Escoltes Ona Mediterrània, des de la 88.8 de la freqüència modulada. Ona Atac, el programa d'atac Mallorca a Ona Mediterrània.
Quan deim diversificar l'economia ens referim a reduir la dependència d'un sol sector econòmic, en el nostre cas el turisme, i desenvolupar alhora altres sectors perquè un país o una regió tinguin fons variades d'ingressos i d'ocupació. És a dir, és clàssic no posar tots els ous en la mateixa cistella.
Les nostres illes, de manera directa o indirecta, el 50% del PIB està relacionat amb el turisme, la qual cosa les fa molt vulnerables davant qualsevol alteració significativa de l'equilibri mundial.
Davant d'això resulta molt convenient modificar l'orientació de l'economia per redirigir-la cap a altres sectors que puguin proporcionar una major estabilitat i un millor aprofitament dels recursos disponibles. Ara bé, caldria fer-se dues preguntes abans de plantejar aquestes intencions. La primera té a veure amb la finalitat que es pretén.
Si tenim en compte que la definició clàssica d'economia aquesta se'ns presenta com la ciència que cerca la satisfacció de les necessitats humanes en recursos escassos, és l'interès general de la població el destinatari real de les polítiques econòmiques? O és l'interès particular de les elites que posseixen els recursos? I la segona té a veure amb el model que la sustenta,
És el mercat la forma en la qual s'utilitzen millor aquests recursos? Si ens preguntessin com hem arribat fins aquí, segurament respondríem que ha estat gràcies a l'interès d'aquestes elits que han deixat que el mercat actui amb la menor regulació.
I per tant, hauríem de repetir aquest model? No caldria cercar altres fórmules? I en cas d'arribar a la conclusió que les mateixes fórmules ens portarien els mateixos resultats, considerant realista i convenient aquesta opció? És possible sortir-se'n d'aquesta visió neoliberal del món?
Al culoqui.
Aquestes preguntes que hem anat plantejant tenen en el nostre pare una resposta molt fàcil, però avui la volem reafirmar o no, contrastar-la i matisar-la amb els convidats que tenim a l'estudi. Estaràs en Saban d'Economia i de la nostra situació econòmica aquí a Mallorca i a les Illes,
sigui perquè l'han estudiada i matisada o sigui perquè en tenen experiència i vivència directa. Benvinguts a tots tres. Com tant, en Ferran Avinés, benvingut.
economista, professor jubilat, però ha estat professor de SUIP, aquí, també de SUBE i de la Universitat de Girona, director de la memòria del CES i conseller del CES. Supost que mos podràs aportar moltes coses. Espero. En tot aquest bagatge. També tenim en Àlex Durant, benvingut.
Gràcies, bon vespre. Economista especialitzat en economia ecològica i president ara de... que és una organització, com la definiries? E-Cotxa. E-Cotxa, sí, és una cooperativa de consum. Cooperativa de consum. Que se dedica a la mobilitat elèctrica compartida.
Molt bé, E-Cotxa, que té aquí una botella preciosa. I Natxosca Martí, benvinguda també. Hola, gràcies. Especialista en ciències ambientals i actualment directora de Deixalles, una fundació que té resò aquí a Canòstera. Bé, jo ses preguntes eren aquí, des de...
quin és l'interès de l'economia que tenim tant, això que se li diu ara monocultiu, és esmercat, com molts prediquen que s'utilitzen millors recursos,
És el model per sortir dels possibles inconvenients, per dir-ho d'una forma suau, que té aquest monocultiu econòmic. És possible sortir-se d'aquesta visió exclusivista absolutament neoliberal? Aquí les vol llençar i vosaltres sabeu que es col·loqui és vostro. Qui vulgui començar, endavant.
Vinga. Bé, és molt difícil sortir d'aquest parany perquè les forces hegemòniques des del punt de vista econòmic, polític,
dels mitjans de comunicació, etc., estan cada vegada més concentrades a través de la concentració de capital. De fet, si hi ha una llei de Karl Marx que més es pot dir que està totalment vigent,
és la llei de març sobre la concentració del capital. Mai hi havia hagut una concentració del capital tan impressionant com la d'avui en dia. És a dir, que l'1% o el 2% de la població s'analitzi en qualsevol societat concentra el màxim de la riquesa d'una societat. És a dir, en el cas de les Illes Balears,
el 5% més ric de les Illes Balears, amb un treball que va encarregar el Parlament de les Illes Balears en el CES i que ha estat elaborat per catedràtic de la Universitat de Barcelona, Jordi Arcarons, en aquest treball es quantifica que el 5% més ric de les Illes Balears té...
