Title:

Llengua, cultura, habitatge i música a Ona Mediterrània

## Context general de l’episodi Episodi del matinal **Bon Dia i Bona Vida** a *Ona Mediterrània* amb una combinació de: • **Repassos d’actualitat** (Diari de Balears, VilaWeb, premsa estatal i internacional) • **Entrevistes en profunditat** sobre llengua, cultura i política • **Música i cultura popular** amb protagonisme del grup *Pitjorines* • **Anàlisi política i econòmica** amb focus especial en l’*habitatge* i el context internacional --- ## 1. Repassos informatius i agenda dels mitjans ### 1.1. Titulars de Diari de Balears i VilaWeb El programa es nodreix especialment de **Diari de Balears**: • Subhasta de la **carta portolana més antiga** del mallorquí *Pere Rossell* per part de Sotervís • Mort d’**Antoni Bonner**, *lulista* i expresident del GOB, amb record del perfil «Antoni Bonner, un lulista mallorquí de Nova York» de *Pere Antoni Pons* (Anciola Edicions) • Declaracions de **Pep Suasi** sobre haver «picat molta pedra» per normalitzar el *panorama musical* • 40 anys del llibre de **Josep Guia** *És molt senzill, digueu-li Catalunya* • Directe *Aquell arre antifeixista* de **Fermín Muguruza** • **Vaga de metges** i definició de serveis mínims a les Illes Balears • Presentació de **joc d’escrabble mallorquí** com a regal de Nadal • Debat sobre **ports públics sostenibles**, crítica al comandant general que afirma que «l’exèrcit espanyol és el millor del món» i crònica d’un **homenatge a les víctimes del franquisme** • Convocatòria del certamen **L’opi de Formentor** per a estudiants i esmenes de l’**Obra Cultural Balear** a la futura **Universitat Privada de Mallorca** A **VilaWeb** destaquen: • Informe *«Quan la llengua deixa de ser útil»* sobre la **minorització del català** a l’Hospitalet de Llobregat • Debat sobre el **traspàs de Rodalies** • Restriccions d’accés a l’**aeroport del Prat** (només amb bitllet) • Investigació europea a **Google** per entrenar la seva IA amb continguts de mitjans • Ocultació durant dos anys d’un informe que implica **Cospedal** al *cas Kitchen* ### 1.2. Altres mitjans: premsa local i internacional El programa també fa un gir per: • **Mallorca Daily Bulletin** (cos trobat a Es Fogueró, econòmica dels minoristes, fortunes i casos de turisme d’impagats) • **Diario de Mallorca** i **Última Hora** (conflictes urbanístics, tala d’arbres, situació del comerç, saturació turística i memòria d’Antoni Bonner) > Aquest marc informatiu serveix de base per a les entrevistes i el debat posterior, especialment en temes de **llengua, cultura, habitatge i model econòmic**. --- ## 2. La nova etapa de la Revista de Catalunya i «La llengua en joc» ### 2.1. Història i nou rumb editorial Entrevista amb **Frederic Porta**, director de la **Revista de Catalunya**: • Record de la fundació per **Antoni Rovira i Virgili** el 1924, amb una trajectòria marcada per interrupcions i represes lligades a la història dels *Països Catalans*. • Nova etapa basada en **monogràfics temàtics** en lloc de números dispersos: - Cada número és com un *«llibre blanc»* sobre un tema - Estructura: anàlisi general, **dossier acadèmic indexat**, perspectiva històrica, comparació internacional i **secció d’acció** ### 2.2. «La llengua en joc»: diagnòstic i receptes El primer número de la nova etapa és **«La llengua en joc»**, dedicat al *català*: • Inclou: - Anàlisi històrica de la situació de la **llengua catalana** - Dades de l’**Enquesta d’usos lingüístics** - Comparacions amb **Ucraïna, Flandes, Irlanda i Escòcia** - Articles sobre *què es pot fer avui* per **revitalitzar el català** • Orientació clara a **entrar a la polèmica** actual amb **màxim rigor**: - Objectiu: influir en el debat **polític, cultural i fins i tot existencial** sobre la llengua - Vol arribar a **acadèmics**, però també a **associacions, partits polítics i entitats lingüístiques** (per ex. *Plataforma per la Llengua*, que participa en el número) Porta resumeix el diagnòstic així: > «El diagnòstic