastonets Volen que siguem regionals, que siguem pobrets
que fem una versió de rap dels fastorets, si ens mirant quietets, com el picaparet, per això Rewon seguim per internet, no em pots censurar, sóc un puto VPN, Manyman va anar per mi com el ficticent, que ens volen callaitos, conejo malo, breque conill mata, yeah, multi python, com Bruce Lee un icon, posa'm una estatua, pren un mes i un sol, com la bandera de Taiwan, vaig tot de roig fent goig, la teva nai em vol, i això torna boig,
No do cor perquè ja sóc noble de cor, el meu horòscop, el cavall o ganador. Apostant en un puro que emomple els pulmons, abric d'aronja, tripejant per Hong Kong, veient ballar els lleons, les llums d'Anna On, pels carrerons de One Chai, cordant els pantalons. Yeah, estic surfejant conills molls, fico bateria noventera i ja trenco colls. Em ric perquè sou uns putos basic nois, estic fent confu contra tots aquests b-boys, yeah.
Jack i Chan lluiten amb l'escala si soy, però sempre agraït amb el que tinc un goi. Duc la sort del conillet com un playboy, els nois d'Arda Triomf going hey fat choy. I hear the bell go ding-dong, he done this on my heart. Each time you say kiss me, then I know it's time for enough to start. Each time you say...
Me despert, ja ves que passa.
D.A.P. Si venim, venim a fer-la bona Ens vestirem de gala i acabarem sense roba Fem com que no sabem però bé sona Plouem bombes i fora mos diuen que trena Sempre a punt i no a la tele Anem sense presses però no t'esperem Som el que fem en l'absurd Posant-ho ben amunt des de minuts a recull
Les aigües més fredes on recull el teu fem. Vull tu com davant d'un ull expert. Jo vull el coneix i m'hem perdut a cada encert. Escull des del que no conegues és cert. La raó d'anar a malsons quan estic despert. Qui no coneix el verd al jardí n'ombra serra. A si dins n'hi ha guerra encara que sembla el cel. El soroll de la ciutat sols deixa vore caure estels. Trenquen el camí les nostres noves arrels. Com és? Què?
trenquen el camí les nostres noves arrels. VIP, wire boys, trenquen el camí les nostres noves arrels. Mujant-li el valor al que no es compra en pel·les, o fons el gel o el pel·les de fred, són ruïts d'empels, despullats a la sort del clima d'este camp obert, deixant on sempre mai no es perd, el consell de la mama sovint de set, aclareix el mirall sense tòpic psicològic viral, la histèria digital és programada al detall.
Em va a tirar el cor a la mà.
Guarda històries que no puc contar, com aquest pol·lo de segona mà, pregona i personal, des del fons d'un barranc com el potro. Camina pel carrer entre reverbs i leds i arriba prompte com la nit a l'hivern o com la Hilma Klimt. Costa el que costa entre tu i el nostre, identitats més enllà del rostre. Costa el que costa entre tu i el nostre, entre tu i el nostre. Costa el que costa entre tu i el nostre, entre tu i el nostre.
Fins demà!
Fins demà!
Estic passant la forma a disfrutar, el Perú disfrutar.
No comparteixo públic amb els catarres. No sóc de foc de camí i guitarras. No sóc tampoc el rapper de marres. Sóc d'escopir-me barres. What up? No em veus de farra. Estic a full de feina i poc temps. Escric dinant-ho en el tren. Prou orgullós de la feina que fem. A les cares llargues bon vent. Oi que m'entens? A internet molt valents. A la sala no ha vingut gent. Veig com de cau en sent olor a fem. Sento el beat, siguin 20 o 30.