Pràcticament concentra, té la propietat del 87% del patrimoni total de les Illes Balears, el 5%.
i l'1 o 2% més ric de les famílies de Balears concentren quasi bé els 56,5%
de la riquesa neta de les Illes Balears. Per tant, diríem, són uns indicadors de concentració de la riquesa, del patrimoni net, brutals. Segurament,
no tenen res que envejar a les concentracions que hi havia hagut als inicis del capitalisme. I això va més. Per tant, jo crec que el problema de la desigualtat en la distribució de la riquesa és un dels principals problemes que tenim, que ha estat generat justament per l'economia de mercat i per la manca
de reforçar el que eren les polítiques solidàries, les polítiques de benestar social, les polítiques de l'estat del benestar, i que han estat esclafades, han estat, diríem, arraconades per la victòria del neoliberalisme. I això afecta la gent gran, afecta la gent jove, afecta tothom.
Per què? Perquè la manca d'aquesta distribució equitativa de la riquesa genera problemes gravíssims com els de l'habitatge i generarà problemes gravíssims a la joventut
en el sentit que, evidentment, cada vegada els preocupa més el seu futur i a la vegada estan immersos dins d'una cultura hegemònica, la cultura del neoliberalisme, que l'únic que sap generar és egoisme, manca de solidaritat i, sobretot, manca de pensament crític.
I aleshores, és a dir, si la gent jove no recupera el pensament crític per millorar el futur i per lluitar pel seu futur, com han fet les generacions d'abans, és a dir, ho tenim molt malament. Sí, jo amb això estic totalment d'acord que patim, se podria dir, un model econòmic hegemònic,
que està mogut per unes forces individualistes que condueixen cap aquí. Tenim els treballs de Thomas Piketty, l'economista francès, que bàsicament el que venen a dir és confirmar aquella sospita que cada vegada la concentració de riquesa és més, és major, i és de fet així a nivell patrimonial.
O sigui, hi ha una desigualtat de renda, però després també aquesta renda el que fa és reforçar una desigualtat de patrimoni encara major. I bàsicament és pel tipus d'economia que tenim, el sistema articulat entorn de l'economia de mercat. Les conclusions són horribles, o sigui, ens presenten un futur bastant desolador a nivell de futur,
Hi ha un mecanisme que el que fa és dissimular tot això, que es podria dir que és allò que els anglosaxons diuen el trickle down economics, mentre els que mengen la part grossa a dalt deixen caure unes miques a dalt i com més grosses el que mengen a dalt, les miques són més grosses pels de baix. Llavors la sensació que hi ha més abundància fa que la gent no se plantegi un canvi de sistema.
Sobre la pregunta inicial de la diversificació acaben de sortir dos treballs precisament d'aquesta setmana o en pocs dies que venen a dir que hi ha possibilitats de canvi.
però que a Mallorca, o a les Illes Balears, o a una comarca o a un municipi com és el Dinca. El treball que ha presentat el GOP Mallorca, elaborat per la cooperativa Garua, que el que avalua és quin seria l'impacte sobre el treball d'una transició ecosocial, és a dir, anar cap a tot allò que volem com a una societat sostenible, o mesura en funció de quantes hores de treball dediquem, tant a les hores de treball remunerat,
com les no remunerades, les de les feines de la llac, reproductives, etc. I un altre, el d'Inca, que té unes conclusions bastant interessants, i és que el fet que a Inca, que tots tenim la idea com que és un municipi industrial, de sabates, d'altres tipus de sectors més manufacturers,
Ens trobem que el 13% de la mà d'obra treballa en economia social, en activitats no lucratives i de tot aquest 13% una gran majoria o una bona part se dediquen al sector de la salut i les cures.
Però una de les conclusions més sorprenents és que entre ells mateixos no són conscients d'aquesta força que tenen i per tant no intercooperen, no elaboren un discurs alternatiu, no elaboren una proposta de cooperació i de superar tots aquests mals que hi pugui haver perquè creuen que són una entitat marginal que no té incidència sobre el municipi.
I això crec que dona peu a moltes coses perquè segur que a molts municipis i a totes les illes ens passa que no som conscients que molta gent treballa en activitats que no són lucratives. I per altra banda,
Clar, això me dóna peu a una transició cap al model més esperançador que crec jo que podria dur cap a una alternativa que sí que podria donar peu a una major diversificació, que és el de l'economia social i solidària i més arrelat cap a les activitats de mercat, el que podríem dir el cooperativisme. És a dir,
que qui és propietari dels mitjans de producció és tant qui el treballa com qui el consumeix o qui estalvia. No hi ha unes elites que són les que extreuen tota aquesta plusvàlua i se la queden i contínuament el que fan és augmentar aquesta desigualtat.
El desconeixement de l'existència d'aquest sector, que a les llies balears està entorn del 2% i el 3%, segons els darrers informes del Consell Econòmic i Social, ens posen de manifest que no té força, però junts sí que podríem fer coses transformadores. I un darrer punt.
Hi ha una comarca del País Basc, que segur que molts coneixeu, que se diu la comarca... Bueno, allà on hi ha la cooperativa Mondragon, que és un conglomerat cooperatiu que té ja més de 50 anys d'existència. Allà l'índex de Gini, que és el que mesura les desigualtats, és el més baix de tota Europa. O sigui, no només d'Espanya o del País Basc, sinó de tota Europa.
