Fins demà!
La presa posa a sorgui en joc. Cara per ara, confrontar-se, exigeix con fort. Tudar-se, tudar-se també. I tudar-se, tudar-se també.
Tu d'Arsa, tu d'Arsa també.
o posar-me sense mirament. Que amb el masagès la conversa entrent deteriorament. Que desconfies, desconfies un poc més. Te s'atures per ventura un moment.
I desconfies, desconfies un poc més. I te satures per ventura un moment. I te satures per ventura.
Escoltes Ona Mediterrània, des de la 88.8 de la freqüència modulada. Escoltes, bon dia i bona vida, el programa matinal d'Ona Mediterrània.
Bon dia i bona vida. Comença aquí el programa especial avui, festiu 8 de desembre, on vos oferirem sobretot continguts provenents del programa de divendres passat, però també vos oferirem un repàs a l'actualitat a través de diversos titulars
de mitjans de comunicació, evidentment començant per Diari de Balears i continuant per VilaWeb. Començant, idò, aquest programa, produït per Ana Maria Moreno, conduït per en Tomeu Martí, que vot saluda des dels estudis d'Ona Mediterrània...
que en el que ve un programa que vos acompanyarà, ja dic, recollint continguts de corresponents a divanres passat fins a les 11 des de matí. Començant, però, bon himne. ...també avui, durant el programa, podeu-vos comptar les accions de la mitjana...
Fins demà!
Mon cor estima un arbre més vell que l'olivera, més poderós que el roure, més bar que el taronger. Conserva de ses foies l'eterna primavera i lluita amb les vantades que tupen la ribera com un gegant.
Gaita per ses buies, la flor enamorada nova, la fontanella, ses ombres a besar, més déu un gi d'aroma, sa testa consagrada i li dóna per terra l'esquerba serralada per font la immensa mà.
Reneix la llum divina, no canta per ses branques, l'ocell que encaptiva, el crit sublim escolta de l'àguila marina, o del voltor qui puxa, se l'ala gegantina, remoure son foia.
De llim d'aquesta terra sa vida no s'ostenta, revincle per la roca sa poderosa rel de pluges i rosades i vents i llum ardenta i com un vell profeta revida i s'alimenta de les amors del cel.
Sublim del geni, n'és d'ell la viva imatge, domina les muntanyes i aguaita l'infinit. Per ell la terra és dura, n'és casa, son rematge, el cel que l'enamora i d'ell ampi l'oratge, per glòria i per feliç.
Jo sí que quan a lloure bremulen les ventades i sembla entre l'espuma que tombi el seu penyal. Llavors ell ribe i canta més fort que les sonades i vencedor espolsa damunt les nubolades.
com t'enveja sobre la terra impura, com a penyora santa dureixo el teu record. Lluitar constant i vèncer, reinar sobre l'altura i alimentar-se i viure de cel i de lluncura, oh vida, oh noble sót.
Amunt, ànima forta, traspassa la boirada i arrela dins l'altura com l'arbre dels penyals. Veuràs caure't les plantes, la mana amb la mirada i les cançons tranquil·les mirant per la ventana.
Com la estampara.
Bon dia i bona vida, dona Mediterrània, repassant l'actualitat de la mà del diari de Balears.
I el Bon Dia i Bona Vida, repassam ara mateix els titulars dels diversos mitjans de comunicació, per exemple, començant per Diari de Balears, com cada dia, Acció a muro contra la tortura animal, que significa la tauromàquia. També destaca a Diari de Balears que l'Obre Cultural Balear presenta esmenes a la proposició de llei de creació de la Universitat Primada de Mallorca.
Entre d'altres, que es digui Mallorca, és una de les crítiques que fa l'Obercultural Baleà en aquesta universitat privada. Llompart, molt més que un poeta, un home de combat i un estudiós i divulgador de la literatura en català.
I és que demà, dimarts, se presenta ja el segon volum de les obres completes, en aquest cas titulat Escrits sobre literatura, primera part. Més qüestions demanen anul·lar la defectuosa tramitació de la llei per crear una universitat privada.
a Mallorca i el PP proposa una llei per crear una nova universitat privada a Mallorca i sol·licita tramitar-la d'urgència. Són dues peces complementàries en aquesta que vos dèiem de les manes presentades per l'Obre Cultural Balear.
Amnistia Internacional convoca una concentració per dimecres a Palma i és que dia 10 de desembre, el Dia dels Drets Humans, hi haurà diverses activitats a Mallorca organitzades per Amnistia Internacional, entre les quals aquesta concentració.
a la plaça d'Espanya. En clau de successos, un jove resulta ferit mentre practicava parapent prop del Mirador de la Torre. I en clau de cultura, Toni An actua per primera vegada a Mallorca i ofereix un concert prodigiós. També des de Diari de Balears destaquen que Poble Lliure fa una crida treballant la creació d'una nova hegemonia de l'independentisme d'esquerres.
que Pilar Arnaus farà una conferència a París sobre Josep Maria Llompart, que el Suprem dels Estats Units decidirà si l'ordre de Trump per posar fi a la ciutadania per naixement és constitucional, i més creu que és l'hora de triar el model d'estat i insta als mallorquins a escollir entre repressió o drets.
També destaca a Diari de Balears que Proens ara carrega contra la degradació institucional en el seu discurs pel dia de la Constitució espanyola. M'han anat ja a Vila Web. Allà hi trobam en primer lloc una peça d'en Josep Nualar titulada Maria Elosegui, la mà espanyola que mou els fils a Estrasburg. I és que la jutgessa espanyola, el Tribunal Europeu de Drets Humans, de perfil molt conservador i pròxim,
a convèncer la sala del perill del procés d'independència català. També destaca a Vilaüeb la política d'enllumenat. Nadal s'ha convertit en un aparador electoral i una entrevista en Miki Esparvé, l'actor Miki Esparvé, que la titulen Fa molta por a la possible simpatia que alguns joves senten per Franco.
També destaquen des de Vila Web que Sánchez cessa la mà dreta de Salazar, Antonio Hernández, i crisi a revuelta. Exdirigents de la joventut de Vox denuncien que l'organització va desviar fons recaptats
per a la gota freda. Finalment destacam des de Vila Web que Hong Kong clau les eleccions legislatives amb una participació lleugerament superior al mínim històric de fa 4 anys. Aquests són els principals titulars que ens ofereix Vila Web. Ara anirem de nou a De Balears.
I en aquest cas anirem a la secció d'opinió. Allà trobam en primer lloc l'article d'en Rafael Borràs. Cultura per turistificar versus cultura pel procomú ecosocial. També destacam el d'en Joan Lledonet. Espanya i el món es troben farcits d'injustícies.
El d'en David Roger, Valós en recessió. El d'en Joan Pau Jordà, Coalició per Mallorca, moderats mallorquins i a veure què en surt. El d'en Joan Vicent Lillo, la mobilització en anar a votar.
El d'en Alila Tomàs, una trobada a Bilbao. I encara vos recomanen també, des d'en Miquel Ripoll, la pressió del consum. Aquests són, idò, els principals arguments informatius i també d'opinió que teniu ara mateix a Diari de Balears Monanam en el Majorca Daily Bulletin que titula en el seu...
en la seva peça principal, la central tèrmica de carbó de Mallorca, l'última d'Espanya, tancarà el 2026. I també...
Destaquen des del Mallorca Daily Bulletin detingut per un important robatori de joies a Mallorca però després ha alliberat i en una altra titulada diuen compensació per no tocar a My Way en un casament a Mallorca de cap manera diu un jutge
i finalment destaquen des del Mallorca Daily Bulletin la boira cobreix palma condicions similars a Londres afecten Mallorca cadascú té els seus referents i ara m'on anem a última hora el diari
de Grutserra, en sa seva versió en paper, que ara mateix que mos ofereix com a titular principal avui, demanen 40 anys de presó per tenir la seva filla com a esclava sexual, la seva fillastra, perdoneu.
com a esclave sexual. I en la fotografia principal i més destacada, l'Atlètic està de dolç, titulen Toma el Porreres i ja és a prop de la Poblera i espera arribar a la Copa.
També destaquen des del diari Última Hora una fira deslluïda. La fira de Saperdiu de Montuíri no va poder comptar amb perdius a causa de la grip avià. I també festival taurí a la plaça de Muró, titulen des d'Última Hora. Moranam ja a la portada del diari de Mallorca.
Magres avui, diaris en paper. Les Golden Visa es disparen entre abans de la seva extinció, diu el seu titular principal, i la fotografia diu una planta tòxica i invasora amenaça la potabilitat de l'aigua del Gor Blau.
També en destaquen que demanen 200 anys de presó per a 11 acusats per extorsionar amb webs de sexe i la torre de forn més antiga del Coll d'Enrabassa en perill per una promoció.
Aquests són els principals titulars que ens ofereix ara Diario de Mallorca, la seva versió en paper. Escoltam una sèrie de...
consells que vos han preparat i a continuació ja escoltarem les seccions que mos fan habitualment es divendres, Ana Maria de Lluc Muñoz en primer lloc, Ana Francisca Grimald, millor dit, primer Ana Francisca Grimald, després Ana Maria de Lluc Muñoz, a continuació escoltarem Rebel i Consentida amb la Laura Ribas,
També Noves i Parès, amb en Joan Vicenç Lillo, Música amb Amor, en Aina Amor, i Bon Dia Poesia amb en Pere Perelló i Nom de Déu. Totes aquestes seccions les tenim ja preparades i vos les oferirem a continuació.
Bon dia i bona vida amb més continguts, noves veus, més opinions, més anàlisi, però amb la mateixa claredat i contundència de sempre.
Revista L'Estel. Pensament, cultura i territori. Ha arribat a Mallorquia el nou método Slow Dendistry. De la mà de la doctora Joana Maria Planes Mariano, especialista en pròtesis sobre implants.
Fer odontologia slow no et s'ha pausat. És dedicar a cada pacient el temps necessari per aconseguir uns resultats excel·lents, segurs i de qualitat. Ja ho sabeu, podeu trobar la Clínica Dental Planes Mariano a Berenguer de Tornamira, número 9, primer-primera. De vola el Corte Inglés de Jaume III i tota la informació a la web planesmarianodental.com i també al telèfon 654 04 1351.
La nostra feina és la vostra qualitat de vida i un vell somriure. Vos hi esperam.
Aigua dolça per a gent salada a la vostra oficina o a casa. 3 Globs és un projecte d'emprenedoria social de 3 Salut Mental, aigua de qualitat local i que afavoreix la inserció laboral de persones amb malaltia mental. Trobareu més informació a www.aigua3globs.org. També podeu telefonar al 971 0901 94.
Escoltes Ona Mediterrània gràcies al suport de les persones associades. Ajuda'ns tu també. Associa't. Fes créixer Ona Mediterrània. Actualitat, anàlisi, reflexió, debat, a bon dia i bona vida d'Ona Mediterrània.
Parlem de la realitat sociolingüística d'una part del nostre país que massa vegades oblidem i això que es pentura en la part que compartim més història, que és la Catalunya Nord, una part de l'antic regne de Mallorca. També parlarem de moltíssimes altres qüestions i ho farem amb el nostre protagonista, amb el nostre convidat d'avui,
que és en Joan Pere Levian. Joan Pere, moltes gràcies per ser aquí i molt benvingut. Moltes gràcies per aquesta invitació, estic molt content. En Joan Pere és un activista social, catalanista, que ha dedicat pràcticament tota la seva vida a la lluita en favor de la nostra llengua, de l'educació, etc. Joan Pere, per començar, com així un català com tu, un mallorquí com tu,
va néixer a Marsella? Ah, bé, mon mare va fugir de sa Guerra Civil i evidentment deixà... Te mare eres Sollerica, eh? Sollerica. I clar, evidentment, per raons que tothom entén, que tothom va... bé, que molta de gent va patir
en aquell temps. El que passa és que clar, és interessant de fet la pregunta, perquè jo de fet vaig néixer allà però mai me n'he sentit. Jo sempre m'he sentit. Vaig venir sol ja tenia un any, per tant...
I allà, a Marsella, justament darrerament, jo que encara estic seguint l'actualitat francesa, he vist un reportatge sobre les màfies de Marsella, una màfia que acaba de sortir, bé, que acaba de sortir jo, perquè s'ha fet famosa, que se diu Déseda Màfia. Déseda vol dir Algèria.
i tenen policies comprats, es llamanen ells, es ballen o pinta gran cosa. I això ja era així quan jo era petit, però s'ha multiplicat per cent. I com vols sentir-te d'allà? Com vols sentir-te d'allà? Si de fet no hi havia ningú, no quedava ni un provençal
o un, de tant en tant, ni un provençal. Tothom era armení, mort o marroquí, el que vulguis, o de França amunt, o espanyol, perquè hi havia moltíssims refugiats espanyols, italians... De fet,
Per mi vaig viure allà, però per mi França era una administració, una maquinària administrativa, amb mestres, policia... Tu sempre d'acord has estat català i mallorquí. D'acord sempre m'he sentit mallorquí. Una vegada va venir Timoné a fer una cursa a Marsella, i jo quedava, jo era petit, tenia 8 anys o 10, i cridava allà, Timoné, Timoné!
Escolta, parlarem molt de la teva etapa a Catalunya Nord, però quan eres...
a Marsella, tu ja t'avares implicar en lluitats socials, no? Sí, diguem que estàvem en un grup d'esquerra i una de les coses, de les escoles estic molt orgullós perquè clar, ara aquí tenim un problema que
que a Mallorca no hi cap més gent, no hi cap més gent. Però això no vol dir que te tornes racista.
