Escoltes Ona Mediterrània, des de la 88.8 de la freqüència modulada.
L'illa sense calma. Un programa presentat per Roser Amills. 60 minuts de teràpia cultural a Ona Mediterrània. They say I'm different cause I'm a piece of sugar cane. Sweet to the core, that's right, I got a rhythm. My great-grandma didn't like a foxtrot. Now, instead she spit, it's nothing buggy till I'm gonna try.
Una setmana més som na Roger Amis, de moment no he canviat, s'escriptora mallorquina que fa teràpia cultural amb voltros. Com sempre, provarem de dir el que queda pendent de dir i el que encara no sabíem ni què volíem dir, a una mediterrània. L'illa sense calma, el punt d'intersecció entre la cultura i la realitat ciutadana.
Bordea que volem entendre que podem fer plegats en sa cultura que sa cou a Mallorca. I avui ho mirarem amb uns ulls especials. Ho mirarem amb els ulls de 17 anys. Que ets l'edat perfecte per no que hi ha res. I ets l'edat de sa nostres tres convidades. Donant sa benvinguda a na Carla Alba, na Núria Ramos i na Inés Nadal. Moltes gràcies. Moltes gràcies.
Benvingudíssimes, estic molt contenta perquè avui mordireu, se suposa que és el que mordireu, el que vos agrada i sobretot el que no vos agrada de la cultura que se fa a Mallorca, en tots els àmbits.
Per començar, li deia als nostres oients que teniu 17 anys i sou públic, veniu amb qualitat de públic d'usuàries de la cultura. És així.
i que sou de sa generació que tenim els prejudicis, que tenim més anys que voltros, que no teniu criteri, que esteu totalment exposades a ses modes, a lo que diuen els influencers, a lo que surt a ses xarxes socials, i m'agradaria que m'expliqueu què penseu d'això. Així que, men, qui ets la primera que s'anima? Realment no teniu criteri, com molts adults pensen, o no és així?
Bé, sí que és vera que sempre molts diuen que invaliden la nostra opinió pel fet que som més joves i que no hem viscut tantes coses com els adults, perquè duen més anys. Però jo crec que el problema és que com nosaltres vències coses des d'una perspectiva totalment diferent de la seva,
ja és com que no és vàlid el que nosaltres pensam i que, bé, perquè justifiquen, no?, totes les seves opinions o els seus ideals amb el fet que han viscut més coses i duen més temps a sa vida, no?
però també troc que és que nosaltres, sí que és veure que ells han viscut molt més anys, però nosaltres també hem viscut altres coses molt diferents que ells, no? I per tant, invalidar el nostre pensament i les nostres idees amb aquesta excusa de encara ets jove, no tens criteri, no...
Sí, que és una manera d'invalidar el vostre gust, el vostre criteri, d'una manera que jo no em pareix que sigui molt vàlida, perquè hi ha gent que té molts anys i no s'ha enterat de res...
del que va ni al món ni sa cultura i en canvi hi ha gent molt jove que ha fet grans coses no poden jutjar per aquesta molt bé, si d'acord, qualcuna més vol dir sa seva? No, si jo penso això mateix que ha dit niners que no estan sinó els anys que han viscut sinó les experiències que han viscut no totes des d'un punt de vista d'edat sinó de les experiències que cada un ha pogut experimentar i tot el que ha pogut viure
I pentura també el vostre gust personal, que aquí no se tracta de dir és que jo tinc més experiència i tu en tens menys, és que el gust personal és únic i això mateix, personal, només faltaria, sí o no? Sí, sí, totalment.
Sí que és veritat que també es parla molt que no tenim criteri perquè també ens fixem, estem molt influïts per les xarxes socials i per les modes i tot això. I en realitat també això és part de la nostra essència, no? És com la nostra opinió també de validesa encara que
Encara que sigui molt fàcil dir-vos per desconeixement del món adult que a les xarxes socials només hi ha tontades, que és una mica l'argument. Jo tinc 50 anys, jo soc més gran que qualcuna de ser vostra mare, segur.
Aquí l'important és que vosaltres simplement coneixeu un entorn diferent, però segurament continuïu tenint el vostre criteri, sí o no? Pentura, veus tontades quan jo veig vídeos de moixets i animalets...
I no em pens en cap moment que això sigui superxulo, simplement és entreteniment. Exactament. Va per aquí. Si nosaltres mirant-nos altres a això és totalment cert, consumim aquest tipus de contingut, però no simplement que veiem això i mos ho creiem tot, nosaltres tenim un criteri i sabem diferenciar en quina cosa és entreteniment i simplement és per disteure-nos un poc i en què ens hem de fixar i en què ens hem de basar quan volem tenir un criteri més seriós.
Molt bé, idò, ja m'encalentim motos a començar a remugar. Remuguem contra els adults que no tenen la bona idea de fer-vos preguntes per saber què és el que vos agrada i el que penseu i que funcionen amb prejudicis. Això, des d'aquí, des de l'illa, sense calma, deim que no, que no pot ser, que vos hem d'escoltar. I això és el que farem.
M'heu duit cançons que heu triat per també trencar una mica el gel. Voldria que posen la primera cançó. Primer ens presenta també l'equip tècnic que tenim, que també és molt important. Aquí, en aquesta ràdio, funcionam amb equip, que és com ha de funcionar la cultura. I tenim a la sala de màquines, aquí en el mandos tècnics, la Maria Oliver.