Perquè, claro, la gran majoria de la gent treballa dins d'una cooperativa i els excedents que puguin generar es reparteixen entre els treballadors mateixos, o els consumidors, estalviadors, etc. O sigui que hi ha mecanismes per fer front a això. I després hi ha les activitats, la diflexificació en quant a tipus d'activitat, i això és molt més a llarg termini.
Bé, jo crec que Canalets ha apuntat algunes coses en què jo estic totalment d'acord. Aquest estudi d'Inca ha estat una sorpresa perquè crec que un 12% o un 13% són unes dades molt, molt interessants. És vera que jo veig com a diferents possibilitats i jo, ho he de dir, som un optimista, vull pensar que ho podran canviar perquè si no jo me generaria molta frustració i crec que
Per aventura no aconseguirem fer grans canvis, però crec que si aconseguim fer canvis a nivell de redolets, aquest exemple de la comarca, potser poden donar petits canvis. Jo per jo crec que és vera que tot el tema del desenvolupament de l'economia circular podria ser una possibilitat de diversificar perquè, de totes maneres, tinc una certa inquietud. Part de l'economia circular que podríem generar
el consumidor serà el propi setor, perquè és un dels que genera gran quantitat de residus. Però sí que és veritat que molt de material es duen de fora, que generen uns residus aquí, que si aconseguíssim transformar aquí i fer una pròpia economia circular, es podrien consumir una altra vegada aquí. És veritat que llavors hi ha tot un desenvolupament de tota l'economia de les cures, de posar les persones en el centre, que una part important l'està fent molt,
Una part important l'està fent el tercer sector, manco diria a gent gran, que és veritat que hi ha molt poques iniciatives del tercer sector destinades a gent gran. Sí que n'hi ha tot el tema de discapacitat, tot el tema d'exclusió, s'està desenvolupant el tema de malalties mentals, que sabem que se necessitarà més tota aquesta economia lligada a les cures, però sí que és veritat que les entitats
social no mos acaben d'animar-nos al tema de gent gran, que puc explicar perquè llavors ho explicaré. I en tercer lloc, per jo, jo volia posar damunt la taula escom, i per tant també crec que com desenvolupar aquesta, és a dir, perquè economia circular,
la podrien fer grans empreses convencionals del món neoliberal, que de fet una part l'estan fent. Crec que també els models de com ho fem és molt important i de vegades ens ho oblidem. Per tant, models d'economia social i solidari, models de cooperativa on la diferència salarial és un dels índexos que s'audita, és una manera també, crec que aquest com ens podria ajudar a transformar un poc la societat.
I també m'agradaria apuntar, perquè realment quan jo no som economista, per tant no tenim dades tan teòriques, però el que ens està passant és que si feim economia, perquè m'ho ha tocat aquest càrrec, la meva entitat, és que intentem fer una economia diferent dintre d'una economia neoliberal. I això ens genera algunes contradiccions,
Crec que és interessant per l'ús de la taula, perquè si no això en algunes ocasions ens ha generat frustracions, una entitat tan gran contra nostra en algun moment, i poden canviar algunes coses, però aquestes coses estan enmig d'una regla de joc que ara per ara han de complir. I això de vegades, és a dir, en algunes ocasions estem en una certa indefensió perquè estem immersos dins d'aquest món on hi ha grans interessos,
i tenen unes cartes més bones que les nostres vol diria que són unes cartes no tan bones per la societat o per les persones però sí econòmicament més bones i el darrer hi ha tota una part que podria desenvolupar aquesta altra manera de fer economia que és tot el tema de reserva de mercat és a dir, l'administració pública està generant una economia una part d'economia i importància de serveis aquí a les illes
I la nova llei de contratació pública permet introduir clàusules socials, permet introduir reserves de mercat
que podrien iniciar alguns canvis i que estudis que fa REAS, que és una xarxa on participam, és molt manco del que marca ja la llei, que crec que hi ha alguns acords de governs que estableix un 3% del volum econòmic que se genera cada any, que hauria de ser idealment reserva de mercat. I això no s'està donant, crec que no arriba ni a un 1,2% o això. I crec que això també podria...
És una altra manera de fer economia, una altra manera de generar allò de feina que podrien encursar aquestes desigualdats. A veure, sí, perdona Ferran, que volia ara incidir en una cosa. Heu xerrat, clar, del sistema amb això que estem, és evident, mercat, neoliberalisme a tope, eh?
