Escoltes Ona Mediterrània gràcies al suport de les persones associades. Ajuda'ns tu també. Associa't. Fes créixer Ona Mediterrània. Escoltes Ona Mediterrània. Des de la 88.8 de la freqüència modulada.
Escoltes, bon dia i bona vida, el programa matinal d'Ona Mediterrània.
Bon dia i bona vida. Avui és dijous 13 de novembre de 2025. És el dijous bo i vos esperam a Inca, a la plaça Mallorca, l'estand compartit entre una mediterrània i diari de Balears. Un estand que està a la vostra disposició. Si vos hi acosteu, vos regalarem exemples
del diari de Balears, edició especial en paper dijous Boder 2025, també del número corresponent a novembre de l'estel, i, evidentment, també podrem fer conversa i resoldre qualsevol dubte, qualsevol qüestió que mos plantegeu. També, evidentment, és un gran dia per associar-vos a una mediterrània, acosteu-vos a la paradeta,
i si encara no sou socis, si encara no sou sòcies, feix-vos-hi, avui és un gran dia, dijous, bo. Nosaltres ara vos farem un repàs, en aquest cas, en els principals títols d'aquesta edició especial en paper del Diari de Balears, i a continuació vos oferirem la gala del lliurament, la vuitana gala,
de lliurement dels premis en derroc a la música balear, una gala que se va celebrar fa pocs dies en el teatre principal de Palma i que ara vos oferirem de manera íntegra. Per tant, podreu escoltar totes les actuacions
i totes les intervencions que va incloure aquesta gala. Som a Ona Mediterrània, som en el 88.8 de la freqüència modulada, som també a onamediterrania.cat revisant els títols de Diari de Balears.
Bon dia i bona vida, dona Mediterrània, repassant l'actualitat de la mà del diari de Balears.
Una actualitat que avui passa per la recuperació d'aquesta capçalera de diari de Balears en paper. La recuperam amb motiu d'aquesta especial dijous bo 2025. Inca, capital de la constància.
És l'article de presentació d'aquesta edició. Inca emblemàtica, història, patrimoni, viu, comerç i identitat. Un article, un reportatge fet per Gisela Badenes, que també signa les noves veus. Dones joves i en català coneixem...
Molt bon dia a tothom. Vull començar amb aquest dijous amb un poc de música potent i mítica, també. Se tracta de sa cançó de Ciutat Podrida, que és una cançó que va treure la banda Trapera del Rio l'any 1979 i que se considera sa primera cançó punk en català.
Bueno, no sé si hagi més involucrada en el món del rock, del punk, si hi estarà d'acord, però vaja, això se diu. És una cançó que qui estigueu a finalitzar sota d'una botsonera i a més també perquè ha estat versionada per molts altres grups posteriorment com Inadaptats, Fetus o Crim.
La cançó, per qui no la conegui, quasi que se va convertir en un himne de les ciutats i les barriades que envolten Barcelona. I xerra una mica d'aquest amor, el meu odi cap a la ciutat. Com aquest amor que tens per llocs que no és correspost perquè la ciutat no t'atracta tan bé.
Així que ja no m'esteig més i en tot m'altros vos des...
Ciutat Podrida, així hem començat avui a ritme de punk i amb la salutació de la nostra directora, Maria Oliver. Començam, bon dia i bona vida, el programa matinal d'Ona Mediterrània.
Escoltes, bon dia i bona vida, el programa matinal d'Ona Mediterrània.
Un programa, el Bon Dia i Bona Vida, produït per en Maria Moreno, conduït per en Tomeu Martí, que pot saludar des d'aquí, des dels estudis que tenim a Can Alcover, espai de cultura en el casc antic de Palma. Avui, 4 de desembre de 2025,
Tenim un programa ben atapeït de propostes interessantíssimes. Vos oferirem diverses entrevistes, entre les quals una en Pau Emili Muñoz, en aquest cas com un dels impulsors del Correllengua Germanat,
un correllengua que la primavera de l'any que ve travessarà els països catalans de nord a sud i d'oest a est. També tindrem avui aquí a naltros en Maekor Mbenge, que mos presenta, ja mos va presentar el seu llibre sobre la seva travessa de...
en aquest cas la mà atlàntica per arribar a Canàries, etc. Però avui mos du sa versió, finalment sa versió en català. També vos prepararem les curiositats de la història amb en Xisco Roger,
el nostre focus anticolonial amb en Jaume Sastre i tindrem la Miquela Serra que mos durà, normalment molt nedutres, ja veurem avui quantes, recomanacions de llibres i encara farcirem tot això, tots aquests ingredients amb més entrevistes i, evidentment, sempre pendents
de l'actualitat, una actualitat que en primer lloc vos repassarem en les titulars que mos ofereix Hores d'Ara Diari de Balears i a continuació també revisarem el que mos ofereix Vila Web.
Bon dia i bona vida, dona Mediterrània, repassant l'actualitat de la mà del diari de Balears. De Balears.cat.
I el diari de Balears s'atitula en primer lloc i com a notícia destacada, però ens no permetrà que els batles de les Balears limitin el preu del lloguer. També ens informa el diari de Balears que el canvi climàtic a les Balears posarà en perill cultius com la vinya o la matlera.
Vos ofereix Diari de Balears en portada, el vídeo, amb un reportatge. La penya barcelanista més gran del món es afalenit i una entrevista amb el seu president, en Sebastià Oliver, també en clau d'obituari, amb Orchisco Vallà, referent de l'ecologisme mallorquí. Comença la feina per la creació de l'autoritat aeroporturària de les Balears,
Més per Palma demana que els 90 milions que s'han de destinar a l'edifici de Gesa, a les necessitats reals de Palma...
La dona apunyalada costitx continua a l'UCI, estable, dins la gravedat, i es crea un grup de feina per a fomentar la presència de les llengües oficials en les plataformes de vídeo de petició. També destaca al diari de Balears que l'UIP intervé a l'ONU per defensar els drets del poble saharauí, que l'IBE Jove concedeix per primera vegada el Premi Art Jove al millor cuiner o cuinera,
que l'ICIC ha fet una nova guia per una cultura plenament accessible, que el govern impulsa Viu Nadal en l'IEP per reforçar l'ús del català a aquestes festes, que els colombians ja són el col·lectiu estranger més nombrós a les Illes Balears, que l'ESADIP destitueix el cap d'estudis per conductes reprobables amb alumnes...
que la central del Canadà estarà descarbonitzada el 2028 i que Barcelona acull la primera presentació del Correllengües Germanat, una iniciativa que reforçarà els vincles entre els territoris de patla catalana.
I una iniciativa de la qual en Pau Emili Muñoz mos parlarà d'aquí una estona, quan contactem amb ell, per veure com està evolucionant i com està sent acollida aquesta proposta tan ambiciosa. M'on anem a Vila Web. Allà tenim una fotografia.
de Josep Borrell el fantasma de la corrupció torna a corralar Josep Borrell José Antonio Pérez Tapias diu que Espanya no trobarà mai un vestit a mida sense una proposta federal consistent és el professor de filosofia de la Universitat de Granada rival de Pedro Sánchez a les primàries del PSOE del 2014 més qüestions qui és aquí en el nou consell de Pérez Llorca
Tots els consellers de la Generalitat ens informa des de Vilaweb que també diuen que sorpresa per l'acord entre l'Acadèmia Valenciana de Llengua i el Congrés Espanyol per a publicar dues versions diferenciades del català,
Es pot anunciar topais de preus màxims als lloguers per a controlar la crisi de l'habitatge i arriba la primera empresa d'autobús o no turn de luxe que connectarà Catalunya amb la resta d'Europa.
Finalment, des de Vilaüeb, els agents rurals valoren positivament l'evolució de la pesta porcina, però amplien el radi d'inspecció. Tornem a la portada de Diari de Balears i monenam directament a la secció d'opinió. Allà hi tenim com a primer article destacat el d'en Joan Pau Jordà,
Coalició per Mallorca, moderats mallorquins i a veure què en surt. És el títol de l'article que ens ofereix en Joan Pau Jordà. El d'en Joan Vicenç Lillo, la mobilització en anar a votar. El d'en Alila Tomàs, una trobada a Bilbao. El d'en Rafael Borràs, resistint als tambors de guerra. El d'en Joan Lledonet, PSOE i PP, dos gais de brega i...
Finalment, també el de Miquel Ripoll, la pressió del consum. Aquests són a hores d'ara els principals articles que vos destaca Diari de Balears. Vos recomanem que per mantenir-vos informats hi entreu, com a mínim un pic al dia o dos, Diari de Balears, m'anem ara a escoltar la predicció del temps que mos ha enviat en Tomeu Mateo Canals i que escolten tot d'una.
Aquest dijous tindrem un nou canvi de temps. Hi verà un front a partir de migdia i provocarà pluja, en general dèbils, però alguna part s'emmoderarà. El dematí bufarà amb vent de ponent, la mà estirà bastant moguda i seguirà aquest ambient fred hivernal. Si hi ha escena de pertorbació que mos afectarà es pot cinc dies. De cada divendres...
Podria quedar amb aquesta inestabilitat a primera hora, però ràpidament milloraria i durant aquest llarg cap de setmana s'anirem posant l'anticicló, un anticicló càlid i cap a dimarts, dimecres, podria tenir temperatures
que algunes se podrien costar inclús els 25 graus al migdia. Seria molt pot temps, però les temperatures pujarien de forma molt important. I per ara no se veuen més canvis destacables. No se veu així cap onada de fred rigorós, hivernal, de nevades, no se veu. Se pot imposar una situació de ponent, d'avents atlàntics, de perturbacions
que a la vessant atlàntica de la península són molt actives, les parts meditàries hi van molt debilitades, i això és el que pareig que seria la primera part d'aquest mes de desembre. Per tant, pluges importants ara per ara no se'n veuen.
Bon dia i bona vida amb més continguts, noves veus, més opinions, més anàlisi, però amb la mateixa claredat i contundència de sempre.
Revista L'Estel. Pensament, cultura i territori. Ha arribat a Mallorquia el nou método Slow Dendistry, de la mà de la doctora Joana Maria Planes Mariano, especialista en pròtesis sobre implants.
Fer odontologia slow no et s'ha pausat, ets dedicar a cada pacient el temps necessari per aconseguir uns resultats excel·lents, segurs i de qualitat. Ja ho sabeu, podeu trobar la clínica dental Planes Mariano a Berenguer de Tornamira, número 9, primer, primera. De voler el cor d'inglès de Jaume III i tota la informació a la web planesmarianodental.com i també al telèfon 654 04 1351.
La nostra feina és la vostra qualitat de vida i un vell somriure. Vos hi esperam.
Aigua dolça per a gent salada a la vostra oficina o a casa. 3 Globs és un projecte d'emprenedoria social de 3 Salut Mental, aigua de qualitat local i que afavoreix la inserció laboral de persones amb malaltia mental. Trobareu més informació a www.aigua3globs.org. També podeu telefonar al 971 0901 94.
Escoltes Ona Mediterrània gràcies al suport de les persones associades. Ajuda'ns tu també. Associa't. Fes créixer Ona Mediterrània. Actualitat, anàlisi, reflexió, debat, a bon dia i bona vida d'Ona Mediterrània.
I el Bon Dia i Bona Vida començant la sèrie d'entrevistes que vos hem anunciat. Tot d'una, connectarem amb en Pau Emili Muñoz perquè mos expliqui quin impacte ha tingut aquesta presentació d'aquesta proposta tan ambiciosa de fer un correllengua a nivell nacional. D'altra banda, tot d'una, ara mateix, podrem escoltar l'entrevista que li fàvem ahir, Això és Vida,
a en Maria Durant, ella és jurista i reconnudíssima militant feminista. Escolta'm, idò, aquesta entrevista. En la qual parlarem de violència masclista, però també de moltíssimes altres qüestions, i ho farem en Maria Durant, que és la protagonista de la nostra entrevista d'avui. Maria Durant, bon dia, moltes gràcies per ser aquí.
Moltes gràcies per convidar-me. Hem de començar aquest programa parlant de violència masclista, perquè encara que en realitat nosaltres feim aquí uns episodis que pendura d'aquí un any o dos, continuaran veient-se, però el context d'avui, d'aquests dies en què gravam aquest programa, és d'un nou atemptat masclista contra una dona,
costitx i un altre que també respon a les claus de la violència masclista, l'acant. Aleshores, això és un degoteig i, en fi, és una xacra, com dèiem ara començar. És una xacra social
però amb responsables concrets. No ens confonguem. No és una epidèmia, sinó que és una catàstrofe natural. Una resistència cap a la igualtat entre homes i dones. Però és una resistència que se mou en el context més primari
que és l'allar. Allà on moltes vegades encara hi ha les hordes del cap de família i hi ha aquest enquistament
amb un sistema tradicional de família que no permet tant quan la dona vol sortir d'aquesta submissió com quan vol separar-se o quan se vol divorciar o simplement deixar de viure junts llavors es rabardeix aquesta violència
i acaben assassinats. Del 2003 a Mallorca hi ha 46 dones assassinades i avui, aquest dia, una dona que no sabem si superarà la gravetat
per aquest atemptat. Aquestes xifres tan extraordinàriament grosses responen per un costat això, el que estan dient, no?
però per saltar també segurament una major consciència, una major vigilància damunt d'aquesta qüestió, amb el sentit que segurament això ha passat des de fa segles fins i tot i ara com a mínim en som conscients.
Jo crec que hi ha dues qüestions que no hem de perdre de vista. La primera és que vivíem, hem viscut la meva generació, un temps de crim empassional.
i amb atenuants o quasi etsiments, semietsiments, de gelosia. És a dir, s'entenia que la gelosia, justament de que era la dona, no de que era el patró, ni de que era... Justament de que era la dona, havia de ser un atenuant perquè no hi havia pogut més.
Això és una qüestió important en el present. Per tant, venim de molt de crims i hasta crims legítims com era fins al 71, 1971, quan l'homo trobava la dona mantinguent relacions sexuals amb un altre, el podia matar i aquí no havia de donar responsabilitat, la seva masculinitat per damunt de tot.
