Title:

Llengua, justícia i resistències a Bon Dia i Bona Vida

## Panorama general de l’episodi Aquest episodi de **Bon Dia i Bona Vida** a *Ona Mediterrània* combina **actualitat informativa**, **reflexió sociopolítica**, **lluita per la llengua i el territori**, i **denúncia de les violències patriarcals i colonials**, amb seccions especialitzades i música. --- ## 1. Inici, poesia i repàs de titulars (0–935) ### 1.1. Presentació del programa • Presentació del programa especial festiu, que reutilitza continguts del divendres anterior. • Recordatori de la producció (Ana Maria Moreno), la conducció (Tomeu Martí) i la missió del programa: **actualitat, anàlisi i compromís amb el país**. ### 1.2. Lectura poètica inicial • Lectors reciten un **poema clàssic en català** amb imatges d’arbre, mar, vent i muntanya, com a metàfora de **força, arrelament i resistència espiritual**. • El poema obre un to simbòlic: *arrelament al lloc, lluita contra les ventades i recerca d’alçada moral.* ### 1.3. Titulars de premsa en clau balear i internacional **Diari de Balears** • **Lluites per l’educació i la universitat privada a Mallorca**: - Crítiques de l’Obra Cultural Balear al projecte de **universitat privada Mallorca** i a la seva tramitació accelerada. - Peticions d’anul·lar la tramitació defectuosa de la llei i debat sobre el nom i el model d’universitat. • **Homenatge a Josep Maria Llompart**: presentació del segon volum d’obres completes (*Escrits sobre literatura*), amb el record del poeta com a **intel·lectual de combat**. • **Drets humans i mobilització cívica**: - Convocatòria d’**Amnistia Internacional** per al Dia dels Drets Humans (10 de desembre) a Palma. - Crida de **Poble Lliure** a construir una nova hegemonia independentista d’esquerres. • Altres titulars: conferència sobre Llompart a París, decisió del **Suprem dels EUA** sobre ciutadania per naixement, debat sobre el model d’estat i la repressió. **VilaWeb** • Perfil de **Maria Elósegui**, jutgessa espanyola al TEDH, com a figura clau per frenar el procés independentista. • Peça sobre **enllumenat de Nadal com a aparador electoral**. • Entrevista a l’actor **Miki Esparbé** sobre la por a la simpatia juvenil pel franquisme. • Crisi política i de corrupció: cessament d’Alberto Herrera (mà dreta de Salazar), denúncies a Vox per desviament de fons de la gota freda. • Eleccions a Hong Kong amb participació molt baixa. **Opinió a dBalears** • Articles que aborden: - **Cultura i turistificació** vs *cultura pel procomú ecosocial*. - **Injustícies globals**, recessió econòmica i panorames polítics (Coalició per Mallorca, mobilització per anar a votar, pressió del consum, trobades internacionals). **Mallorca Daily Bulletin, Última Hora, Diario de Mallorca** • **Transició energètica**: tancament de la darrera central tèrmica de carbó de Mallorca el 2026. • Crònica de successos, boires i clima, conflictes judicials greus i crònica esportiva local. • Denúncia de **fires i festivals taurins** i impacte de la **grip aviària** en fires tradicionals. • Alertes mediambientals: **planta invasora amenaçant l’aigua del Gorg Blau**, demandes de centenars d’anys de presó per extorsions a través de webs de sexe i destrucció del patrimoni històric. --- ## 2. Bloc d’entrevistes i continguts principals ### 2.1. Entrevista amb Joan Pere Le Bihan: llengua, escola i civisme (1206–2744) #### 2.1.1. Orígens i identitat • Joan Pere Le Bihan explica la seva **biografia transnacional**: - Fill de mare sollerica exiliada per la Guerra Civil, nascut a Marsella i retornat de ben petit. - Percepció de França com a mera **administració** més que com a comunitat cultural pròpia. • Descripció de **Marsella multietnica** de postguerra (armenis, magribins, refugiats espanyols i