Title:

ONU, poder global i crisi democràtica

## Context inicial: funció i límits de la ONU L’episodi d’**Ona Attac** a **Ona Mediterrània** analitza el paper de l’ONU i d’altres *organismes internacionals* davant els grans reptes globals: guerres, **canvi climàtic**, desigualtat i crisi democràtica. • Es recorda la creació de l’ONU després de la Segona Guerra Mundial per evitar noves guerres globals i oferir un fòrum de negociació política i diplomàtica. • S’assenyala que els problemes actuals –*superpoblació, consumisme, contaminació, esgotament de recursos i canvi climàtic*– serien **resolubles** amb ciència, tecnologia i **coordinació internacional**, però això implica **alts costos** i canvis profunds d’estil de vida. L’organisme que hauria de coordinar aquesta resposta global és l’ONU, però: • Té **defectes d’origen** i un funcionament **poc democràtic**. • El **P5** (membres permanents del Consell de Seguretat) concentra el poder i disposa de **dret de vet**, bloquejant decisions clau, també de l’Assemblea General. • El principi «*un país, un vot*» no reflecteix diferències de població ni de riquesa entre estats. > "Necessitem organismes internacionals forts, democràtics i amb poder executiu." --- ## 1. Democràcia, poder executiu i bloqueig institucional ### 1.1. Mancança de democràcia real Els ponents coincideixen que el **problema essencial** és la manca de democràcia efectiva: • El **P5** actua com un «director imperial» que recorda antics sistemes oligàrquics. • Les institucions internacionals (ONU, Bretton Woods, FMI, Banc Mundial, OMC) reflecteixen la **correlació de forces de la postguerra** i no l’equilibri actual (Índia, Xina, Brasil, Sud-àfrica en queden infrarepresentats). Malgrat això, es destaca el valor històric de: • La *Carta de les Nacions Unides* (1944). • La **Declaració Universal de Drets Humans** (1948). • Agències especialitzades (infància, programes socials, dret internacional, etc.). ### 1.2. Necessitat de poder executiu Els participants defensen que els organismes internacionals no només han de ser democràtics, sinó també **efectius**: • Sense **poder executiu** per fer complir acords, tot queda en mans de la *bona voluntat* dels estats. • Es posa com a exemple les **resolucions del Tribunal de l’Haia**, sovint ignorades. • Es proposen **majories reforçades** per a determinades decisions, però sense mecanismes de control i sanció real segueix faltant poder. Es planteja la idea de **reformar la Carta de l’ONU**, especialment per eliminar o limitar el dret de vet i la condició de membres permanents del Consell de Seguretat, tot i que es reconeix que és políticament molt difícil. --- ## 2. Capitalisme global, desigualtat i crisi de valors ### 2.1. Desigualtat extrema i fragilitat de la democràcia Es comenta un informe recent sobre la **desigualtat mundial**: • El **0,001% més ric** acumula **tres vegades més riquesa que el 50% més pobre**. • Aquesta concentració alimenta una **fragilitat econòmica** general i erosiona la **legitimitat democràtica**. Això es vincula a: • L’auge de l’**extrema dreta**, que assenyala col·lectius febles (especialment *persones migrants*) com a culpables. • Una crisi profunda de **valors democràtics**: la defensa de drets humans es veu com un obstacle, no com un fonament del sistema. Es critica el fet que dirigents com el primer ministre britànic plantegin **desmuntar el Conveni Europeu de Drets Humans** per poder aplicar polítiques migratòries més dures. ### 2.2. El pes del capital i el lema “America First” S’analitza la figura de **Donald Trump** com a símptoma d’una tendència de fons: • El lema *America First* implica: primer els interessos nacionals estrets, encara que sigui a costa del **canvi climàtic**, la cooperació o els drets humans. • Es constata que els **poderosos són els diners**, no les persones, i que el principi «*una persona, un vot*» queda desvirtuat pel **poder econòmic** i els *lobbies*. > "Als Estats Units el que està fent és corregir aquest defecte