Title:

Violència masclista, Correllengua i veus migrants

## Panorama general del programa *Bon Dia i Bona Vida* a **Ona Mediterrània** combina actualitat informativa amb entrevistes de fons i seccions fixes. En aquest episodi es tracten tres grans blocs temàtics: • **Violència masclista i feminisme jurídic** amb l’advocada **Maria Durán** • **Correllengua Germanat** i identitat lingüística catalana amb **Pau Emili Muñoz** • **Migració, llengua i integració** amb **Maecor Mbengue** Tot això es complementa amb reflexions sobre **democràcia paritària**, **precarietat cultural**, història dels **vàndals a les Balears**, crítica a la **monarquia espanyola** i recomanacions literàries. --- ## Actualitat informativa i context ### Titulars de *dBalears* i *VilaWeb* (noticiari inicial) El programa obre amb un repàs de l’actualitat: • **Habitatge i lloguers**: destacada la negativa del govern espanyol a permetre que els batles limitin els preus dels lloguers, mentre es debat si es poden fixar *topalls de preus màxims* per fer front a la crisi d’habitatge. • **Canvi climàtic a les Illes Balears**: risc per a cultius com la vinya i l’ametler, advertint d’impactes estructurals sobre el model agrari. • **Correllengua Germanat**: presentació a Barcelona com a iniciativa per **enfortir els vincles entre territoris de llengua catalana**; s’anuncia entrevista posterior amb **Pau Emili Muñoz**. • **Ecologia i energia**: obituari de l’ecologista **Orchisco Vallà**; anunci que la central del Canadell (o del Canadà) estarà **descarbonitzada el 2028**. • **Sobirania i infraestructures**: arrenca la feina per crear una **autoritat aeroportuària pròpia** de les Illes Balears. • **Política municipal**: **Més per Palma** planteja destinar els 90 milions previstos per a l’edifici de Gesa a necessitats reals de ciutat. • **Violència masclista**: seguiment del cas d’una **dona apunyalada a Costitx**, ingressada a l’UCI. • **Política lingüística i digital**: creació d’un grup de treball per **fomentar les llengües oficials a plataformes de vídeo a demanda**; campanya *Viu Nadal en català* per reforçar l’ús social del català a les festes. • **Drets humans**: l’**UIP** intervé a l’ONU per defensar els drets del **poble sahrauí**. • **Cultura i accessibilitat**: nova guia de l’ICIC per a una *cultura plenament accessible*; premi Art Jove al millor cuiner o cuinera; destitució d’un cap d’estudis de l’ESADIB per conductes reprovables amb alumnes. A *VilaWeb* destaquen: • Crisi de **corrupció entorn de Josep Borrell**. • Sorpresa per l’acord entre l’**Acadèmia Valenciana de la Llengua** i el **Congrés espanyol** per publicar **dues versions diferenciades del català**, qüestionant la **normalització lingüística**. • Arribada d’una empresa d’**autobusos nocturns de luxe** que connectarà Catalunya amb la resta d’Europa. • Riscos i control de la **pesta porcina** amb ampliació del radi d’inspecció. ### Opinió i predicció del temps Es fa un repàs a la **secció d’opinió** de *dBalears*, amb articles sobre: • Coalició per Mallorca i dreta moderada. • Mobilització electoral. • Resistència davant els *tambors de guerra*. • Crítica als dos grans partits estatals (*PSOE i PP, dos gais de brega*). • Pressió consumista. El meteoròleg **Tomeu Mateu Canals** preveu: • Pas d’un front amb **pluja i vent de ponent**, mà bastant moguda i ambient fred. • De cara al cap de setmana, **anticicló càlid** i pujada sobtada de temperatures fins a uns 25 °C al migdia, tot i ser desembre. • No s’hi albiren onades de fred rigorós ni **nevades importants**; sí una successió de **pertorbacions atlàntiques** que arriben debilitades al Mediterrani. --- ## Violència masclista, responsabilitat masculina i democràcia paritària ### Entrevista amb **Maria Durán** (jurista i feminista) L’entrevista s’obre amb el **context tràgic de nous atacs masclistes** a Costitx i Alcant, que la convidada descriu com: > "No és una epidèmia, ni una catàstrofe natural: és una resistència a la igualtat." #### Causes estructurals de la violència masclista **Maria Durán** assenyala tres eixos principals: • **Patriarcat domèstic**: persistència del model del *cap de família* i una estructura de família tradicional que castiga qualsevol intent de la dona de **sortir de la submissió**, separar-se