Però després hi ha un altre aspecte que jo crec que arribat al moment que l'afrontem i és la responsabilitat dels homes.
I per què dir responsabilitat i no dir culpa? La responsabilitat dels homes de bona voluntat, que són el 99,2% de tots els homes que en aquest moment hi ha a Espanya. Si analitzem les denúncies del 2024,
m'adona unes 200.000 denúncies, a damunt d'un 25 milions, ho dic aproximat, d'homes, suposa ser-ho com a 8 els violents. No se compren aquesta complicitat o aquesta aquiescència a damunt d'un fet tan greu i aquest ressorgir
també de gestionar-me.
de tot això en vull parlar. Hem de dir a la nostra audiència que Ana Maria Durant i Febrer és, Mena Corina, com heu pogut notar, jurista, feminista i persona molt vinculada a la lluita en favor dels drets de les dones. Hem volgut començar amb aquest tràgic succès, però ara mos comentaves les xifres
és vera que en termes relatius pentura-pentura tenen visors positius però així i tot qualque cosa estan fent malament per no ser capaços que aquestes xifres vagin minvant fins a desaparèixer. Mira, jo crec que hem de ser conscients
que segueix posant-se en dubtes la paraula de les dones. Les dones no inspiren credibilitat. Se pensen que quan van a posar una denúncia és per tenir més facilitats un divorci, per exemple, se presumeix
Això dins l'imaginari col·lectiu, que van a posar una denúncia per la custodi dels fills o per la suspensió dels fills, no hi ha credibilitat ni hi ha posat en valor
El que suposa és la violència contra les dones. És a dir, no se posa en valor que et recortes entre 4 i 6 anys de vida,
en els xassos més benévols això, que pels fills i per les filles té unes conseqüències de problemes conductuals, de malalties difuses que no se concreten perquè no són capaços de verbalitzar això,
i que en tots els casos d'assassinats hi ha un pare i una mare desassassinats, germans, famílies, fills, orfes, però també hi ha un pare i una mare discriminal que pateixen el dolor del que ha fet
i la vergonya del que ens suposa en els xerrers se'n sompare d'aquell. Tot això ens hauria de fer reflexionar i dir de cap a on anem, de cap a on anem i aquestes posicions, i amb això acab, perquè això no m'ho pot aturar de vegades,
Les posicions negacionistes que volen tornar a la família tradicional i si hi ha poca feina que les dones no en facin aquestes posicions estan alimentant la violència i l'alimenten els joves i l'alimenten les persones que ens escolten i que ens és més còmode
pensar que això és com un entelequi que pensar que és una realitat que mos fa més mal que tots els morts que hi va haver durant els temps d'ETA.
Maria, ara què diu tot això? Quantes vegades, perquè a mi m'ha passat ja moltes, quantes vegades has pensat en la frase d'en Simón de Babuà no oblideu mai que bastarà una crisi política, econòmica o religiosa perquè els drets de les dones tornin a ser qüestionats. Aquests drets mai es donen per adquirits o de remandre vigilants tota la vostra vida. Quantes vegades has
Començaré per fer una referència a la Revolució Francesa. La Revolució Francesa va dur un traspàs de despor monàrquic d'exercir la violència legítima i exercir justícia als magistrats.
però amb una diferència, que era només per als ciutadans. Llavors, la magistratura mai s'ha sentit interpel·lada pel dret de ser dones. I dic mai i hauria de dir...
cada vegada més se sent interpel·lada, perquè ho té com un mandat constitucional. Però ha estat això, jo si me diuen, si me demanen què és el que tu voldries que fessin els jutges i les jutgeses en les xarxes de violència, ets diria, el més important és que escolteu, perquè entre el sentir
que també sentim arrenar o desquerrer entre sentir i escoltar hi ha una diferència fonamental. Jo sé que hi ha moltes jutges i moltes jutgesses que tenen interès i de veres que estan fent un bon treball.
però també hi ha prejuïcis que van més enllà que el que manda la llei i dins d'això i estirant el fil i tu ja has fet referència en intervencions anteriors hi ha tot aquest negacionir-me tot aquest retorn un poc en es plantejament més cavernícoles no?
Sí, mira, ara hi ha un moviment... En termes polítics, sobretot políticos o socials. Un moviment dels Estats Units que volen llevar els debats a ser dones. És demencial, però parlant d'aquí, poden parlar d'aquí, vull dir, ha desaparegut.
el concepte d'organismes públics agraçats a atendre ser víctimes de violència de gènere o atendre ser dones o garantir el dret de ser dones per tornar a anar a la família. I això ho veig d'una manera molt clara a Balears quan es tracta precisament d'administracions públiques amb un govern de vots
O no governa però dirigeix. Perquè Vox és un lobby masclista, o no? És un lobby terriblement masclista, terriblement masclista.
masclista i ser dones de vots han de ser més, han de parentar ser més masclistes que els precisament per ser amb meses a dins d'aquest club. Sí, sí, estalment així. Maria, tu has intervengut, bé, amem, aquí considerant política
en termes amples tu has intervengut en política sempre i en política institucional també fins a quin punt t'has trobat l'altre dia fèiem entrevista a en Damià Pons i li deia però t'has topat en els seus límits i me va dir que sí tu també t'has topat en els límits i en tota aquesta cosa que hi ha que el discurs públic és un però després a l'hora de la pràctica
Uf, mira, jo veig que he tingut molta de sort, perquè jo sempre he dit que quan era directora d'Iberona s'hagués tingut 100 milions, 100 milions, i has invertit d'una manera totalment justificada. Justificada, és a dir, no a l'aire, ni parellets, ni sabatilles. Justificada, perquè
Hi havia per fer-ho. Tenim un espai d'igualtat que si som capaços de demostrar els beneficis que té pels homes i pels dones, trobarem una altra manera de viure amb molt més temps de plaer.
així de clau veig jo. Jo no m'he trobat amb gran dificultat, però jo sempre he demanat tot lo que faria i més. I com que tenc un poc de malquerat, pues la veritat és que he tingut molt bon fer feina. Molt bon fer feina. Quan vaig començar a Iberdona em van dir «posa quatre eixos estratègies».
i vaig posar la coeducació, vaig posar també l'empoderament de les dones a dins l'economia, la lluita contra la violència masclista a totes les àrees on li afecta, i el tercer, que va deixar de ser un territori de turisme sexual. Per tant, una abolicionisme de la prostitució.
i em van acceptar i van desenvolupar aquestes àrees. Llavors, t'ho repeteix, crec que vaig tenir uns pressuposts acceptables, passaven a ser com el 1% del producte interior brut, amb tot el que invertia Balears,
totes les conselleries agressades a la violència i també el que venia del Ministeri d'Igualtat. Per tant, un pressuport que m'ha permet gestionar moltes de coses
amb una línia que jo no vaig tenir ningú que me digués que no anàvem cap a un empoderament de sardones i una lluita graviosa contra la violència. Escolta, sumant totes aquestes coses que dius, hi plana allà damunt la educació. Clar, la coeducació.
Si a una criatureta de 3 anys li dius, li ensenyes que vi interiorisi, que tots els altres són iguals, que si hi ha un nin nordafricà, si hi ha una nina africana, si hi ha una xineta, si hi ha
és que sigui, són iguals, això el que fa és que aquesta persona tracti de desllasar-nos aquella altra com a persona.
Mira si és important l'educació. I quan parlem de sexualitat, en la pallissa tan grossa que tenim ara damunt la pornografia, que s'ensenya a nins de 8 anys a tenir les primeres pensacions sexuals, veient violència contra les dones, veient dones humillades, tot això
Tot això passa per a l'educació. Jo si em diuen matemàtiques o educació efectiva o sexual, jo sempre diria educació efectiva o sexual, perquè les matemàtiques i intel·ligència artificial no es resoldrà el 80%.
l'educació afectiva o sexual de tractar, és quasi quasi el mateix que la criatura de 3 anys, però més adults, un poquet més adults, a tractar l'altre com vols ser tractat tu, no té preu. Som a la repta final, o sigui que ara pegarem botse perquè...
hauríem d'anar un poc més no, que va, que va hem vengut aquí, escolta-te ahir va fa uns anys una campanya en s'àmbit dels mitjans de comunicació que nosaltres mos hi vam sentir diguem
molt interpel·lats, que saber on són les dones, mos costa trobar dones que vulguin participar de les tertúlies, que vulguin fer columnes d'opinió en el diari, mos costa encara? Mira, hi ha un claus precioso, precioso, de dones, dones molt intel·ligents, innovadores,
i dones compromeses amb l'igualtat. Sí, però mos xerra de la síndrome de la impostora. Mira, a les dones mos agrada en general, i especialment a les feministes, per demostrar objectivament el que deim. Això és important. Per tant, de vellà és a dir-nos un debat
No pots acabar de fer el teu argument. I això t'autolimita una mica. Però segur que això serà una cosa purament temporal, perquè estic seguríssima, seguríssima, tenim metgeses que han escrit
no només damunt la salut de les dones, sinó també en la manera d'enveir les persones. I aquestes metgeses que van escrit ho volen explicar. Tenim arquitectes que ens estan dient com hauríem de reorganitzar les ciutats, com hauríem d'organitzar els espais, diríem...
públics esteriors, ara que tenim el canvi climàtic a damunt,
i que segur, com que van escrit, també van de por a dir. Jo l'he posat dos exemples que no són... No, no, no, continuem encercant i mantenint la nostra crida que, per favor, diguem, no t'engueu por. Penturets homes en tenen massa poca de por i se'n donen massa. Maria, una altra qüestió. Tu també ja has fet feina en la idea d'una democràcia paritària.
s'acaben de complir 50 anys de la mort d'en Franco hem avançat acceptablement o no? altres les coses també s'han avançat davant les lleis
Però, de vegades, el concepte de democràcia paritària s'interpreta com les dones que volen ocupar aquell poder. I la democràcia paritària és el dret que tenen totes i cada una de les dones d'estar representades en els olles de decisió en la mateixa proporció que participen de la vida.
Quan tenien tot això molt interioritzat, el Tribunal Constitucional serà paritari, els tribunals seran paritaris, les empreses tindran paritat i la política, que és el que està més avançat, tindrà paritat a tots els nivells, tant territorials com d'escales de poder.
a les Illes Balears, Déu-n'hi-do, de la primera foto ara no recorden qui era, que ho recordàvem l'altre dia de la primera foto del primer consell interinsular a tenir les dues darreres presidentes dones en fi, hi ha un avanç significatiu han fet un avanç importantíssim
Però he de pensar que Balears, en la xixa mas de directora, va ser la primera comunitat autònoma i la primera llei de tota Espanya on hi va haver llei electoral paritària i, a més, en llista cremallera. Perquè la primera que hi va haver de totes estatal era 3-2.
mentre que baleàs un sí i un no, un sí i un no, o un sí i un no, un sí i un no. Em sap greu, Maria, hem d'acabar i hem parlat de... hauríem de parlar més, però bé, en tot cas, darrera qüestió, com que t'has mogut aquest darrers temps en totes ser mobilitzacions de solidaritat amb el poble palestí, simplement això, una pinzellada final sobre aquesta qüestió.
Mira, miljard que...
mai havia incendiat, jo dic en el bon sentit de la paraula, a tots i cada un dels pobles i ciutats per mostrar la indignació i la protesta davant del genocidi d'Israel. I ara ve aquí la ambaixadora o la futura ambaixadora a blanquejar a Israel. I tenim el disgust
que la presidenta, que no se va voler comprometre amb totes aquestes concentracions, de tot el poble la rep amb honors. Ni va defensar les ciutadanes de les illes balears que estaven preses, que això més enllà de si coincideix o es contrària radicalment a les seves idees ho havia d'haver fet. Mira, un genocidi en el sigle XXI no se pot tolerar.
El dia que se sàvia totes ser dones mortes, tots els nins i nines que són morts perquè han tirat bombes a dins les escoles, tots els racionats que s'han morts perquè han tirat bombes en els hospitals, quan se sàvia el número de tot això se veurà que el s'objectiu era l'extinció d'un poble.
I per tant, jo com a jurista, però també com a persona, no puc deixar d'estar indignada i de fer tot el que estigui en la meva mà perquè això no quedi com un episodi més damunt la lluita
pel territori i damunt la lluita per fer un estat palestí. Maria Durán Fabré, ha estat un plaer, a horar de tornar, perquè no anem per acabar aquesta conversa, moltíssimes gràcies. Gràcies a vosaltres, som molt xerradores, em sap greu.
Escoltes, bon dia i bona vida al programa matinal d'Ona Mediterrània.