I això té una relació directa amb aquest monocultiu que tenim a les illes, del turisme, a les illes i a les illes, diríem. És necessàriament així, perquè aquí a les illes n'han xerrat en algun altre programa, des de perspectives diferents, xerrant de temes d'economia, que són els que a TAC ens interessen especialment,
Aquí, el sector primari, zero, actualment. Ja sabem que mai ha estat boiants, però sí, hi havia un sector primari fa dècades. Sector secundari, també n'hi havia. Tampoc boiants, ja ho sabem, però n'hi havia. Però que les elites aquestes, que paren els recursos, els dirigeixin absolutament
cap en el turisme, en el risc que s'ho posa, fins i tot pels seus propis interessos. O si ho podríem plantejar en algun moment, sobretot en la situació de problemes ecològics, canvi climàtic, manca de recursos...
situació geopolítica en el món, que apostin per això també és un risc. És a dir, el meu dubtar el que xerrabo, les qüestions de desigualtat que deia en Ferran i que redontava en Àlex, necessàriament estan relacionades amb això que ens està passant aquí, amb el turisme? Per exemple? Jo diria que tornant a
les lleis sobre el capitalisme estudiades per Marx n'hi ha una altra que és molt rellevant que és la llei sobre la competència de capitals la llei sobre la competència de capitals és a dir, estem en un sistema capitalista en un sistema capitalista qui decideix sobre les inversions del capital són els empresaris
i la racionalitat capitalista és invertir en allà on es puguin obtenir beneficis diferencials. És a dir, s'inverteix en aquelles activitats que són més rentables a curt termini. Ah, anava a dir, a curt termini. A curt termini. Aleshores, és evident que quan s'inicia el turisme a les Illes Balears,
a partir dels anys 50 i sobretot a partir dels anys 60
És a dir, dins d'una economia de mercat, de lliure mercat i de lliure competència, és a dir, opera aquesta llei de competència de capitals que dèiem ara. És a dir, els diners van anar reinvertint-se cada vegada més en allò que els empresaris veien que és el que donava més rendibilitat. I això, doncs, dins d'una economia de mercat no hi ha manera de parar-ho a no ser que tinguis un govern
amb unes idees molt clares de llideratge públic, de llideratge social i de cap on vol encarrilar la societat de les Illes Balears.
Després, una altra cosa que és important remarcar és que un cop iniciada la carrera del turisme, és a dir, cogi el dinero y corre, aleshores aquesta estampida de búfols, de búfalos, de tots cap al turisme, aleshores s'ha de reconduir. Però a curt termini,
En el turisme opera una altra llei que és molt important, que és la llei dels efectes retardats.
Les externalitats negatives que genera el turisme no es comencen a visualitzar en una societat turística fins que aquesta societat turística no pren consciència que aquestes externalitats negatives li comencen a rebaixar les seves expectatives de benestar.
I aquests efectes retardats en les Illes Balears jo diria que han vingut al cap de 30 o 40 anys. Fa poc, realment fa poc. És així. Aleshores, ara sí, ara sí que és el moment de començar, diríem, per part de la societat de les Illes Balears, d'empoderar-se
del seu futur, perquè comença a tenir consciència que potser aquesta bogeria d'aquestes temides de búfols de tots cap al turisme no és el millor, ni tampoc és el que assegura millor el futur dels seus fills. Exacte. El futur dels seus fills.
I per tant, ara estem en el moment d'aprofitar l'empoderament de la societat de les Illes Balears per preguntar a aquesta societat, quan sigui madura, quan sigui gran, quan tingui aquesta capacitat crítica de cap a on vol caminar, que expressi els seus sentiments, les seves voluntats, la seva opció política.
I per tant s'haurà acabat aquest imperialisme que de turisme només poden opinar els operadors turístics que és els que saben de turisme. Això s'ha d'acabar. El turisme ens afecta a tots i les seves externalitats són sobretot externalitats mediambientals i socials.
La primera opinió que s'ha de tenir en compte de cara al futur és l'opinió d'aquesta societat, no dels apuradors turístics. I ara estem en aquest punt. I estem en un punt on, desgraciadament, malauradament, encara no hi ha hagut cap govern de les Illes Balears que hagi agafat el toro per los cuernos i que hagi dit d'una vegada per totes que cal imposar un plantejament estratègic, una reflexió estratègica, etcètera.
Amb això acabo. Només vull dir que sí que hi ha hagut, per part del govern anterior, del pacte de progrés, sí que hi va haver un encàrrec fet en el Consell Econòmic i Social de fer un informe a l'horitzó 2030, que era un informe de prospectiva.
És un informe que es va tardar tres anys en realitzar, és un informe que han treballat més de 50 professors de la Universitat de les Illes Balears, on han intervingut els quatre consells insulars, on han intervingut els 36 consellers del CES, en representació de la patronal dels sindicats i de la societat civil, i que a l'octubre de l'any 2020 es va emetre el dictamen per assentiment del... del... del... del... del...
del que era el plenari del Consell Econòmic i Social, que segons l'Estatut d'Autonomia és el plenari del CESC, és el que està per l'Estatut d'Autonomia amb capacitat d'emetre l'opinió de la societat civil organitzada, societat civil organitzada, en aquest cas en el CESC.
i malauradament aquesta opinió del dictamen dels CDIs no s'ha tingut en compte i després el que ha vingut a continuació no només és això, sinó que aleshores el nou govern ha tornat a invertir recursos en una reflexió que ja està feta i a més a més ho ha encarregat a una fundació de part, que és el cinc-canc de la gran patronal.