Tenim les locucions molt la fan de Mercè Torrents, una locutora professional de Barcelona, i el logo, no sé si l'heu vist, d'un il·lustrador que ho peta bastant a les xarxes socials, que és en Toni Nieves. Pot sonar? Després el mirau, segur que ho es caurà bé.
Dit això, anem a escoltar la primera cançó. La primera que me l'havia recomanat, men, qui me l'havia recomanat? La primera cançó és la de Quan en tornes a mirar, de la Núria. Que la vida és dura i valoro cada moment, de risques amb els blaus que ara ja no està plovent. Seguim venent somni,
tu em vaig emborratxar i no et puc oblidar i per això et canto la cançó que fa i s'empara el món quan em tornes a mirar si aquest món ens ha de parar ens hem de matar baby no sé com ho fas no trec
Des dins el món especial que no s'explica.
amb tu em queda petit el mapa. De tu em vaig emborratxar i no et puc oblidar. Per això et canto la cançó que fa. I se'm para el món quan em tornes a mirar. De tu em vaig emborratxar i no et puc oblidar. Per això et canto la cançó que fa.
Aquesta cançó ara mos l'explicaran a Núria perquè l'ha triat, però aprofitam i saludam en Joan, en Joan García. Hola. Que té de 8 anys, és de la vostra edat, i que us ha vengut a acompanyar, perquè vull dedicar-me el programa a Diosas poderosas, de 17 anys, però tenim en Joan que us ha vengut a acompanyar, company d'Institut d'aquí de Palma, que m'ho dirà que li pareix aquesta cançó.
m'agrada molt la cançó perquè per començar és en català i a mi això m'encanta i la veritat és que la lletra és interessant es nota que està tirant en tot el ratú no sé com dir-ho està botxant així de indirectes sí i no sé, està molt guai
Molt bé. Núria, me'l vols explicar... Ai, perdó. Núria, me'l vols explicar per què l'has triat? Bé, jo, darrerament, m'he introduït bastant en aquest estil més urbà de català, de més... Sí, més urbà català.
I m'agrada molt aquesta cançó perquè trob que és molt activa i que té un ritme que et fa voler ballar. Sí, jo no podia aturar de ballar ara. També trob que té un missatge íntim i que toca un tema sentimental de la relació que hi ha entre dues persones i que sempre quan escolta aquesta cançó te sols recordar d'aquesta persona, dels moments que heu viscut junts i d'aquests moments que us fan sentir-vos units.
m'apareixen unes raons fabuloses perquè t'agradi aquesta cançó i t'agraïm molt que m'ho hagi duit i servirà per acomiadar en Joan que se n'ha d'anar on has d'anar Joan? Sí, al dentista en el dentista, mos haurà de deixar idó mos acomiadar en Joan li fem un aplaudiment per acompanyar-vos i ja acabaràs d'escoltar el programa Pesquenvi Sí, moltes gràcies
I de nosaltres continuam. Jo ara volvi fer una pregunta, me contesta la primera, la que tingui més ganes. Recordeu el primer contacte que vareu tenir amb el que coneixeu com a cultura? Quan va ser? En quin moment? Estàveu a preescolar, primària, l'institut? Quin record teniu?
Jo crec que el preescolar, coneixem nosaltres com a infantil, sempre des de petits ens han introduït el teatre o la cultura allà de Mallorca, ja fent excursions o fent sortides, obres de teatre, sí, jo me'n record que crec que tenia el tercer infantil o cinc anyets o alguna cosa així, que anàvem al teatre, just que estava de veure l'escola, i veiem allà obres per introduir-nos ja en el món de la cultura i d'aquestes tipus de coses.
sí, sí, vosaltres també aquesta primera infància teniu aquest record sí, també fent tallers i coses d'aquestes a l'escola sí, diria que aquesta introducció la va fer amb més bé l'escola
Sí. I amb els vostres pares segurament també hi havia un contacte d'anar de tant en tant a veure una pel·lícula, sa música que sa consumeix a casa, espectacles, històries diverses, sí o no? Sí, jo des de petita també sempre he tingut contacte amb sa filoteca, jo me'n record moltes vegades d'anar a sa filoteca i allà de llogar pel·lícules i d'agafar pel·lícules però després veure-les a casa, eren dels meus gusts, eren la meva cosa com Barbie,
Però a mi m'encantava jo i sempre tenia ganes que fos divendres per anar a la biblioteca i agafar la pel·lícula del cap de setmana. També la música, i es van introduït també la música molt de Manel, per exemple. Jo de petita sempre he tractat Manel i és un dels meus grups preferits.
Sí, sí, sí. I l'heu conegut, això vol dir que el sistema funciona en aquestes edats, quan sou petits, quan som petits tots, de què? Des de s'escola, soci infantil, inclou fets culturals, sí o no? Però és un moment crucial, que és el moment en què vosaltres descobriu, decidiu, això és la cultura que jo vull, d'una manera individual, ja no mediada pels pares.
Podíeu xerrar d'aquest moment, del moment que heu començat a escoltar la vostra música o heu començat a fer unes activitats amb amigues o individualment, que ja és un món vostre individualment?
Bé, en el meu cas troc que va ser en el moment de la transició de l'escola fins a l'institut, perquè també va ser l'etapa en què vaig començar a ser un poc més individual, perquè l'escola es tractava més com a grup,
com una persona que forma part d'un grup, d'una classe, i després d'un institut ja és tot més individual, et tracta més de tu, i comences a crear nous grups d'amics, que ja tens un grau més de maduresa, i crec que va ser aquest moment en què ja vaig començar a descobrir coses que passaven només en els meus gustos, en la meva ideologia i els meus interessos. Personals. Personals, exacte.
