Escoltes Ona Mediterrània, des de la 88.8 de la freqüència modular. Escoltes Futbol Chat, a la 88.8 de la FM, amb Tolo Ramon i Joan Fortesa.
Bon vespre, com anem? Són les 7 els dimecres, per tant, estem aquí a Ona Mediterrània, a Futbol Chat, com sempre, al programa esportiu amb en Tola Ramon. Tola, com anem? Molt bona, Joan. Com estàs? Amb ganes d'aprendre, perquè vull aprendre coses noves. Amb ganes d'aprendre coses perquè tenim un convidat de luxe, tenim en Xavi Ginesta, com anem?
Com anem? Tenim en Xavi, professor de la Universitat de Vic, i avui tots aquells que són molt mallorquinistes, que m'ho escolten, parlarem una mica del Mallorca, una mica només, perquè avui volem parlar de futbol, de negoci, cap on va el futbol, aquestes coses que moltes vegades parlem tu i jo, Tolo,
d'aquesta superlliga, aquestes coses que m'ho fan veure que el futbol ja no és aquella cosa que anàvem a lluitjar, no? No, que està canviant molt, que el model de negoci és un altre, que l'espectador tradicional està una miqueta reconat cada vegada més, que te sens una miqueta cada vegada més llunyà
de l'espectacle, de l'esport, però l'arrel de... Això és el que volen els clubs, no? Que es pugui sentir partícip d'aquesta idiosincrasi del futbol, dels clubs, jo crec que encara...
seguirà funcionant per això avui estic una miqueta a l'expectativa no sé si les complirem les expectatives segur que sí podríem fer un programa de dues o tres hores però Anna Maria després m'ho renyarà que ets la directora d'aquesta casa
m'ho dirà, no podeu xerrar tanta estona, no? I a més, ella s'avorreix a vegades si li conten massa històries. Però bé, qualsevol cas, parlarem una miqueta del Mallorca, de què ha resultat ahir de Copa on el Mallorca va passar a la següent ronda de la Copa del Rei, eliminant-te el Numància, parlarem de la desfeta, des del meu punt de vista, contra l'Ossassuna, ho farem en cinc cèntims, i després ens centrarem en tot això del...
futbol, cap on va el futbol, aquest negoci del futbol, i temes que en Xavi ens posarà damunt la taula i que avui hauríem d'aprofitar. De Maria Oliveira, les vires de sort. Qui vulgui participar, tu no tens el número tu de WhatsApp per aquí. Si qualcú vol telefonar a l'estudi, 971-100-122, 971-100-122, i si algú vol participar per WhatsApp, ho va fer a través del... El nostre WhatsApp és el 678-77-42-38. Molt bé, vinga, un poquet de música i ens hi posarem.
La vida és tan fràgil És tan fràgil estar aquí Recorrent el camí Com prenent el mandala T'ho posaré fàcil Sé que demà no estarem vius No estarem vius Tu i jo serem uns altres
I retes l'oxigen seran només pols en el temps. Som de ben i ales, som de ben i ales. Vuitant per viure lent, anem cuidant d'aquest present, d'aquest present. És l'amor paquillar al meu lloc.
7 i 4 minuts, futbol xatona mediterrània. Avui ens centrarem en aquest negoci del futbol, però abans, perquè jo sé que la parròquia de Mallorquimistres no ens ho perdonaria, no? Dues mencions ràpides. Una, ahir vam passar a la següent ronda, m'ha pres que demà... No, el divendres és el sorteig de la següent.
El Mallorca va guanyar dos de tres en el Numància, en un partit contra un quarta divisió, perquè la segona ref és una quarta divisió. Les pajaritos, un camp que no és de quarta divisió, és un bon camp, la gespa en perfecte estat, per tant no hi havia excuses en aquest sentit. I el Mallorca en l'unitat B, BC diria jo,
El va passar malament tot, el va passar malament. Sí, jo diria tres coses. La primera és partir dos a una. Aquesta també en farem unes menys. Sí, que és el Mallorca que se posa dos a cero, està resolutiu.
Una primera part horrible, aquest partit de dos equips, eh? Sí, sí, però el Mallorca està resolutiu. Jo aquí vaig avançar que el Mallorca podia treure aquest partit amb bastanta claretat. Després va tenir problemes amb la pilota aturada, encaixes dos gols amb la pilota aturada, o s'has un altre problemes a l'hora de fer gol, i el Mallorca denota aquesta falta d'atenció, de concentració, que sempre t'adona la pilota aturada, que és tan important en el futbol...
Jo anava a dir actual i no és actual, és de sempre, no? La pilota aturada sempre pot definir. Segona cosa, el partit de Copa, davant del Numància, va ser més problemàtic d'allò que ens esperàvem. És a dir... Jo diria una primera part acceptable de la Mallorca i una segona part, per jo, intolerable de la Mallorca. És que el Mallorca...
va col·locant el Numància dins el partit, quan semblava que tot se posava del costat vermell, el Numància... 0-2 al descans. Sí, però el Numància té el partit a la mà. Quan millor juga el Numància, el Mallorca se troba amb un penalt que és penalt, però és un penalt... Accident.
accidental, no? Que el Mallorca l'aprofita i el més important d'aquest partit és que passa ronda i el Mallorca entrarà en sorteig i s'aguanta eliminatòria. I la tercera cosa que vull dir... Ja sé cap on passa, crec. Sí, perquè no ho has inventat. Digueu-ho, digueu-ho. És que un futbolista de Mallorca, de 8 gols,
Ah, el senyor Morici Però no hem fet cap aposta, no? No, no n'hem fet cap Però te'l pagaré xopat Però escolta, són 8 gols i és el tercer màxim notador de la lliga
I el segon gol que fa en la cama dreta és extraordinari. I jo, per posar-me un poquet d'aigua dins el vi, sap què te diré? No la posis perquè quedarà malament. No, no, no, no quedarà malament. No, no, no quedarà malament. És que sap què passa? Que aquests dos gols no van donar tres punts. En van donar menys un. Certament. Això m'interessa en aquells jugadors que els punts donen tres punts. O sigui, que els gols donen tres punts, no que els gols donen un punt. Vaig veure una estadística...
No l'he llegida totalment, per tant... Per què no va fer 3-2 després de 2-2? Perquè no en Mbappé. No ha començat perquè el Madrid ni en Mbappé, ni el gol de Mbappé l'estan salvant. Els teus amics madristes estan jugant ara el partit. Han començat fa 7 minuts. Si segueix la tònica no guanyaran, empataran.
El Madrid tampoc està fent una temporada especialment bona, ni el Barça, però sí que és veritat que quan tu tens un màxim golejador, com pot ser Moriqui, però al final l'equip et deixa remuntar a dos gols, tens un problema. I en el cas del Mallorca en guany, diguéssim-li aquesta falta de concentració i la meva sensació és que tampoc...
