Title:

Futbol, negocis globals i clubs de socis

## Introducció i context del programa **FutbolXat** a *Ona Mediterrània* dedica el programa a analitzar **cap on va el futbol com a negoci**, aprofitant la visita de **Xavi Ginesta**, professor de la Universitat de Vic i autor d’un llibre sobre el *FC Barcelona, història, política i identitat*. Els **locutors** Tolo Ramon i Joan Fortesa parteixen del cas del **RCD Mallorca** i l’actualitat immediata per obrir el focus cap al model de propietat, la globalització del futbol i la transformació de l’esport en entreteniment. --- ## Actualitat del Mallorca: Copa i lliga ### Partit de Copa contra el Numància • El **Mallorca** supera el **Numància** (Segona RFEF) per 2-3 i passa ronda a la Copa del Rei. • Camp de *Los Pajaritos* en bon estat, sense excuses de gespa ni instal·lacions. • Lectura crítica del partit: - **Primera part acceptable** del Mallorca, que arriba 0-2 al descans. - **Segona part “intolerable”**: l’equip es deixa arrossegar i fa entrar el Numància al partit. - Dos gols encaixats a **pilota aturada**, símptoma de **falta de concentració** i d’atenció als detalls. > "La pilota aturada sempre pot definir un partit" • Conclusió: el més important és **passar de ronda**, però el partit deixa dubtes seriosos sobre la solidesa competitiva. ### El partit contra l’Osasuna i el cas Muriqi • Es recorda la **desfeta contra l’Osasuna**: el Mallorca guanya 2-0, rep el 2-1 al 82’ i encaixa el 2-2 en una jugada d’estratègia al 93’. • S’assenyala la figura de **Boiomo** a la defensa i la sensació de fragilitat en accions a pilota aturada. • Sobre **Vedat Muriqi**: - Porta **8 gols** i és **tercer màxim golejador de la lliga**. - Es destaca la qualitat del segon gol amb cama dreta. - Però es matisa: aquests gols **no han donat tres punts**; l’eficàcia real es mesura en punts, no només en estadístiques. ### Mentalitat de l’aficionat i comparacions amb el Barça • L’aficionat mallorquinista surt de **Son Moix** especialment **emprenyat i decebut** després de partits com el d’Osasuna: la sensació és que “el partit estava fet” i s’escapa per manca de fortalesa mental. • Xavi Ginesta compara amb el **Barça actual**: - També transmet **debilitat mental** i incertesa al tram final dels partits. - Hi ha aficions com la del Barça o el Mallorca tradicionalment **patidores**. • Es parla de la **generació de culers** que només han conegut un Barça guanyador (de 2006 ençà) i que ara viuen un **desencís brutal** quan arriben les “vaques magres”. --- ## Història, política i identitat del Barça ### El Barça com a associació singular • Ginesta presenta el seu llibre sobre el **FC Barcelona** i explica que el club és **molt més que futbol**: - És una **associació sense ànim de lucre** i un dels últims grans **reductes del teixit social català** (al costat de caixes d’estalvi i altres associacions). - Té una **identitat corporativa i històrica** pròpia, lligada a la **catalanitat**. • *Valors fundacionals* definits per **Gamper** el 1908 després d’una crisi que gairebé fa desaparèixer el club: - **Catalanitat**. - **Universalitat**. - **Democràcia**. - **Club multisportiu**. ### Xoc entre identitat local i mercat global • El Barça ha de combinar: - Les demandes dels **socis i aficionats locals**, que volen preservació de valors i identitat. - Les expectatives de **centenars de milions de seguidors globals** que només volen **espectacle i títols**. • A la gira als **Estats Units** (obertura oficina a Nova York i renovació acord UNICEF): - Ginesta analitza unes **170 notícies internacionals** sobre el Barça. - Cap gairebé destaca la singularitat d’estructura de **club de socis**. - La premsa internacional l’equipara a una **franquícia de l’NBA o de la NFL**. - El mateix Barça no va insistir a explicar que era diferent: **estratègicament li convenia semblar una franquícia global**. • Exemple del **1 d’octubre**: - Part de