Sí, jo crec que també va ser la transició de l'escola a l'institut, encara que s'inicies com una bomba de possibilitats i no saps molt bé què escollir o què fer. I, per exemple, respecte a la música, fins aquest any no vaig...
decidir realment quina música m'agradava, quins artistes, quins grups, realment. Mai vaig tenir com un artista favorit o un... Anaves escoltant i descobrint...
Clar, que és necessari també estar en contacte de com més amplitud millor. Clar, sí, jo totalment igual que ella, és que quan vaig començar l'erament institut, que començava a tenir una visió més individual, més independent de lo que eren els meus gustos i de lo que realment m'agradava a mi.
I bé, totalment ha anat evolucionant. No té res a veure el que jo escoltava, el que escoltava a primè d'ESO, però crec que és un descobriment que tu vas avançant i que tu vas coneixent diferents coses i després vas triant realment què és el que et fa sentir tu mateixa. Exacte, i que almenys la vida és molt llarga, eh? Tenint dret a anar creixent, canviant d'idea, o també, per què no, escoltar coses dolentes perquè ens fan gràcia. Anem a escoltar, ara, en aquest programa reivindicam molt
que tothom digui la seva, la raó aquí no existeix, perquè a vegades per poder xerrar del món de la cultura ens hem de permetre dir coses que a pintura ja s'han dit o coses que poden parèixer contradictòries o fins i tot errònies, però aquí està tot permès perquè del que es tracta és que tothom tingui veu. Llavors ara escoltarem els missatges que ens han enviat en el contestador simptomàtic en diverses reflexions, opinions o reivindicacions.
El contestador simptomàtic. Bones, som en David Cabot, músic i compositor de Mallorca, i considero que el nostre treball requereix de molt de temps per madurar i així poder trobar a poc a poc el seu camí. Cada vegada va donant més els seus fruits i aprofitant cada oportunitat per poder mostrar el projecte al públic.
M'agradaria que hi hagués més xarxa entre artistes, ja que considero que és molt important, que si t'agrada la música local li doni suport, i també fer referència a la importància d'anar a veure concerts i formar part de l'escena musical, no tan sols com a artistes, sinó també des de la perspectiva d'oient i espectador.
Coneixer gent i anar ampliant els contactes, consider que és essencial per moure't. I sempre s'ha de tenir en compte que res arriba sense un treball previ, que s'ha de tenir molta constància i sempre s'ha de valorar tot el procés. Res més. Moltes gràcies i una ferrada farta.
Hola, som una Alejandra Catalán, som actriu, també escric poesia i també he estat aquests darrers anys fent comèdia. I com puc desenvolupar la meva feina a Mallorca? Doncs fent feina d'una altra cosa. Però bé, suposo que això és més també pertot arreu. Com a poeta he pogut publicar un parell de llibres,
I en l'àmbit de la comèdia vaig estrenar el meu monòleg, vaig estar al Fesha-ha, però sí que ara és una cosa que ho estic deixant una miqueta més de banda. I com a actriu actualment estic fent l'obra 3 segons amb la companyia Minuto Teatre, que la vam estrenar al Teatre Sants, i ara estem fent bolus per als pobles de Mallorca.
I què m'agradaria poder fer i que se fes més a Mallorca? Doncs m'agradaria que hi hagués més xarxa alternativa, perquè crec que hi ha molt poca. Que hi hagués més sales petites on poder actuar i que també hi hagués un públic que reclamarà això. Moltíssimes gràcies i bon dia. Bon dia, amics de Dilla Sense Calma. Sóc en Valerian Rodríguez.
del podcast, a qui li importa, el podcast d'actualitat LGTBQ+, de les Ies Balears. Des d'aquí fem una finestra oberta per donar visibilitat a la cultura, a la música, a les notícies de tot el col·lectiu LGTBQ+. I jo volia fer-ne una reflexió pel vostre programa.
No sé què opinarà l'audiència. Què opinau sobre que no surtin a les notícies generalistes més visibilitat i més notícies sobre actes culturals, actes musicals, de pel·lícules, també més notícies que involucren el col·lectiu LGTBQ+, aquí a les Illes Balears?
és de fer-ne un pensament, també, perquè no hi ha moltes associacions i no hi ha moltes entitats o empreses que facin un activisme prolongat en el temps. És per fer-ne un pensament. Què opineu vosaltres? Bé, a lot, moltes felicitats pel programa i mos escoltam. Una abraçada molt forta
Bé, com heu vist, hi ha opinions de molts àmbits diferents, hem tingut opinions sobre crear xarxa entre els artistes, mos xerrava en David Cabot, que és un artista ja bastant conegut, però que troba a faltar poder fer més contacte amb altres músics i poder tenir...
més xarxa, que és això que deien de generar equip i sinergies. Després teníem aquesta triu que ens comentava que ha de fer feina d'una altra cosa i la dificultat que hi ha per trobar espais petits i una mica alternatius per fer les coses que no són tan convencionals.
I finalment teníem aquest tema de la no visibilitat a Mallorca amb prou transparència de tot el que se fa i se pensa per aquests col·lectius LGTBI. Què penseu de tot això?