Hi ha aquella cohesió de vestuari que deixi... Xavi, parlem d'un partit que estàs guanyant 2-0 contra un rival directe... I que et fan el gol l'últim minut. El tens ja apamat aquell partit, minut 82, està el 2-0. T'ha fan el 2-1 i encara el 93 permet-se una jugada d'estratègia i Boiomo, que jo li deia en Tolo, jo no sé, Boiomo, quan gols de gols... No, pots, però bon futbolista. No, una cosa que...
però en un central. Deu fer molt, no? Hi havia uns aficionats al bar de sota casa, hi havia uns aficionats que em deien quan ens van marcar el 2 a 1 vam tenir clar que ens empatarien. Perquè al final... No, perquè al final l'afició també percep aquesta manca de concentració i aquesta...
aquest patiment i la debilitat mental i en el Barça també li està passant aquesta temporada que saps que li costa molt més tirar al final l'aficionat mallorquinista no és tan diferent del Barça, molt patidor ni en moltes altres aficions en 2 a 1 ho van comentar l'estadi, ho van mirar tots i t'he dit jo que quan sortien del camp, quan cada setmana era el dia que si gent sortia
en mateix temps, més emprenyada, però també més decebuda, no? Perquè jo tenia un sentiment que jo, quan va arribar a casa nostra, és que no tenia ni de fer res, que ahir no vaig saludar ni ser meva dona. Jo crec que...
És un tema interessant. En el cas del seguidor del Barça, era més patidor abans de l'arribada d'en Cruyff que després. Jo crec que va canviar un poc. Tu matisaria. Encara el seguidor del Barça va canviar mentalment amb l'arribada del Guardiola. També, no? Jo sempre faig allò de la generació potser una mica més petita que la meva, sobretot la del meu germà, 5 anys menys, que són gent que van aprendre
del Barça a guanyar. I va haver molta gent que va tenir la seva primera vida futbolística racional, diguem-ho així, de major d'edat anar al camp o anar al bar i poder prendre les primeres cerveses, que les va tenir amb un Barça guanyador triomfant, en el qual, des de l'any 2006 en endavant, és que sí que hi ha temporades que són complicades, com aquella temporada en la qual...
enganxes a Deco i a Ronaldinho a la discoteca un dia també. Però, en general, el Barça és una piconadora un any rere l'altre. I això fa que l'aficionat del Barça, en el moment en què han vingut les vaques magres, anys pre-flic,
diguéssim, ha tingut un desencís espectacular. Jo puc entendre aquest desencís de l'aficionat del Barça. Fins que Flick no va arribar, va posar uns quatre nanos de la cantera, ens va explicar bé com s'havia de marcar el fora de joc i de cop i volta l'any passat ho va guanyar gairebé tot. Sí, sí. No, no, hi ha generacions de seguidors del Barça que han viscut la final de Sevilla contra l'Esteoma de Bucarest, no? Clar, allò... Escolta...
Dècades sense guanyar lligues. Dècades sense guanyar lligues. És a dir, que se diu ràpid. Però aquí a Palma també tenim tu i jo, som aficionats del Mallorca des de... que hem nascut, no? I fins a l'any 83-84 no hem vist el Mallorca a primera divisió. També.
També és una altra, que donant per fet que el Mallorca és un equip de primera divisió, ja he jugat més anys de segona que primera. Per meu nebots, el Mallorca és un equip de primera. Per nosaltres és un equip més de segona, segona ve i tercera, inclús. Perdona, però el meu fi, que jo a vegades li dic, el Mallorca ha jugat...
més temporades de segona que primera. Però això és el mateix que passa amb el Girona. Nosaltres, per exemple, que tenim una relació molt directa amb companys, inclús a la feina, l'Universitat de Vic està a una hora de Girona i per tant tenim molts companys professors que són gironins i estudiants gironins.
Ells t'ho expliquen, nosaltres hem anat a l'estadi de Montilivi amb fred, amb poca gent, a veure el Girona jugant a tercera, a segona B, han patit, i ara de cop i volta, quan el Girona arriba a primera, a més a més tens el City Football Group al darrere, que t'hi dona una injecció econòmica important, tens una sèrie de gent que se't fa del Girona
en el moment en què les coses van bé. Jugar Champions i tot l'any passat. Jugar Champions l'any passat. Però el segon equip de Catalunya deu ser l'espai. Aquest és el gran debat que segurament deuen tenir a Girona.
Per història, l'Espanyol ha jugat moltíssim... Per història, l'Espanyol és el segon any. Crec que l'Espanyol, llevat del Real Madrid i l'Eti de Madrid i el FC Barcelona, que són tres equip que no han baixat mai a segona, és l'equip que té més temporades de primera. Més que l'Eti de Madrid i que València. A més, en aquests moments cal dir que l'Espanyol està fent una feina... En aquest cas ho conec bastant bé des del punt de vista professional, perquè des de la universitat tenim una bona relació amb el club...
estan fent una feina espectacular en QANAP, sobretot a nivell de buscar l'engagement amb la massa social. Aquest any han fet una temporada d'amonaments espectacular i tinc la percepció que la jugada amb l'Allan Pace també els portarà un propietari que té una mica més de visió de negoci
futbolístic que no pas el Xenyan Xen, que era una persona que tenia visió de negoci futbolístic, no ho tinc clar. Molt bé, això mos permetrà fer una mica i ja anar a parlar una mica d'aquest futbol. Per cert, dir que l'Espanyol serà demà a Palma per jugar contra l'Atlètica Balears en partit de Copa, partit interessant. I em sembla que els entrenadors es coneixen bastant bé. Sí, perquè el Blanco va estar a l'Espanyol i, evidentment, Manolo
És un entrenador fet a l'Espanyol, d'alguna manera, que ha picat molta pedra i que ara a l'Espanyol està funcionant. Està fent una excel·lenta temporada. Dic que el Madrid ja està guanyant. Anem a P.
És de sempre. És de sempre. És un gran goletjador, però no el millor jugador. No. Farà 50 gols. Ha tornat marcat. Aquesta discussió la podíem tenir ja amb en Cristiano Ronaldo. Jo estic no parlant de goletjadors, parlant de jugadors. És que al final, què és un jugador? Només un goletjador? Aquest és l'altre gran tema. I sobretot, si te planteges allò que ha de tenir un bon jugador de futbol, és que possiblement...
L'any que es va donar la pilota d'or, si us recordeu, el Canavaro. Ah, sí. Es va donar un defensa. Ho va tenir, la pilota d'or. Ah, perquè havia guanyat Itàlia al Mundial, no? Ah, però és un defensa. I al final és possible un dels més centrals que hem vist. Bé, que en Bauer la va guanyar, la pilota d'or.
Això no t'ho servia a dir, ara. Bé, que ara no m'ha recordat, no? Bé, en Bauer devia ser bastant millor que Cannavaro, no? Sí, possiblement. El 2006... Jo no el vaig veure a jugar, ja. El Mundial de 2006 a Itàlia, Cannavaro fa un excel·lent Mundial, eh? Sí, però Cannavaro era un gran marcador. Era un central... Però si li demanaves que es tragués una pilota a jugar... No, no, no.
