Title:

Edatisme, vellesa activa i lectures crítiques

## Tema central: què és l’**edatisme** i com ens afecta? L’episodi aborda l’**edatisme** com a forma de discriminació basada en l’edat, amb especial focus en les persones majors, però també en adults de més de 50 anys i altres franges d’edat. Segons l’ONU, l’*edatisme* és la **discriminació o prejudici per raó d’edat**, expressat en: • *Estereotips*: considerar que la gent gran és fràgil, inútil o sempre desconnectada del present. • *Actituds*: parlar-los com si fossin nins o persones poc capaces. • *Comportaments*: ignorar-los en reunions, excloure’ls de decisions, no adaptar serveis. S’explica que aquest fenomen **no afecta només la vellesa**, però que en una societat envellida té un impacte especial en persones de més de 65 anys, sovint considerades una *càrrega social* perquè “ja no produeixen” en termes capitalistes. > "El nostre món capitalista, si un ja no produeix, no serveix." També es descriu l’*edatisme institucional*: quan **l’edat condiciona l’accés a tractaments mèdics**, serveis financers o administratius, o quan la *bretxa digital* impedeix que la gent gran accedeixi als seus drets i recursos. --- ## Invisibilització, llenguatge i estereotips ### Paraules que deshumanitzen Es critica l’ús de termes com **“carca”, “mòmia”, “dinosauri”** o l’ús reduccionista de *“avi”* com a etiqueta global que nega la individualitat. Aquest llenguatge: • **Deshumanitza** i ridiculitza. • Alimenta la idea que totes les persones grans són iguals. • Justifica polítiques i pràctiques que les tracten com un bloc homogeni. Es remarca que **considerar “els vells” com un tot uniforme** és un error profund: hi ha diferències de classe, de gènere, d’origen, d’història vital i d’estat de salut. ### Autoedatisme i interiorització L’episodi també mostra com moltes persones majors **acaben interioritzant el discurs edatista**: • Repeteixen frases com *«jo som massa major per això»*. • Assumeixen que han de retirar-se o limitar-se encara que tenguin capacitats, interessos i salut. Aquest procés genera **renúncies innecessàries** i empitjora el seu benestar emocional i social. --- ## Vellesa activa: talent desaprofitat i voluntariat ### Jubilats actius i poc reconeguts Els convidats –tots jubilats amb una vida molt activa– denuncien que la societat **malbarata talent i experiència**: • La major part del **voluntariat social** recau en persones jubilades. • Són presents en **plataformes, associacions, moviments socials** i plens municipals. • No és que tinguin “més temps”: tenen les mateixes 24 hores però **decideixen dedicar-les a la comunitat**. > "No és veritat que nosaltres tinguem més temps. Tenim 24 hores com totes les persones del món." Malgrat això, **no se’ls reconeix suficientment** i se’ls continua veient com a càrrega o perfil passiu que només vol “macramé i excursions”. Els cursos i activitats municipals per a gent gran sovint parteixen d’aquests *clixés*. ### Paper econòmic i de cures Es posa de manifest la **contradicció social**: • Es menysprea la gent gran, però sovint és el **segment amb millors ingressos estables** (pensions). • Durant la crisi de **2008-2009**, moltes famílies **van sobreviure gràcies a les pensions** dels avis. • Fan una **funció massiva de cures de nets** i suport domèstic, no reconeguda ni remunerada. Això mostra que l’*edatisme* **conviu amb una forta dependència econòmica i afectiva** de les generacions més joves envers la tercera edat. --- ## Quatre edats d’una mateixa persona S’introdueix una idea clau proposada per sociòlegs i antropòlegs: totes les persones tenim **quatre edats simultànies**: • *Cronològica*: els anys viscuts. • *Biològica*: l’estat de salut i dels òrgans. • *Mental*: interessos, curiositat, capacitat cognitiva. • *Social*: com ens percep la societat. Es destaca que una persona jubilada avui sovint té **una edat biològica i mental que no encaixa amb la cronològica**, però la societat continua actuant com si **jubilació equivalgués a decrepitud**. --- ## Educació