Escoltes Ona Mediterrània, des de la 88.8 de la freqüència modulada.
Ona Atac, el programa d'Atac Mallorca a Ona Mediterrània.
En acabar la Segona Guerra Mundial es va crear la ONU amb la intenció de facilitar un fòrum de debat on discutir les diferències entre estat i facilitar negociacions polítiques i diplomàtiques per evitar l'ús de la violència que sempre ha caracteritzat l'espècie humana.
Després de les dues guerres mundials, amb milions de morts a cada una d'elles i amb una destrucció mai vista, especialment amb les noves armes atòmiques, semblava que valia la pena intentar cercar camins alternatius més racionals i democràtics.
però avui, lluny d'aquell temps, sembla que estem oblidant què significa una gran guerra. És cert que ara tenim nous problemes, superpoblació, consumisme, esgotament de matèries primeres, producció de residus, contaminació produïa principalment per la indústria energètica, pel transport, pels pesticides i fertilitzants,
i en general la producció industrial i alimentària, sobredimensionada precisament per una població desorbitada i altament consumista. El canvi climàtic sols és una de les conseqüències d'aquest desgavell, però potser sigui un dels problemes més visibles i que més por fa.
Tots aquests problemes són resolubles amb l'ajuda de la ciència, de la tecnologia i amb la coordinació, la voluntat i els esforços internacionals per abordar-ho seriosament.
però té uns costos elevats, és vera, tant econòmics com de compromís, amb canvis molt profuns de l'estil de vida i això necessita organismes on s'analitzi la situació, on es prenguin decisions i es controli la seva execució, perquè els organismes internacionals són necessaris.
L'organització ideal per coordinar tant la resolució dels conflictes com la lluita contra la contaminació i l'escassetat de recursos hauria de ser l'ONU, una assemblea on tots els països es poden reunir, negociar i organitzar-se. Però la realitat és que l'ONU, així com la resta d'organismes que directa o indirectament depenen d'ella,
Pateixen d'importants defectes d'origen i principis de funcionament que limiten la seva eficàcia i que mai s'han volgut replantejar, manco ara en un moment de crisi global quan resulten encara més difícils de resoldre.
El problema essencial és el seu caràcter poc democràtic, amb l'existència d'un col·lectiu que està per sobre l'Assemblea, que no és el Consell de Seguretat en si mateix, sinó el P5, el grup dels cinc membres permanents d'aquest Consell que, a més a més de no rotar com els deu restants membres electes, retenen d'aquesta manera més poder que la majoria.
que tenen dret a vetar les decisions del mateix Consell de Seguretat i indirectament de l'Assemblea, ja que tots els temes importants han de passar pel Consell de Seguretat. És cert que un país, un vot, sembla molt democràtic,
Però no tenc en compte que hi ha països amb molta població, Xina, Índia, i altres amb molt poca. Tu, Tobalo, per exemple. I també països rics i països pobres. La manca de democràcia és una greu limitació dels organismes actuals.
Si volem afrontar els problemes actuals, inclòs el clima de violència creixent, necessitem organismes internacionals realment democràtics, però també necessitem que tinguin poder executiu, és a dir, que puguin imposar el compliment dels acords, perquè sense poder executiu tot queda en mans de la bona voluntat dels seus integrants i som més a l'arbitrarietat d'aquest
director imperial que és realment el P5. Com ho era Rommel triomvirat amb un senat simbòlic però sense autoritat real.
Es poden establir limitacions importants, com per exemple majories reforçades, per poder imposar les decisions. Tanmateix, si no hi ha capacitat de controlar-les i de fer-les complir, no hi ha poda. I les resolucions del Tribunal de l'AIA en són una mostra flagrant.
Com sortim d'aquest parany? Tota la ONU i la resta d'organismes internacionals d'aquest caràcter democràtic i executiu no resulta fàcil. Crear nous organismes a curt termini tampoc. Per tant, es fa necessari lluitar fermament per modificar la carta de la ONU, o sigui, creant-ne de nous de forma paral·lela, possiblement des de la pròpia ONU.
Perquè cal recordar que la ONU, amb tots els seus organismes dependents, conformen una estructura oligàrquica nascuda per protegir els drets dels guanyadors de la Segona Guerra Mundial.
Sabem que és difícil, sobretot en un món on de cada vegada més la llibertat i el poder pertanyen als diners i l'egoisme ja es pot lluir sense vergonya en tots els fòrums nacionals i internacionals, a costa d'imposar una desigualtat creixent i un vergonyós i destructiu neocolonialisme econòmic. Però necessitem sortir d'aquest parany. Necessitem organismes internacionals forts, democràtics i amb poder executiu.
Per molt idealista que pugui simplar, res en el món pot avançar si no hi ha idees i voluntat de fer-ho. El col·loqui.
Per parlar avui precisament de com fer-ho, de com reconvertir uns organismes internacionals que d'entrada em semblen tan necessaris, sobretot si observem el panorama actual en el món i perquè siguin eficaços i justos, tenim aquí tres persones que ens poden il·lustrar damunt això. En Bernard Riu Tort, professor, benvingut, de nou perquè ja...
