logo

L’Illa Sense Calma

L’illa sense calma és un programa setmanal d’Ona Mediterrània dirigit per l'escriptora mallorquina Roser Amills. Pastis de cultura per flipar sense drogues. Una hora d'irreverència sonora mallorquina, veus marginals amplificades i molta vida neuronal. Aquí la cultura es mira amb amor, i per això es qüestiona. Fer debat i disseccionar què funciona i què no, sense por ni vergonya, ens farà créixer. Cada setmana convidam als oïents, als creadors i activistes culturals, tots sense pèls a la llengua, i comentam maleses i males herbes amb humor. Sobretot, volem sentir la veu de la gent del carrer. La cultura que es fa a Mallorca no és patrimoni d’uns quants, sinó de tota la població. Quina cultura vols? Què trobes a faltar? Què sobra? A L’illa sense calma ens agrada dubtar del que donen per fet i del que ens volen vendre, repensar-ho tot i riure junts. Sobretot, de noltros mateixos. També penses que renegar és més saludable que el silenci còmplice? Vine a sabotejar la solemnitat amb noltros, ressuscitem les ganes de pensar i gaudir la cultura que mereixem. !!! Convidam tothom a participar: envia un àudio d'uns 30 segons al whatsapp del contestador simptomàtic 699395960. Apreciam les propostes clandestines i les intervencions imprevisibles, les persones que pensin, remuguin i vulguin sacsejar la vida cultural convencional amb les seves idees i utopies. Els teus comentaris, renecs i preguntes s’emetran sense filtres. L’illa sense calma és un programa setmanal d’Ona Mediterrània dirigit per l'escriptora mallorquina Roser Amills. Pastis de cultura per flipar sense drogues. Una hora d'irreverència sonora mallorquina, veus marginals amplificades i molta vida neuronal. Aquí la cultura es mira amb amor, i per això es qüestiona. Fer debat i disseccionar què funciona i què no, sense por ni vergonya, ens farà créixer. Cada setmana convidam als oïents, als creadors i activistes culturals, tots sense pèls a la llengua, i comentam maleses i males herbes amb humor. Sobretot, volem sentir la veu de la gent del carrer. La cultura que es fa a Mallorca no és patrimoni d’uns quants, sinó de tota la població. Quina cultura vols? Què trobes a faltar? Què sobra? A L’illa sense calma ens agrada dubtar del que donen per fet i del que ens volen vendre, repensar-ho tot i riure junts. Sobretot, de noltros mateixos. També penses que renegar és més saludable que el silenci còmplice? Vine a sabotejar la solemnitat amb noltros, ressuscitem les ganes de pensar i gaudir la cultura que mereixem. !!! Convidam tothom a participar: envia un àudio d'uns 30 segons al whatsapp del contestador simptomàtic 699395960. Apreciam les propostes clandestines i les intervencions imprevisibles, les persones que pensin, remuguin i vulguin sacsejar la vida cultural convencional amb les seves idees i utopies. Els teus comentaris, renecs i preguntes s’emetran sense filtres.

Transcribed podcasts: 9
Time transcribed: 9h 27m 6s

Unknown channel type

This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.

Title:

L’Illa Sense Calma: Art, mort i mística amb Enzo Elbaz

Summary:

## Exploració del vessant artístic i vital d'Enzo Elbaz En aquesta entrega de *L’Illa Sense Calma* a **Ona Mediterrània**, l'escriptora Roser Amills entrevista l'artista **Enzo Elbaz**. El programa profunditza en la trajectòria polièdrica d'Elbaz, des de la seva formació en laca japonesa a l'escola Massana fins a la seva etapa com a fotògraf publicitari a Londres durant els anys 80. ### La mort com a transformació: L'exposició a La Bàscula El nucli de la conversa gira al voltant de la seva nova exposició fotogràfica a Manacor, fruit de la seva experiència a les catacumbes dels caputxins de Palerm: • **Visió de la mort**: L'artista defensa una mirada occidental menys poruga cap a la mort, entenent-la com un procés que dona valor a la vida. • **Estètica de la momificació**: Les imatges capturen cossos preservats amb tècniques del segle XVII, presentats de manera lluminosa i serena, fugint de la tristor convencional. • **Connexió espiritual**: Es destaca la influència de la música de *Nick Cave*, utilitzada com a gènere d'autoconeixement i curació a través de l'art. ### Realitat cultural i activisme a Mallorca El programa inclou el *contestador simptomàtic*, on diversos oients i creadors expressen les seves inquietuds sobre el **panorama cultural**: • **Precarietat cultural**: Es denuncia la **fragilitat econòmica** dels artistes i la demora en els pagaments de l'administració pública. • **Identitat i territori**: El debat sobre el turisme de masses i la pèrdua de l'idioma i l'autoestima col·lectiva. • **El mestre Andreu Maimó**: Elbaz reivindica la figura del mestre i l'aprenentatge d'ofici, citant Maimó com a referent de generositat a Felanitx. > "L’art és una manera d’autoconeixement amb el desconegut que és cada obra; la creació és el que permet continuar viu." ### Reivindicació de l'espai públic i la natura l'artista clou l'entrevista criticant l'individualisme del sector i proposant una "acadèmia anarquista" a l'aire lliure. També fa una crida a preservar les fonts i l'aigua subterrània de Felanitx com a patrimoni sagrat davant la degradació urbana.

Tags:

['Ona Mediterrània', 'L’Illa Sense Calma', 'Enzo Elbaz', 'La Bàscula', 'fotografia', 'Palerm', 'Andreu Maimó', 'Felanitx', 'precarietat cultural', 'mística', 'contestador simptomàtic']