en el respecte intergeneracional ### Família i noves formes de convivència Es defensa que **la família** és el primer espai on s’han de transmetre **valors de respecte cap a les persones grans**. Quan la família acompanya i dona exemple: • Els infants aprenen a **valorar l’experiència dels avis**. • Es reconeixen aportacions no només econòmiques, sinó també **emocionals i educatives**. Tanmateix, es remarca que **no basta la família**. Cal que: • **Escoles, serveis sanitaris i institucions públiques** reforcin aquests valors. • S’impulsin **polítiques i programes de convivència intergeneracional**. Un convidat exposa experiències europees d’**edificis compartits** per gent gran i famílies joves, on: • Es recrea l’esperit de *“tribu”* o gran família. • La gent gran **gaudeix de la presència d’infants** i hi col·labora. • Les famílies joves troben **suport i comunitat**. > Aquest model combinaria convivència, suport mutu i, a més, “surten més barats” per a l’Administració. ### Diferències entre ciutat i poble Es contrasta la vida a **pobles** i **ciutat**: • Als **pobles**, “tothom es coneix” i la comunitat **cuida persones vulnerables** (per exemple, algú amb un trastorn mental). • A la **ciutat**, la fragmentació i l’anonimat fan que la gent gran **estigui molt més sola** i invisibilitzada. Això reforça la idea que **el disseny social i urbà influeix directament en l’*edatisme*** i en la soledat no desitjada. --- ## Edatisme en institucions: sanitat, administració i feina ### Sanitat i tracte paternalista Es relaten **experiències personals** molt il·lustratives: • Persones grans a qui **no surt una paraula** i a finestreta se les pressiona amb un “vingui, passi, passi”, sense temps ni paciència. • Consultes on els metges **parlen com si el pacient fos un nin**, amb un llenguatge incomprensible o sense mirar-lo a la cara. • Situacions especialment greus amb **dones majors**, sovint • etiquetades com “nervioses”, • no escoltades quan descriuen un símptoma seriós, • infantilitzades o no cregudes malgrat ser professionals sanitàries jubilades. Una convidada explica com, amb símptomes greus i sola a urgències de matinada, la primera reacció del personal és qüestionar que hi vagi **sense marit o acompanyant**, cosa que revela **edatisme i masclisme combinats**. ### Bretxa digital i accés a serveis Es denuncia la **bretxa digital** com una nova forma d’*edatisme institucional*: • La digitalització bancària i administrativa **dificulta tràmits bàsics** a la gent gran. • Les necessitats específiques (ajuda presencial, explicacions lentes, formats accessibles) **no són ateses**. Això converteix la **tecnologia mal dissenyada** en una barrera més a la ciutadania plena. ### Treball i expulsió precoç Al món laboral, l’*edatisme* es manifesta sobretot en: • Persones de **50 i pocs anys** que queden a l’atur i **ja assumeixen que ningú les contractarà**. • Empreses que **no valoren l’experiència acumulada** i prefereixen perfils més joves, sovint més barats. Es remarca que aquest no és només un prejudici social, sinó un **problema estructural del sistema econòmic i legal** que expulsa abans d’hora persones perfectament capacitades. --- ## Gènere i edatisme: doble discriminació L’episodi insisteix que l’*edatisme* **no afecta igual homes i dones**. ### Dones majors: cos, imatge i credibilitat Les dones pateixen una **doble o triple discriminació**: per ser dones, per l’edat i sovint per classe o origen. Alguns exemples comentats: • Comentaris del tipus **“ja no té edat per vestir-se així”**. • Crítiques quan una dona major **s’apunta a activitats noves** o manté una vida activa i visible. • Exigència estètica superior: la dona **“ha d’anar arreglada”** i se la jutja pel seu aspecte, mentre l’home pot dur el mateix vestit tota la vida i ser percebut com “elegant”. • **Pensions més baixes** per trajectòries laborals més precàries o interrompudes per cures. > L’*edatisme* es barreja amb el masclisme: “un edatisme junt amb el -xisme”. En sanitat, les dones majors