italians) i de les **màfies** actuals. • Identitat clara: tot i néixer a fora, ell **sempre s’ha sentit mallorquí i català**. #### 2.1.2. Militància social a França • Participació en moviments d’esquerres a Marsella. • Organització de **lluites per la regularització de treballadors tunisians i marroquins**: - Context d’explotació extrema sense papers. - Vagues de fam i mobilitzacions que escalen de ciutat a ciutat fins arribar a París. - Resultat: el comissari demana la **llista de persones a regularitzar** → *victòria política i humana*. • Solidaritat amb **militants bascos i catalans empresonats il·legalment** a Sillas: - Recitals solidaris amb cantants bretons, el germà de Paco Ibáñez i el mateix Joan Pere. - Alliberament d’alguns presos, denunciant la manca de garanties judicials. #### 2.1.3. La Bressola: escola d’immersió i reconstrucció lingüística • Arribada a Perpinyà (1977–78) i implicació en **La Bressola**, primer projecte d’escola catalana moderna a Catalunya Nord. • Context històric: - Record de l’edicte de Lluís XIV (1700) que afirma que *“l’ús del català repugna i és contrari a l’honor de la nació francesa”*. - Tres segles de **prohibició i persecució lingüística** (sermons, escola, administració). - Situació actual: **batles encausats** per haver deliberat en català. - Paradoxa de l’article 75 de la Constitució francesa: les llengües regionals són *patrimoni de la República*, però se’n prohibeix l’ús. #### 2.1.4. Crítica a la simple “lluita política” i aposta per l’ús real • Reflexió sobre l’estat de la llengua catalana: - Les enquestes mostren **retrocediment** tant a les Illes com a Barcelona. - La consellera Carme Laura Gil li diu que el català **“s’està llatinitzant”**: molta gent el coneix, poca el parla. • Joan Pere defensa que, sense **habituació real d’ús quotidià**, la lluita política per la llengua és insuficient. • Proposa un model basat en: - **Immersió lingüística forta**. - Creació d’espais on el català és **llengua de pati, de joc i de relació espontània**. #### 2.1.5. El “sistema de sa i oli” i la verticalitat • Metàfora del **“sistema de sa i oli”**: - Si s’intenta fer tot l’“allioli” de cop, se talla. - Cal **crear petits nuclis sòlids**, fer-los créixer gota a gota, i no deixar que es rompi el procés. • Observa escoles on abans els infants jugaven en català i ara han passat al castellà: **sa i oli tallat**. • A La Bressola, el català esdevé **llengua dominant del pati**, fins i tot amb alumnat majoritàriament francòfon. • Clau organitzativa: **classes verticals** (dues o tres edats barrejades): - Generen **responsabilitat dels grans envers els petits**, tant lingüística com en hàbits i civisme. - El director d’un institut francès de Prada li reconeix que els exalumnes de La Bressola tenen **més sentit cívic**. #### 2.1.6. Escola, civisme i crisi del món contemporani • Diagnosi preocupant del món actual: - Creix **incivisme global**, pèrdua de respecte a les cultures autòctones i normalització de discursos agressius (referència implícita a Trump i al lema *MAGA*). - Desplaçaments forçats i migracions desarrelen famílies i **trenquen tradicions de transmissió de valors**. • Proposta: - Recuperar una escola que **recreï comunitats educatives fortes**, on el sentit de responsabilitat es transmeti entre infants. - Entendre que **la llengua és també eina d’arrelament** per a les persones que arriben. #### 2.1.7. Llibre “Estat nou, Escola nova” i propostes pedagògiques • El 2014 publica *Estat nou, Escola nova. Propostes per salvar i estendre l’ús del català*. • El llibre combina: - Una primera part sobre **civisme, convivència i comunitat educativa**. - Una segona part sobre **immersió i metodologia lingüística**. • Joan Pere defensa que cal unir la **defensa