I jo estic molt orgullós d'haver participat en el començament d'un gran moviment que hi va allà, que va desembocar en papers per milers de tunisians. De tunisians i de marroquins, no? Sí, per quatre marroquins i milers de tunisians. Sobretot tunisians. I com va anar? I estic molt orgullós d'això, perquè és una cosa de la qual ningú no parla,
perquè a l'estat francès no li interessa parlar d'això perquè se va sentir obligat, però la situació quina era? Tothom sabia que hi havia milers de treballadors tunisians, i en el poble on vivien en aquell moment, que era la ciutat, com la ciutat, hi havia moltíssims tunisians que fan feina a les obres, a les dresanes i tot això, i el que passa és que no estaven declarats.
i el sistema era, si a l'amo no li agradava un tal, a l'amo telefonava a comissaria, comissària, no té papers, agafava el Mohamed i l'expulzaven. Això era el sistema, i per tant els tenien completament dominats i amb una explotació horrorosa. A partir d'aquí, bé, vam fer un moment, no el puc contar si seria massa llarg, però hi va haver vagues de fam,
Primera de la ciutat, allà on estàvem, de la ciutat van a Marsella, de Marsella-Lió, de Lió-Bordeus, de Bordeus a París, i un dia el comissari telefona i diu «Vobríem tenir la llista de les persones a qui han de donar papers».
Victòria. Victòria. I això no se'n parla massa. Joan Pere, també vas participar en campanyes de solidaritat amb militants bascos i catalans. I tant, i tant. Me'n record que vàrem fer recitals, vàrem fer recitals d'allà a Sillo on estaven tancats, que hi havia cantants bretons, hi havia el germà d'en Paco Ibáñez,
i me'n record que jo també vaig cantar, i vaig cantar cançons d'en Paco per fer-te amb en Rogelio, i vàrem aconseguir, i vàrem aconseguir alliberar de diverses maneres, impressions diverses, alliberar els militants bascs
empresonats il·legalment, per cert. Estaven allà tancats, no hi havia cap decisió judicial, és a dir que era una de les coses també que estic content d'haver-hi participat. El 1977 te'n vas cap a Tistales a Prepinyà. 77, sí. 78. I a partir d'aquí
sobretot, les referències que tenim, és vinculat a la Bressol. Ah, a la Bressol. De fet, jo estava fent feina per allà dalt a prop de Bretanya, dirigir un cadau de joves, municipal, estava molt bé, guanyava bastant.
però quan vaig saber que s'havia creat una escola en català, a Berpinyà, vaig anar a mirar què passava, vaig dir que jo era candidat per fer de mestre en aquesta escola, jo havia fet de professor en el sistema educatiu francès, per falar castellà, per cert,
I clar, vaig presentar la meva candidatura a la Brassola per obrir una escola nova, que no se va obrir mai, que era una escola que s'havia de fer en Afiach. El capellà mos havia però més un local, i finalment, no sé si el bisbe va desautoritzar les qüestions que no voren, però finalment vaig anar...
Segur que hi ha molta gent, la majoria que mos escolta i que mos veuen que saben que és la Bressola, però explica-ho per si de cas, que és la Bressola? Bé, la Bressola és la primera escola catalana moderna de Catalunya Nord.
S'ha de citar una data primer, 2 d'abril de 1700. 2 d'abril de 1700, després de la necció il·legal de la part de Catalunya Nord i de regna de Mallorca per l'estat francès, per en Lluís XIV. En Lluís XIV es va publicar una dicta que diu, entre altres coses, l'ús del català repugna i és contrari a l'honor de la nació francesa.
I totes les prohibicions van, i evidentment prohibició progressiva d'ensenyar en català, obligació pels capellans de fer sermons en francès, etc. Fins a una erradicació gairebé total de la llengua, però hem de recordar que ara mateix
Encara hi ha quatre batles de Catalunya Nord en el Tribunal francès per haver deliberat en català en el pla municipal. Sí, sí. La persecució no s'ha tornat. És a dir, que la persecució que va començar el 2 d'abril del 1700 encara continua i encara hi ha batles perseguit davant la justícia per la República Francesa per deliberar en català. Quant?
i això hi tinc que veure perquè vaig participar a la redacció d'aquell article per guanyar una coseta. Article 75 de la Constitució Francesa, que en part diu les llengües regionals, com diuen a França, són patrimoni de la República, és a dir, que prohibeixen el seu propi patrimoni.
Déu-n'hi-do. Això són coses que la gent no sap, tothom se pensa que França és una gran democràcia, perquè la gran democràcia és a condició que no xergis ni bretó, ni català, ni occità, ni basc, ni alsasià, ni cors, ni flamenc i més altes llengües d'ultramar. En qualsevol cas, som a la Bressola i som a un model d'ensenyament que se pot considerar d'immersió en català.
D'immersió, i jo diria un altre nivell d'immersió, diria. No ets immersió... Superior se que ha anat al sud, diguem-ne. Jo diria que sí. Pot ser una mica immodesta, però jo crec que ara...
No hem d'anar en romansos, la llengua està molt malament. Encara hem llegit les darreres enquestes de la nostra llengua, tant d'aquí com a Barcelona, tot això se'n va per avall. I jo voldria aixecar un punt.
Una lluita política per la llengua, que evidentment s'ha de fer, jo som solidari, aniré a totes les manifestacions que s'organitzin en defensa de la llengua, aniré a la plaça Major tantes vegades que em toqui. Però jo crec que si no anem a una veritable habituació, no solament de l'aprenentatge sinó de l'ús,
de la llengua, no anirem enlloc. Ens trobarem, una consellera d'ensenyament de la Generalitat, Carme Laura Gil, me va dir un dia que el català s'està llatinitzant. Sí, sí. I el llatí, molta gent sabia el llatí, que coneixeu molta gent que el xerren el llatí. Per tant, jo crec que no ens podem estudiar allò que...
que vaig implantar la braçola, però amb dificultats, perquè no tothom hi estava d'acord. Hi havia gent que s'hi oposava a intentar d'implantar l'habituació, perquè se pensava que era qüestió de repressió. Evidentment que no se tracta de cap repressió. L'habituació és una cosa...
Però tothom estàvem traumatitzats pel sistema espanyol i francès, que és a base d'hablant cristiano d'una banda i sois propres parles francès d'altra banda, i se pensaven que no, hi ha maneres, en aquest llibre ho explico, en aquest llibre ho explico, ara no ho puc explicar perquè seria massa llarg, però diguem que, per resumir, diguem el sistema de sa i oli.
sistema de sa i oli, que si poses tot s'oli a la vegada, evidentment sa i oli no te sortirà, tothom ho sap en això. Per tant, crees un petit nucli
i gota a gota vas a fer gint i sa ioli se pot tornar a fer molt gros però si deixes que se talli no val la pena i jo tinc la impressió que moltes de vegades s'ha començat a fer pujar sa ioli i que aquest sa ioli s'ha teat i he vist moltes escoles que eren mallorquinoparlants o catalanoparlants que abans jugaven en català en el pati i ara això s'ha acabat
I una de les coses que m'enorgulleixen d'haver aconseguit a la Brassola, no tots els centres, però sí un parell d'altres de centres, el català és la llengua dominant del pati, encara que el 99% dels alumnes siguin francòfons de casa seva.
Això és possible, ho fan amb entusiasme i responsabilitat. I amb un segon avantatge. Com que el sistema per aconseguir això és un sistema que anomenam vertical, és a dir, que hi ha sempre més d'una edat
en una aula, com a mínim dues i normalment tres edats diferents en cada classe. Això estimula el sentit de responsabilitat dels més grans de cara a els més petits, a nivell lingüístic, a nivell de costums, d'hàbits que s'han d'adquirir, no tirar els papers a terra, s'habriquen els penjadors, totes aquestes coses, i aquest esperit de responsabilitat
Mira, un dia em vaig trobar el director de la secundària francesa de Prada de Conflens i vam parlar una estona. I ell de Brassola encara no tenia secundària, per tant els exalumnes de la Brassola anaven al seu centre de Prada. I em va fer aquesta pregunta, em va dir, com és que els alumnes de la Brassola tenen més sentit cívic que els de les altres escoles?
I clar, la meva resposta va ser la verticalitat. Aquesta verticalitat, i crec que en els moments que vivim, ja he parlat de com està Merceda fa una estona, que cada dia va pitjor. Ara se tracta de posar un policia darrere cada ciutadà, és a dir, que això ja passa de tac d'oli i no sé si anirem allò d'aquesta manera, si no recuperam el sentit de responsabilitat cívica.
que es feia abans a les famílies, però ara amb tant de desplaçaments forçats, per no dir migració, diré desplaçaments forçats, ara la gent perd les arrels i per tant perd les tradicions de transmetre als fills i per tant això fa que els fills se trobin molt perduts.
és indispensable que trobem maneres per reintroduir el sentit cívic que moltes vegades les famílies tan desarrelades no poden fer. Joan Pere, arran de tota aquesta experiència i de totes aquestes reflexions, es quant el 2014
treus aquest llibre que se diu Estat nou, Escola nova, propostes per salvar i estendre l'ús del català. És a dir, en certa manera tot això que tu ara deus ho sistematitzes aquí, en aquest llibre. Sí, exactament. I que consti que només parla d'immersió a la segona part. La primera part és això que acabo d'esmentar ara.
Perquè crec que la defensa, de vegades defensem el català, i és lògic, el defensa també, però hem d'entendre que la societat en general pot tenir unes altres preocupacions. Hi ha molta gent que ve de molts països diferents i tenen preocupacions que són seves, però una preocupació de tothom
és que els fills puguin créixer en pau. Que els fills puguin créixer en pau. I amb amistat i civisme al seu voltant. I això no ho aconseguirem si no...
recream una escola que pugui transmetre aquests hàbits i que aquests hàbits vagin sedimentant al llarg dels anys. Un nin de la Brassola, que suposem que hagi començat en els 3 anys de la Brassola, que se'n vagi en els 15 o 16, com és el cas d'ara. Són molts anys la vida d'un infant i si ha pogut acumular
tota aquesta riquesa cívica que se pot transmetre i se transmet de manera vital. No perquè el mestre te fa un discurs, això no està bé, no ho has de fer, no. És perquè els hàbits de la comunitat d'alumnes que se fa creant a l'entorn d'aquesta verticalitat permeten als nens d'adquirir
primer de manera passiva en són més grans d'adquirir aquests hàbits i quan ja són més grans ells els toca fer de gran, per tant transmetre als alumnes aquesta manera de fer.
De moment és mil·limètric. De moment és mil·limètric. Però, qualque vegada s'ha de començar. I tant. Joan Pere, ara, des de fa uns anys ja, vius a Mallorca.
Dóna-nos la teva mirada panoràmica de la Mallorca que tu has conegut sempre, has estimat sempre, però que ara també la vius cada dia. Esclar...
Jo sempre he vengut, sempre he vengut. Anava i venia, ara he visc aquí, però sempre anava i venia. I clar, i com que venia generalment del cap d'un any, per mi les transformacions de Mallorca al cap d'un any eren més vistoses que per un que hi està sempre.
I clar, no reconec la palma de quan jo era petit, però de cap manera. Jo travessava tot palma i el castellà no el sentia. Per començar, el castellà no el sentia. I ara el que no sents és mallorquís moltes de vegades. És a dir, que hi ha una davallada cultural i lingüística que francament me fa por.
Em fa por per nosaltres i em fa por perquè és una cosa generalitzada del planeta. És a dir, que tot aquest incivisme, perquè darrere la destrucció d'una llengua i una cultura hi ha un incivisme profund que és el que te vol imposar una cultura dominant i per tant una manca de respecte sistemàtica a les poblacions autòctones siguin on siguin.
És a dir, que una mala educació, que ara la veiem, ha nascat damunt de la presidència dels Estats Units amb una manca de respecte que esdevé una regla planetària, però això s'ha anat construint, perquè si aquest senyor se pot passar d'aquesta manera, que tothom veu què es passa, i tothom riu, però tothom ho acaba acceptant. És a dir, que és una...
És una evolució que fa faredat. És una evolució que fa faredat perquè davant d'aquest senyor ja no hi ha un poble.
Qui ha llegit aquest senyor? MAGA, Make America Great Again, és un sistema comercial, no és un poble amb les seves tradicions, i en tot cas els pobles... Per tant, crec que és molt important que recuperem la nostra llengua, els nostres hàbits,
la manera de viure, i que puguem integrar els que es quedin aquí, que han de dir clarament que no poden ser massa massa, perquè ja no hi cap més gent, hi ha massa gent a Mallorca, hi ha hagut molts moviments per dir-ho, i això no és racisme, si el meu pis està ple de gent i que jo no puc anar al meu dit, tinc un problema, i no és un problema de racisme.
És un problema d'espai. Per tant, això és una realitat que hem de tractar, però evidentment se quedarà gent, i aquesta gent que se queda, pel seu propi benefici, ha de poder adquirir la ciutadania vital mallorquina
la ciutadania vital que te permet d'integrar-te i al vespre, quan ja te retires, dir bon vespre en el teu veïnat, que vaig a dormir. És una bona proposta. En qualsevol cas, i per acabar, aquesta mirada que té elements pessimistes,
Pot tenir un futur optimista, pot tenir un futur a curt termini, eh? És a dir, que sí, aquest sistema ha funcionat en un marc limitat. La Bresola és una entitat que està fent grossa, però que inicialment era petita, però va creixent. I perquè creix?
No tothom s'ha tornat catalanista, Catalunya Nord se sabria, s'hauria notat. No tothom s'ha tornat catalanista. Però perquè ha funcionat, perquè molta gent francesa, jo me'ns acord quan venia una família a matricular els fills, jo els demanava per què venien, o sigui, érem parisancs, suposem, i diem, per què veniu a matricular els fills a una escola catalana?
Resposta que he rebut sovint, no sempre, però bastant sovint, interessant. Jo no tinc carrels,
i vull que el meu fill entengui. Es diria que aquest senyor francès, amb carnet d'identitat francès, amb DNI francès, explicava que no tenia arrels perquè França ja no dona arrels i volia que el seu fill tingués arrels i donava arrels catalanes. No diré que eren una majoria.