Bé, jo m'ha agradat l'atenció el que ha dit l'Alejandra Català, crec que era, l'actriu, del fet que hi ha els artistes, majoritàriament, que han de deixar de banda el que els agrada, el que els fa sentir viu, perquè en el final l'art, la cultura, és això...
per poder viure en condicions, no? I això m'ha recordat a les esclaves de català perquè dono tots els curs veient a la literatura com la dificultat que hi ha per la professionalització dels artistes i com sempre hem de cercar
altres treballs alternatius per continuar endavant. I troc que això és una cosa que passa perquè... Que ha passat sempre, perquè m'estàs parlant de la història, de la literatura. Però sí que fastidia, no? Sí.
I ens ajuda també a valorar els artistes que estan fent coses i Pantura ens ajuda a replantejar-nos el valor que té, que paguem una entrada per anar a un concert o que la música ens agrada, comprem la seva música per moltes dificultats que hi hagi en totes les grans plataformes de streaming i de més.
Què penseu d'això? Realment, sobretot aquests artistes més petits que no cercen tant una plataforma que hi ha milers d'artistes cercen més una cosa més individual o més personal. Al final, sols a vegades és més car o trobes que amb totes aquestes coses de més multinacionals que hi ha un preu totalment diferent però realment el seu esforç es val la pena i hi ha un treball darrere que
ho cercen i ho mereixen realment. Sí, la veritat és que estic bastant d'acord. A vegades quan vols anar a un concert o a veure un teatre i mires el preu i dius és que és molt caro, saps? Però la millor és que realment l'esforç d'aquestes persones mereix la pena pagar aquest preu per...
per el seu treball. Bé, avui és estret ja en el Departament de Cultura del Govern Baleà, opinant així, perquè em pareix molt, molt assenyat tot el que heu dit. Gràcies. Anem a escoltar, per celebrar-ho, anem a escoltar la següent cançó. Porto amb mi les coses que em vas dir.
El meu verí, una part de tu em floreix a dins. El meu amor, el meu destí. Sóc feliç, prou del perill. Només sóc un desig, com un desig.
En aquest món I t'estimo molt I t'estimo molt I també tinc por Sempre porto un tros d'ahir I un altre cop m'escapo I un altre cop m'escapo Sempre porto un tros d'ahir
i un altre cop m'escapo. Van plorant els núvols grisos i ens fan enyorar el bon temps, el record del que vam ser, que tots en vagi a la merda. Eh, eh, eh, eh, eh, eh. Recordo que t'ho vaig dir, que seria millor així. No seràs, però m'ho vull creure.
que al final s'ha decidit. Si en el fons som la veritat de tot el que ens ha passat, som la sort de seguir aquí. Tan estrany i tan bonic, entre el miracle i el desastre llum vivint, cel de llums per fer-te feliç.
Brilla la nit i ho fa per tu perquè ets aquí. Tan estrany i tan bonic, entre el miracle i el desastre és on vivim. Sol de llums per fer-te feliç. Brilla la nit i ho fa per tu perquè ets aquí, segur que sí.
Aquesta l'ha triat Nines. Sí, Nines, molt bo es contar. Aquesta té moltes emocions, aquesta cançó, per tots nosaltres. Bé, l'he triat perquè em sent bastante identificada amb aquesta cançó i m'agrada molt el que diu, per exemple, quan diu en el principi porto a mi les coses que em vas dir, o una part de tu floreix dins...
amb mi, perquè totes les persones que coneixes en el final, que t'han aportat experiències bones com dolentes, queden en el teu interior i et fan el que ets ara. Tot suma. Exacte. M'agrada aquesta actitud, eh? Després també m'agrada...
El que diu que sempre porto un tros d'ahir, per la mateixa raó, perquè en el final tot el que vivim és un aprenentatge i aprenem de les experiències que vivim i les portem amb nosaltres. I m'agrada bastanta el que diu entre el desastre i els miracles on vivim, perquè en el final heu saber d'això, hi ha moments bons, hi ha moments dolents, però quan diu la cançó és una sort estar aquí.
Inés, tot això que dèiem en el principi dels adults que diuen que el jove no tenen criteri o que van de desmuntar amb les vostres aportacions, i a més jo no record ni tantes reflexions profundes com tu quan tenia 17 anys. No me recorden les idees tan clares, m'ha agradat molt.
Ara m'agradaria encetar un tema, que és on aneu, vosaltres, habitualment, a consumir, practicar o gaudir la cultura? M'agradaria que em digueu cada una un joc diferent. Pot ser en grup a un parc, quedar a un local de festa i comentar la jugada, la música que vos agrada...
o anar al cinema, us comentaves abans de la biblioteca quan eren més joveneta, jo vull saber què feis ara, que és per voltros una hora baixa cultural a un dematí de cap de setmana.
Ben, hi ha vegades que, si estàvem en una època d'examins, que, bueno, vulguem o no, posant-se de ser baixa de la biblioteca, i, bueno, és culturalment cultural. Sí, però no tan agradable. No, no és tan agradable, però, bueno, també, sí, quan és més dolç i quan més d'elecció personal. A mi, per exemple, m'agrada molt anar al barri per Santa Catalina, al barri de John Gott,
ja no és un mirador com a tal però quan comença a anar-se'n al sol s'encenen els llums i des d'allà que hi ha com uns bolins hi ha una vista molt guapa del que ve siguen t'esport i jo altres vegades ho he fet amb nines amb altres amies que tenim anam allà mos posam música i xerram i jo crec que aquell moment que descreutàvem de sa música que sentim xerram entre nosaltres i jo crec que aquest és un moment dels meus preferits
Meravellós, és un panorama culturalment impecable. Per això és una dona de renaixement, això d'anar a mirar un paisatge. No, no, és molt valuós, tot i com una cosa bona.