de la democràcia: nosaltres els primers i els altres que es fotin." Es debat fins a quin punt la **democràcia liberal** pot sobreviure si el poder real recau en grans fortunes, grups financers i corporacions transnacionals. --- ## 3. Geopolítica actual i desplaçament de poder ### 3.1. Canvis d’hegemonia i nous blocs S’analitza el **desplaçament del centre de poder mundial**: • Els acords de **Bretton Woods** consolidaren la dominància del dòlar i institucions com el **FMI** i el futur **Banc Mundial**. • Avui emergeixen **organitzacions paral·leles** com els **BRICS** o l’Associació de Cooperació de Xangai, que representen altres àrees econòmiques i polítiques. • Curiosament, aquests nous actors són ara **defensors de la Carta de l’ONU**, mentre que alguns fundadors (com els EUA) en qüestionen o limiten l’abast. ### 3.2. Europa, OTAN i militarització Pel que fa a **Europa**: • La **Unió Europea** es veu com una construcció feta “des de dalt”, mitjançant **tractats internacionals**, amb dèficit democràtic i una influència creixent de l’**OTAN** en les seves decisions. • Abans, la UE era relativament **capdavantera en polítiques mediambientals**, però ara una part substancial dels recursos s’orienta cap a la **despesa militar**, posant en risc els avenços climàtics. • Es critica la resposta europea a conflictes com **Ucraïna** i la **guerra a Gaza**, així com el gir cap a la **externalització de les polítiques migratòries**. Es remarca el perill que Europa, amb una llarga **història de guerres internes**, reprengui dinàmiques d’enfrontament si es consolida el **militarisme** i l’auge de forces **xenòfobes i racistes**. --- ## 4. Racisme, migracions i extrema dreta ### 4.1. El racisme com a clau de lectura Els participants subratllen que no es pot entendre la situació actual sense parlar de **racisme**: • El tracte a **Palestina** i a la **Xina** s’interpreta també a través d’un imaginari racista profund. • La teoria del «*xoc de civilitzacions*» i la idea d’“invasió del Tercer Món” alimenten el discurs de la **dreta i extrema dreta**. • La figura de l’“enemic” s’ha desplaçat: abans **els jueus**, ara sobretot **les persones musulmanes i migrants**. Aquest racisme es combina amb la **por a la pèrdua de privilegis** i amb mitjans de comunicació i xarxes socials governats per **algoritmes** que amplifiquen discursos d’odi. ### 4.2. Precarietat, por i vot contra els propis interessos Es planteja una pregunta clau: **per què tanta gent vota opcions que van contra els seus interessos materials?** • Es proposa que la **llibertat s’ha identificat amb els diners**, i molta gent se sent com a *rics temporalment empobrits*, aspirant a un model de vida inassolible. • La **por a la inseguretat** (econòmica, cultural, identitària) és explotada per partits que criminalitzen migrants i minories, desviant l’atenció de les **elits econòmiques**. Es destaca el paper decisiu del **control mediàtic** per part de grans conglomerats i l’ús de les **xarxes socials** com a instruments de manipulació de l’opinió pública. --- ## 5. Reforma, defensa i mobilització social ### 5.1. Defensar el que hi ha, transformar el que cal Davant el **desprestigi** de les institucions internacionals, el col·loqui defensa una posició matisada: • Cal **reformar profundament** l’ONU i el sistema econòmic internacional, però sense **destruir** el que existeix. • Moltes agències de l’ONU duen a terme programes **vitals** per a milions de persones; la retirada de finançament dels EUA té efectes devastadors. • Es reivindiquen instruments com: • Les **opinions consultives del Tribunal Internacional de Justícia** (per exemple, sobre obligacions climàtiques dels estats). • El treball de **relatores especials en drets humans**, clau per visibilitzar situacions com la de Gaza. > "Val més preservar i millorar el que tenim, abans que deixar-ho caure i quedar encara més avall." Es proposa que els **estats més disposats** a cooperar siguin **més valents**, encara que grans potències