Title:

Diversificar l’economia i decreixement turístic

## Introducció El programa d’**Ona Attac** a **Ona Mediterrània** aborda dues grans qüestions: • **La dependència turística i la diversificació econòmica** a les Illes Balears, des d’una mirada crítica amb el model neoliberal. • **L’impacte dels incendis forestals** sobre biodiversitat, territori i societat, i la necessitat d’una gestió preventiva i coordinada. El fil conductor és clar: **no es pot continuar amb el monocultiu turístic ni amb la degradació ambiental** sense posar en risc el benestar present i futur. --- ## 1. Monocultiu turístic i desigualtat econòmica ### 1.1. Dependència del turisme i vulnerabilitat • Es recorda que aproximadament **el 50% del PIB balear** depèn directament o indirectament del turisme. • Això converteix les Illes en un **territori extremadament vulnerable** davant crisis globals (geopolítiques, sanitàries, climàtiques, energètiques). • Es planteja si el model actual respon realment a **l’interès general** o més aviat a **les elits que controlen els recursos**. > “No posar tots els ous en la mateixa cistella” és la imatge clàssica que s’empra per explicar la necessitat de diversificació. ### 1.2. Concentració de la riquesa i neoliberalisme **Ferran Avinyó** exposa dades molt contundents sobre la concentració de patrimoni a les Illes Balears: • El **5% més ric** és propietari aproximadament del **87% del patrimoni total**. • L’**1–2% de famílies més riques** concentren al voltant del **56,5% de la riquesa neta**. Això es vincula a: • La **concentració de capital** ja descrita per *Karl Marx*. • La victòria del **neoliberalisme** i el debilitament de l’*estat del benestar* i de les polítiques solidàries. Consequències socials: • **Desigualtat extrema** en la distribució de la riquesa. • Problemes molt greus d’**habitatge**. • Inseguretat i **angoixa pel futur de la joventut**. • Cultura hegemònica de l’**egoisme**, la manca de solidaritat i la pèrdua de *pensament crític*. ### 1.3. “Trickle down economics” i il·lusió d’abundància **Àlex Durán** complementa l’anàlisi citant *Thomas Piketty* i el mecanisme de la **trickle down economics**: • Les elits econòmiques es queden amb la “part grossa” i deixen caure **“miques” de riquesa** cap a baix. • Aquestes miques fan créixer **la sensació d’abundància** entre la població. • Això **desactiva la demanda de canvi de sistema**, tot i que els indicadors de desigualtat empitjoren. ### 1.4. El paper de la política i de la societat civil Els convidats són escèptics respecte a la capacitat dels governs, per si sols, de canviar el model: • Hi ha hagut **dècades d’esperes frustrades** posant l’esperança en les eleccions. • La **força laboral** depèn en gran mesura del turisme i té incentius per **mantenir el model**. • La **societat civil** és qui està començant a reaccionar: oposició a ampliacions d’infraestructures (com l’aeroport), resistències urbanístiques contra noves urbanitzacions i pressió immobiliària. S’insisteix que **el turisme afecta tota la societat** i que: > “S’ha acabat l’imperialisme de pensar que del turisme només en poden opinar els operadors turístics”. --- ## 2. Per què s’ha imposat el turisme? Dinàmiques del capital ### 2.1. Llei de la competència de capitals Ferran explica la lògica interna del capitalisme: • En un **sistema capitalista**, qui decideix on s’inverteix és el **capital privat** (els empresaris). • La **racionalitat capitalista** és invertir on hi ha **més rendibilitat a curt termini**. • Als anys 50–60, el turisme a les Illes Balears esdevé **l’activitat més rendible**, i el capital s’hi aboca massivament. El resultat: • **Estampida d’inversions cap al turisme**, sense mecanismes públics per frenar-la. • Cap govern amb prou **lideratge públic i social** per orientar l’economia en una direcció més equilibrada. ### 2.2. Efectes retardats del turisme Es destaca la *llei dels efectes retardats*: • Les **externalitats negatives** (mediambientals, socials, urbanístiques) del turisme **no són visibles al principi**. • La societat només pren consciència del problema **30–40 anys després**, quan veu que el seu propi benestar disminueix. • Ara seria el moment en què la societat balear comença a adonar-se que aquesta “**bogeria de búfals cap al turisme**” no garanteix el futur dels seus fills. --- ## 3. Alternatives: diversificació i economia social ### 3.1. Economia social, cooperativisme i exemples locals **Àlex Durán** defensa l’*economia social i solidària* com a via real de diversificació: • Propietat dels mitjans de producció en mans de **qui treballa, consumeix o hi estalvia**, no de grans elits. • Repartiment més just dels **excedents** i reducció de la desigualtat. Exemples: • **Estudi a Inca**: un 12–13% de la mà d’obra treballa en **economia social** i activitats no lucratives, sobretot en **salut i cures**. • Però aquests actors **no són conscients de la seva força**. • Hi manca **intercooperació** i discurs col·lectiu. • **Mondragón (País Basc)**: • Comarca amb una gran presència cooperativa. • Té l’**índex de Gini més baix d’Europa**, senyal de **baixa desigualtat**. • Els excedents es reparteixen entre treballadors, consumidors i estalviadors. ### 3.2. Economia circular i sector de les cures **Xisca Martí** aporta una visió des de l’experiència en el tercer sector i a la fundació Deixalles: • **Economia circular** com a oportunitat de diversificació: • Especialment en sectors que generen **molts residus** (inclòs el turisme). • Proposta de **transformar i reutilitzar localment** materials que ara es porten de fora. • **Economia de les cures**: • Fort creixement en àmbits com **discapacitat, exclusió social, salut mental**. • En canvi, **poca presència d’iniciatives socials centrades en la gent gran**. • Els motius s’apunten però queden per desenvolupar més endavant. • **Com fem economia importa tant com què fem**: • Models d’**economia social i solidària** i **cooperatives** amb diferències salarials controlades. • Gestió més horitzontal i participativa com a via de transformació de valors. ### 3.3. Contradiccions de fer “una altra economia” dins del neoliberalisme Xisca remarca les tensions internes: • Fer una economia diferent **dins un marc de regles neoliberals** genera **contradiccions i frustracions**. • Les entitats socials sovint es troben **en desigualtat de condicions** davant grans empreses amb “millors cartes econòmiques”. • El **turisme ofereix sous i convenis molt atractius**, cosa que dificulta retenir professionals en el tercer sector. ### 3.4. Instruments públics: contractació i reserves de mercat Es subratlla el potencial transformador de la **contractació pública**: • La nova llei de contractes permet introduir **clàusules socials** i **reserves de mercat** per a entitats d’economia social. • Alguns acords de govern marquen que fins a un **3% del volum econòmic anual** hauria de ser reserva de mercat. • A la pràctica, segons estudis de REAS, **no s’arriba ni a l’1,2%**. Això suposa una **oportunitat desaprofitada** per: • Impulsar l’economia social. • Crear llocs de feina de qualitat. • Reduir desigualtats i dependències del turisme. --- ## 4. Turisme: decreixement, alternatives i límits ### 4.1. Necessitat de decreixement turístic Cap al final, Ferran formula el que anomena “l’elefant a l’habitació”: > Cal una **proposta explícita de decreixement turístic** a les Illes Balears. Eixos de la proposta: • No es tracta de “decréixer per decreixer”, sinó de **decréixer en activitat turística per créixer millor**: • En **renda més repartida**. • En **benestar social**. • En **qualitat ambiental**. • El decreixement turístic ha d’anar **acompanyat de diversificació econòmica** i de **passarel·les laborals**: • Trasllat ordenat de treballadors des de serveis turístics cap a **serveis de cures i assistència**. ### 4.2. Envelliment i noves ocupacions en el sector de cures L’informe de prospectiva **CES 2030** mostra: • Un **envelliment molt fort** de la població balear fins al 2030. • Necessitat de crear entre **40.000 i 50.000 noves ocupacions** vinculades a: • Cures a la gent gran. • Assistència i acolliment. • Serveis sociosanitaris. El **Fòrum Social** ja ha elaborat annexos amb: • Dades sobre **places turístiques obsoletes** i els treballadors que en depenen. • Propostes de **passarel·les formatives i laborals** perquè passin de l’assistència turística a l’assistència a la població. ### 4.3. Salari base de referència i crisi de l’habitatge Les dades de **CCOO** apunten la necessitat d’un **salari base de referència específic per a les Illes Balears**: • No basta indexar salaris a l’IPC general. • El factor clau és l’**habitatge**, amb increments del **5 al 40%** en preus. • El salari base de referència calculat se situa entorn de **2.000 € mensuals (14 pagues)**. Moltes persones **no arriben a aquest nivell**, cosa que: • Aprofundeix la crisi habitacional. • Empitjora la precarietat tot i el “boom” turístic. ### 4.4. Emergència climàtica i límits biofísics Ferran destaca l’**índex sintètic de medi