No sé si seria titular el City d'en Guardiola. És possible que no. És possible que no. Ni tan sols és el millor central d'assistar i de futbol. Ni del Real Madrid, que el va tenir el Madrid. El Madrid ha tingut un molt bon central. Fàcilment dirien 4 o 5 centrals millors que Canavaro. Però sí que és cert que el 2006 fa un mundial excepcional. Vinga, són les 7 i 15 minuts, 7 i quarta, futbol xat a una mediterrània, fem una petita pausa i començem a parlar de futbol i negoci.
What's up, boys? So what do you guys want to do today? Dude, you want to crush them all? Nice. OK. Life's like this.
Bona nit.
Fins demà!
Bona nit!
Les 7 i 16 minuts, futbolsat a una mediterrània, hem parlat una miqueta del Mallorca. Per cert, el Mallorca, divendres, té partit al Viedo. I ara que parlàvem de generació, m'ha vingut en el cap, hi ha generacions joves, com el meu nebós, el fill d'Antolo, que no saben que el Viedo és un equip que a primera divisió té més temporades que el Mallorca. Sí, exacte. Vull dir, perquè ha estat 25 anys fora de... Que ha tingut grans jugadors. Ha tingut grans jugadors i ha estat un equip que...
Que bé, que estan moltíssims anys de primera en Viraleta d'entrenador, per exemple. Sí. En Procinec, sí. En Vantell. En Vantell. En Vantell. Onopko, sí, el rus. Oli. Oli, sí, sí. Berto. Berto, també. Carlos. Carlos, que feia molt de gos, també, ha fet la cantera del Barça. Si ens hi fixem, si anem a la segona divisió, la Lliga de Hyper Emotion, hi ha una quantitat de clubs...
que tots aquests han set clubs de primera. Vull dir que la Lliga Hyper Emotion des de fa anys és una Lliga superpotenta. Les Palmes Racing de Santander. El Racing de Santander té més temporades de primera que el Mallorca. Les Palmes. Les Palmes. El Real Saragossa. El Saragossa. El Saragossa ha guanyat no sé quantos copos, sis copos, crec que... Una recopa. Una recopa, sí, sí.
Bé, això m'ho has permet començar a parlar una miqueta. En Xavi, que és un tio que fa de ser professor de la universitat, escriu llibres, té aquest llibre del FC Barcelona, Història, Política i Identitat, fet per ell, amb en Jim O'Brien, no?
I en Jordi de San Eugenio, un llibre ben interessant, on aquí supos que parles de tot aquest tema del Barça, del que significa el Barça, i de com el Barça encara, d'alguna manera, intenta resistir-se...
com pot, no?, Laporta ho intenta com pot, en aquesta base ja a la ultraprofessionalització, mercantilització, i no sé si ja, o una mica, sent de soci, o una mica ser una societat, diguem-ne, no anònima, però sí una empresa, no?, diguem-ne.
Sí, el llibre va ser una manera de poder fer una reflexió una mica més crítica sobre el que és el Barça, sobretot des d'una perspectiva al marge del futbol, perquè al final el Barça com a associació també no deixa de ser, possiblement, l'últim gran reducte d'aquella estructura social catalana que la formaven les caixes d'estalvi, la formaven les associacions, la formava...
el Barça, és a dir, una ciutat catalana que també es va diluint en el món de la globalització. La voluntat era veure aquest Barça des de la perspectiva històrica, política, social, identitària, i sí, evidentment, com la globalització acaba afectant aquest model, que és una identitat corporativa concreta, una identitat històrica del club,
evidentment una manera d'entendre aquesta associació i com s'integra en el mercat global el Barça deixarà de ser una associació sense ànim de lucre jo crec que ara mateix a curt termini no però sí que és veritat que s'ha de comportar com una multinacional de l'entreteniment per tal de poder ser competitiu i aquest equilibri és molt difícil d'aconseguir els aficionats locals demanen al Barça que es comporti amb aquells valors fundacionals, recordem-los catalanitat, universalitat
democràcia i club multisportiu. Són els valors fonamental que Gamper li dona a 1908, després de la primera gran crisi del club, que gairebé el porta a la desaparició. Però a la vegada el Barça avui ha de guanyar Copes d'Europa i els seus aficionats no només són uns aficionats que són, diguéssim, socis, aquests 150.000 socis que es posen nombres rodons, sinó que estem parlant de 400 milions de seguidors a nivell internacional, igual que el Madrid, no? Aquests seguidors a nivell internacional...
suposo que els importa ben poc la catalanitat del Barça i el que volen és que la Minyama el faci gols i que, evidentment, acabi generant un producte d'entreteniment com el que es poden esperar de qualsevol franquícia de l'NBA. Nosaltres, en el llibre, expliquem un cas molt interessant per explicar aquesta dicotomia local-global, que és quan el Barça va als Estats Units...
Si us en recordeu, van fer una gira nord-americana producte de la renovació de la corta de Municef i de l'obertura de l'oficina Nova York. Ells arriben als Estats Units i nosaltres el que vam fer va ser monitoritzar les diferents notícies que van sortir durant aquella setmana, que el Barça era als Estats Units. Estem parlant del voltant de 170 notícies que es van publicar, el Barça aquí es va portar superbé. De fet, en tot el llibre ens ha ajudat molt el club a nivell de cedir-nos documentació.
I el Barça ens va cedir en aquest cas el clipping de premsa d'aquella setmana d'accions als Estats Units. La premsa internacional, hi havia al voltant de 170 notícies que es havien publicat a nivell mundial, en cap moment va parlar de la singularitat del club. I en tot moment el va associar i el va equiparar a una franquícia de la NBA o de la National Football League.
Això ens diu moltes coses, també és veritat que el Barça tampoc va comunicar en aquell moment que ells eren d'una estructura societària molt singular, una estructura associativa molt singular. El Barça tampoc va tenir en aquell moment la decisió estratègica de dir, no m'explica que som diferents als Estats Units, no, no, ja ens interessa que ens comparin amb una franquícia de la NBA.
Però, clar, el Barça, quan s'ha projectat a nivell internacional, s'ha comportat d'una manera que, a nivell local, no ha sigut així. I si no, fixeu-vos-hi en la manera com els aficionats del Barça en un moment determinat, l'1 d'octubre, molts aficionats locals van demanar que se sospengués el partit, malgrat la sanció, mentre que hi va haver una part del vestidor que va dir naï del Paraguay, nosaltres volem jugar perquè, evidentment, com a esportistes no ens podem permetre
aquesta ascensió. Per tant, aquestes tensions local-global és el que intentem analitzar al llibre.
