Els seus fills li diran quan mirin enrere que ell no hi era. Li recordaran que tot el que els queda ja més els queda. Els seus fills li diran quan mirin enrere
tot el que els queda, ja res els queda.
Vaig misèria, vaig fam, poc peix i molt tant, ma família es plorant. Primer et salva un banc, veus oli i ell sang, menjant plata i tu fang, promeses faran d'erenca i mai quan. Persones empobrides, malides que no curen.
Perduren vides que supliquen, portes d'altres vives, miren a un exili que no arriba. Vaig una vida de misèria i no ho entenc, ara tenc ràbia és el que sent, mil paraules plenes de sofriment, d'un crit es vent, de tanta gent. Vaig una vida de misèria i no ho entenc, ara tenc ràbia és el que sent,
Fins demà! Fins demà! Fins demà!
Veig abús i estat, policia i autoritat. Plau sempre està créixer en presó, en llibertat. Ja no gira el món, aquí tot està aturat. I si gires del revés, torna a viure en un passat. Neus que contaminen, corbates dictaminen, persones d'agomina, disfressades en mentides. Sistema d'opressió només toleren un col·luc.
Faig una vida de misèria i no ho entenc, però ara tinc ràbia és el que sent. Mil paraules plenes de sofriment, d'un crit es vent de tanta gent. Faig una vida de misèria i no ho entenc, però ara tinc ràbia és el que sent.
Ai, ai, moara, no ho entenc, qui mata per doblers, qui mata per ser més. Ai, ai, moara, no ho entenc, que aquí tot és d'interès, tot va de revés. Ai, ai, moara, no ho entenc, qui mata per doblers, qui mata per ser més. Ai, ai, moara, no ho entenc, qui mata per doblers, qui mata per ser més.
Vaig néixer abans d'hora, no em suportava la incubadora Curiositat aprobadora, em va portar a sortir allà fora Quan ja no són hora, rapejant fotafaroles, rejoles per tarimes Shows inèdits que t'animen com se'ls ha dels espaguetis Tètric a les circumstàncies quan trec mèrits els de qui són descendències que la city em torna histèric Preterics de tempestes, semblen crònics, reventen paciències Anem de boli, tancada revolta, rap al boli que afirma el meu nom
recorden igual que en Badilio Messi quan te n'hi ha dinou, em sento un dinosaure trencant l'ou, naixent de nou amb aquest flow, sortint del pou, trobadors mai tenim prou, cou amb brous, pulits i fan sonar els brustous, em cago en Déu, alçoe la veu, escrivint un dijous, el full m'ho fa dir suau, pacto la pau amb el cacau que porto dintre meu. Dona el sol un dijous, faig de la plaça el meu caos, triporant de nou la nau, alcem el vol sense ser aus.
Queixin t'haixit dísnic suau, no els tindic ni sisplau Cada xou és únic, el públic tria si val Nova entrega del cereal, amb més condiment Hi ha tradebas i els ingredients, el brou es cou a foc lent Aquí al màxim alicient, és estimular la ment Volies contingut contundent, doncs aquí et tens Per què anem fent, mantenint el nivell
Redacta l'acta no és qui s'ha deixat la pell. Amb el diable més d'un pacte sense cartes ni segells. Aquí ens caguem en carques, no esculquem els seus consells. Se'ns caurà el cabell i ens farem vell per molt que no ens agradi. Seguirem fent xibarri per fer més a mi el calvari. Pulim el vocabulari perquè acabis entenent que el temps mai perdona i menys quan sap que el vas per fèl. Ritmes diferents, som conscients que ens condiciona. Odiem el president i a qui no es posiciona. Són escrits com a teràpia, com a crits de la gàbia. Dels dissabtes a que la resta ens quedà. Sons com una
Tàpia, estàs amb àvia i no respectes res. Au, va, cometent els problemes quan el tens sobre la taula. I vaja, cuinem a foc lenta amb constant cocció i donem el 100% si ho demana l'ocasió. I si no, que se'n vagin a pastar a la merda.
Tenim una altra jerga, una manera d'entendre de no competència. No és la manera certera, però tenim consciència. A voltes massa patics i a vegades no. Hi ha cops que estic de matis fent uns pris a l'habitació. Però estic tranquil, no tinc massa més opció que treure el que tinc dins per evitar una explosió. Agafant el gol i entre la setmana.
Fins demà!
Física, música, medicina. El veïnat m'escolta fent teràpia. Estic fent rimes, estic fent rimes. Agafant el boli entre setmana. La base emmolesta l'astresina.
Escoltes, bon dia i bona vida, el programa matinal d'Ona Mediterrània.
I el bon dia i bona vida d'aquest dimarts 9 de desembre de 2025, tot d'una, vos actualitzarem les notícies del diari de Balears i també de Vila Web. A continuació, connectarem amb en Frederic Porta, ell és el director de la revista de Catalunya, que ensata una nova etapa i ho fa amb un monogràfic dedicat a la llengua catalana.
També escoltarem una entrevista amb dues components del grup Pitjorines. Repassarem notícies, entrevistarem en Ferran Rosa, de Més per Mallorca, escoltarem l'entrevista en en Pare Bosch i tindrem en Joan Mir, que ens acompanyarà en els estudis per analitzar l'actualitat de tot aquest llarg cap de setmana que
Tot això i moltíssimes coses més aquí, el bon dia i bona vida, un bon dia i bona vida, que ara mateix ja vos actualitza les notícies.
Bon dia i bona vida, dona Mediterrània, repassant l'actualitat de la mà del diari de Balears.
I a Diari de Balears, la notícia més destacada diu que Sotervís subhasta aquest dimarts, és a dir, avui, la carta portolana més antiga del mallorquí Pere Rossell. Tota la informació en aquesta peça, en exclusiva de Diari de Balears,
També destacàvem en l'àmbit de l'obituari que aquest cap de setmana ahir ha mort l'Ulista i expresident del GOP, Antoni Bonner. També el diari de Balears vos ofereix un perfil, una semblança,
que va fer Pere Antoni Pons, d'Antoni Bonner, titulada «Antoni Bonner, un lulista mallorquí de Nova York», que és un dels de vuit perfils que formen part del llibre, un arxipèleg radiant de Pere Antoni Pons, publicat el 2019,
per l'editorial Anciola. Diari de Balears també recull diverses notes de condol per la mort de l'olista Bonner. Més qüestions. Pep Suasi, hem picat molta pedra per normalitzar el panorama musical.
Teniu un vídeo en la seva entrevista. I des de Diari de Balears també declaracions d'en Josep Guia, matemàtic, filòleg, històric, independentista, que parla dels 40 anys del seu llibre. És molt senzill, digueu-li Catalunya. L'Espanyolada hi va reaccionar amb temor. L'independentisme amb acceptació majoritària.
També destaca el diari de Balears que Fermín Moroza publica Aquell arre antifeixista, un directe gravat en el seu concert de Madrid que culmina la celebració de 40 anys de trajectòria. En clau estatal, els metges faran vaga des d'aquest dimarts, també a les Balears. El govern estableix els serveis mínims per la vaga de personal sanitari i mèdic.
i atenció també perquè joc de paraules, el joc d'escrabble mallorquí, un bon regal per Nadal, i és que des de Manacó s'han organitzat per cobrir la manca d'oferta que hi ha sobre aquest joc, ja que l'empresa espanyola que fa aquests jocs en català sembla que els fan contagotes.
Més aposta per ports públics sostenibles i accessibles per a tothom. I també destaca el diari de Balears que el comandant general de les Balears diu que l'exèrcit espanyol és el millor del món.
tot i que ha perdut totes les guerres dels darrers 300 anys. Més exigeix aturar el projecte de Sontous perquè vulnera el dret a la intimitat dels infants que hi puguin ser atesos. També destaca diari de Balears, magnífica escenificació d'Obi de Beta, teatre del Molí a la Cabaneta.
i homenatge a l'arò als assassinats pel franquisme. També destaca en el diari de Balears que s'ha convocat el certamen l'opí de formentor obert als alumnes d'ESO i de batxillerat de les Balears.
Finalment destacant que l'Obre Cultural Balear ha presentat esmenes a la proposició de llei de creació de la Universitat Privada de Mallorca. Entre aquestes esmenes hi ha el fet que des de l'Obre Cultural se considera que no s'hauria de dir Universitat de Mallorca, una universitat privada venguda de fora.
Vila Web mos ofereix en primer lloc una peça titulada Quan la llengua deixa de ser útil, la minorització alarmant del català a l'Hospitalet del Llobregat.
També destaca el mapa de les zones de baixes emissions, totes les ciutats afectades, les aplicacions i les excepcions. També destaca VilaWeb, a Liot.
parteix amb un avantatge clar en les eleccions de Perpinyà, segons un sondatge de l'IFOP i en clau internacional. Selenski remarca que Ucraïna no cedirà territoris a Rússia després de reunir-se amb els aliats europeus.
Totes aquestes notícies, i moltíssimes més, les trobareu a vilagüep.cat. Tornem ara a la coberta de Diari de Balears. Hi teniu moltíssimes notícies i peces...
diverses, i ara volen destacar els articles d'opinió que actualment estan en portada. Per exemple, els d'en David Roger, Valors en recessió. Els d'en Joan Lledonet, Espanya i el món es troben farcits d'injustícies. Rafel Borràs, Cultura per turistificar versus cultura pel procomú ecosocial.
Lila Tomàs Gaza, ben present, i Joan Vicenç Lillo, a Lluçó, és ETA. També destacam la secció de Palma Suïts d'en Àngel Tarrón, que ens ofereix l'article titulat El ballons de la creativitat. Tots aquests...
Arguments, tant d'informació com d'opinió, els podeu trobar a dbalears.cat. M'on anem ja a l'entrevista d'avui. Bon dia i bona vida. Començam l'entrevista.
Fins demà!
Fins demà!
Som el Bon Dia i Bona Vida, dona Mediterrània. És el moment de parlar-vos de la revista de Catalunya, que ha obert una nova etapa amb un número íntegrament dedicat a la llengua en joc. Parlam amb el seu director, en Frederic Porta. Frederic, molt bon dia.
Molt bon dia. En primer lloc, per la gent que pot ser ara mateix no situï la capçalera, estan parlant d'una capçalera històrica que ha tingut diverses etapes, no és així?
Sí, és una revista que va fundar l'historiador i polític Antoni Rovira i Virgili a l'estiu de 1924 i ha passat totes les vicissituds que et puguis imaginar, que són les mateixes que ha passat a Catalunya i als països catalans. Ha tingut interrupcions, represes...
moltes diverses etapes Bé, nosaltres bàsicament coneixíem la darrera etapa que tenia, diguem solia tenir un dossier per dir-ho d'alguna manera i després diverses seccions, etc. Com és aquesta nova etapa?
Doncs el que hem volgut fer és adaptar la revista a un nou temps i fer-la més aviat de temes concrets. Abans la revista publicava números en què es concentraven coses que potser no tenien a veure les unes amb les altres, hi havia articles de tot tipus, i ara fem monogràfics. Agafem un tema i el que fem és una mena de llibre blanc
sobre la qüestió. Si agafem els principals autors, intentem que sigui transversal i que hi hagi una explicació del tema en si, un dossier indexat per aprofundir acadèmicament, una perspectiva històrica, una mirada a com funciona o com altres països tracten el tema i després una secció dedicada a l'acció. En aquest cas, a la llengua, doncs, tenim...
una anàlisi de la situació històrica de la llengua catalana, dades de l'enquesta d'usos lingüístics, per exemple, una comparació amb la situació de la llengua a Ucraïna, a Flandes, a Irlanda i a Escòcia, i després tot d'articles sobre què podem fer per revitalitzar el català avui.
Vareu fer una presentació a la llibreria Ona de Barcelona. A partir d'aquí, la idea és anar fent presentacions i també quina distribució tendrà. És a dir, bàsicament funcionarà per subscripcions o també es podrà trobar diversos... Hi ha llibreries que la tenen, que la demanen i que la venen. Es pot comprar per internet al nostre web.
I la idea és una mica que els diversos autors vagin fent presentacions com considerin arreu dels països catalans. I els coordinadors i jo mateix com a director en tenim pensat fer-ne una a Perpinyà, una altra Palma i una altra València. La llengua en joc és el primer número d'aquesta nova etapa. Tenia lògica, diguem, no?, que començar per sa llengua en aquests moments?
Sí, o sigui, és un tema... El que vol fer la Revista de Catalunya a partir d'ara és entrar a la polèmica i els temes d'actualitat i visitar-los d'alguna manera des del màxim rigor i que millor que la llengua.
que és fonamental per l'identitat catalana, començar aquesta nova etapa de replantejament de la revista abordant un dels temes clau dels propers anys a nivell polític, cultural, jo crec que és existencial fins i tot. Has dit que hi haurà una part indexada de la revista, per tant això vol dir que pot ser atractiu publicar-hi per estudiosos i per professors universitaris, etcètera, no?