I el bon dia i bona vida dona mediterrani és el moment de parlar del correllengua. Ha germanat una iniciativa impulsada per un grup de joves que farà que unirà els països catalans des de Catalunya Nord fins al sud del País Valencià i fins a totes les illes balears.
i, de fet, també conclourà l'Alguer. De tot això, però, volem parlar amb un dels seus portaveus, amb un dels seus impulsors, que és en Pau Emili Muñoz. Pau Emili, molt bon dia. Molt bon dia, moltes gràcies. En primer lloc, explica-mos què és el correllengua germanat. Bé, el correllengua germanat és adaptar, és format de correllengua
mallorquí, que s'ha deu fent a Mallorca des de fa 30 anys i es porta-lo a tots els altres territoris dels països catalans per fer-lo encara més gran. I com va anar aquesta presentació que vareu fer a l'Espai Jove a la Fontana? Bé, va ser un gran èxit. Clar, tant a Catalunya com al País Valencià tenen un altre concepte de correllengua, s'ho van fer amb altres
formats i volíem fer la presentació també per explicar un poc com es es moda el mallorquí i com ho fem a Mallorca. Vàrem acabar l'espai, és a dir, no hi cabia més gent, hi havia quasi 300 persones i hi va haver parlaments responsables i presidents de les entitats més importants del Principat
per donar-hi suport i jo crec que el més important és que va ser com un xut d'autoestima és un poc el que necessitàvem en aquests moments aquest acte de presentació se repeteix a València no sé si és avui o demà avui i també supos que se'n farà una palma
Sí, no, no, l'idea és fer-ne un a cada municipi per bon pas. A Palma, bé, a Mallorca, clar, tothom sap el que és, o la majoria de pobles ja saben el que és, potser a Mallorca no faria falta fer tanta pedagogia en aquest sentit, però sí que farà un acte a Palma per explicar un poc
al final del Correllengo a Palma perquè hi haurà moltes sorpreses i aquest Correllengo serà molt especial. Explica'm-nos per què deies que serà un Correllengo que anirà de Prada a l'Alguer. Se celebrarà des de 9 d'abril en el 5 de maig de Palma.
de l'any que ve, i són 1.500 quilòmetres en 17 etapes. Com ho organitzeu? I la gent que ja feixi per apuntar-sí, què ha de fer? Sí, això, clar, som un grup de joves que van decidir posar-nos-hi i quan van veure que es corre llengua del 24 totes celles havien anat tan bé, van dir, bé, si ha funcionat
aquí perquè no pot funcionar a tots els altres territoris, no? I van formar un grup a Catalunya Nord, uns principats, uns païs valencià, a cada illa i després a l'Alguer, i mos van posar a fer feina. Clar, a Catalunya comença el 9 d'abril,
de Prada sortiran dues flames de manera simultània, una farà totes la part de Catalunya interior i l'altra la part de Catalunya de la costa, una anirà fins a Lleida, l'altra fins a Barcelona, després les dues se trobaran a Tarragona i baixaran com una sola flama en el País Valencià fins a Alts, i després es farà a Formentera, Eivissa, Menorca, Mallorca...
i l'Alguer. A Formentera arribarà dia 29 i 17.30, a Menorca dia 1 i a Mallorca dia 2. I finalment l'Alguer arribarem dia 5. A Mallorca hi haurà una celebració grossa, no? Clar, sí, sí. A Mallorca el recorregut que farem serà del Cudi fins a Palma i acabarà a Palma amb una gran celebració
i després una altra gran sorpresa que encara hem de desvetllar i sobretot ho farem a...
en la exacta presentació de Palma. De totes maneres, també volíem posar en valor que moltes vegades aquestes grans iniciatives surten de Barcelona i aquesta precisament no, surt tothom de s'organització, diguéssim, del nucli dur de s'organització, que són unes 100 persones, no n'hi ha cap que tingui més de 35 anys,
l'iniciativa surt de Mallorca i bé, han fet una cançó per escorrer llengua on hi participaran diferents músics de tots els països catalans que l'ha composat d'un mallorquí, de Montserrat, han fet Sa Flama, és una escultura que també ha fet un escultor mallorquí en Jaume Falcone llavors és clar, sa iniciativa jo crec que s'ha de reivindicar també que surt de persones joves
i surt de Mallorca, que moltes vegades és un territori que en el marc de països catalans molts veuen encara com a la perifèria. Tots aquest detall que mos has desvetlat, la cançó, la torxa, quan te'ls aporen con això? Ja els adonau a conèixer les presentacions? Les presentacions ho mencionam, ho hem fet, com aquí, però la cançó sortirà més endavant, segurament a finals de gener,
i després la torxa, com serà la torxa, quin és el procés creatiu, això se desvallarà a la presentació de Palma. Quan serà la presentació de Palma, ho saben ja? La presentació de Palma serà a finals de gener, encara no hi ha data concreta, però serà un dissabte,
de finals de gener, el problema és que gener a Mallorca entre Sant Anton fins a en Sebastià no em porta a fer res però sí que serà després d'aquestes celebracions perquè també no sé, jo personalment crec que l'ambient que se crea a Mallorca en gener és com també una pujada d'autoestima i
i de celebració i volíem incloure també els correllengües dins d'aquest ambient Això que dèiem la gent a part bé, en el cas nostre des del diari de Balears anireu informant de tota quanta notícia vagi sorgint d'aquest correllengües i també m'imagino que a través de les vostres xarxes perquè la gent
per apuntar-se a córrer, a participar. Quant mos informareu de com s'ha de fer? Això, clar, ara en aquests moments ja estan començant a arribar les primeres camisetes als municipis perquè la gent les pugui comprar. Són les camisetes molt xules que ha fet una dissenyadora del País Valencià. I després per apuntar-se, per ara...
cada municipi té un encarregat, unes quantes entitats encarregades, a on s'hi pot anar a dir que vos voleu apuntar a córrer, però obrirem unes inscripcions oficials a través de la nostra pàgina web, també al voltant de principis de febrer. No els volíem obrir ara, perquè, clar, si qualcú s'apunta ara, potser per l'abril...
Déu no ho vulgui, té un mail romput, el de viatge o el que sigui, però sí que tot d'una que puguem a finals de gener i principis de febrer ja podrem obrir les inscripcions oficials i la gent se podrà apuntar a qualsevol tram de tots els pisos catalans. Perquè són molt de quilòmetres, són trens molt llargs i farem una crida que tothom s'apunti independentment de si la flama passa a prop de casa seva o no per anar a omplir trams
i per fer una demostració de força que és un poc l'objectiu de Correllengua Correllengua Germanat per la primavera de l'any que ve Pau i Emili estarem en contacte i qualsevol novetat la informarem des d'aquí des de Ona Mediterrània i també des de Diari de Balears Perfecte, moltes gràcies Gràcies, bon dia Bon dia
Gràcies.
Fins demà!
Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà!
Fins demà!
I en la música d'en Josú Hondur rebem un altre artista senegalès, Maegor Mbengue. Maegor, bon dia, benvingut a una Mediterrània de nou. Molt bon dia, Tomeu, gràcies per ser convidada una altra vegada. Sí, ja vàres venir aquí, ja vàres parlar del teu...
el llibre i ara mos d'ús sa versió en català de l'Occident com a meta de Senegal a Mallorca primer de tot enhorabona i a partir d'aquí recorda mos perquè també sa gent que vulgui pot recuperar sa entrevista que te varen fer però recorda mos breument que hi trobarà sa gent en aquest l'Occident com a meta de Senegal a Mallorca
Dins d'aquest llibre, dins la cruia de la meva història personal, compta dins d'aquest llibre la meva experiència com a migrant senegalès que viu a Mallorca.
Feia temps que sentia la necessitat d'explicar què significa realment deixar el teu país, afrontar el desconegut i reconstruir la meva vida en un altre lloc. La meva feina com a tècnic social a Caritas Mallorca
m'ha posat en contacte amb centenars de migrants, de persones que experimenten trajectes similars als meus. He estat testimoni de tantes històries poderoses, sovint invisibles, que m'he sentit obligat a fer-les sentir. Aquest llibre va néixer d'aquest desig
de donar testimoni, trencar esterotips i oferir una eina de reflexió a aquells que creuen les realitats de la migració, més enllà de les xifres i del discurs polítics. Això era un poc la idea quan m'he posat a pensar aquest llibre. I, Michael, faràs presentació en aquest llibre?
Ja hem fet una presentació el mes d'abril passat però no teníem la versió en català però amb els amics estem mirant de fer-ne una altra i si tanquem data avisarem.
M'he acord més enllà d'aquest clar, aquest llibre és la teva història personal però també pot ser un motiu de reflexió per comprendre molta de sa gent que viu entre nosaltres a dia d'avui i també una memòria per molta de sa gent que no
va aconseguir fer aquest trajecte, acabar o culminar aquest trajecte. Sí, un poc això. Hi ha un activista senegalès que es diu Mansur Sis,
que diu que l'Àfrica no necessita Salvador, necessita històries que no menteixen. Efectivament, aquest profund desit de compartir històries que mereixen de ser escoltades, restacant les complicitats de les humanitats que hi ha darrere el fenomen migratori. A banda del meu propi viatge migratori, volia donar veu a aquests que, com jo, han passat per...
Proves que són invisibles als ulls del públic. Per tant, aquest llibre pot ser una eina per entendre més aquesta problemàtica. Com veus la situació actual de tota aquesta gent que continua intentant
I també, o sigui, te deman per un costat per això, per aquesta realitat, i per l'altre, per tot el debat polític que segur que escoltes i segueixes segurament amb massa demagògia, no?
Sí, el futur dels migrants a Europa no és gaire esperançador, perquè cada dia es crea un mecanisme per deshumanitzar les persones migrants i refugiades per no veure-les.
Per no perseguir-los, per no protegir-los, s'estan implementant polítiques per silenciar les seves veus i invisibilitzar la seva presència. Dins d'aquesta comunitat, les autoritats, per mi,
sobretot per la dreta, fan tot el que poden per posar l'immigració com cavall de batalla i fent de tal manera que avui tots els migrants estan criminalitzats.
I per tant, per part meva, jo sempre dic que aquesta problemàtica a mi m'afecta i afecta molta gent. I el que hem de fer és saber que nosaltres som dins d'un país on hem de conèixer la cultura, on ens hem d'intentar integrar, on hem de defendre el nostre dret de migrar
i de participar a la vida social, laboral i econòmica del país. Per tant, per mi aquesta temàtica és superimportant, perquè aquesta gent que pensa també que els migrants són pobres
i tenen gana, i per això venen a Europa, jo dic que això és una mentida, perquè si una persona és capaç de pagar 1.500 euros per fer un viatge, aquesta persona no és pobra. Per tant, el fet d'arribar a Europa, per mi, ha estat un canvi molt important, perquè jo tenia com a idea...
d'arribar a Europa per millorar-me a nivell intel·lectual per poder trobar una situació laboral que m'ho permeti ajudar sa meva família
i també trobar oportunitat de cooperació per al meu país. Per tant, aquest viatge per mi va ser molt important, va ser profitós i, a més, jo sempre dic que els immigrants aporten com...
la seva cultura, també aporten a nivell econòmic, a nivell social, que també els han de considerar com humans, perquè la majoria de les persones que criminalitzen la immigració no tenen idees, no tenen
Bé, no tenen arguments que dir que aquestes persones són criminals. Per tant, per mi, aquest debat sempre seguirà, perquè aquesta gent han de viure la seva política. I tant.
Maicor, Maicor Emmenguer autor d'aquest volum L'Occident com a meta del Senegal a Mallorca per cert, la portada d'aquest esquadro qui l'ha fet?
Això m'ho va fer una amiga, que no és... Això no és la seva feina, però... Quan vam xerar, jo li vaig comentar el que volia i Torduna va sentir el que tocava. I la veritat és que Torduna me va agradar. És molt guapo. Michael, en termes...
de no sé com se diu avui en dia però aprenentatge de llengua incorporació d'un cert bagatge cultural de Mallorca quina creus que ha de ser la proposta i quin paper juga es fet de conèixer la llengua per ser plenament mallorquí
Jo sempre dic que el català m'ha canviat la vida, perquè quan vaig començar a cercar classes de català em va costar molt. Però jo entenia que dins aquesta terra xerava en català. Per tant, jo havia d'aprendre el català. I la problemàtica és de sempre. No se fa acolliment en català. Aquí va la cosa. Jo crec que hem de pensar autoritats, associacions, ONG,
que s'ha de fer perquè quan vengui un immigrant que tingui la proposta de poder començar a aprendre el català.
I jo m'ha costat molt, però jo sabia i tenia interès de conèixer la llengua d'aquí. Per tant, jo crec que és important que cada persona que ve, cada persona que arriba, que tingui la possibilitat de triar la llengua d'aquí, que és el català.
Jo, pel meu cas, he tingut molta sort. Vaig trobar un ambient que em va facilitar la pràctica del català. He trobat possibilitats d'aprendre la llengua sense pagar res. A l'Àfrica jo pagaria un munt de noblers, però quan vaig veure que aquí no me cobraven res, m'he dit que em posaré a aprendre el català.
També jo vaig fer tota la meva carrera en francès i vaig veure que aquí hi havia paraules periscudes. Per tant, per mi és important. A Mallorca, seixera català.
S'han de fomentar polítiques valents que una persona pugui sempre, quan arriba, conèixer el català. Maikor, què t'agradaria aconseguir?
amb aquestes edicions que has fet en aquest llibre quin és el missatge que t'agradaria fer arribar per un costat tota aquella gent que això, que n'hem estat parlant ara i que se juga en sa vida que...
s'agasten els estalvis per arribar a terres com Mallorca, per exemple, i, d'altra banda, quin és el missatge per la terra d'acoïda, en aquest cas, per les mallorquines i mallorquines? Per mi, aquest llibre va ser un punt de partida
de la meva integració a Mallorca tot d'una que vaig començar a pensar els meus anys me van dir això seria una bona cosa que pogués publicar un llibre contant la teva història
la teva història, però l'història de totes les persones que han experimentat el mateix camí que tu. Per tant, aquest llibre ve d'aquesta idea de fer conèixer Àfrica, fer conèixer els costums d'Àfrica, fer conèixer les persones d'Àfrica,
a la comunitat d'acollida, perquè és important que quan una persona ve de fora que pugui donar el màxim d'informació a les persones de la terra d'acollida perquè el puguin entendre, perquè el puguin acollir de manera
normal, perquè jo dic que si una persona te fuig és que no saps la cultura, no saps el teu origen i per tant aquest llibre ve d'aquesta idea que les persones puguin conèixer un poc la cultura de Senegal i d'Àfrica en general
i que puguen tenir un debat sobre el tema que venen a fer aquí. I d'una altra banda també estic pensant seguir a fer un altre llibre, que seria la continuació de la meva instància a Mallorca.
Per dir que aquest llibre, per mi, ve d'aquest desig de fer conèixer la meva cultura, de compartir la meva cultura, la cultura d'Àfrica...
a la comunitat d'acollida, a les persones de la comunitat d'acollida. Idò Maecor, recomanem a la nostra audiència com un bon regal per totes aquestes dates que venen. L'Occident com a meta del Senegal a Mallorca. Maecor Mengé, on es pot trobar aquest llibre?
Bé, jo n'he tingut un parell, ses amigues, me van encomanar uns 100 llibres, encara tinc uns guants, i qui vulgui, no hi ha cap problema. Que vos demani aquí a Ona Mediterrània, per exemple? Sí.