Ja comptam amb ell, jo què sé, per tercera vegada, crec. Professor de Filosofia, jubilat, benvingut, Bernat. Hola, bona tarda. Pau de Vilxer, també professor de la UIP, benvingut. És professor de Dret Internacional i altres càrrecs que ell ara diu que és igual. Benvingut. Hola, què tal, bona tarda.
I en Tomeu Ferrer, professor de secundària, era professor de matemàtiques, no Tomeu? I també jubilat. Jubilat també. Bé, entre tots tres crec que, no sé, poden discutir això. Nosaltres, la nostra presentació del tema, parlàvem a la necessitat que aquests organismes adquirissin poder executiu, real i democràtic,
però la creació d'aquests organismes internacionals va venir de la mà del final de dues guerres mundials del segle passat. Serà que ara han perdut la seva vigència? Que són purament institucions que ja no serveixen a la situació del món actual. Ho llenço aquí perquè vosaltres digueu la vostra. Com vulgueu, vinga endavant. Jo si voleu començar per apoiar dues coses de les que s'han dit. T'agduim...
cinc anys almenys, sempre surt el tema aquest, però d'uns cinc anys fem feina en es voltant dels temes de creixement, canvi climàtic i aquests temes que necessiten aquests organismes i que per més voltes que li han fet mos costa trobar sortides. El problema fonamental és la democràcia i com que no vol ser democràtic, si s'imperi difícilment la seva autoridad fàcilment, ho tenim un pot difícil.
Bé, jo el que diria és que l'Organització de les Nacions Unides sorgeix en un moment on hi ha hagut una derrota del feixisme internacional i això dona uns elements, diguéssim, interessants. La Carta del 44 de les Nacions Unides i la declaració des dels humans del 48
Són elements molt positius que poden tirar, però a la vegada s'inclou un element que és el que has dit abans, el Consell de Seguritat és quan hi ha cinc països que tenen dret a vetar. I això institucionalitza una correlació de forces de la postquerra. I que això ja és diferent d'aquest element progressista, sinó que hi ha una institucionalització que encara dura.
i després ja en el 44 els acord de Bretton Woods, que és molt important perquè allà després d'això en surt una determinada, diguéssim, dominància del dòlar, un dòlar tant...
35 dòlars un unce d'or i després, a partir d'aquí surt, diguéssim, fon monetari, el que després ha estat esvall mundial i el que després d'organització mundial de comerç eren acords. Llavors, aquí hi ha dues coses, un parell de coses que n'hi ha moltes més. Ell no en sap més que jo, en Pau de Joc, que és especialista, però això reflexa un moment determinat i ha passat molt de temps, llavors.
llavors aquestes institucions han quedat bloquejades per aquella correlació de forces i haurien de ser renovat, que passa amb la Índia, que passa amb la Xina, que passa amb el Brasil, que representen les grans àrees o Sud-Àfrica, que representa una gran àrea que no tenen representació dins els consells de seguretat. Però si en té França, si en té Reino Unite, llavors aquestes són coses que no reflexen per res aquesta correlació.
D'altra banda, diguéssim que el paper aquest de la carta i de la declaració de drets i altres institucions de la infància, etcètera, que són positius, però tot això queda molt mediatitzat per aquesta correlació de forces sempre. I avui en dia...
molt més. Hem dit sistemàticament com el de Palestina, diguéssim, des que s'està dit res, ha anat agafant territoris, territoris i produint ja aquest darrer genocidi i ha dret a bloquejar aquesta cosa. Llavors, evidentment que això no respon a un...
És a dir, fan falta una reforma molt grossa, tant d'aquest tipus d'institucions com de les econòmiques. Avui en dia han sortit altres organitzacions econòmiques paral·leles que ja tenen més, un pip més gros, els BRICS, o l'associació de cooperació de Xangai, que representen una altra cosa. I, curiosament, avui en dia els que defensen més la carta,
Són aquests països, més que els fundadors, sobretot als Estats Units, que en els principis és el principal impuls. Llavors, aquí han passat moltes coses. Tot això s'ha de transformar, però evidentment no tens solució.
perquè aquesta cosa seria massa, però sí que està obsolet, però no s'ha de llevar perquè és molt necessari. S'han de canviar moltes coses, jo ho deixaria un poc aquí ara perquè és un col·loqui, de dir, bueno, fa moltes coses i no respon a la solidaritat d'avui. El món ara està canviant d'una velocitat immensa i més obsoleta queda la organització actual, però és molt necessari reformar-la.
Nacions Unides ha fet moltes coses interessants entre altres coses avui, per exemple, se celebren els 80 anys de l'adopció de la celebració universal de drets humans un 10 de desembre avui són dia 10, no? un 10 de desembre de 1948 i precisament avui i crec que és molt demostratiu dels temps que vivim i va en la línia del que comentaven els companys
en Kyrie Starmer, que és el primer ministre laborista del Regne Unit, un dels membres fundadors de Nacions Unides i que forma part d'aquest club, d'aquest P5, demanava a l'Unió Europea col·laboració per desmuntar el Conveni Europeu de Drets Humans, perquè diu que mos ferma de mans i cames per fer front a la gran amenaça d'Europa, que sembla que és la immigració.