I ara estem en aquestes. Aleshores, no només això, la societat civil està reaccionant. I la societat civil està reaccionant a través del fòrum social. El fòrum social ha emès ja dos documents que són superimportants, que és el document sobre el turisme, el document sobre l'habitatge, i n'ha d'emetre un tercer, que és el document sobre la diversificació econòmica.
Hi ha també els informis i documents del col·lectiu Artal Renativa sobre el canvi de model i la diversificació econòmica. Hi ha també els informis de comissions obreres que s'han també dipositat a la mesa del Pacte per la Sostenibilitat. Hi ha també l'informe de l'Obra Cultural Balear sobre com s'ha de defensar i assegurar la cultura catalana
pròpia de les Illes Balears i també hi ha l'informe, com he dit abans, encarregat pel Parlament de les Illes Balears en el CES sobre la proposta d'una renda bàsica universal que és també un altre instrument bàsic fonamental per poder carar els problemes que tenim de cara al futur.
També recentment, com s'ha dit abans, hi ha l'informe del GOP sobre les implicacions, sobre el mercat de treball del canvi de model i després hi ha un altre informe que és molt important, sobre el qual jo també voldria dir alguna cosa abans d'acabar, que seria l'informe que a més més...
més sobre el full de ruta per un canvi de model. I voldria també dir algunes coses sobre aquest informe de més. Supost que tindràs un minut. Àlex, tu volies dir alguna cosa? Sí, no, jo en referència és un poc amb aquestes esperances que moltes vegades tenim en dir, bueno, ara votarem tals partits o cada quatre anys votar en uns partits polítics i depositar en l'esperança que hi haurà una transformació
a partir d'aquesta votació i aquests representants, que podran transformar el model econòmic. I duim dècades arrossegant aquesta esperança. Clar, jo que de jove ja ho esperava, doncs ja m'estic fent bé i no ho he vist encara, i encara segueix amb aquesta dependència del turisme i fins i tot a més.
Una reflexió que faig o dues seria, la primera és que tenim una economia que depèn del turisme i per tant un mercat laboral o millor dit una força laboral que depèn del turisme i per tant els seus incentius són per mantenir aquest model.
Qui són aquells que generalment volem dir, volem canviar el model econòmic? Són aquells que no estem en el sector del turisme, perquè patim més les externalitats. En canvi, mon pare que ha treballat tota la vida a un hotel,
no sé, li ocorreria dir, no, ara vull que me tanquin sota el i me facin i jo vaig a fer sabates. O sigui, és molt mal de canviar aquesta dinàmica. Per tant, s'ha d'oferir alguna cosa més. I no se farà des de la política. Difícilment se farà des de la política. Per tant, la societat civil és la que s'ha d'organitzar i ha de fer coses per transformar aquest model. Una d'elles...
i en Ferran ho ha dit, és la societat civil és la que s'oposa a una ampliació d'aquest model. Per exemple, una ampliació de ser a port, una infraestructura totalment estratègica, és bàsic que no se faci. Perquè, clar, si tu li amplies la capacitat, estàs dient que podran venir més gent i s'hauran d'allotjar a qualque lloc i hauran d'utilitzar més recursos naturals. Perdó.
Altres formes en què s'està expressant això són les resistències urbanístiques, o sigui, la gent està veient com el seu poble cada vegada que està més urbanitzat o el seu entorn natural que tenia, rústic, rural, cada vegada més urbanitzat o amb major pressió, això s'ha de saber unes preus de l'habitatge,
Hi ha unes resistències allà. Estratègicament, però a nivell local, s'estan expressant a través de no volem que tal finca o tal posició acabi urbanitzada. I això fa que el model no pugui perpetuar-se per aquí.
Són lluites des de la societat civil que el que fan és encarir les necessitats de capital perquè el turisme i el mercat immobiliari puguin progressar cap aquí. Per tant, hem de frenar això.
Però també, alhora, hem de proposar alternatives en les que no es perpetui el model. I aquesta passa, pel que deia jo, d'una economia social i solidària, amb un cooperativisme molt més actiu, polítiques públiques que el desenvolupin, a més d'un empoderament de les pròpies entitats i persones que hi som. Però és que alhora és sectorial, o sigui, cap a on podem tirar. I aquí passa dues coses, i és que el turisme sempre hi serà.
I una de les potes que més on patim de l'economia social és que no estan presents en un mercat enorme que és el del turisme. O sigui, no hi som, no tenim més que ni turisme ni hosteleria ni res relacionat. O sigui, és un sector que la gent que diu jo que es reuneix col·lectivament per fer alguna cosa transformadora renuncia a entrar allà. Com diu, allà és macorrompant. Per tant, me'n vaig a fer una altra cosa que estigui més d'acord amb els meus principis.
Per tant, el turisme, què passa? Que no hi estan penetrant, no estan mostrant opcions alternatives que mostrin uns valors diferents. El deixem tot el capitalisme més ranci. I per altra banda, hi ha sectors que sí que estan ser gent més satisfeta, que podrien ser energies renovables, reciclatge, aspectes socials, de cures, etcètera. Aquí sí, aquí sí, veiem un gran valor,
però per tant el turisme l'estan deixant de banda. Jo crec que per part nostra també és un error. A mi m'agradaria que hi hagués algun hotel gestionat per una cooperativa, que digués, bueno, doncs anem a fer-ho diferent. Anem a fer que els turistes vegin que les coses no són una explotació laboral de la població, sinó anem a fer-ho en que tot el que redundi en aquest hotel serà pels mateixos treballadors.