Sí, preciós. Man, què més? Per exemple, els caps de setmana moltes vegades anem en grup a la catedral mentre jugàvem a cartes i escoltàvem música o discutim sobre temes actuals. La catedral és la seu? La seu, sí. S'ha de dir que potser és un bar. Sí.
O a la platja... Però vols dir que hi ha els voltants a la catedral, cercar un raconet i jugar... Sí, on hi ha herba i tot això. Ah, no ho sabia, vols? O anar a la platja, qualsevol platja d'aquí que totes són molt boniques. O fins i tot fent excursions, mentre escoltar música, parlar sobre temes actuals.
En el meu cas, un lloc que m'agrada bastant anar-hi, que no és que hi hagi anat tant amb amics, potser en qualque pic, que el vaig descobrir gràcies a un professor d'història de l'institut fa uns anys, que és seu jut de Palma, que no és tan conegut, però jo m'agrada bastant anar-hi. Ara ho coneixerà tothom. M'agrada anar-hi amb la meva germana petita,
que està al centre de Palmes, a Misericàrdia, crec, o una cosa així, que en el principi, quan entres, hi ha com una exposició de quadres, i no sé si la canvia en cada equis temps, i després hi ha com un passadís i tu pots entrar a un espai on amagatzemaven Saigo, crec, fa uns anys, i hi han posat junts blaves i música,
I bé, és un lloc que m'aporta bastant de pau interior i és un moment per relaxar-me i també imaginar-me sa vida fa uns anys, perquè fa reflexionar. Has passat de Mallorca. Exacte. I bé, hi ha imatges i tot per conèixer també un poc la història de Silla i relaxar-te.
Meravellós, ja tenim els espais, ja tenim els vostres gustos de com practicar la cultura. Ara m'agradaria que m'exerreu de l'oferta cultural que hi ha en aquests moments a Mallorca. Vostres quan mirau, que no sé on ho mirau, també m'agradaria que m'ho expliqueu, coses per fer, concerts, per anar, com vos informau i què trobeu que se fa per la vostra edat i els vostres gustos.
Bé, jo, per exemple, més temes de musical, de concerts i tal, on més me... bé, més conec aquesta oferta que venen artistes que a mi m'agraden és per xarxes socials, amb els contes que segueix d'aquests artistes que a mi m'agraden, doncs conec l'oferta que fan. Sí que és vera que la majoria d'aquests artistes que jo consumo és que són més petits, no són tan coneguts,
A Mallorca com a tal no venen. Som més de Catalunya i es mouen per allà. Però sí que és vera que a nivell de concerts, jo m'entén majoritàriament per xatges socials. Sí que és vera que artistes més grans, com fent oques gràcies o aquest tipus, sí que arriben a les notícies i sí que se coneix que vendran aquí per les notícies. En tens, amb entelació i tot. Sí, exacte.
Però bé, no ho sé molt bé. Sí, això mateix, per les xatxes socials, que al final has de seguir tu aquestes persones per enterar-te perquè si no, o no te dona temps, o no és que hi hagi tant de visibilitat. Perquè teniu algun lloc concret que hi hagi, per exemple, informació cultural que vos interessa a vosaltres, o això no existeix?
Me refresca a algun perfil d'Instagram, de Facebook, de lo que sigui, on hi hagi aquests grups, música, de sa que vos agrada a voltros, o no?
Bé, del meu estil musical no, perquè tampoc no és un estil musical tan conegut. Jo m'agrada el rap. Ben, quines esteu? Rap. Rap espanyol, sí. Per tant, no són els cantants més famosos i no tenen tanta visibilitat ni es fan tants bons. Però bé, sí que sé que també hi venen a vegades grups més petits o hi fan activitats més musicals o artístiques.
i que ven a través de Palma Jove, una cosa així, i sé que sempre troc cartells tant per la ciutat com per l'institut, els centres educatius, que sempre hi ha cartells d'activitats que fan i estan bastant enfocades per nosaltres, els joves. Sí que és veritat que se nota que es creen amb una perspectiva adulta, cercant el nostre interès, però que en el final se nota que les estan fent uns adults.
Clar, se si veu esplomero, està claríssim. Esplomero, està claríssim. Que fa aquesta participació jove. Te te proposen rap, anem i anem, que deu tenir 50 anys com jo. L'any passat mos varen venir a fer... mos varen venir a parlar sobre un grup, el grup Dinamo, que és de dinamització dels joves als barris i de vegades sí que penjen qualque cosa de...
Aquest cap de setmana farem aquestes activitats o també ofereixem espais que pots jugar per utilitzar-los amb els teus amics. Ah, per muntar el concert Voltros, per exemple. Sí, sí. Mira, vos, abans que, no sé si la setmana que ve o l'altra, durem a una lota també una mica més gran que Voltros, que està organitzant d'un...
Els grups que li agraden, aquí a Mallorca, amb entrades venudes prèviament, com si fos un goter o un sistema d'aquests, justament fent això, trobar llocs petits i mirar quan surt per cap i organitzar els concerts que volen. Què vos parece, això?
Era molt interessant i necessari. Podeu, per exemple, vosaltres contactar amb els artistes i dir, men, què hem de fer perquè vengueu? I ho organitzeu. És una molt bona iniciativa, sincerament. Una actitud totalment d'autoservei de sa cultura. Sí, sí. Bé, idò, ara escoltarem...