o divorciar-se. • **Herència jurídica masclista**: - Fins al **1971**, l’home podia matar la dona sorpresa en adulteri amb pràctica impunitat: la seva *masculinitat* es posava per damunt de tot. - Les expressions de *crim passional* i *gelosia* funcionaven com **atenuants** legals i socials. • **Negacionisme i reacció antifeminista**: discursos que **banalitzen o neguen** la violència masclista i reivindiquen la *família tradicional* alimenten directament la violència, especialment entre els joves. Durán aporta xifres per dimensionar el problema: • **46 dones assassinades a Mallorca** des de 2003. • Més de **200.000 denúncies** per violència masclista el 2024 a l’Estat, que afecten un percentatge reduït d’homes, però suficient per qüestionar la **complicitat silenciosa** de la resta. #### Responsabilitat dels homes Durán diferencia entre *culpa* i *responsabilitat*: • La **culpa** recau en els agressors. • La **responsabilitat** s’estén als **homes de bona voluntat** (que ella calcula en un 99,2 %), cridats a **trencar el silenci, no tolerar micromasclismes** i **implicar-se activament** en el canvi cultural. Denuncia que continua posant-se **en dubte la paraula de les dones**: • Se les sospita d’usar les denúncies per obtenir avantatges en divorcis, custòdies o pensions. • No es posa prou en valor que la violència **escurça entre 4 i 6 anys la vida** de les dones i té efectes greus en **fills i filles** (problemes conductuals, malalties difuses, orfandat, estigmatització de famílies d’agressors). #### Justícia, escolta i educació Durán fa una crida directa a la **magistratura**: > "Allò més important és que escolteu. Entre sentir i escoltar hi ha una diferència fonamental." • Reconeix la feina de moltes jutgesses i jutges compromesos, però denuncia **prejudicis** que van més enllà del mandat legal. • Recorda la cita de **Simone de Beauvoir** sobre la fragilitat dels drets de les dones davant qualsevol crisi política, econòmica o religiosa. Sobre l’**educació**, defensa la **coeducació** i l’educació afectiva i sexual com a eixos centrals: • Ensenyar des de ben petits que *tothom és igual* (origen, color de pell, gènere) per fomentar la **empatia i el respecte**. • Contrarestar l’efecte de la **pornografia** accessible des de molt joves, que modela la sexualitat sobre **violència i humiliació de les dones**. • Prioritzar l’educació afectiva-sexual, ja que molts altres aprenentatges tècnics seran assumits per la tecnologia, però el *tracte humà* no. #### Democràcia paritària i paper de les institucions Durán reivindica el concepte de **democràcia paritària**: • No és “les dones que volen poder”, sinó el **dret de totes les dones a estar representades als òrgans de decisió** en proporció a la seva presència social. • Vol tribunals, empreses, institucions i política **paritaris** a tots els nivells. Recorda que les **Illes Balears** van ser pioneres amb: • La **primera llei electoral paritària** de l’Estat, amb **llista cremallera** (home-dona-home-dona o a l’inrevés). • Una etapa de **polítiques públiques d’igualtat** amb pressupost rellevant (fins a un 1 % del PIB) quan ella dirigia l’IBDona, amb eixos en: - **Coeducació** - **Empoderament econòmic de les dones** - **Lluita contra la violència masclista** - **Abolicionisme de la prostitució** i rebuig al turisme sexual. Durán critica obertament **Vox** com a *lobby masclista* i denuncia la desaparició d’**organismes públics específics** per a dones o víctimes de violència allà on la seva influència de govern és forta. #### Palestina i genocidi En la part final, Durán connecta **feminisme i drets humans internacionals**: • Es mostra indignada pel que qualifica de **genocidi d’Israel contra el poble palestí**, amb bombardejos sobre escoles, hospitals i civils. • Critica que la **presidenta del Govern Balear** rebi l’ambaixadora d’Israel sense haver defensat ciutadans balears detinguts en protestes solidàries. • Afirma que, quan se sàpiguen totes les xifres, quedarà clar que l’objectiu era l’**extinció d’un poble** i insisteix que això **no pot quedar com un episodi més**. --- ## Correllengua Germanat: joves, llengua i país ### Entrevista amb **Pau Emili Muñoz** El programa dona veu a un dels impulsors del **Correllengua Germanat**, una iniciativa per **unir tots els Països Catalans** amb una cursa de relleus amb flama i actes culturals. #### Què és el Correllengua Germanat? • Adaptació del **correllengua mallorquí**, que fa 30 anys que es celebra a l’illa, a **tots els territoris de parla catalana**. • L’objectiu és fer-lo **més gran i més visible nacionalment**, reforçant la **consciència de generació** i el **camí comú** entre territoris. La presentació a l’**Espai Jove La Fontana** (Barcelona) va ser un èxit: • Sala plena amb prop de **300 persones**. • Suport públic de **presidents i responsables de les principals entitats** del Principat. • Muñoz ho descriu com un **"xut d’autoestima"** en un moment polític difícil. #### Calendari i recorregut El Correllengua Germanat 2025 tindrà lloc del **9 d’abril al 5 de maig**: • Sortida de **Prada (Catalunya Nord)** amb **dues flames simultànies**: - Una recorre la **Catalunya interior** fins a Lleida. - L’altra baixa per la **costa catalana** fins a Barcelona. • Totes dues flames es troben a **Tarragona** i continuen com a **flama única** pel País Valencià fins a **Elx**. • Després, salts a les illes: **Formentera, Eivissa, Menorca i Mallorca**, i final a **l’Alguer** (Sardenya). Dates clau: • Formentera: **29 d’abril (17.30 h)** • Menorca: **1 de maig** • Mallorca: **2 de maig** • Alguer: **5 de maig** A Mallorca, el recorregut anirà de **Pollença / Alcúdia** (referència a l’Aucanada i el Cap del Pinar s’insinua) fins a **Palma**, on hi haurà una **celebració grossa** i una *gran sorpresa final* encara no desvelada. #### Jovent, centralitat de Mallorca i símbols Muñoz subratlla factors polítics i generacionals: • El **nucli dur** de l’organització (unes 100 persones) **no supera els 35 anys**. • **La iniciativa surt de Mallorca**, no de Barcelona, i reivindica l’illa com a **motor cultural i polític**, i no com a perifèria. S’estan creant **símbols compartits**: • Una **cançó del Correllengua**, composta per un músic mallorquí (**Montserrat**), amb participació de veus de tot el domini lingüístic. • Una **Flama**-torxa dissenyada per l’escultor mallorquí **Jaume Falcone**. • **Camisetes** dissenyades per una creadora del País Valencià, ja en distribució als municipis. #### Organització i participació • S’han creat **equips locals** a Catalunya Nord, Principat, País Valencià, cada illa i l’Alguer. • A finals de gener es farà la **presentació oficial a Palma** (en dissabte, passades les festes de Sant Antoni i Sant Sebastià), on es desvelarà el disseny de la Flama i la gran sorpresa de final de recorregut. • Les **inscripcions oficials** per córrer trams s’obriran a **principis de febrer** a través de la **pàgina web del Correllengua**, tot i que ja hi ha encarregats municipals recollint noms. • Es farà una crida a **omplir trams encara que la flama no passi pel teu municipi**, per convertir-ho en una **gran demostració de força col·lectiva**. El **Diari de Balears** i **Ona Mediterrània** es comprometen a fer-ne seguiment continu. --- ## Migració, llengua i integració: la veu de Maecor Mbengue ### L’Occident com a meta: del Senegal a Mallorca L’escriptor i **tècnic social de Càritas Mallorca** **Maecor Mbengue** presenta la versió en català del seu llibre **"L’Occident com a meta. Del Senegal a Mallorca"**. Explica que el llibre neix de: • La seva **experiència personal de migració** des del Senegal travessant l’Atlàntic fins a Canàries i, finalment, a Mallorca. • El contacte quotidià amb **centenars de migrants** a través de la seva feina, històries *poderoses però invisibles* que sent la responsabilitat de fer visibles. • El desig de **trencar estereotips** i oferir una **eina de reflexió** per entendre la migració *més enllà de les xifres i del discurs polític*. Cita l’activista senegalès **Mansour Cissé**: > "L’Àfrica no necessita salvadors, necessita històries que no menteixin." El llibre vol **relatar aquestes històries sense edulcorar-les ni instrumentalitzar-les**. ### Situació actual de les persones migrants i discurs polític Mbengue és contundent sobre el context europeu: • El futur de les persones migrants a Europa **no és gaire esperançador**. • Denuncia **mecanismes per deshumanitzar** els migrants: polítiques per no veure’ls, no protegir-los, no escoltar-los. • Assenyala especialment