Xisca, sí, és que tenim poc minut ja. Vinga, sí. No, jo ara sentint Nalets ha estat, crec que hi ha hagut algunes reflexions que han fet el sector on s'havien d'incorporar a fer algunes experiències. És vera que hi ha algunes experiències d'entitats socials dedicades als serveis, però és vera que dins d'Estorisme
Jo crec que en el moment que estem jo encara no hi hem d'entrar, és la meva opinió, perquè crec que realment ara si hem de diversificar o hem de transformar,
Serà molt complicat començar a transformar per un sector tan potent. La realitat és aquesta i ho direm, som un dels residus. Per què nosaltres estem ben posicionats en els residus? Perquè inicialment fèiem una activitat que ni les empreses volien fer, que era la reutilització.
És veritat que això ens va donar un cert poder econòmic, hem pogut anar incorporant activitats i ens hem pogut posicionar. Jo amb el turisme no sé si ara ens seria molt complicat. Però sí que vull agafar-ho perquè realment, amb una part estic d'acord, perquè el turisme ens ha donat un valor. El turisme ens ha fet canviar tants valors...
que si d'alguna manera no canviem aquests valors, ens està passant a les propies entitats socials. Alguns treballadors estan anant, o la propi administració, perquè paga molt bé, perquè té...
i això és com jo el que veig és que per una banda han de generar un lloc de feina nous a una economia diferent però aquestes persones ara se n'aniran a fer feina en estorisme perquè hi ha un conveni molt bon i enhorabona en el sindicat que ho han aconseguit que em sembla molt bé però realment això està tenint tantes contradiccions
que jo no tinc aquesta gran capacitat de veure, però sí que hem d'anar fent pessetes petites. I gairebé, crec que el com és molt important. Crec que com gestionem les entitats, com gestionem les empreses, no cal ser una cooperativa per tenir un funcionament molt més horitzontal. Si mos treballem aquest com, és una manera també de treballar amb mos aquests valors i de fer un petit canvi. Potser no seran grans, però sí que jo crec que també necessitem aquests canvis. I una cosa que se m'ha oblidat,
Que clar, amb economia circular també hi ha un gran qüestionament, perquè ara tots sabem com economia circular. Jo defenso una economia circular de cercles petits i no tot es pot transformar, es pot reutilitzar, es pot reciclar. Tenim un tema d'energia damunt la taula,
que també ens condicionarà molt, i per tant també crec que en qualsevol moment hauran de parlar de reducció, i això ha fet en els valors. Si no hauran de consentir no poder fer el que estem fent. Crec que també hi ha un paper individual propi de dir no, no, ja no podem, i ens està passant també en tot el desenvolupament de la intel·ligència artificial i de la... Clar, que el tema de la energia jo també crec que ens condicionarà molt.
En Ferran deia que se deixava alguna cosa dir pel final i estem arribant en el final. Jo crec que per sortir d'aquest adjutzac no queda més remei que posar, o sigui, reconèixer l'elefant en l'habitació.
I l'elefant a l'habitació és que tenim un problema que se'ns ha creat un mastodonte i que cal apostar per veure aquest mastodonte i com el resituem. Per tant, fa falta, en primer lloc, acceptar que el primer repte que tenim de cara al futur és que hem de fer una proposta de decreixement turístic.
Això és la clau de volta. Evidentment, aquesta proposta de creixement turístic ha d'anar acompanyada d'una proposta de diversificació econòmica i que els llocs de feina que es puguin perdre en el turisme s'han de resituar en altres activitats
Com és, per exemple, en l'informe dels CES del 2030, es veu perfectament com estem matemàticament obligats a acarar un procés d'envelliment de la població de les Illes Balears brutal. I que aquest procés d'envelliment de la població de les Illes Balears requerirà, com a mínim, de 40 a 50.000 noves ocupacions d'aquí a l'horitzó 2030,
amb cures, amb assistència, amb acolliment, amb assistència, amb cuidados, etc. En el fòrum social, al que es va dedicar turisme, hi ha uns anexes,
molt ben fets sobre les passarel·les, de com es poden passar perfectament i està perfectament detallat, quantes places obsoletes s'obren, quants treballadors s'obren i quines són les passarel·les per passar aquests treballadors de serveis d'assistència turistes a serveis d'assistència cap a la població civil amb una formació molt millor i amb uns sous molt millor.
Parlant de sous, després també vull fer referència al concepte de salari base de referència, que és l'estudi de comissions obreres. En aquest moment, el salari base de referència ha de fer necessàriament referència a les Illes Balears, no només a l'increment de l'IPC, no només a l'increment del cost de la vida, això no és rellevant amb les taxes d'inflació que tenim en aquest moment, sinó el que és rellevant és que l'habitatge està creixent un 5, un 15, un 30, un 40%.