Això mateix, i per altra banda, estar per Amazon. Amazon, eh? Molt bé. Maé, moltíssimes gràcies per ser aquí a Ona Mediterrània. Bon dia i bona vida. Moltíssimes gràcies per ser convidada. Nosaltres continuem amb una nova entrevista en aquest cas, en Marta Barceló. És guionista, escriptora, dramaturga...
i jo havia pogut aquí un parell de coses que són ex-trapassista, que és una cosa que m'entusiar-me, i et treu també, et treu... ja ho has abandonat definitivament. Ho he deixat, sí, sí, ho he deixat, fa 9-9 anys que no tropitges escenaris... Ni ho pretens, diguem. No, no ho enyoro, no ho trobo a faltar. No, ha estat una decisió que jo crec que era bona.
Parlem dels teus inicis tant en aquest món de la creativitat com en el món de la interpretació. Deixeu-me'ho així.
Bé, jo a la meva formació és d'actriu, realment. Jo vaig estudiar a l'Institut del Teatre, em vaig llicenciar en Art Dramàtic en la especialitat de Teatre de Gest i després el que vaig fer va ser anar a Londres i vaig fer un parell d'anys de circ, a una escola de circ allà.
I després amb aquestes dues coses, que eren les que a mi m'atiraven més, i em van enviar al Jordà, vàrem crear, diguéssim, un sa companyia, que ha estat com sa gran, no?, allà on he fet més feina, diguéssim, de sa meva carrera, que sa companyia Res de Res. O sigui, nosaltres vàrem fer una productora, que era Res de Res i en blanc,
res de res era la branca que nosaltres fèiem, espectacles de teatre-circ, que és la que més èxit o sortida ha tingut, perquè clar, com que no teníem text, hem pogut viatjar per tot el món, de fet. I l'altre era en blanc, que ens dedicava més a la dramaturgia escrita contemporània, també, no?
I amb aquestes dues branques hem anat trempatjant 20 anys de companyia, que també se viu molt aviat.
I vàrem acabar, vàrem tancar la companyia, ja era, crec que és el 2016 o 2017, vàrem tancar ja la companyia. I vàrem crear també el centre d'investigació escènica, conegut com a CINE. Etcine, Etcine de Cineu. Perquè estàveu en Etcine de Cineu. Exactament, sí. Nosaltres, clar, en tot aquest periple que et dic, vàrem estudiar Barcelona, després vàrem anar a Londres, després vàrem tornar a Barcelona i hi ha un moment que decidim tornar a Mallorca. Mhm.
I en aquest torn a Mallorca van començar a cercar un espai. I era un espai, cercavem un espai per la companyia. I clar, no podia ser una cotxeria, perquè nosaltres fèiem teatre-circ, necessitàvem un mínim de 6-7 metres d'alçada. I van començar a cercar per tot a Mallorca.
I finalment vàrem acabar trobant a Cineu, que era allà on ens havíem establert, vàrem acabar trobant aquest espai que era, com bé has dit, l'antic cine, que és un espai espectacular, i té una història també espectacular, no ens dona com per explicar-la, però així molt breument va assassinar, és un edifici de 1930, segona república, va assassinar com a 50 anys,
Després se va tancar, després va ser discoteca un parell d'anys i després va ser l'estudi d'un dels socis que era pintor i després se va incendiar. I estava tancat fins que nosaltres vam arribar i veiem allò i vam dir això és el que cercam. I...
Bé, la companyia va comprar l'espai i allà vam fer allò que inicialment havia de ser per la nostra companyia, al final vam acabar pensant que el que necessitava Mallorca era un espai de suport a la creació, un centre de creació. I vam començar a fer feina per intentar obrir aquell espai com a centre de creació, cosa que vam aconseguir deu anys després, vuit anys després, ho vam inaugurar com a centre de creació.
i com de formació, també, no? Sí, sí, perquè fem també un pot de formació, però sobretot, sobretot, és creació i investigació, o sigui, rebem companyies que tenen projectes, que els desenvolupen allà, també tenim intercanvis, sempre hem procurat com a tenir molt de vincles fora, tenim companyies que enviem fora, socis que tenim, jo què sé, a Dinamarca, a Anglaterra, no sé què, ells ens envien companyies d'allà, i amb aquesta anar i venir...
se van com aixamplant tots els contactes nostres de la companyia, donar visibilitat, donar sortida, hi ha com una activitat constant que és molt engrescadora, és molt engrescadora com a projecte també. I molt enriquidora també. Molt enriquidora, sí, sí. Coneixes experiències...
Totalment, nosaltres ara formem part d'una xarxa de centres de creació europeus que estan a illes, no? I és com a, clar, descobrim també illes que no coneixíem, una illa de Noruega que se diu Lofoten, que mos ha fet molta gràcia aquest nom, però per exemple, no? M'ha enviat allà una companyia i d'allà també n'ha vengut una i no ho sé, crec que això són coses que...
Som una illa, estem aïllats, però necessitem tenir sortida i vincles i connectar-nos amb altres projectes i veure-nos més enllà també, nodrir-nos d'allò que estan fent els altres. Una de les teves lluites ha estat per aconseguir una major professionalització del teatre d'autor, diguem.
Bé, clar, jo formo part de la Junta de l'ADIP, de l'Associació de Dramaturs de les Illes Balears, que he estat anys a la Junta, i realment un dels objectius era això, professionalitzar, donar visibilitat, donar oportunitats, fer formació, això, i jo crec que
que s'ha fet una feina aquests darrers, no sé què dir-te, deu anys, important, i crec que s'estan recollint fruits respecte a les dramaturgues de les Balears, que ja n'hi ha, dramaturgues, n'hi ha de molt bons i bones,
que comencen a ser traduïts, a veure-se de fora, com una cosa més habitual, a ser programats aquí i allà, i jo crec que era una cosa molt necessària, perquè és que està lenta i és, però fa falta això, fa falta la formació i fa falta les oportunitats, les oportunitats que...
que les institucions també, per aventura amb més poder, poden otorgar en els dramaturgs i les dramaturgues allà on nosaltres no podem arribar tots sols. És molt difícil que a mi em traduis quin aixequi, si no... Però clar, si ja, jo ho sé, Cervantes de Praga, com ha passat, Cervantes de Praga, que té un...
un projecte per donar difusió als dramaturgs i fa una cosa i un torneig... Pum, de cop hi ha una carambola i això fa que se pugui traduir sobre, que se pugui perventura pensar en una producció en xec. Clar, això són coses que fa 15 anys eren molt difícils de pensar.
Sí, sí. Per la mare de la Marta Barceló, escriptora o creadora, perquè no sé encara, ara ho anirem sabent, tu has escrit narrativa, teatre, guions, com decideixes cada idea on va?
Mira, jo narrativa n'he escrit molt poqueta, o sigui, bàsicament he escrit un llibre, que és el primer que vaig escriure, realment, jo tenia 23 anys. I que va tenir premis? Sí, sí, sí, va ser com un impuls molt gran, però jo era molt jove, que tenia 23 anys, m'apareix. I vaig escriure un llibre, una novel·la infantil, que se deia Lúnia, i el vaig presentar en el Premi i en Xifra de Colònia, i el va guanyar.
i després d'això t'ha tornat a escriure narrativa no vol dir, és a dir, no n'has escrit no és que no n'havies publicat sinó que no n'he escrit que no descart que un dia n'escrigui però què passa? que després de ser narrativa va venir els guions
O sigui, d'alguna manera... És a dir, jo sempre he llegit. A mi s'interès per la lectura i per la escritura em ve de Canostra. Canostra sempre estava plena de llibres. Jo sempre he llegit. Jo llegia sempre per berenar, tenia un llibre. Sempre m'agradava molt llegir. Jo escrivia un diari, també tenia l'hàbit d'escriure. És a dir, que sempre he estat molt a prop d'això. I llavors era el moment que a mi m'arriba l'oportunitat quan, el 2005...
de formar part d'un equip de guionistes a IB3. És a dir, quan se va inaugurar IB3, van començar aquestes sèries diàries, que eren col·labrots, i necessitaven... Déu-n'hi-do, eh? Vallterra, Laberint de Passions, Llàgrima de Sang, Mitjorn, Hotel Bellavista, Treu Foc i Pep. Sí, sí, sí. Tot el que...
No, tot no, però bastants, bastants, o sigui, dels primers, tots, i també és vera que va ser com una escola, allò va ser com una escola, perquè allò, les primeres que has anomenat, Baiterra, Laberint de Passions, Llàgrima de Sanc i l'Anell, aquestes eren de Capitó al diari.
Clar, era com acabar un capítol i començar un altre. No hi havia molt de temps de reflexionar en moltes coses perquè era un ritme bastant infernal, la qual cosa t'ensenya molt a ser eficaç. Tens una data, has d'anar a fer-ho el millor possible sempre, però has d'anar a complir.
I allò va ser com una escola, de fet, va ser una escola per tots, no? Guionistes, actors, o sigui, aquests anys va ser com un entrenament perquè era un ritme, jo t'ho dic, era un ritme de capítol diari. Després allò se va aturar i ja van passar sèries de res, de deu capítols, un setmana... O sigui, hi eren unes altres estructures que ja no era aquest ritme. Però, en canvi, eren altres gèneres, la qual m'ha permès treballar per això a mitjorn era Sitcom, que jo crec que és el més difícil que he escrit. Una Sitcom, per jo, és el més difícil que existeix. És que...
és com molt difícil, que ha de translinjar un gag i ha de ser graciós, però tampoc ha de ser massa estúpid. Llavors és com un equilibri que jo el trob molt complicat. Això treu foc, que era un thriller, vaig passar molt de gust també, en treu foc, i després Pep, que era una comèdia dramàtica familiar, és a dir, que he anat com a treballar en tres gèneres,
I sí que és vera que jo, en la televisió, el que he fet més, excepte en Pep, que allà sí que estava a mapa de trames, és de diàleg dialoguista. És a dir, jo no inventava les sèries, sinó que jo estava com al final de la cadena per fer diàlegs entre els papers. És a dir, a mi m'arribava una escaleta que em va deia escena 1, aquí van aquests personatges i xerren d'això. Llavors jo muntava l'escena, no? D'acord. I també això t'ensenya molt, m'agrada molt la part de diàleg, no?
I això ha estat tota la part del que és televisió. I després hi ha el teatre, que aquí ja vaig que disfrutar més amb això. Jo crec que sí, pot ser sí, segurament sí. Perquè...
Televisió m'agrada molt, i m'ha agradat molt, i a més és una cosa molt col·lectiva, i sí que m'ha agradat molt de fer feina amb altres, és un equip de guionistes, normalment no és tu tot sol, sinó que hi ha els esqueletistes, és de trama, i fas feina com a molt amb això, però també és veure que el resultat després del que tu escrius, del que després veus, pot ser assegut de canviar, hi ha molt de condicionats de producció, hi ha, no ho sé, aquell dia que ella no pot venir per tant el canviar, o sigui, les coses són un po' més...
en canvi en teatre és com bé o com una cosa que escrius pot ser en el meu cas més en solitari també
i com a coses que són corolles que jo m'atrec de dins, no? I en aquest sentit parla molt d'agut d'escriure teatre i és a on he tingut com els majors reconeixements també, no? Mira, ja te deman, perquè ho tenia prevista, els premis, veig que t'han acompanyat bastant, eh?
Sí, la veritat és que no m'ho puc queixar. I això, més enllà de si il·lusió i tal, t'ha servit? Jo crec que sí, jo crec que serveixen. És a dir, no te puc dir, mira, aquest premi m'ha servit per això, però sí que és cert que de qualque manera donen una...
una certa visibilitat i un cert prestigi, també. És a dir, ostres, si jo tinc tantes obres, aquestes estan premiades amb aquests prèmits específics i no sé què, d'alguna manera és com un aval, també, si jo vull demanar una residència d'escriptura o no sé què, és a dir, jo vaig amb allò i dic, escolta, que a mi m'han reconegut ja això, no? Que no començo ara, que diuen que ho faig bé...
No sé, de qualque manera crec que, i també a nivell de cara al públic, això sempre, no sé com dir-ho, però vesteix un poc. De tota l'obra que has escrit, que bé, ja han comentat algunes coses i tal, i després, si t'entén, vull anar un moment també a la indústria, però Aturem no és un moment de zona inundable. Sí.
Clar, és una obra, a part que en el seu moment va tenir un impacte, però clar, és que no sé com dir-ho, no? És d'una vigència que fa fins i tot vertigen, no?
Sí, sí, no te pots imaginar quan la dana de València i la gent que me va telefonar i me va dir, ostres, he pensat molt en la teva obra i això, perquè clar, la dana de València va ser com la d'aquí, però a lo besti, allò de 12 morts, a lo tret, a lo besti. Sí, sí, sí, també crec que és una funció del teatre, de poder tractar temes que estan a l'ordre del dia i crec que aquests temes de les zones inundables i com se gestionen aquestes...
Aquestes desgràcies estan vigents, són importants i està bé que el teatre també pugui ser un altaveu d'això, un mostrar això. Jo crec que també vaig intentar que Zona Inundable fos també, és a dir, que passen les persones, també és la cosa que m'interessa.
A mi m'estira més, no?, els drames personals, perquè de vegades penses que són números, però darrere dels números, darrere de les gestions, darrere d'això, hi ha aquella persona que ha perdut sa casa, o hi ha aquella persona que ha perdut sa parella, o que ha perdut... És a dir, i això, em patit molt, diguéssim, amb això, i crec que està bé entrar allà de dins per poder donar-li una dimensió humana en els drames de números o de xifres.
encara en la teva vessant més creativa, quines són les fonts d'inspiració, els teus referents? Jo tiro molt de coses que em passen, m'interessen molt els temes familiars, per exemple aquesta obra darrere que vaig escriure, crec que és més personal, perquè se viu els darrers sis dies i estava inspirada en els darrers sis dies de mo mare.