Però de manera més o menjament intuïtiva, la cosa va per aquí. Que volen que el seu món no s'aixampli tant i que tenir el seu món a l'abast, i sobretot a l'abast dels seus fills. I dos, una idea interessant i guapa, no? Interessant, que hem de mirar de promoure més. Passa casualitat.
Jo estava a la braçola de Nils, encara en aquell temps no teníem primària, i jo tenia un alumne que havia de passar a primària, només teníem per volar-hi, i havia de passar a primària i son pare no la volia llevar de la braçola, la volia mantenir. I em diu, Joan Pere, la guardes un curs més? D'acord, la guardera un curs més. I se va quedar. I se va quedar, i llavors quan arribava l'hora de pati ella feia...
tothom aquí agafava un llibre, contava un gonta i feia de mestra, feia de mestra.
I vaig pensar que aquesta és la meva, aquesta és la fórmula. I jo no l'he inventat, la fórmula em diu Liseta. Aquesta nina Liseta Casas, encara m'han recordat. Liseta Casas. El mètode Liseta Casas. El mètode Liseta Casas, que va ser ella que me va mostrar que els nins se podien fer responsables dels nins més petits.
Joan Pere no m'ha acabat tots els temes, però hem d'acabar. Moltíssimes gràcies. Moltíssimes gràcies a vosaltres perquè m'agrada explicar això, com ho he notat. Bon dia i bona vida a Ona Mediterrània, sempre fidels al nostre poble.
La vida és tan fràgil, és tan fràgil estar aquí, recorrent el camí, comprenent el mandala. T'ho posaré fàcil, sé que demà no estarem vius, no estarem vius, tu i jo serem uns altres.
I reptes llocs i gent seran només polsant el temps. Som de vent i ales, som de vent i ales. Lluitant per viure lent, anem cuidant d'aquest present, d'aquest present. Oh, oh, oh.
He vist la mort batllar al meu llit i sé que serà bonic deixar aquest cos a terra. Perquè ressoni a l'infinit he fet aquesta cançó per no guanyar cap guerra. Tenim el cor rebel, la vida és tan fràgil
És tan fràgil estar aquí, recorrent el camí. Agraint cada passa, t'ho posaré fàcil. Sé que demà no estarem vius, no estarem vius. Tu i jo serem uns altres. I reptes, llocs i gent seran només. Pulsant el temps, som de vent i hares.
Som de vent i ales. Lluitant per viure lent, anem cuidant d'aquest present, d'aquest present. He vist la mort petllar al meu llit i sé que serà bonic deixar aquest cos a terra.
Per què ressoni a l'infinit? He fet aquesta cançó per no guanyar cap guerra. Tenim el cor rebel. Tan difícil dir-nos les coses senzilles. Tan difícil fer-nos més fàcil la vida.
Tu ja ho saps, a vegades no trobo el camí, i al final d'aquest laberint només hi ha. Tan difícil dir-nos les coses senzilles, tan difícil fer-nos més fàcil la vida. Tu ja ho saps, a vegades no trobo el camí,
d'aquest laberint. Només hi ha... Només hi ha un testimonial.
Bon dia a tots i totes, oients de bon dia i bona vida. Avui em ve de gust parlar de fets que demostren que els polítics, a vegades, tenen una visió tan curta que només desbouen la punta del seu nas, oblidant que la història i la cultura tenen una memòria infinitament més llarga.
Aquests dies passats, el Consell de Mallorca, el nostre suposat guardià de la identitat insular, ha decidit que la millor manera de celebrar la nostra cultura és aplicant-li la tècnica del silenciador.
La jugada, eliminar les subvencions directes a l'obra cultural balear i a joves per la llengua, sota el grandiós argument de la lliure concorrència.
Mirin, senyors del Consell, l'Obre Cultural Balear no és una empresa que opta a muntar un quiosc. És el pulmó cívic d'aquest país. Però clar, si el català vos fa nosa, el primer que heu de fer és tear l'aixeta.
Sincerament, el fet és digne d'ells mateixos. Així són i així es mostren. No hi ha més. Retear 80.000 euros i tot amb la intenció d'afablir el moviment ha provocat exactament el contrari. L'efecte ha estat un revulsiu.
La gent de Mallorca ha entès el missatge i la resposta ha estat una pujada de nous socis a l'obra cultural balear i els joves per la llengua han tingut una emprensida en l'organització del carrellengues esgermanat, que ja havien proposat i que ha tingut una gran acollida al reste de la nació catalana.
Aquests dos partits, el PP, el subordinat, i Vots, la dominatrix, que si comparant la seva història amb organitzacions com l'Obre Cultural Balear i Joves per la Llengua, ells surten perdent sense cap dubte, què tenen per mostrar al món?
Hem entès que l'única manera de garantir el recurs humà respectuós i el suport a la nostra llengua és convertir-nos en els seus meceners directes. El Consell valia un cot d'efecte i ha provocat un crowdfunding popular. És com si ens haguessin dit, ja que no vós pagant la festa, vos obligam a fer-la més grans.
Doncs som-hi. I si la retallada insular pretenia aïllar-nos, ha aconseguit l'efecte d'una abraçada col·lectiva. La retallada ha intensificat la coordinació i acollida de la mobilització del corallengo arreu dels països catalans.
El missatge és claríssim per a aquells que volen trencar la nostra comunitat cultural i lingüística. La seva política de compartiments estanys de fronteres artificials és un fracàs. La nostra nació, la nostra àrea d'influència cultural, no depèn de les seves línies pressupostàries. Depèn dels lligants de la història que tant s'esforcen a enterrar.
Senyors, el català no es regeix per les lleis del mercat espanyol, sinó per les lleis de la història i l'empoderament popular. El nostre independentisme i el sobiranisme no és una moda. És la conseqüència lògica d'un poder que, de tant més prear-nos, ens empenya a defensar-nos amb les nostres pròpies eines.
Un estat colonitzador, aquest servei de súbdits d'aquí, que, per quedar bé, són capaços de vendre la seva ànima, o no per quedar bé, tal vegada per una cadira encoxinada. Aquests senyors polítics, que en lloc de gastar dobles en subvencions,
En subvencionar la cultura, que els fa nosa, els prefereix engastar en fomentar la polarització i la divisió, com quan s'alineen amb el recirme per demanar quina és la nacionalitat dels delinqüents. Són individus que van perdent dignitat i principis en el seu devenir diari.
És a dir, ens volen distreure en debats xenòfobs i cortines de fum mentre intenten enorrear la nostra identitat a poc a poc. Aquesta acció del Consell no és un error, és una declaració de principis i la nostra resposta ha de ser una altra. Declaració d'empoderament popular.
Així que, ja que els polítics ens han fet el favor de despertar-nos de la letàrgia prena de l'enca, aprofitem l'embranzida.
Que la retallada sigui l'excusa perfecta per retrobar-nos tots i totes el dia de la nostra festa nacional, el 31 de desembre. A la manifestació tenim una oportunitat, no per plorar la retallada, sinó per demostrar la nostra força.
Deixem la comoditat del sofà i demostrem als qui volen silenciar-nos que la nostra veu és un clam. Aquesta setmana ja hem fet el primer pas, ens hem fet socis. Ara el següent pas és el carrer.
Convertim la frustració en força. Trobem-nos allà. Demostrem el pes de l'obra i el pes dels joves, de tot l'activisme que fa feina per la cultura i la identitat pròpia.
i demostrem que Mallorca està orgullosa de la seva llengua, de la seva història i de ser qui som. Moltes gràcies i ens veiem al carrer. Fins a la pròxima. Ara que et tinc aquí Fes que pari el temps
Deixa'm descobrir estels sobre la pell. Ara que tu i jo tenim les ales de mil ocells, ara que el desig porta pels arbres dels teus cabells,
Un vell estiu de nou esclata, volaran estels a l'aire, seguirem pel llarg viatge dels teus dits.
Bon dia a tothom, som la Maria de Lluc Muñoz Canyelles i hi ha moltes coses que m'interessen i que també espero que vos interessin a voltros. Fa poc vaig veure una publicació a les xarxes socials que deia llibertat per Palestina, però també llibertat pel sudan, pel Congo, pel Kaiyaki i per Papua de l'Est. No ens podem oblidar dels altres pobles indígenes que estan patint un genocidi.
Aquella frase em va fer aturar, mentre que del genocidi palestí consider que en tinc bastanta informació, dels altres conflictes només n'havia sentit a parlar de passada i me'n vaig adonar que no sabia realment què estava passant. Per això vaig decidir documentar-m'hi i compartir-ho amb vosaltres. Avui començarem pel conflicte del sudan, considerat la major crisi humanitària del nostre temps i actualment viu un dels moments més foscos de la seva història.
Veurem d'on ve quin és el seu recorregut històric, imprescindible per entendre el present, i quins en són els punts clau. En els pròxims episodis descobrirem la resta.
El Sudan, oficialment anomenat República del Sudan, és un estat d'aproximadament 50 milions d'habitants i la llar d'una de les civilitzacions contínues més antigues del món, amb assentaments humans que remunten al 3.000 abans de Crist. Està situat a la part nord-oriental d'Àfrica, límita amb Egipte al nord, amb la Mar Roja al nord-est, amb Eritrea i Etiòpia a l'est.
amb Sudán del sud al sud, amb la República Centrafricana al sudoest, amb el Jat a l'oest i amb Líbia al nord-est. El riu Nil divideix el país en dues grans parts, l'oriental i l'occidental.
Abans de començar per entendre la seva història com ulça, cal saber dues coses clau. El sudan és un territori molt ric en recursos naturals, especialment en petroli, i és un país profundament divers i dividit religiosament i ètnicament. El cristianisme hi arribarà al segle III, però a partir del 640 fou progressivament substituït per l'islam.
El sud, però, mantingui majoritàriament el cristianisme, sovint barrejat amb l'animisme, la creença que els elements naturals tenen una essència espiritual.
Amb això en ment, fem un breu repàs de la història recent del territori. Començant per el 1820, quan Egipte va envair el Sudán i va governar durant 60 anys. Fins que el líder religiós musulmà, conegut com el Magdi, ha autoproclamat messies, va encapçalar una revolta per la independència. La Guerra del Magdi, un moviment militar amb un fort component antiimperialista.
L'estat magdista va durar fins al 1898, quan les forces egípcies i britàniques tornaran a ocupar el país, tot i que formalment restar sota administració egípcia, en la pràctica el controlava el govern del Regne Unit.
En 1956, després de dècades de lluita política i militar, el Sudan va aconseguir la independència. Però la pau durà poc, aviat esclatar una guerra civil de 17 anys, alimentada per tensions ètniques, religioses i econòmiques entre el nord, terres als àrabs i nuvianes, i el sud, cristià i animista. La guerra acabà quan es va concedir una autonomia limitada al sud, amb Parlament i president regional.
La tensió, però, no va desaparèixer. El 1983 va esclatar una segona guerra civil i el 1989 el coronel Omar al-Bashir va dur a terme un cop d'estat i es va proclamar president. El seu règim només va fer queureujar els problemes amb el sud i la situació econòmica del país. A més, va intentar instaurar una teocràcia islàmica i, durant els anys 90, va treure figures com Osama Bin Laden, que hi invertia grans sumes de dobbes.
Això va fer que els Estats Units designasin el sudan com un estat que dóna suport al terrorisme. Tot i que alguns acords puntuals es van fer efectius, la pau real no va arribar fins al protocol de Mahkos el 2002, que reconeixia el dret de l'autodinominació del sud. La guerra civil acaba el 2005 amb un acord general de pau que establiria una nova constitució i autonomia real per al sud.
Finalment, el gener del 2011, en un referèndum amb un 98,83% del suport, el Sud es va independitzar i es convertir en la República de Sud-en del Sud.
Parlenament, però, no podem oblidar el conflicte de la regió de Darfur, històricament marginada. Durant dècades hi ha hagut tensions èndiques molt fortes entre grups àrabs i africans. El 2003 tingui a lloc una netatge èndica amb milícies àrabs recolzades pel govern que assassinaren sistemàticament comunitats no àrabs. Això va comportar acusacions de crims de guerra, crims contra la humanitat i genocidi per part de l'acord penal internacional.
Aquesta situació s'havia d'encaminar cap a una de les eleccions democràtiques el 2024, però l'actual conflicte, herència directa d'aquella història, no ha fet més que augmentar la violència en la regió. Però tornem una mica enrere, el 2019. Tot i que Sodan funcionava teòricament com una república federal presidencialista, el país estava realment dominat pel partit del Congrés Nacional, vinculat al Bashir.
L'11 d'abril del 2009, després de mesos de protestes massives considerades una revolució popular, el Baixir fou enderrocat. La població reclamava democràcia i la fi del poder militar, però les forces armades sudaneses, S.A.F.,
i el grup per a militar forces de suport ràpid RSF, fundades en el seu moment per albaixir per reprimir les rebel·lions al Darfur, varen signar un acord de transició per compartir el poder amb representants civils.
Tot això es va trencar el 25 d'octubre del 2021, quan Abdel Fattah al-Burham, cap de les forces armades i president del Consell Sobirà de Transició, va doter-me un nou cop d'estat, disolguer l'organisme i detinguer el primer ministre Abdallah Hamdok. Després d'aquest cop militar, la majoria d'ajuda internacional es va congelar i el país entrar en una greu crisi econòmica. En definitiva,
El SAF i els RSF acabaren girant-se primer contra la població civil i després les unes contra les altres. El 9 d'abril de 2023, les RSF, liderades per Mohamed Haddam Dagalgo,
alias MT, iniciaren un afrontament directe amb l'exèrcit regular. Va esclatar així una brutal guerra, trets, bombardejos, atacs aèris i violència constant que atrapar milions de persones.