Un petonet pels que s'ho perden Estic com sempre donant la vara No m'arribava per un disc Escric la mixtape, I'm doing mistakes Però qui es defineix com perfecte Fallar no és un problema si es detecta I posem l'extra El rap ara, el corro abans, les mans paren
de l'època d'en Núñez i Lara, partitzant antena, buscant les portades, autèntic, tiqui'm del prica, ho recordo encara, retorn als orígens, un record dels mitjans, pur tràmit el so d'abans, nanos traient fum pels caixals,
corrent després de picar els portals. Hem de fer fort els puntals, ferides amb salt, mai varen fer mal. Estic fent el salt com Manel, a pel·li descalç com cal. Burs, torno, comença el ball, buscar el detall, no les medalles, de la llavor germinant flors que després talles.
No hi haurà premi si no ho treballes. No tens raó, però almenys no calles. Pur tràmit. What up, la mixtape? Estàs aquí o no? Pur tràmit. Barcelona. Premi de Marc. Catalunya. Pur tràmit.
Formacions de posidònia en escaragol. Nouvellositat dispersa encara està tot sol. Música de dins la panxa, avui som amb tu. Treballant damunt ses algues poden veure espor. M'ho fas bé en tu.
T'avui, la mà fins a Cabrera, és com el monfarès que vull. D'aigua blava i sabonera, hi pega, porta el cel, s'esones per damunt, t'atxina, brons. Ses partícules, se l'obres, que castiguen d'erosions, gupes vent.
Miris abon miris una plaga d'estrangers. Fan cara mullots de pedra i et se lleven s'estrès. Han pegat s'entrada, som anima-les d'un zoo. Si t'hagués una metralladora per dir-ho, m'ho fas ben d'avui. I l'embala fins a Cabrera és com el bon ferès que vull.
per damunt de girebrons. Ses partícules a l'obra és com que estiguen d'erosions. Bufes, vent, avui. I la mà fins a caureres com el bon fer escargut. Taiguen l'avis sabonera i peguen fort pel cel. Ses ones per damunt de girebrons. Ses partícules a l'obra és com que estiguen d'erosions. Bufes, vent, avui.
Formacions de posidònia en escaragol. Nuvolositat dispersa, cara tapa't sol. Música de dins la panxa, avui som amb tu. Treballant damunt les algues poden veure's punts.
Fins demà!
Tant conegut, poc estimat, que s'ha ofegat.
Fa calor en els finals. Ja no hi ha res, però jo hi som. No hi ha res, però jo hi som. Cega de nit.
Fins demà!
És la vila del pingüí, volumen 6. Et simple, desobeïm perquè crec que un canvi és possible. Me'l voldrien tenir a tirar tots en fila. Registir com registres unint els carrers de Síria. Insònic quan ser realitat te passiga. Lluny de la parafernàlia que tant ell respiren. Principis que no surten als seus llibres. Esclau del hashtag de les seves biografies. D'on tot fullien era allà on jo me sentia lliure. Avui ja només hi vaig per encàrrec. Per donar i gosses llavors que un dia seran arbres.
Hi ha només que campactes i no paraules, perquè de boca qualsevol passa un plat damunt sa taula. Novel·les d'enviant quan tot me'n falla, quan el món me'n folla, quan amics no basta. De cert de tot i de res a la mateixa vegada, i així set vostres pautes me les pas per sa folla.
No hi ha qui rigui quan trenquen ses portes, quan ses barreres tanquen, quan els tits sonen, quan sa llei s'obre, quan les càmeres no enfoquen, quan el món s'embruta i les pors tornen. No hi ha qui rigui quan trenquen ses portes, quan ses barreres tanquen, quan els tits sonen, quan sa llei s'obre, quan les càmeres no enfoquen, quan el món s'embruta i els dèbils ho paguen. He visto pies de gales. ¿Y a usted qué más le da de dónde soy?
Venir de baix per conquistar-ho tot, heu obert vets ulls, ja hi poden tirar pols, i som els, cada pic més, quantitat i valors, coratge, encara que no sigui un camí de flors, una vida de món fals, tot per ser fals, perquè no tot és fals, en aquest món fosc, en aquest lloc freu, dins d'aquestes ulls, tothom vol un poc com aquell que critica en Josh, eh?