Unes vows més dels contestadors simptomàtics, que vos record que esteu sempre convidadíssimes per explicar-mos el que trobeu. Anem a escoltar tres missatges més que mos han deixat. Participa enviant un audioprotesta de 30 segons al WhatsApp del contestador simptomàtic al 699 39 59 60. T'emetrem sense filtres.
El Club Diario Ibiza organitza la jornada Som Pagès titulada Mujeres que rompen barreres en el món rural. Alguns dels assumptes que es tractaran són la pròxima implantació del quadern de camp digital, el finançament i les ajudes, el relleu generacional i la innovació, entre altres temes.
La jornada començarà amb un col·loqui amb Guillem Bibiloni, director d'AgroBanc, i a continuació se celebrarà una taula rodona que comptarà amb les intervencions expertes en cooperativisme, d'associacions agricultores i veterinàries, i una molt bona oportunitat per conèixer el món rural d'Eivissa, des del punt de vista de les dones que lluitem per aquest treball dia a dia.
Hola, amics de l'illa Sense Calma. El meu nom és Xavi, Xavi Sánchez. La gent em coneix com a Xavis. Estic a Grup Truí, Grup Truí Mallorca. Bàsicament em dedico a organitzar les visites d'artistes que estan en gira, que venen per aquí, aportar manejament d'artistes mallorquins i donar sortida a artistes mallorquins cap a penínsulana.
Crec que aquí a Mallorca tenim realment gent molt bona musicalment, molt bones companyies de teatre, diguem, arts en general, crec que tenim una bona cantera d'artistes. És un lloc que a mi sempre em va cridar l'atenció, jo venia, jo soc de Reus, Tarragona, i sempre em va cridar molt l'atenció la quantitat d'artistes que hi havia aquí a l'illa i que podies fer molta bona feina aquí, no?
Soc Albert Vizcaíno, músic, compositor mallorquí amb uns quants projectes. Actualment és més important, un disc que du totes les meves energies. Psiconautes, de banda que acabem de gravar un disc molt interessant, amb músics de tres generacions. Està molt màgic tot, hem ajuntat amb en Jorenç Santa Maria, amb Nani Bisuit i amb en Santiago Serón. Està una cosa molt curiosa. I estem ara preparant-se a sortir d'aquest disc, una col·laboració entre Espora Records i Blau, Disc Medi. Què m'agradaria fer? Crec que seria molt important que la música en directe torni a la ciutat.
perquè és un desert, avui en dia. No hi ha sales per tocar. Hi ha molt poques sales i les condicions per tocar en aquestes sales per als músics són lamentables, realment. Això és el que m'agradaria fer, que haguéssim més llocs que poguessin anar a locals on es fa música en directe, com hi havia abans. I ara m'acrida i tancatea, que vagi bé.
Tenim els artistes enfeïnadíssims. Bé, heu sentit que ens ha sortit un programador, ens ha sortit un músic que també ens explicava com funcionen, que fan col·laboracions, que s'organitzen...
En fi, que és un món molt dinàmic i que Pentura, perquè funcioni, tenen la necessitat que hi hagi aquestes situacions de no estar... Si els hi anés massa bé, Pentura no serien tan creatius. Què penseu d'això? Se tornarien mandrosos.
Sí, bé, potser a vegades quan més creatiu, quan la creativitat més floreix, és quan et trobes en brinqueduts...
en desacord amb coses o no t'acabes de sentir bé amb algunes coses, crec que en el meu cas el manco és quan més imaginació tinc i més creativa em sent perquè realment estic parlant des dels meus sentiments i el meu interior i crec que és quan surt l'art més pur.
Sí, sí, considero que talment el que ha dit Ninés, que el conflicte, així per dir-ho, amb opinions, origina realment la verdadera creativitat i el sentiment propi i opinió pròpia que te fa donar lloc a... Fer-ho amb més ganes. Sí, efectivament.
Sí, és que no... Tots els artistes que han triomfat sempre tenen una història que s'han hagut de lluitar molt per aconseguir transmetre el que volien o arribar on han arribat. Evidentment, no és gens fàcil, sobretot quan fas una cosa diferent. Ara està pensant en Lady Gaga o artistes que han trencat motjos directament
que, evidentment, quan començaven havien de ser molt atrevits per defensar allò i pensar que triomfarien. Sí, també és bé això que deies, que quan ja ho tens tot...
En el final, de què xerres, no? Perquè en el meu cas, i de molta gent que conec perquè ho he xerrat, la música que escolten, tot el que consumim, ho fem perquè me sentim identificat amb el que s'expressa. I en el final, si consumeixes la música de qualcú que jauta tot,
o que no té tampoc inquietuds ni necessitats, en el final la major part de la població no es troba en aquesta situació, es troba... En conflictes i dificultats. Exacte. Per tant, troc que no arribes a tanta gent o tant a l'interior de les persones.
Hem xerrat d'espais que vos agraden i ara m'agradaria que opineu d'un tema delicadíssim. Jo, per l'edat que tinc, que som una senyora ja, amb molt d'orgull, ho dic, m'acosta moltíssim, moltíssim, certa tendència de rap masclista i desagradable
des del meu punt de vista, per la meva ideologia feminista. Però en el mateix temps hi ha moltíssimes dones potentíssimes que estan fent un rap, unes lletres meravelloses de lluita i de reivindicació, utilitzant el mateix gènere. Em podria obrir els ulls de què hi ha que se pot salvar d'aquesta música, que en principi només és entreteniment en cantes?