Són xifres extrafal·làries i això s'ha de tenir en compte en els convenis. El salari base de referència en aquest moment calculat per comissions obreres a les Illes Balears en promig és més o manco de 2.000 euros al mes amb 14 pagues. Hi ha molta gent a les Illes Balears que avui en dia no guanya 2.000 euros al mes amb 14 pagues. Per tant, això s'ha de solucionar urgentment.
I després una altra qüestió que és fonamental és que no podem mirar cap a un altre costat respecte a l'emergència climàtica.
En el Consell Econòmic i Social s'ha establert l'índex sintètic de medi ambient, que s'està calculant des del 2019, i això surt recalculat a cada memòria dels test. Doncs bé, amb la crisi de la Covid, és evident que l'economia turística es va parar i l'índex sintètic de medi ambient va millorar moltíssim.
El que ha passat a partir del 2020, és a dir, a partir del 2021-2022, que és el darrer càlcul que s'ha pogut fer complet d'aquest índex sintètic de medi ambient, ha tornat a empitjorar moltíssim. Fins i tot pitjor que la situació que teníem en el 19. Per tant, és evident que cal afrontar el tema del decreixement econòmic i el tema del decreixement econòmic per poder créixer millor. No per decreixer globalment, sinó per créixer millor.
per créixer millor en renda i per créixer millor en benestar social. Bé, Ferran, no tenim més temps. Àlex, una frase. Dues, vinga. Jo, com deia la Francesca, el com és molt important, perquè és, en el final, qui acaba quedant-se la plusval o l'excedent de l'activitat. I això, crec que per la transformació econòmica de Mallorca és fonamental.
I una altra cosa, potser el decreixement ens vendrà imposat, el canvi climàtic està fent que els estius siguin tòrids i jo anar a un lloc on fa 40 graus i no pot sortir de l'hotel, crec que hi ha molta gent que ja no començarà a venir a Mallorca.
Què passa, Ferran? Només una referència. Només dic que en l'informe de Jordi Arcarons, el que he dit abans sobre els patrimonis, la concentració del patrimoni, si a les Illes Balears fos possible implantar un impost sobre el patrimoni, sobre la riquesa,
superior a 500.000 euros de patrimoni, això afectaria 13.635 persones, que és només l'1,8% de la població, i amb aquest impost de patrimoni seria suficient per finançar el model de transició.
Bé, està clar. Molt interessant, això. Està clar que tot el que heu dit demostra això que... Nosaltres teníem clar les respostes i vosaltres és el que vau declarificar. I que opcions sí n'hi ha, totes que es vulguin. I una de les bàsiques és no només diversificar aquest monocultiu turístic, sinó un decreixement, començant pel turístic,
i també plantejar-nos tota aquesta vida que Occident ens ha dibuixat i ensoplat. Moltes gràcies, Anestres. Gràcies. Gràcies.
Una píndola científica. Avui la Beatriz mos explicarà alguns dels aspectes que cal conèixer d'un fet massa recurrent i que ja de per si mos preocupa a tots. Nos verà Beatriz, hola.
Hola, bona tarda. Sí, avui vull parlar dels incendis que ja sabeu que enguany han estat crítics. Hem tingut 12 comunitats autònomes que han estat afectades amb els incendis, amb els incendis terribles, amb pèrdues de vides humanes i grans danys econòmics. I a més a més, enguany ha augmentat significativament la superfície cremada en comparació amb anys anteriors. I a més, el 43% d'aquesta superfície
es trobava dintre d'espais designats com a crucials per a la conservació de la biodiversitat i de la natura. A veure, Beatriz, efectes concrets ara dels incendis, perquè tots sabem les qüestions que molts cremen els boscos, molts arriben a les cases, a les urbanitzacions, i no en xerrem animals i persones, però efectes dels incendis, quins són exactament?
Són molts, perquè per un costat tenim que acaben amb la vida silvestre i la vegetació d'un àrea. A més a més, la natura del sol pateix de manera irreversible. S'extinguen espècies que viuen a llocs propens als incendis forestals i també tenim un problema afegit, que és un retrocés a la lluita contra el canvi climàtic.
Els arbres i les plantes que ajuden a provir oxigen, a més a més, estan sequestrant carboni, perquè en la seva estructura, quan es cremen, alliberen CO2 a l'atmosfera. Uns altres efectes, a part d'aquests fonamentals, són que l'aigua que s'utilitza per extinguir els incendis pot causar l'erosió de la terra,
i a més a més hi ha contaminació de l'aire per les grans quantitats de pols que es lliberen i de fum a l'atmosfera i a més a més la cendra i el fum poden causar graus problemes a la salut de les persones que pateixen al·lèrgies i altres problemes mèdics i hem de considerar que la cendra quan plou pot fer contaminar
les corrents d'aigües properes. I ara, recentment, a Orense diuen que tenen xapapote terrestre perquè, després dels incendis que han tingut aquest estiu amb les pluixes, tenen un fang cendrós que està contaminant l'aigua. I, a més, hi ha un altre efecte, que són les pèrdues d'ingressos dels treballadors agrícoles i les pèrdues de cultius i animals.
que són destruïts pels incendis. Jo estava pensant que tot això afecta la biodiversitat en general, no? Sí, també, perquè el 10% dels espais terrestres que s'han cremat en guany han sigut el de la xarxa natura, que vol dir que són llocs especialment bons per a la conservació d'animals que en molts casos estan en perill d'extensió.