Hi ha la part més substància, més densa del número, és aquest dossier indexat que és per acadèmics, que es pot citar, que contribueix al currículum i que està orientat a que el debat universitari i el debat acadèmic tingui noves perspectives. No sé si m'ho has dit, quina periodicitat tindrà?
trimestral. Per tant, se tracta d'això, de publicar un número durant tres mesos a promoure debats sobre aquella qüestió, a promoure presentacions, etc. en debats i ja mentre estan preparar els següents.
Exacte. La idea és anar publicant sobre els principals temes i aprofitar els tres següents mesos que surti per anar fent promoció i intentar que altres mitjans i altres persones en parlin, que arribi a tots els interessats.
En aquest cas, no només demolingüistes o filòlegs, sinó que arribi també a les diferents associacions i als partits polítics que han d'emprendre una acció per la llengua. Ens hem posat en contacte amb tots els partits. Plataforma per la Llengua participa del número 1,
Per tant, la idea és una mica que en aquest temps arribi a tothom, ho puguem fer conèixer als individus i a les associacions i redirigir el debat i l'actuació o l'acció a favor de la llengua. A Mallorca ja es pot trobar ara o han d'esperar que es faci la presentació, que crec que serà aviat de totes maneres?
Jo crec que hi ha una llibreria a Mallorca que va ser. Quart creixent, pot ser?
Sí, podria ser. En qualsevol cas, es pot comprar per internet i tenim intenció les properes setmanes de fer una presentació palma, per tant, es podrà comprar aleshores. Llavors ho anunciarem a les xarxes socials. Dues qüestions per acabar. Una centrada en aquest... a la llengua en joc, el dossier. Ses conclusions són positives? Sí.
Jo crec que el que fem és un diagnòstic com qui va al metge i li diu com es troba. Hi ha dades que són per apretar a córrer o per tancar-se a casa i no sortir més i n'hi ha d'altres que conviden a l'optimisme. La situació no és afal·legadora en cap territori dels països catalans però no és el final del món. Hi ha coses que es poden fer i hi ha exemples i hi ha accions que es poden fer
Hi ha exemples que es poden seguir, hi ha altres llengües que han fet bé les coses. Hem entrevistat, per exemple, un polític andorrà que ens explica les mesures que està prenent el govern d'Andorra i és interessant.
Per tant, sí, el diagnòstic és dur, però hi ha receptes per sortir-se'n. No som un malalt terminal. La llengua no està completament perduda. I en qualsevol cas del que es tracta és de llegir totes dòcia. Frederic, en darrera qüestió, no sé si ja, si és també passar una mica, serà de davant el bau, però ja podeu anunciar quin serà el dòcia del pròxim número? Sí.
El següent número és sobre el franquisme, pels 50 anys del final, i explora una sèrie de qüestions que la historiografia encara no coneix o el públic encara no estan estudiades. Per exemple, el trauma històric. Hem portat psicòlegs per parlar de l'impacte que té la dictadura i la guerra encara avui en la psicologia dels catalans, fins i tot els que no la van viure. Parlem d'això, parlem també de la cultura oficial del franquisme, de la dimensió colonial,
Si hi ha tot un seguit amb els principals experts, la intenció d'obrir el debat i la recerca en els horitzons. Interessantíssim. Idò, Frederic, de totes maneres, la nostra audiència la mantendrem informada de quan se farà la presentació aquí a Mallorca i vos seguirem amb interès. Moltíssimes gràcies. Moltíssimes gràcies a vosaltres per l'entrevista. Gràcies, bon dia. Bon dia.
Bon dia i bona vida amb més continguts, noves veus, més opinions, més anàlisi, però amb la mateixa claredat i contundència de sempre.
Revista L'Estel. Pensament, cultura i territori. Ha arribat a Mallorquia el nou método Slow Dendistry, de la mà de la doctora Joana Maria Planes Mariano, especialista en pròtesis sobre implants.
Fer odontologia slow no et s'ha pausat, ets dedicar a cada pacient el temps necessari per aconseguir uns resultats excel·lents, segurs i de qualitat. Ja ho sabeu, podeu trobar la clínica dental Planes Mariano a Berenguer de Tornamira número 9, primer-primera. De voler el cor d'inglès de Jaume III i tota la informació a la web planesmarianodental.com i també al telèfon 654 04 1351.
La nostra feina és la vostra qualitat de vida i un vell somriure. Vos hi esperam. Aigua dolça per a gent salada, a la vostra oficina o a casa. Tres Globs és un projecte d'emprenedoria social de tres salut mental. Aigua de qualitat local i que afavoreix la inserció laboral de persones amb malaltiament.
També podeu telefonar al 971 0901 94 Escoltes Ona Mediterrània gràcies al suport de les persones associades. Ajuda'ns tu també. Associa't. Fes créixer Ona Mediterrània.
Hem comentat la necessitat de l'empoderament de la dona en tots els àmbits. Avui tindrem un exemple d'empoderament en l'àmbit de la cultura i en l'àmbit de la música. Aixervida, començam!
I avui, en l'episodi número 86 d'Això és vida, dedicarem tot l'episodi i tot el programa a parlar de la música, a parlar de les pitjorines que són aquesta realitat musical que aquests dos darrers anys, o ara m'ho explicaran en més detall,
ha irromput amb força l'escena de la música mallorquina. Saludam ja i donam la benvinguda a dues, avui, dues representants de les petjorines, que són Rosa García i Sílvia Reixac. Rosa, Sílvia, molt benvingudes. Moltes gràcies. Gràcies a vosaltres per ser aquí. Vos hauria agradat que avui siguin totes, però suposo que això és difícil. És molt complicat. Fins i tot a l'hora de setjar, suposo que...
Sí, i de reunir molt, sí, sí, totalment. Mem, poden repassar la alineació de les pitjorines? Mem, sí, sí, ho faig bé. Na Maria Antònia Gili? Justament, ho ha deixat. Començà? Començà? No, sí, ara ja només podem anar millor. No, fa un anyet que va deixar el grup ja. Naina Tremolles? Sí. Na Maria Drover? Sí.
la Sinei Cormican, la Carmela Christos, la Massé Jara, i la Bel Miquel.
I altres dues. No hem incorporat ningú més. Sí, hi ha hagut un canvi. Naixent ell també ho vaig deixar fa molt poquet i ara comptam amb la Bea Torres, que toca la viola. Mira, començam-hi per aquí. Per la dificultat que m'imagino que és la gestió d'un grup de gent jove
que clar, que vulguis que no, la vida va generant canvis que a vegades són mal de gestionar o directament impossibles i s'ha de fer canvis, no? Sí, jo crec que com a totes les relacions que hi pot haver
Hi ha mil casuístiques personals, professionals i també per qüestió de distàncies, altres projectes. Al final, la feina de Muzic sí que està molt dispersa. És difícil que hi hagi qualsevol que et demet se dediqui a un projecte en exclusiu. A bé, segur que sí, però és molt habitual que Muzic tinguin diversos projectes que conviuen.
i de vegades qualcun pesa més que els altres o s'han de prendre decisions
que passen per deixar de formar part d'un grup. I en aquest cas, la Maria Antonia i la Xeneid varen prendre aquesta decisió en el seu moment. I és un grup que s'ha transformat ja quasi fa tres anys que rodam. I també és normal. Vull dir, quan varen començar no esperàvem que hi hagués una trajectòria i molt manca o tan llarga. És a dir, que s'ha anat transformant bastant orgànicament. Ha anat mutant. Sí.
3 anys que han estat trepidants perquè realment a vegades hi ha projectes musicals que comencen a donar-se a conèixer partida que ja fa uns quants, més de 4 i de 5
Aleshores, tres anys en què ja de tot d'una s'impacta és molt gran, bé, també diu molt desprojecte i en el mateix temps m'imagino que genera tot això que dèiem ara.
Sí, nosaltres només podem estar agraïdes a la gent que m'ho escolta, que m'ho recolza, que ven els nostres concerts a veure amb mos. I sí que tot ha anat una mica progressiu, no ho vam començar ja en el gener del 2022? 23. 23, perdona.
El 22? No, el 23 sí, sí. Vam començar 100 concerts aquell any. Vam fer un concert en el gener i un altre en el maig. Després aquell estiu vam fer 3-4 concerts i vam començar a veure que a la gent li agradava que teníem una resposta del públic i vam animar a seguir fent el projecte més gran. I sí que aquests darrers estius i els darrers anys sí que vam fer més concerts i tot va rodat per ara.
Vam anar amb un clàssic, eh? Pitjorina. Lota, jove, alegre i felaguera. Tot et sou així. Tot et sou així. Sí. I en grup més, encara. Exacte, per donar en corda. Sí, sí que ho som. Si veus els nostres sopars, quedaries amb espaldres.
Sí, som alegres i som joves per ara, tot s'acaba però per ara ho som i es ve que clar, som 8 persones diferents i cadascú té la seva personalitat però són personalitats que compaginen bé i que ens sumen alegria després també vull fer un comentari sobre l'estètica però anem primer a la música com definiu la música que feis?
M'hem, o sigui, és música popular que m'he escoltat des de petites que mos han ensenyat i simplement em recorregur que té cada una, o sigui, ja de personalitat cada una té, o sigui, és diferent, però a nivell musical també hi ha algunes que venen del món més clàssic, de conservatori, altres de jazz, altres més del món folk,
i és una convergència una mica de tot el que pot aportar cada una. En Pitjorines és la suma de totes, igual que en la música, que jo com a conflueix amb el que acaba sent, i bàsicament són les cançons populars que les feim una mica a la nostra manera. Revisitada, música popular, revisitada. Sí, i clar, com que també els arranjaments són propis i no hi ha una persona que se dediqui a fer exclusivament arranjaments, sinó que entre totes.
se van transformant, aporta una idea que ja per el fet que la porti una té una visió i per això també els nostres arranjaments no sonen tots molt iguals perquè cada una ha posat el seu enfocament.
Clar, jo a vegades he vist grups de música que sabou clarament que hi ha un lideratge i aleshores és un sistema de funcionar, però en el vostre cas és com a assembleari, diguem.
Totalment. Sí, ho intentem. Intentem cada un aportar també. O sigui, tot el grup és una mica aportar cada un el que pot i el que sap fer i que jo vagi rodant. I ens reunim, fem moltes reunions per decidir coses del grup, per organitzar, per anar fent.
i totes tenim el mateix pas a nivell de decisió, cada una té les seves feines però a nivell de decidir coses totes tenim el mateix pas. Connectant amb el que dèiem abans, per ser pitjorina s'ha de prioritzar el projecte pitjorina ara mateix quan sí és? És una bona pregunta.
Nosaltres diria que totes el prioritzem. Però perquè crec que és el que a nivell natural... Perquè és el que surt ara. Sí, exacte. Però també és compatible amb fer altres feines. No, i de fet... De fet, és necessari... No, i també ara vaig en això, és a dir, totes vosaltres, si no el teniu ja, el tendreu, no? Però altres projectes musicals... Primera, perquè segurament només de pitjorines és difícil...
però a part perquè, evidentment, anirà sorgint, no? Clar, no sé, personalment crec que Pitjorines també, a part de ser una feina, és un grup d'amigues i al final te fa ganes tocar amb les teves amigues, passa el gust de fer la feina...
i se dono de forma natural, però totes tenim mil prioritats. Però sí que és veritat que mos esforçam per donar-li lloc i per fer feina amb aquest projecte, saps? Sí, i també intentem anticipar molt les dates, sobretot. Clar, fer de ser buit i juntar calendaris és de la més difícil. Per tant, també si mos ofereixen qualsevol proposta, s'ha de ser amb molta antelació i ja mos reservam aquell dia.
Després parlarem de les directes, parlarem primer de les gravacions. Clar, avui en dia jo ja m'he perdut, ja no sé molt bé com funciona el tema aquest, si s'atreuen discos, si s'atreuen singles, quina és la vostra estratègia, quina és la vostra política?
No entenc. No, ja es tracta. Sí, no, el primer disc, vam treure primer dos singles, un darrere l'altre, que eren dos singles que formaven part del disc. I llavors, al cap de, no sé si era un mes o quinze dies, ja va sortir tot.
I ara... I després vam fer un EP de Nadal, que el vam treure l'any passat. Que va sortir tot. I també una setmana darrere, o sigui, un single primer i després l'altre, alguna cosa així vam fer. I en algun moment hi haurà això de tancar-se en pla un mes o no sé quant de temps i gravar un disc de... El que en vén d'un dia seran 4 o 6 dies. Nosaltres som explosives, en fein tot arreu. Sí, 24 hores.
Bé, 24 no, però 12 sí. Però sí, en principi com que tenim una música que és de directe, prioritzem molt el sòdit de directe, de tocar totes juntes, i...
Com que és difícil trobar-nos a la vegada, reservar 4 o 5 dies per fer-ho tot. I veient les directes. Són directes on evidentment que hi ha tot un plàning, etc. Però que en el mateix temps hi ha bastant d'improvisació i molta connexió amb els públics, les vegades que els he vist. Sí.