és dur, però hi ha receptes per sortir-se’n. No som un malalt terminal.» • Hi ha **dades alarmants**, però també **motius per a l’optimisme**: - Cap territori dels *Països Catalans* presenta una situació «afalagadora» - Exemples positius com **Andorra**, amb polítiques lingüístiques actives ### 2.3. Distribució i projecció • Es ven per **subscripció**, a **llibreries concretes** i per internet. • Volen fer presentacions arreu del territori: **Barcelona (ja feta a Ona)**, Perpinyà, Palma i València. • A Mallorca es preveu presentació aviat; es menciona la llibreria **Quart Creixent** com a possible punt de venda. • Periodicitat **trimestral**: tres mesos per **fer circular el debat** sobre cada tema i preparar el següent número. ### 2.4. Proper número: el franquisme 50 anys després El següent monogràfic estarà dedicat al **franquisme** coincidint amb els 50 anys de la fi de la dictadura: • Vol abordar **qüestions poc explorades** per la historiografia i el gran públic: - *Trauma històric* i impacte psicològic de la dictadura i la guerra en la societat catalana, inclosa la gent que no la va viure directament - Anàlisi de la *cultura oficial* del franquisme - Dimensió *colonial* del règim • Intenció: **obrir nous horitzons de recerca i de debat públic**. --- ## 3. Pitjorines: música popular, empoderament i precarietat ### 3.1. Qui són i com neix el projecte Entrevista extensa amb **Rosa García** i **Sílvia Reixac**, membres de **Pitjorines**, dins la secció musical **«Això és vida»** (episodi 86): • Grup format inicialment per diverses joves **músics**: - Es mencionen noms com *Maria Antònia Gili*, *Naina Tremolles*, *Maria Drover*, *Sineid Cormican*, *Carmela Christos*, *Massey Jara*, *Bel Miquel* i la nova incorporació **Bea Torres** (viola). • Tres anys de trajectòria **trepidant**, amb canvis orgànics a la formació. • Inici modest (primers concerts el 2023) i creixement ràpid: l’estiu següent multipliquen actuacions arran de la bona rebuda del públic. > «Només podem estar agraïdes a la gent que mos escolta, que mos recolza, que ve als nostres concerts.» ### 3.2. Estil musical i procés creatiu Pitjorines fan **música popular revisitada**: • Punt de partida: **cançons populars mallorquines** apreses des de petites • Aporten influències diverses: - *Clàssic / conservatori* - *Jazz* - *Folk* i música tradicional • Els **arranjaments són col·lectius**, no hi ha un lideratge únic: - Cada membre aporta idees, d’aquí que les cançons **no sonin totes igual** - Treballen de manera gairebé *assembleària* tant en la música com en les decisions internes Sobre temes propis: • No tenen un pla rígid: si sorgeix una bona idea, la proven; si funciona, la graven o la fan en directe. • Són obertes a **experimentar** sense encotillar el projecte. ### 3.3. Directes, improvisació i connexió amb el públic • Els concerts són **altament interactius**, amb molta **improvisació** i adaptació al tipus de públic: - Diferències notables entre actuacions a Mallorca i a Catalunya - Busquen que cada concert tingui quelcom distint per **no avorrir-se** ni elles ni el públic • El directe és el seu **territori natural** i condiciona la manera de **gravar**: - Prioritzen captures tipus *«so de directe»* i sessions intenses de pocs dies totes plegades. ### 3.4. Gravacions i estratègia discogràfica • Han publicat: - Un **primer disc** precedit per dos *singles* - Un **EP de Nadal**, també amb lògica de single previ • No funcionen amb el model clàssic de «tancar-se un mes a l’estudi» sinó amb blocs curts molt intensius. • Plans immediats: entrar aviat a estudi per gravar **cançons noves** i llançar disc a mitjan 2026, lligat a **gira d’estiu**. ### 3.5. Gestió del grup, calendari i prioritzacions • Amb vuit membres és **complexíssim** coordinar calendaris: - Necessiten molta **antelació** per acceptar bolos - Totes tenen altres feines i sovint **més d’un projecte musical** • Tot i així, ara mateix **prioritzen Pitjorines** per motius tant professionals com afectius: > «Pitjorines també és un grup d’amigues i al final te fa ganes tocar amb les teves amigues.» ### 3.6. Estètica i posada en escena • L’estètica escènica és part central de la seva identitat: - Cada membre manté el **propi estil** (des de looks més tradicionals fins a altres més moderns o *rebusillo*) - Alhora, hi ha una **paleta comuna de colors i referències** entre allò antic i allò modern • Treball coordinat amb **Marga Salleras** i **Bàrbara Nicolau**, que les ajuden a dissenyar la imatge sense sacrificar la comoditat ni la personalitat de cadascuna. ### 3.7. Escena musical mallorquina i precarietat Les dues ofereixen una **radiografia matisada** del *món musical* a Mallorca: **Rosa García**: • Veu un **ressorgiment** de l’escena mallorquina: - Cada any surten **més discos** i de gèneres molt diversos (música tradicional recuperada, música urbana, tecno, pop, rock…) - Destaquen la creixent **presència de dones** en projectes potents, que canvia el relat social. **Sílvia Reixac**: • Subratlla la **precarietat cultural**: - És fàcil gravar discs des de casa, però és molt difícil trobar **concerts ben remunerats** - Molts músics depenen de **grups de versions** o altres feines per sobreviure - Falten **sales** i espais per música en directe; moltes verbenes substitueixen grups per DJs > «Molt sovint mos omplim la boca que tot està molt bé, però músic per músic, tots tenen moltes feines.» ### 3.8. Dones, micromasclismes i referents Pitjorines són presentades com a **exemple d’empoderament** femení en cultura i música. La conversa aborda: • **Micromasclismes** i situacions incòmodes: - Comentaris masclistes al backstage - Homes del públic que les sexualitzen o els exigeixen contacte físic • El pes de la **quota femenina** en festivals i programacions: - Temor de ser contractades «per fer quota» més que per la música - Cartells on «elles soles» omplen tota la quota de dones • Falta històrica de **referents femenins** en la música, sobretot en instruments com contrabaix, percussió o xeremies. Malgrat tot, veuen avenços clars en **visibilitat de les dones** i celebren el paper de referents que ara elles mateixes assumeixen: > «És molt emocionant veure nines petites jugant a ser Pitjorines amb instruments de joguina.» ### 3.9. Relació amb la Rondalla Mallorquina i Blau • Col·laboren amb **Blau Produccions** per donar nova vida als enregistraments antics de la **Rondalla Mallorquina**: - *Remasterització* dels cassets de fa 40 anys - Aporten **petites intervencions parlades** en format Podcast: context històric, explicació de vocabulari, etc. • Busquen fer **un pas endavant** en la tradició, en la línia de la seva revisió de la música popular. --- ## 4. Habitatge i política: entrevista amb Ferran Rosa (Més per Mallorca) ### 4.1. Crítica al «pla de xoc» del Govern **Ferran Rosa**, diputat de **Més per Mallorca**, analitza el pla d’habitatge del Govern balear: • Considera que **no és un autèntic pla de xoc** perquè: - No afronta la situació **d’emergència habitacional** actual - Es centra en **construir més** a llarg termini però ignora el present • Recorda que a les Illes **un 30% dels habitatges** són **segones residències o lloguers turístics**: - Construir més, sense regular, no resol el problema estructural Critica també l’augment de l’**hipoteca jove** al 100%: > Hipotecar-se pel 100% del valor implica quotes igualment inassumibles amb els sous actuals. ### 4.2. Propostes fiscals i regulació del mercat Rosa defensa un paquet de mesures, inspirades en altres països europeus: • **Fiscalitat diferenciada**: - Menys impostos si t’empadrones a l’habitatge que compres (ús com a residència habitual) - Més impostos si compres per llogar o revendre en pocs anys - Models semblants ja existeixen als **Països Baixos** o **Bèlgica** • **Desgravacions fiscals en lloc d’ajudes directes al lloguer**: - Les ajudes actuals tributen a l’IRPF i arriben tard - Una desgravació seria **automàtica i universal** per a qui compleixi requisits • **Prestació