Un conflicte que començà com una disputa de poder entre líders militars i paramilitars amb interessos econòmics profuns en joc s'ha convertit en una guerra que ja ha matat més de 20.000 persones i n'ha desplaçada 12 milions. La crisi de desplaçament més gran del món, segons les Nacions Unides, que va informar el lluny d'enguany que unes 755.000 estan en risc imminent de fama.
La situació és encara pitjor perquè el govern sudanès ha obstaculitzat de manera deliberada l'arribada d'ajuda humanitària, especialment a les zones que no controla. A final de l'octubre del 2025, després de dos anys i mig de guerra, les RSF capturaren el faixer, el principal bestió de les SAF, el Darfur.
després d'un setge de 18 mesos. Això ha deixat les RSF en control de gairebé tot el sudan occidental i revifar la massacre sistemàtica contra la població africana de Darfur, reobrint ferides del genòcidi interior.
La caiguda del Fasher ha deixat el sudan dividit en dos blocs, l'oest, sota el control de les RSF, i la resta, sota el control de les SAF. Cap dels dos bàndols té la capacitat de derrotar l'altre, i les potències occidentals tampoc no semblen disposades a intervenir amb força per pressionar actors claus, com els Emirats Àrabs, o incidir realment en el curs del conflicte.
El que passa avui al Sudan és la conseqüència d'una història marcada pel colonialisme, la lluita pel poder, les fractures internes i l'ambició d'uns pocs que ha deixat milions de persones sense casa, sense menjar i, sobretot, sense futur. I, malgrat tot, és un dels conflictes més silenciats del món. Per això és tan important que no quedi enterrat sota la indiferència.
El sudan és avui la major crisi humanitària del nostre temps i si no en parlam, si no l'escoltam, si no el miram de cara, contribuïm, encara que sigui sense voler, el silenci que l'envolta. Moltes gràcies.
No sé si us ha passat alguna vegada, però m'han veït un estrany sentiment, que tants cops és real com és miratge, tants cops funciona com surt malament, però ho noto en l'ambient, us ho veig a la cara, ho puc endivinar en els ulls de la gent, que es pregunten què fa, cap on va, què li passa, com és que avui se'l nota tan diferent. Tinc el pressentiment que serà
Fins demà!
Fins demà!
Sóc allò amb sempre, només cal que passeu. He vist el venir el meu cartell a l'entrada. La llei em busca, ara el meu cap té un preu. Passeu, aplaudiu, convideu-me a un fumata. I l'epidem-nos mutuament del sol. Que el meu amor se n'ha anat de vacances. I jo me'n vaig a buscar-ne un de nou.
El favor de treure'm ja la guitarra, que ens alem totes les actuacions. Tanqueu les sales, els cafès i els teatres, que clarament no estic en condicions. Demà al matí em disculparé si fa falta. Truquem al noi que ens porta al manejament. Però aquesta nit no estaré per vosaltres. No estic gens sobri, ni és que em sobri el talent de xer.
S'hi ha on em vaig, per buscar-me.
El fill del rei s'ha anat ben gran i el dia que es mor el seu pare han enterrat
que ha estat vestit amb les robes. Aquí jugava com un ninot, com un peinat, que ha estat vestit amb les robes.
Cau la calor a l'assafort, bombeja el ritme. No estem fent merda, faci lona, si fem himnes. Se'n va el dolor amb l'olor a mar. Les primaveres demanen vida, l'estiu arriba. El sol ha eixit, la ràdio sona, estem vius. Estic fent temes i esperant per si somrius. Erem feliços amb mentides de mil colors. Tinc els conflictes d'un suïcida, tinc por.
Tornaràs meus impulsos, ser pràctic, que si ella sona jo tremole, lo màxim. Venen trompetes, no és il·lespi, és Ainsley el sampler, en calma, brother, que ho volen simple. Volen que venga el discurs que ven, que no qüestione, volen que calli i que puja el tren. I aquella gent que em demana frases, que em diu que torne, no s'imaginen lo mal que em senc. Però avui ja passe del drama, vull tocar el foc, sentir que crema. Jo tinc set de vida, no de fama.
No vull que un error sigui un problema, però avui ja passa del drama. L'autocompassió és una condena, jo tinc set de vida, no de fama. No vull ni la reixa ni la pena, res del que passa és comparable a tu. La nostra eixida, homes i dones d'actes impuls, tu eres rebel i consentitau, res del que passa és comparable.
Rebel i consentida. Cada divendres el Bon Dia i Bona Vida dona a Mediterrània. Laura Ribes, molt bon dia. Molt bon dia, Tomeu. Com estàs? Bueno, bé, diria que bé. Sí, diria que bé, eh? Sí.
Bé, les rebels i consentides diguem que han d'estar bé, no ho sé, un 50% bé i un 50% d'aspirar a millor, no? Exacte, justament bé que xerrar un poc d'un tema que encara és necessari xerrar-ne i que me canso un poc que encara sigui necessari xerrar-ne. Ahà, ahà.
Bueno, venc a xerrar que aquesta setmana va ser el 25N, que és el dia contra la violència de gènere. Bueno, començaré un poc amb una recomanació que és un poc forta, però bueno, que jo crec que està bé. Venc a recomanar la pel·lícula Foyame, que és una pel·lícula de l'any 2000,
i anitzada i dirigida per Navirgindas Pentes i Corali Trin, crec que se pronuncia. I està basada en un dels llibres de Navirgindas Pentes, publicat en 1999. Diuen que és un Telma i Lluís en versió bruns, un reptri ple de sexe i sang que fa esclatar com els nens ben pensats.
Bàsicament, la pel·lícula és una prostituta i una actriu porna que es troben de matinada per casualitat a una estació després d'haver com a escàs una per seva banda com a seu primer crim. Una vol fugir cap a Bretanya i amenaça l'altra perquè la duien al seu cotxe però a l'altra realment li agrada si ve. I comencen com a un viatge...
extrem i molt violent, o sigui, és una pel·lícula molt violenta, he de dir, en què les dues joves creuen França i això és una fugida, esquitxada d'estigna, sexe i alcohol. Per jo, és un poc la representació de com actuarien les dones si tornéssim a la societat tota la violència acumulada que s'ha rebut històricament. Ahà, ahà.
Diria. És interessant. Sí. És una pel·lí que no és molt coneguda, crec, i això m'ha marcat bastant veure-la. Per posar un poc en context, perquè me fa ràbia haver de seguir xerrant de tot això,
a jo m'agrada molt fer comparatives de dades si trobes quan és més visible com aquelles dades com de grans són o com de petites en aquest cas faré una comparativa en base a una lletra d'una cançó que la cançó diu el machismo mata masqueta vale?
Sí, sí, sí. I jo, l'altre dia, la 25a, vaig dir, a més si es veurà, no? Bé, doncs, en els seus 42 anys d'activitat, diré, segons el Ministeri de Desinteriors, càlculs se fan entre 1968 i 2010, va matar 853 persones. Mm-hm.
42 anys, 853 persones, tant homes com dones. Segons la delegació de govern, des de 2003, és a dir, amb 22 anys, s'han matat 1.333 dones per violència de gènere. De fet, hi ha qui se refereix a la violència masclista com a terrorisme masclista, no? Exacte, efectivament.
Aquest any se comptabilitzen 84 feminicidis. Només, o sigui, Espanya. És perquè, o sigui, el tema que se considera violència de gènere Espanya i que no, és un poc complicat perquè el que se considera feminicidi no és, o sigui, se considera feminicidi gent, o sigui, persones, dones, que el govern no considera
violència de gènere perquè la violència de gènere segons la llei orgànica B1-2004 mesures de protecció integral contra la violència de gènere defineix els maltractaments exercits per un home damunt d'una dona quan mantenen un home mantingut una relació de parella o exparella sentimental
La manifestació greu i la més comptabilitzada s'ha assassinat una dona per part de si se va per allò o ex-parelló i les estadístiques oficials gestionades per la delegació del govern registrant des de 2003 els casos. Però, clar, només per ser-parelló o ex-parelló. Ja. Clar. Aquí el que passa és que dins feminicidis entren també puest
trobaments puntuals que han acabat així i altres coses. Llavors, a partir del 2022 i per impuls dels govens s'ha ampliat el registre per incloure el que s'anomena feminicidi fora de l'àmbit de la parella expareia. És a dir, els dinats de dones per homes per motius de misogini encara que no hi ha un vincle sentimental. Des del 2013 es compatibilitzen també els menors
els fills i filles assassinats en contextos de violència contra la mare, que això se diu violència vicària. Quan el crim es realitza en s'intensió de fer mal a la dona com a càstig envers de la víctima. Malgrat aquests avances, hi ha diverses situacions en què encara que hi hagi agressió assignat o mort, no sempre se compatibilitza com a violència de gènere dins el registre oficial.
per exemple, assajament sexual, agressió sexual, explotació, prostitució forçada, tràfic d'essers humà, mutilació genital, matrimoni esforçat i tot això, encara que estigui condemnat pel codi penal, no es considera oficialment violència de gènere.
perquè a complir determinats criteris generalment s'ha mort per tant està clar que les víctimes de violència masclista són molt més que les que figuren oficialment exacte exacte, de fet és com que per exemple si una dona mor violentament a mans d'un home que no és la seva parella o ex parella
Si no se pot demostrar que ha estat un cas de misogínia o de motivacions purament de gènere, aquest crim no s'inclou tampoc. Bé, i això fins fa poc ni siquiera hi havia la possibilitat que entressin com a desenrecontes oficials. Clar, i per exemple jo pensava en...
en la violència, per exemple, d'un home en vinculació amb familiars amb una dona però que no són parella, per exemple, o fins i tot, clar, diguem-ne, casos en què oficialment no són parella, no? Clar, fins ara tot això no s'incluïa si era com si no existís directament i ara és això, si de cara a la llei se pot demostrar
que ha hagut una qüestió de gent era una qüestió de misogini o que, bueno, no era un parell oficial però que hi havia un vincle, doncs de vegades s'inclou i de vegades no. Clar, també aquí jo vull xerrar que perquè s'adugui a mans de sa llei colpa de denúncia. Sí, en el final mos agrada jo no...
Jo, personalment, cert, és una posició privilegiada que, o sigui, si a jo em passa alguna cosa, molta gent s'enteraria i molta gent m'acercaria, però això no és el cas de tothom. Ja, ja. No sé si m'explico. Sí, sí. Jo crec que hi ha dones que ni siquiera s'arriba a denunciar, a més, hi ha casos puntuals, però a denunciar la desaparició perquè, llavors, és una persona que no...
Que no té ningú aquí que faci un seguiment d'ella, saps? Del seu dia a dia. Sí, sí, sí. Déu-n'hi-do, déu-n'hi-do totes ses... totes ses connexions, no? Totes ses derivades que té sa violència masclista. Total. Total. Bueno, a mi ha encantat serra també un poquet que dic per donar-li una girada. Sí, sí.
en el tema de l'origen del 25N, que jo crec que és una cosa que molta gent no coneix. El 25 de novembre de 1960 es van assassinar les germanes Pàtria Minerva i Maria Teresa Miraval, activistes polítiques que es van oposar a la dictadura d'en Rafael Leonidas Brujillo a la República Dominicana. Es coneixien com les papallones
i lluitaven per la justícia i la llibertat dels païs. El seu assassinat va ser presentat en primera instància com un accident, però bastant ràpid se va saber que havia estat un crim polític ordenat pel règim. La brutalitat de la seva mort es va convertir en el símbol de resistència i de violència patriarcal, que fins i tot sense guerra ni dictadura persisteixen en les societats.
Bé, aquesta dada se va internacionalitzar. Bé, va ser un procés un poc llarg. Va començar en 1981 en el primer encuentro feminista latinoamericano del Caribe, on els activistes proposen el 25N com dia oficial per denunciar la violència contra les dones. En 1993,
l'ONU publica la declaració sobre l'eliminació de violència contra la dona i el 1999 l'Assemblea General de l'ONU oficialitza el 25 de novembre com a dia internacional contra l'eliminació de violència contra les dones.
Això és un poc atxistar i tampoc és molt feliç, evidentment. No, evidentment, no ho podria ser. En qualsevol cas també es verà que és una data que en pot temps s'ha consolidat. Avui de març sí que ja venia de molt enrere...
però el 25N jo crec que han estat aquests darrers anys que s'ha anat fent molta feina, evidentment s'ha anat ampliant, és a dir, ja no només s'ha anat el propi 25, sinó que durant tota la setmana i fins i tot abans i després, no? I bé, vull pensar que serveix, no? Sí. A meva, jo m'agrada molt perquè, clar, moltes vegades quan se't serra dades així...
se xerra molt de les manifestacions i tal, de les coses així com a més lligades en els moviments socials. Però una cosa que m'ha agradat molt en guany és que, claro, ara que jo m'he anat fent un poc més gran i tinc gent que fa coses com semestre, xarxes, perquè, clar, els meus voltants també s'han fet grans.
he vist molt que les escoles d'aquí s'estaven fent molt d'actes com d'una manera molt respectuosa molt xula com molt constructiva també llavors crec que també és important a part de sortir en els carrers que sempre s'ha de sortir com a també tenir com aquesta banda de com altres activitats més lligades pot ser l'educació
No sé, m'ha agradat bastant. I diguem que... Què penses que està bé d'aquesta celebració del 25e i què penses que s'hauria d'incorporar als propers anys? Bé, jo quan vivia a Madrid una cosa que m'agradava molt de...
Des 25... Bé, m'agradava molt des 25-N, partint de la base de Cogalena o des d'existir. Però se feia com una mena de romaria nocturna el dia d'abans, 24-N, com se feia sa velada, i se feia com una mani silenciosa on tothom anava de luta. I m'apareixia bastant simbòlic, saps?
perquè al final és com realment sí, hem de sortir, hem de cridar, hem de queixar, però crec que també és bastant important mantenir aquest respecte i fer demostracions d'aquest respecte cap a les víctimes. Mhm.