del català** amb la **preocupació general pels infants**: - Tothom vol que els fills creixin *en pau, amb amistat i civisme*. - L’escola ha de sedimentar hàbits positius al llarg d’anys de convivència vertical. #### 2.1.8. Mirada sobre la Mallorca actual • Descripció del canvi accelerat de Palma i Mallorca: - De petit, podia travessar Palma sense sentir castellà; ara, sovint, **no se sent mallorquí**. - Parla d’una **davallada cultural i lingüística** que “fa por”. • Relaciona la situació mallorquina amb una **tendència global** d’homogeneïtzació i pèrdua de respecte als pobles. • Defensa que **no és racisme** assenyalar que “ja no hi cap més gent” a l’illa; és una qüestió d’**espai i sostenibilitat**. • Reclama integrar els qui es queden, oferint-los la possibilitat d’**adquirir una ciutadania vital mallorquina**, que inclou llengua i hàbits de convivència. #### 2.1.9. Motivadors per a famílies francòfones i “arrels catalanes” • Relata com moltes famílies franceses matriculaven els infants a La Bressola perquè **ells no tenien arrels**, i volien que els fills en tinguessin. • El català apareix com a **font d’arrelament i sentit de comunitat** enfront d’un estat francès percebut com a massa abstracte. #### 2.1.10. El “mètode Liseta Casas” • Explica l’anècdota de **Liseta Casas**, alumna que, en quedar-se un any més a infantil, feia de mestra dels petits durant el pati. • A partir d’això conceptualitza el **“mètode Liseta Casas”**: confiar en la capacitat dels infants grans per fer d’educadors i models. • Conclusió: el protagonisme dels nins en la transmissió d’hàbits i llengua és **clau per consolidar la comunitat escolar**. --- ## 3. Editorials i comentaris socials ### 3.1. Retallades al català i empoderament popular (3006–3419) • Una editorial contundent denuncia la decisió del **Consell de Mallorca** d’eliminar les **subvencions directes a l’Obra Cultural Balear i a Joves per la Llengua**: - El pretext oficial és la *lliure concurrència*. - L’autor qualifica l’Obra Cultural Balear com el **“pulmó cívic” del país**. • Crítica als partits que governen (PP i Vox): - Es presenta Vox com la **“dominatrix”** i el PP com el subordinat. - Es denuncia una estratègia de **debilitar la cultura pròpia** retirant finançament. • Efecte inesperat: - Increment de **nous socis** de l’Obra Cultural Balear. - Revifada de Joves per la Llengua i èxit del **Correllengua esgermanat** arreu dels Països Catalans. • Reflexió política: - El català **“no es regeix per les lleis del mercat espanyol, sinó per les lleis de la història i l’empoderament popular”**. - L’independentisme i el sobiranisme es descriuen com a **resposta lògica a la repressió**. • Crítica a la **polarització xenòfoba** i a les cortines de fum que posen el focus en la nacionalitat dels delinqüents. • Crida final: - Fer-se **soci** de les entitats culturals. - Sortir al **carrer per Sant Silvestre (31 de desembre)**, diada nacional mallorquina, per demostrar orgull de llengua, història i identitat. ### 3.2. “Noves i Parès” – Justícia ambiental, violència masclista i geopolítica (6383–7307) #### 3.2.1. Front jurídic per a la defensa ambiental de Menorca • El **GOB Menorca** i la xarxa d’advocats **RADA** impulsen un **front jurídic comú** per defensar el territori. • Context polític: governs de **dretes (PP i Vox)** a la CAIB i consells insulars, que impulsen: - Llei agrària que facilita usos urbanístics en sòl rústic (*amnistia urbanística*). - Eliminació de la **Comissió de Medi Ambient**. - **Silenci administratiu positiu** per a noves construccions. - Amenaces de retallar el **Pla Territorial Insular**. • Objectius del front: - Proporcionar **eines jurídiques rigoroses** a la ciutadania organitzada. - Enfortir una **cultura de legalitat