Jo crec que això és un tema interessant, perquè quan ell ho parlava, en Xavi, Tolo, moltes vegades aquesta discussió que ell posa, que és aquest soci i aficionat local, ho posen pel Mallorca, per l'aficionat mallorquinista, tenim aquesta discussió de dir no entenem aquesta poca identitat que té el Mallorca i aquesta poca recerca que fa el Mallorca de captivar el seu propi producte local. I és que
El Mallorca ja no és una societat esportiva, és ja el propietari americà. Per tant, aquest desal·lament del Mallorca ja el vivim, no? És que aquí hi ha una diferència que jo pens que és cap d'alt. És cap d'alt. El Barça, el Madrid, l'àtic club... I os asuna, no? I os asuna, encara romanen que els propietaris... Són els socis. Són els socis.
Això, per un costat, té un punt romàntic, però jo no sé si pot tenir un punt competitiu... No ho sé, és una pregunta. Si pot tenir un punt competitiu suficient per competir davant franquicis com el City, el PSG, inclús el Liverpool. Clar, fixem-vos... El Madrid li està bastant, no?
Però alerta, perquè el Madrid ha donat una passa, està a punt d'una passa a la societat anònima. Jo crec que és interessant analitzar per parlar de tot això, veure l'entorn amb què competeix el Barça i el Madrid, Atlètic o Sassona. També el Mallorca. Si agafem dades de l'any 2023, que és el darrer any del qual jo diria que puc tenir unes dades fiables, monitoritzant la totalitat
De les propietats de les 5 grans lligues europees, dades cedides per Bloomberg, per tant, aquí en l'entorn periodístic sabem que Bloomberg és una agència de notícies de totalment confiança i per tant ens en podem fiar. Estem parlant, atenció, d'acord amb el tipus de propietat, 55 clubs europeus són d'inversors privats de més d'un milió d'euros de capital, 16 són...
dels seus socis, comptant Barça, Madrid Atlètic i Osasuna, 12 de fons d'inversió, 5 de fons sobirans, i aquí entren el Paris Saint-Germain, el Granada, etc. 5 de corporacions, d'empreses, per exemple estem parlant del Bayer Leverkusen, i 5 d'accionista atomitzat, per exemple la Real Societat.
Si ho mirem per origen geogràfic, 56 clubs són de propietat local del país, 7 d'altres països europeus, és a dir, és capital intern d'Europa, 17 americans, i aquí ara ja serien 18 comptant en el cas del... Un d'ells és el Mallorca. Aquí és un del Mallorca. Correcte, i un altre seria l'espanyol. Sí, correcte, correcte.
6 de països de l'Orient Mitjà, 6 d'altres països asiàtics i 6 d'origen atomitzat geogràficament del capital. Per tant, clar, fixem-nos que l'entorn en què competeix el Mallorca, l'entorn en què competeix el Barça, el Madrid...
és d'una, diguéssim... Salvatge. Salvatge. D'una complexitat brutal, des del punt de vista d'on t'arriben els diners. I de tots aquests, a mi, els que realment crec que estan fent, i permeteu-me l'expressió, també, un dopatge
espectacular a la indústria, són aquells que principalment estan vinculats a fons sobirans. Perquè, si us hi fixeu, estem parlant d'aquí tenim un club, com pensa el Paris Saint-Germain, que està, diguéssim, trencant la piràmide competitiva francesa. L'està trencant, perquè, evidentment, no hi ha competitivitat. Té un estat darrere. Té un estat al darrere. Estem parlant d'un Newcastle, que té no només un estat darrere, sinó que té
realment el príncep areu de la corona, Mohammed Bin Salman, estem parlant d'un siti, que estem parlant d'un siti en el qual no ens en oblidem, el siti Mubadala, que al final és el gran fons sobirà d'amirats àrabs, Mubadala, d'Abu Dhabi concretament, no, d'amirats àrabs, Mubadala té el mateix xermen que el xermen del siti.
I mentre el Citi estava investigat per la Premier, paral·lelament Mubadala firmava un acord d'acció estratègica amb el govern de Downing Street. És a dir, inclús l'entorn econòmic i l'entorn polític van molt lligats a la mà en aquest moment. Deixem que fiquis a banya un segon. Perquè seré un poc maliciós. Com sempre. Seré un poc maliciós. Perquè hi ha gent que diu que el Madrid també té un estat a darrere.
Jo crec, perquè si tu mires, per exemple, les darreres notícies que han aparegut en l'entorn del Real Madrid, et diu que el Real Madrid tindrà una requalificació de terrenys de Val de Bebas, novament, una nova requalificació de terrenys de Val de Bebas, que al final estem parlant de terrenys que passaran de sol esportiu a sol terciari, per tal de fer el gran hub d'innovació i tecnològic de Madrid d'acord amb la comunitat de Madrid.
Que no celebrava el Madrid, ja a la castellana, quan tenia la famosa antiga ciutat esportiva, no? Recordem també fins a quin punt
El Real Madrid és el primer que utilitza les grans palanques per tal de salvar els contes. I Flora Tino Pérez presenta a l'Assemblea de Compromissaris d'aquest any i diu, escolta, jo tinc dret a plantejar, inclús davant de vostès, un canvi de propietat del Real Madrid, entre altres coses, perquè quan jo vaig arribar el Real Madrid estava a punt de la ruïna, gràcies a mi hem salvat el club i per tant ara us plantejo un model de propietat. Un 10%, no? Un 5%.
Un 100%, que ell ho compara amb la propietat que té el Bayern Múnich, no? Clar, però el Bayern de Múnich és una estructura... Sí, ell pot fer aquesta reflexió, el que passa que hauríem d'entendre també el model alemany, en el qual el model alemany és aquest model de la propietat dels 50 més 1. És a dir, els clubs han d'estar màxim un 49% participats per empreses externs. El cas del Bayern de Múnich és encara més interessant, perquè el Bayern de Múnich està participat
per les tres grans empreses de Baviera. Si no recordo malament, estem parlant Allianz, Adidas i Audi. Per tant, clar, les tres grans empreses de Baviera, participants del Bayern de Múnich, a més a més, li dona capacitat també de reglament territorial. És clar, aquí, jo amb els periodistes de Barcelona sempre parlem, no? Escolta, el Barça hauria d'evolucionar cap a un model 50 més 1?
evolucionar amb un model 50 més 1 sempre i quan l'economia catalana t'ho permeti. Perquè si l'evolució del model 50 més 1 és que tu tinguis un propietari d'Àsia, de Japó o d'Estats Units que té aquest 49% d'accions i per tant et pugui marcar fins i tot determinats canvis en el plantejament, en la narrativa del club...
Jo com a soci, com a aficionat al Barça, no hi estic d'acord. Però, en canvi, si tu tens, com el Bayern de Múnich, que les grans empreses, les tres grans corporacions bavareses, són sòcies estratègiques del club, a mi, caram, no hi ha problema.