és una altra història quan xerres job i així en tot no tenen serró per ser molts no però que ningú sigui pobre per decisió però nascut obrés i és tot un honor
No hi ha qui rigui quan trenquen ses portes, quan ses barreres tanquen, quan els tits sonen, quan sa llei s'obre, quan les càmeres no enfoquen, quan el món s'embruta i les pors tornen. No hi ha qui rigui quan trenquen ses portes, quan ses barreres tanquen, quan els tits sonen, quan sa llei s'obre, quan les càmeres no enfoquen, quan el món s'embruta i els dèvils ho paguen.
Perquè quan deixo ja estic molt. És el primer d'evolució. Perquè quan deixo ja estic molt. És el primer d'evolució. Perquè quan deixo ja estic molt. No creguis sempre es basar en la teva.
La evolució, l'experiència equipada.
Ara que ja és morta, ara ja no hi val hora. Pare, fos la mare o condemna. Som pare. Ella l'estimava.
S'allà vol que despertar na Maria. Al fer-ho sortir, sa baró de Sant Pere, o sa balda o sa borna.
Fins demà!
Però bé que ho sabia No la veiem fora Para, però bé que ho sentia
ja sabia d'ona
que avui dematiu a una platja que feren per elles les oves. Hem vist dormir on no hi arriben els mavis en paja dels amos. Una mania riu pesant-se a creu que no faci.
Ja m'agones, això és com para, però ja és la sota. Para, mira, quan la taniga, no te trobaran. No te trobaran, saps que els millors noves per trobaran. Com en mi no ets espantilat, com ets espantilat, com ets espantilat, com ets rompes la bona.
Tu, es mor tothom, cada dia. No hi ha cap problema per això. Vull dir, la gent ho tenen assumit. És que si no... Doncs, tio, el que sí que trobo que és extremista total és saber com és que la gent no aprofita la vida. Com és que si t'agrada fer alguna cosa ho fas al màxim, a l'extrem?
Com és que ets tan gandú i t'estimes tan poc a tu mateix que no lluites? No em puc permetre, tio, m'estimo tant a mi mateix i a la vida que no em puc permetre això, tio. No em puc assegurar i mirar com passa. És tant valor cada segon, cada minut, cada cap de setmana que hi ha gent, té tant valor. Jo he vist mega feliç, estic supercontent en això. És el màxim, tant i car de si em mato, m'importa a mi només si em mato, és la meva vida, no és la de ningú més. Vull dir, la gent que es preocupi per saber si els importa la seva vida i si quan arribin a ells, si volen arribar-hi i si hi arriben,
Pensin i miren enrere i estiguin contents. Pensin i miren enrere i estiguin contents. Pensin i miren enrere i estiguin contents. Pensin i miren enrere i estiguin contents. Pensin i miren enrere i estiguin contents. Pensin i miren enrere i estiguin contents. Pensin i miren enrere i estiguin contents. Pensin i miren enrere i estiguin contents. Pensin i miren enrere i estiguin contents.
Aguantar que la canya vengi, us estem flipats. Vull morir de content, però de bé.
Gràcies.
I si això que sé només me passa això, perquè hauria de venir.
Fins demà!
Mira qui ve, és la meva nena i com mou el cul al caminar. Tu fas passament, la molt cabrona de gelos, gelos en vol matar. Mira que n'és de sala, mira com se li ajut, li dóna a filar. Tu fas passament, la molt cabrona de gelos, gelos en vol matar. Quan balla l'ambada és la reina de la pista, prepara-te'n quan ja que ve per això sí.
La vaig conèixer a les cintes del matí. Ella anava a fer feina i jo, a Jauda,
a mo primera vista vaig quedar ben embambat, astasiat quan me vaig trobar amb tu cara a cara, en aquella verbena mentre un rock'n'roll ballava, no recordava el color de sa teva mirada, el cor me n'enava mil però cada vegada més me costava, vaig cobrar coratge sa cosa va sortir bé i diré que llavors ballàvem des primer,
Fins el darrer és un plaer estar avui en el teu costat, ara m'he recordat de la primera besada, de la primera vegada, tomba plegat de pat de vall, escobertor, allò era amor, jo sentia escalfor, els altres només tenien enveja, quan veien la teva dolcesa, la teva pureza, una dona amb bona empenta, amb bon auguri de futur, un cop que no cap dins el puny, ella no és d'escaramull, ni de lluny, la lluna li fa sombra, el seu perfil,
Ja formes part dels meus sentiments, de sa seva part més fonda. Visc una realitat que més aviat per es fantasia d'un conte. Per això ella me té encisat. Ja fa molt d'any d'ençai i he perdut escompte. I a dia d'avui encara me té enamorat. Encara no m'ho puc creure.