En el mateix temps, avui s'ha publicat un informe sobre la desigualtat mundial que assenyala que el 0,001% més ric de la població mundial acumula tres vegades més riquesa que el 50% de la població mundial. I crec que això és la millor foto que tenim del moment històric que estan vivint ara mateix.
que és la ceguera voluntària o involuntària dels països suposadament democràtics cap als problemes reals, que amenacen precisament l'essència mateixa de la democràcia com a projecte viable, que és la desigualtat profunda, que genera contestació contra aquests sistemes, que aixeca l'extrema dreta i l'empeny pertot arreu,
i senyala en els febles com els culpables dels seus problemes. I crec que és molt representatiu del moment que vivim. I estic d'acord, i això ja seria la segona part de la resposta, que Nacions Unides hauria de transformar-se
per intentar donar resposta a tot això, però també hem de tenir en compte que no existeix organització humana perfecta. És a dir, val més tenir un sistema democràtic que un sistema dictatorial, evidentment, però la Unió Europea, on cada país té un vot, acaba de deixar tot sola Espanya ahir, precisament, en matèria migratòria, amb tots els països d'Europa pràcticament posant-se d'acord, tret d'Espanya, França i no sé si algú altre, Pantor i Irlanda,
en externalitzar completament escoltar les emissions. És a dir, tenir un sistema democràtic no garanteix que el resultat serà bo. Evidentment, és millor que un sistema no democràtic perquè pots anar canviant-se gent, i això a Nacions Unides, a Unió Europea, o a nivell dels estats o dels comunitats autònomes. Però no és garantia de res. I, sobretot profundament, crec que vivim un moment de crisi de valors.
Jo crec que el problema democràtic és un problema més profund, perquè per jo, Estats Units, que en certa manera és un imperi, no és només un estat i no és només una democràcia formal i el que vulgueu,
ha passat a una fase i és vera que me podeu dir dos meses en Trump, no és vera, vull dir, està apoyat per, d'entrada, un poder econòmic molt fort i per, jo diria, la meitat de la població americana. Per tant, els desbarats que ell fa tenen un recolzament important.
I no me refereixo a qualsevol debat, me refereixo precisament al tema democràtic. Quan en Trump enervola el d'America first, el que està dient és molt bé la democràcia, molt bé, inclús vos diria, molt bé resoldre el canvi climàtic, però això no ho ven nosaltres. Nosaltres som els number one i els qui tingui problemes que se'ls resolgui ell.
No sé si m'enteneu el que vos dic, però el que vos dic és que a dins la democràcia liberal, o com li volgueu dir, els poders real són els dobbers. No hi ha un poder d'una persona un vot, això és una mentida molt grossa. I als Estats Units el que està fent és, en certa manera...
corregir aquest defecte de la democràcia. De dir, nosaltres els primers i els altres que es fotin. I el poder econòmic s'imposa descaradament i podem dir el que ens surtin dels nassos, ens podem posar en els altres països, podem expulsar els immigrants, els febles, que per ells són la porqueria del seu país. Jo crec que es descaro en el que es...
mostra aquesta prepotència, impedeix que una democràcia que realment és un joc molt feble, tingui el més mínim valor. En Trump va dir, sé que és una exageració però no sap si ho complirà, va dir durant la campanya que la seva seria la darrera elecció democràtica als Estats Units.
seria perfectament factible, vull dir, quan en César se va imposar com a emperador, no sé si tenia aquest títol encara, però ho va fer simplement acostant les tropes en el carrer de Roma i ell ho va fer introduint les tropes dins els carrers de les ciutats d'Estats Units. Jo veig que la democràcia és molt feble, no garantitza que les coses funcionin millor,
Però és evident que aquesta, no m'importen totes, aquesta dictadura dels dobbers no està fent cap bé a cap dels problemes que estaven xerrant.
Bé, sí, és clar que estem en un tipus de capitalisme global, fins ara, estat neoliberal i financeritzat, que penetra tot tipus de decisions, institucions i tal. De totes maneres, diguéssim, aquesta posició neoliberal en Trump està modificant-se, perquè ja no és pròpiament neoliberalisme,
el mateix que la versió en geopolítica dominant que era la neoconservadora s'està modificant ara en aquest nou document en reflexa és a dir, hi ha un canvi que no sé si se consolidarà perquè hi ha moltes altres que se resisteixen les mateixes grans finances no són partidàries d'això
i dins del que donem abans, el Deep State, tot això no és partidari d'aquesta posició, però sí que és una posició important d'aquests sectors que l'han recolzat a ell i que està afectant, està tenint una modificació, aquest desplaçament d'Europa com a centre, s'intenta fer negocis, per exemple, en Rússia, o s'intenta tornar una versió de la doctrina Monroe
que el de Venezuela no és una mostra, però també hi intervé a les eleccions d'Honduras, també hi intervé a les d'Argentina, etcètera, etcètera. Hi ha un canvi, diguéssim, en el centre d'aquestes polítiques. Estan canviant molt. Llavors, hi ha un despreci per part d'aquest sector, diguéssim, trampista de les organitzacions internacionals, totalment.
de la ONU, de totes, perquè veuen amb un altre sentit de tot això. És molt difícil que això sabrà quines conseqüències pot tenir a futur. Tot això evidentment és molt difícil.