I l'obra de teatre són tres germans que estan esperant, diguéssim, que sa mare... És com una mort imminent perquè li han fet una sedació pal·liativa. És com una mort imminent que se pensa que han de ser 24 o 48 hores i allò no arriba, no? I és com a dia per dia fins que arriba el dia número 6. No hi ha cap espòiler perquè estic allà, tot diu, no? Però clar, què passa quan tu estàs allà esperant... Ostres, no, i un altre dia, i un altre dia, i un altre dia, com vius amb els teus germans...
És a dir, jo vaig viure com aquesta situació i jo pensava en el seu moment d'això un dia, és que he d'escriure una comèdia d'això, perquè és que... perquè passen moltes coses, moltes són divertides, també jo li tinc molt de pressa en el sentit de l'humor, crec que ha d'estar molt present a la nostra vida perquè si no és insoportable, llavors necessites com riure-te'n per veure les coses d'una altra manera i això, no?
I el que vaig fer va ser això, agafar aquesta situació, però ficcionar-la. És a dir, no faig com a... No som jo i els meus germans, sinó que... Ostres, jo he viscut això, i doncs jo m'imagino, no? O sigui, puc agafar d'aquí moltes coses que realment van passar, però jo tinc clar que escric una ficció. I llavors és que puc canviar, posar, llevar, aprofitar allò, però si aquest germà... I llavors és...
M'agrada molt aquesta feina de cosir i de llevar i d'aquí posar una floreta i aquí una altra i d'avançar la llep i posar una ratxa. Bé, aquestes coses. De donar forma dramàtica a coses que passen. La teva obra ha estat traduïda en 7 o 8 idiomes bons. Sí, sí, o més. Això sempre fa il·lusió. Molta.
Molta. Això va ser una iniciativa... És d'aquestes coses que també, allà on no arribaven els autors tots sols, no? És a dir, això va ser una iniciativa de la Sala Veciti de l'Institut Ramon Llull. Ah, sí, ara recordo que és... Una trobada amb autors i traductors que traduïen teatre. Des català d'altres llengües. I jo vaig anar com a...
com a quota balear, perquè això era, aleshores estèiem en desllull també, com ara, però com que anàvem entrant i sortint, en aquell moment hi érem, i van dir des de qual cosa, i me varen cridar a mi, jo vaig anant a aquesta trobada, i jo me vaig veure amb els traductors, a cadascun, m'explicaves qui eres, tenies 5 o 10 minuts en cada un, eren 6.
Amb tanta sort que la traductora grega li va entrar per suïdret, allò que jo li vaig explicar, i va dir, ostres, això, aquest text que m'expliques, que ara toca'm ara, que és el que m'han traduït més, aquest text, això m'interessa i crec que pot haver interès a Grècia, no? I ella va fer un sondeig,
Va trobar una productora que estaria interessada en produir un espectacle així i va traduir Tocamara. Llavors això se va fer allà i va anar molt bé. De fet ara se n'han fet fins a quatre muntatges diferents ja a Grècia. I clar, com que ell se parla d'entre ells, s'agrega... Que volen venir italià, castellà, anglès, polonès, romanès, alemany...
I és una obra que ja s'ha fet a Romania, que s'ha fet a Finlàndia, que s'ha fet a Alemanya, que s'ha fet... Clar, funciona molt bé. I fa molta il·lusió. A mi em van convidar a anar a... No era l'estrena allà, però a veure una funció de greca, perquè s'ha de publicar en grec, i per la publicació dels llibres jo hi vaig anar. I clar, jo estava asseguda al teatre, i això surt l'actriu i comença a xerrar en grec...
I és com meravellós, o sigui, va ser molt emocionant. Ho crec, ho crec. Escolta, quan fem la llista de produccions audiovisuals d'IV3 i tal, clar, m'ha vengut en el cap que IV3, una de les funcions que hauria de fer, seria aquesta d'impulsora de la indústria audiovisual a Mallorca i a les Illars Balears, no? I això no s'està fent prou, no? Diguem-ho així, no sé...
Jo crec que no s'està fent prou ara mateix. I tindríem moltes possibilitats, no? És a dir, és una indústria que ens aniria molt bé com a societat, ja, i com a aposta econòmica t'estic parlant. Sí, i jo crec que és necessari, o sigui, però com tots aquests frons que tu dius, és a dir, si la televisió d'aquí no compta les nostres històries, qui ho farà, no? És com, no ho sé, necessitant dramaturs...
d'aquí perquè comptin les històries d'aquí i plataformes que els puguin produir d'aquí perquè se puguin veure a la televisió d'aquí i més enllà d'això també hi ha aquesta aposta econòmica que es dona que això se feia els primers anys els primers anys se va generar tot un moviment perquè és una inversió realment perquè hi havia un caramull d'actors, tècnics tot tipus de...
Eliminadors, sonoritzadors... Se va formar, a més de tot, un agent per atendre'n aquesta demanda i després hi va com a... 3, 2, 6, 6, 7 o 8 anys després hi va com a aquella aturada i ja és com a cada tant surten sèries però cada 4... O sigui, com a parèntesis molt petits de sèries que jo crec que no s'està fent prou per res.
Marta, hem d'acabar. Com ho podem fer com a societat per mimar un poc més els nostres creadors, perquè estiguin un poc millor, perquè puguin fer la seva funció social de manera més digna? Perquè tinc la sensació que cadascú surt com pot però que realment com a societat no tenim un pla com a institucions.
Em fas una pregunta que jo...
Bé, però justament la veu dels creadors és la que hauríem d'escoltar en primer lloc, no?, si volem. Sí, jo a mi me fa molta, o sigui, me sap molt de greu la precarietat del sector. És una cosa que tinc molt, no?, perquè a més ara, o sigui, ja l'he viscut com a companyia, jo crec que som, bueno, crec que som la persona que escriu, que està més traduïda i més representada com a de Balears, jo no visc de l'escriptura.
Clar, aleshores no aniran bé, no? I mira que me va bé, i jo rap drets d'autor de Grècia, però clar, tu penses com està les coses de la vida, i si jo no tingués l'altra feina, és com molt difícil. Llavors veus el sector com s'està precaritzant, com els actors estan en quatre muntatges a la vegada perquè amb un no els arriba i tal, i dius, ostres, és que no...
No acabem d'anar, no ho sé, que sou més dignes, condicions com els actors, model francès, que si no fas feina, és intermitent, com atendre, que s'ha començat a fer, però atendre la singularitat.
que vareu fer voltes al cine, amb totes les disciplines que hi pugui haver aquests espais de creació, d'intercanvi. Sí, la iniciativa va ser particular nostra. Aquí falten espais d'assaig perquè no n'hem trobat cercant-lo com a companyia. No vam obrir-lo com a centre. Nosaltres mos passejàvem pels despatxos dels polítics i explicar-li que volem obrir un centre de residències i no sabíem.
que els estèiem xerrat i clar, és a dir que com que s'ha de lluitar molt per fer entendre per ajudar, per estar i sí que és vera que no costa molt costa molt
però ho arribarem a aconseguir. Bé, jo crec que la cultura se sustenta per la vocació de la gent, no per res més. Sí, perquè hi ha iniciatives i perquè s'intenta, però és a dir, si hi ha teatre, és per la vocació de la gent que li agrada fer teatre i que s'ha mort per fer teatre o per escriure o per això. O sigui, igual crec que és per les ganes de fer, perquè és una cosa molt, molt vocacional.
Perquè si fos qualsevol altra feina, és que hi ha gent que accepta unes condicions que en qualsevol altra feina no les acceptaria. Bé, no se li donarien, també, no? Llavors, qui treuen davant la cultura són els mateixos involucrats que empenyen perquè és el que volen fer, no? I s'han intentat fer. Marta Barceló, moltíssimes gràcies. Un plaer poder conversar amb tu. Moltes gràcies a vosaltres. Gràcies. Un plaer.
Bon dia i bona vida a Ona Mediterrània, sempre fidels al nostre poble.
Som al Bon Dia i Bona Vida, on a Mediterrània, el 88.8 de la freqüència modulada, onamediterrania.cat, és el moment de parlar de llibres. Per això m'anam a quart creixent, a veure Miquel, que és on la veiem abans, i ara, el dimecres, passa per allà, i el dijous mos en fa un poc de repàs, de revisió. Miquel, amb el Bon Dia.
Bon dia a tothom. Ho han dit bé això, no? Cada dimecres allà a Quart Creixent, eh? Sí, sí, sí. Cada dimecres vas per la llibreria Quart Creixent. És el meu dia d'anar a mirar llibres. Exacte. La llibreria Quart Creixent, en el carrer d'en Robí, junt de veure la plaça Major de Palma. Què hi has trobat o què hi has seleccionat? Millor dit.
Sí, perquè és difícil seleccionar, perquè hi ha moltes novetats. Ahir mateix, quan hi vaig anar, que hi havia en Pere, li dic, buh, quantes novetats. Però, bé, m'he quedat amb una, perquè em fa llanes de lletgir, és una novel·la, que se diu Emma Cross, de Manuel Brugueroles. Jo no la coneixia, he de dir-ho la veritat, però quan la vaig veure m'ha fet moltes llanes de lletgir. La veritat de Leonhard Montaner, i és el Premi Narrativa para Colom d'enguany.
és una novel·la que entrellaça fiscions i vidres creuades i és una història misteriosa que comença amb la misteriosa desaparició d'un escriptor que està escriuint la seva novel·la perquè li han detectat un càncer terminal i vol que va a la seva vida escriuint una novel·la i passa aquesta història a Cadaqués, que és allà on se tanque ell per escriure
i troben el seu cos cap de creus. Jo tenc molt bon record de Quedectés, que he estat una vellada, és una persona que m'agrada molt, i això també me va fer influir un poc per triar aquesta novel·la. En Manuel Bruguerolez ha escrit un poc de tot, o sigui, ha tocat temes de narrativa, saig...
teatre i fins i tot qualsevol llibre infantil. I ha guanyat diversos premis, i entre ells aquest, que cap de dir ara, de la novel·la que s'atitula Emma Cross.
Emma Cross, per tant, és la primera de les recomanacions que mos du la Miquela Serra d'en Manuel Brugueroles i editat per Llanar Montaner. Què més?
segona recomanació també editat per una editorial mallorquina ara fa una estona repassant el que havia preparat m'he donat compte que he triat 3 llibres de 3 editorials mallorquines no està gent malament? no, és que no ho sé jo també sempre les vaig procurar tenir moltes llibres d'aquestes editorials de totes les editorials mallorquines bé davant de tot perquè les hem de recolzar i he triat aquesta que seria quan el turisme ens canvia la vida
20 anys al servei de l'operador turístic Neckerman, del 71 al 91. El seu autor és en Joan Rigó Bonet, que és de Sant Caria Blanca, de Sant Tanyí, una persona que també vaig conèixer fa molts anys per la llibreria i que he tingut contacte molts anys amb ell i fàvem les nostres xerradetes quan jo era llibretera de quart creixent. Si nom en Rigó ho solen ser per allà, eh?
Jo l'ençà d'aquella zona de per allà, sí. I bé, en Joan Rigo va ser guia turístic durant molts anys i en aquest llibre mos convida a seguir les seves vivències. Des de la Mallorca Rural
dels anys 50 fins al món del turisme. És un llibre que m'ho explica les seves anècdotes de diferents guies turistes, noves seus, dels negocis que feien en les excursions, d'aquell món com funcionava quan ell se va dedicar a això. Va començar en els 23 anys a dedicar-se a fer aquesta feina, va entrar a l'empresa aquesta en Neckermann,
i amb això li va permetre recórrer al món, que és una cosa que a ell li fa il·lusió. És un llibre, com he dit, de vivències, anèdotes, per tant és un llibre divertit. Ara que venen les dates aquestes que jo sempre em fa molta gràcia, la gent que venia a comprar qualsevol llibre de regal perquè el dugui el Pare Noel o el Reis, un llibre que sigui bo de llegir, divertit per una persona que no li agrada llegir. Exacte.
I, per exemple, aquest és un, perquè se pot llegir també un trosset, un altre... En Joan Rigó, el seu autor també és de Quebrera. Ah, sí, veus... Ara no el situava, sí, sí, sí, sí, d'acord, d'acord. El situés ara, també va evitar ja recibir la Quebrera, perquè, si no vaig malament, aquests de Quebrera eren familiars seus, eren seus tios i tals.
i també va contar la història Miquel, ara pensava que això que ara ha dit ara no recordo exactament com ho ha dit però un llibre per a gent que no li agrada molt llegir això tot l'on va demanar mil vegades moltíssimes vegades
moltíssimes vegades, sobretot aquestes dates que venen ara perquè aquestes dates, clients que no, és que jo vull regalar un llibre, jo sí és el que te diuen per tant, un llibre per a qualcú que no li agradi llegir exacte, exacte i és una cosa que sempre m'ha quedat marcada anem a la tercera recomanació
Tercera recomanació, llibre infantil i no tan infantil, de nova editorial Moi, i és La Civila. Un llibre que va editar, com he dit, la nova editorial Moi, crec que fa dos anys que va sortir, d'en Robert Campillo i en Josep Campins.
i és la primera adaptació infantil de la civila que se fa. I com diuen els autors, com sabem, la lletra de la civila ens recorda molt l'impacte de la activitat humana de moltes planetes, així que aquest llibre també serveix per explicar als nens, i no tant nens, l'importància de respectar la natura i conèixer aquesta cultura popular. Ai...
La civil d'en Robert Campillo i en Josep Campins, editat per Nova Editorial Mòl. Això que és, però, és... És un llibre il·lustrat. Això t'anava a dir, no és un còmic, sinó que és un llibre que té il·lustracions, no? Sí, és un llibre il·lustrat, unes il·lustracions molt guapes d'en Robert Campillo,
que no sé si es coneixeu, Robert Campillo, perteneixent al grup de Mel i Cotó. Ara ja fa un temps que va... Ah, sí, sí, sí, clar, en Robert, sí, sí, sí. I és un llibre amb il·lustracions amb faieta de Cicibilda per poder anar comptant en els més petits, perquè ho entenguin. Idò... Uh, també molt guapa, ara estic mirant-te. Molt, molt, molt, molt interessant aquesta.