l’afició local demana **suspendre el partit** (coherència amb valors i context polític). - Part del vestidor vol **jugar sí o sí** per responsabilitat esportiva i de negoci. - Cas paradigmàtic de **tensió local-global**. --- ## Propietat dels clubs i futbol “dopatge” financer ### Mapa actual de la propietat a Europa Amb dades de **Bloomberg (2023)** per a les 5 grans lligues: • **Tipus de propietat** aproximats: - 55 clubs: **inversors privats** (grans patrimonis). - 16 clubs: **propietat dels socis** (incloent Barça, Madrid, Athletic Club i Osasuna). - 12 clubs: **fons d’inversió**. - 5 clubs: **fons sobirans** (Paris Saint-Germain, Newcastle, etc.). - 5 clubs: **grans corporacions** (ex.: Bayer Leverkusen). - 5 clubs: **accionariat atomitzat** (ex.: Real Societat). • **Origen geogràfic del capital**: - 56 clubs: capital **local**. - 7: capital d’**altres països europeus**. - 17: capital **nord-americà** (entre ells el **Mallorca** i l’**Espanyol**). - 6: **Orient Mitjà**. - 6: altres països **asiàtics**. - 6: capital **dispers geogràficament**. ### Fons sobirans i trencament de la competència • Ginesta qualifica els clubs de **fons sobirans** com a motor d’un veritable **“dopatge” del sistema futbolístic**: - **Paris Saint-Germain**: trenca la **piràmide competitiva francesa**, fent gairebé impossible una lliga equilibrada. - **Manchester City**: propietat d’un **fons sobirà d’Emirats Àrabs (Mubadala)**, amb connexions directes amb l’estat. - **Newcastle United**: vinculat al príncep hereu saudita **Mohammed bin Salman**. • Exemple significatiu: - Mentre la **Premier** investiga el City per qüestions financeres, el mateix **Mubadala** signa un **acord estratègic amb el govern britànic (Downing Street)**. - Es veu clar l’**encaix entre poder econòmic, poder polític i futbol**. ### El cas Real Madrid i la frontera “club-estat” • Es comenta que hi ha qui diu que el **Madrid també té “un estat al darrere”**: - Requalificacions de terrenys a **Valdebebas** (de sòl esportiu a terciari) per crear un gran *hub* tecnològic amb la Comunitat de Madrid. - Precedent de la **vella ciutat esportiva** a la Castellana. - Ús de **“palanques” patrimonials** molt abans que el Barça. • **Florentino Pérez** arriba a plantejar en assemblea la possibilitat de canviar el model de propietat, al·legant que va salvar el club i que potser caldria una fórmula similar a la del **Bayern de Munic** (participació corporativa parcial). ### Model alemany 50+1 i reflexions per al Barça • El **model alemany 50+1** estableix que: - El 51% del club ha d’estar en mans dels **socis o entitat mare**. - El **49% màxim** pot ser de capital privat. • **Bayern de Munic**: - Participat per tres grans corporacions bavareses: **Allianz, Adidas i Audi**. - Exemple de **col·laboració territori-empresa-club**, amb **arrelament local fort** i múscul econòmic. • Debat a Barcelona: - El Barça hauria d’evolucionar cap a un **model 50+1**? - Ginesta hi estaria obert només si el **capital privat és territorial i estratègic** (com a Baviera), però no si el 49% acaba en mans d’**un fons americà o asiàtic** que pugui condicionar la **narrativa i identitat del club**. --- ## Desarrelament, identitat i futur del futbol ### Clubs globals vs futbol de barri • Pregunta clau: fins a quin punt el nou model de clubs globals provoca **desarrelament** respecte a l’aficionat històric? • Cas **Manchester United**: - Part de l’afició rebutja el model dels **Glazer** i crea un club alternatiu, el **FC United of Manchester**. • A **Barcelona**, creixen els clubs de barri com el **Sant Andreu** o l’**Europa** (a Primera RFEF), que viuen una **revifada d’assistència i identitat**. • Teoria de Ginesta sobre el futur: - El futbol evolucionarà cap a un **doble nivell**: - **Futbol de barri / local**: on es conservarà l’**essència futbolística**, la proximitat, la identitat de comunitat. - **Futbol-espectacle