sovint: • són **menys escoltades** i les seves queixes es redueixen a “nervis” o ansietat, • reben **menys prevenció i investigació específica** que els homes, segons informes recents. ### Homes majors: pèrdua de rol i crisi d’identitat També es descriu una dimensió específica per als homes: • Han estat socialitzats per ser **“els que manen” i controlen recursos**. • En jubilar-se, molts **perden el pedestal simbòlic** i se senten desorientats. • Alguns **no volen jubilar-se** perquè no saben què fer sense el reconeixement laboral. Això pot derivar en: • Homes **perduts quan tornen a casa**, sense saber assumir tasques de cura o domèstiques. • Exigència de mantenir el **rol de cap** dins la família, fins i tot sense poder real. • En casos extrems, es recorda que hi ha **crims masclistes comesos per homes de 60, 70 o 80 anys**, on el desplaçament de poder i la frustració poden jugar un paper. --- ## Soledat, memòria i *resiliència* ### Soledat no desitjada Les intervencions subratllen que hi ha **molta gent gran sola**: • Soledat no desitjada que **no es resol si no t’hi acostes** i generes vincle. • Converses espontànies (per exemple, a la parada de l’autobús) poden ser **petits espais de cura i comunitat**. ### Memòria i por a l’Alzheimer Es tracten vivències sobre la **por a la pèrdua de memòria**: • Oblidar paraules concretes no implica necessàriament una malaltia neurodegenerativa. • Es distingeix entre **no trobar el nom d’un objecte** i **no saber per a què serveix**: aquest segon cas sí que seria preocupant. • Es critica que alguns professionals facin **tests humillants i simplistes**, tractant la persona gran com si fos un nin. ### Resiliència com a actitud vital Una paraula clau que apareix és **“resiliència”**: • Acceptar que **cada etapa de la vida té dificultats** (adolescència, menopausa, vellesa) i oportunitats. • **Aprofitar cada any que passa**, adaptant-se als canvis físics i socials. • No esperar més del que és realista, però tampoc **renunciar a estar bé ni a seguir actiu**. > Practicar la *resiliència* vol dir amoldar-se als canvis sense deixar de cercar camins per continuar vivint amb sentit. --- ## Com combatre l’edatisme? Els convidats, sense donar receptes tancades, apunten diverses línies d’acció: ### 1. Canviar mirades i llenguatge • Evitar expressions i bromes que **ridiculitzin l’edat**. • No tractar la gent gran **ni com a infants ni com a malalts per defecte**. • Reconèixer la **diversitat interna** de la vellesa: no totes les persones majors volen ni necessiten el mateix. ### 2. Presència activa en l’espai públic • Ser conscients que **també depèn de les persones grans** ocupar espais, dir la seva, participar en activitats i moviments. • No exigir “més respecte” només per l’edat, però sí **reivindicar el dret a opinar i participar** en igualtat. > “L’important és estar present en el màxim de llocs possibles i fer valer els teus arguments.” ### 3. Reformar institucions i serveis • Adaptar **lleis i polítiques** perquè tinguin en compte la realitat actual de la vellesa. • Dissenyar **serveis sanitaris, socials i administratius** que contemplin: • temps d’atenció més humans, • comunicació clara i respectuosa, • opcions presencials per qui no domina la tecnologia. • Impulsar **programes intergeneracionals** que barregin edats en habitatge, educació i lleure. ### 4. Construir comunitat • Recuperar l’esperit de **“tribu”** o de barri on la gent es coneix i es cuida. • Fer xarxes de suport mutu entre persones grans i amb altres generacions. Al tancament del col·loqui es recorda que **els prejudicis i biaixos socials no tenen solucions fàcils**, però que és responsabilitat col·lectiva **transformar-los en benefici de tothom**. Tots, tard o d’hora, serem afectats per l’*edatisme* si no canvien les coses. --- ## Secció final: lectures amb Pep Traverso Després del col·loqui sobre edatisme, el programa inclou una breu secció literària amb **Pep Traverso**, centrada en l’obra del pensador **Enzo Traverso**, historiador i filòsof