Aleshores, Miquela, tres recomanacions que són Emma Cross, una novel·la d'en Manuel Bugaroldes, Quan el turisme ens canvia la vida, 20 anys al servei de l'operador turístic Neckermann 1971-1991 d'en Joan Rigó Bonet i aquest que ara mos des, La civil d'en Robert Campillo i en Josep Campins-Cloquell.
I encara una quarta recomanació, que és pegar un vot a quart creixent, no, Miquela? I avui, jo vull recordar que avui a les set haig de fer presentació de Com voleu germans que canti. Oh, interessantíssima. D'en Joan...
que ho vaig recomanar la setmana passada, i avui a l'atxet hi ha la presentació a llibreria Quartquesent. Idò, fantàstiques recomanacions, com sempre, Miquel de Serra, moltíssimes gràcies, pegarem un vot a Quartquesent. Mira, aprofitarem avui per anar a la presentació i comprar alguna d'aquestes recomanacions que m'has dit.
Molt bé, moltes gràcies a tots i fins aviat. Gràcies a tu, bon dia. Bon dia. Escoltes Ona Mediterrània? Des de la 88.8 de la freqüència modular.
Bon dia i bona vida, amb més continguts, noves veus, més opinions, més anàlisi, però amb la mateixa claredat i contundència de sempre.
Revista L'Estel. Pensament, cultura i territori. Ha arribat a Mallorquia el nou método Slow Dendistry. De la mà de la doctora Joana Maria Planes Mariano, especialista en pròtesis sobreimplants,
Fer odontologia slow no et s'ha pausat, ets dedicar a cada pacient el temps necessari per aconseguir uns resultats excel·lents, segurs i de qualitat. Ja ho sabeu, podeu trobar la clínica dental Planes Mariano a Berenguer de Tornamira, número 9, primer-primera. De voler el Corte Inglés de Jaume III i tota la informació a la web planesmarianodental.com i també al telèfon 654 04 1351.
La nostra feina és la vostra qualitat de vida i un vell somriure. Vos hi esperam.
Aigua dolça per a gent salada, a la vostra oficina o a casa. 3 Globs és un projecte d'emprenedoria social de 3 Salut Mental, aigua de qualitat local i que afavoreix la inserció laboral de persones amb malaltia mental. Trobareu més informació a www.aigua3globs.org. També podeu telefonar al 971 0901 94.
Escoltes Ona Mediterrània gràcies al suport de les persones associades. Ajuda'ns tu també. Associa't. Fes créixer Ona Mediterrània. Actualitat, anàlisi, reflexió, debat, a bon dia i bona vida d'Ona Mediterrània.
En el context local i global que vivim, la independència dels mitjans de comunicació és més necessària que en cap altra època històrica. De Balears és un diari centrat en Mallorca i les Illes Balears, en català, lliure i independent. Des del diari de Balears, feim una crida a tots els nostres amics i lectors perquè reforcin econòmicament el projecte, que és la manera de garantir la independència del diari.
La millor manera d'ajudar a fer realitat aquesta independència és associar-se a Ona Mediterrània, omplint el qüestionari que trobareu a la web. També vos podeu associar escrivint a info arroba onamediterrania.cat o telefonant al 971 100 222.
Bona nit.
Escoltes, bon dia i bona vida al programa matinal d'Ona Mediterrània.
Som el Bon Dia i Bona Vida d'Ona Mediterrània. És el moment perquè avui és dijous 4 de desembre i són les 10 i un minut i és el moment per tant de fer les nostres curiositats de la història. Per això ens hem connectat ja amb en Xisco Roger. Xisco, molt bon dia. Bon dia. Bon dia.
Xisco, avui mos proposes que venen els vàndals. Fa 1.600 anys, el 425, aquest poble germànic seca ja l'herbelears i inicia el període més fos de la història d'Arxipèl·leg, fins que el va fer fora Belisari, biografiat per Robert Graves. Déu-n'hi-do, l'on fora que no anem avui, eh?
Sí senyor, com fem sempre, aprofitàvem el reportatge que jo publica la setmana d'ara Balears, aquest és el reportatge que podeu trobar tant en paper com digital, i efectivament, escolta, passen els 1.600 anys, passen aviat, això va ser l'any 425 i efectivament va ser el saqueig de les Balears pels bàndols.
Brutal, brutal. Vinga, tema apassionant. Comencem per saber qui eren els vàndals? D'acord. Els vàndals eren un dels pobles llarmànics que quan s'imperi romà de Occident, alerta perquè hi havia dos imperis romans, Occident, Roma, Sorient, Constantinople,
Aleshores, això eren les darreries de l'imperi romà d'Occident quan van arribar els bàrbars. Els bàrbars és una paraula que originàriament vol dir estranger. I aquests bàrbars eren pobles germanis, com ara els salans, els visigots, els vàndals...
que venien de l'Europa oriental, bàsicament, o de l'Europa central, van arribar a la península i va pràcticament a tota la zona del que era França, Itàlia i companyia, i en principi van arribar, es van instal·lar per allà, i al final, quan l'imperi romà d'Occident es va esbocar,
varen crear els seus propis rellalmes en aquelles zones. També hem de pensar una cosa, sempre tenim la idea, aquesta idea la tenim molt arrelada, no? La caiguda, perquè també el cinema ha contribuït en això, la caiguda de l'imperi romà i tot imagina gent per allà cremant tot tot, un desastre i tot allò. Això no es va embarassir. De fet, va haver períodes d'enteniment, fins i tot bàrbars que varen ser aliats dels romans,
I, de fet, així com l'imperi romà d'Occident va caure, entre cometes, perquè això va ser un procés, una successió d'esdeveniments, una evolució, però, en canvi, l'imperi romà d'Orient es va mantenir, es va mantenir, i fins i tot, amb sotens, va anar reconquerint alguns dels territoris que havia perdut. Aleshores, els vandals són un d'aquest pobles, i es van instal·lar la península,
la península una mica es van repartir a diferents zones, i ells es van instal·lar a una zona que llavors des de l'època romana es deia la Bètica. Això de la Bètica és el que correspon ara a Andalusia, i de fet, una de les possibles hipòtesis d'esnom Andalusia, és que vinguin d'esbàndols, vull dir, hauria caigut, sa ve baixa,
i Vandalusia seria amb s'Andalusia dels nostres temps. Curiós, curiós. I com va començar la seva relació, la relació dels vàndals amb les illes? I no malament, perquè des de Vandalusia...
ells, bueno, van començar a fer una mena d'incursions, d'expedicions, pirates, per això dir-ho, i un dels objectius va ser les Illes Balears. Bé, jo, en aquestes curiositats i en el reportatge corresponent de l'Ara Balears, sempre faig servir...
estudis, llibres, articles de gent que, evidentment, jo faig la divulgació, però gent que, evidentment, coneix el tema. En aquest cas, perdó, he fet servir textos d'en Josep Amengual, en Miquel Àngel Casasnovas, en Pare Xemena, en Carlos Garrido, David Álvarez Jiménez, José Orlandi, i un volum que està molt bé, que és superinteressant, que ja va sortir fa un munt de temps, que és Les Illes a les Fonts Clàssiques. Llavors, van ser aquells de les Balears, es van dur un botí important,
però les van deixar encara sota el domini que cada vegada era més llunyà i més fruixet del que encara era l'imperi romà. Però evidentment això va començar amb una topada i m'imagino que pels habitants de llavor de les Illes Balears va ser una experiència no gaire agradable. I quina va ser la seva trajectòria?
Bé, era una cosa curiosa, d'acord? Els vandals venien d'Europa Oriental. Varen arribar a la península, evidentment, per terra. I resulta sorprenent que de cop i volta aprenguessin, bueno, a navegar, perquè, evidentment, si tu invades a les illes, ho has de fer per baixar-hi, no d'una altra manera. Ara avions, perquè en aquella època m'escombra que no caia. Aleshores...
És curiós, això. Segons el diu Norlandis, sembla que els hispanos, que els comerciants hispanos, que tenien els seus vaixells, els van deixar, els barbes, fins i tot, bueno, els van donar una certa... I, de fet, els vandals aviat...
van ser prou hàbils amb el tema de la navegació dels vaixells. De fet, al mar Mediterrani li van canviar el nom i li van dir mar Vandàlic. Això m'ha recordat en Trump, que té aquesta dèria de dir-li gols d'Amèrica en els gols de Mèxic i ells van canviar el nom en el Mediterrani. Bé,
Va haver un rei dels vàndals, un tal Jenseric, que aquest és un personatge notable, d'acord? Aquest va ser rei dels vàndals gairebé 50 anys. Estan parlant del segle XV, de l'any 400 i busques. En aquella època l'esperança de vida no devia anar molt enllà. I aquest senyor, aquest bon home, va governar sobre els vàndals del 428 al 477, 49 anys.
va tenir una iniciativa que és que va agafar tot el seu poble, que devien ser a pintura unes 50.000 persones, i se'ls va portar, va creuar l'estret, i se'ls va portar al nord d'Àfrica, i allà va instal·lar el seu rellal. De fet, els vandals no tan sols van conquerir allò, que era la província de Cartago, sinó també totes les illes occidentals del Mediterrani.
Sicília, Cerdanya Còrcega i les Balears continuaven amb les seves expedicions una d'elles va ser el 455 contra Roma van fer uns saquets de Roma que encara era la capital de l'imperi però estava francament en decadència i cap a l'any 455 aproximadament van conquerir les Illes Balears ara bé
Els vándals tenien una presència molt minsa, els esmaliars. Jo he mirat tots aquests estudis que us he comentat abans i potser a les filles hi havia uns poquets, vull dir, uns funcionaris, delegats, per així dir-ho, no? Sembla que llavors es depenien d'una de les províncies del règne de vándals, que era Sarvenya.
Vull dir que Balears estava inclosa dins la província de Sardenya. De tota manera, és l'única vegada en tota la nostra història que no mos ha encomanat des de la península sinó des d'Àfrica. O sigui que és ben curiós. I tant, i tant, i tant que sí. Què en sabem d'aquell període de la nostra història? Res. Pràcticament res. No ha arribat documentació, no tenim res, no tenim ni idea del que passava en aquella època.
perquè probablement és l'etapa més fosca de tota la nostra història. De fet, restes que ens hagin quedat aquí dels vàndals, molt poca cosa. En el Museu de Mallorca tenen una moneda que no està...
no s'exhibeix, la tenen als depòsits, una moneda vàndal de cap a l'any 495, que es va trobar a Santueri, monedes que han aparegut a Cabrera, curiosament, també algunes monedes a Menorca, algunes peces de ceràmiques, que se suposa que és dels vàndals, a Sigillot van trobar un penlloll, el Cudi uns bronços, unes quantes cosetes, de la veritat que de l'etapa dels vàndals no sabem pràcticament res,
gairebé tot sol hipòtesi i els restes dels vàndals no teniu ni per omplir una sola. Ja, per tant, hem de tirar un poquet d'imaginació. O de hipòtesi, ja t'he dit, o sigui, home, amb tota aquesta documentació que comentaven abans, diuen, home, sembla que això devia ser per aquesta al·lusió que hi ha una crònica, però molt poqueta cosa.
ha anat deduint sí exacte pregunta un poc tòpica que eren tan bàndals els bàndals
Sí, això és molt... Jo crec que està bé de comentar-ho, perquè ara si pensar en vàndals, vandalitzar... Vandalitzar, sí, sí. Exacte, si se fa una barbaritat, com aquests impresentables que de tant en tant llançen pintura en el bus de Neurorapi Cornelli, com s'assemblen, es diu vàndal, vandalitzar, vandalisme... I això, en part, es culpa d'un francès, d'acord? Això era un capelló francès...
Henri Grégoard, que va dir vandalisme de les malifetes que feien els revolucionaris francesos, allà cap a l'any 1792.
I des de llemons és que ha quedat aquesta paraula. És en general dels bàrbars, diu així. Això és una barbaritat. I els vàndals ja són els que ho tenen pitjor de tot. Però sembla que no era exactament així. Hi ha un historiador romà, Brocopi, que era dels romans, vull dir que no era justament dels seus, que diu que eren els més delicats dels pobles. Deien Seric, que era el seu rei,
diu que era tan valent com judiciós. Va ser un període, aproximadament d'un segle, entre el 400 i Busques i el 500 i Busques, que va haver un període de Pax Vandala, diuen un parell de cronistes. Amb la qual cosa, la veritat, sembla que no... Quin efecte va ser aquestes balears? Vull dir, no tenim notícia que hi ha cap desastre ni que hi ha cap destrucció.
El comerç va continuar com abans, les ciutats van continuar amb la seva activitat, perquè això ho feien els llencs romanitzats. De fet, fins i tot van baixar els impostos. Els impostos eren més baixos amb els wándals que amb els romans.
I va... Sí, havia... Mira, en aquella època, les Balears van servir com a lloc de destinació pels desterrats, aquelles persones que se desterraven, però això ha passat a Balears al llarg dels segles. Pensem en joveianos. Exacte, justament t'ha de pensar en ells, sí. Això ho feien els romans, ho feien els grecs. Aquí, fins que se va inventar això del desterrament voluntari i pagant i temporal, que és el turisme,
Balears era el lloc habitual on enviaven la gent que volien tenir fora de la vista. Això era l'escul del món, perdó. Quin va cedir-ho el principal problema amb ells? La religió. Perquè, clar, la població de les Illes romanitzada era cristiana. Cristiana, papista, o sigui, depenent del papa de Roma.
Els vàndals eren cristians, però d'una altra varietat. Això era una cosa que se deia arrianisme, d'acord? L'arianisme, aquí hi entrem en sutileses teològiques, però els arrians deien que Jesús era fill de Déu, però que no era etern, era creat, a diferència de Déu para.