la **dreta**, que utilitza la immigració com a **"cavall de batalla"**, criminalitzant col·lectivament els migrants sense base real. Refuta el tòpic del migrant *pobra i famolenc*: > "Si una persona és capaç de pagar 1.500 euros per fer un viatge, aquesta persona no és pobra." Subratlla que: • Molts arriben amb el propòsit de **millorar-se intel·lectualment**, trobar feina i ajudar la família, i establir **vincles de cooperació amb el país d’origen**. • Les persones migrades aporten **cultura, economia, treball i riquesa social**; cal **considerar-les plenament humanes i ciutadanes**. ### Llengua, acolliment i identitat Mbengue defensa amb fermesa la importància del **català**: > "El català m’ha canviat la vida." Punts clau: • En arribar, va cercar classes de català, tot i les dificultats per trobar-ne; tenia clar que si *la terra parlava català*, ell l’havia d’aprendre. • Denuncia que **no es fa un acolliment en català**: autoritats, associacions i ONG han de garantir que **tota persona que arriba tingui l’opció de començar a aprendre la llengua pròpia del país**. • Ha pogut estudiar català **gratuïtament**, cosa que al Senegal seria caríssima; ho ha viscut com una oportunitat i una responsabilitat. • Haver fet la seva **carrera en francès** li ha facilitat veure similituds léxiques amb el català, cosa que li ha fet el camí més fàcil. Defensa que per ser **plenament mallorquí** cal: • Conèixer la **llengua del país**. • Entendre i respectar la **cultura local**. • Desenvolupar una **participació activa** en la vida social, laboral i econòmica. ### Missatge doble: a la comunitat d’acollida i a les persones migrants **Per a la societat d’acollida (mallorquines i mallorquins):** • El llibre vol fer **conèixer l’Àfrica, els costums, les persones i les cultures** d’origen. • Considera que, si una persona s’allunya d’un migrant, sovint és perquè **no coneix la seva història ni la seva cultura**. • Obrir-se a aquestes històries permet **acollir amb normalitat i respecte**, trencar pors i prejudicis. **Per a les persones migrants:** • Els encoratja a **defensar el dret a migrar** i a participar plenament a la societat d’acollida. • Remarca la importància de **conèixer la llengua i la cultura locals** per tenir més eines d’integració i diàleg. • Anuncia la voluntat d’escriure un **segon llibre** sobre la seva *instància prolongada a Mallorca*, com a continuació del relat del viatge. El llibre es pot aconseguir: • Directament a través seu (contactant **Ona Mediterrània**). • A través de **plataformes en línia (Amazon)**. --- ## Creació escènica, precarietat cultural i projecció internacional ### Entrevista amb **Marta Barceló** Dramaturga, guionista i ex-actriu, **Marta Barceló** repassa la seva trajectòria i reflexiona sobre la **precarietat cultural** i la necessitat de **mimar els creadors locals**. #### De l’actuació al teatre-circ i la dramatúrgia Formada a l’**Institut del Teatre** (especialitat de *Teatre de Gest*) i amb estudis de **circ a Londres**, Barceló cofundà la companyia **Res de Res i en Blanc**: • **Res de Res**: branca de **teatre-circ** sense text, que els permet girar internacionalment. • **En Blanc**: centrada en **dramaturgia contemporània escrita**. Buscant una nau alta per entrenar circ, acaben a **Sineu**, on compren i rehabiliten l’**antic cinema** del poble i hi funden el **Centre d’Investigació Escènica (C.IN.E)**: • Un espai per a **residències de creació**, formació puntual i **intercanvis internacionals**. • Connecten amb una **xarxa de centres de creació en illes europees** (com Lofoten, Noruega), facilitant l’**exportació d’artistes locals** i la importació de propostes estrangeres. #### Guions per a IB3 i aprenentatge industrial Barceló explica la seva etapa com a **guionista de televisió** a **IB3** des del naixement de la cadena: • Ha participat en sèries com **Baiterra, Laberint de passions, Llàgrima de sang, L’Anell, Mitjorn, Treu foc, Pep**, entre d’altres. • En les primeres sèries diàries, treballaven a ritme de **capítol diari**, una veritable escola d’**eficàcia narrativa**. • Ha treballat principalment com a **dialoguista**, a partir d’escaletes i mapes de trames elaborats per altres membres de l’equip. • Ha explorat diversos **gèneres**: - **Sitcom** (*Mitjorn*), que