Bé, jo d'aquest gènere, el que consumes tant, sé que ni més, sé que controla més. Bé, jo és que des de la música, que és així més masclista, quan va començar el recató, que és modern i tal, m'ho he consumit perquè, bé, a casa meva, probablement si ho hagués escoltat, els meus pares haguéssim, vamos, m'haguéssim fet fora de casa.
Però és que mai ha coincidit amb aquest idea, ja des de petita jo teníem en clar, m'han educat bastant amb una ideologia bastant feminista. Bàsica. A tu sí, vull dir, les cançons aquestes que són... Per tant, mai m'ha agradat escoltar cançons amb aquest tipus de llotres. No te motiven. No, per això la música és bastant important que m'identifiqui o que estigui d'acord o...
el que sigui, però si sap com vol que no ha estat d'acord en absolut, simplement no puc.
Jo crec que aquest gènere d'entreton i tal no m'hi sento identificada amb les lletres. L'únic que, millor, quan sí que s'escolta més, és en temes més de quan hi ha festa, perquè sí que el ritme i tal, com que és el moment, i actualment sí que la majoria, molta de la joventut, ho escolta, i sí que també és la festa, però a nivell personal, individual... Tu no t'ho posaries? No, no, no, ja som blanquetibus.
Sí que és veritat que això s'escolta molt més de festa i una cosa que sí que s'hauria de canviar és començar a posar música d'altres estils a les festes. Sí, totalment, perquè en el final és música que no està mostrant res bo de les persones i pot denigrar altres i...
La teoria que tenen aquells locals musicals que posen reggaeton és que això és el que vol ser gent. Així que, de l'illa sense calma, de la nostra màxima que dèiem en el principi, han de remugar, han de dir les coses, perquè si no donen per fet que, quan tu ho escoltem i ho veiem, perquè anem amb amics i dius mira el que hi ha...
Però si no mos agrada, hauríem de reivindicar més altres tipus de música que mos agraden. Que vosaltres, fem aquest acord. De no callar mai, mai no hem de callar per res. Però també amb el gustor musicals hauríem de fer. Bé, doncs ja estem arribant a la recta final del programa, mos queden. Anem a demanar al nostre equip tècnic quants minuts mos queden.
Uns quants. Tens. Bé, idò, mos queden uns minutets per fer vostres preguntes ràpides, sense calma, per ja tancar el programa, que se mos ha passat. Heu estat bé? Sí, ben còmode. Vos agrada opinar de cultura? Sí.
Sí, bastant. Jo m'agrada molt, de veres, tenir la vostra opinió, que tenia molta curiositat i m'ha agradat molt tot el que heu explicat i crec que donaria per xerrar amb vosaltres unes quantes vegades més, eh? M'empentura vos aniré convidant de tant en tant i si podeu serà un guster. I d'hora vos faig tres preguntes ràpides perquè m'agradaria que me digueu. La primera és la més utòpica i més idealista.
Vull tres respostes, aneu pensant. Imagineu-vos què teniu de cop i volta, això que deia jo abans, que vos posen en el govern balear, en el Departament de Cultura, i vos donen un pressupost il·limitat per organitzar una cosa que vos creix que seria el millor de el millor per la vostra generació, l'estil de música o activitats que vos agraden. Què faríeu?
Podeu dir un festival, muntar un centre cultural en el centre de Palma, pressupost il·limitat. Cada una me deix què vos agradaria fer. Com si ara foseu balda de Palma i vos diuen pots fer el que vulguis, demà començar amb les obres.
No ho té molt clar, però sí que m'agradaria crear un espai on la gent de la mateixa edat, dels adolescents o joves en general, s'ho puguin conèixer. Perquè al final a nosaltres ens ha passat que sempre teníem un grup d'amics molt reduït, anàvem a un institut petit, per tant sempre coneixes la mateixa gent.
I sempre mos hagués agradat conèixer més gent, però no teníem l'oportunitat, perquè sí que ara, amb 17 anys i tal, la gent s'ha conegut a festa, o amics amics... Clar, ara ja teniu l'oportunitat de sortir voltros a trobar gent, però més joves no. Però més joves no, i m'hagués agradat un espai on la gent hi pugui anar i conèixer la gent, que estigués destinat a conèixer gent, a estar oberts...
I amb quina oferta? Com faries que la gent tingui ganes d'anar allà? Ja, no sé. Tallers, instruments gratis, què se podria fer?
No sé, cercaria una varietat d'activitats perquè la gent és molt variada, per tant, perquè la gent pugui trobar gent amb els mateixos interessos, per exemple, musicals i d'espais on puguis...
Intercanviar música. Intercanviar música o de debat, però no els típics concursos de debat que es faci institut, sinó simplement xerrar, discutir i conèixer els ideals de l'altra gent i un espai on es pugui generar confiança també.
Fantàstic, jo m'hi apuntaria. Nen, més idees. Jo un poc el millor complementant d'aquesta idea de niners de connectar amb la gent que del teu mateix interès pot ser més a nivell musical com festivals, com cada... aquí tens un tipus, festivals d'un estil de música.
i bé, la gent que està interessada en aquell estil de música van a aquest musical, bueno, a aquest festival, i ens hi ha els justos del que a ell els agrada, del que disfruten, i així coneixen gent de silla, gent de la mateixa edat, a fi, amb qui poden connectar i amb qui després, fora d'aquell festival, poden seguir tenint relació. Després d'un temps, amb un altre tipus d'estil... Serien festivals pintura més petits, però amb més... Varietat. Amb més criteri, vull dir, d'anar fent...