Això m'agradava bastant, m'agrada que la gent surti, m'agrada que se facin coses, que cada vegada se'n xerri més, que cada vegada la societat diferencia més entre el 25N i el 8M, que abans hi havia un pot de confusió. Però bueno, això hi ha coses que històricament...
No m'agraden tant, com per exemple, segons quins càntics o que hi ha moments de setmana que són com més de celebració potser i crec que un dia com el 25 no hauria de passar.
la veritat igual que es va tocar coses així més celebratives però poden ser molt combatives també però trob que un dia com el 25N s'ha de mantenir un poc més ara és un poc més sobri, saps? sí, sí, sí no, no, ara que ho dius ho entenc i sí, sí, totalment d'acord perquè clar, justament estem parlant d'això de...
de gent que ja ha deixat la pell o d'altres que gairebé. Exacte, també és vera que, no sé, hi ha accions molt xules. Sí, com que sent que fa uns anys se veien més performances, però ara és com, si gent ja no és tan performàtica. Però abans, per exemple, jo sí que he vist gent, o sigui com a dones en terra...
tacades de sang i tal com a la quantitat de dones que havien assassinat aquell any o com a terra tal de manera simbòlica saps o sabates o coses així crec que no sé, que són accions simbòliques que estan guais una altra cosa que no m'agrada gens és quan s'aprens a emplear el terme muere una mujer a manos de no mor
però ha estat assassinada per compensar tot aquest tema tan dens i perquè sempre m'agrada cercar com és de manera de construir crec que tenim la sort de viure un moment on les dones poden fer moltes coses públiques i moltes són molt molt xules
Llavors, ben que recomanar coses fetes per dones. Perdona? Coses fetes per dones? Sí. Vinga, som-hi. Una d'elles és un late night. Jo estic molt cansada dels formats late night, domonots, xerrant de coses i fent bromes masclistes. Llavors, ben que recomanar com a alternativa...
El cielo con ella de Nenar Álvarez. No, però així. La visió pública la fan a les dos. Se pot cercar a internet. Xulíssim. Un programa superguai. He entrevistat... No ho sé, molt guai. I Nenar té un discurs molt feminista, molt crític i molt intel·ligent, també diria. Després, hem de llegir a dones.
Vinc a recomanar un llibre que he llegit darrerament que m'ha sorprès molt, que té a veure amb la violència de gènere des d'un punt un poc, no diré discernit, però sí, com un poc més novel·lat, que és de la Carolina Juste, que realment la Carolina Juste és una actriu, però el llibre se diu Toda mi violència és tuya, també superrecomanat. Després,
vull recomanar que escolteu a dones en general, quan xerran quan canten, quan debaten deixeu que les dones ocupin l'espai que han d'ocupar i fixeu-vos en la manera que tenim d'ocupar l'espai i d'existir perquè moltes vegades la manera que té una dona d'ocupar l'espai diu moltes coses de la vida privada que dur llavors hem de mirar
Després, un monòleg més típic, més relacionat amb la 25N, però que no caduca. No se les duelen los golpes d'anaparamela valenciano. Sí. I després, ja, per tancar, ben que recomanar una cosa per ser gent que és pare o mare d'adolescents. Hi ha un llibre que s'anomena El diari Violeta de Carlota,
que també hi ha diari blau, vermell, que xerren d'altres temes, però el diari Violeta és de l'escriptora Gemma Lienes, i està enfocat a adolescents, i bàsicament la Carlota rep un diari distinta a on està acostumada, és un diari Violeta, pensat perquè reflexioni damunt el món amb una mirada un poc més feminista.
Ella va escrivint i observant el que passa en els seus voltants i comença a identificar situacions de masclisme quotidià que abans passava per alt. Discriminació, desigualtat, estereotips, llenguatge sexista, pressió social... Bé, tot. Aquest llibre el que pretén mostrar és Despertar Crític d'Anna Carlota, que comença arrel d'aquest diari a fer-se preguntes,
a debatre amb els seus voltants, descobrir un poc el feminisme i com no és només una teoria, sinó una manera d'entendre i transformar-se en realitat. Jo me'l vaig llegir, sincerament, en 20 anys, perquè va ser quan va caure en les meves mans. Les meves cosines que tenen la sort que jo li tregui 8 anys, li vaig redalar quan tenien 14 o 15. I crec que és un llibre que està molt bé,
Bueno, suposo que ara hi haurà gent que dirà Ana Laura vol a la doctrina Sí, vull Vull que la gent tinguis les eines d'anàlisi necessaris per veure el que està passant en els seus voltants i pot ser el que li estigui passant a ells És un llibre molt no sé com dir-ho com a moltes sabats de tothom molt lleuger està molt bé
està molt guai, crec que tothom se l'hauria de llegir en qualque moment Laura, si m'ho permets faria una aportació en aquest manifest que acabes de fer amb propostes i és demanar a les dones que no tinguin por d'ocupar els espais perquè nosaltres aquí a la ràdio també a la tele ens trobem que hi ha aquesta no sé si és ben bé por
no sé, costa aconseguir dones que vulguin participar, que vulguin opinar, que vulguin intervenir, quan en realitat, en fi, els homes que ho feim, ho feim en la mateixa o menys formació que tenen elles, no? Però...
Bueno, sí, aquí hi ha una petita qüestió que síndrome de impostor. Sí, sí, que no és petita, no és petita, no és grossa. Que vam, el tema també.
Però bé, crec que s'ha de fer l'esforç, no? Sobretot, no sé, la gent més jove, s'ha de fer l'esforç de superar això i de tirar endavant i de sabre que pitjor que nosaltres no ho faran, que nosaltres s'ha de fer endavant. Totalment. Endavant. Uh, anda que va, Laura. Sí, sí.
moltíssimes gràcies Rebel i Consentida. Vam escoltar-me dir ben res que ve. Efectivament, moltes gràcies a tothom. Gràcies, bon dia. Que pense que tot lo que publico en redes pa d'arte cel·los. Bebé, los dos sabemos que hace un tiempo ya no eres mi cielo. Y es que desde que él llegó las ganas por ti murieron. Por ti
Bon dia. Bon dia, vida.
La gent que es va mobilitzar a anant a votar les opcions de les dretes, PP Vots, que ara governen la CAIP, Comunitat Autònoma de les Illes Balears, i els consells insulars de totes les illes, són responsables de les polítiques de depredació del territori que aquests apliquen, amb els únics objectius planificats d'oferir i obtenir guanys econòmics per a particulars.
La pèrdua d'una regulació urbanística que nega la protecció del territori alhora que la conservació del seu paisatge i biodiversitat és un cost massa elevat a aquestes alçades de la història. Venim a partir dels anys 60 del segle passat d'una anarquia devastadora de planificació urbanística que ha arrasat paisatges peridiciats
com la Costa de Calvià, Serenà, la Eivissa. Si aleshores l'autarquia franquista, amb un suport econòmic d'origen criminal de guerra, l'afavoria, ara ho és la liberalització dels mercats que ens deixen a mercè de grans grups financers europeus, bàsicament immobiliaris i turístics, que se n'aprofiten.
I donen les miques a qui des d'aquí les ajuda sense cap mena d'escrúpol. A Menorca, la vella progressista també va arribar a aquesta onada reaccionària i devastadora per a la conservació del seu territori.
L'avantprojecte de llei agrària, l'amnistia urbanística enrústic, l'eliminació de la comissió de medi ambient, silenci positiu a noves construccions, anuncis de modificació del pla territorial insular, etc. afavoreix activitats econòmiques directament contràries a la pervivència de l'activitat pagesa, alhora que debilita la protecció ambiental de tot el territori.
davant la impossibilitat d'aturar políticament aquest dargavell, gràcies, tornem a dir, a la responsabilitat d'aquestes majories de població mobilitzades electoralment cap a les dretes, les organitzacions ecologistes. El Gop Menorca en particular ha creat un front jurídic comú amb una xarxa d'advocats de defensa ambiental.
rada en les seves sigles en castellà, per tal de compartir recursos, informació i ajuda mútua i fer front a aquest nou i qui sap si definitiu desgavell.
Però és en els àmbits polítics on cal fixar els objectius de progrés, defensa, restauració, conservació i, sobretot, en la importància de la contundència i eficiència complidora en haver-los assolit. Però primer cal la mobilització responsable en anar a votar.
Així neix el front jurídic per a la defensa ambiental de Menorca. La voluntat de disposar de més eines per fer front a projectes agressius contra el territori i els seus valors ambientals ha generat una aliança estratègica que es posa en marxa a Menorca.
l'associació RADA, un ret d'abogados i abogades de defensa ambiental, i el GOP han acordat la creació d'un front jurídic comú per tal de compartir recursos, informació i per ajudar-se mútuament en la seva feina de defensa del medi ambient. Un conjunt d'especialistes en dret ambiental que volen ajudar a conservar l'illa
L'actual escenari de pressió ambiental, així com de desregulació ambiental i urbanística que està patint Menorca, fa que sigui necessari reforçar l'assessorament jurídic per evitar mals irreversibles, explica el GOP Menorca.
Els canvis legislatius autonòmics, amnistia urbanística en rústic, eliminació de la comissió de medi ambient, silenci positiu a noves construccions, etc., se li sumen els anuncis de modificació del Pla Territorial Insular i nombrosos projectes en tramitació. Davant d'això, s'acerca impulsar una aliança jurídica estable, estratègica i compromesa, denominada Front Jurídic per a la Defensa Ambiental de Menorca.
una iniciativa per a dotar la ciutadania organitzada d'eines jurídiques rigoroses i eficaces, que puguin incidir en els procediments administratius i judicials més rellevants, articulant respostes que conjuguin el coneixement tècnic i jurídic en la defensa activa de l'interès general.
els advocats d'errada. Ajudaran el GOP a reforçar jurídicament la presentació d'al·legacions, recursos administratius i, si cal, litigis judicials. Es treballarà per enfortir una
Cultura de la legalitat ambiental, que convini tècnica, cooperació i propòsit per tal de generar confiança i obrir camins cap a una protecció més justa i duradora del territori.
Es tractarà de serveis professionals contractats, però en el marc d'un acord més general que permetrà disposar d'equits d'advocats, assessors i també treballs voluntaris. Es treballaran en diversos camps, com ordenació territorial, aigua, porcs, impacte ambiental, accés a la informació ambiental i d'altres que s'aniran avaluant.
La gent que vulgui ajudar a aquesta nova iniciativa de defensa de l'illa ho pot fer aportant donatius aquí, fent costar que és per al front jurídic. Si aneu a l'enllaç del Gop Menorca, ho trobareu.
Les ajudes aniran a un fons específic que es crea per poder abordar les despeses que es generin. Algú confia que el conveni amb RADA, pioner a tot l'Estat, pugui augmentar les possibilitats de conservació de Menorca i també que serveixi per experimentar una col·laboració que es podria ampliar a d'altres territoris en el futur.
A Noves i Parès passam a un altre tema. La violència masclista assoleix nivells de rècord a Alemanya en xifres dramàtiques.
La violència masclista arriba a nivells rècord el 2024 a Alemanya, en crims contra dones i nines augmentant continuadament, segons han anunciat les autoritats, que han qualificat les xifres de dramàtiques.
El país més poblat de la Unió Europea registrarà l'any passat prop de 266.000 víctimes de violència masclista, un augment del 3,8% respecte a 2023 i un rècord, segon les xifres de la policia criminal BKA,
Això representa un augment del 17,8 en els darrers 5 anys. En el cas de les anomenades violències intrafamiliars, entre pares, fills o altres membres de la família, l'increment és encara major, 7,3%, que el de la violència conjugal, 1,9%. Afecten en primer lloc els nens entre 6 i 14 anys. Si bé,
Cada vegada més homes i nins es veuen afectats, les víctimes de violència domèstica segueixen sent majoritàriament dones, al voltant del 70% dels casos registrats. Això significa que a Alemanya 15 dones són víctimes de violència conjugal cada hora.
declarar en una conferència de premsa la ministra de la Família, Karim Priet, qualificant aquestes xifres de dramàtiques. L'augment de la criminalitat, la desocupació o l'escasesa d'habitatges poden explicar el creixement dels casos reportats, assenyala el BQA, la policia criminal. Però també l'evolució dels comportaments que afavoreixen la presentació de denúncies.
Encara així, el BKA estima que només es denuncien el 5% dels casos de violència conjugal. La por, la vergonya o una situació de dependència respecte a l'agressor expliquen aquests casos no denunciats, segons els primers resultats d'una investigació realitzada per el BKA i els ministeris de la família i de l'interior.
El govern aprova dimecres de 8 de novembre un projecte de llei destinats a generalitzar l'ús de la polsera electrònica per als autors de violència masclista, seguint el model de l'estat espanyol.
La COP30 acaba amb un acord inútil per fer front a la crisi climàtica.
Els grans productors de petroli imposaren el seu vet a la resta i, per salvar amb una cop la conferència del clima, acceptaren un test descafeïnat i excessivament tímid en el que ni tant se vol es menciona el full de ruta per acabar amb el consum de combustibles fòssils, els grans responsables de l'escalfament global.
En el seu paper d'anfitrió, el president de Brasil, Lula da Silva, va intentar salvar els mobles com va poder, rere el baix perfil de l'acord amb el que finalment es tancà la conferència de l'ONU sobre canvi climàtic, COP30 a Belém.
Obri cometes, dint l'any en què el planeta superava per primera vegada, i pot ser de forma permanent, els 1,5 graus per damunt dels nivells preindustrials, la comunitat internacional havia de triar, seguir o rendir-se. Hem triat la primera opció. Tancant cometes. És a dir...
seguir sense fer allò que la ciència diu que s'ha de fer per almenys mitigar de forma considerable les conseqüències de la crisi climàtica. S'hi podria afegir.