Jo crec que també, clar, quan som en el concert responem en el públic que hi ha. Cada públic és diferent. Ara darrerament hem anat bastant a Catalunya i és diferent la resposta allà que aquí, vulguis no, sí que hi ha certes diferències, no són exactament les cançons que tenen més escoltades,
i nosaltres, de manera natural, ens adaptem al públic i també entre nosaltres, cada una, i d'avui ja tenc que dir més així, si he de fer una improvisació, Pentura me sortirà tal dia d'una manera i l'altra d'una altra, i també ser gràcies a nos escoltant i com que ja fa molt i molt de temps que fem aquest concert,
També, vull dir, crec que la gràcia de no avorrir-nos és que cada dia hi trobant qualque cosa té diferent per fer. Perquè si no, ja fa gaire tres anys que toca amb aquestes cançons. Sí, que fa molt d'anys que toca amb el seu instrument i al final és una forma d'expressar-nos que anem canviant una mica concert a concert, perquè és el que ens surt de forma natural.
preparau format gira clàssica diguem i per exemple ara de cara a la propera temporada estau preparant una gira amb tota una sèrie de dates sí o sigui les dates a Mallorca venen com venen
Sempre que poden preveure, ho preveiem, però en pintura d'un mes passat ja me'n surten tres concerts, en pintura me'n surten cinc mesos d'antelació, però sí, ets ideu una mica, anar fent una mica de gira, tancar un disc nou, tornar a començar a gira, anar fent una mica aquesta... I clar, ara aquí ve la qüestió de quan sou més de tres o quatre, que és sortir fora. La insularitat costa moltíssim, no? Sí.
Parlaves que heu fet concerts ja per Catalunya, no sé si les altres illes les heu visitat, no sé si el País Valencià, és a dir, com funciona, necessitaríeu pintura més, ajut a la hora de projectar vos fora de Mallorca?
A nivell econòmic, sí, s'han de pagar un billet d'avió, instruments, exacte, tot. I per ara, així com estem funcionant, estem en mal àngel ment aquí a Mallorca, amb el sostingut a Catalunya i ens van duent una mica.
i entre els que es contracten, les ajudes de CIEB, anar fent-te una mica, així com ho va, equilibris-me. És això, tenint la sort que els sostinguts, sobretot quan anem allà, ja tenen previst que necessitem instruments, no poden dur els contraballs amb l'avió, també tota la percussió no mull cap,
el piano i ens fan el favor de gestionar tot això i ja ho trobem preparat que també és una càrrega de feina enorme que molt lleven. Però sí, és un handicap bastant important. La de Mallorca sí que hem visitat Menorca, Formentera i Eivissa encara no.
I el País Valencià, no ho sé, està a l'aire. S'està col·lant qualque. Ara pensava que, clar, és a dir, Valtos, bàsicament, feix música popular, però hi ha temes que ja gairebé són...
més propis de pitjorines que no? Això per un costat i per l'altre no sé fins a quin punt la idea és anar fent temes propis de pitjorines i com ho fareu això? Qui composa? Composa la intel·ligència col·lectiva?
Realment no tenim res previst, o sigui tan previst, anem fent una mica el que em surt. Ara hem provat de fer alguns arranjaments propis, però no és que una lideri el tema musical, sinó que cada una va fent, ara pensàvem uns temes, ara potser m'agradaria fer una cosa pròpia, la provam de fer, si surt bé la gravam, si no no, o sigui, o la feim al concert només.
També estan disposades a escoltar totes les propostes que tinguem, o sigui que... No només tanquem ni cercem, no sé, com un projecte en concret, saps? Anem fent. És que sí, va sortir així, van començar com a casualitat,
i mos ha estirat el projecte i hem anat fent perquè mos ha agradat molt i com a per inerci però hi va haver un temps en el principi que no mos havíem assegut mai a xerrar de què estàvem fent fins que va haver passat ja molt de temps i vam dir per què no feim una reunió i posàvem en comú les bases del grup perquè era una feina que no s'havia feta
i era molt necessari per veure que la dinàmica es va fer. Abans vols dir que volia parlar de l'estètica perquè per mi és una cosa de les que impacta també, no? Quan veus el grup i veus que cada una té una estètica com molt diferent de l'altra i com el conjunt transmet també una...
un missatge, no?, que és un missatge, això, no?, des de... n'hi ha una o dues en rebusillo, fins a... no sé... És que m'ha anat variant una mica el vestuari. Sí, s'ha anat transformant. Però això, diguem, aquí hi ha una... vull dir, també cadascuna fa el que troba, o hi ha un punt de... també d'estratègia, de voler comunicar alguna cosa. Diria, perquè...
Varen tenir la sort de conèixer la Marga Salles i la Bàrbara Nicolau, que es van ser les que ens van dissenyar un poc la primera gira a partir de quan van treure el disc, i elles ens van saber escoltar molt bé i ens van fer la proposta
definir una línia amb la que anar totes un poc a la una, però respectant la comoditat que se sent còmoda cada una vestint. Una no té ganes d'anar amb rebusillo i l'altra no té ganes de dur falda i l'altra té claríssim que vol dir un jipó. I a partir de tota la informació que li van dir nosaltres, ens van trobar com una paleta de colors,
com a trobar un poc l'antiga i la modernó però cadascuna de la seva manera. Sí, i amb el vestuari també he mutat. Amb aquests 3 anys, ara hem començat. Ha anat mutant tot i evolucionant. I fareu el que ens diguin, aquestes madones.
Vinga, ara m'interessen les opinions per separat de la Rosa i de la Sílvia. Van dues qüestions. La primera, l'escena musical.
cadascuna ve d'on ve i té el bagatge que té i les connexions que té. Quina és la visió panoràmica que tens rosa sobre la escena musical mallorquina? Oien que s'hi vol, però jo crec que és diferent la mallorquina bàsicament.
Jo crec que està ressorgint una escena musical mallorquina. Som bastant optimista jo i pens... Bé, de fet, l'altre dia vam anar a les Enderroc i les estadístiques eren positives, cada any parell que surten més discs i...
bastant variats, també diria, perquè hi ha aquest moviment més en escenar-nos de música tradicional recuperada, que creiem que també ha agafat força darrerament. Hi ha també molta música urbana, tecno, pop, rock, moltíssims estils.
i també amb moltes dones que agafen força i que segueixen amb una carrerassa i això em fa molt contenta perquè veig que la música sempre té un impacte damunt la societat i la música en aquest cas diu que les dones també tenim un paper allà
i crec que podem estar contents que encara el camí està encetat i no està ni molt manco acabat, però que estigui encetat ja és una bona notícia. Sílvia, la teva radiografia. Jo crec que amb aquests 25 anys,
Naturalment, cada any hi ha hagut més discs perquè està més fàcil gravar des de casa. És molt més accessible que surtin discs nous, que hi hagi projectes nous. Ara hi ha moltíssims d'estils, moltíssim de grups de diferents estils d'escenes. El que passa és que és molt difícil fer concerts que estiguin ben remunerats, en bones condicions. Nosaltres no ens podem queixar gens que s'hagués sent així,
que no és fàcil trobar concerts, que la gent vingui a veure, o sigui, clar, hi ha una escena que hi ha molta diversitat, hi ha molts grups nous, el que passa és que ja hi ha hagut un parell d'artistes que ho han dit a diferents rodes de premsa i tal, que no hi ha llocs on tocar, cada pic hi ha millors sales, clar, molt de pic s'aprimen grups de versions, per exemple, les verbenes, no?
que la gent l'ha d'escoltar inclús només DJs, que ja és com uau, sense música en directe. I la meva radiografia és que hi ha molta diversitat, però també és vera que
O sigui que m'ho somplic molt la boca de que tot està molt bé però quan mires músic per músic tots tenen moltes feines, no només se dediquen a tocar, han de tenir al manco un grup de versions per poder guanyar de béns. Molta precarietat en general. Sí, exacte. O sigui, està molt bé perquè és molt fàcil ara poder gravar discs i treure'ls-los. El que passa és que Mallorca és una illa petita i és limitada. O sigui, t'has fet tots els pobles de Silla
La gent ha de voler seguir escoltant i has de poder portar coses noves i que tot flueix i no és tan fàcil a vegades.
I ara comença per tu, Sílvia. Bé, ja ho hem avançat un poc. Tema específic de dones. Problemes, si és que els heu notat, o discriminacions o el que sigui, pas fet de ser dones. Referents que heu pogut tenir.
que malauradament no són tants perquè fins fa molt poc els projectes diguem-ne que formats o liderats per dones eren poquíssims i llavors també un poc si aquest boom que hi ha hagut ara darrerament és fruit d'això d'un procés natural i que ja diguem-ne tendirà a consolidar-se
Són moltes coses, però en el fons és una pregunta. Sí, una pregunta més difícil. No, no, en el fons és... O sigui, crec que sí que ha estat una cosa natural, que no només en la música, sinó en altres aspectes, altres feines de la vida. O sigui, tant d'artistes...
com una oficina o una batlesa i cada pic hi ha més protagonisme de dones però com el que sap greu a vegades que sorprengui és el fet que nosaltres siguem tot dones que a vegades és una mica, ho comentam així entre nosaltres
que no sabem si agradàvem perquè som dones, per la música que fèiem nosaltres el que respectàvem al màxim és el que tocàvem, o sigui, el que transmetàvem com estem nosaltres en un escenari i a vegades sap greu que et contracti només per tenir la subvenció, saps? Per ser quota. Sí, exacte, per ser quota o que veus cartells de festivals
que nosaltres ocupem de tota la quota de dones, no? Però, a veure, o sigui, a veure positivament tot el que passa, o sigui, no sé què més dir. Rosa. La mateixa. Sí.
Jo estic, bé, un poc, és una cosa que hem xerrat molt en el nostre grup. En moltes entrevistes se'm els ha demanat, com així vull dones? I també, vull dir, és molt fàcil girar la pregunta i veure tant de grups només d'homes que mai se'ls ha fet aquesta pregunta, perquè és una cosa tan natural i tan vista que no se qüestiona per res. I això mos fa pensar que encara hi ha molt de camí per fer,
i també contentes de poder fer música, de ser tan ben rebudes i respectades.
però clar que sempre hi ha qualque situació que ens incomoda o que ens fa pensar que hi ha feina. Encara hi ha molt de masclisme en el backstage. Sí, però com per tot.
Sí, te pots trobar situacions o acabar un concert, que vinguin homes de dir-te que bé que ho has fet, me dones un besa, m'ho va passar a un pic. Sí, no m'aniré d'aquí sense un besa d'una altra mallorquina. Però ara el que veiem de referents també, de nosaltres ens emociona molt en els concerts perquè venen, o sigui, tenim...
una diversitat d'edat molt amplia. Tenim nines de 3 anys, dones de 80, i és molt emocionant veure les al·lotes petites que comencen a tocar instruments perquè molts veuen, i recordo una anècdota que hi havia uns pares que ens van dir que les nines, abans de venir al concert, estaven jugant a les pitjorines amb els instruments. Ja són el piano! Exacte, com a vestides de pagesetes amb els instruments de tant, i jo crec que si nosaltres el que podem portar és
que això s'ho vegi, que les minnes comencin a tocar instruments que penduren no estan tan abasades a veure tocar, no?, contra baix, percussió, doncs super bé, o xeremies, vull dir que també el món tradicional és molt d'homes, i això està molt bé i me'n reconforta molt. Abans heu parlat dels Premis en De Roc, quina mirada teniu de muntar els Premis?
que difícil sempre són un reconeixement que són molt bo no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no,
Benvinguts siguin. Sí, perquè ens empenyo a continuar fent això, vull dir, té sentit. A vegades és un reconeixement i a vegades és un esperó també, no? Exacte. A continuar. Sí, sí, sí. Tant pot ser que ens obri qualsevol porta i deixar-te qualsevol que no ens coneixia
es pot sortir qualca oportunitat laboral o simplement dir, ostres, que bé que han pensat en nosaltres per donar aquest premi. Si no, no. Exacte. Amb Pitjorines i la rondella mallorquines. Darrerament per la ràdio tot el dia en parlàvem. Com ha estat aquesta connexió? Què ha passat aquí? Amb Blau, o sigui Blau Producción, Anita i Miguel Ángel, que són la nostra discogràfica també.
molt bona relació amb ells i estaven pensant com poder tornar a donar-li una mica de visibilitat a les rondades i vam pensar en nosaltres i de forma natural tot ha anat sortint. Sí, tenien aquella col·lecció de cassets de fa 40 anys.
Els han reeditat, remasteritzat o no sé, perquè voleu tots intervenir però. Sí, perquè el que volien ells era donar una cosa, aportar alguna cosa més, alguna cosa nou en allò antic, saps què et vull dir? Un poc en la línia que fem les cançons,
es tornava, o sigui, anava un pat de saldavant. Aquí hi havia hagut els cassets, també hi havia hagut els CDs, jo crec, i ara hi ha els podcasts. Sí, i nosaltres fèiem unes petites intervencions, presentant-nos a Rondares, fèiem alguns comentaris de la història. Sí, explicant vocabulari, que també el vocabulari de Sarrondares de vegades...