Tant i més quan el cas d'europeu és un cas d'una crisi rampant que té Europa per molt de motius que aquí no podrà analitzar però que no tenen una posició en tots aquests aspectes i que és en una llarxa que no se pot col·locar i amb aquest militarisme de sobte per sortir d'un problema de crisi molt gros que no ho és i enfocar l'enfrontament amb Rússia sense cap tipus de possibilitat de compromís és una versió...
diguéssim, difícil. Bé, estem xerrant més de coses polítiques que de les organitzacions internacionals, però estan a dins d'aquest context. En aquest context, les organitzacions internacionals, jo crec que s'han d'intentar defensar, però defensar els principis de sequer de les Nacions Unides, defensar els principis dels drets humans, tota aquesta sèrie de coses, i diguéssim, estem tenint un diàleg amb...
amb el que podríem dir que se li diu, que no és que sigui correcte això, però ja ens entenem el sur global s'ha de dialogar per dur-ho en aquestes organitzacions si no ells faran unes organitzacions que ja els estan fent alternatives que tindran més sentit que aquestes mateixes
en altres molts quedem molt enrere de que havia d'a més. Tenint en compte que a més la Unió Europea és també una organització muntada per tractats internacionals, no hi ha una democratització des de baix, sinó que és des de dalt. Aquesta cosa és molt, encara que els estats formalment siguin democràtics, no ho és la Unió Europea com a tal, que a més ja fa competències que no li corresponen en qüestions geopolítiques.
que per cert hi ha l'OTAN que és en realitat que mediatitza les decisions perquè antes de les reunions del Consell de Ministres Europeus se reuneixen a l'OTAN i trasladen les decisions de l'OTAN a la Unió Europea que no té competències en moltes coses de les que decideix.
És a dir, estem ara amb un vare magnum que és difícilment treure en goia de tot això. És necessari intervenir i des de posicions progressistes de l'esquerra tenir alternatives en tot això, discutir aquestes qüestions i no inhibir molts d'aquestes coses que són claus.
Sí, és que volia dir una cosa, perquè nosaltres estem xerrant molt d'aquí, de democratitzar, per exemple, xerràvem en el principi, democratitzar aquestes institucions, com s'han parlat l'ONU i totes les derivades, però mentrestant, i pel que tu deies d'Europa, i no només Europa, s'haurien de l'extrema dreta a molts països, no està anant cap aquí. I llavors aquests organismes, si...
no serien aprofitats per ser eliminats o simplement ignorats sense cap tipus de por de ni ressò fins i tot anant absolutament al revés del que dèiem i aquest és un problema i situant-nos a Europa també com a barassol de la democràcia queda molt...
No sé, molt ridículs ja xerrar d'això, no? En aquests moments. No sé, ho llançava perquè és que contraposant el que nosaltres dèiem a una realitat que està empenguent, sembla, en un altre sentit. Jo us diria una cosa. De tot el que han dit, no han proposat cap idea perquè en diuen... Com sé que en diuen? Què han de moure? Quines tecles poden moure? Què poden mobilitzar? Jo crec que...
O sigui, canviar i adaptar és molt important, però crec que estan en un moment de defensar el que tenim. O sigui, igual que Espanya, de defensar l'estat de dret, davant un cop d'estat judicial constant. O sigui, podem imaginar tots els mons ideals en el bon sentit de la paraula, no d'irrealista, sinó d'allà on ens agradaria anar, i ho hem de fer.
però si no ens adonem que vivim un moment on les bases mateixes d'allò que ens semblava imperfecta estan en perill, ens equivocarem perquè encara caurem més a baix. Jo, o sigui, Nacions Unides, Unió Europea, ha de canviar moltíssimes coses, però per favor, que com a mínim preservem les que ja tenim. Vull dir, bona part del coneixement del que ha passat i està passant
A Gaza ve precisament per la intervenció de la relatora especial de Nacions Unides. Allà la darrera opinió consultiva d'estimulament internacional de justícia sobre obligacions dels estats en matèria de canvi climàtic
És espectacular tot el que posa damunt la taula. Hi ha moltíssimes institucions internacionals que, malgrat les seves deficiències, estan intentant fer el millor possible per avançar cap allà on ens agradaria anar. El problema és que estan molt en fora d'allà on ens agradaria que fossin, però que en el mateix temps aquí hi ha una labor de zapa total. El fet que els Estats Units retiri el seu finançament a bona part de les Nacions Unides
és un cop pràcticament mortal. Hi ha diverses agències que ja estan traguent-te gent, que s'estan anant de tercers països per reduir els costos, que estan tenint moltíssims programes que són vitals, perquè és molt fàcil des d'aquí criticar certes inoperàncies o això, però hi ha molt de programes de Nacions Unides que literalment són vitals per servir de ser gent,
i tot això s'ho estan carregant. Llavors jo crec que hi ha que compaginar aquest lluitar per anar més enfora amb un reconeixement del que hi ha i del valor del que té per defensar-lo, perquè és que si no...
risques real i això que deia en Bernat sortiran a lo millor opcions i alternatives diferents a tots aquests països esclosos de fet no formalment però esclosos de fet d'aquestes organitzacions internacionals hauria de ser un camí al marge de l'existent ja sé que
que no estic anant tot el que tu deies Pau, però bé no, no, jo crec que tot intent de promoure sa cooperació internacional en el sentit d'atendir ponts d'entesa perquè com bé d'en Bernat no podem resoldre sa nostres diferències a cop de bomba ni de dron ni d'exèrcit és positiu és que vull dir després hi haurà interessos darrere i tot el que tu vulguis però això és evident i tant mateix sempre hi haurà
Jo l'únic que em preocupa és que tenim problemes sèrios que són un poquet urgents. No podem esperar indefinidament. És a dir, jo penso que valdria la pena prendre-se en sèrio. És a dir, jo som, dins l'atac almenys, dels que més he defensat la necessitat d'organismes com l'ONU, la FAO, inclús el Banc Mundial i coses d'aquestes. Però...