Especialitzats en diferents... Ah, molt interessant. Sí, com és especialitzat. Molt bona idea. I què opinàs la gent de la vostra edat, a l'hora de triar grups i els estils i tot això. Sí, sí, això és molt important. Una votació popular, per exemple. Sí, per exemple. Jo m'agrada això també. Jo també vendria de públic per pura curiositat. Sí, on és el regard de tothom. Per conèixer coses noves...
Jo a lo millor, és que les dues idees m'han agradat molt, un centre com dedicat a només compartir lectura, parlar sobre llibres, sobre allò de vegades quan, per exemple...
Mai ho havia fet, però a classe, quan llegim un llibre, ens fan entendre els moments en què es va escriure, les raons i tot això, i un lloc per a gent que li agradi llegir i que es parli sobre tot això i per poder compartir els gustos de la lectura i tot això.
Aquestes tres idees han xerrat de pressupost il·limitat, però aquestes tres idees jo crec que les poden posar en marxa en qualsevol moment. Sabeu que aquí a Can Alcover se fan moltes, moltes activitats i a Pentura podeu en algun moment entrar a la xarxa de proposar aquestes coses, jo vos ajudaré aquí, dins de l'illa sense calma. I muntant, per exemple, aquests microfestivals...
de coses molt concretes i de friquis d'uns grups i tot això, jo crec que ho han de fer ja. Totalment d'acord. Bé, idò, ja mos queda no res. Han de presentar la darrera cançó...
Men, recorda-me quina era? Quina és la que falta de les que m'havíeu proposat? Cor petit. Cor petit és la que toca ara. Men, qui l'ha triat? Jo, jo. Tu, idò, mos has d'explicar per què l'has triat i què representa per a tu perquè ja posarem la cançó i acomiadarem el programa. Fins la setmana vinent.
Podria haver escollit qualsevol concedor d'aquest grup, perquè la veritat és que són totes molt bones. Quin grup és? Els nostres oients que no ho coneixen. Figaflagues.
Perquè la veritat que... Que s'escriu Figa Flauas, amb B doble. Sí. Molt bé. Perquè la veritat és que mai havia escoltat música en català fins que vaig escoltar una cançó d'ells i va ser aquesta. I d'aquesta manera vaig començar a escoltar música en català. I la veritat és que parla sobre...
és com que mostra la intensitat dels sentiments i de l'humor i tot això i sobretot jo crec que quan ets adolescent et sents bastant identificat perquè la adolescència i tot això és tot molt intens i tot això.
I tant de bo duri tota sa vida aquesta intensitat. Sí. I això. Jo quan em va dir aquesta cançó tot d'una la vaig anar a escoltar i m'agrada moltíssim i no la coneixia. Aquest grup d'on són? Per explicar-nos una miqueta.
No ho sé, no ho sé molt bé, la veritat, perquè ho he cercat, però... Has hem d'investigar. Sí. Crec, bueno, si ho deixes... Sí, sí, sí. Crec que és de materno, ben, sé que són catalans, o sí? Sí, això sí, però no... Ah, no, m'estic confonguent, perdona, perdona, no ho dic res. Sí, no ho sé. Els escoltam, vol dir fins al proper programa, perquè m'agradarà molt que vengueu, i sobretot m'agradarà que, si voleu, envieu missatges en el contestador sintomàtic. Sí, sí. Idò, mon anam...
Adéu, el cor petit. Arriba el mambo, mamboa. Avui anem al tanto. Guardo, guardo. Avui, vull estar amb tu. Ataques, afilats i amagues. Patonets a la calda.
Fins demà!
a la mínima. Quants cops t'he dit que saltes a la mínima? Véns i baixos, només vull que et piri ja. Busca grès que hi ha algun G aquí li ha. Per què et te'n fades
Quan crides se'n fa el cor petit, perdonem-nos aquesta nit. Petons per l'esquena, per la panxa i el malic, tenim la pell massa fina com per no acabar ferits. Quan crides se'n fa el cor petit, perdonem-nos aquesta nit. Petons per l'esquena, per la panxa i el malic, tenim la pell massa fina com per no acabar ferits.
Me'n potràs fort, tu em portes tot, la meva sort, i el meu cor pati tot. Me'n potràs fort, tu em portes tot, la meva sort. Quan crides se'm fa el cor petit. Poco!
Escoltes Ona Mediterrània, des de la 88.8 de la freqüència modulada.
No paraba, era negra, sol, si usiste, ni a la viube, supone, babaní, ay, yo no miro y en la oreja me rapea. Do you wanna go with me? Ay, que en el sudo a la noche, si tú estás conmigo, baby, o de a ti no importa nada. Aquel morenito, ese enano parla en coña, cuando dice que me conquista, que me quiere y se enamora.
Fins demà!
Califòrnia, si estic sol encara podré guardar el teu record. Califòrnia, no t'obriguis, pensa a mi. Califòrnia, aquí tenim les estrelles només tu i jo. Califòrnia, moren i tot ja.
Comprendo, tu ja saps que jo no mai speak to language is together, pero esto lleva ritmo y la meva sang altera. Subimos a su coche, he shows me the big city, el meu cosé calienta cuando sonó música funky. A veure tu, chiquito, si por roja que tengu jaun que sea un poquito. Oh, my baby, do you wanna make me crazy? Only you, only attraction. Come on, everybody, sota la boca.
Aigo vos demanam. Aigo.