L’Illa Sense Calma
L’illa sense calma és un programa setmanal d’Ona Mediterrània dirigit per l'escriptora mallorquina Roser Amills. Pastis de cultura per flipar sense drogues. Una hora d'irreverència sonora mallorquina, veus marginals amplificades i molta vida neuronal. Aquí la cultura es mira amb amor, i per això es qüestiona. Fer debat i disseccionar què funciona i què no, sense por ni vergonya, ens farà créixer. Cada setmana convidam als oïents, als creadors i activistes culturals, tots sense pèls a la llengua, i comentam maleses i males herbes amb humor. Sobretot, volem sentir la veu de la gent del carrer. La cultura que es fa a Mallorca no és patrimoni d’uns quants, sinó de tota la població. Quina cultura vols? Què trobes a faltar? Què sobra? A L’illa sense calma ens agrada dubtar del que donen per fet i del que ens volen vendre, repensar-ho tot i riure junts. Sobretot, de noltros mateixos. També penses que renegar és més saludable que el silenci còmplice? Vine a sabotejar la solemnitat amb noltros, ressuscitem les ganes de pensar i gaudir la cultura que mereixem. !!! Convidam tothom a participar: envia un àudio d'uns 30 segons al whatsapp del contestador simptomàtic 699395960. Apreciam les propostes clandestines i les intervencions imprevisibles, les persones que pensin, remuguin i vulguin sacsejar la vida cultural convencional amb les seves idees i utopies. Els teus comentaris, renecs i preguntes s’emetran sense filtres. L’illa sense calma és un programa setmanal d’Ona Mediterrània dirigit per l'escriptora mallorquina Roser Amills. Pastis de cultura per flipar sense drogues. Una hora d'irreverència sonora mallorquina, veus marginals amplificades i molta vida neuronal. Aquí la cultura es mira amb amor, i per això es qüestiona. Fer debat i disseccionar què funciona i què no, sense por ni vergonya, ens farà créixer. Cada setmana convidam als oïents, als creadors i activistes culturals, tots sense pèls a la llengua, i comentam maleses i males herbes amb humor. Sobretot, volem sentir la veu de la gent del carrer. La cultura que es fa a Mallorca no és patrimoni d’uns quants, sinó de tota la població. Quina cultura vols? Què trobes a faltar? Què sobra? A L’illa sense calma ens agrada dubtar del que donen per fet i del que ens volen vendre, repensar-ho tot i riure junts. Sobretot, de noltros mateixos. També penses que renegar és més saludable que el silenci còmplice? Vine a sabotejar la solemnitat amb noltros, ressuscitem les ganes de pensar i gaudir la cultura que mereixem. !!! Convidam tothom a participar: envia un àudio d'uns 30 segons al whatsapp del contestador simptomàtic 699395960. Apreciam les propostes clandestines i les intervencions imprevisibles, les persones que pensin, remuguin i vulguin sacsejar la vida cultural convencional amb les seves idees i utopies. Els teus comentaris, renecs i preguntes s’emetran sense filtres.Time transcribed: 9h 27m 6s
results.
This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.
Title:
Generació Z i cultura: una visió de 17 anys a l'illa sense calma
Summary:## **Diàleg generacional sobre el panorama cultural a Mallorca** En aquest episodi de **L’Illa Sense Calma**, l’emissora **Ona Mediterrània** es converteix en un espai de *teràpia cultural* on tres joves de 17 anys —Carla Alba, Núria Ramos i Inés Nadal— prenen la paraula per desmuntar els prejudicis sobre la falta de criteri de la seva generació. El debat se centra en com els adolescents consumeixen, viuen i reivindiquen la cultura a les Balears. ### **Criteri propi i xarxes socials** • Les convidades defensen que el seu criteri és tan vàlid com el dels adults, tot i que es basi en experiències i llenguatges diferents. • Denuncien que sovint s'invalida la seva opinió amb l'excusa de la joventut, quan en realitat tenen una gran capacitat per diferenciar l'entreteniment dels continguts seriosos. • Reivindiquen les xarxes socials com la seva principal eina de descoberta artística i informativa, lluny de la visió superficial que tenen molts adults. ### **La precarietat cultural i la veu dels artistes** > "Molts artistes han de deixar de banda el que els fa sentir vius per poder viure en condicions." A través del *contestador simptomàtic*, diversos professionals del sector comparteixen les seves inquietuds: • **David Cabot** demana crear més xarxa entre artistes i fomentar el suport a la música local. • Es debat sobre la **fragilitat econòmica** i la dificultat de la professionalització, tot i l'existència d'ajuts com la **beca IEB** o el suport institucional. • Es reclama la tornada de la música en directe a Palma i la necessitat de sales petites per a projectes alternatius. ### **Espais de consum i noves propostes** • Les joves expliquen que busquen espais de pau com els voltants de la Seu o llocs històrics com el centre de la Misericòrdia a Palma. • Proposen iniciatives com microfestivals especialitzats, centres de debat real per a joves i espais de compartició de lectura fora de l'àmbit acadèmic. • Es discuteix la influència del reggaeton i el trap, mostrant una actitud crítica cap als **micromasclismes** i les lletres denigrants, apostant per una **visibilitat femenina** més forta en la música urbana.
Tags:['Ona Mediterrània', 'L’Illa Sense Calma', 'Cultura', 'Mallorca', 'Generació Z', 'Música urbana', 'Precarietat cultural', 'Palma', 'Artistes locals', 'Feminisme']