ambiental**. - Disposar d’equips d’advocats i voluntaris per intervenir en **ordenació territorial, aigua, ports, impacte ambiental i accés a la informació**. • Crida a col·laborar econòmicament en un **fons específic** per cobrir despeses legals. #### 3.2.2. Violència masclista a Alemanya • Alemanya registra el 2024 **266.000 víctimes de violència masclista**, un **rècord històric**. • Dades clau: - Augment del 3,8% respecte a 2023, i del 17,8% en 5 anys. - Les violències intrafamiliars pugen un 7,3%; la violència conjugal, un 1,9%. - El 70% de víctimes de violència domèstica són **dones**. - Es calcula que **només es denuncia un 5% dels casos**. • Causes i respostes: - Possibles factors: crisi econòmica, desocupació, manca d’habitatge. - També, **major conscienciació i denúncia**. - El govern alemany impulsa un projecte de llei per **generalitzar la polsera electrònica** per als agressors, seguint l’exemple de l’estat espanyol. #### 3.2.3. COP30 a Belém: acord insuficient sobre la crisi climàtica • La **COP30** es tanca amb un acord considerat **inútil i descafeïnat** per afrontar l’escalfament global. • Punts principals: - Els **grans productors de petroli** bloquegen qualsevol referència clara a **eliminar combustibles fòssils**. - El text final no inclou un **full de ruta** per sortir del petroli, gas i carbó. - Això passa just l’any en què el planeta supera per primer cop (i possiblement de forma permanent) els **1,5 °C** sobre nivells preindustrials. • Reaccions: - Lula da Silva intenta presentar l’acord com *continuïtat del camí* més que rendició. - Escenes insòlites a les negociacions (diplomàtics russos acusant altres països de comportar-se com nins, queixes pel llenguatge inclusiu, etc.). - ONG com **Greenpeace, Ecologistes en Acció, Amigues de la Terra i Aliança Verda** qualifiquen el resultat de desastre, oportunitat perduda i submissió al **lobby fòssil**. #### 3.2.4. Futbol, Palestina i pressions polítiques • L’**Associació de Futbol Irlandès (IFA)** vota demanar a la **UEFA** la suspensió de clubs israelians de competicions europees: - Motiu: inacció davant el **racisme**, partits jugats en **assentaments il·legals a Cisjordània** sense consentiment de l’Associació de Futbol Palestina. - Referències legals als estatuts de UEFA i FIFA. • Paper del **Bohemians FC** de Dublín: - Club gestionat pels socis, amb tradició de **compromís social**. - Va acollir un **partit de la selecció femenina palestina** a Europa. - Exigeix criteris transparents de suspensió i exclusió a la UEFA. • Reacció dels EUA: - El senador **Lindsey Graham** amenaça amb represàlies econòmiques contra qui “marginin Israel”. #### 3.2.5. Nova Caledònia i referèndum sense independència • França proposa un **referèndum a Nova Caledònia** sobre l’Acord de Bougival, que **no contempla la independència**. • El text preveu: - Reconèixer un **estat de Nova Caledònia** dins la Constitució francesa. - Crear una **nacionalitat caledoniana** subordinada. • El principal moviment independentista, **FLNKS**, rebutja l’acord però manté el diàleg. • La ministra d’Ultramar, **Naïma Moutchou**, insisteix que el procés de **descolonització** continua formalment vigent, mentre el referèndum limitarà les opcions reals. --- ## 4. Seccions temàtiques ### 4.1. Rebel i Consentida – 25N i violència masclista (4410–5813) La secció de **Laura Ribes** aborda el **25 de Novembre (25N)**, Dia Internacional per a l’Eliminació de la Violència contra les Dones, amb una mirada crítica, política i cultural. #### 4.1.1. Recomanacions culturals per pensar la violència • **Pel·lícula “Baise-moi” (Fóllame)** (2000), de Virginie Despentes i Coralie Trinh Thi: - Road movie extrema sobre dues dones (prostituta i actriu porno) que encadenen violència, sexe i