considera especialment difícil per l’equilibri entre humor i intel·ligència. - **Thriller** (*Treu foc*). - **Comèdia dramàtica familiar** (*Pep*). Assenyala la diferència amb el teatre: • A la televisió, el text es veu molt condicionat per **decisions de producció, disponibilitat d’actors, pressupost**. • Al teatre, té més control **autoral** i pot perseguir una **coherència artística i humana** més profunda. #### Teatre, reconeixement i projecció internacional Barceló ha recopilat **premis de relleu** i considera que: • Els guardons donen **visibilitat i prestigi**, serveixen de carta de presentació per a **residències, traduccions i muntatges**. La seva obra **"Zona inundable"** destaca per la **vigència**: • Inspirada en les inundacions de Llevant (Mallorca), posa el focus en el **drama humà** darrere les xifres: pèrdua de cases, de parelles, de familiars. • Les recents inundacions al País Valencià han fet que molta gent la recordi, evidenciant com el teatre pot ser **altaveu de problemes ambientals i de gestió del territori**. Explica també *Els darrers dies de la mare* (títol aproximat), basada en els **sis darrers dies de vida de la seva mare** amb sedació pal·liativa: • A partir d’una experiència real, crea una **ficció** sobre tres germans que esperen una mort que s’allarga i com això tensiona i humanitza les relacions. • Defense l’ús de l’**humor** en situacions límit per fer-les **suportables i més profundes**. Sobre **inspiració**, diu que parteix sovint d’experiències pròpies, però sempre les **ficciona**, cosint i descosint elements per construir una **dramaturgia autònoma**. La seva obra *Tocar mare* ha estat: • Traduïda a **7–8 idiomes** (grec, italià, castellà, anglès, polonès, romanès, alemany...). • Muntada a països com **Grècia, Romania, Finlàndia, Alemanya**. L’origen d’aquesta projecció va ser una **trobada d’autors i traductors** organitzada per la **Sala Beckett i l’Institut Ramon Llull**, on la traductora grega s’interessa per la peça, la tradueix i aconsegueix un primer muntatge a Grècia. D’allà, el boca-orella i les xarxes professionals han multiplicat les versions. Barceló descriu com **emocionant** veure la seva obra en grec, dita per actrius que no entén lingüísticament però que reconeix emocionalment. #### Crítica a la precarietat cultural i al paper d’IB3 En parlar de la **Indústria audiovisual balear**, Barceló és crítica: • Recorda que els primers anys d’**IB3** van generar una **estructura industrial**: actors, tècnics de so, il·luminadors, equips de rodatge, etc. • Denuncia que, amb els **parèntesis i retallades**, s’ha perdut continuïtat i capacitat d’arrelament. • Reivindica que **IB3** hauria de ser **motor estable de producció**, tant per raons culturals (explicar històries pròpies, en català) com econòmiques. Sobre la **precarietat cultural**, és molt clara: • Fins i tot sent possiblement *la dramaturga balear més traduïda i representada*, **no pot viure només de l’escriptura**. • Si no tingués una altra feina, no podria sostenir-se econòmicament. • Actors i actrius sovint han de fer **quatre muntatges alhora** per arribar a final de mes. • Reivindica models com el **francès (intermitència)** que reconeixen la intermitència laboral del sector cultural i garanteixen **drets socials bàsics**. Sobre com **mimar millor els creadors locals**, apunta: • Necessitat de **plans institucionals seriosos**, no només ajuts puntuals. • Suport a **espais de creació** (com el C.IN.E), residències, intercanvis internacionals. • Polítiques de **programació contínua** de dramatúrgia local i **traducció** cap enfora. --- ## Llibres i cultura: recomanacions des de Quart Creixent ### Secció amb **Miquela Serra** Des de la llibreria **Quart Creixent** (Palma, carrer d’en Robí), Miquela Serra presenta tres llibres, tot remarcant la importància de **recolzar editorials mallorquines**: 1. **"Emma Cross" – Manuel Brugueroles** (*Lleonard Muntaner*) • Novel·la premi **Pere Calders de Narrativa para Colom**. • Parteix de la **desaparició misteriosa** d’un escriptor a Cadaqués, que, davant un càncer terminal, vol tancar la seva vida escrivint una novel·la. • El troben mort al Cap de Creus i s’entrellacen **ficció i vides creuades** en una trama amb misteri i introspecció. 