Es feixuc, perquè... Escoltàveu el podcast. Exacte. I els discos. Sí, perquè després tan xerrar, però al final és això. I de la música igual, per donar mil voltes i definir estils i tal, però al final l'important és que escoltin, que vagin els vídeos. Que va, home. Ara sí que ve a la pregunta. Perquè és el futur. Me fas por. El futur de les pitxarines.
Cap on va això? I de... Tenim any vist, és l'únic que tenim. Sí, un any. D'aquí un any el tenim més amant que el solventat. Sí. Nou any a any. Sí, a vegades més a més, a vegades any a any. Ara mos ha tocat atalentar faïna perquè si no se mos acumularia, però hem d'entrar a gravar estudi, que en són altres noves, i tenim previst que a mitjans de 1986 surti un disc.
A mitjà en 2022. I, per tant, gira nova l'estiu. Espereu, que m'ho has contratat. Això m'ho agradaria. Que m'ho demanin als ajuntaments.
I de Rosa i Sílvia, moltíssimes gràcies. I jo crec que això, que escoltin Pitxarines la nostra audiència, si no, ja vos coneixen segur, però vull dir que en el final gaudir de Pitxarines. Moltes gràcies a tu. Gràcies. La nostra audiència ja ho sabeu també, gaudiu de Pitxarines i també de Vida.cat. Totalment. Gràcies.
Fins demà!
S'ha passat ja per la vila, que ara vols quin vol comprar, que ara vols quin vol comprar, i ara va de bo, de bo, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va.
A patra no els hi puc anar. I a patra no els hi puc anar.
La passatge per la vila, Karagorskin vol comprar.
Un pollastre blanc i negre que treus
que fas pollastre i el fotin s'olla peus per amunt. I diu a sa seva sogra qui val pollastre que en compli un...
Fins demà! Fins demà!
Mitja hora fent voltes per Palma i encara no he trobat aparcament. No parking. No park.
No ho entenc, no ho entenc, cada dia lo mateix. No ho entenc, cada dia igual.
Toc mitja hora fent moltes per Palma i encara no he trobat afercament. Toc mitja hora fent moltes per Palma
Welcome to Mallorca, wonderful sky Everybody wanna be a part of paradise Entre bicicletes i cotxos iogats Pots arribar on vulguis però obrida't de percant Guiris van van van van van i venen Guiris van van van van van i venen Guiris van van van van van i venen Guiris van van van van van i venen Guiris van van van van van i venen Guiris van van van van van i venen
Bon dia i bona vida. Tona Mediterrània repassant l'actualitat de la mà del diari de Balears. De Balears, un cat.
I el bon dia i bona vida quan són les 9 i 14 minuts d'aquest dimarts 9 de desembre. Vos feim un repàs a l'actualitat a través dels titulars de diversos mitjans de comunicació, començant evidentment per Diari de Balears, que en primer lloc destaca que Sotervís subhasta aquest dimarts, a dir avui, la carta portolana més antiga del mallorquí Pere Rossell. També destaca a Diari de Balears que ha mort l'olista i expresident del GOP,
Antoni Bonner, un lulista mallorquí de Nova York, és el perfil que fa en Pere Antoni Pons, que podeu llegir a Diari de Balears i que forma part del seu llibre Un arxipèl·leg radiant, publicat el 2019 per Anciola Edicions.
També destaca a Diari de Balears que 40 anys d'es molt senzill, digueu-li Catalunya, l'Espanyolada hi va reaccionar amb temor l'independentisme amb acceptació majoritària, diu en Josep Guia. Fermín Mogruza publica aquel arre antifeixista un directe gravat en el seu concert de Madrid que culmina la celebració de 40 anys de trajectòria.
I també des de Diari de Balears podeu accedir al vídeo en l'entrevista de Pep Suasi. Hem picat molta pedra per normalitzar el panorama musical, diu en Pep Suasi. També destacam joc de paraules, el joc d'escrab el mallorquí, un bon regal per Nadal. I el govern estableix els serveis mínims per la vaga del personal sanitari mèdic.
Els metges de les Balears faran vaga des d'aquest dimarts i més aposta per uns ports públics sostenibles i accessibles per a tothom. També destaca a diari de Balears que el comandant general de les Balears diu que l'exèrcit espanyol és el millor del món, tot i que ha perdut totes les guerres dels darrers 300 anys.
i homenatge a l'aró als assassinats pel franquisme. Convocat al certamen, l'opi de Formentó ha obert als alumnes d'ESO i de batxillerat de les Balears i l'obra cultural balear presenta esmenes a la proposició de llei de creació de la Universitat Privada de Mallorca.
Aquests són els principals titulars Hores d'Ara que mos ofereix un diari de Balears. També vos revisam el diari en anglès Mallorca Daily Bulletin, que en la seva peça més destacada diu Troben un cos al Palau de Mallorca on va actuar Julio Iglesias. No és la primera vegada que es troba un cadàver a Esfogueró.
que en aquests moments hi viuen gent sense sostre. Els minoristes de Mallorca, les xifres no mostren la realitat i un magnat britànic a Mallorca va deixar una fortuna de 43 milions de lliures, segons un informe. També destaca a Mallorca Daily Bulletin que la policia deté una turista britànica
per no haver pagat la factura de 19.000 euros d'un hotel de Mallorca. Ara m'on anem a Diari de Mallorca. La seva versió en paper, la seva portada d'avui diu...
fugint de la saturació. També destaca com a fotografia principal de la portada, adeu a Toni Bonner, mestre de l'Holistes i en clau d'ocupació, diu el C.P.,
s'atasca en la tramitació de l'atur de 200.000 fixes discontinus i també veïnats de la calatrava es planten contra la tala
de 18 velles ombres. M'on anem ara? La portada d'última hora. La seva fotografia més destacada és per el Nadal arriba al Palau del Consell i el titular principal, el Comerç, tanca un any acceptable però alerta sobre...
les costes. També destaca a última hora que el Santuari de Lluc viatja en el temps fins al segle XIX i és arrels de l'endigó escenificar el batlem vivent. I també hi ha una fotografia
per Déu Antoni Bonner, el savi que va estimar Mallorca i també encara un jutjat d'Inca investiga la mort d'un nadó de dos mesos d'edat i cort defensa la tala dels vellavistes de la plaça Llorenç Villalonga
i també desnonada per viure en un local on hi havia d'obrir una perruqueria. Aquests són, hores d'ara, els principals titulars que destaquen de la premsa. És el moment d'abordar la nostra entrevista en clau política. Per això mos connectem ja amb en Ferran Rosa, de Més per Mallorca.
Bon dia i bona vida a Ona Mediterrània, sempre fidels al nostre poble.
I el bon dia i bona vida, com vos dèiem, és el moment de connectar-nos amb Ferran Rosa, diputat de Més per Mallorca. Ferran Rosa, molt bon dia. Molt bon dia, com anem? Va bé, volem parlar amb tu d'habitatge, perquè s'ha anunciat per desgovern aquest pla de xoc,
per un costat i per l'altre hi ha peticions d'alguns municipis de limitar els preus del lloguer. Anant per passes, què en pensa més per Mallorca d'aquest pla de xoc o d'aquest suposat pla de xoc del Govern?
Bé, un pla de xoc ha de servir per revertir una situació on és curt termini i també per sentar les bases en el llarg termini. El que diu és que el govern a nivell de curt termini s'oblida completament que tenim una situació dramàtica per centenars de milers de persones d'aquestes illes...
de milers de famílies que no arriben a final de mes, que no poden pagar els seus lloguers, que no poden pagar en prou feina les seves hipoteques i que viuen en segon escall, vull dir, que no poden fer la complència com toca aquest tipus de problemes, s'oblida completament d'ells el govern i planteja exclusivament complar d'això a llarg termini que consisteix en construir més. Clar, nosaltres a entrada, com més per mallor, que ja consideren que construir més no és necessàriament la solució,
a una illa on els 30% de les cases són segons les residències o lloguers turístics. Però, clar, el que construïm és en un context on tens un mercat completament desregulat i on no estàs controlant els preus del futur, no te resoldrà el problema tampoc a llarg termini. Costa de fer-los entendre en el govern, però si les persones que a dia d'avui pateixen per un lloguer
que no arriben a final de mes, no poden estalviar, no podran mai tenir una entrada d'aquí dos, quatre, sis, vuit anys quan s'hagin construït aquest pisos. Per tant, la solució no és... I clar, el govern diu, bueno, però ampliarem l'hipoteca jove perquè jove s'ha pogut hipotecar un 100%.
hipotecar-se'n al 100%, malament tinguis una garantia del govern, implica unes quotes hipotecàries que també són inassumibles, perquè clar, si tu has de demanar un préstec per 350.000 euros o per 400.000 euros, bueno, te queda una quota d'hipoteca que amb els sous que hi ha són inassumibles. Com a pla de xoc...
Realment, voin que fa aigua per tot, no resar les problemes en curt termini, però tampoc senten les bases per un canvi del model d'habitatge que tenim a les Illes Balears. Aleshores, quines serien les alternatives que se proposarien des de més?
Bé, nosaltres plantejam, vull dir, tot un ventall de solucions i algunes d'elles creen que haurien de ser fàcilment assumibles per part del govern, vull dir, entenem que hi ha una discapància ideològica, però amb alguns aspectes el govern les hauria de poder assumir.
aquestes solucions que els hi plantejam. En primer lloc, plantejam, nosaltres mos agradaria, vull dir, o considerant que és imprescindible que se reguli el mercat en 100%, vull dir, el mercat ara mateix està completament desblocat, serveix bàsicament com a font d'inversió, tant per petits com per grans inversors, i això fa que la gent cerqui un retorn, vull dir, és lògic, tu quan inverteixes en qualque cosa esperes tenir un rendiment.
Però, com es passa? Així com quan un cop ho inverteix a borsa entén que hi pot perdre, en l'habitatge pareix ser que ningú ho vol perdre. Vull dir, no és assumible perdre. I clar, això s'ha traslladat a tots i calcun de ciutadans d'aquestes illes que després acaben pagant més que a l'habitatge i acaba sent un guany per uns, acaba sent un perjudici per tothom. Perquè no és professional, perquè la gent no pot viure en aquestes illes, perquè la gent va ofegada, perquè...
la gent ha de viure entre diverses famílies. Per tant, nosaltres que plantejant, vull dir, que s'ha de fer un canvi en la estructura de la manera de l'habitatge i plantejant, vull dir, que efectivament s'han de fixar impostos que facin o que descoratgin, diguéssim, la inversió en l'habitatge com...
com una inversió productiva, vull dir, per qualsevol qui vulgui guanyar del més. Vull dir, si tu hi vols viure, per tant, si t'empadrones, entenem que hauries de pagar manco impostos que si simplement compres per llogar o per revendre un poc més car. Solucions d'aquest tipus, que després n'hi ha que diran que això és contrari a la Unió Europea, les apliquen països de tota la Unió Europea, vull dir, països
que no són particularment intervencionistes com els Països Baixos o Bèlgica, que te plantegen que si t'empadrones la casa que has comprat, pagaràs uns impostos de compra, però si no t'empadrones, pagaràs molt més, o si la vens en un període curt de temps, també pagaràs molt més impostos. Això desincentiva que s'equiresquin dents exclusivament per guanyar-hi del pes, que s'encopri una casa per viure-hi i punt.