crim arran d’una agressió. - Laura l’interpreta com una *fantasia de revenja col·lectiva* davant tota la violència rebuda històricament per les dones. #### 4.1.2. Comparació entre terrorisme d’ETA i terrorisme masclista • Dades d’ETA (1968–2010): **853 morts**. • Dades oficials de violència de gènere a l’estat espanyol (des de 2003): **1.333 dones assassinades** per parella o exparella. • Conclusió: la **violència masclista supera en víctimes** el terrorisme d’ETA, però no rep el mateix tractament polític i mediàtic. #### 4.1.3. Conceptes legals: violència de gènere, feminicidi i llacunes • La llei espanyola de 2004 defineix la **violència de gènere** com la que exerceix un home sobre una dona amb qui té o ha tingut relació de parella. • Problemes: - Només s’inclouen assassinats per parella/exparella. - **Feminicidis fora de la parella** (agressors desconeguts, familiars, etc.) sovint queden fora o són registrats parcialment. - Delictes com agressions sexuals, prostitució forçada, tràfic de persones, mutilació genital o matrimonis forçats **no sempre entren al registre oficial de violència de gènere**. • Des de 2013 es compten víctimes menors (fills i filles) en context de violència contra la mare (*violència vicària*). • Laura assenyala que moltes dones assassinades **no arriben ni a ser denunciades com a desaparegudes** si no tenen xarxa social o familiar. #### 4.1.4. Origen i significat del 25N • Record de les germanes **Pàtria, Minerva i Maria Teresa Mirabal**, activistes dominicanes assassinades el 25/11/1960 pel règim de Trujillo. • Cronologia d’internacionalització: - 1981: Primer Encuentro Feminista Latinoamericano y del Caribe → proposta del 25N. - 1993: Declaració de l’ONU sobre l’eliminació de la violència contra la dona. - 1999: L’ONU oficialitza el **25N** com a dia internacional. #### 4.1.5. Crítica i propostes sobre les commemoracions • Valora positivament: - Creixent **visibilització del 25N**. - Implicació de les **escoles** amb activitats respectuoses i pedagògiques. - Accions simbòliques com **performances de dones esteses amb simulació de sang**, sabates buides, etc. • Matisa: - Creu que el 25N hauria de mantenir un to **més sobri i de dol** que no tan festiu. - Critica l’ús d’expressions com *“mor una dona a mans de…”*: prefereix parlar d’**assassinats**, no de morts passives. #### 4.1.6. Recomanacions feministes per transformar • Late night **“El cielo con ella”** (Nena Álvarez) com a alternativa a models masculins i masclistes de televisió nocturna. • Llibre **“Toda mi violencia es tuya”**, de Carolina Yuste, com a novel·la que explora violències des d’una mirada personal. • **Escoltar i llegir dones** en general: observar com ocupen l’espai, com parlen, com es mouen, per detectar *pressions socials i patriarcals*. • Monòleg **“No se lo digas a nadie / No se llaman los golpes”** d’Ana Pacheco o Ana Pamela Valenciano (s’esmenta com a peça clau de conscienciació). • Llibre juvenil **“El diari violeta de la Carlota”**, de Gemma Lienas: - Eina perquè adolescents (i famílies) identifiquin **micromasclismes, desigualtats i estereotips**. - Laura el recomana com a instrument d’**alfabetització feminista primerenca**. #### 4.1.7. Síndrome de la impostora i espai públic • Tancament amb una reflexió compartida amb el presentador: - Les dones sovint refusen **participar en debats, mitjans o espais d’opinió** per la síndrome de la impostora. - En canvi, molts homes apareixen en públic amb igual o menys preparació sense qüestionar-se. • Crida clara: - Les dones han de **perdre la por d’ocupar espais públics**. - Cal conscienciar-se que, amb la formació que ja tenen, **no ho faran pitjor** que molts homes que ja hi són. ### 4.2. Geopolítica dels genocidis silenciats: el cas del