Les negociacions duraren tota la nit i deixaren escenes dignes d'un saïnet. Per exemple, el representant rus, un dels que bloqueja qualsevol abans sobre combustibles fòssils, demanà a les delegacions llatyo-americanes que, obrint cometes, deixin de comportar-se com a nins.
i protestar, acte seguit, per el llenguatge inclusiu que adoptaren els anfitrions a la cimera, reclamant, reclamant els russos, juntament a Argentina, una definició d'home o dona basada en el setxe.
En resum, no ho han tingut fàcil el brasilès ni el representant de l'ONU, que han hagut de rebaixar expectatives i acontentar-se amb alguns tímids avanços en adaptació, transparència i finançament, si bé també en aquesta darrere els resultats han estat molt més tímids que els esperats.
Fins al secretari executiu de la COP30, Simón Estiell, a pesar de tota l'obstinació que va posar en defensar el test, va haver d'admetre que entén la frustració de molts països, sobretot llatinoamericans, europeus i insulars. Molts països volien avançar més ràpidament en combustibles fòssils, finances i en la resposta als desastres climàtics en espiral lamentable.
A més de nombrosos governs, associacions ecologistes en presència i velem qualificaran el resultat final d'autèntic desastre. Greenpeace considera que no està a l'altura de la crisi, mentre que ecologistes en acció qualificaran la cimera com una de les més opaques de la història.
L'organització Amigues de la Terra va dir que la COP30 ha donat l'esquena a les comunitats més afectades i ha sucumbit davant al lobby fòssil. I l'Aliança Verda ha tirat la conferència d'una nova oportunitat perduda i un autèntic retrocés.
I passam a un altre tema dramàtic, igualment. L'Associació de Futbol Irlandès demana a la UEFA la suspensió de tots els clubs irrelians. L'Associació de Futbol Irlandès, IFA, en els seus sigles en anglès,
Òrgan directiu del futbol irlandès, en una votació dut a terme el dissabte 8 de novembre, aprovar per 74 vots a favor, 7 en contra i dues extensions, sol·licitar de manera formal al comitè executil de la UEFA la suspensió de tots els clubs irrealians de les competicions europees per violacions de les normes de la UEFA.
L'AIFA, en la seva resolució, acusar a l'Associació de Futbol d'Israel d'inactivitat a l'hora de combatre el racisme i de permetre que els clubs israelians juguin en estadis situats dins dels internacionalment reconeguts territoris ocupats.
Turquia i Noruega han expressat opinions similars. En la seva declaració pública, la IFA acusa a l'associació israeliana de no assegurar la implementació de mesures efectives contra el racisme en contra de l'establert a l'article 7 bis del Estatut de la UEFA i permetre que clubs israelians juguin en assentaments il·legals de l'ocupada Cisjordània sense el necessari consentiment de l'associació de futbol palestina.
en contra de l'establert dels Estatuts de la FIFA, article 73, i UEFA, article 5. La moció fó presentada en una assemblea extraordinària de la IFA per un dels principals clubs irlandesos. Preneu nota si heu de comprar alguna camiseta. El club de Dublin Bohemias Football Club, que a la vegada es feia ressò de posicionaments similars per part de responsables de Turquí i Noruega.
Bohemians és un club 100% controlat per als seus aficionats amb una llarga tradició de suport a causes socials que sovint mostren la seva equipació i que l'any passat organitzar la trobada entre la selecció femenina palestina ha estat la primera trobada d'un equip nacional palestí a Europa.
El club ja s'havia posat en contacte directe amb la UEFA al setembre d'enguany sol·licitant la suspensió dels clubs irrelians. A la carta s'enumeraven les raons específiques per a la sol·licitud de suspensió. Bohemians també ha sol·licitat que la UEFA faci públics els seus criteris a l'hora de suspendre o excloure els seus membres de les competicions, de manera que es garanteixi la transparència i un tracte equitatiu.
Prèviament, la UEFA ja havia iniciat converses sobre la possible suspensió, però aquestes quedaran en suspens després de la declaració de l'alt al foc del 10 d'octubre.
Si bé la suspensió per part de la UEFA evitaria que Israel participés en les seves competicions, això no afectaria els partits de la classificació per al Mundial de Futbol de 2026, organitzat per als Estats Units, juntament a Canadà i Mèxic, ja que aquest és organitzat per la FIFA.
Però això no impedir que el divendres previ a la votació polític dels Estats Units d'Amèrica, com el republicà Lindsey Graham, criticassin a la IFA per dur a terme la votació i amenaçar en fer tot el que estigui a les seves mans perquè aquells que participin en la, entre cometes, marginació d'Israel paguin un preu alt a l'hora d'accedir a l'economia dels Estats Units d'Amèrica.
Cal destacar que Lindsay Graham, juntament amb altres membres del Congrés d'Estats Units d'Amèrica, ja ha criticat anteriorment el govern d'Hirlanda per els seus plans d'aprovar legislació per restringir el comerç amb els assentaments irrelians situats en els territoris ocupats. Legislació que està en procés d'aprovació.
El govern francès impulsarà un referèndum a Nova Caledònia, allà per específic a l'altra banda del món, que exclau la independència. La votació seria sobre si, excepte si s'accepta l'acord de Bugival, que no contempla la independència. Aquest acord té l'oposició dels favorables a un estat independent.
La ministra dels territoris d'Ultramar francesa, Naïma Mochou, ha acabat la seva primera visita oficial a Nova Caledònia anunciant que el govern francès farà una consulta sobre l'acord de Bougival abans d'impulsar la reforma constitucional i aquesta serà el mes de febrer.
Aquest acord, que preveu la creació d'un estat de Nova Caledònia reconegut dintre la Constitució francesa i la creació d'una nacionalitat caledoniana, no té l'adesió de les forces independentistes. El FLNKS, Front de Lliberament Nacional Canac Socialista,
El principal moviment independentista ha mantingut l'oposició a l'acord. Però no ha trencat el diàleg en París. La ministra s'hi ha reunit en unes quantes ocasions durant la setmana i n'ha rebut un document breu que planteja una metodologia alternativa i reitera la voluntat d'accedir a la independència.
No ho faré sense l'FLNKS, sempre que l'FLNKS tampoc no faci el procés sense la resta, ha dit Motxo, la ministra d'Ultramar. I ha insistit que l'acord de Noumea no és qüestionat i que el procés de descolonització continua inscrit en tots els textos.
Durant cinc dies Mochu ha visitat el nord, el sud i les illes més petites i ha mantingut trobades amb institucions i entitats civils. També s'ha reunit amb les forces polítiques que donen suport a l'acord que han avalat la celebració de la consulta abans del debat constitucional.
I bé, fins aquí avui, la secció de Noves i Parès, que podeu escoltar cada divendres a la 9 i mitja, dins el matinal, Bon dia, Bon dia vida. Dirigit per Tomeu Martí.
Vos recordam que per fer possible que realitzem aquest programa és gràcies a l'aportació dels socis i les sòcies de l'Associació Dona Mediterrària, a la que vos animem a formar-ne part si encara no ho heu fet. Moltes gràcies. Salut.
Fins demà!
Fins demà!
Jo, quan t'ho una cançó d'un parental advisory ja me desperta s'interès. De moment dic, ah, mira, interessant. Crec que totes les cançons de Green Day... Ai, s'ha dit que fóim, però més igual. No, t'ho anava a demanar perquè me sonava, però no... Totes les cançons a portar els àlbums posen aquest parental advisory content. Jo, en el meu poemari que he publicat però que ningú ho sap,
Ah, ahir surt. És... quin polemari, també? Un nou. És un nou? No és el recull, aquest de... 49 dies en música. I jo els avui llegi que és polemari. Ja, però potser no sortirà mai.
L'has publicat o no? És una primícia, sí, està publicat, però no el té ningú, només el tinc jo. I se pot comprar? I la persona que el va editar. Jo crec que la gràcia que estigui publicat és que se pugui accedir i la gent... Ja, però té parent a l'advisori, diguéss. Advaisori, diguéss. Perdó, perdó. Crec que és parent a l'advisori content. Sí, sí, advaixo, diguéss.
Bé, això també està bé, això a vegades es tira més. Som música amb amor, no?
Sí, i bé, som Nainamo. I res, vull dedicar-me el programa a una de les bandes de rock i punk rock bastant influents dels darrers anys. Bé, darrers anys, no tant darrers anys, darrers 30 anys. És a dir, encara que segueixen actius i fa... Sí, sí, sí. De fet, tenen gira i concerts, és a dir, l'any que ve encara pots comprar concerts per anar l'any que ve i tal, i...
I ara estàvem pendessant. I s'ha de deixar.
és un grup que me sona molt, que tal, però que no hi he entrat mai. I no sé, perquè a vegades no depèn tant de si m'agrada o no, com que a lo millor, no sé, quan van aparèixer... Jo tenia una època... d'un altre estil, jo què sé. Sí, jo estaves amb una altra cosa i mai t'hi has deixat anar jo. Vava una època... Bé, la segona batxilla que els vaig escoltar bastant. I...
I de fet he agafat aquesta selecció de cançons d'una playlist que tenia meva jo de Green Day, de quan els escoltava. I m'han agradat molt, però m'han agradat a nivell musical, però no vaig aprofundir gaire més. Per exemple, hi ha hagut altres cantants o artistes que m'han agradat tant que després m'acaben agradant molt també els artistes i com que ja no només és la música sinó qui la fa.
amb Green Day mai he traspassat aquesta barrera. Sempre està com a la música i ja està. No sé si m'explic. Sí, i com que a mi em passa... És a dir, no he tingut el fenomen o fan, que diguem, saps? Ja, ja, ja. Però és que jo em passa una cosa... És a dir, no ho sé. És a dir, és un grup que el té bastant present dins l'imaginari i tal, i en canvi no l'he seguit mai. Ja... Ja t'ho dic, no ho sé. Pentura pot ser que estàs sota sombra, perquè això què són, grungis? Grungis, què vol dir grungis?
No, no, no, no va fer això. No, no, no, està passant. Un moment, DJ... Clar, estàvem en directe, no? Que són cronxes. O jo que està preparant en massa gre, però no l'havies sentit mal. Estàvem en un moment que vaig ser DJ d'emissió.
A menys que ho he pronunciat malament. Grunge, grunge, escriu grunge. Grunge, ho vaig escriure perquè no sé què és. Com que no m'ho expliques, grunge, és un gènere musical.
Vale, punk, heavy metal i rock alternatiu. Podria ser, podria ser. Em sap molt greu, no havia sentit mai aquesta paraula. Però Nirvana te sonen, no? Sí, Nirvana m'agrada. Doncs eren els grans. I m'agraden. Eren el gran representant del grungi aquest. Ostres. Digui grungi, potser no està ben dit. No, no, no, però no és com ho pronunciïs, és que no me sona la paraula. Clar, perquè jo els he escoltat ja...
digue'm pel meu conte, i quan jo a certa cançó no me surt d'aquesta cançó el grungi. O sigui, el grungi ja és antic. El grungi és antic. O el manco, una paraula... Que ja eren més joves que jo. Bé, és una paraula que en el meu dia a dia no he volgut mai. N'he sentit, però jo m'ha estranyat quan ho has dit. La gent així... no sé, hi viu una estètica, també.
A mi, en Green Day anàvem bastant... És que clar, els diria punkis, però és que tampoc sé... No sé moltes matisos. Sí. Però no és una estètica que se tingui ara, que diguem. Bé, que igual en Green Day no són grungis, eh? No ho sé. Bueno, a mi... Per el que acabo de llegir... Demana dir la teva intel·ligència artificial. La intel·ligència artificial? No, no he estat empleant-ho. Era el Wikipedia que he cercat ara. Però vale, anem a demanar la intel·ligència artificial que si Green Day és grungi.
Ja m'ensenyaràs com se fa, no en tinc ni idea. DJ Dimissió, per favor, salva això, perquè no anem bé. Encara hem parlat dels patrocinadors. Ara clariré amb això i... Aquesta és boníssima, aquesta és Basket Case. Té una bateria increïble. Melodramatic fools. Neuronic to the bone, no doubt about it.
No, Green Day no was grunji.
Sintel·liència de Vicent diu que no, que és una banda de punt-rock, pop-punk, sorgida a l'escena punt-californiana, i que es grunxi, en canvi, és un moviment musical diferent, original i de Seattle, amb bandes com Nirvana, Pearl Jam, Soundgarden o Alice in Chains, però que no està en aquest moviment. No tens el micro, no? No tens el micro? No te sentíem.
Ara sí que sí. Tomeu Martí dimissió. Ja està. Adéu, me'n vaig. Aquí és el DJ. El DJ també és dimissió. No, no, no. No anem bé, eh? Ara, sincerament, hi ha qualsevol programa que anem bé. Han dit el nom de la setció.
Crec que sí. Bé, si no... Som a Música en Mamó. Naina Mó és aquí, a l'estudi número 9 d'Ona Mediterrània. Exacte. Molt amoguem d'estudis, perquè en tenim tants que s'han d'ocupar tots. Sí, estan tots ocupats. Per això, tipus, amoguem-nos. I mos patrocinen, crec, encara. Sí, estan molt patrocinats pel petit país, que és un bar que fa la nit, que de fet no va més a un bar, res més a un bar.
i bé, és un lloc on podeu trobar tot de producte local i podeu anar a sopar els divendres i també molt de dijous hi ha actes culturals com per exemple la setmana que aquesta setmana s'ha fet el seu saliador
I res, vos convida que aneu, seguíeu a Instagram, al Petit País, per anar-vos enterant de quins actes hi ha. Igualment, si no, jo els ho vaig avisant per aquí. Ara, aquests dies que venen de festa i tal, serà gran, no? I tant, i tant, i tant. I també hi ha actes. Ja saps coses? Bé, la setmana que ve ja mos avançaràs. Hi ha coses, però els avançarem més en banda.