global** (Barça, Madrid, Premier, eventual Superlliga o Champions): consumit com a **producte d’entreteniment**, equiparable a grans esdeveniments com la **Super Bowl**. > "El futbol de veritat el buscarem als camps petits; el gran futbol d’elit serà entreteniment global" ### El cas del Mallorca i altres clubs mitjans • El **Mallorca** ja viu aquest **desplaçament identitari**: - De **societat esportiva** amb arrelament local a **club propietat d’un inversor americà**. - Reforma de **Son Moix** molt enfocada a l’**experiència d’entreteniment**: túnel dels jugadors, càterings, zona VIP, etc. • Model importat directament de la gestió **nord-americana (Phoenix)**: - **“Meet & greet”** amb jugadors, espais d’experiència, explotació comercial de l’estadi. • Risc: els propietaris sovint creuen que compren una **franquícia esportiva** com a l’NBA, i no entenen que el futbol europeu és **esport de relament territorial, d’identitat local i memòria col·lectiva**. • Exemple paral·lel: **Espanyol** amb el propietari **Chen Yansheng**, que no acaba d’entendre la dimensió sentimental i política del club dins la societat catalana. --- ## Futbol com a entreteniment i indústria mediàtica ### De l’esport al “content” audiovisual • Per als grans clubs d’elit (Barça, Madrid, City, PSG, etc.), el **futbol ja no és només esport**, sinó **entertainment**: - El producte que venen és un **espectacle mediatitzat** que ha d’atraure audiències globals. - Es tracta d’**alimentar la indústria mediàtica** (televisions, plataformes, OTT) amb un contingut que requereix **emissió en directe**. • L’esport (futbol a Europa, *football* a EUA, bàsquet) és, juntament amb els **informatius**, el **darrer gran contingut que es consumeix en directe**. - L’emoció no es pot “diferir”: el valor depèn del **moment en viu**. - Per això els **drets audiovisuals** mantenen preus elevats i són clau en el model de negoci. ### Implicacions per a la governança del Barça • Ginesta insisteix: el problema del Barça **no és tant la propietat** com la **governança i la capacitat de generar ingressos**. • El club funciona com una **institució política**: - **Eleccions cada 6 anys**. - Nou president = canvi de **junta** i de bona part de l’**alta direcció**. - El **primer any** d’un mandat i el **darrer any** són sovint **anys perduts**, com en una legislatura política. • Els **executius** que han viscut diferents presidències ho resumeixen així: - És molt difícil competir amb societats anònimes on el propietari pren **decisions estratègiques ràpides**. - Al **City Football Group**, segons Ferran Soriano, el propietari només demana **resultats econòmics** i deixa maniobrar amb llibertat. • Frase incòmoda que apareix implícita al debat: una **estructura massa democràtica i inestable** pot ser **menys eficient** que una de molt centralitzada. - Això recorda el debat polític més ampli: gestió en clau **democràcia vs. eficiència autoritària**. - Ginesta matisa: la democràcia no és el problema en si mateix; el problema és **no gestionar bé** aquesta democràcia i basar el vot només en resultats esportius immediats. ### El vot del soci i el pes del resultat esportiu • Les **eleccions de 2015** que donen la victòria a **Bartomeu** després del triplet amb Luis Enrique són, per Ginesta, l’exemple de com el **resultat esportiu tapa la mala gestió econòmica**: - Bartomeu acumula un **endeutament enorme**, renova contractes insostenibles i fa créixer la **massa salarial** fins a nivells inassumibles. - Amb Laporta s’imputen pèrdues d’uns **400 milions** per començar a sanejar. • De cara a les eleccions del **2026**: - Si Laporta **no guanya res**, podria perdre. - Si té una temporada bona, serà difícil de batre, perquè és un **animal polític amb discurs** i tindrà el capital emocional d’haver “remuntat” el club. • Els **precandidats** alternatius intenten centrar el debat en: - **Barça Studios** i qui en són els socis reals. - Gestió