2. **"Quan el turisme ens canvia la vida. 20 anys al servei de l’operador turístic Neckermann (1971–1991)" – Joan Rigó Bonet** (*Documenta Balear*) • Memòries d’un **guia turístic de Santanyí** que treballa per a Neckermann. • Relat ple d’**anècdotes divertides** sobre excursions, negocis, companys i clients. • Mostra el pas de la **Mallorca rural dels anys 50** al **boom turístic**, amb un to amè, ideal per a persones que *no solen llegir gaire* però volen un llibre entretingut. 3. **"La Sibil·la" – Robert Campillo i Josep Campins** (*Nova Editorial Moll*) • Primera adaptació **infantil** de la **Sibil·la**. • Llibre il·lustrat amb imatges de **Robert Campillo** (del grup *Mel i Sucre / Mel i Cotó*). • Text de **Josep Campins** adapta la lletra per explicar als infants el missatge sobre **impacte humà al planeta, natura i responsabilitat**. • Recomanat també per adults, com a via d’entrada a la **cultura popular** i al símbol de la Sibil·la. Serra recorda que avui mateix es presenta a **Quart Creixent** el llibre **"Com voleu, germans, que canti"** de Joan Mas Carrió, una altra proposta literària recomanada. --- ## Curiositats històriques: els vàndals a les Balears ### Secció amb **Xisco Roger** A partir del seu article a **dBalears**, Roger explica l’arribada dels **vàndals** a les Illes fa aproximadament **1.600 anys (425 dC)**. #### Qui eren els vàndals? • Un dels **pobles germànics** que arriben a l’Europa occidental durant la **crisi de l’Imperi romà d’Occident**. • Després de passar per la Gàl·lia i la península Ibèrica, s’instal·len a la **Bètica** (actual Andalusia), d’on podria venir la hipòtesi etimològica de *Vandalusia → Andalusia*. • Finalment, sota el rei **Genseric**, travessen l’estret i funden un **regne al nord d’Àfrica** amb capital a Cartago, dominat sobre **Cartago, Sicília, Còrsega, Sardenya i les Balears**. #### Relació amb les Illes Balears • Des de la Bètica fan **incursions pirates** i saquegen les Balears. • Cap al **455 dC**, passen de simple incursió a **domini polític**, integrant les Illes a la província de **Sardenya** del Regne vàndal. • La presència efectiva de vàndals a les illes era **molt minsa**: uns pocs funcionaris o delegats; la població majoritària era **llatinitzada** i cristiana. Fonts principals utilitzades: • **Josep Amengual, Miquel Àngel Casasnovas, pare Xamena, Carlos Garrido, David Álvarez Jiménez, José Orlandi** i l’obra col·lectiva *Les Illes a les fonts clàssiques*. #### Què en sabem i què no en sabem? • És el **període més fosc de la història balear**: quasi cap document escrit conservat i poquíssimes restes arqueològiques atribuïbles als vàndals. • Trobades: - Una moneda vàndala del 495 al **Museu de Mallorca** (procedent de Santueri). - Algunes monedes a **Cabrera i Menorca**. - Algunes ceràmiques, bronzes a l’Alcúdia i penjolls a Sineu. • La idea d’un **domini visigot** a les Illes (present en cronistes com Binimelis i Joan Dameto) és **desmentida per Josep Maria Quadrado**, que defensa el domini vàndal. #### Religió i conflictes • Els habitants de les Illes eren majoritàriament **cristians catòlics (papistes)**. • Els vàndals eren **cristians arrians**, que consideraven que Jesús era fill de Déu però creat, no coetern. • Això provoca **tensions religioses**: - Hi ha fases de tolerància i fases de persecució. - Un rei, **Huneric**, convoca els bisbes de les Illes a Càller (Sardenya) i els exigeix abjurar del catolicisme. - D’aquesta llista coneixem finalment els noms dels bisbes de les tres diòcesis balears: **Macari de Menorca, Olies de Mallorca i Opili d’Eivissa**, a més de **Lucifer de Càller** (nom sorprenent per un bisbe). #### Cultura material i basíliques paleocristianes El llegat més visible de l’època no és vandàlic sinó **paleocristià**: • A Mallorca: **Cas Frares**, **Sa Carrotja (Porto Cristo)**, **Son Peretó (Sant Llorenç)**, **Son Fadrinet (Campos)**. • A Menorca: **Illa del Rei, Son Bou, Fornàs de Torelló, Cap del Port de Fornells**. Aquestes basíliques es van **reconstruir o bastir** entre els segles V i VI, aprofitant que el domini vàndal era llunyà i poc interessat en confiscar temples en unes illes perifèriques. Però Roger denuncia un **vandalime modern molt més destructiu**: • A **Cas Frares** (Marratxí), el mosaic descobert el 1833 fou **destruït pel propietari** embafat de visites; només en queda un dibuix. • A **Porto Cristo**, la basílica va desaparèixer amb el boom urbanístic; només es conserva la **pica baptismal** sota un vidre al carrer Joan Amer. • A **Son Peretó**, un **tractor va passar per damunt el jaciment el 1980**, tot i que es va poder salvar part del conjunt. Roger conclou irònicament que **els vàndals antics eren més civilitzats** que alguns contemporanis. #### Fi del domini vàndal • L’**Imperi Romà d’Orient** (bizantí), que es manté després de la caiguda d’Occident, inicia una **reconquesta** dels territoris perduts. • L’emperador Justinià envia el general **Belisari**, biografiat a la novel·la històrica *El comte Belisari* de **Robert Graves**. • Belisari derrota els vàndals al nord d’Àfrica; un dels seus oficials, **Apol·linar**, s’encarrega de recuperar les Illes Balears. • Des d’aleshores i fins a l’arribada dels musulmans, les Illes formen part de l’**Imperi Romà d’Orient**. La secció es tanca amb la **banda sonora de "Conan el Bárbaro"** de Basil Poledouris, com a joc sobre la noció de *bàrbar*. --- ## Focus anticolonial: monarquia espanyola i "borbonear" ### Secció amb **Jaume Sastre** Sastre activa el seu **focus anticolonial** a partir de les **memòries de Joan Carles I** i el verbe **"borbonear"**. #### Què vol dir "borbonear"? Tot i no aparèixer al **diccionari de la RAE**, Sastre consulta una eina d’**intel·ligència artificial** per precisar-ne l’ús col·loquial. En resumeix diverses definicions: • **Formal-neutral**: *actuar amb discreció o opacitat en afers polítics o institucionals, per influir o protegir interessos particulars, a l’estil atribuït als Borbons*. • **Col·loquial**: *fer moviments de palau, maniobres de darrere el teló, influència fosca*. • **Humorística**: *"allò que fan els Borbons quan no surten a les fotos"*. Sinònims aproximats: • *Fer política de despatxos, moure fils entre bastidors, teixir contactes, fer maniobres opaques*. Remarca que el terme ja el feia servir el **coronel colpista Tejero Molina** i que apareix en memòries d’actors polítics i militars. Sastre recupera també una cita trobada en Azaña, atribuïda al dictador **Primo de Rivera**: > "Sé que el rey me quiere borbonear." Això revelaria un ús **intern als cercles militars i cortesans** des de fa dècades. #### El llibre de Joan Carles I i les reaccions Les memòries del rei emèrit, publicades primer en francès, generen **incomoditat fins i tot entre monàrquics**: • El periodista **José Antonio Zarzalejos** les qualifica de **"innecessàries i inoportunes"**, i considera el llibre **"desolador"** per a la institució. • La columnista **Pilar Rahola** juga amb el seu famós "*¿Por qué no te callas?*" reconvertint-lo a **"Per què no parlen més?"**, en clau republicana: interessa que parlin per **fer aflorar contradiccions i escàndols**. • També es critica un vídeo recent on Joan Carles demana als joves que **donin suport al seu fill Felip VI i defensin Espanya**, considerat per alguns com **una càrrega de profunditat contra el mateix Felip** i per d’altres com a gest fora de lloc. Sastre subratlla que el llibre: • Defensa **sense fissures** el discurs del **3 d’octubre de 2017** de Felip VI contra el referèndum català. • Expressa que el rei emèrit se sent **"traït" pels catalans**, no només políticament sinó *en el pla personal*. • Afirma que el *territori català* (no parla de nació) ha passat d’ésser un espai de **dinamisme econòmic i acollida** a una "zona d’intolerància" on *no ser nacionalista radical equival a ser facha*. Recull també frases atribuïdes al rei sobre el **nacionalisme català**: • Diu que advertia tots els presidents del govern que els independentistes catalans eren **"menys sorollosos però més correosos"** que els bascos. • Sastre compara això amb declaracions d’**Alfonso Guerra** i **Felipe González**, que veien el **nacionalisme català** com a més perillós per a la *vertebració d’Espanya* que el terrorisme d’ETA. Sobre **Jordi Pujol**, les memòries apunten que calia **"marcar-li límits i fer-los créixer només fins on no es podien traspassar"**, cosa que Sastre llegeix com a **estratègia de control i xantatge**. #### Borbonear com a pràctica d’Estat Sastre sosté que **molts episodis foscos de l’Estat