quedin al marge, i que impulsin reformes i iniciatives multilaterals alternatives. ### 5.2. Paper de la ciutadania i dels moviments socials Tots coincideixen en la importància de la **mobilització social**: • Quan hi ha pressió ciutadana sostinguda (com en el cas de **Palestina** a Espanya), els governs es veuen obligats a **moure fitxa**. • En canvi, on la mobilització és feble o el govern és impermeable (com el cas del partit laborista britànic actual), la resposta institucional és sovint la **criminalització** de la protesta. Es defensa que: • Cal **explicar i debatre** públicament aquestes qüestions complexes per generar **consciència crítica**. • La **lluita constant dels pobles i de les persones** és l’única garantia històrica de progrés en drets i justícia global. --- ## 6. Píndola científica: la Posidònia oceànica i el carboni blau A la part final del programa entra una secció de **divulgació científica**, on Beatriz parla de la **Posidònia oceànica**. ### 6.1. Què és la Posidònia oceànica? • No és una alga, sinó una **planta superior marina** amb arrels, tiges, fulles, flors i llavors. • És una espècie **endèmica del mar Mediterrani** i forma **praderies submarines** en aigües netes fins a uns 40 metres de profunditat. • A Mallorca es coneix popularment com **“alga de pedrier”**, tot i que el terme és incorrecte. ### 6.2. Serveis ecosistèmics clau Beatriz resumeix els **serveis ecosistèmics** que aporten les praderies de Posidònia: • **Gran producció d’oxigen**, essencial per a la vida marina i per a l’equilibri general. • **Alta biodiversitat**: zona de **reproducció i guarda** per a moltes espècies costaneres. • **Consolidació del fons marí**: les arrels compacten el substrat i formen una mena d’**esculls naturals**, que protegeixen la costa de l’erosió. • **Dipòsit de nutrients i contaminants**, contribuint a **purificar l’aigua** mitjançant filtració. • **Emmagatzematge de carboni** (*carboni blau*): actua com el **principal magatzem de carboni del Mediterrani**, arribant teòricament a eliminar fins a un **42% del CO₂** emès pels països mediterranis. ### 6.3. Amenaces i necessitat de protecció Tot i la seva importància, la Posidònia es troba en una situació **molt preocupant**: • Entre 2000 i avui s’ha registrat una **pèrdua d’entre el 13% i el 50%** de les praderies. • Causes principals: **urbanització costanera**, destrucció d’hàbitat, **contaminació**, impactes d’activitats humanes (nàutica d’esbarjo, fondejos, etc.). • Té una **taxa de creixement molt baixa** (uns 1 cm/any), fet que limita molt la seva capacitat de recuperació. Per això: • Està catalogada com a **hàbitat prioritari** per la normativa europea. • Figura com a element de **preocupació** a la Llista Vermella de la UICN. • Es reclama una **vigilància contínua** i una **gestió activa** d’aquest ecosistema, atès el seu potencial com a **solució basada en la natura** contra el canvi climàtic. --- ## 7. Cloenda i avanç del proper programa El programa es tanca recordant que: • Analitzar i criticar els **organismes internacionals** no vol dir renunciar-hi, sinó exigir-ne una **transformació democràtica i efectiva**. • L’únic que ha demostrat fer avançar la història és la **lluita persistent dels pobles** per canviar les coses. Finalment, s’anuncia el tema del **proper episodi**: una reflexió sobre l’*homo economicus*, el model d’ésser humà dominat per la **racionalitat econòmica materialista i individualista**, especialment pertinent en el context de les festes de consum que s’apropen.

['ONU', 'Nacions Unides', 'Consell de Seguretat', 'P5', 'dret de vet', 'democràcia internacional', 'canvi climàtic', 'desigualtat econòmica', 'capitalisme global', 'Bretton Woods', 'FMI', 'Banc Mundial', 'BRICS', 'Unió Europea', 'OTAN', 'drets humans', 'Palestina', 'racisme', 'xenofòbia', 'extrema dreta', 'migracions', 'geopolítica', 'moviments socials', 'manipulació mediàtica', 'xarxes socials', 'Posidònia oceànica', 'carboni blau', 'ecosistemes marins', 'Mediterrani']