Sudan (3500–4026) La secció de **Maria de Lluc Muñoz Canyelles** inicia una sèrie sobre genocidis i conflictes poc visibles. #### 4.2.1. De Palestina al Sudan: ampliar la mirada • Parteix d’un lema vist a xarxes: *“Llibertat per Palestina, però també per Sudan, Congo, Kayiaki i Papua de l’Est”*. • Pren consciència de la seva **ignorància relativa** sobre aquests altres conflictes i decideix **documentar-se i compartir-ho**. #### 4.2.2. Geografia i diversitat del Sudan • Estat de ~50 milions d’habitants, amb una de les **civilitzacions contínues més antigues** (des del 3.000 aC). • Situat al nord-est d’Àfrica, travessat pel **Nil**, i amb grans diferències **religioses i ètniques**: - Nord majoritàriament àrab i musulmà. - Sud principalment cristià i animista. • Riquesa en **petroli i altres recursos naturals**, factor clau de conflicte. #### 4.2.3. Història recent: colonització i guerres civils • 1820–1880: domini egipci; després, revolta del **Mahdi** i estat independent fins al 1898. • 1898–1956: domini conjunt anglo-egipci, amb control real britànic. • 1956: independència del Sudan. • Primera guerra civil (1955–1972): tensions entre nord i sud. • Segona guerra civil (1983–2005): - Cop d’estat d’**Omar al-Baixir** (1989), instauració d’una **teocràcia islàmica**. - Presència d’**Osama Bin Laden** i consideració del Sudan com a **estat promotor del terrorisme** per part dels EUA. • 2005: Acord de pau que estableix autonomia real al sud. • 2011: referèndum i independència de **Sudan del Sud** (98,83% de suport). #### 4.2.4. Darfur: neteja ètnica i genocidi • Regió històricament marginada, amb conflictes entre grups **àrabs i africans**. • 2003: milícies àrabs recolzades pel govern duen a terme una **neteja ètnica** contra comunitats no àrabs. • El Tribunal Penal Internacional acusa el règim de **crims de guerra, contra la humanitat i genocidi**. #### 4.2.5. Revolució de 2019 i nova guerra (2023–…) • 2019: protestes massives derroquen al-Baixir; s’estableix un **govern de transició** compartit entre civils, Forces Armades Sudaneses (SAF) i Forces de Suport Ràpid (RSF). • 2021: nou cop d’estat de **Abdel Fattah al-Burhan** (cap de les SAF), dissolució de l’òrgan de transició, detenció del primer ministre Abdallah Hamdok i **crisi econòmica severa**. • 2023: esclata una **guerra oberta** entre SAF i RSF (liderades per Mohamed Hamdan Dagalo, “Hemedti”): - Bombardejos, combats urbans i violència sistemàtica. - Més de **20.000 morts** i **12 milions de desplaçats**, la **major crisi de desplaçament del món** segons l’ONU. - 755.000 persones en risc imminent de **fam extrema**. • El govern sudanès **obstaculitza l’ajuda humanitària**, especialment en zones que no controla. #### 4.2.6. Conquesta del-Fasher i país partit en dos • Final de 2025: les RSF capturen **El-Fasher**, bastió clau de les SAF a Darfur. • Resultat: - RSF controlen gairebé tot el **sudan occidental**. - SAF mantenen la resta del país. - El Sudan queda **dividit en dos blocs** en guerra, cap dels quals pot derrotar l’altre. • Les RSF reprenen la **massacre sistemàtica** contra poblacions africanes a Darfur, reobrint el trauma del genocidi. • Les potències occidentals **no mostren voluntat d’intervenir** amb força ni de pressionar actors com els Emirats Àrabs. #### 4.2.7. Silenci internacional i responsabilitat col·lectiva • La crisi del Sudan es defineix com **“la major crisi humanitària del nostre temps”** i, alhora, una de les **més silenciades**. • Maria de Lluc remarca: - Si no en parlam, **contribuïm al silenci** que l’envolta. - Cal **mirar el conflicte de cara** i trencar la indiferència mediàtica i política. ### 4.3. Música amb Amor – Green Day i cultura popular (7435–8324) La secció **Música amb Amor**, amb **Naina