Aquesta seria una proposta. Jo entenc que això és difícilment assumible per part del Partit Popular, que fa de la reducció d'impostos una bandera. Però hi ha solucions que consideren que sí que serien assumibles, com per exemple transformar les línies d'ajudes actuals
pel lloguer en desgravacions fiscals. Per què plantejam això? Un, perquè les línies d'ajudes tributen i, per tant, qui més necessita un lloguer demana una ajuda i endamunt ha de pagar IRPF damunt d'aquesta ajuda. Dos, perquè les ajudes tarden bastant en tramitar-se mentre que una desgravació és automàtica i, per tant, és en el moment directe. I tres, perquè consideren que
Si hi ha aquestes ajudes, no han d'estar subjectes a una disponibilitat pressupostària, sinó que si compleixen uns requisits, hauria de ser universal per a tothom que visqui i pagui impostos en aquestes illes. Això, a l'hora de votar posicionaments en el Parlament, el govern li dona suport, a l'hora de posar en pràctica, s'hi oposa. No sé exactament amb quins arguments, suposo que per una qüestió que s'estimen més
altres coses. Però, clar, altres coses que plantejam, com pugui ser que tenim 10.000 persones que esperen un lloguer social de Sibavi, que compleixen els requisits que diu Salloi, que compleixen els requisits de Sibavi, que els ha avaluat un treuador social. Aquesta gent
no té cap culpa que l'administració no els pugui oferir un lloguer social. I considerant que ben igual que se feia quan no hi havia places de residències, que si complis els requisits t'havien de donar una prestació econòmica equivalent en els cost que te suposàs la residència, ben igual plantejam per l'habitatge social. Considerant que l'habitatge social
si complim uns requisits i l'administració no te'l pot proveir, hi ha hagut una garantia i, per tant, una prestació econòmica equivalent, ni que sigui perquè aquesta gent més vulnerable no ho passi malament. Perquè és que, xerrant d'això, que milers de famílies no poden tenir una casa, milers de famílies no poden fer la compra perquè no arriben a final de mes, o que han de compartir entre diverses famílies, amb totes les prejudicis que s'oposa a nivell d'intimitat, a nivell de...
d'espai propi, vull dir, etcètera. I de convivència, també, perquè, clar, vull dir, el renou que fa una família no és el mateix renou que fan diverses famílies.
i res d'això no ho assumes escolta bé clar això que hem de limitar els preus però te faci la pregunta més genèrica a quin paper juguen els ajuntaments en tot això partint de la base que evidentment l'ajuntament de Palma és una cosa i pràcticament la resta són una altra i encara ni d'ova de petits que poca cosa poden fer
El que veiem és que els ajuntaments són la darrera baula de tots els sistemes, són allà on els ciutadans van a demanar ajuda, però tenen ser mal formades i no poden pràcticament fer res, vull dir, no poden decidir quin model de poble volen tenir,
si volen tenir més segones residències o més el que visqui tot l'any, això no tenen cap manera d'incidir, el marge fiscal que tenen és molt, molt, molt baix, sí que se pot incrementar per segones residències, però amb marges que molt mal que s'ha estat,
I clar, veiem que els ajuntaments no poden decidir quin model de poble volen tenir. Si volen limitar els lloguers, tampoc ho poden fer. El que veiem és que Marga Plans ni permet o ni facilita que se limitin els lloguers a tot Balears,
perquè no valen, perquè estan entestats en que el lliure mercat ho resoldrà tot, però tampoc permeten als ajuntaments decidir-ho en el seu municipi. És sorprenent perquè el Partit Popular de Galícia, que tampoc és que sigui precisament bolivarià ni socialcomunista,
ha permès que ajuntaments, com l'Ajuntament de la Corunya, limitin els preus dels lloguers. I, clar, en aquest sentit, nosaltres ens sorprèn perquè impedeixen que els ajuntaments d'aquestes illes protegesquin els seus veïnats, decideixin el model de poble que volen tenir, el model de ciutat, i limitin els preus dels lloguers.
consideram, des de més per Mallorca, nosaltres entenem que la limitació de preu de lloguers en un món ideal no hauria de ser una solució definitiva, és una solució temporal mentre se posen en marxa tota la resta de mesures que s'han d'anar posant en marxa, vull dir, des que traiem lloguer turístic del mercat de lloguer turístic que podem en el mercat de lloguer tradicional, vull dir, quan
Mentrestant, se fan totes aquestes mesures. Però és que fins i tot, amb una lògica del Partit Popular que diu que el que s'ha de fer és construir, i mentre es construeixes has de protegir la gent que ja hi viu i has d'assegurar-te que el lucre no passa per davant del dret a viure. Però amb això també no es trobem una per afrontar, el govern no em vol sentir parlar, diuen que no funciona i, per tant, aquí fort i no em moguis.
Clar, el seu plantejament és si posem una limitació de preus, hi haurà habitatges que sortiran desmeritats. I jo me deman. Si hem declarat emergència habitacional, tot balears, perquè per declarar llei ells ho han declarat, amb una emergència habitacional...
És legítim dir que trauré un pis desmarcat perquè no en trec abastament? No és que no en tregui res o me l'estopiaran a cot zero o... És que el que estan plantejant és que s'acopi un preu bastant raonable que és el que marca els índexs de...
d'administrar-hi per grans tenidors i, en el cas de petits tenidors, simplement que no se pugui seguir augmentant el preu. Allò m'ho pareix bastant raonable. I ells, esgovant, diuen, no, no, això farà que s'atreguin pisos del mercat.
Com a més per Mallorca, nosaltres plantegem que no es poden treure països del mercat simplement per un afany de guanyar encara més. Estem en una situació completament d'emergència. L'any que ve, dezenes de milers de persones s'acabarà el contracte que van firmar just en sortida de la pandèmia i aquesta gent veuran com els seus lloguers pujaran 600-700 euros de cop.
Clar, qui pot pagar això? I jo entenc que un propietari vulgui treure el màxim del seu pis, però és que clar, si tothom fa això, com a societat, estan venuts.
i crec que en aquest sentit hem de començar a posar-hi seny i posar-hi seny passa per dir, mira, hi ha coses que no són acceptables que fins ara s'han tolerat i que ben igual que fèrem amb les mascaretes en el seu moment que se va fixar un preu i no se va acabar el món això no és una qüestió de salut pública però quasi, quasi és una qüestió de màxim interès general
Per tant, bàsicament la solució és aquesta, és topar els preus. Bé, personalment considero, i com a més per mallar que entenem, que la solució de topar els preus és una solució temporal. Que no vagi, a més, el drama no m'aturar l'increment, no m'aturar
anem a, diguéssim, llançar un missatge clar també en el mercat i el mercat ha d'anar cap a una altra via. Vull dir, no pot ser que sigui el sector més rendible de totes les inversions. Me sap greu, vull dir, que algú que vulgui invertir i que tingui dos bens ha d'invertir en l'economia productiva, no pot invertir en tot això. I no perquè estigui malament, sinó perquè això fa que com a societat
siguin molt més pobres, perquè tots els bens que tenim, en lloc d'invertir-los en l'economia productiva, els invertim en pagar un lloguer, en pagar una hipoteca. I això fa que siguin més pobres, que no arribem a un final de mes, que no hi hagi professionals que vulguin venir a fer feina a Balears, que se'n vagin els que ja eren... Vull dir, tota aquesta situació mos posa que tota la societat està servint en aquestes inversions.
Bé, crec que com a país no mos el podem permetre perquè en el final, ben com el teixit social se va armicolant perquè la gent ha de fugir als seus barris i la gent ja qui arriba per aventura ve a passar unes temporades però se'n va, bàsicament segons les residències o nòmades digitals o coses d'aquest tipus i clar, la Mallorca que coneixin se va transformant per complet, els mallorquins de cada vegada estem més amb
allunyats de la que era Silla que havíem conegut i a més a més és que no veiem un futur. En aquest sentit jo crec que hem de començar a posar remei i per posar remei passa, entre altres coses, per canviar-me el model del mercat. Ara, topar els preus és una solució temporal entre mitges. Bé, jo crec que s'han de posar en marxa mesures per canviar els usos de l'habitatge. Ja te plantejaves, 30% dels parcs edificats de Cesies Balears...
200.000 cases, entre pisos i cases, són habitatges no principals. Això és xerrant de segones residències, xerrant de cases buides i xerrant de lloguer turístic. Hombre, jo crec que el govern m'ha plantejat que la solució és construir...
discret, massa greu, en aquesta Mallorca, de prop d'un milió de persones, han de començar ja a fer un canvi d'antejament. Si volem que tothom tingui una casa, això passa perquè determinats usos ja no se puguin fer. Ferran Rosa, moltíssimes gràcies per totes aquestes explicacions.
Moltes gràcies a vosaltres i molt bon dia. Gràcies, bon dia. Vinga, adeu. La qüestió de sabitatge, que evidentment no la tancarem, però que en qualsevol cas és important escoltar arguments i propostes, sobretot si venen des de gent que està en aquest moment en el Parlament i que, per tant, poden intentar mirar de fer propostes per...
No sé si solucionar la qüestió de l'habitatge, però com a mínim per pal·liar el drama actual.
que ens proposin la Francina Jaume, en Jaume Mateu i en Guillem Ramis. I a la primera part parlarem de periodisme, d'investigació, ja ho veurem, de moltes coses. I ho farem amb la nostra convidada d'avui, que és l'Empart Bosch. Empart, molt bon dia i molt benvinguda en aquesta casa. Tinc molt d'interès de parlar amb tu, sobretot,
de periodisme i dona, però bé, també de tot el que vagi sortint. Del que tu trobes que hem de xerrar, ja no hi ha problemes. En part és periodista, és investigadora, també deputat és escriptora, per dir, has publicat coses, perdó. En part, en primer lloc,
Bé, justament ara comentàvem que te dediques a la investigació, la qual cosa és en principi, anava a dir que és un privilegi, entén-me, però bé, vull dir que és una cosa molt guapa, no? Al mínim no sé si ho hem de dir.
És molt interessant, és una aventura que vaig emprendre fa un grapat d'anys d'una forma vocacional. I després m'ho vaig prendre en sèrio, vaig fer la tesi doctoral i em considero una privilegiada per haver trobat aquesta corolla ja a una edat madura. I que m'adona moltes satisfaccions. A part que s'assembla moltíssim en el periodisme. Perfecte.
Fes recerca històrica contemporània, que se n'és el cas que faig jo, se sembla moltíssim a fer periodisme, amb la qual cosa només és una deriva del que ha estat la meva gran vocació tota la vida, que és el periodisme. Però tristament te tractes una realitat en què les Iller-Balears hi han apostat poc històricament, no? La investigació en qualsevol camp, però crec que més aviat mormolem, i espero dir-me també, en l'àmbit de la precarietat, no?
Jo no ho diria així. No, jo estic molt satisfeta en la part que conec. Jo no conec totes les parts, però sé que la universitat està a bon nivell a diferents rànquings mundials en quant a investigació de ciència. En el meu cas, com que són ciències històriques i teoria de les arts, des que estic integrada en aquest departament,
No em puc queixar perquè trob que tenim bastant de moviment i a més projecció nacional i internacional en les investigacions que fem. És veure que no té tanta visibilitat la investigació històrica com té la investigació científica o amb intel·ligència artificial i computació. Clar que no té la mateixa, però jo trob que estem fent...
tan petit grup que som, però que estan fent bona feina. De fet, jo ja he participat a dos congressos internacionals amb els quals pertany i que dirigeix el catedràtic d'Història Contemporània el doctor Antoni Marimón. Tu també, i després hi tornarem a la investigació, però has exercit el periodisme. Sí. Explica'm un balanç de molts anys dedicats al periodisme.
És una professió totalment fascinant, totalment fascinant, t'ha d'agradar. Té els seus entrebancs, per descomptat, és molt diferent fer feina a premsa o a ràdio que a televisió, que a televisió jo n'he fet molt poc, les coses com són.
És molt diferent, i és molt diferent ser cap de premsa, que és per aventura el que més he estat en els darrers anys, ser diferents administracions, ser autonòmica, ser local, ser nacional, però trob que de qualsevol de les maneres és un exercici fantàstic, molt enriquidor, perquè no saps molt de tot, però saps molt de moltes coses. I arribes a aprendre-ne molt, oi?
Ho prens moltíssim. A tu t'ho deu passar quan fas entrevistes. Només de conèixer gent i xerrar amb aquestes persones ja tens un munt de coses. T'ho donen punts de vistes diferents, t'expliquen trajectòries que tu no coneixes.
Tenc curiositat per saber els teus inicis en el món d'esperiodisme, en què una redacció era bàsicament un lloc on hi havia molt d'homes, que fumaven, bevien, en fi, tot... Sí, sí.
Jo vaig començar, jo vaig estudiar en magisteri, el que passa que després, posteriorment, he tingut la sort de poder fer un màster en comunicació, un altre en llengües i literatures modernes, després el doctorat i m'he anat formant, però jo inicialment vaig estudiar per ser mestre d'escola. Però jo volia ser periodista, el que passa que no podíem estudiar aquí a la Cílides Balears, a la universitat, no tenia aquests estudis. Però vaig tenir la fortuna, jo crec que quan un sap el que vol,
No és difícil arribar perquè saps agafar les oportunitats que et va donant la vida. Si el que no saps és on vols arribar, és més difícil. Clar, vaig tenir la sort que el diari Última Hora, que era molt, molt enriquidor, i el que era en Pere Serra, que tenia fe en la gent jove, estava disposat a contractar com a col·laboradors, que eren col·laboradors, no els que estàsim en plantilla, gent jove que començava, perquè duíem temes nous, temes frescs.
que ell deia. I amb 18 anys, mentre estudiava el primer de magisteri, vaig començar a fer feina a l'última hora, els estius, les vacances de Nadal, qualque cap de setmana, si hi havia qualque truc que em cridaven, per exemple, jo me'n recordo que me donaven una alegriada si m'enviaven a qualque concert, que en aquell temps era d'en Miguel Bosé, o...
o d'altres grups musicals que eren la moda. I jo me'n record que llavors no era com ara. Per exemple, jo tenia un casset que ja era una virgueria, que me'l va regalar mon pare que estava supercontent que era d'aquell primers, que eren d'aquest tamany.
Una gravadora. Sí, sí. I me'n record he anat a qualque concert i demanar per entrevistar, clar, fora de rodes de premsa, perquè és que jo no tenia ni idea i no t'enviaven o enviaven un altre i a tu t'enviaven al concert i ja t'arreglaràs.
i me'n record més d'una vegada que estava tan emocionada d'entrevistar aquella estrella que la gravadora me tremolaven-se. Bé, sí. Ah bé, això encara. A mi m'ha passat que no gravàs, llavors, coses d'aquestes. Ah bé, això també, però que te tremolen-se m'ha de ser nerviada. Clar, jo tenia de vuit, de nou, vinte anys i veure'm allà davant d'aquelles estrelles m'impressionava molt, la veritat.