Home, això sí que va suposar qualsevol problema. També va haver etapes. Va haver etapes d'una certa tolerància i, en canvi, va haver etapes de persecució. Concretament, hi ha un rei, un fesfill de Lensenric, un tal Unerict, tot tenien noms acabat Enric o coses semblants, va cridar en els tres bisbes de les tres diòcesis de les Balears. I això té gràcia.
perquè així com sabíem ja abans de l'existència d'un bisbe de Menorca, que era el famós bisbe Sever, els bisbes d'Eivissa i de Mallorca no tenien cap nom. I això és un document en què està la llista dels bisbes de Cerdanya. I dius, què fan els bisbes de les Balears a Cerdanya? Ho hem comentat abans, sembla que les Balears estaven dins la província de Cerdanya.
Llavors és la llista d'aquests bisbes que foren cridats pels reis dels vandals, en els quals se'ls va demanar que abjurassin les seves creències i que s'havien de convertir en ser realisme. El primer de ser llista és el bisbe Lucifer de Caller, a Sardenya. Que no me diguis que no és curiós un bisbe que se diu Lucifer.
Tenassos. I després surten Macari de Menorca, Olies de Mallorca i Opili d'Eivissa. Aquests tres vives en s'arresta. Els van cridar, els van dir que havien d'abjurar, van dir que no i els van enviar en els destarraments, que encara va ser un càstig relativament benavol. Segurament, sí.
Algun altre poble germànic va compareixer per ser Balears? No tenim notícies de cap poble germànic. Ara bé, se va dir, els cronistes antics de les Illes Balears, com Joan Binimelis i Joan de Meto, van dir que qui havien ocupat les Illes Balears havien estat els vicigots. Penseu en una cosa, des del punt de vista de la historiografia oficial espanyola,
El regne dels vicigots, el famós Ataulfo, Sigerico, Bamba i tota la seva companyia. En el meu temps jo no ho sabia de prendre, ser llistat dels reisgots, però abans sí. Allò és aquesta...
hi havia la teoria que Espanya, o sigui, el rei dels gots, el regne dels gots, el rei alma dels vicigots, era serrell d'Espanya. I, de fet, quan en Roderic, a la batalla del Guadalete, havia perdut el rei alma, es deia de la pàrdua d'Espanya. Amb la qual cosa, se suponia...
que, bueno, tot era una continuïtat, i Espanya, el regne de Vicigots, era Espanya. No podia ser mai que un boci d'Espanya, les Illes Balears, des del punt de vista d'aquesta historiografia oficial, no hagués estat sota el domini dels Vicigots. Era una anomalòdia. Però, una altra autoritat, que va ser Josep Maria Quadrado, va dir, no, no, senyors, si us esteu confos... Teniu una confusió espectacular. A les Illes no va haver de Vicigots, van ser els banders.
Això, tot i això, els petits, els al·lotats de les sillas s'havien de prendre ben igual la llista dels raigols, uns raïs que no van tenir cap relació amb les sillas balears. Així que sí, va haver aquesta teoria oficial que aquí havien estat visigols. Ja hem vist que no hi van ser, van ser els vàndals i no molts tampoc.
Qui va acabar amb els domínides vàndals a Mallorca i a Serbalears? Doncs va ser l'imperi romà d'Orient. L'imperi romà d'Orient que estava intacta, va tenir la iniciativa de recuperar territori que havien perdut i va enviar el general Belisari.
volissar-hi un personatge molt interessant al qual en Robert Graves nostre, dic nostre perquè se va passar d'allà pràcticament tota la seva vida i se va fer mallorquí de l'adopció,
li va dedicar una de les seves novel·les històriques des del període clàssic. Home, jo, Claudi, és molt coneguda. El comte Belissari no ho és tant, però justament aquest personatge va ser qui va derrotar i qui va fer desaparèixer el regne dels vandals. I va enviar un dels seus oficials, que era un tal Apolinar, que era el que se va encargar de conquerir ses illes. A partir d'aquell moment...
I fins a l'etapa dels musulmans, les illes van estar sota el domini del que deien els vicentins, que és l'imperi romà d'Orient. Quina és la resta més important que ens ha quedat d'aquella època?
Mira, és curiós, perquè abans ho comentàvem, dels vándals realment no queda res. Però sí que ha quedat una resta importantíssima d'alguna cosa que se va construir en aquella època i que no ho voren fer ells. Perquè ja han comentat abans que els vándals eren quatre moixos els que estaven per aquí. Vull dir, eren uns oficials, uns funcionaris... Això era la quinta punyeta, em perdó, o sigui, imagina't com d'enfora...
Imagina't Cartago, o sigui, Cartago era la capital, vull dir, això estava molt de fora. Amb la qual cosa, en aquesta mateixa època, entre el segle V i el segle VI, entre el 400 i Busca i el 500 i Busques, es van reconstruir les famoses basíliques paleocristianes, que el que mos ha quedat, per desgraci, són restes bastant mínimes.
Per què mos han quedat restes mínimes? Perquè després han venut vàndals de veritat. No vàndals d'aquests bàrbars, que sembla que eren més presentables del que pensam, o del que probablement creu la gent, sinó vàndals dels nostres temps que han fet destrosos.
Hi havia quatre basíliques a Mallorca, que es farà de Sant Maria, la Carrolla a Porto Cristo, som Peretó a Sant Llorens i som Fadrinet a Campos. I altres quatre també a Menorca, Illa del Rei, som Bou, el Fornàs de Torelló i el cap del Port de Forneix. A Menorca encara d'aquestes queda bastant cosa i fins i tot aquestes restes de basíliques paleocristianes es poden visitar.
Ara molts demanarem, bé, si els vándals eren arrians i perseguien els catòlics, com és que se varen poder fer aquestes basíliques? Una mica pel que deia abans, això era a la perifèria. Probablement el rei dels vándals no s'enterava del que passava a les Illes, que era allà, bueno, molt en fora. D'altra banda, els vándals el que feien era confiscar les esglésies dels catòlics i fer-les servir ells pels seus rites. I aquí...
Aquí havien d'aprofitar si se confiscaven, si no, no, no, no, no, no hi havia pràcticament vandals. Aleshores, bé, aquestes basíliques van poder, bueno, tenir una certa activitat i fins i tot, bueno, es van poder construir al manco una part d'elles segurament que es van construir en aquesta època.
Ara, per desgràcia, després vingueren els vàndals dels nostres temps i aquestes basíliques a Mallorca ha quedat molt poca cosa. Mira, una d'aquestes basíliques, que va ser la de Casfrares, va quedar descobert el 1833 i va aparèixer un mosaic espectacular.
Però què va passar? Que va començar a venir un munt de gent, gent curiosa, que deia «Bones tardes, ven que a veure el mosaic, m'han dit que és molt guapo». I el propietari va haver-hi un moment, que es va emprenyar tant, tant, tant, de visites, que va destruir el mosaic. El mosaic ha desaparegut, ens ha quedat un dibuix, i així sabien com és. La basílica de Sacarrotlla era a Porto Cristo. Quan es van venir a Porto Cristo,
se va encargar la basílica. Només ha quedat la pila voltismal, que està darrere el vidre, sota terra, i si vas al carrer de Joan Amé, pot mirar allà davant del vidre i pot mirar per la ullada i allà està la basílica. I després, a Sant Peretó, afortunadament el llaciment ha arribat en els nostres dies, però el 1980, i no estic parlant del segle VI, el 1980 li va passar un tractor per damunt,
I va estar a punt de desaparèixer, afortunadament se va poder recuperar. O sigui que jo penso que els vandals aquests eren molt més civilitzats que determinada gent dels nostres temps.
Deia, quin desastres. Sí, sí, sí. I són desastres del nostre temps, home, ja ho veus. Sí, sí, sí. Bueno, en fi, s'han fet tant de desastres a Mallorca que... Sí, però, vaja, no deixa de criar la tensió i de llàstima perquè de la poc que quedava, no?
En qualsevol cas, hem fet aquestes curiositats de la història, avui m'ho han amenat ben enfora, fa 1.600 anys, el 425, aquest poble germànic saquetja
les Balears, i iniciar el període més fosc de la història de l'Arxipèl·leg. Fins que el va fer fora, com us explicaves, Belisari. Belisari, biografiat per en Robert Graves, eh? Me'l recordes? Sí, senyor, en Robert Graves, que justament ara es complessen, això serà el diumenge 17, mira, dimarts van tenir el programa Cotiladònia, que fem aquí a una mediterrània, li van fer un petit homenatge,
Ho dic per si qualcú, perdona que aprofiti... No, no, no, està molt bé. És un programa d'aquestes entre casa. Sí, sí. I vam tenir una conversa molt interessant amb Eduard Mollà. Eduard Mollà és traductor i és professor de la Universitat de les Illes Balears, filòleg, i coneix molt bé l'obra d'en Robert Graves. De fet, ha traduït la seva obra poètica El Cristal Rost, que són poemes dedicats per en Graves a les muntanyes,
És superinteressant perquè és la primera vegada que es recopilen aquests poemes. No hi ha en anglès o en català, en qualsevol idioma. Aleshores, publicat per Nova Editora de Moll. I vam estar parlant una mica de Robert Gates, de quan va arribar, de quan se va instal·lar, de què va fer en Mallorca i tot això.
I diumenge farà exactament 40 anys de la mort d'en Robert Greix, que va ser el dia 7 de desembre del 1985, i que està enterrat allà, com tot on sap, i a més allà una fundació, una casa-museu i una fundació Robert Greix, que continua la seva obra.
Idò aquestes curiositats de la història basades en l'article que has publicat a l'Àra Balears i que se pot recuperar tant en paper com en la versió digital. Xisco, moltíssimes gràcies. Quina música has triat per tancar la secció?
Home, una música, una cançó que parli de bàrbars, vaig estar rumiant, i què podríem posar? Fins que vas pensar en el bàrbar més famós, Conan. Conan, d'acord? Conan, de TVO i de cinema. Llavors, això que sentireu, que escoltareu ara, és de sa banda sonora, de sa pel·lícula Conan el bàrbar, és una sa música que va crear per aquesta pel·lícula, en va ser el Poledouris.
Idò amb aquesta música amb aquesta banda sonora tancant la secció curiositat de la història moltíssimes gràcies Xisco
No, res, gràcies a vosaltres. I el que tu deies fa un moment, home, si encara voleu saber més coses d'aquest Vandals, teniu l'edició en paper i l'edició digital de l'Àra Balears. Moltíssimes gràcies, Xisco, bon dia. Gràcies, que vagi molt bé.
There was an age undreamed of. And on to this Conan, destined to bear the jeweled crown of Aquilonia upon a troubled brow. It is I, his chronicler, who alone can tell thee of his saga. Let me tell you of the days of high adventure.
Escoltes, bon dia i bona vida al programa matinal d'Ona Mediterrània.
Dijous 4 de desembre del 2025, 10 i 31 minuts, és el moment de connectar-nos amb en Jaume Sastre i posar el nostre focus, activar el nostre focus anticolonial. Jaume Sastre, bon dia. Bon dia. Com heu? Com estàs? Va bé, va bé.
A punt. A punt, a punt de donar pranca. Idò, vinga, començam. Avui teníem pendent parlar, crec que en varen parlar una miqueta, però no gaire, de, me pareix que se diu Borbonet ja.
Sí, sí, sí. De totes maneres, sí les traduïm. No sé si aquesta paraula s'ha de traduir, no? Ah, si no, borbonear, borbonear. Borbonear, borbonear. Aquesta parauleta la vaig sentir per primera vegada en boca d'estiu en coronel colpista de la Guàrdia Civil de Jaramolina. Sí, sí.
i vaig consultar el diccionari de la RAE, de l'Acadèmia Espanyola, i no hi surt. No, no, no surt, no surt. Però bé, afortunadament tenim intel·ligència artificial i...
i vaig fer la pregunta, ja segur que si intel·ligència artificial és molt important com ho planteges perquè en la pregunta hi va gran part de la resposta i aleshores vaig escriure he consultat el diccionari de la RAE i la paraula Bourbon Air no hi surt em pots ajudar?
Com podríem definir aquesta paraula d'ús popular? Respostes. Sí, Borbón e Arno, per allò el diccionari de la RAE, perquè és una paraula d'ús col·loquial i polític no normativitzada. Tot i així, és relativament freqüent en les dades periodístiques i en la conversa política espanyola. Ah, definició formal neutral.
Borbonear, actuar amb discreció o opacitat en afets polítics o institucionals, salint per influir o protegir interessos particulars, l'estil atribuï popularment a membres de la dinàstia dels Borbons. Definició col·loquial, fer moviment de palau, armar maniobres perrere o influir en polítiques sense que es nodi gaire, com es diu que fan els Borbons.
Definició C, definició humorística irònica. D'allò que fan els borbons quan no surten les fotos. Deu-la dir que no sigui boníssim. Per bo, i molt encertat. Sí, sí, sí, però és que són totes. Sí, sí.
Ara ve la definició de minimalista, integrar o influir en l'ombra, l'estil Borbó. Sinòrins, com que Borboner, és més afora política, no sinòrini formal, però sí expressió en tectú. Integrar, maniobrar a l'ombra, fer política d'espatxos, moviment de palau, feines entre bambolines, teixir contactes, intercedir discretament, mediar...
a fer foscos, opacs, per a... dites. Clar, això no ho trobem en un dicionari, no? Dites. Quan el nostre, García Malló,
polític del PP, que el que va dir que en agosto passaran coses. Sí, sí. La Constitució espanyola prohibe borbonear. Pedir-la a qualsevol rei és pretender que s'excedan sus funciones. Això està agafat d'unes declaracions o d'un article. D'acord? Pablo Echenique. Aquest no és aquell que va dir me cae lejos, o sí? És aquest.
Ara no ho recordo si era ell o era un dels altres fundadors de Podemos. Bé, aquest article va dir que la monarquia espanyola té una larga tradició d'intervenció i legítima en el sistema polític. Tanto és així que s'ha acunyat un verbo específic per a ell, borbonear.
Un columnista, Torres, que escribía El Mundo, no sé si encara he escribido los borbones, los libros forman un oxymoron viviente. Quito toda la columna, borbonear mejor que leer. Después... Me pilla lejos de Nerrejón, cuando encara estaba Podemos, Íñigo y Nerrejón. Sí, sí.