Tot això és molt interessant, Xavi. A mi m'imagina quan t'ho estàs explicant una pregunta i és fins a quin punt aquest model de clubs que s'està instaurant al món quan surts de les societats de clubs que són dels socis, com aquests quatre clubs que en parlen de l'estat espanyol, es provoca un desarrelament
del seu aficionat. Ja sabem que, per exemple, el United sí que té un desarrelament i hi ha una facció de United que ja no és ben bé del Manchester United. Van crear un altre club. I ben que dir això perquè, per exemple, a Barcelona hi ha una pujada brutal dels clubs de barri. Estic parlant del Sant Andreu o de l'Europa, que està tenint un...
una reviscolada, que jo me fa envoia, per exemple, l'Europa, que a sobre està funcionant molt bé, inclús la primera rev. Aleshores, fins a quin punt els clubs aniran perdent aquest arrelament amb el seu seguidor de sempre, diguem-ne. Jo aquí faig una reflexió, i que potser hi ha companys meus de...
de la universitat que no me la compren, perquè parlar de futbol també ens permet a la universitat gairebé parlar del sexe dels àngels, malgrat que intentem aplicar una certa metodologia. Però al final és una anàlisi qualitativa de tot plegat. Jo us diria que
La meva percepció i la meva teoria és que avançarem cap a un escenari de doble nivell. És a dir, un escenari en el qual viurem el futbol de barri i un escenari en el qual tindrem la lliga
a esports, als grans clubs, al Barça, o inclús una futura Superliga Europea, o la pròpia Champions, com aquelles competicions en les quals anem a buscar l'element d'entreteniment. És a dir, el futbol, de veritat, el anirem a buscar en el futur, en els clubs de barri, i el futbol
diguéssim, com a entreteniment, l'esbarjo del cap de setmana, igual que aquell que mira la Super Bowl, l'anem a buscar en aquests grans clubs. Però ja no hi haurà aquella identificació. Jo crec que hi serà a nivell local, és a dir, la gent del Barça, a nivell local, no pots negar que continuarà sent del Barça. És el mateix que vosaltres aquí a Palma...
hi haurà una identificació permanent al Mallorca, encara que el Mallorca sigui propietat d'uns americans, o en un moment determinat, diguéssim, tingui un accionista d'un altre país. Però a mi els clubs de primera divisió, si ve és veritat, però estic parlant de Barça-Madrid principalment, o aquests clubs que havien propogut la Superliga Europea, o són els grans clubs tops de la Champions, aquests clubs al final sí que mantindran el seu aficionat, òbviament, n'estic convençut,
Però el producte que fan, o sigui, l'esport, és un producte d'entreteniment per ells. Ells, si mirem la seva compte d'explotació, mirem el seu model de negoci, el mirem globalment, ells no fan futbol. Ells fan entreteniment. Un entreteniment que és mediatitzat. I aquí estem parlant també entre periodistes. Per tant, nosaltres hem d'entendre que ells fan un entreteniment que és necessari per garantir inclús la pròpia estructura mediàtica, el propi negoci mediàtic. Llavors,
el futbol, l'essència del futbol, és possible que el anem a buscar al Nou Sardenya, que el anem a buscar al Narcissala, que el anem a buscar en el futbol de tercera ref, de quarta ref, perquè allà...
tocaràs aquella futbolística. Aquella essència. Però el Madrid, el Barça, el Bayern i el Múnich, tots aquests clubs sempre seran top i sempre estaran a primer lloc. Però com a equips del Mallorca, on també s'estan fent passes cap a un producte d'entreteniment, que el que ven no és el tema esportiu, sinó tot el que envolta el futbol. I més amb la renovació que hi ha hagut del Somboix.
Fins a quin punt són conscients aquest nou propietari de tot aquest nou futbol que si no romans a primera divisió el producte no val la pena? La pregunta és molt pertinent perquè és una de les grans discussions que hem tingut amb companys. La percepció que el nou propietari, els nous propietaris, en molts casos no entenen que el futbol
és, a diferència del que passa als Estats Units, i tu ja has viscut uns quants anys, és un esport de relament territorial, jo crec que és cert. És a dir, quin és el gran problema de molts propietaris? Que ells es pensen que compren un equip de futbol igual que compren una franquicia de l'NB. Correcte. I això, si bé és veritat que el model de negoci pot ser similar, perquè no us en oblideu, quan aquí el Colberg arriba al Mallorca, el primer que fa...
és intentar veure quins aspectes de Fenix es podien aplicar aquí. I ells apliquen estricto sense un model de gestió nord-americana en el Mallorca. I comencen a desenvolupar un meet and greet amb l'artista, fins que els surt el tiro per la colata, comencen a desenvolupar un túnel clap a l'estil del que tu pots veure perfectament en Lincoln Financial Field,
o el que pots veure precisament a l'estadi del Citi, comencen a desenvolupar els càterings d'Estadi de Michel Amí mitja part, etc. Tot això es potencia amb el nou Estadi de Somoix. Però, clar, fins a quin punt aquests nous propietaris, i ara no agafo el Mallorca d'exemple, agafo l'espanyol, Xengan Xengan tenia que l'espanyol era més que un simple negoci, que era un sentiment d'una part important de la societat catalana.
Jo tinc la percepció que és molt difícil que ho sàpiguen. És impossible. Home, fixeu-vos en una cosa. Apareix la Superlliga. La Superlliga es para per interessos geopolítics del Paris Saint-Germain, del govern de Downing Street, sobretot. És a dir, en el moment que la Superlliga es posa en marxa,
És evident que hi ha molts aficionats dels clubs britànics que es revolten contra un model de superàntica, però aquí hi ha una cosa que és claríssima. El Paris Saint-Germain, si us heu fixat, de cop i volta no li interessava la superàntica, sinó que el que li interessava era controlar l'Eca, i per altra banda, si miràveu el document estratègic del govern de Downing Street per superar
el que era el Brexit, hi havia una pàgina del document, del pla estratègic del govern britànic, que deia utilització de la Premier League com a element de... com a actiu de projecció cultural. Això l'han fet bé, eh? Per tant, el govern de Downing Street era el primer que estava en contra de la Superlliga per un motiu, perquè perdia el gran ambaixador cultural britànic, que és la Premier League.
Dit això, si us hi fixeu, és que els propietaris dels clubs que estaven en el negoci van haver de fer front a la ràbia dels seguidors. Perquè fins i tot, perquè els seguidors van dir-los, escolti, vostè què fa, no? Vostè què fa de trencar la història del futbol britànic, que en teoria som els garants de les essències del futbol des de 1871?
Per tant, jo la meva percepció és que no ho entenen, encara ara. I per això es produirà aquest procés de separació entre el que és el futbol modest, que mantindrà aquestes essències, i el que serà un futbol que jo li dic que s'ha disneyitzat o que s'ha convertit en un entreteniment que és quelcom necessari, de fet, per la gran indústria dels mitjans, perquè no us en oblideu d'una cosa. El futbol...
l'esport en general, però el futbol a Europa, o en aquest cas el futbol americà als Estats Units o el bàsquet, són els únics productes mediàtics que encara es poden consumir en directe juntament amb els telenotícies. I, per tant, com a únic producte mediàtic que s'ha de consumir en directe per l'emoció que genera, perquè l'emoció no és transportable a una OTT, a una plataforma, doncs, evidentment, per això val tants diners. I per això estan aguantant els preus dels tenders audiovisuals.