Per exemple, els espais aquests, per exemple, podem veure que a la Serra de Cabrera, que és especialment bona per a la conservació de racoet vermell, la perdiu marronosa i la xova pala roja, s'ha afectat. La Serra de Gredos i Candelària, que estan hàbitats essencials per a l'àguila imperial ibèrica, l'àguila reial, el voltor negre i la cigonya negra,
i altres zones com a Cantàbria, l'Urogallo. Aquests territoris posa en perill la conservació d'aquestes aus, que com he dit estan en perill d'extinció, i a més de perdre nius i individus, l'hàbitat que és necessari per ells és destruït i per tant pot tardar anys en recuperar-se. Els incendis es consideren la major amenaça per la biodiversitat a Espanya.
I en realitat, quina és la causa dels incendis forestals en concret? Sí, hi ha moltes. Hi ha causes naturals, com poden ser els llams, que poden iniciar incendis sense que hi hagi intervenció humana. Causes provocades, que són incendis intencionats, com els focs controlats que s'escapen de control.
i també com intencionades hem sentit parlar de gent que vol cremar boscos per aprofitar després la llenya o per fer un ús d'aquells espais per una altra cosa, com per urbanitzacions o prats. També n'hi ha causes d'enigliència, que són activitats humanes com fogueres mal apagades, borilles de cigarreta o maquinària que genera espurnes.
I si us acordeu que l'incendi que va haver a la zona d'Andrats fa uns anys va ser provocat per un individu que va tirar els carbons de la barbacoa al costat d'un bosc. I allò, evidentment, no estava apagat i va... Era una negligència molt, molt greu. I, a més a més, n'hi ha...
Causes accidentals com circuits elèctrics de les línies d'alta tensió i també el canvi climàtic augmenta la freqüència i la intensitat d'aquests incendis a causa de les condicions climàtiques extremes. I si recordeu, no només els incendis ens han afectat a nosaltres, també ha hagut uns incendis tremendos a Canadà i a Brasil.
A veure, però tot això, que de cada vegada en sabem més i ho experimentem més, com ha augmentat? Quines són les causes que augmentin? Bé, doncs mira, generalment és la manca de gestió. Hi ha un abandonament rural i una falta de rendibilitat dels boscos. I llavors, mira, a Espanya el 77% dels boscos no tenen plats d'ordinació. Això genera paisatges homogènics, joves i pocs diversos
El resultat, doncs, són boscos abandonats, sense aprofitament rendible, d'inversió suficient, un fet que incrementa la inflamabilitat del territori. I sense un teixit econòmic i social al medi rural no n'hi haurà gestió forestal. La despoblació rural, la manca de reivindicitat econòmica, la desaparició d'usos tradicionals,
són l'altra causa estructural del problema dels incendis forestals en el cas d'Espanya. Bé, i què poden fer davant tot això així com per acabar? Bé, doncs a tota aquesta situació n'hi ha que fer així que la societat urbana sea de disponibilitat del medi rural i manté una percepció estàtica de la natura. El bosc no es toca i que dificulta la demanda social de polítiques de prevenció a escala de paisatge.
I la crisi climàtica multiplica els incendis extrems. Sense reducció d'emissions i mesures de mitigació, l'adaptació és insuficient. O sigui, que la magnitud dels incendis supera la capacitat de resposta si seguim actuant de manera fragmentada. És imprescindible un compromís real i coordinat entre la societat, les administracions i la política. Necessitem i ha estat cooperació i visió de futur.
Cal combinar la restauració ecològica, una prevenció basada en el coneixement del territori, l'educació i la implicació activa de les comunitats rurals. És imprescindible prendre la protecció de la natura com un element estructural i vital per a la nostra supervivència al marge dels veïments polítics.
Bé, supos que això va també per la reflexió de cada un de nosaltres. Gràcies, Beatriz. Fins a la pròxima. A vosaltres. Fins a la pròxima.
Fins aquí el programa d'avui. El proper dijous tractarem els anomenats desastres naturals causants de tantes desgràcies i sofriment, de com es podrien prevenir per pal·liar els seus efectes i de com sovint darrere aquesta natura hi ha la mà del ser humà que l'atres toca amb línia amb el que xerraven a Beatriu, precisament.
I després en Petra Verso ens presentarà i comentarà alguns llibres que mos poden interessar. Podeu fer-nos més sugeriments i comentaris com vulgueu en el correu info arroba tac mallor caponers o en el telèfon 677-60-6817. Bona setmana per a tothom. Adeu.