Green Day deu tenir un disc que se diu American Idiot o una cosa així. Sí. M'agrada el design que s'ha portat. Som bastant així com a rebels, no sé com dir-ho. I critiquen un poc Amèrica en general. De fet, American Idiot com a concepte ja... De fet, és un àlbum però tenen una cançó que se diu American Idiot. Jo no l'he...
No l'he posat, però de fet ho diu, don't wanna be an American idiot, i comença a criticar. I ara, escolta? Ara estem escoltant Wake me up when september ends. És una balada de Green Day, perquè és això, quan els grups de rock o de punk, que tenen que ser súper animada, súper així, com el heavy, i després te treuen aquestes balades i diuen, uau. És molt guapa aquesta, és guapa. És molt guapa. Anem a dedicar-li al...
Aquí la dedicam, no ho sé, perquè... Ell ho sap, ell ho sap. És que jo ara anava a explicar de què anava. Ventura de saber-te que va, no importa. Igual no, igual no convenga. És a dir, en Billy Joe Armstrong, que és el guitarrista, va explicar que aquesta cançó va sobre la pèrdua de son pare quan era petit. I té un significat bastant personal, per tant...
Clar, però se'n poden dedicar d'altres, n'hi ha una que escoltarem d'aquí un parell de cançons, que se diu When It's Time, que aquesta sí que és totalment romàntica, també diu Tell me when it's time, to say I love you. Aquesta sí que és romàntica, aquesta la poden dedicar. Però t'ho deixaré a tu que la dediques. Som a punt de venir a fer la nit.
Una cosa guapa d'es passat, millor, que no toque el mar, no? Encara l'espanyaríem, no? Bueno, depèn, no? Depèn de... de lo que vulguin ser tu les persones. No? Jo ho deixaria anar. Es passat no deixarà de ser guapo. Bueno, em va dur de canviar la manera de moure-ho, però es passat està passat.
Sí, no sé. Veste mostrer una foto, no sé. On té molt de curiositat.
En el petit país poden sopar cada dia, excepte dilluns i dimarts. Bé, no, cada dia, excepte dilluns i dimarts, hi poden aprendre qualque cosa, però sopars, domèniat, divendres i sabres, i s'agraeix molt que es reservi amb ventilació, així pots dir-ho amb la taula i també la cuina està preparada. I sap més o menys quanta gent vendrà.
i... per cert, ara faré contrapropaganda no des Petit País o sigui abans des Petit País no? hi havia un bar molt guai ja no és hi vaig anar l'altre dia i sí que hi és però ja no és ja no és lo que era quin? Bé, ja comentarem del fred me'l puc imaginar me'l puc imaginar
T'ha prop de la penya. Ja, davant, no? No ho puc imaginar. Què ha passat? No ho sé. Puntura també, de Pondestió. Ple de guiris. Oh, bueno. Oh. Clar, no no queden res. Bueno, has patit país, que t'has separat d'això. Per sort, eh? Per sort, perquè si no, ple de guiris s'enfonsa, no? Ara espero que t'hagi de ser quan se ho veuràs quan canvia de ritme. A veure's.
Moltes gràcies.
Alain, m'he de dir una cosa, o un parell. Primera, m'ho faria gana d'anar a un concert, d'aquesta gent. Encara fa, no? Jo també tinc ganes. No és el grup que m'hi posaré més, diguem, així... Però t'ho passarà bé. Però un concert, papi, fa molt. Jo també els atén pendents, jo. En tenen al·lucs, també, ja està. I entraran gràtis perquè els hi dèiem, tenim un programa xerrat de voltros. Un desfamosíssim programa, música amb amor. Clar, clar.
El que passa és que, clar, en aquest cas tu estaràs a primera fila i jo estaré a darrera fila. No, que tu pot venir a primera fila jo. No, no, no.
I l'altra cosa que he de dir és que el YouTube... Sí. ...me posa aquí a l'algoritme Poesis.
A veure, no sona el mateix estil, però jo crec que no per res, però jo crec que és el típic que molta gent que Aventura Escolta Bassis també es vol dir i d'ell. Ah, això, que és el que fa a YouTube. Si t'agrada aquest, pot agradar aquesta altra. Sí, és algoritmes interpretables, eh?
Ja ho diràs, Last of the American Days. Jo, el Green Day, ja ho he dit abans, però una de les coses que més m'agraden és la bateria. És a dir, jo la bateria m'agrada molt, quan una bateria acompanya una cançó i fa bé, fa molt, de sa cançó. I moltes cançons tenen moltes redobles aquí, tipus com, no sé, m'agrada molt, està molt bé.
Jo que no entenc ni idea de música. No, jo tampoc. La bateria és més complicada de tocar. No entenc ni idea. Perquè és com ha de fer... No en sé, però sé que no és fàcil. Jo crec que és la típica. Pot parecer que és fàcil. Es pega amb una baqueta de quatre tambors, però té la seva complexitat. A més, que has de sabredo bé el ritme per saber amb quin ritme fas tu que acompanyi i que tal. Però ja t'he dit, no l'he tocat mai, ni en sé. Tinc una amiga que ens ha de tocar, ja li demanaré.
Segons el llibre Hay vida inteligente en el rock and roll, la gent fa grups de rock per lligar.
No m'estranya. La primera, diguem... En els fons, jo crec que et sapàs, eh? I una de les... no sé, les tesis, és que les bateries és que també no et lliga, és el que, diguem, és darrer, diguem. A veure, per tu també és que està més desapercebut, perquè està allà i...
Com pot ser? Podria ser. És de dir, hi ha un ràquid que lliga més, diferent de l'instrument que toques, i no creus que és moixista també, lliga poc. No sé, jo és com moixista...
Clar, en aquests concerts hi has d'anar a votar, però. Sí, has d'anar amb energia. Perquè si no, jo crec que la segona he mort. Sí, sí. I sobretot si vas davant, si no te votes, jo crec que t'esclaven. Te voten. Te voten. Sí.
Feel for you, no sé de què va això. Feel for you, és a dir, en realitat em pot sobrenamorar-se perquè diu, ai, feel for you, jo vaig caure per tu, en el sentit que m'haig enamorat de tu. I estan en el disc que s'hi diu uno, un disc que s'hi diu dos i un disc que s'hi diu tre. Però... Sí, són molt originals. Suposo que en aquell moment devia ser com més guai posar una paraula en castellà, un número en castellà.
I res, és un poc rock romàntic. Aquesta és un poc més comercial. Estirant-te el típic, està bé, però és comercial.
I m'arronses tot. Jo també estava presentant-hi. Sí, és que com pots no caure si te diuen això? Vull dir jo, és que... Ah, vinga, fora, cancel·lada, següent.
Ara, l'iquivera és un po' més... Bé, ja sentint els pianos, ja la veiem un po' més balada. I la següent també ho és, però ara m'han posat mitjans col·legs. Sí, la darrera nit a la terra. I parla d'això, de viure el moment de la darrera nit. I és un poc metàfora, però no deixant de banda el missatge de viure frenèticament, d'aprofitar fins i tot com a tots els segons.
i és una que té molt d'aixit en directe per la que he vist. Ciao! Comprobaré qualque dia i baixi.
Gràcies.
És que DJ Dimissió te volia dedicar una cançó. DJ Dimissió ha estat obligat per aquest lloc. Però vols apotejar. No, no, no. DJ Dimissió diu que te vol dedicar una cançó. Ah, no, no? Quina cançó la vol dedicar? Una és molt trista, va, més que no te la dediqui. No? Però si la vol dedicar, jo ara tinc curiositat. The Green Day. Ah? The Green Day, o què? No. No.
Com que tenim temps, podem acabar d'escoltar-se de Green Day i després escoltar-se que m'ho van dedicar, perquè jo ara no podré dormir, si no l'escolt. És una història triste, però... Faina, amor, bona mediterrània. Podràs anar-se pel petit país? Som a ser d'abril bonit de Montsaterra. Sí.
I ara m'anirem a veure quan és el moment de dir que t'estim. Això és el que diu la cançó. És un tema menys comercial, però és molt especial per els fans i jo, Mean Clock, és una cançó que m'agrada molt. I està en el disc 21st Century Breakdown i parla de preparar-se d'estar a punt, del moment en què ha arribat l'hora de dir que t'estim.
i té una força emocional molt forta, i jo crec que aquesta cançó en directe deu ser... Uau, això és atípico que tothom canta, i el millor metllumets i tot. I és aquesta que té dedicatòria? Bueno, pot tenir dedicatòria. Pot tenir dedicatòria. Perquè tu ja saps o no? Bé, bé, jo no tant dedicatòria, jo crec que jo ja no necessito donar aquestes indirectes. Eh, eh, eh, eh.
S'ha de cuidar sempre. Però potser més directe, potser més directe. Ah, val, val, això sí. No necessit, sin directe, que me diguin quan maten. No, no et deixi. Ah, no et deixi. No, això no funciona. No, no, i a part, no li hem de llevar remontíssimes les corbes.
És a dir, aquesta cançó jo l'obitaria més quan es contesten que una persona, per exemple, ara m'ho posaré jo al tema i m'he dit, si jo estàs molt enamorada, i encara no pots dir-li aquesta cançó. És a dir, vull saber ben quant és el moment de dir-t'ho perquè no puc més. Saps? És més, que encara no has fet se passa i no tal.
I, buf, jo, clar, és que cada època, saps, han canviat tant les coses, no? Vull dir, de la meva època, després d'una altra, i ara aquesta d'ara, aquesta vostra, diguem? Bueno, aquesta vostra a mi tampoc m'agrada gens, no? No. És rara. És rara, és estrany, és com a tot super efímer, és a dir, no has començat una cosa i ja se va per una altra, i ja...
No la defens gaire, perquè s'han perdut moltes coses. I en qualsevol sentit. Sí, sí. És a dir, aplicable en qualsevol aspecte. I la música, també. En tot. Si ara pot fitxar en foto, ja tens una cançó... Segur que si jo no li dic, si no li dic intel·ligència artificial, fes-me una cançó, me l'ha fet. I ja està, ja no consumeix. Hi ha polèmica amb això. Ja, ja.
Oh, tell them when it's time. When it's time, se demanen... It's Green Day. Se demanen It's Green Day. I jo ara me deman quina cançó me volien dedicar. On també m'ho està passant de jo. No, també m'ho està passant de jo.
Hauré de xerrar personalment amb el DJ. No, no, ara líric et poso. Recorden, però, que mos veurem en el petit país, eh? Exacte. Mos veurem... Bé, qualsevol dia, entre dimecres i diumenges,
Tant per fer un bobre com per anar a sopar. És un lloc que m'agrada moltíssim anar i crec que sempre m'agradarà, la veritat. I tant que sí. Sí. Aina Amor. Quina sort que m'has pogut patrocinar. Aina Amor. Sí. Tomé Martí. Ona Mediterrània. Sí. Uip. Uip. Uip. Uip. Uip.
Si te'n vas, fes-ho perquè ja ho tens clar. Sense dubtes ni dolor, sense trampa ni traïció, fes-ho perquè tens algú millor.
No sé com explicar-te per què, no sé què va aturar-me, però sé que et pot passar a tu allò que creies perdut. Ho tenies dins i surt, ningú no s'ho ha dit.
Bon dia!
Bon dia, poesia. Bon dia, també, bon dia, poesia. Com estem? Bé, bé, avui... Tu ja has anat a comprar com un loco qualsevol cosa que te parassin per davant. Oh, me fas pensar que li diuen Black... no, Black... Friday. Black Friday. En el dia d'avui. Black Friday, sí. T'he de dir que fa dos o tres anys...
no sabia, o sigui, no me sonava, vaig veure... No sabia de què anava això. I en dos o tres anys, mira com s'ha... És un fenomen nou, aquesta importat. Ara, avui en xerrarem una mica... Jo sempre dic que no, tot ja teníem el dijous bo. Teníem el dijous bo. Ja no em portava... A més, dijous bo, més guapo que divendres negre. Sense cap dubte. Sense cap dubte.
Idò bé, com ja heu vist, el gran germà Bort ens informa que avui és el Black Friday, el divendres negre, que d'uns anys en sa, entre esclats de llum i publicitat, dona el sus a l'orgia consumista en què s'han convertit les festes del sostí divendres.
conegudes com a Nadal. Es tracta d'una diada importada dels Estats Units, el país més desigual i violent del món, autoerigit en policia del capitalisme global i en colonitzador imperial de les ments, els cossos i els desitjos de milions d'éssers humans a través de l'hegemonia de la seva indústria cultural, tecnològica i militar. Societat de consum,
i de l'espectacle. Mecanismes de propaganda cada cop més invasius s'endinoculen la necessitat compulsiva de comprar fins al punt d'endeutar-nos experiències postisses i mercaderies que no ens fan cap falta, facilitades i fabricades la majoria dels casos per treballadors semiesclavitzats en països llunyans o en territoris propers. Tot plegat a l'objectiu de seguir engreixant una oligarquia planetària de banquers
i empresaris. En som víctimes i alhora còmplices. D'això ens en parla el poeta Jorge Guillén, un dels màxims exponents de la generació espanyola del 27, el seu poema Consum, traduït al català per a l'ocasió. Jorge Guillén, Consum.
Quin poc abril en aquest abril i encara és falsa la primavera. En el ciment i no en el marfil d'aquestes torres es desespera ja la societat de consum. Tota cosa fa pudor de fum contaminat i brut de negoci que envassa d'aquell sucat de l'oci. Consum. Et soc víctima i soci.
Societat de consum, tu compres un poquet, jo compre un poquet, aquella una miqueta de res, d'això en diran després. Societat de consum, tu treballes bastant, jo treballo quan puc,
aquell treballa tot l'any i sempre es diu el mateix. Societat de consum, tu viatges molt poc, jo viatge bastant, aquell del poble no surt. Ha, ha, ha, ha! Societat de consum,
Les botigues ben plenes, les butjaques ben buides, les teues, les meues, les seues, però és hora de saber qui és qui les té plenes. Societat de consum. Societat de consum. Societat de consum. Societat de consum.