Això és interessant. El que passa és que d'aquesta exposició que estàs fent, em surt un dubte molt gran. El Madrid ja està donant les primeres passes per tenir una part societària que no dependrà dels socis.
Ja en Florentino ho ha dit. Sí, sí, sí. Clarament. És aquest 5%. Clar. Jo al Barça el veig com a l'Ectic Club, inclús a Sassuna. Diria més al Barça i a l'Ectic Club. Molt vinculats als seus socis, no? Sí. Encara. Sí. I per la identitat. Veig un punt identitari que és cap d'alt. I no ho sé, no ho sé, ho desconec, eh? Ho desconec.
Si la societat catalana acceptaria, més que la societat catalana... S'ha de culer, no? Sí, els culers de soca, els socis, que el meu predier és soci, jo soc soci, el meu fill serà soci, el meu net serà soci, acceptaran això?
I sobretot, si el Barça, per poder competir en aquest món, estarà obligat a fer-ho. És que aquí jo crec que hi ha dues qüestions. La primera és, el Barça s'ha de transformar en societat anònima esportiva per poder competir en aquest món? Jo crec que no. Perquè no estem parlant d'un problema de propietat. Estem parlant d'un problema econòmic i de governança, que són coses diferents. Si el Barça és capaç de gestionar-se professionalment...
si és capaç d'entendre que no s'ha de gestionar com una família, el Barça pot competir, perquè el Barça té prou poder de marca per generar negoci. Si mirem les marques dels grans clubs de futbol, el Madrid té un valor de marca de 1.9 bilions d'euros, el Barça el té d'1.5 aproximadament. És molt poc en comparació amb les grans marques mundials, perquè Apple és 500 vegades superior al Madrid al seu valor de marca, però...
Al final, estem parlant que el Barça, inclús amb els anys dolents que ha tingut, s'ha mantingut en el top 3 d'equips amb millor valor de marca. I, per tant, amb més capacitat de generar engagement, amb més capacitat de generar productes. Segués el United en aquest nivell? Aquest any ja no. Aquest any ja no. És el primer any. Aquest any ja no. Però el United s'hi ha mantingut sempre per l'històric, perquè va ser el primer club que va fer una transformació del club amb una multinacional de l'entreteniment.
Però en el cas del Barça, això ho hem parlat també amb diferents periodistes i amb precandidats i economistes de l'esport a Barcelona, que evidentment sempre hi ha rebombori al Barça, al final no deixa de ser com la Generalitat de Catalunya, que hi ha sempre un entorn que genera molta notícia. Però tothom té clar que en Barça, de moment, que hi ha més un problema de govern... No hi ha, és més un problema de governança.
i de capacitat de generar ingressos, que no pas un problema de propietat. Per què? Perquè al final el Barça, malauradament, funciona com una entitat política. Quan arriben les eleccions, canvies el bord, canvies la junta directiva, i aquesta junta directiva amb cascada canvia tots els alts executius.
I ara el 26 hi ha eleccions. Hi ha eleccions, i per tant, què passarà? Llavors, tu parles amb els executius del club, els que ja fa anys que hi són, o que han estat molts anys allà dintre i que han aguantat diferents presidents, i et diuen que el gran problema és que el primer any d'un nou president és un any perdut, i el darrer any del president també és un any perdut. Per tant, això funciona com una legislatura política.
Per tant, la capacitat de maniobra, això ho expliquem en el llibre, la capacitat de maniobra que tenen els executius del club per poder competir amb clubs que són societats anònimes i esportives i que, per tant, tens un shake, per exemple, el Mohamed Bin Salman, o el Nasser Al-Khalaifi, o el Sherman de Mubadala,
que en el cas del City Football Group poden executar mano militari, que es diria vulgarment, determinades decisions estratègiques, Ferran Soriano està tranquil·líssim. Recordo una conversa amb el Ferran que em deia que passar d'un entorn com és el Barça a un entorn com és el City, que els propietaris del City, el City Football Group, només et demana resultats econòmics, directament no et dona ni ordres polítiques,
a diferència dels catarians, això és molt interessant quan parles amb ells, un club gestionat per Catari i un club gestionat per Emirats Àrabs, són dues cultures diferents de veure la gestió. El Ferran diu, això és glòria.
Tu vols prendre una decisió estratègica, la prens. Ja està, no? Perdona, i en el cas del Barça, parlàvem amb gent, no? És una qüestió de governança i de gestió d'ingressos. Si som capaços de, al club, generar ingressos igual que els generen els altres clubs i aprofitar aquesta força de la marca per treure noves línies de negoci, tu pots competir.
A partir d'aquí, què passa al Barça? Doncs que, evidentment, el Barça, per el fet que és una associació, hi ha molts mecanismes que són molt més complexos.
És que això que estàs dient és molt perillós. És molt perillós perquè... I perquè... T'adona a entendre... Clar, jo m'agradaria que el futbol no perdeix aquesta essència. Perquè això que estàs dient...
si ho transposam o traslladam a lo que són els estats, què vol dir? Que una dictadura seria més fàcil deduir que una democràcia? Bueno, planteja-t'ho. Estàs dient això? No, jo el que t'estic dient és mirar el CEO, mirar el CIS,
Què et diuen els joves? Clar, m'entén... Sí, sí, sí. És un tema problemàtic. Això és molt perillós. És a dir, que la democràcia, que un club com el Barça, que cada 4 anys pugui triar gent, això faci... Cada 6 anys, ara. Oh, perdona, sí, cada 6 anys, sigui un entrebanc de gestió i que no pugui competir contra clubs que són dictatorials...
Tolo, si no es gestiona bé, si no es gestiona bé i no s'entén bé el mecanisme, tens un problema. Però aquí ve la següent pregunta. O sigui, és brutal, això. És brutal, és brutal. El Madrid té unes pseudoeleccions, perquè... No, és impossible. Clar, però aquí és com tu muntes els estatuts per tal de poder trobar candidats. La manera que el Madrid...
té de limitar els candidats, quina és la modificació estatutària que ha fet Florentina. Exacte. Que fa pàcticament impossible tenir un contra encara. És brutal això que ens has dit. El Barça té eleccions cada 6 anys i ara el 26 toquen eleccions.