ambient** elaborat pel CES: • Durant la **Covid**, amb el turisme pràcticament aturat, l’índex **millora molt**. • A partir de 2021–2022, amb la reactivació turística, l’índex **empitjora notablement**, fins i tot **per sota dels nivells de 2019**. Conclusió: • El model actual **xoca frontalment amb l’emergència climàtica**. • El **decreixement econòmic selectiu** (en sectors com el turisme massiu) és imprescindible per poder **créixer millor en benestar** i sostenibilitat. • Àlex afegeix que el **canvi climàtic pot imposar el decreixement turístic**: estius cada vegada més tòrrids faran menys atractiva Mallorca com a destinació. ### 4.5. Fiscalitat sobre el patrimoni Ferran aporta un darrer element clau: • Si s’implanta un **impost sobre patrimoni** a partir de **500.000 €**, afectaria unes **13.635 persones** (aprox. l’1,8% de la població). • La recaptació seria **suficient per finançar el model de transició** econòmica proposat. Això incideix en: • Reequilibrar la **concentració extrema de riquesa**. • Disposar de recursos per a **diversificació, cures i transició ecològica justa**. ### 4.6. Hauria d’entrar l’economia social dins el turisme? Debat obert entre Àlex i Xisca: • Àlex defensa la necessitat que **cooperatives i economia social penetrin també al sector turístic**: • Hotels cooperatius. • Models on l’excedent reverteixi en treballadors i comunitat. • Mostrar al turista una manera diferent de fer, no basada en explotación laboral. • Xisca és més prudent: • Creu que **ara mateix és massa difícil transformar des de dins un sector tan potent**. • Proposa centrar-se en **altres nínxols** (residus, reutilització, economia circular, cures) on les entitats socials **ja tenen posicions fortes**. En tot cas, tots coincideixen que cal **“fer pessetes petites”**: canvis parcials però concrets, amb molta atenció al **“com”** es fan les coses i als **valors** que es promouen. ### 4.7. Informes, diagnòstics i actors en joc Al llarg del debat es mencionen múltiples documents que ja existeixen però sovint **no s’apliquen**: • Informe de **prospectiva 2030 del CES** (encàrrec del Pacte de Progrés, amb participació de la UIB, consells insulars, patronals, sindicats i societat civil). • Informes del **Fòrum Social** (turisme, habitatge i futurament diversificació econòmica). • Documents del col·lectiu **Artal Renau** sobre canvi de model. • Informes de **CCOO** (salari base de referència, transició). • Informe de l’**OCB** sobre defensa i promoció de la cultura catalana a les Illes. • Informe del CES sobre **renda bàsica universal**. • Informe del **GOB** (cooperativa Garúa) sobre l’impacte d’una **transició ecosocial** en el mercat de treball. • Informe de **Més** sobre full de ruta per al canvi de model. Es critica que: • El dictamen del CES 2030 **no ha estat tingut en compte** pel Govern Balear. • El nou govern hagi **repetit reflexions** ja fetes, encarregant-les a un *think tank* de la gran patronal. --- ## 5. Píndola científica: Incendis forestals i biodiversitat En la segona part del programa, **Beatriz** ofereix una *píndola científica* sobre els **incendis forestals**, especialment greus enguany. ### 5.1. Magnitud i gravetat dels incendis • S’han vist afectades **12 comunitats autònomes** amb incendis molt destructius. • Augment significatiu de la **superfície cremada** respecte anys anteriors. • Aproximadament el **43% de la superfície cremada** era dins d’espais **clau per a la biodiversitat** (xarxa Natura 2000 i similars). ### 5.2. Efectes directes i indirectes dels incendis Efectes principals: • **Destrucció de vida silvestre i vegetació**. • Danys sovint **irreversibles al sòl**. • **Extinció local d’espècies** que viuen en zones propenses al foc. • **Retrocés en la lluita contra el canvi climàtic**: • Les plantes i arbres que **emmagatzemen carboni** l’alliberen com a *CO₂* quan cremen. Altres impactes: • **Erosió del sòl** per l’aigua utilitzada en l’extinció. • **Contaminació atmosfèrica** per pols i fum. • Risc per a la salut de persones amb **al·lèrgies o problemes respiratoris**. • La **cendra arrossegada per la pluja** contamina rius i corrents d’aigua. • Es cita el cas recent d’Ourense amb un “**xapapote terrestre**” (fang cendrós que contamina l’aigua). • **Pèrdua d’ingressos i mitjans de vida** per a treballadors agrícoles, ramaders i sectors associats. ### 5.3. Impacte sobre la biodiversitat i espais protegits Beatriz destaca l’afectació a la **biodiversitat**: • Aproximadament el **10% dels espais terrestres cremats** formen