Això ja ho cantaven Raimon fa un parell de dècades, eh? Imagina'm ara. I encara fa més dècades en Joan Brossa va escriure aquest poema, Contratall. Compteu fins a 30 amb veu baixa, empreneu un camí costarut en un paratge solitari i penseu que més d'un milió de palestins viuen en deplorables camps de refugiats.
que els països d'Occident van vendre armes a Nigèria i a Biafra. En l'alt nivell de lluita assolit el País Basc.
en la revolució cubana, en els països catalans sota nacionalisme espanyol convertit en imperialista. Que si Itz mata enemics al Vietnam o a Cambodja li posaran una medalla, però que si Itz mata policia a Washington acabarà a la cadira elèctrica. Que els treballadors serveixen per acumular unes riqueses sense beneficiar-se mai.
Desfeu camí i integreu-vos en una gran germació tot comptant fins a 30, però en sentit en vers i en veu alta. I recordeu-vos, si us plau, d'aquest poema. Que el capitalismo es un genocidio diario que solo beneficia a una minoría está muy claro para nosotros pero no para todos por eso hay que concienciar con argumentos
para poder acabar con esta barbarie con la que se enriquecen los parásitos, enemigos de nuestra clase. La monarquía no defendería este sistema si se tuviera que prostituir a Princesa del Honor o sufrir el dolor de la explotación infantil, pero la Guardia Civil los protegió inmatid. Si bombas de la OTAN cayeran en su escuela privada, no las que saben que trames imperialismo como Obama, títeres de multinacionales capaces de todo,
por controlar el globo y aumentar lo que matando ganan. En Corea del Norte son conscientes y se han de armar, pa no ser otra Libia masacrada a otro Afganistán. ¿Qué crees hipipatar? Invasiones imperialistas. No se frenan con fiestas, ni con twists, ni con firmas. Si te indigna lo que políticos ladrones cobran, imagina a Siria yihadistas con armas españolas. Capitalismo es que Europa saquea fruta entera y que vengan en patera pa currar por Tesla ahora. Que balas de goma asesinen a inmigrantes y te llamen violentos y contra esto quieren rebelarte.
Por todo el mundo tiranos puestos por Estados Unidos Allende pagó caro no aplastaron fascismo a tiros Su cuerpo acribillado nos dice Que el socialismo por la vía pacífica es imposible Por sus guerras de rapiña recortan aquí Votes a quien votes mandarán los botín Lo dijo Marx, van a destruir a la humanidad y el planeta No lloraremos si una bomba Lapa lo revienta
Y minorizan a Cuba y el Borbón en la rabia de putas. A estas alturas está claro que manipulan. Urja acabar con el capitalismo, no es que culo. Si están en la peor miseria, tres cuartas partes del mundo. Sabes que no es justo que por eso no se acumulen millones. Organízate y ataca lo que armados imponen. Anticapitalismo barbarie. Están matando a millones a diario. Organízate pa' que todo cambie. Acaba con banqueros, sus políticos y empresarios. Anticapitalismo barbarie. Están matando a millones a diario.
Organízate pa' que todo cambie Acaba con banqueros, sus políticos, empresarios Nuestra miseria es su paraíso No nos educan pa' vivir solo pa' ser sumisos Pa' aceptar ser explotados por tijos Y caos siendo pobre, fantasés con ser rico Controlan la información hasta tus gustos musicales Únicamente mentes que no cuestionen nada les vale Quieren robots sin opción, todos iguales Clones de patéticas celebridades La OTA mata a inocentes y participamos nosotros
Hay bases instaladas en suelo español. Bombas explotan dejando países rotos. Les importa el dinero, no entienden de compasión. Los atentados les sirven pa' fomentar el racismo. Y que el pueblo odia a otros en vete al capitalismo. Es él quien te roba la vida y te hace pagarla luego. El mismo es el que te pone la sobra
Más casas vacías que gente sin casa. Capitalismo es barbarie, día a día con todo arrasa. Te desahucian y te culpan encima. Es un asesinato si te quitan todo y te suicidas. Derrochan fortunas y enfermos mueren en listas de espera. Mala sanidad, estrés, matan de mil maneras. Lucha pacífica pa' que es y les dejo al que mueras.
Ninguna mejora se conquistó por las buenas. El rico disfrutando de su yate y su mansión. Niños desmayándose en la escuela por desnutrición. Es el estado del terror. Se sustenta a base de manipulación y explotación. No, no nos queda otra opción. No se espera la extinción o la revolución. Claro que soy antisistema. No voy a poner parches y esta es la raíz del problema. Anticapitalismo barbarie. Están matando a millones a diario.
La alternativa a toda esta barbarie es el socialismo.
Es lo que temen los capitalistas. Por eso invierten tantos millones en propaganda anticomunista.
Pablo Hassel és un raper i poeta català. Des del 16 de febrer de 2021 resta tancat a la presó, complint condemna per delictes d'enaltiment del terrorisme, calúmnies i injúries contra la corona i calúmnies i injúries contra les institucions de l'Estat. És a dir, que el proper 16 de febrer farà 5 anys que en Pablo Hassel està tancat a la presó, simplement per cantar veritats com punys.
Estant a la presó amb Pablo Hassel, que ha patit maltractaments i tortures sistemàtiques per part de l'institució presidiària, depenent de la Generalitat de Catalunya, per cert, que tot s'ha de dir. Estant a la presó amb Pablo Hassel, entre les coses que ha fet, és escriure poesia.
Fa uns anys va publicar un llibre, Arrosinant murs, del qual ja en van parlar el seu moment aquí, i d'aquest llibre és aquest poema, escrit allà a la presó. Tornaran millors a l'1 d'octubre i tot el que implica.
Tornaran els dies de desobediència massiva i d'autodefensa valenta. El que va succeir només va ser un jauller aperitiu. Tornaran en lliçons apreses i més ràbia, mai no ho dubtis. Tornaran perquè la rebel·lia del poble encara es manifesta.
com l'esportista que es lesiona i torna amb encara més ganes, com la guerrilla que es replega i torna sent un exèrcit, com la brisa que precedeix tot tsunami incontrolable, tornaran en la força de qui sap com debilitar-los.
quan algú vol ser lliure de debò, ni la mort pot evitar que continuï apropant la llibertat, i tot poble encadenat s'acaba cansant del jou. Serà inevitable que tornin. Mentrestant, queda preparar-se i accelerar la seva arribada, ajudar que tornin millors, adobant-se en aquest temps pitjors, sense perdre temps i energies, dubtant s'hi arribaran, quan fins i tot els que volen i lluiten perquè no ho facin, reconeixen que ho faran.
Tornaran pels que els portarem, farts que se'ns emportin tant, ara necessiten construir i pensar per rebre'ls com cal, perquè no marxin mai més els dies en què va ser com una la dignitat.
Doncs ara, Pablo Hassel, que com diguem segueix tancat des del febrer del 2021 a la presó, té un nou llibre de poemes i precisament és un llibre de poemes que s'ha de publicar a l'editorial Polen, que ja va publicar el seu primer llibre, Reginald Murs, un editorial que ha publicat, entre altres, també poetes i escritors importants, el José Basarge Nandía traduït al català.
Està presentant un projecte, un verd camí, per poder finançar l'edició d'aquest nou llibre de Pablo Hassel. El llibre de Pablo Hassel es titula Una prova de vida, i es diuen això a la campanya de crowdfunding, a la que ens convien a participar.
Una prova de vida és una demostració de la vitalitat d'una persona. Una prova de vida és un senyal condundent i inequívoca que seguim en peu. Prova de vida és el nou poemari del raper Pablo Hassel, empresonat del del 16 de febrer de l'any 2021 per les lletres de les seves cançons.
Després del 99 poemes publicats al llibre regional Murs, Prova de vida són 9 capítols amb poemes, també en català, escrits íntegrament durant el seu empresonament. Prova de vida és una demostració de vitalitat existencial i aferrada a un projecte que anela la llibertat col·lectiva, on s'entén que ningú pot ser lliure mentre no ho siguin totes les persones.
Així doncs, des del Bon dia a poesia, convidam a tothom que aneu a l'Abercami, cerqueu aquest projecte, Prova de vida, Prova de Pablo Hasél, i us animeu a fer una aportació. Hi ha diverses opcions. Arrogionem-vos el poema que hem llegit. És un llibre que paga molt la pena. En Pablo Hasél és un repell, un poeta que diu veritat com punys. I més enllà...
de tot, per solidaritat i perquè la poesia també és una eina de combat, vos recomanam això. Prova de vida, Berkami, Pablo Hasél.
Estaki zer pasatxen denazken aldi ondak, jende azinela daltzatzen zarritan. Zerbait ikusteko anu, mi falta ierakloz reguento jeneralea. Sarri, sarri, sarri, sarri, sarri. Sarri, sarri, sarri, sarri, sarri eskatu. Sarri, sarri, sarri, sarri, sarri eskatu.
Iratikoak antzirem dititzez uzean paella jainko zutela Eta pitxita sarri bere muturretan saltzatzeu dela gotu batu mamea Sarri, sarri, sarri, sarri, sarri, sarri Sarri, sarri, sarri, sarri, sarri Sarri, sarri, sarri, sarri, sarri, sarri, sarri
Zaiago usotzean doiugos laburik, sarri dioerriak, txapallazos paturik.
Ieko etxerroa, desetxerroa, ibezat i gorriak, serua d'estar zen. Estak iztel pasatzen den azkenan biontan, jende azide lada txatzen zarritam. Zerbait ikusteko adubi faltan, ibe lakos de cuento generalea. Sarri, sarri, sarri, sarri, sarri, sarri, sarri, sarri, sarri, sarri, sarri, sarri, sarri, sarri, sarri, sarri, sarri, sarri, sarri, sarri, sarri, sarri, sarri, sarri, sarri, sarri, sarri, sarri, sarri, sarri, sarri, sarri, sarri, sarri, sarri, sarri, sarri, sarri, sarri, sarri, sarri, sarri, sarri, sarri, sarri, sarri,
¡Cristó, marcha la vida!
Xarri, Xarri, Xarri, Xarri, Xarri, Xarri, Xarri, Xarri, Xarri, Xarri, Xarri, Xarri, Xarri, Xarri, Xarri, Xarri, Xarri, Xarri, Xarri, Xarri, Xarri, Xarri, Xarri, Xarri, Xarri, Xarri, Xarri, Xarri, Xarri, Xarri, Xarri, Xarri, Xarri, Xarri, Xarri, Xarri, Xarri, Xarri, Xarri, Xarri, Xarri, Xarri, Xarri, Xarri, Xarri, Xarri, Xarri, Xarri, Xarri, Xarri, Xarri, Xarri, Xarri, Xarri, Xarri, Xarri,
Sarri, sarri, sarri, sarri, sarri, sarri, sarri, sarri, sarri, sarri, sarri, sarri, sarri, sarri, sarri, sarri, sarri, sarri, sarri, sarri, sarri.
Bon dia i bona vida amb més continguts, noves veus, més opinions, més anàlisi, però amb la mateixa claredat i contundència de sempre.
Revista L'Estel. Pensament, cultura i territori. Ha arribat a Mallorquia el nou método Slow Dendistry, de la mà de la doctora Joana Maria Planes Mariano, especialista en pròtesis sobreimplants.
Fer odontologia slow no et s'ha pausat, ets dedicar a cada pacient el temps necessari per aconseguir uns resultats excel·lents, segurs i de qualitat. Ja ho sabeu, podeu trobar la clínica dental Planes Mariano a Berenguer de Tornamira, número 9, primer, primera. De voler el cort anglès de Jaume III i tota la informació a la web planesmarianodental.com i també el telèfon 654 04 1351.
La nostra feina és la vostra qualitat de vida i un vell somriure. Vos hi esperam.
Aigua dolça per a gent salada, a la vostra oficina o a casa. 3 Globs és un projecte d'emprenedoria social de 3 Salut Mental, aigua de qualitat local i que afavoreix la inserció laboral de persones amb malaltia mental. Trobareu més informació a www.aigua3globs.org També podeu telefonar al 971 0901 94.
Escoltes Ona Mediterrània gràcies al suport de les persones associades. Ajuda'ns tu també. Associa't. Fes créixer Ona Mediterrània. Actualitat, anàlisi, reflexió, debat, a bon dia i bona vida d'Ona Mediterrània.
I fins aquí el programa Bon Dia i Bona Vida d'aquest dilluns 8 de desembre, un dilluns 8 de desembre que és festiu i que nosaltres hem dedicat a recuperar continguts d'aquest passat divendres.
Són les 10 i 58, és el moment de Comia d'Hermós, però abans feim una darrera ullada a Diari de Balears, de Balears.cat, ara mateix en portada. Joc de paraules, el joc d'Escrabble mallorquí, un bon regal per Nadal, i és que des de Manacó s'ha fet un joc semblant a Scrabble i per justament
en respondre a la manca d'oferta que hi ha per part de l'empresa que fabrica Escabel en català. Més qüestions. L'Obre Cultural Balear presenta esmenes a la proposició de llei de creació de la Universitat Privada de Mallorca.
Llampart, molt més que un poeta, un home de combat i un estudiost i divulgador de la literatura catalana, els balums 1 i 2 de les seves obres completes publicades per Nova Editorial Moll recullen els textos dedicats a la nació, la llengua, la cultura i els escriptors de les Iller Balears.
De fet, demà es presenta ja aquest segon llibre de la col·lecció d'obres completes de Josep Maria Llompart. També destaca a Diari de Balears que ahir es va fer una acció a Muro contra la tortura animal, que significa la tauromàquia.
i que Amnistia Internacional ha convocat una concentració per aquest dimecres 10 de desembre a la plaça d'Espanya de Palma amb motiu de la celebració del Dia Internacional dels Drets Humans. Aquesta concentració serà a les 19 hores a la plaça d'Espanya de Palma.