per a persones en llista del parc públic**: - Hi ha unes **10.000 persones** que esperen un pis de **Sibavi** i compleixen requisits - Proposa una **prestació econòmica equivalent** al lloguer social, seguint l’exemple de les places de residència d’avis ### 4.3. Topall de preus i paper dels ajuntaments Sobre la **limitació de preus del lloguer**: • La veu com una **mesura temporal** però necessària mentre es despleguen altres reformes: - Retirar lloguer turístic del mercat residencial - Reconvertir segones residències infrautilitzades • Critica que el govern **no vulgui aplicar topalls** a tot Balears ni permeti que **els ajuntaments** decideixin fer-ho en el seu municipi. • Cita l’exemple de **Galícia**, on el PP permet que ciutats com la Corunya limitin els lloguers. Per Rosa, és inacceptable que es puguin **treure pisos del mercat** només per maximitzar rendiments en un context d’**emergència habitacional**: > «Si hem declarat emergència habitacional, no és legítim retirar habitatges del mercat només per guanyar-hi més.» ### 4.4. Crítica global al model i al drenatge social • Insisteix que l’habitatge no pot ser un **actiu financer segur i sempre creixent** a costa de la resta de la societat. • Els salaris destinats a lloguer i hipoteques **empobreixen el conjunt** i dificulten que professionals vulguin venir o quedar-se a Balears. • Reivindica un **canvi de model** on l’habitatge sigui sobretot **dret i ús residencial**, no camp d’especulació. --- ## 5. Periodisme, dones i política: conversa amb Empar Bosch ### 5.1. Trajectòria híbrida: periodisme i recerca Entrevista amb **Empar Bosch**, periodista, investigadora i escriptora: • Explica el seu pas de **magisteri** al **periodisme** (diari *Última Hora* amb 18 anys) i finalment a la **investigació històrica contemporània**. • Reivindica la **continuïtat** entre fer periodisme i fer recerca en història contemporània: > «Fer recerca històrica contemporània s’assembla moltíssim a fer periodisme.» • Forma part d’un grup d’investigació a la universitat, amb projecció **nacional i internacional**. ### 5.2. Les primeres dones periodistes a Mallorca Bosch reconeix el deute amb les **pioneres** del periodisme mallorquí: • A **Diari de Mallorca**: *Maria Victòria de Llà* • A **Última Hora**: *Gina Garcías* Aquestes dones: • Van obrir camí en unes **redaccions fortament masculinitzades** • Van introduir **temes socials i quotidians** als mitjans: - Incorporació de les dones al mercat laboral - Mancança d’escoles bressol - Xoc entre feines de cura i feina remunerada Abans, els diaris estaven centrats en **política** i **esports**, pensats per a un públic **masculí**. ### 5.3. Dones als mitjans avui: avanços i sostres de vidre Bosch constata avenços, però també grans **asimetries**: • Creixement de la presència de dones a les **plantilles** des dels anys 90 (més del 50% en alguns casos) • Però molt **poca presència en càrrecs de direcció** i presa de decisions Exemple: a la radiotelevisió pública **IB3**: • Tots els càrrecs principals (ràdio, TV, digitials, direcció general) són **homes**. > «No em fareu creure que no hi ha cap dona amb les mateixes competències que aquests homes.» També descriu el **biaix estètic**: • A televisió, s’avaluava (i sovint encara) **l’aspecte físic** de les dones • A ràdio, el valor era la **veu** ### 5.4. Per què costa trobar dones tertulianes i opinadores? Bosch apunta dos grans factors: 1. **Càrrega de cures** i planificació domèstica que recau sobretot en dones: - Per anar a una tertúlia, moltes han d’organitzar prèviament *qui recull criatures, qui cuina, qui cuida avis…* 2. **Por a l’exposició pública** per una socialització que les ha encoratjat a **callar més** en l’espai públic: - Les dones són més criticades per l’aspecte, la veu, la roba o el to ### 5.5. Primeres dones diputades a les Illes Balears Com a investigadora, Bosch treballa amb el grup de recerca de dones (amb **Elisabeth Ripoll** i **Marina Castillo**, beca *Clara Hammer*) estudiant