Amor**, tanca el programa amb un to més lleuger però igualment reflexiu. #### 4.3.1. Green Day: punk-rock i generació • Naina dedica el programa a **Green Day**, banda de **punk-rock / pop-punk** californià amb més de 30 anys de trajectòria. • Es recorda que: - Encara estan **actius** i de gira. - Han estat influents per a generacions d’adolescents i joves. • Conversa distesa amb Tomeu Martí sobre: - Diferència entre **grunge** (Nirvana, Pearl Jam) i el punk-pop de Green Day. - El paper de la música com a **banda sonora de l’adolescència**. #### 4.3.2. Cançons i temàtiques • Esment de diverses peces emblemàtiques: - **“Basket Case”**: energia punk, ritmes ràpids i bateria poderosa. - **“Wake Me Up When September Ends”**: balada autobiogràfica sobre la **mort del pare** de Billie Joe Armstrong, molt emocional. - **“When It’s Time”**: cançó romàntica sobre el moment de dir *t’estim*. - **“American Idiot”**: crítica directa a la societat i la política dels EUA post 11-S. • Reflexió sobre com les bandes “dures” sovint tenen **balades molt emotives** que connecten amb el públic. #### 4.3.3. Cultura local: El Petit País • Recordatori del patrocini de **El Petit País**, bar cultural que: - Ofereix **producte local** i sopars de divendres a diumenge. - Organitza **actes culturals** (concerts, recitals, etc.). • Naina recomana seguir-los a xarxes per estar al dia de la programació. --- ## 5. Fils comuns de l’episodi ### 5.1. Llengua com a arrel i eina de llibertat • Des de Joan Pere Le Bihan fins a l’editorial sobre l’Obra Cultural Balear, la llengua catalana apareix com a **eix central**: - És **identitat, arrelament i comunitat**. - És també **resistència política** davant estats que volen uniformitzar. ### 5.2. Territori i medi ambient com a camps de batalla • El front jurídic a Menorca i la crítica a la COP30 mostren una mateixa tensió: - **Desregulació, especulació i lobbies fòssils** versus - **defensa del territori, justícia climàtica i sobirania popular**. ### 5.3. Violència estructural: de la llar al genocidi • La violència masclista, a Espanya i Alemanya, i el genocidi al Sudan, es llegeixen com a cares d’una mateixa lògica: - **Sistema patriarcal i colonial** que naturalitza la violència sobre cossos (dones, infants, pobles sencers). - Necessitat de **nombrar-la, comptar-la i combatre-la** amb lleis, mobilització i cultura. ### 5.4. Cultura i música com a espai de resistència i cura • La poesia inicial, la música que acompanya el programa, les recomanacions culturals feministes i el focus en Green Day mostren que la **cultura popular** pot ser: - Espai de **denúncia** (rock crític, cinema radical). - Espai de **cura i comunitat** (llibres per adolescents, late nights alternatius, bars culturals). --- ## 6. Conclusió L’episodi de **Bon Dia i Bona Vida** ofereix un mosaic molt complet on es creuen **llengua, educació, feminisme, ecologisme, geopolítica i música**. Des de la Bressola fins al Sudan, des de la COP30 fins a Menorca, des de les germanes Mirabal fins a les dones assassinades avui, el fil conductor és clar: **només l’organització popular, la cultura crítica i l’escola compromesa poden fer front a les múltiples formes de violència i desarrelament del nostre temps.**

['Ona Mediterrània', 'Bon Dia i Bona Vida', 'Mallorca', 'llengua catalana', 'immersió lingüística', 'La Bressola', 'educació', 'civisme', 'Joan Pere Le Bihan', 'Obra Cultural Balear', 'Joves per la Llengua', 'Consell de Mallorca', 'moviment sobiranista', 'GOB Menorca', 'RADA', 'defensa ambiental', 'COP30', 'crisi climàtica', 'Sudan', 'genocidi', 'Darfur', 'violència masclista', '25N', 'feminisme', 'germanes Mirabal', 'ETA', 'Alemanya', 'UEFA', 'Israel', 'Palestina', 'Nova Caledònia', 'Green Day', 'música', 'Països Catalans']