Tu no ets de les pioneres, diguem, eh? No. Les has conegut, les has traçades, evidentment. Sí, sortadament, perquè han estat una total inspiració per jo haver conegut aquelles primeres dones periodistes de Mallorca. Jo crec que són de la segona, o jo diria més bé tercera generació. Les primeres van anar a ser, i nosaltres vam trobar entre abans, la meva generació, però ja no te dic aquelles primeres.
van ser a Diari de Mallorca, a Maria Victoria de Llà i a l'última hora a Gina García. Unes extraordinàries periodistes, unes dones extraordinàries que van obrir camí a totes les que vam arribar després, perquè les redaccions eren unes redaccions totalment masculinitzades.
on els temes que se donaven a les dones per cobrir eren temes, diguem, menors, quan se se n'haia de la compra, o anar a una desfilada de moda, si n'hi havia en aquell temps, però els temes que se consideraven de contingut prioritari, això sempre se li donaven als homes, no els donaven a les dones.
I a més els diaris en aquell temps i també les ràdios i la tele quan va començar tenien un viatge molt sexista. Totalment sexista. Perquè els temes més importants eren en aquell moment la política i els esports. Per què? Perquè eren homes que escrivien per homes lectors, no escrivien per dones. I aquestes dones van ser les primeres que van introduir en el mitjà de comunicació
Preocupacions quotidianes de la ciutadania, qüestions socials com el fet que les dones s'estaven incorporant després del franquisme en el mercat de treball i no hi havia escoletes perquè elles poguessin durant els infants. Els horaris eren totalment incompatibles i a més estava mal vist que les dones deixessin els seus fills a l'escola per anar a fer feina.
Per tant, hi ha una mirada femenina periodística damunt l'actualitat, damunt la realitat social. Sí, de fet, les dones van ser, i no només he estudiat els mitjans de comunicació de Mallorca, perquè també vaig tenir l'oportunitat de fer una comparativa amb el Messagero de Roma,
i pràcticament discurrien paral·lelos. Els temes socials en els mitjans de comunicació els van introduir les dones, les dones periodistes que van entrar a les redaccions.
I no diguem ja quan aquestes dones arriben a la direcció dels mitjans, que fa poc. Fa molt poc. Encara televisió, que és un mitjà més feminitzat, però també té un veix. Igual que la ràdio, l'atractiu de la dona era la seva vou, la televisió, l'atractiu de la dona és el seu físic.
Ho veiem tots. I clar, és molt diferent i difícil de comparar. I és cert que les primeres dones en càrrec o les plantilles dels mitjans de comunicació han estat televisió,
És un vieix que s'ha d'estudiar un poc més. S'ha d'estudiar més. A on som ara mateix? No som encara allà on hauríem de ser, diguem-ne? No, no, no que va. Tu ho fixa't ara. Sortadament hi ha una directora de diària, diària de Mallorca, que és la Maria Salagonyi, però tu has de pensar que la primera dona, directora d'un mitjà de comunicació, va ser dels Balears, de Sentit Balears, era Marisa Gallardo per anar l'any 93.
Vull dir, ja havien passat molts anys, ja hi havia moltes generacions de dones periodistes que van poder estudiar a la Facultat de Ciències de la Informació, o de Pomplona, o de Barcelona, o de Madrid, ja hi havia moltes dones periodistes. I de fet, en els anys 90, ja més del 50% de les espantilles, dels mitjans de comunicació, tots, els xerrant de Mallorca, que és el que més conec,
eren dones, però d'aquí que van assolir càrrecs de responsabilitat, de presa de decisions, de selecció dels temes que volien treure en portada, s'ha tardat moltíssim. I si tu t'afixes ara mateix a la ràdio-televisió pública, a IV3, tots els càrrecs són homes. Càrrecs intermitjants...
Mitjans n'hi ha de dones però directors, el director de la tele és homo, el director de la ràdio és homo, el director dels mitjans digitals és homo i el director general és homo. I jo no em fareu creure per res del món que no hi ha cap dona al manco amb les mateixes competències que qualsevol d'aquests homes. És impossible. Al manco amb les mateixes i segurament n'hi ha que fins i tot
En tenen més. Estan més preparades. També ja fa uns anys se va fer un estudi barra campanya on són les dones, molt centrada en els mitjans de comunicació. Númeres que van sortir eren lamentables, diguem, no?
Però també la nostra experiència a Ona Mediterrània, Diari de Balears, Vida, és que en general costa més fer venir dones que homes i no diguem ja quan s'ha tractat d'opinar, és a dir, de fer articles d'opinió o tertúlies, diguem, que llavors em siguin aquí.
És cert, ho comentava amb algun dels teus companys de la tertúlia just abans de començar. Aquí hi ha dos eixos principals o dos factors principals. Un d'ells és que les dones generalment de la meva generació, o més grans o un cop més joves,
Tenim aquesta educació que ens rebuda i aquesta influència social que ens ocupen més dels temes familiars domèstics i de cura dels altres que els homes. Els homes generalment, però és una qüestió cultural, no dic que estigui d'una forma o d'una altra, ja ni s'ho pensen.
Si els conviden a un programa de ràdio, de tele, una tertulla, només li diuen a la seva parella. Escolta, que avui vendré més tard o demà tenc... Però les dones han de fer planificació de qui recull els nins, de qui recull els nets, de qui curaràs per dir...
Això és un dels factors i això és d'un percentatge elevadíssim. I després hi ha una altra qüestió, que les dones també culturalment estan més abesades a callar i a xerrar a dins de casa.
no fora de casa, amb la qual cosa no se volen exposar i no volen exposar la seva opinió perquè també són més criticades, des de la roba que duen, com van pentinades, com xerren, que els homes. En els homes això, jo no crec que ningú se'n recordi, demà si tu avui duies una americana d'un color o de l'altre. Esperi que no, perquè... I a mi segur que me miraran amb qui m'estim duït.
Probablement encara sigui així. Deixar-me especialisme, amb la sensació que m'ho hauré deixat en qualque cosa, però bé, deixar-me especialisme. Has investigat també la presència de la dona a la política institucional, diguem, i en aquest cas concret me parlaves de les primeres dones diputades. Diputades.
Ara m'han vengut en el cap les imatges de la creació de l'autonomia on tots són homes i no diguem ja la transició. Ara que fa 50 anys de la mort d'en Franco i tal, que també quan mires, tots són homes, els pares de la Constitució...
Déu-n'hi-do, eh? Sí, mira, ja form part, i estic molt agraïda perquè és un equip molt interessant, molt maco, d'un equip dins el mateix Departament de Ciències Històriques i Teoria de l'Art, tenim un grup, diguem, de dones investigadores de dones.
I aquest grup el formà amb la doctora Elisabeth Ripollí, després una altra joveneta que està a punt de doctorar-se i va ser beneficiària de la interessantíssima beca Clara Hammer, que és la Marina Castillo Fuentesal.
I després, jo som la tercera d'aquestes investigadores, i efectivament, duim un any i mig, per Aventura 2, un any i mig, dos, que estem investigant les primeres dones diputades del Parlament de Cies i Balears, fent una comparativa amb dones diputades d'altres comunitats autònomes. I és interessantíssim.
Les primeres dones diputades del Parlament de les Illes Balears de la primera legislatura només van ser tres i eren la Cati Tansenyat, la Maria Antonia Monà,
I després la tercera, que creuràs que ara no me surt, era una diputada del PSOE, ja que va morir. De Mallorca. Sí, de Mallorca, em acabarà sortint. En acabar el programa me sortirà. I aquestes dones, dissortadament, no he pogut entrevistar, no han pogut entrevistar cap d'elles per demanar-li el seu pare.
Però bé, hem fet recerca, diaris... I hi ha una curiositat també sobre això, que quasi no surten a cap llibre.
és molt difícil trobar la biografia o el testimoni d'aquestes dones. Has de cercar la Marateca, que sortadament t'existeixen els diaris, existeix la Marateca i ja tornem al periodisme. La Marateca és una enorme font d'informació per estudi d'història contemporània, sobretot, però també d'història passada.
Clar, la Maria Antonia Monà sí que ha jugat un paper molt important a Mallorca sobretot, però bé, a les Illars Balears. Quina aportació fan les dones quan entren al Parlament, a la política, al debat polític, a les formes?
I del llevat d'en Maria Antoni Monà, que com tu mateixa has dit ha tingut un paper preponderant la política de les Illes Balears, sobretot en concret la de Mallorca, realment la contribució de les dones polítiques, diputades, ha estat petita perquè no les deixaven tenir un paper important. Participaven de comissions petites i sempre relacionades amb qüestions socials.
I aquesta idea que hi va imposar per normativa, per llei, separitat, llistes cremalleres, totes aquestes mesures, creus que ja amb una certa perspectiva han estat positives?
Jo sí, sé que hi ha controvèrsia amb aquest tema, que hi ha dones que consideren que no té per què haver llistes cremalleres o no té per què haver un percentatge concret de dones dins, per exemple, les empreses, els consells d'administració, o com jo mateixa ara reclamava en els mitjans de comunicació, sobretot si són nens públics, però jo sí que crec que ha estat un impuls, perquè les dones són...
manco vistes, manco visibles i a més els que no les miren per triar-les. Aquest és el problema. Els que ja no les miren, miren els perfils dels homes.
I dins d'això, jo ara pensava que bé, hem passat d'allò, d'aquella fotografia que dèiem... Sí, tres dones. És una foto molt antiga que el diari de Mallorca va fer una reproducció molt grossa, molt guapa, que era una foto d'en Torralló, que el primer...
El primer plenari no se'l va fer perquè encara no teníem el que era el cercle mallorquí com el Parlament de les Illes Balears. I el primer plenari se'l va fer a la llonga. És una foto guapíssima d'en Torrelló. I veus allà i clar, el molt mal de trabà és que cercant-te guany... Si eren 59... Les has de cercar. És que les has de cercar. Però bé, empeçant d'aquesta foto... Sí.
penúltima presidenta Francina Armengol, actual presidenta Margarida Proens. També hi ha moltes dones balloses. Exacte. Per tant, amb això sí que s'han fet passes importants. Sí, sí. No dic que no faltin moltes més passes, però s'han fet passes.
Segurament, aquest costre de vidre dels quals se parla. I escolta una cosa, perquè això vull m'interessa molt que em diguis la teva opinió. És a dir, jo moltes vegades havia sentit aquesta idea que les dones
fent una política d'una manera diferent. Però després te trobes exemples que no... Jo això sí que me pens que és més individual.
Me penso que hi ha dones més esforçades, homes més esforçats, homes i dones que se dediquen a la política realment vocacionalment, que tenen ganes de protagonisme, de poder, de rellevància pública. Jo crec que amb això...
Se pot dir una opinió per damunt perquè no ho he investigat i si no ho he investigat he de xerrar per damunt d'una opinió. De fet, d'abans d'opinió, potser sí que hi ha més poca violència en sa dona en general.
En general, sí, llevat de qualque cos, però clar, els casos més violents, diguem-ho, són més puntuals. Fins i tot en el tracte, quan veiem els plenaris o bossins de plenaris o de comissions, generalment les dones són manco combatives, generalment més dialogants i es preocupen més per els temes de caire social.
darrere qüestió perquè hem d'acabar i volia he passat un gusté ho torna quan vulguis ho torna quan vulguis nosaltres encantats bé un apunt de literatura i dona també que mos que mos recomanaries a dia d'avui de
Bé, si vos he de recomanar autores mallorquines, vos recomano Actuals, Ana Maria Escales i Ana Dora Muñoz, per descomptat, que tenen una forma d'escriure molt diferent i tracten temàtiques molt diferents, però amb dues escriuen molt bé, molt clarament, tenen un molt bon català i compten històries divertides.
Ara, si vos he de recomanar les lectures que tinc jo ara, jo ara és que no me puc perdre una novel·la o un relat o d'en Rachel Kask, que és una dona canadenca, o una d'Evora Levy, que és sudafiricana. Són unes dones més o menys de la meva edat i m'encanta com...
com escriben i com tracten temes que són globals d'una generació de dones com la meva. I una curiositat, periodisme i literatura, és a dir, llegeixes... Ara m'ha fet una pregunta que no t'espera la resposta. He encetat una nova tesi doctoral, aquesta en Filologia, i vaig estudiar les dones periodistes escriptores i com la realitat...
que ell es tracta cada dia exercint el periodisme, se trasllada a la seva ficció. Ah, no t'esperaves aquesta resposta? No, i això obriria una altra entrevista que farem un altre dia. Torna-li quan vulguis. En part Bons, moltíssimes gràcies, un plaer. A tu. Nosaltres ara passam a la taula d'anàlisi.
En el context local i global que vivim, la independència dels mitjans de comunicació és més necessària que en cap altra època històrica. De Balears és un diari centrat en Mallorca i les Illes Balears, en català, lliure i independent. Des del diari de Balears, feim una crida a tots els nostres amics i lectors perquè reforcin econòmicament el projecte, que és la manera de garantir la independència del diari.