El de canviar no ha de ser destructiu, evidentment, però és urgent, no podem esperar. Ara, per exemple, simplement, si no aconseguim a l'ONU un organisme paral·lel, això m'és igual, perquè se podria fer en la COP, no tens per què fer-ho a l'ONU directament, però si no aconseguim una assemblea allà on se pugui xerrar del problema climàtic,
sense estall del P5, del Consell de Seguretat, no aconseguirem posar res en marxa. No hi ha cap pressió de cap organisme que tingui la més mínima força executiva
En el marc de secció climàtica no existeix el dret de vet dels membres del Consell de Seguretat. El que passa és que se va intentar fer un marc internacional amb aquells països que eren més ambiciosos
i Estats Units va quedar de fora, per exemple, o Xina o Rússia. El problema és que, bueno, sí, és que estaven apuntats, van rodir moltes seves emissions, però els gran grans van passar totalment. Clar, això se modifica en l'acord de París, intentant que hi sigui tothom i deixant més marge de decisió.
que en el cas dels Estats Units podrien dir que ha funcionat fins a cert punt, en el cas de Xina, més o menys, sempre es podrà anar més enllà, el problema és que passaria si no hi fos. Però el problema de les cops, bàsicament, és que les conferències de les parts, en el marc del règim internacional de canvi climàtic, és que les decisions s'aprenen per consens i un sol país pot bloquejar.
i fins ara el país que bloquejava era Aràbia Saudita, principalment, però des de fa dos anys els Estats Units, fins i tot des de fora, perquè s'han sortit, dona suport i això en valentona també a d'altres estats.
Sí, és complicat, demanaves solucions i... No també per això, perquè és evident, tot funciona dins els marc de la ONU, les forces dels Estats Units és evident, no, no, jo el que te dic és que té un parell de... És a dir, s'assemblea té coses bones, perquè s'assemblea, s'aproven i s'defineixen postures que estan en contra dels Estats Units però s'aprenen,
que després són filtrades pel Consell i no van massa més enllà, com per exemple la pretenència de Palestina mateixa a l'Assemblea. I aquí tenim una certa limitació, i a l'altra banda, com tu dius, no hi ha la limitació dels Estats Units, no hi ha el tratament, però, clar, tampoc tenen ni siquera poder econòmic, no tenen massa pes polític, no tenen, evidentment, cap poder executiu de res, però...
Jo el que dic és que se poden fer coses mistes, se poden donar forces, se pot estimular, se pot fer l'atac directe d'intentar, s'hauria, jo penso que s'hauria de fer periòdicament, com aquell que diu cada mes, de proposar directament a l'Assemblea General que s'anul·li el dretabat del Consell de Seguritat o l'existència de la Permanent.
que no s'aprova, evidentment, perquè ho votaran, però sí, punyeta, si cada mes fent la proposta, se vota i surt i surt a la premsa tot el món i tal, qualque dia se podrà xerrar en sèrio, se podrà plantejar dir, escoltau, això no funciona, anem a fer-ne un altre, no? Ara, si ni siquera se planteja, hem molt fotut, si no...
És que... Sí, sí, molt ràpid, molt ràpid. Jo crec, com bé d'haver venat al principi, i tu també, que a Nacions Unides sorgeix un moment de història determinat,
i reflecteix un moment determinat en el qual hi havia una certa voluntat de cooperació que fins i tot durant la Guerra Freda se reconeixia l'interès que existissin aquest tipus d'estructures. Els problemes que ara mos trobam en distints països, no només als Estats Units, també a Rússia i d'altres, que ja no creuen directament en el model cooperatiu. És a dir, les Nacions Unides ja no responen a la visió del món que ells volen implantar. I davant d'això és extremadament complicat actuar.
Personalment estic d'acord que la resta de països haurien de ser encara més valents per impulsar justament el model en què haurien de creure.
i si els Estats Units o d'altres volen quedar de fora, pitjor per ells. Però és difícil, perquè fins i tot als altres països n'hi ha molts que també estan fent que meta de cunir i passes enrere. És extremadament complicat. A mi m'ha semblat molt preocupant quan en Trump, just en els 20 dies de seu mandat, ja havia fet tropes centes, tropes lies, i sa resposta d'Europa va ser...
Bueno, ja veurem, anem a calmar-lo en lloc de dir, mira, tu mos vols posar arancels i tot el que tu vulguis, no te preocupis, redirigint tot el nostre comerç cap a d'altres països que segur que hi ha interessos i ja està, enfortim lligants en Xina, en la Índia i tu tot menjaràs i ja veuràs quin problema. I això no.