espanyol** no s’expliquen sense aquesta pràctica de "borbonear": • **Cop d’Estat del 23-F**: paper d’intermediaris com Armada, Milans del Bosch, Tejero, Amedo, Galindo, etc., molts dels quals acaben sacrificats mentre la Corona en surt reforçada. • **Trames de finançament opac** (tràfic d’armes, comissions en grans obres, negoci a l’Aràbia Saudita, etc.) que nodririen **caixes B** i **fortunes personals a l’estranger**. • Pressions sobre **jutges, fiscals, policies, Guàrdia Civil i mitjans de comunicació** per orientar processos judicials i relats mediàtics. Recorda que el **polític regionalista Francesc Cambó** ja advertia a les seves memòries de **no confiar mai en els Borbons**, perquè **no pensen ni en l’Estat ni en Espanya, sinó en els interessos de família i en blindar-se econòmicament per si han de marxar**. Sastre considera que la difusió d’aquestes memòries és **políticament útil** per als **moviments independentistes i anticolonials**, perquè: • Desprestigia l’Estat i la monarquia tant **a dins com a fora**. • Desmunta la imatge d’una funció *arbitral i neutral* de la Corona. • Exposa la **doble vara de mesurar** amb Catalunya i la recurrència al *borboneig* com a mecanisme de control. --- ## Missatge de tancament i crida al suport als mitjans El programa es tanca recordant: • La necessitat de **mitjans independents** en català com **dBalears** i **Ona Mediterrània**, enfront de la concentració mediàtica. • La importància de fer-se **soci/sòcia** de la ràdio (quota de soci) per garantir una **graella de programació** amb **informatius, magazine cultural, debat i podcast** propis. • Les vies per associar-se: formulari web, correu electrònic o telèfon de la ràdio. També recorden la **redifusió nocturna** d’espais com **Crepuscle amb Estels** i el retorn de *Bon Dia i Bona Vida* l’endemà al matí. --- ## Eixos temàtics principals de l’episodi ### 1. Violència masclista i feminisme • Violència masclista com a **estructura social** i no com a accident. • **Responsabilitat dels homes**, micromasclismes i negacionisme. • **Justícia de gènere**, educació afectiva sexual i coeducació. • Democràcia paritària i polítiques públiques d’igualtat. ### 2. Llengua, cultura i Països Catalans • Correllengua Germanat com a **projecte jove, transfronterer i mallorquí** per reforçar la **unitat lingüística i cultural**. • Importància del **català com a llengua d’acollida**, també per a persones migrades. • Necessitat de **suport institucional** a la creació cultural i a la producció audiovisual en català. ### 3. Migració, identitat i drets • Relat en primera persona de la **migració africana cap a Europa**. • Denúncia de la **criminalització i deshumanització** dels migrants. • Lluita contra estereotips i reivindicació de la migració com a **font de riquesa humana i social**. ### 4. Història i memòria crítica • Redescoberta del passat **vàndal i bizantí** de les Illes, més enllà del relat visigot-centrista espanyol. • Denúncia del **vandalime modern** sobre el patrimoni arqueològic. • Relectura crítica de la **monarquia espanyola** i del verb *borbonear* com a figura per entendre les ombres de l’Estat. --- ## Contribució de l’episodi Aquest episodi de *Bon Dia i Bona Vida* ofereix un **mosaic complex** on es connecten: • **Violència patriarcal**, **racisme institucional** i **monarquia** com a estructures de poder. • **Resistències** que van del **feminisme jurídic** a la **defensa del català**, passant per la **creació cultural** i la **memòria històrica crítica**. • La importància de **mitjans locals en català** per donar veu a aquestes lluites i construir una **consciència col·lectiva**.

['violència masclista', 'feminisme', 'responsabilitat dels homes', 'coeducació', 'educació afectiva-sexual', 'democràcia paritària', 'Correllengua Germanat', 'Països Catalans', 'llengua catalana', 'autoestima col·lectiva', 'migració', 'Senegal', 'integració', 'català llengua d’acollida', 'Càritas Mallorca', 'precarietat cultural', 'dramaturgia', 'IB3', 'indústria audiovisual', 'Zona inundable', 'Tocar mare', 'patrimoni arqueològic', 'vàndals', 'Imperi Romà d’Orient', 'Belisari', 'memòria històrica', 'monarquia espanyola', 'Joan Carles I', 'borbonear', 'independentisme català', 'Ona Mediterrània', 'dBalears', 'agenda cultural']