La millor manera d'ajudar a fer realitat aquesta independència és associar-se a Ona Mediterrània, omplint el qüestionari que trobareu a la web. També vos podeu associar escrivint a info arroba onamediterrania.cat o telefonant al 971 100 222.
Bon dia i bona vida. Tona Mediterrània repassant l'actualitat de la mà del diari de Balears.
I a Diari de Balears podem llegir en primer lloc Sotervís Subhasta aquest dimarts la carta portolana més antiga del mallorquí Pere Rossell. També destacam que ha mort l'olista i expresident del GOP, Antoni Bonner,
I el diari de Balears complementa aquesta notícia amb un perfil d'Antoni Bonner, un lulista mallorquí de Nova York, escrita per en Pere Antoni Pons i publicat al llibre Un archipèleg radiant a l'any 2019,
Editorial Anciola. També destaca, diari de Balears, que 40 anys d'es molt senzill, digueu-li Catalunya, l'espanyolada hi va reaccionar amb temor, l'independentisme amb acceptació majoritària, compta en Josep Guia. També en Pep Suasi diu, han picat molta pedra per normalitzar el panorama musical. Els metges de les Balears faran vaga des d'aquest dimarts,
i el govern estableix els serveis mínims per la vaga del personal sanitari i mèdic. També destacam que ha aparegut joc de paraules, el joc d'escrabble mallorquí, un bon regal per Nadal. És un material elaborat a Manacom i a la notícia podeu trobar la manera d'aconseguir aquest joc.
més aposta per uns ports públics sostenibles i accessibles per a tothom. I també destaca a diari de Balears que el comandant general de les Balears diu que l'exèrcit espanyol és el millor del món, tot i que ha perdut totes les guerres des dels darrers 300 anys.
Més exigeix aturar el projecte de Sontous perquè vulnera el dret a la intimitat dels infants que hi puguin ser atesos. I també destaca el diari de Balears, homenatge a l'heró als assassinats pel franquisme.
També destacam que l'Obre Cultural Balear ha presentat esmanes la proposició de llei de creació de la Universitat Privada de Mallorca. Una de les esmanes, precisament, posa en qüestió que se pugui autodenominar Universitat de Mallorca.
Anem a Vila Web, allà trobam en primer lloc un informe que diu quan la llengua deixa de ser útil la minorització alarmant del català a l'Hospitalet del Llobregat. També ens destaca Vila Web, compte enrere cap al 2026 el traspàs de Rodalies avança ritme lent i amb acords pendents de tancar.
També destaca a Vila Web que l'aeroport de Barcelona es blinda, no hi pot accedir ningú sense bitllet d'avió. La Unió Europea investiga Google per entrenar sense permís la seva intel·ligència artificial en contingut de mitjans de comunicació i l'Audiència Espanyola amaga durant dos anys un informe que implica cospedal en el cas Kitchen.
Més qüestions. Ara m'on anem en el Mallorca Daily Bulletin. Allà destaquen que han trobat un cos al Palau de Mallorca on va actuar Julio Iglesias. Ho titulen així. Se refereixen a Esfogueró. També destaquen que als minoristes de Mallorca les xifres no mostren la realitat i és que en aquest sentit hi ha
disparitat sobre com ha anat la temporada pel que fa en el que ells diuen minoristes, en les botigues de tota la vida. Els hòtels de Palma reben un impuls amb els àpats de Nadal, també destaquen des del diari del grup Serra en anglès. I ara m'anàvem al diari del grup Serra, però en castellà, última hora, en paper...
el seu titular principal diu el comerç tanca un any acceptable però alerta sobre les despeses i la fotografia principal és perquè el Nadal arriba al Palau del Consell. També destaquen, evidentment, adeu a Antoni Bonner, el savi que va estimar Mallorca i un jutjat d'Inca investiga la mort d'un nadó de dos mesos
També destaquen que Cort defensa la tala dels velles ombres de la plaça Llorenç Villalonga. I, finalment, pega'm una meada també a la portada diària de Mallorca. En el seu titular principal diu «Dotzenes de mallorquins compren cases a Astúries fugint de la saturació».
També fotografia principal per Antoni Boner. Adeu, Antoni Boner, mestre de l'Ulistes. Una altra fotografia mostra diversos veïnats de la Calatrava que s'aplanten contra la tala de 18 velles ombres.
i diuen que el govern retira la planta tòxica que envaeix la ribera sud del Gorg Blau. Finalment, el diari de Mallorca, a la seva portada, diu que el CP s'embueix en la tramitació de l'atur de 200.000 fixos discontinus.
Totes aquestes informacions, no totes, evidentment, però mirarem de som a trenar algunes d'elles a l'anàlisi amb en Joan Mir. Això més tota la part internacional que no hem repassat aquí ara.
Joan Mir, molt bon dia. Molt bon dia. Bé, no sé per on vols començar avui, perquè em pareix que hi ha temes de sexualitat internacional que t'ha cridat molt l'atenció.
També el que has dit per comentar és interessant. Vam dir moltes coses. Home, aquesta temporada ha estat... Tu això tens informació bona? No, però...
és molt irregular entre altres coses perquè també ha fet dies bons i dies dolents, hi ha hagut molt de dies que ha plegut o que ha estat enigulat i això els restaurants de vora de la mà
els ha perjudicat, però en canvi m'han dit que a setembre o a octubre havien estat normals tirant abons, per exemple, amb la venguda dels nòrdics, que gasten més que abans,
de totes maneres és una situació... El mercat s'està recomponent. Catalunya, per exemple, que ha tingut un estiu fluix, ha tingut un octubre espectacular, un 9% més que l'any passat de visites de turistes,
És a dir, hi ha canvis i fins que no s'hagi assentat no sabrem què mos toca. La situació és molt canviant, molt irregular.
També ha fet molt, per exemple, els canvis dels preus dels billets d'avion que baixen, això així pugen, i fa, per exemple, que això penalitzi molt les destinacions llunyanes, com Turquia...
Egipte, parlant de pròxims dies, sinó parlant d'Iberoamèrica o això. I bé, està molt... També hi ha el tema de les crisis internes dels països emisors, Anglaterra,
Alemanya, França, sobretot França, la gent estalvia com mai havia estalviat, per exemple. Per què? Bé, això és en part el reflux del gestor que hi va després de la Covid, de la pandèmia. També hi ha que el govern i els polítics han advertit del perill greu de crisi forta, de fallida.
del govern francès o de l'estat francès
en s'ho deute perquè està molt endeutat i cada vegada paga uns interessos més alts. Brussel·les ens ha advertit que no poden tenir un dèficit excessiu i no hi ha manera que ningú vulgui afluixar de manera que el missatge dels polititzes és alerta que estem a punt de caure en el precipici de Grècia i llavors la gent s'atanca i estalvia pel que pugui ser.
Per exemple, i com això, molt d'altres factors. De tot això que dius, bé, m'ha venen en el cap dues preguntes que són molt diferents i molt difícils, sobretot la segona. La primera és que, des que tinc memòria, diguem, a Mallorca,
Evidentment, ja ho veig, que la població i els visitants ha crescut moltíssim, però diria que en proporció encara ha crescut més la quantitat de grans superfícies comercials. És que no entenc com n'hi ha tantes. Vull dir, a partir de zero que jo he viscut de petit, a partir que no n'hi havia cap, i que recordo quan se va fer el primer...
Hiper, que li deuen, si hiper, no? Ara, no entenc com ets sostenible, això.
Sostenible perquè les grans superfícies tenen estratègies d'eceptació de clients molt més refinades, molt més punyeteres que les botigues que pràcticament se limiten a comprar i carregar-hi un petit benefici i vendre. Totes les estratègies. En canvi, les grans superfícies...
se poden permetre fer promocions a pèrdues, és a dir, venen per davall del cost, atreven a la gent amb això, ja que s'hi ofereixen...
Síndries a meitat de preu, o... O s'oli quan estava d'ancar... O s'oli quan estava d'ancar... El pot més barat o... El pot més barat o aquest d'acord. I això sa gent hi va per dur-se'n una botella d'oli i acaba comprant dos o tres cents euros d'altres productes.
És això. Mira, aquesta tendència, de totes maneres, nosaltres hem d'agrair que molts hagin deixat viure una temporada més que els altres països. Jo me'n recordo que quan jo estudiava l'any 60 i tants, 68, 67, una cosa així...
Vaig estudiar una assignatura que se deia Mètodes Qualitatius. El que se'n deia és Històries de Vida. És a dir, que un... Natién Balibar va escriure un llibre sobre com s'ha de fer una enquesta sense estadístiques. És a dir, només amb diàleg amb els personatges, traient tota la informació que un necessita d'això, de les entrevistes...
I ja en aquell moment va entrevistar el fornès de París perquè li va estranyar que fossin pràcticament s'unit negoci que no havia caigut en mans de grans superfícies. Estem parlant d'avant de l'any 70.
al voltant de l'any 70 fa 50 i tants anys que a França ja havia aparegut aquest fenomen de la desaparició de les petites botilles i aquí mos ha arribat més tard però ha arribat
I l'or estrany no és que hi hagi tant de grans superfícies, l'or estrany és que quedi cal que botigui encara. Sí, sí, sí, això s'aconsegueix explicació diguéssim.
Ja anem a la pregunta difícil. Jo sento parlar d'això que jo hagués encarit moltíssim, que la vida en general, en fi, no importa, m'ho expliquin, jo mateix ho veig. És a dir, aquí on gastaves 70 euros, ara n'he de posar 120 tranquil·lament, etc. Aleshores, la pregunta és on... Qui és que té el dos més?
Clar, si lloguers puja molt, qualcú cobra aquest lloguers, etcètera, etcètera, etcètera. A qual que va endavant era tot més. La meitat del negoci va a Espanya, això està clar. Va, si descomtam o si no comptam ens o...
els imposts i el dèficit fiscal i tot això, que tothom mira de pagar el mínim d'impost, que també van als propietaris, als que tenen...
Això, per exemple, se demostra en el canvi que hi ha hagut d'estratègia d'estil de vida. A Mallorca, estic parlant de famílies mitjanes, de classe mitjana...
tranquil, que anava bé. Llavors, sobretot de l'interior, la fonetx, per exemple, la il·lusió de les famílies era tenir els fills, comprar-se un cotxe i una caseta o un xalet o el que sigui de vora a la mà per anar-hi a passar les vacacions o els cap de setmanes o coses d'aquestes.
Quan aquesta gent s'ha jubilat, vist els preus que s'estan pagant, vist el cost de la vida, que és altíssim, i que no li basten les jubilacions que tenen, llavors el que fan és viure a una sola de les dues cases que tenen i llogar l'altra.
O s'amuden a viure de vora la mà, que n'hi ha molts que ho fan, i així estiu i hivern tenen les cases de vacacions, o s'queden en el poble i lloguen l'altre. Ve en els turistes, ve per tot l'any, una cosa d'aquestes. Això ha canviat l'estil de vida perquè el manca en aquella franja de població. Llavors, hi ha els grans temes aquí, és...
No està malament que els preus siguin alts per lloguers, com per la fruita, com per tot. El que està malament són els sous que tenim per comprar aquella fruita i pagar aquells lloguers. A Suïssa els preus són més alts que aquí, de molt, però no hi ha crisi, perquè els sous d'allà són fàcilment de 3.000 o 4.000 euros.
I aquí no. I no és que no... L'activitat econòmica de les illes no doni perquè hi hagi aquest possible sau. Però hi ha el drenatge fiscal de l'estat que a Suïssa no tenen i que dificulta que la riquesa de les illes es tradueixi en...
amb benestar. Això ho vaig comentar en aquests grups d'estudiosos que deien, bueno, el PIB, el producte, el que produïm nosaltres, però el PIB és el que produïm sense comptar els imposts, és a dir, abans de pagar aquest impost. El PIB
no ha parat de créixer i en canvi el nivell de vida no ha seguit aquest ritme clar, no ha seguit aquest ritme perquè el nivell de vida no concorda amb el seu PIB aquí el nivell de vida concorda amb la renda disponible que és el que queda després que a Madrid se n'hagi duit tot el que se n'ha de duir un poc més aquesta és la pura realitat és a dir que
llavors en concret hi ha algunes explicacions per cada cas dels preus elevats aquí sempre tindrem un problema de preus alts per ser petites a desmercat perquè totes les mercaderies s'han de dur de fora i has de pagar el transport cosa que
dins de penínsules molt barat o perquè els camions no han d'agafar barc o quantes estan carreguets, sinó que han de fer una hora o dues de camí i quan t'han fet aquesta hora o dues de camí ja està. En canvi, aquí han d'agafar el vaixell, han de passar la nit a dins del vaixell, al dia, i han de cobrar un jornal per aquell dia que perden i totes aquestes coses. I han de pagar anada i tornada, eh?
perquè hi hagi tornada i aquella migradesa del mercat encara s'accentua més a les illes petites com Arvisa, que encara té un mercat més petit que els de Mallorca i això fa que damunt dels costos de transport i això que són com els de Mallorca o més llavors encara hi ha la falta de competència perquè aquí a Mallorca si has de comprar un moble tens 20 o 30 o 40
botigues, que venen a fàbriques, que venen mobles. Has vist ni el veu un o dues. I llavors això fa disparar. Tenen monopoli. Tenen monopoli i tot això. És tot un conjunt de factors que fan que la guillina dels ous d'or aquí només siguin de plom...