de **BLM** (Barça Licensing & Merchandising), la gran font potencial d’ingressos comercials. - Fiabilitat i solidesa de nous **socis digitals** i patrocinadors. • Sigui qui sigui el president, el Barça haurà d’assumir que és, en lògica de negoci, una **multinacional de l’entreteniment**, que competeix tant amb **Disney** com amb el **Real Madrid, el Manchester United o el Bayern**. --- ## Drets televisius i desigualtats entre lligues ### Comparativa de grans lligues europees Ginesta tanca el programa amb dades de repartiment de **drets audiovisuals**: • **Premier League (25–29)** – contractes nacionals: - Ingressos totals: **7.824 M€**. • **Lliga espanyola (22–27)** – contracte actual abans de la renovació: - Ingressos nacionals: **4.950 M€**. • **Lliga francesa**: - En **crisi severa**, uns **500 M€ anuals** aproximats. • **Bundesliga (25–29)**: - Ingressos: **4.484 M€**. • **Sèrie A (24–29)**: - Ingressos: **3.200 M€**. • Comparació amb **NFL** (futbol americà, EUA): - Drets anuals: **11.000 M€**. - Dimensió molt superior, mostra la força del mercat nord-americà. ### Fórmules de repartiment **Premier League**: • 50% dels ingressos: **repartiment igualitari** entre tots els clubs. • 25%: segons **criteris esportius** (rendiment). • 25%: segons **visualitzacions televisives** (audències de cada club). **Lliga espanyola**: • 90% dels ingressos TV van a **Primera Divisió** (Lliga Santander), cosa que fa molt traumàtic el descens. • A Primera: - 50%: **repartiment igual** per a tots els clubs. - 25%: segons **resultats de les últimes 5 temporades**. - 25%: segons **“reputació social”** (tiqueting i altres variables comercials i de seguiment). **Bundesliga**: • No hi ha un percentatge clarament **igualitari** com la Premier; el repartiment depèn molt més del **pes esportiu i mediàtic** dels clubs. ### Efectes esportius i de mercat • La **Premier** crea un entorn on fins i tot els clubs de la part baixa tenen **molt múscul econòmic**, i això els permet: - Fichar jugadors de clubs **top de la Lliga espanyola**. - Tenir estadis plens, ambient potent i producte molt atractiu per a televisió. • La **Lliga espanyola** pateix: - **Desigualtat creixent** entre grans i petits. - Dependència extrema de **Barça i Madrid** com a motors de drets. - Dificultat perquè clubs mitjans (com el **Mallorca**) competeixin en salari i fitxatges amb clubs anglesos que, esportivament, estan per sota però econòmicament molt per damunt. --- ## Conclusió L’episodi ofereix una **radiografia complexa i matisada del futbol contemporani**: • El **Mallorca** serveix de punt de partida per parlar de **fragilitat competitiva, identitat local i model de propietat estrangera**. • El **Barça** és el gran cas d’estudi: **veu polièdrica** entre club democràtic de socis, símbol de la **catalanitat** i multinacional global de l’**entreteniment esportiu**. • L’entrada massiva de **fons sobirans, fons d’inversió i capital global** ha creat un ecosistema on alguns clubs juguen amb un autèntic **dopatge financer**. • El futur apunta cap a un **doble circuit**: futbol de barri i identitari, i futbol d’elit com a **espectacle mediatitzat** per a audiències mundials. • Enmig d’això, queda oberta la pregunta clau: **com preservar l’essència i la identitat dels clubs sense renunciar a ser competitius en un mercat globalitzat?**

['futbol', 'RCD Mallorca', 'FC Barcelona', 'Barça', 'Real Madrid', 'Premier League', 'drets televisius', 'Superlliga', 'fons sobirans', 'Paris Saint-Germain', 'Manchester City', 'Newcastle United', 'governança de clubs', 'club de socis', 'model 50+1', 'Bayern de Munic', 'globalització', 'identitat local', 'entertainment esportiu', 'LaLiga', 'Bundesliga', 'Sèrie A', 'NFL', 'Florentino Pérez', 'Joan Laporta', 'Bartomeu', 'Valdebebas', 'Mubadala', 'Manchester United', 'futbol de barri', 'Sant Andreu', 'Europa', 'Son Moix', 'pilota aturada', 'Muriqi', 'Osasuna', 'Numància']