Quan el soci va votar, que sap tot aquest cap on va el futbol, sap tot el tema del club estat, hi ha moltíssima informació, què pesa més en el soci del Barça? Els resultats de la darrera temporada. Encara el tema esportiu. És igual si el club està mig arruïnat o no hi està, si el camp nou està acabat o no hi està. Perdona, jo crec que les eleccions de Bartomeu van ser que és d'allà on plora la criatura,
les eleccions que van posar Bartomeu a la presidència, des del meu punt de vista, és la gran demostració de què passa. És a dir, Bartomeu fa un triplet, 2015. L'any de Luis Enrique, no? L'any de Luis Enrique, fa un triplet, i els aficionats automàticament donen una victòria claparadora a Bartomeu.
i Bartomeu endeuta el club d'una manera espectacular, no controlant el sostre de despesa i fent unes renovacions que el Barça no pot assumir. Quan arriba a la porta, el que vol fer és amortitzar tot l'endeutament, per tant, imputa unes pèrdues de 400 milions d'euros al primer exercici i de partir d'allà intenta arreglar la situació. I la porta se'l pot criticar també per moltes coses, però en tot cas, fixeu-vos que tot el que és la gestió del Barça,
té una sèrie d'elements molt positius, que és aquesta democratització del club, aquesta idea de la democràcia del club, que està en els seus valors fundacionals, però que en el moment en què el poses a competir en aquest entorn que jo us he descrit en aquests moments... És que és perillós.
Perillós, sí que si al final el soci té la oportunitat de votar, és a dir, de triar el seu màxim representant i l'únic que pesa és el resultat esportiu, això és molt perillós, també. Jo t'he fet una reducció a l'absurd, ara, però cert, és a dir, el resultat esportiu és molt important i llavors tothom té clar que, per exemple, si Laporta aquesta temporada... No guanya res. No guanya res. Pot perdre les eleccions, però si Laporta, per sort, el Barça... Guanya Lliga, Champions... Guanya i té una temporada còmoda, Laporta és molt difícil que el batis...
Per començar, pels resultats, però per altra banda, perquè Laporta és un animal polític. Té discurs. Té discurs. Però fixa't, quin és aquí... O sigui, on estava? Si analitzem, per exemple, els diferents precandidats que han anat sortint a la palestra, bona part d'aquests precandidats estan jugant la carta d'intentar fer veure al soci que no només els resultats esportius manen, sinó que hi ha tota una sèrie d'elements que són vinculats al model de negoci que el Barça ha de tenir de cara al futur...
que Laporta possiblement ha tingut errors i no ha acabat de gestionar correctament i que per tant es podrien fer les coses millor, del tipus Barça Studios, quins socis estratègics té? No precisament aquells que li donin millor, diguéssim, capacitat de generació de negoci futura. Com ha anat el, diguéssim, tot el que és, o com s'està portant a terme la gestió de BLM, que és la gallina dels ous d'or. És a dir, hi ha tota una sèrie de...
el nou patrocini, el nou soci digital del Barça, que va sortir publicat fa relativament poc, que era una empresa que havia creat les seves plataformes a les xarxes socials, feia relativament poc. És a dir, hi ha tota una sèrie de qüestions de la gestió del dia a dia de la Junta del Jan Laporta, que en aquest sentit van més en la línia de tot el que és la gestió econòmica del club, que no pas la gestió esportiva, que...
aquests precandidats s'hi estan agafant per dir que la gestió podria ser molt millorable però per què ho fan això? perquè saben perfectament que en oratòria i a la vegada des del punt de vista esportiu sortosament en aquests moments la porta té guanyades les eleccions llavors si anem a fer una anàlisi molt més científica de tot plegat tant en Jan Laporta s'hi guanya
com si guanyen altres precandidats, que guanyen millor, diguem-ho així, o que porti millor projecte, han de tenir clar que el Barça és, agradi o no agradi, sigui societat anònima o no, és també una multinacional de l'entreteniment. Per què? Perquè el Barça produeix entreteniment. Un entreteniment que és mediatitzat, un entreteniment que ha de generar negoci, i si aquest entreteniment no genera negoci,
El cercle virtuós no funciona, perquè només generant negoci tu pots fer front al que dèiem, és a dir, aquests clubs d'estat, aquests fons d'inversió que inverteixen, aquestes grans empreses, diguéssim, de caràcter clarament del sector de l'oci i l'entreteniment que inverteixen en clubs de futbol...
Tu has de competir amb aquesta colla. El Barça competeix amb Disney, però també competeix amb el Madrid, competeix amb el Manchester i competeix amb qualsevol altra societat, amb... Vaya com, no?, posem per cas. Ens queda poc temps, haurà de tornar un altre dia, perquè se'n queden 11 minuts, en Xavi. O en truqueu. Amb aquest tema, si jo et ho telefonam, exacte, aquest tema...
Per exemple, perquè tu dues, i jo crec que val la pena fer-li amb algun esment, sempre en parlàvem tu, que és aquest repartiment dels drets televisius que fan que Premier i Espanya sigui tan diferent. A què es deu? Per què els equips anglesos petits poden fer, poden llevar, per parlar d'exemples clars, fitxatges a equips pràcticament top de la Lliga Espanyola?
Un dels motius és, efectivament, el sistema de repartiment de drets de televisió. Per començar, la Premier League ha estat històricament la lliga que ha millor gestionat aquesta venda col·lectiva de drets des del seu inici. Per tant, això ja li ha donat un avantatge competitiu.
I el futbol anglès, l'estructura que té el futbol anglès, la manera que tenen de mediatitzar-lo, els camps, l'ambient, també fan que el producte sigui un producte rodó. Clar, anem a veure dades. Mirem els contractes actuals. Premier League, període 25-29, ingressos nacionals, 7.824 milions d'euros. La Lliga, recordem que ara ha renovat el tènder aquesta setmana, però estic parlant del tènder actual, 22-27, 4.950. La Lliga francesa,
està en una crisi espectacular. Anualment estem al voltant dels 500 milions d'euros. Bundesliga, període 25-29, 4.484, i la sèrie A, 24-29, 3.200. Déu-n'hi-do, Itàlia, també, com ha perdut, eh? Déu-n'hi-do. Clar, si fas la compartida amb altres competicions, si anem als Estats Units, això ja és espectacular, perquè, diguéssim, si feu la comparació amb la NFL...
els drets anuals de la NFL, que és el futbol americà, són 11.000 milions. Uau, uau, uau. Llavors, com reparteixen? Aquí hi ha la clau de tot plegat. La Premier League, des de fa molts anys, el 50% dels ingressos es reparteixen igual a tots els clubs. El 50% de tots els ingressos. 25% d'acord amb criteris esportius i 25% depenent del nombre de visualitzacions televisives.
En el cas d'Espanya, estem parlant que el 90% dels ingressos van a la Lliga a primera divisió. Per tant, aquí imagineu-vos què suposa passar de primera a segona. Però aquí estem parlant que a la Lliga Santander el 50% es reparteixen igual entre tots els clubs,
i en aquest cas la resta, el 25% d'acord amb el rendiment de les últimes cinc temporades i el 25% restant segons la reputació social. Això inclou el tiqueting que hagis fet i altres variables menors vinculades a la reputació. La Bundesliga no hi ha redistribució equitativa de cap percentatge i tot es basa en el nombre de...