La Xenic era aquella que tenia una persona que feia feina seva i no la tenia assegurada. Un altre artículo publicat al público, inútil buscarlo en los diccionarios de la RAE ni de la RAC, és un verbo clandestino proscrito.
I gràcies a la intel·ligència artificial, mira tu, he trobat que Manuel Azaña, a les seves memòries, atribueix aquesta frase al general Colpista Primo de Rivera. Ah, sí? Sí, sí, i li atribueix a frase, sé que el rei me quiere borbonear. Upa...
En la qual cosa he arribat a sa conclusió que aquesta paraula és molt usual dins els militars, entre els militars, guàrdies civils, policies, és a dir, borboneares, moure-se a sombra,
d'amagat dels propis presidents de govern. Per exemple, si vas a l'Antoni Maura, l'Antoni Maura se queixa del moviment que feia el rei en el fons XIII,
d'amagat seu a Sant Espresident, vull dir que, i clar, vull dir que això tot per les memòries que ha tret el Campechan, no? Sí, ara hi entrarem, ara hi entrarem. Sí, sí, sí, bé, però que parla de borbonar, no? Dintre de la seva trajectòria dels borbons,
han utilitzat la seva pròpia gent. Per exemple, els que van participar en el Cot d'Estat del 23 Refora, directament, Tejero, Armada, Milán del Bosch, Amedo, Domínguez, Zòdia Galíndon, Esgal...
en Amélie Domínguez també és d'esgal, en fi, però és que fins i tot en Reyes Zapatero, nom per l'enjada Sánchez, és a dir, sentir-se utilitzat per moviments oscurs de darrere i penso que és molt important recuperar aquesta paraula, fer una difusió,
Perquè, escoltau, aquest llibre que ha publicat, que ha provocat malestar entre els seus defensors, perquè un gran defensor de les Bourbons és en Zarzalejos, els que va ser, a dir, tot a saber ser.
i que Vilove va entrevistar fa poc, i diu que el llibre és desolador, que és terrible. Per què? Doncs perquè a dins la monarquia espanyola només hi va haver una germana del Fons XII,
Alfonso XII, que va escriure en memòries, però ja està clar que el que ha escrit el Campechano, moltes coses no surten, moltíssimes, que també li retreuen en Cazalejos, i en treu de coses que han molestat. Per tant, la Pilar Roda va escriure un article que deia «Por qué no te callas?».
i jo li diria la raó de que el titó s'hauria de... el titó ho hauria de ser. Por que no hablen mas? Exacte, exacte. Per que no te molles? Venga, venga, venga, em volen més, em volen més. Amollet, amollet, exacte. Amollet, amollet, venga, te donarem una botelleta de vi, man, si això t'ajuda, no? Joder, wistia, lo que sí, no? Per que, clar, se'n fa aquesta de... Por que no te'n callar la va dir Nugo Chaves. Sí.
perquè xerrava massa, saps? I per tant, com a independentistes i com a anticolonialistes, el que volem és que xerrin, que xerrin molt i que facin ses memoris tots.
Exacte, exacte. Per poder contrastar, per tant, benvingudes ses memòries de Navarra Barà Rey, benvingudes ses memòries, bueno, en realitat de l'Indo, el general que va ser sacrificat, que ho van tirar en llons, va escriure ses memòries, i a més va ser un dels primers llibres que va dur un CD.
nou record, nou record sí, sí, sí, ja el tinc i bueno vaja, avui de matí torns del llibre el nacional Jaume perdut ara, t'havien perdut un moment Jaume
Tomeu? Sí. Jo te sent. Tu me sents, jo ara te sentim bé. Sí? Sí, el CNI prova de no... Sí, me sents, me sents. Me sents? Sí, jo te sent bé. Sí, Tomeu? Sí. Jaume, te sentim bé, te sentim bé. Me sent bé? Sí, sí, sí, sí. Va, bé. No, que el Nacional avui treu un article sobre el que... sobre algunes coses que hi ha sobre els catalans. Mhm.
i crida l'atenció perquè diu una cosa que ja va deia de Nalfonso Guerra. Nalfonso Guerra de l'any 83 deia que estàvem més preocupats pel nacionalisme català que pel terrorisme d'ETA perquè per la vertebració d'Espanya era molt més perillós una societat civil cohesionada com la catalana que un grup reduït en les seves metalletes. Això jo crec que ho ha dit en Felipe González, no? També.
Sí, sí, idò a ell en Capetxano, diu que, clar, el Nacional ho ha traduït en el català, però bé, poden cercar...
les reivindicacions nacionalistes basques eren provocadores i violentes, i monopolitzaven l'atenció mediàtica i governamental. Això no és tant. Com advertia a tot el president de govern, atenció, com advertia, això són paraules literals, a tot el president de govern, els deia que els independentistes catalans són menys sorollors però més corrigosos, corrigosos.
vull saber amb això en espanyol quina paraula posa exactament però bé i també el que diu Don Pujol diu que
Calia marcar límits fins a pujar-los sempre que provava de sobrepassar-los. D'acord? El 20 de marcar límits. Límits. Sí, sí, fermar curt. Això, fermar curt, fermar curt, que aquell llenguatge m'assona a Shibohano, marcar curt amb informació confidencial. Evidentment. Si te passes d'aquí, te trobem això. Entens?
doncs que vaja, aquest llibre s'interessant, se n'ha de parlar, d'acord? Que faràs, el llegiràs tu, el llegiràs? Sí, sí, sí, clar, s'enemic, jo no diré que si no el llegeixi, però qualcú de nosaltres l'ha de llegir. Sí, sí, el llegeixes i mos ne fas cinc cèntims?
llavors no ho aniré explicant de moment tot això que has dit és ben interessant és ben interessant el d'empujar tot això no i bueno ja t'he dit que hi ha molta gent dels monàrquics que estan molt preocupats i l'assessualà ha dit que
ha dit que ha qualificat el llibre d'innecessari i inoportú i si això hi afegiu aquí ja hi ha molta conya si això hi afegim que ha fet un vídeo de 90 segons demanant a les joves que ajudin a defensar Espanya en el seu fill doncs aquí hi ha moltes conyes Sí, està claríssim, no?
Aquí diu que hi ha gent que diu que enyora els missatges de Nadal.
i que són els seus missatges de Nadal i ara ja fan conya però Jaume que així com estan les coses que ara surti a dir que joves han de donar suport al seu fill en el fons també és una càrrega de profunditat contra el seu fill o no? sí, sí, sí bueno, ell en el llibre defensa totalment el fill del discurs d'estres d'octubre
Sí, que sí, que sí, que sí, incondicional. Ara, ell diu que se sent traït pels catalans. Sí, sí, això ho he vist. Se sent traït com a la condició personal. En un plano personal me sentí tradicional. I fixa si tenen clar lo que és Catalunya. El territorio catalana, no la nació catalana, no, el territorio.
tan dinámico en el plano económico y cultural, de acogida de gente en busca de trabajo y prosperidad, se convertía en una zona de intolerancia donde no ser un nacionalista radical es que valía ser facha. Si alguien me hubiera dicho diez años antes lo que iba a suceder en Cataluña, no me lo habría creído. Para mí era impensable, inimaginable.
Però no advertia... No advertia tots els presidents. Sí, sí, sí, sí. I, bueno, la paraula que utilitza els catalanes són a correossos. Correossos. Correossos. D'acord? I, bueno, està clar que el que diu d'en Pujol... En fi, en Pujol va ser elegit espanyol de l'any l'any 1984, passava a fer... Sí...
D'acord? I quan va dir l'any 11 que ja no veia, no tenia argument, no trobava argument per aporrar-se a l'independentisme, aquí va començar s'opiniar. Sí, sí. Veurem què passa en el judici, però tot això que surt, jo crec que això es benefici...
per tots els acusats, no? Vull dir que va bé que xerrin, perquè sempre diuen més coses del que vols pensar. I aquí hi ha per lligar caps, a part que és una demostració, a part de sa cara dura i sa manca d'empatia,
ell s'autoconsidera que no li han agraït prou a baduir la democràcia i tota aquesta història. En fi, vull dir...
les eminences a tots els nivells, m'entens? A tots els nivells, perquè està clar que aquell llibre amb una lògica, diguem-ne, d'estat, un sentit d'estat, no hauria de sortir, ara per un espanyol, militars, tota aquesta gent, policies, que el campechano comenci a cantar,
Això és un desprestigi, és un desprestigi a dins de l'estat i també fora de l'estat. Bé, veurem tot el que dona de si el llibre en si mateix i tota la cascada que desperta després, no?
Sobretot les reaccions. Exacte, exacte. D'acord? Matías Bellés, per exemple, ha qualificat el vídeo de repugnante.
el vídeo, no? que és un vídeo deslligat de la realitat que per cert Matir Baller recorda sí, recorda un concepte que jo també m'interessa recordar que és el Juan Carlistes fa no tant hi havia gent que deia no, jo no som monarquist, jo som Juan Carlista déu-n'hi-do venga, on són ara Juan Carlistes? no, no
les associacions monàrquiques que han creat aposta per intentar mantenir això, que són les que han duit...
se veu cantant contra la faixina per exemple, hi ha tota una xarxa d'aquestes associacions que això s'ha de denunciar i s'ha de destapar com funcionen i qui hi ha darrere, perquè és tota una xarxa d'interessos i també aquí hi ha la xarxa de CB35.
Per exemple, els dobbers venen de tràfit d'armes i de les comissions, de les comissions amb les empreses espanyoles que han fet Sabe, Ràbia, etcètera, etcètera. Vull dir que, vaja, això per s'independentisme és alt i ses frontistes.
i ho han d'aprofitar, han d'aprofitar els vots bons. Va bé que continuïn, els han d'estranyar per no afegar perquè molt va bé en altres. Entens? Per lletrar, perquè
davant d'això, un pujol, ara cada dia, entens? Tota aquesta gent, que ara recula cap a l'autonomisme, escolta, tu, davant de tot això, cada dia, vull dir, és que això és...
és diosolina per l'independentisme. Sí, sí, sí. Jo ho veig així. Perquè, clar, no podem accedir a la discriminació en la identitat i l'odio d'uns contra altres. Però si tu entres el primer que foment et sabe quan expresses admiració franca,
Sí, sí. Això ha estat una de les primeres coses que han reproduït d'ell. També, clar, el fet que hi ha fet aquest llibre amb aquesta francesa, això també ha emprenyat a tot un sector de gent que aspirava a fer el llibre. Clar.
I ell, clar, és que s'ha anat a França, primer ha sortit a França, i en tot això s'ha remolgut molt el llibre d'en Villalonga.
ja va fer un llibre entrevista amb en Villalonga ja era mort i a l'última hora va entrevistar sa viuda i sa viuda en contra d'aquest llibre del llibre de res bé, idò tot això remogut també el llibre de Villalonga que va sortir també primer a França en francès i que
a no sé quin periodista que té anys va recordar que l'edició espanyola va estar censurada i que realment el llibre que s'ha llegit l'edició francesa perquè ja compta coses més no ho recordava o no ho sabia més delicades han de mirar a trobar l'edició francesa
de l'entrevista llarga que va fer a Villalonga, que jo vivia per a Andraig, m'apareix, no? Sí, sí. En el Campechano, sí, sí, sí.
Déu-n'hi-do, Déu-n'hi-do. Jaume, hem de camar borbonear, en castellà. Sí, sí, és la paraula que no surt en el diccionari i que a dins bo que és el món dels cortesans, de la monarquia i això,
És a dir, que no estan segurs, saps? Sí, sí, sí. Que no estan segurs. Un altre que se va sentir molt traït va ser en Camp Bo. En Camp Bo, les memòries deixen advertit les futures generacions de catalans que no se feien mai dels Borbons perquè no pensen en s'estan ni tan sols en Espanya. Se mouen per interessos de família. I quan governen
quan estan al poder, pensen, per si un dia els atreven, doncs tenir una gran fortuna s'esterenger. Sí, sí, sí, sí. I perquè en el fons XIII en Cambó li havia promès que no hi hauria partit borbònic a Catalunya,
i que el partit Borboni seria la lliga regionalista. Seria l'enxambó. Enxambó seria l'enxambó del rei de Catalunya. I quan em va donar a compte ja li havia muntat un partit directament monàntic. Això és borbonar. I per tant, què explica aquesta sentència judicial del Suprem i tot això? Borbonar. El rei se mou entre vestidors,
per darrere i mou fils, sense quals no s'explica moltes coses que passen. Efectivament. A nivell de premsa, de jutges, policis, guàrdies civils, director, inspector d'isenda, etc. Totalment. Jaume Sasta, moltíssimes gràcies.
Gràcies a vosaltres, adeu. Dijous que ve i tornem. I tornem. Molt bé, adeu. Gràcies, adeu. Bon dia, en Jaume Sastre. Bon dia també a la nostra audiència perquè som a la repta final. Simplement recordar-vos que estigueu pendents de l'actualitat a través de Diari de Balears. Ara mateix ja hi ha actualitzacions respecte a allò que vos hem traslladat
a primera hora, però ens premia amb un lloc d'alt funcionari, un condemnat pel cas turisme jove, diu ara mateix Diari de Balears, que també recorda que hi haurà una presentació de brindis d'Anna Maria Victòria Sacai i Àngels Cardona i exposició de Carmen Gallegos, Zuausti i Lola Uete a Vall de Mossa.
i també Diari de Balears vos explica que la dona apunyalada de costits continua a l'UCI estable dins la gravetat. Totes aquestes qüestions i moltíssimes més les trobeu a Diari de Balears. Nosaltres també vos convidam a continuar
a onamediterrània en el 88.8 de freqüència molt dalt onamediterrània.cat i també que demà a partir de les 7, ja ho sabeu, redifusió del Crepus Consenestels i a partir de l'art 8, bon dia i bona vida, moltíssimes gràcies, bon dia, adeu. We're living together But still it's fair
To both look and tell I guess there is no one to blame We're leaving ground Will things ever be the same again It's the final countdown
és important comencem el nostre compagnia.
Des de la 88.8 de la freqüència modular.