I aquí entra un altre factor que crec que no se enxerra gaire, que jo crec que és el racisme, que és real. El racisme que és evident en la situació de Palestina, però jo crec que el racisme en relació amb la Xina,
Aquesta noció d'esperit groc, de l'asiàtic, jo crec que és també. Jo crec que les nostres societats estan atrevessades per el racisme que condiciona també la nostra visió de les relacions internacionals i del món que volem construir.
Sí, jo comentaré dues coses del que s'ha dit. Una és que en el terreny, diguéssim, mediambiental ecològic, en les Unions Internacionals a Europa era un capdavanter, però ara tenim un problema, que és que bona part, o quasi tot, del que es podria dedicar en els pressupostos europeus en aquest àmbit s'anirà dirigit cap a sàmbit militar.
Llavors això farà que Europa s'esfonsi en aquest tema. I això és un problema. Critiquem o no el que feia Europa amb aquest tema, però feia alguna cosa. Ja va bé. Encara que hi havia coses, moltes multinacionals, però és que ara si això se'n va cap a l'espressió militar, està bé que es cap davantés d'això, llavors ens poden trobar en una situació molt difícil. Aquesta és una cosa, i sota el que has dit, estic totalment d'acord ja,
un creixement enorme dels elements xenòfobes i racistes, brutal, que ve damunt i que es genera a tots els països occidentals. El que passa a Rússia, el que pugui passar a la Xina, a l'Índia, a tots aquests països és una altra cosa, t'entran les seves però és una altra cosa, però en els països occidentals
que hi havia un cert, entre cometes, universalisme, això també s'està enfonsant brutalment. I si això s'enfonsa, està enfotut. Sobretot Europa, que té una història de guerres total d'enfrontament d'uns amb els altres, que és allà on hi ha un més en tota la història. I això Europa, si no se controla, pot tornar a aparèixer. Pot tornar a aparèixer en forma més dramàtica inclús que a altres llocs.
és a dir, que és una situació un poc preocupant llavors aquí sí que s'ha de fer perquè ara hi ha tota aquesta teoria que ve evidentment de l'extrema dreta però que s'està generalitzant que ja ve de la... ja llegim aquell llibre d'en Huntington de les civilitzacions que hi havia una invasió del tercer món a l'Occident a l'Estats Units una i a Europa, això ja ho deia aquell home
i ha estat la política de la dret també que ha penetrat això no és que només perquè ho digués ell sinó perquè aquesta mentalitat ha penetrat i Europa està penetrant de tope també i evidentment ara ja no els diguéssim els jueus ara són els musulmans s'ha desplaçat la xenofòbia però està canalitzada igualment i està sortint de tope doncs això és molt problemàtic i ho s'ha de combatre Sí, a veure
és evident que hi ha aquest racisme, que comença la base més base de la societat, no, no comença, que ha arribat, no? I jo crec que està, com deies, fomentat, també, no? Per això de posar les fronteres a Europa, o sigui, per una part aquesta submissió covard d'Europa, per dir-ho d'alguna manera,
a la figura de l'imperi i per l'altra aquesta defensa ultrança d'Europa, vull dir, contradictòria i a més no por. Però és que a sobre de tot això és el que estàvem dient, hi ha tot aquest món dirigit per les grans fortunes, per els magnats,
que fins i tot dins els organismes internacionals era una cosa que volia posar estan actuant com a lobbies de pressió
amb més democràtics o manco democràtics? Més en por d'executiu o no? És que en realitat sembla que el por d'executiu en el món són precisament les grans fortunes, les que manen darrere, no? Vull dir, com...
coartar aquest poder dins els organismes internacionals. I quan dic com, no és que tinguin altres ordres, sinó analitzar un mínim, perquè a Europa es lo vi de pressió també i en les qüestions d'armament ara precisament són bastant importants, no? Ho volia deixar aquí per això que no havíem tret el tema, no?
Jo la veritat és que em frustra molt perquè és vera, no pots atacar els organismes internacionals perquè són els pocs organismes, els pocs llocs allà on pots xerrar la gent i tot això. Però a vegades pens que hi ha una covardia perquè...
Fins i tot Espanya, que és un dels que més s'ha defensat Palestina i això, no fa res després a l'ONU. Van allà, fan un discurs guapo i s'ha acabat. Ningú intenta promoure un canvi de res. I, clar, els països més pobres ho tenen més difícil, tenen menys força. Si no surt, que veu citat vosaltres,
alguna força a través d'Esbrics o d'alguna d'aquestes organitzacions noves i clar aquestes organitzacions noves se troben frontalment l'atac d'Estats Units i tot el seu col·lectiu perquè quan Estats Units ataca obliga que tots els seus socis i propers s'apuntin a el que ell diu i per tant si no hi ha una certa valentia per qualque banda en que sigui verbal
és molt difícil avançar.