Es basa en la performance. El rendiment esportiu. El rendiment esportiu determina la distribució. La lliga francesa, el que és la menys important ara, perquè com dèiem abans està en una crisi espectacular, estem parlant del 47% és distribuït igual a tots els clubs, el 28% en funció del rendiment i el 25% d'acord amb l'audiència televisiva i a la sèrie A el 40% és distribuït igual i el 30% depèn de les audiències de televisió.
Per tant, fixem-vos que cada lliga fa una mica el seu equilibri. Però jo, en els meus estudiants, sempre els hi poso un quadre, que és el moment en el qual es va fer el canvi a Espanya de drets. Si us en recordeu, de la venda individual, la venda col·lectiva, estem parlant del final de la temporada 15-16. Si mirem aquell moment, imagineu-vos si era espectacular la diferència econòmica entre la Premi i la Lliga Espanyola,
La Premier, la temporada 14-15, que era la darrera que a Espanya hi havia drets individuals, la Premier, el guanyador de la Premier es va emportar 138 milions d'euros d'ingressos audiovisuals. El darrer, que va baixar,
es van portar 90,8 milions d'euros. Això serà brutal. 90 milions d'euros. 90 milions d'ingressos al QE de la Premi. Crec que no ha tornat a pujar, però... Si mirem, en aquest cas, la temporada 14-15 a Espanya, el Barça, que va guanyar la Lliga, amb repartiment individual, estava a 160 milions d'euros.
el Madrid, 156, però el tercer va ser el València. Quant va cobrar el València aquell any de drets audiovisuals? 48 milions d'euros. La meitat que el darrer de la prèmia. La meitat que el darrer de la prèmia cobrava...
el tercer de la Lliga Espanyola. I tens la dada que va cobrar el darrer de la Lliga Espanyola. Sí. Leibar, 13,8. Ridícul, ridícul. Ridícul. Clar, davant d'aquesta situació... El Mallorca jugava segon en aquests moments. Sí, sí, sí. Clar, davant d'aquesta situació, era evident que la Lliga Espanyola havia de fer un canvi. Ara penseu que l'última que queda de les grans lligues europees, la portuguesa,
perquè evidentment la distribució, o sigui, la venda col·lectiva de drets s'ha demostrat històricament molt més eficaç, sobretot per l'efecte Carter, a l'hora de maximitzar els drets dels ingressos audiovisuals.
L'últim tender audiovisual de la Lliga espanyola, que arribarà al voltant dels 6.000 milions d'euros fins l'any 32, estem parlant que gràcies a les accions que ha fet la Lliga, promoguda per la Lliga, per tal que els clubs millorin el seu producte audiovisual, el producte audiovisual aquest que es dona al pre i al postmaig, i a la mitja part, i la lluita contra la pirateria, la Lliga espanyola ha pogut revaloritzar els drets un 9%.
és una barbaritat en comparació amb altres anys i sobretot des del punt de vista que els drets audiovisuals estan molt estancats. És a dir, el gran creixement dels ingressos dels clubs de futbol sobretot són els ingressos comercials. Uau.
Déu-n'hi-do, no? Tota aquesta informació, perquè ara que deia Portugal, precisament Portugal, que és una lliga que amb menys seguidors, perquè també és un país més petit, així de clar, però els tres grans clubs portuguesos, Porto, Benfica i Sporting, sí que encara segueixen mantenint un vincle important amb els seus socis, i a més a més són clubs poliesportius tots. Correcte. I el Benfica no participa del negoci dels drets, perquè entre altres els té ell. Simplificant, podríem dir que la Premier té un repartiment més just?
històricament l'ha tingut més just, i per tant, com que l'ha tingut més just i el producte ha estat millor, ha estat molt més competitiva des de fa molts anys, des de l'any 92 que es crea. Clar, la Premier League es crea ja partint de la base que hi havia una negociació amb la British Sky Broadcasting per tal que la British Sky Broadcasting participés de la projecció internacional de la Premier. Per tant, la Premier neix de la mà ja de Rupert Murdoch, també.
Sempre vendrà la pregunta d'aquest seguidor que tenim a Tailàndia, d'en Xavi Bordó i Mallorquí, que sempre diu, sí, la Premier té aquest futbol espectacle que voltes parlar i tal, però la Premier després a Europa no guanya els títols, guanya molt més els equips espanyols.
Sí, clar, però per què guanyaven els equips espanyols? Perquè també els equips espanyols, els grans, el Barça i Madrid... Però també Sevilla ha guanyat títols europeus a l'Estat i Madrid, no? Villarreal també, darrerament, no? És evident que hi ha un fet esportiu que s'ha de tenir en compte, però hi ha una qüestió que és claríssima, que és que si tu analitzaves
quan hi havia el doble model de repartiment de drets, de venda de drets, individual i col·lectiu, si analitzaves una mica què passava a les lligues de venda col·lectiu i a les lligues de venda individual, veies que els clubs de les lligues de venda individual que jugaven a Europa eren més competitius perquè tenien molts més d'ingressos. I, en canvi, les lligues on hi havia un repartiment més equitatiu dels drets,
Eren lligues que la seva lliga com a tal era molt competitiva, però els clubs a nivell internacional tenien més problemes perquè tenien menys ingressos per poder fitxar. En un moment en què, com a dic, els drets audiovisuals eren essencials pel tancament dels comptes dels clubs. A Espanya, o ara, diguem-ho així, a nivell general el que veiem és que els drets audiovisuals estan en un període d'estancament, estan creixent en valors d'una xifra en percentatge,
Però el que creix amb dos xifres en percentatge són els drets, són els ingressos comercials. I això és allà on, per una banda, sí, el Barça i el Madrid s'ha d'agafar, però jo...
torno a l'inici del programa parlant del Mallorca, és allà on aquests clubs, com el Mallorca, també s'han d'agafar els ingressos comercials. Perquè això és la base perquè aquests clubs puguin competir. Molt bé. Aquest programa tendrà continuïtat un altre dia que venguis per Mallorca. Jo crec que sempre val la pena tenir-te en directe. Xavi Ginesta, moltes gràcies. Només faltaria. Torra, Ramon, moltes gràcies. La setmana que ve no farem programa perquè en tot té compromisos.
però d'aquí dues setmanes hi tornarem. Moltes gràcies també a Maria Oliver, que ha estat a la Vierda So, i, evidentment, moltes gràcies a tots els oients per escoltar-nos una setmana més, tornant d'aquí dues setmanes en futbol xat d'aquí Ona Mediterrània. Que vagi bé. Bona nit. Escoltes Ona Mediterrània gràcies al suport de les persones associades. Ajuda'ns tu també. Associa't. Fes créixer Ona Mediterrània.
Escoltes Ona Mediterrània, des de la 88.8 de la freqüència modular.