les **primeres diputades** del Parlament balear: • A la **primera legislatura** només hi ha **tres dones**: - **Cati Canyelles (Tansey)** - **Maria Antònia Munar** - Una tercera diputada del PSOE que Bosch no recorda al moment (posa de manifest també la manca de documentació accessible) Dificultats: • Poquíssima presència en llibres i estudis • Cal recórrer sovint a **hemeroteques** per reconstruir les seves trajectòries ### 5.6. Participació política de les dones: paritat i estil Bosch defensa que les **quotes i llistes cremalleres** han estat útils: • Sense mesures obligatòries, les dones continuaven infrarepresentades als espais de decisió • Remarca el canvi: de la foto inicial del Parlament amb tres dones a **presidentes** com **Francina Armengol** i **Marga Prohens**, a més de moltes batlesses. Sobre si les dones «fan una política diferent»: • Creu que és més una qüestió **individual** que no de gènere, • Tot i això, observa que sovint les dones són **més dialogants** i orientades a **temes socials**, i menys inclinades a la *violència verbal*. ### 5.7. Literatura, periodisme i projectes futurs Recomanacions literàries de Bosch: • Autores mallorquines actuals: **Maria Escalas** i **Anna Maria Muñoz Dora** (relats vius, bon català, temàtiques variades) • Autores internacionals: **Rachel Cusk** i **Deborah Levy**, que escriuen sobre qüestions generacionals i de gènere. Projecte de recerca en marxa: > Nova tesi doctoral en Filologia sobre **dones periodistes escriptores** i com la realitat que tracten als mitjans es trasllada a la seva **ficció literària**. --- ## 6. Anàlisi econòmica i geopolítica amb Joan Mir ### 6.1. Comerç local, grans superfícies i turisme **Joan Mir** aporta una visió econòmica sobre: • **Proliferació de grans superfícies** comercials a Mallorca: - Atribueix la seva força a **estratègies agressives de preus** (venda a pèrdues puntual, promocions, etc.) - Aquestes pràctiques atreuen clients que després fan compres molt més grosses • Recorda que la desaparició del **petit comerç** va començar molt abans en països com **França**, i que Mallorca ha viscut aquest procés més tard però de manera similar. ### 6.2. Cost de la vida, salaris i drenatge fiscal Mir respon a la pregunta de «qui guanya» amb l’encariment generalitzat: • Una part dels beneficis va a **propietaris** (lloguers, rendes immobiliàries) • Una altra part molt important es perd en el **drenatge fiscal** cap a l’Estat: - El **PIB balear** creix, però el **nivell de vida** no l’acompanya - La clau és la **renda disponible** després d’impostos i dèficit fiscal Compara amb **Suïssa**: • Allà els preus són més alts, però també ho són els **sous (3.000–4.000€)**, de manera que no hi ha la mateixa sensació de crisi. ### 6.3. Insularitat, mercats petits i agricultura Mir subratlla condicions específiques de les Illes: • **Costos de transport** elevats (camions, vaixells, doble trajecte) que encarien totes les mercaderies • Mercat **petit** i encara més reduït a illes com Eivissa, on la falta de competència dóna **monopolis de facto** • Progressiva **desaparició de pagesos** i minva de l’agricultura en el PIB i en la població activa Planteja que, quan el mercat no dona solucions, és legítim recórrer a la **planificació pública**: • Subvencionar la **producció local** perquè pugui oferir preus assumibles • Considerar-ho més com una **mesura social** que no com una distorsió inacceptable del mercat ### 6.4. Geopolítica: Europa, Trump i la guerra d’Ucraïna Mir analitza un document estratègic dels EUA sota l’òrbita de **Donald Trump**: • Trump veu el risc que Europa **«desaparegui civilitzacionalment»** en 20–40 anys: - Entén Europa com una civilització de **blancs cristians i imperialistes** - Culpa d’aquesta suposada desaparició sobretot la **immigració** • Defensa una **Europa fragmentada** en estats nacionals forts, en comptes d’una **Unió Europea integrada**: - Això li facilitaria tractar bilateralment amb cadascun segons interessos i aliances - Anima