Jo crec que Espanya, espera, ha estat a dins d'Europa, diguéssim, després de dos anys, pràcticament, de genocidi, pronunciar-se i ara fer aquesta cosa de, fins i tot, hem arribat en el tema aquest d'Eurovisió, que per cert, l'empresa que gestiona l'Eurovisió és una empresa israeliana, com és natural.
i llavors es passa el que passa però el que passa a Espanya hi ha hagut una mobilització popular que ha fet que el govern s'amoï però altres llocs no hi és i és molt important al contrari, en el Reino Unite hi ha hagut mobilitzacions contràries en els immigrants realment massives és molt important mobilitzar la població explicar la població que la població
diguéssim, pressioni en els governs. Si no, hi ha una, diguéssim, normalització i una conscienciació pública serà molt difícil perquè els governs sabeuen, el que deia ella, són mesos a les pressions d'aquest gran grup financers i d'aquest gran grup de pressió, lobbies i totes aquestes coses. Evidentament està clar que als Estats Units ja és lobby
diguéssim, sionista, no jueu, sionista, que s'ha de diferenciar bé això, que té un poder immens i que es penetra a dins Wall Street, fins i tot també a Silicon Valley i per tot, i té una influència enorme i pressiona en els mateixos senadors i en els congressistes perquè depèn d'ells de les seues campanyes i tal i qual, i si no hi ha una reacció des de baix és molt difícil
Estats Units ja ha dit que hi ha hagut reaccions a certs sectors des de baix, més que Europa. Però si Espanya ha fet alguna cosa està perquè hi ha hagut pressió. I si altres han de fer alguna cosa també hi ha de haver pressió. No només, cal aquesta pressió, però cal també un govern que escolti que aquesta pressió sigui receptiu, perquè a Gran Bretanya hi ha hagut manifestacions massives en favor de Palestina,
de fet amb organitzacions molt potents, com Palestine Action, i la opció del govern laborista està criminalitzar-lo, criminalitzar-lo, qualificar-lo d'organització terrorista. Vull dir que fan falta les dues coses, necessites gent en el carrer reclamant i gent de les institucions disposada a donar alguna passa en relació amb això, perquè si no...
i hi ha que dir, amb això res a veure, que el govern laborista està total i absolutament condicionat per els pes de la City, que està completament penetrat, i aquí darrere hi ha el Rochil, hi ha tots aquests sectors que tenen molt de poder, i els laboristes amb aquest tema, igual que pugui ser altres països,
no tenen una posició s'ha de veure això, s'ha de veure els laboristes sobretot el sector que ve d'en Toni Bled i de les Tarmers estan lligats amb aquests grups financers i llavors estan en contra evidentment són pot sensibles si no hi ha una gran mobilització molt més forta ni que no se moven Mira, estem a pocs minuts abans d'acabar i
No volia deixar d'intentar donar alguna sortida. Alguna sortida, com a mínim, de no claudicar davant la situació, que em sembla lamentar-lo. Per tot el que dèiem,
molt de moments aquest desprestigi que hi ha d'aquestes organitzacions internacionals per manca de poder estar acopsats, etc.
A vegades pot ser aquest desprestigi molt perniciós. Quina sortida hi ha? Perquè a nivell de gent, la gent no té confiança quan anem a votar les institucions europees, per exemple, pensant en això. Té por, això, entre la població. Com fer que això...
prengui més cos. O sigui, jo crec que hi ha un problema de credibilitat. La gent pensa que no importa, però xerrava abans en Bernat. El canvi brusc i sobtat que hi ha hagut en el marc de la Unió Europea de suport no només a polítiques d'atenció energètica, sinó per exemple a tot el que era la proposta de directiva de control de les multinacionals en relació amb les violacions de drets humans
que era boníssima, que havia d'entrar en vigor l'any que ve, i que obligava les empreses no només a controlar les seves accions directes, sinó també a totes les subcontrates que feien, i generava responsabilitat pecuniària també en els casos de violació dels humans, tot això ara ha desaparegut perquè les majories dintre del Parlament Europeu han canviat, són unes altres, i ara la prioritat és lluitar contra la immigració,
i la militarització. I això ha passat a Europa, però és que també quan un mira els governs a Europa, també s'han escorrat moltíssim a la dreta, perquè la gent ha votat allà, i a mi sempre m'ha sorprès molt, i jo crec que és la clau de volta de tot, que és com la majoria de la gent no se n'adona que votant aquestes opcions està socavant del seu propi interès, però aquesta és la clau.
Sí, però no són els seus interessos. Jo crec que la gent té molt per classe els seus interessos i se deixa enganar molt fàcilment per això, perquè avui en dia jo n'estic convençut que han aconseguit educar a la població que la llibertat són els dobbers. I quan t'entres en aquest esquema... hem acabat.
Sí, però el 50% té 3 vegades menys que 0,001. Però aspira. Per si és una aspiració. Són rics que estan passant una mala època.
que aquí hem de tenir en compte el canvi que hi ha hagut en els grans medis de comunicació que estan absolutament controlats i també hem de tenir en compte l'altre element aquest element de les noves xerxes però cada vegada més amb els algoritmes i amb les directrius que estan reorientant
l'opinió en aquest altre nivell que podria donar més possibilitats. Això és un problema molt gros, que ens escapa però que no podem deixar d'enfocar.
Bé, gràcies a totes. Això no és fàcil ni d'analitzar ni de trobar-hi sortides, però com a mínim no deixem d'intentar-ho. I només això, me pareix que Paula és tu, la lluita constant dels pobles i de les persones per canviar les coses és l'únic que s'història demostra que podem avançar una mica. Gràcies a totes. Moltes gràcies.
Una píndola científica. Ara és el moment d'anar a Beatriz i de les seves explicacions que ens fonamenten un poc científicament moltes de les coses que creiem que cal canviar en aquest món nostre. Hola, Beatriz. Hola, bona. Com estàs?