part de la **xarxa Natura**, essencials per a espècies amenaçades. Exemples de zones afectades: • **Serra de Cabrera**: hàbitat del *racoet vermell*, la *perdiu marronosa* i la *xova pal·la roja*. • **Serra de Gredos i Candelària**: àrea essencial per a l’*àguila imperial ibèrica*, l’*àguila reial*, el *voltor negre*, la *cigonya negra*. • Zones de **Cantàbria** amb presència de l’*urogall*. Conseqüència: • Pèrdua de **nius, individus** i, sobretot, d’**hàbitats**, que poden trigar **anys a recuperar-se**. • A Espanya, els incendis es consideren **una de les principals amenaces per a la biodiversitat**. ### 5.4. Causes dels incendis forestals Beatriz identifica diverses causes, sovint combinades: • **Naturals**: • *Llams* que provoquen foc sense intervenció humana. • **Intencionades (provocades)**: • Focs suposadament “controlats” que s’escapen. • Incendis provocats per **interessos econòmics**: aprofitament de llenya, canviar l’ús del sòl per urbanitzacions o pastures. • **Negligències**: • Fogueres mal apagades. • Borilles de cigarreta. • Maquinària que genera espurnes. • Cas concret a Andratx: carbons de barbacoa tirats prop d’un bosc, que desencadenaren un gran incendi. • **Accidentals**: • Problemes a **línies elèctriques d’alta tensió**. • **Canvi climàtic**: • Condicions **més extremes** (sequera, onades de calor, vents forts) que **augmenten la freqüència i intensitat** dels incendis. • Incendis molt greus també a **Canadà i Brasil**, en un context global. ### 5.5. Per què augmenten i s’agreugen els incendis? Les causes estructurals principals són: • **Manca de gestió forestal** i planificació: • A Espanya, un **77% dels boscos no tenen plans d’ordenació**. • Això genera **paisatges homogenis, joves i poc diversos**, altament inflamables. • **Abandonament rural i desaparició d’usos tradicionals**: • La falta de rendibilitat econòmica i el despoblament del camp deixen els boscos **sense cura ni aprofitament**. • Sense **teixit econòmic i social rural**, no hi ha gestió forestal efectiva. • Percepció urbana de la natura com a **“intocable”**: • Part de la societat urbana defensa una visió de “el bosc no es toca”, que dificulta actuacions de **gestió preventiva** (neteja de sotabosc, aclarides, cremes controlades). ### 5.6. Què es pot fer? Prevenció, adaptació i coordinació Beatriz conclou amb un bloc propositiu: • És imprescindible **assumir la crisi climàtica**: si no es redueixen emissions i s’apliquen mesures de mitigació, l’adaptació serà insuficient. • **La magnitud dels incendis pot desbordar la capacitat de resposta** si se segueix actuant de manera fragmentada. Cal: • **Compromís real i coordinat** entre: • Societat. • Administracions. • Classe política. • Combinar: • **Restauració ecològica** dels espais degradats. • **Prevenció basada en el coneixement del territori**. • **Educació ambiental**. • **Implicació activa de les comunitats rurals**. Idea central final: > La protecció de la natura ha de ser un **element estructural, vital per a la supervivència**, per damunt dels vaivens partidistes. --- ## 6. Tancament i proper programa El programa conclou amb dues idees clau: • **Hi ha alternatives** al monocultiu turístic i al model neoliberal, però requereixen: • *Decreixement turístic* planificat. • *Diversificació econòmica* (cures, economia social, economia circular, energia, etc.). • *Reforma fiscal* sobre el patrimoni per finançar la transició. • *Empoderament de la societat civil* i recuperació del pensament crític. • La setmana següent, el programa abordarà els **“desastres naturals”**: • Com es poden prevenir o pal·liar. • Com sovint hi ha **mà humana** darrere fenòmens aparentment naturals, en línia amb el que s’ha comentat sobre incendis i canvi climàtic. Es conviden els oients a fer **suggeriments i comentaris** via correu i telèfon, i es desitja **bona setmana** a tothom.

['Ona Mediterrània', 'Ona Attac', 'Illes Balears', 'turisme', 'monocultiu turístic', 'diversificació econòmica', 'neoliberalisme', 'desigualtat', 'concentració de la riquesa', 'economia social i solidària', 'cooperativisme', 'economia circular', 'economia de les cures', 'envelliment poblacional', 'habitatge', 'salari base de referència', 'fiscalitat del patrimoni', 'emergència climàtica', 'decreixement turístic', 'Fòrum Social', 'Consell Econòmic i Social (CES)', 'GOB', 'CCOO', 'OCB', 'renda bàsica universal', 'incendis forestals', 'biodiversitat', 'xarxa Natura 2000', 'canvi climàtic', 'gestió forestal', 'abandonament rural', 'prevenció d’incendis']