No m'ho puc creure, sa sort que vas tenir. Un son i fer realitat. Mira que em fa d'anys però com si fos ahir. En aquell temps feia falta carabina. Anava bé si era germana o cosina. Era seguir sa disciplina. Abans era pecat. Biquini a sa piscina. I què ho diria una vegada casat?
Fins demà! Fins demà!
i la dona blanca, una dona elegant amb bona planta. Que m'omple de gauds cada vegada que em veu de sac alta. Beton de baix, la seva veu dolça, qual que braula, la seva tècnica secreta, els plats que hi ha de molt de taula. De mil maneres m'han emorat,
Sempre ha demostrat que m'estima i m'estima. Encara no m'ho puc creure, sa sort que vas tenir. No em som ni fer realitat, mira que em fa d'anys però com si fos ahir. Encara no m'ho puc creure, sa sort que vas tenir.
No em soni fer realitat. Mira que em fa d'anys però com s'hi fos ahir, encara no m'ho puc creure.
Fins demà!
M'agraden els miralls com si ho fos.
Fins demà!
Sóc dels qui tracta a tothom amb respecte. L'altre sí, tenia temps per tu. Tu has arribat d'hora, jo no he arribat tard. Millor no m'esperis fumant. Ella espera i espera, ella sempre el tindrà en espera. Ella passa i ells aixequen el cap com xuricata. Ella passa. Ella passejant a la seva. Uh!
Vaig lentament en moviment, cap a un psiqui que coincideixi amb tu, en afecta, en busca d'afecte, per defecte, tu mai vas arribar, ni mostrar una mostra d'interès, no demostres res. Jo a la meva, tu a la teva, tot bé, potser no entenc res, potser vaig sec, potser és un somni,
Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà!
Alguns cops esquivant, altres de cap als mals hàbits. L'habitació no se'n menja perquè el sostre que menjo mana llums de colors. Jo pensant en l'orquestra, l'orquestra són veus de la xunga i un parell de síntes i el clou amb la machine. Tot bé, si ens quedem sense maquinar seguirem sent uns maquinats. I l'habitant, i l'habitant pels carrers.
Bona nit.
Fins demà!
El mòbil sona, no contestes. Mires les estrelles esquivant núvols de merda, t'esperes, notes la cendra caure, el sample no s'aguanta, ue de report de trams i un sol que espanta. Frena, vols agafar el ritme, tira enrere, vols poder tornar a escriure a setembre ni de conya. Colza, colza, puny en puny, maginta el cel de lluny, s'esquiven les penes pels graons de juny.
Metàfora i colors, estàs fora Martí. Estic dins cuinant 40 bits sense esforçar-me sol. Fes que soni fàcil, cabre un nas, assescut amb 16 barres i un flow propi sota el braç. Com si fos avui el darrer dia per sentir-te, veus un núvol sobre el mar i d'entre els teus llavis la brisa. És com si fos demà el dia escollit per escoltar tot allò que vas deixar en pausa. Vam tornar.
La vital, la vital, la vital, la vital.
Fa temps que això ha deixat de ser divertit. Penses fent voltes dins el llit. Desperta'm. Vius sabent que ja res no té gaire sentit. Te'n passes el dia i la nit amb pena. I si faim bomba de fum
No te sent entre tot el terrenou de sa gent. Ho eres, amb lluns flores et sents, fins se't sàvies.
Bona la fonda.
Indulixent, d'aquesta no passarà.