Jo bé, i tu? Bé, aquí esperant per poder parlar de la Poseidònia Oceànica. Ah, és d'això que parlem avui? Doncs sí, avui parlem d'una planta que tots coneixem, ja que la trobem a la platja i als fons costaners, i que a Mallorca es coneixia com alga de pedrier. Però és important saber que no és una alga, que és un organisme fascinant.
perquè és una planta superior, amb flors, i llavors, i que ha tornat al mar, que és d'on hem sortit tots, i ells han sortit i han tornat. És que tots ens sentim parlar i sabem que és molt important, però si mos expliques per què, mos quedarà més clar. Molt bé. És una planta marina que és una de les espècies endèmiques més importants del mar Mediterrani. Endèmica vol dir que no es troba en un altre lloc que no sigui el mar Mediterrani, on pot formar
en aigües costaneres que siguin netes, extensos prats que arriben fins als 40 metres de profunditat. I els prats de Potsdèonia, encara que només cobreixen el 2% dels fons mediterranis, proporcionen alguns serveis ecosistèmics molt importants. I, si vols, te'ls puc resumir en els següents. Vinga, davant. Sí, gran producció d'oxigen, ja sabeu,
que necessitem que les plantes produeixin oxigen per tindre que respirar. És un ecosistema molt ric i divers, que és un àrea de reproducció i guarderia per a moltes espècies costaneres. Consolida les profunditats marines a través de les seves arrels que compacten el substracte i fan com esculls. És un dipòsit de nutrients i contaminants.
i purificar l'aigua marina mitjançant de filtració. I també, amb aquest rol que té de construir esculls amb les seves res i tiges, és un depòsit de carboni. Ostres, tot això sí que és rellevant, sí, sí. Sí, però aquesta última funció de captació de depòsit de carboni, que es coneix com a carboni blau, és un paper molt important en la captació de diòxid de carboni atmosfèric. Aquest paper ecològic també està confirmat
per dades experimentals, segons les quals les praderies podrien ser capaces d'eliminar fins a un 42% del diòxid de carboni que produïm als països mediterrànics. Aquest valuós ecosistema són, per tant, la major àrea d'emmagatzament de carboni del mar mediterrani, representant un dels serveis ecosistèmics
més importants proporcionats per a les praderies. Deu ser que és un dels rols més importants, no?, entre els altres, però clau aquest, no? Sí, és clau, però no és tant que és clau i la seva importància en les darreres dècades s'ha observat una regressió progressiva dels prats marins a una variació entre el 13 i el 50% respecte als valors registrats de l'any 2000.
Així, per protegir un ecosistema marí tan important, ja descrit com a hàbitat prioritari segons la directiva europea, s'ha inclòs com a motiu de preocupació a la llista vermella de la Unió Internacional per la Conservació de la Natura. O sigui que en 25 anys s'ha perdut quasi la meitat de les praderies, encara que sabem que el seu rol és importantíssim. Per què és que està tan en risc?
Bé, és una multitud de factors. L'explotació de les zones costeres, la destrucció d'hàbitats, l'impacte de les activitats antròpiques, la contaminació, etc. I, a més a més, la Posidònia té una baixa tasca de creixement. Només creix un centímetre a l'any. Per tant, la seva capacitat de recuperació és molt petita. I, per tant, és necessària una vigilància contínua per a una gestió efectiva d'aquest valuós ecosistema marí.
ja que les presideries de Posidònia Oceànica podrien representar una nova solució basada en la natura contra l'augment gradual però constant del diòxid de carboni a l'atmosfera terrestre i, de manera més general, contra els efectes negatius del canvi climàtic.
Bé, ja crec que queda molt més clar de lo que ja estava. Bé, controlar és una cosa que podem fer cada un de nosaltres dins les nostres possibilitats. Gràcies, Beatriz. Fins per pera.
Acabam aquí el programa d'avui. El proper dilluns, poc abans de les festes, abordarem una qüestió bastant adient en aquestes dates, l'anomenat homo economicus, aquest model d'ésser humà sumit en una racionalitat econòmica materialista i individualista per sobre altres vessants humanes, emocionals, ètiques...
I després en Pep Traveso ens comentarà, com sempre, algunes lectures que també poden venir bé durant aquests dies. El nostre correu segueix obert en els vostres sugeriments i comentaris info arroba tan mallor caponers i el telèfon també 677 606817. Bona setmana a tots. Adeu.
Noi va dir-me l'alcalde, para, compte el que fas. Això és un poble d'estrelles, això és un poble d'estars. Fuig quan vegis tres velles, que omplen el canti a la font. Fuig quan vegis tres velles, penja't o tira't un port. Qui engaudeix però no em disfruta de tres blanques, samaleres, duem sang a la sallera, sóc un poble de capdius.
Noi, va dir-me l'alcalde, para, compte el que fas. Això és un poble d'estrelles, això és un poble d'estar. Fuig quan vagis ses velles, que omplen el canti a la font. Fuig quan vagis ses velles, penja tot i de tot. Ja hi hauràs, però no em disfruta. Ja hi hauràs.
Això és un poble d'estrelles! Això és un poble d'estats!
però va pujar al Paco. M'han mort per ses canes amb paraules noves
No c'est ja ens menjada.