directament a donar suport a **partits secessionistes i d’extrema dreta** que volen destruir la UE Segons Mir: • Això hauria de ser un **toc d’alerta** perquè Europa acceleri la seva **integració política i militar**. • Però hi ha dificultats: manca de voluntat per cedir sobirania i **desmantellament** del poder militar europeu des de la fi de la Guerra Freda. Sobre **Ucraïna**: • Considera que la seva defensa és clau per al futur d’Europa: - Si Ucraïna cau, Rússia estarà a les **fronteres directes** de la UE • Europa ha de reforçar-se en àrees com: - **Armada pròpia** - **Sistemes de satèl·lits i intel·ligència** (avui depèn massa dels EUA i de xarxes com les d’Elon Musk) - Capacitat de **fabricació de drons** i tecnologies de guerra moderna També observa com alguns partits d’extrema dreta **moderen el discurs** quan toquen poder (cas **Meloni** a Itàlia), però mantenint posicions molt dures en immigració i altres camps. ### 6.5. França i l’ascens de l’extrema dreta Mir comenta el cas francès: • Enquestes que donen al **Rassemblement National** (Marine Le Pen) resultats de **35–37%** en primera volta • La dreta clàssica (**LR**) abandona la idea de línies vermelles i està disposada a **pactar** amb Le Pen en determinats escenaris • El món empresarial i mediàtic comença a **normalitzar** l’extrema dreta Malgrat tot, Mir espera que un cop al poder es vegin obligats a **governar dins dels límits democràtics**, com en el cas Meloni, tot i advertir dels perills estructurals que això comporta. --- ## 7. Suport als mitjans en català i cloenda L’episodi reforça constantment la idea de **suport als mitjans independents en català**: • Crida a associar-se a **Ona Mediterrània** (convertir-se en *soci*) • Recordatori del paper de **Diari de Balears** i altres mitjans com a espais d’informació **lliure i independent** La jornada es tanca amb: • Recordatoris de la graella de la ràdio (Crepuscle a *VIDA*, Bon Dia i Bona Vida l’endemà) • Música final, inclosa una peça amb barreja de **rap, crítica social i català**, i cançons de **Pitjorines**. --- ## Idees clau de l’episodi ### Llengua i cultura • **Revista de Catalunya** inicia una etapa de **monogràfics rigorosos** sobre grans temes (llengua, franquisme) amb voluntat d’incidir en el **debat polític i social**. • El català es troba en una situació **greu però no terminal**; hi ha **receptes** i exemples internacionals per revertir la minorització. ### Música i gènere • **Pitjorines** exemplifiquen: - La **força de la música popular revisitada** - L’autoorganització col·lectiva i assembleària - La combinació de **visibilitat de les dones** i denúncia de la **precarietat cultural** ### Habitatge i model econòmic • L’habitatge a Balears és una **emergència social** amb arrels en: - Especulació immobiliària - Segones residències i lloguer turístic massiu - Drenatge fiscal i salaris baixos • Es proposen mesures **fiscals, reguladores i socials** que van més enllà de construir més pisos. ### Dones i poder • Les dones han estat **clau** en renovar tant el **periodisme** com la **política**, però encara hi ha **sostres de vidre** evidents en direccions de mitjans i estructures institucionals. ### Geopolítica • Europa es juga molt en la **guerra d’Ucraïna** i en l’auge de l’extrema dreta interna i externa. • Caldria una resposta europea **més unida i assertiva** davant els projectes de **fragmentació i reimperialització** impulsats des de fora (Trump, Rússia) i des de dins (partits d’extrema dreta).

['Ona Mediterrània', 'Bon Dia i Bona Vida', 'llengua catalana', 'Revista de Catalunya', 'La llengua en joc', 'franquisme', 'habitatge', 'emergència habitacional', 'Més per Mallorca', 'Ferran Rosa', 'Pitjorines', 'música popular', 'dones i cultura', 'micromasclismes', 'precarietat cultural', 'periodisme', 'dones periodistes', 'Empar Bosch', 'política balear', 'Diari de Balears', 'VilaWeb', 'Ucraïna', 'extrema dreta europea', 'Trump', 'Rassemblement National', 'economia balear', 'turisme', 'insularitat']