d’esquerres. ### Perfil d’Enzo Traverso • Nascut al Piemont (1957), ha treballat molts anys a universitats franceses. • Actualment és professor a la **Universitat de Cornell (Ithaca, Nova York)**. • Se’l considera hereu de la **tradició marxista anglesa** (Maurice Dobb, E. P. Thompson, etc.). • Destaca per la seva **claredat expositiva** i una **bibliografia molt extensa**. Pep Traverso presenta **tres llibres**: ### 1. Llibre sobre Gaza i Israel (2024) Un text recent (2024) que parteix de: • l’atac del **7 d’octubre de 2023**, • la **resposta devastadora de l’exèrcit israelià** sobre el poble palestí, especialment a Gaza. El llibre analitza: • com **Occident s’ha posicionat** davant aquests fets, • les **transformacions internes de la societat israeliana**. Es destaca com una obra **valenta i breu**, idònia per a **seminaris sobre Palestina i Gaza**, i assequible per al públic no especialista. ### 2. *Dialèctica de l’irracionalisme* Publicat per l’editorial **Afers** en traducció de **Gustau Muñoz**, és en realitat la **introducció extensa** que Enzo Traverso va escriure per a una nova edició del clàssic de **György Lukács**, *La destrucció de la raó* (1953). En aquest llibre Traverso: • revisa críticament l’obra de Lukács 70 anys després. • analitza els seus **encerts i errors**, especialment en relació amb l’*estalinisme*. • recorda com Lukács va traçar una **genealogia de pensadors i corrents filosòfics** que van desembocar, directament o indirectament, en el **nazisme**. Pep Traverso subratlla que és un llibre **curt però dens**, rellevant per entendre l’*irracionalisme* en una època com l’actual, on **els discursos irracionals tornen a proliferar**. ### 3. *Melancolia d’esquerra. La força d’una tradició amagada (segles XIX–XXI)* Aquest llibre, aparegut en francès el **2016**, reflexiona sobre el **destí de la tradició revolucionària i marxista**. • S’obre amb una cita del filòsof **Daniel Bensaïd**, que afirma que el combat “socialisme o barbàrie” del segle XX ha estat guanyat, de moment, per la barbàrie, i que **entram al segle XXI amb menys esperances** que els nostres pares. • El llibre examina la **“melancolia dels vençuts”**: no com a nostàlgia passiva, sinó com a **força crítica** que conserva memòries, derrotes i potencialitats de les lluites passades. • Diversos capítols s’aturen en figures com **Walter Benjamin** i el mateix **Bensaïd**, explorant com pensen el temps històric, la derrota i la possibilitat d’utopia. Pep Traverso destaca: • la **cultura i erudició** d’Enzo Traverso, • el seu valor per **alimentar debats sobre el futur de les nostres societats**, • la utilitat d’aquests llibres per a lectors interessats en **filosofia política, memòria històrica i crítica del present**. Anuncia que en el proper espai *Transitant* farà **recomanacions literàries més lleugeres** per a les festes, sense sortir encara d’Itàlia. --- ## Tancament del programa i proper episodi Finalment, la presentadora avança el contingut del **proper programa**: • Es parlarà del **paper de les organitzacions internacionals** davant els grans problemes actuals de la humanitat i de la percepció que sovint **no aconsegueixen resoldre’ls**. • Beatriz hi afegirà una **“píndola científica”** per apropar conceptes tècnics sovint inaccessibles. Es convida l’audiència a enviar **suggeriments i comentaris** per correu electrònic o telèfon, i es clou desitjant **bona setmana** als oients.

['edatisme', 'discriminació per edat', 'gent gran', 'soledat no desitjada', 'bretxa digital', 'sanitat pública', 'tracte paternalista', 'masclisme', 'dones majors', 'jubilació', 'voluntariat', 'cures', 'família', 'convivència intergeneracional', 'pobles i ciutats', 'resiliència', 'memòria', 'Alzheimer', 'mercat laboral', 'atur majors de 50', 'institucions públiques', 'nazisme', 'irracionalisme', 'György Lukács', 'Enzo Traverso', 'Daniel Bensaïd', 'Walter Benjamin', 'Palestina', 'Gaza', 'Israel', 'filosofia política', 'melancolia d’esquerra', 'memòria històrica', 'Ona Mediterrània', 'Ona Attac']