Sí, sí, talment. I si m'apermetja, i ja sé que m'on anàvem un poc, però justament, com que sobretot quan feim les taules d'anàlisi, la plataforma audiovisual Vida, és un tema que surt recorrentment, que és com així, amb aquesta situació que acabes de descriure,
no apostant més pel producte local, per exemple, no ja anant a mobles i tal, sinó estrictament en el tema alimentari. És raro, per no dir, no sé, grotesc, no? Sí, però també té la seva explicació.
els governs, tots els governs d'aquí, mai han considerat que Mallorca sigui una excepció. Ells consideren que són com una província d'Espanya, qualsevol, o com una ciutat sueca, qualsevol. No consideren aquestes especificitats fiscals ni aquestes especificitats i fa que malament els sous aquí siguin relativament més baixos
que el que exigiria el moviment econòmic és que els sous de l'agricultura són més baixos també que la mitjana de l'economia. I llavors es fa que això faci que hi hagi manco pagesos que vulguin fer feina. La migració del camp a la ciutat
i de la professió de pagès cap a l'agricultura, al turisme, al carmarès o coses de queixes, ve de 50 anys enrere. Ha estat progressiu i quan jo vaig venir a Mallorca fa 40 anys i l'agricultura representava el 4% de la població
i és 2,5 o 3% dels PIB, i ara és molt menys, la població no és el 4%, és a dir, que l'agricultura és població activa, és molt manco. Com se podria fer això? Quan el mercat no dona solucions, els ha de donar el pla, la planificació. El govern hauria de subvencionar el productor local, ni hauria de dir...
Aquí no es tracta que els pagesos facin la competència en les xirimoies que venen del Perú o Gòrdia, sinó que es tracta que els pagesos puguin vendre els seus productes a preu de cost o més baix i així tots puguin guanyar la vida. Això no és alterar les regles del mercat, això és solucionar un problema social.
perquè la Constitució prohibeix que alteris les regles del mercat. El govern no pot fer pollespreus o baixetlós o coses aquelles. En preci pot puntualment resoldre un problema com el resol en s'habitatge, que també té habitatges socials. Jo tenc un jardiner que paga 400 euros cada mes per un pis a Inca...
de tres habitacions, nou de trinca, però és un lloguer social i bé, no és castillat el govern per incidir en això, perquè ara, si aquests lloguers subvencionats fessin la competència i impedissin que els que tenen lloguers normals lloguessin les cases, llavors sí que seria
una falta greu, però aquí és el contrari, hi ha una demanda brutal i perquè aquesta gent trobi allò que és a 400 euros no fa, aquests altres propietaris se morin de fam perquè no poden allò que seva per 1.500, que és el que més al manco se du ara.
no me't facis preguntes d'economia que m'enroll massa no, no, no ets economistes sempre teniu una explicació de per què les coses no van així com havíeu dit que anirien sí, a toro pasado que diuen sí, les profecies les profecies són difícils i encara més quan són respecte en el passat sí
Joan, volies també tractar la qüestió d'àmbit internacional, que hi ha tota una ofensiva bestial, brutal a nivell mundial de retorn a no sé on has passat o no sé on vol endur, no?
Cada vegada està més clar. Primer, Trump... Pareixia que anava pegant toms... Sí, i no, no, no. Cada vegada se va perfilant i ara ja va fet amb un document oficial, no una sortida de to...
després de dues copes o ballant la dona. Ara, un document oficial sobre la seguretat dels Estats Units. És una anàlisi on han intervengut ell i tots els entesos que s'han consultat de l'exèrcit i de tot. I la conclusió respecte a Europa és horrorosa.
Respecte a Europa, diu que Europa corre el perill d'en 20 o 30 anys, o 40, però ell diu pentura més aviat, de desaparèixer
civilizacionalment. És a dir, que la civilització europea, tal com la Mantesa fins ara desaparegui. Ell entén la civilització europea com una Europa de blancs cristians i imperialistes que tenien els imperis, els britànics i això...
I aquesta és l'Europa que ell diu que pot ser que desaparegui. Et dona la culpa, sobretot a la immigració, que diu d'aquí 20 anys tots seran negres després que res. En la qual cosa...
Ventura de terror, el que dependrà de nosaltres, que això sigui un canvi civilitzacional o que simplement les nostres pells hagin anat canviant cap a un color més fosc. Permet-me un parèntesi, i Estats Uniques?
Si no això, exactament. Proporcionalment té més immigració als Estats Units que a Europa. De fet, és un país fet de bàsic... O sigui, a les pobres indies no en queda cap. És un cúmul d'incoherències, perquè d'Europa una altra cosa que li critica és la unitat europea.
que avança en gran disgust d'en Trump, que ell voldria que cada estat recuperés tot el seu poder, totes les seves competències, i que ell s'entengués en cada un d'ells, en seus amics, fer-los favors i en seus enemics fer-los potades. Això seria la seva il·lusió, però se troba en Vanderlei i tot això que parlen en nom de tots i ha de tractar, els herències els ha de posar
a la frontera europea total de la Unió Europea. Un altre parèntesi, la von der Leyen, tots aquests, parlen davant de veres en nom de tots i en solidesa. No, però si Europa fos la von der Leyen...
comandar a Europa i com han d'entrar als Estats Units, li hagués plantat cara i li hagués dit de què vas, però no ho pot fer perquè no... Els primers que la desautoritzaran seran els mateixos europeus i no tots necessàriament Norban i de Txec i tot això, sinó que també ets alemans i ets...
belgues i tot això a Europa encara encara li falta molt per arribar a abdicar de les prerrogatives nacionals per deixar-ho per ser realment uns Estats Units d'Europa que a Amèrica funciona
Amèrica funciona i en Trump està la mar de content que funcioni, però en canvi vol que Europa no funcioni, que Europa sí que se desfaci, la Unió Europea, mentre que els Estats Units, que tenen una diversitat de lleis i de competències molt més grossa que la que té Europa, en qualsevol aspecte. Les lleis estatals primen damunt les lleis estatals, vull dir, de cada estat,
per amunt s'estat de les federals i bé i anima a més a més i lo dolent és que a més a més anima a intervenir que els Estats Units intervenguin a Europa a favor dels partits
secessionistes, el que entenem per extrema dreta favorir tots aquells que se caracteritzen per justament tenir a dins del seu programa la destrucció de la Unió Europea i que cada país se diven nacionalistes en el sentit que la nació recuperi al màxim poder i no els deixi a la Unió bé, això és intervenció ganes d'intervenir
a dins els afers d'intent d'Europa i ja n'has de fer la punyeta amb molt d'aspectes i Europa per Europa jo crec que és la gran ocasió d'accelerar el procés d'integració però per ventura no podrà per ventura haurà fet tard perquè sobretot sobretot
No té d'obres a Europa per fer en aquest moment aquest canvi. S'hauria de dotar d'una armada europea potent, el manco com el que tenien als anys 50 i 60 i...
i 70, perquè a partir sobretot de la caiguda del mur de Berlín, Europa va seguint amb Fukuyama, va dir, bueno, la història s'ha acabat, ha engollat, per tant no importa preocupar-me els purs dels russos i dels soviètics i tot això, i per tant ha desmuntat tot el sistema de defensa que havíem muntat en la Guerra Freda. Ara se troben amb més al manco una tercera part
del potencial que tenien llavors, i se necessiten entre 5 i 15 anys, segons digui, per arribar a tenir uns sostres acceptables. El perill imminent que té Europa és la Unió Soviètica,
que per una part és molt feble econòmicament perquè té una dotzena part del PIB d'Europa, però té una població sumisa que accepta
la propaganda que se fa per la televisió, accepten perfectament que la guerra d'Ucraïna és justa i que l'han de conyar, i dediquen el 40% del PIB a la guerra, directament o indirectament. Això equilibra molts esforços, això fa que Europa estigui molt endarrerida. Jo, personalment, tinc l'esperança que
els països que van en sèrie amb aquest assuntor, que són Polònia, Finlàndia, Suècia, no oblidem que Suècia ha venut 150 avions casses a Ucraïna. Probablement no els hi poden entregar fins d'aquí 3, 4, 5 anys. Diuen que són millors que els americans i que els francesos, aquests casses suecs. Sí, sí.
Els francesos tenien molt bona fama en aquest moment. No, els Rafals. El Rafals és el millor avió de caça del món perquè no és el millor en cada cosa que fa, però els ho fa totes. És a dir, que per el que fa un Rafals hauria de tenir cinc avions diferents dels que esteixen en el mercat, mentre els Rafals...
Poren transportar tropes, poren atacar altres cases, poren anar bombardejar, poren fer pràcticament tot el que ha de fer un avió de guerra, diguéssim, i això és la seva superioritat, que en pagues un i en tens cinc. I els suecs són molt bons, són més barats tots, són més petits, són més... però pareix que són molt útils. I bé, i
I llavors tenim una de les grans fórtoles de militars d'Europa. Em sap greu fixar-me només en l'aspecte, sobretot en l'aspecte militar, però és que la guerra d'Ucraïna és un sí o no de tot això que parlem d'Europa. Se'n pot anar en orris si se perd la guerra d'Ucraïna, és a dir...
perquè llavors la Unió Soviètica i en Putin estaran a les fronteres de la Unió Europea per a tocar. El problema d'Ucraïna el que passa és que estan molt avançats en la fabricació de drons i
Per exemple, ara que hi ha hagut, perquè ahir hi va un altre incident de drons sobrevolant una base aèria francesa, i no els tomen, no poden, no en saben, i jo vaig sentir un pilot...
francès, que li van dir això, com ho han de fer per defensar molts d'aquests drons? Almenys tomen-ne un i veure d'on ve. I sap qui l'ha fabricat. I diu, no, no, això haurien de comprar a Ucraïna, que ells sí que en saben. Bé, justament això me fa...
em fa anar a un tema que hem tractat ara, el potencial militar, la necessitat d'inversió, etcètera, quan en realitat avui en dia, bé, supos que deu estar bé tenir cases i de tot, però m'enrefresc si vols combatre i tal, però sobretot les guerres s'estan determinant per drons,
drons fins i tot petits i després també per intel·ligència és a dir en el fons tenir un bon sistema d'intel·ligència és molt millor que tenir el que gastar molt amb armament no?
Sí, home, per exemple, un dels xantatges que fa Estats Units a Ucraïna és que li retirarà la informació que li dona en sots satèl·lits de Elon Musk. Tres dies que van estar sense aquesta informació se va a conèixer. Els russos van avançar molt perquè els ucraïners no sabien on eren els russos.
En canvi ara els envien una foto cada 10 segons, aquestes coses. Per exemple, és totalment necessari que Europa s'adoti d'un sistema de satèl·lits, si no tan bo com és Amèrica, almenys que sigui suficient, i que vagi ràpid, perquè es canvis d'un sistema d'armament que utilitza Ucraïna, per exemple...
Cada setmana que envien, van dir, no, no, els invents, se fan cada 3 o 4 dies, se fa un invent nou. I de vegades els invents són tan benells com això, de posar una xerxa a les carreteres perquè els drons no puguin penjar d'això, o que te vengui, te surti un general francès i que digui que per aturar els drons aquests que volen damunt d'espais, és lo millor...
és una escopata de caça, de caixes que maten conis. Per què? Perquè els drons són molt delicats, són molt vulnerables, i només qui vegi un perdigonet, pum, el toqui, ja cau. I els cartutxos de caça en tiren molts, un cartutxos en surten i s'obrin, de manera que no em porten de vinis exactament els drons, només que li facis un metro lluny, ja cal que el perdigo li arribarà. Això és que els caissadors ho saben.
de vegades n'estic tot, R n'estira un poc per no fer-se de menjar perdigons. I t'assellem perquè hem mort. Bé, en qualsevol cas, això que dèiem, és a dir, sí que hi ha un pla, sí que hi ha molt d'obbes darrere, no?, i més que n'hi haurà, darrere de tots aquests partits nacionalistes que diuen, no?
sí, sí, sí en Trump està a prou molts ajudes en aquests partits
I jo tinc l'esperança, de totes maneres, que passi una cosa que és que aquest partit tan extremistes, quan toquen poder o quan es troben en sa responsabilitat, se moderen i tornen normal. Per exemple, tothom està d'acord, el manco, les informacions que ja m'arriben, que la Meloni ha donat aquesta sorpresa. És a dir, que...
respecte a la guerra d'Ucraïna, respecte al règim fiscal, està prenguent decisions racionals, no extremistes d'esquerra, no molt progressistes, si tu vols, però...
Però bé, en el final resultarà que no és un partit antisistema, resultarà que és un partit del sistema i que s'aprofita del sistema per anar a fer els seus objectius.
La qual cosa farà que acabin decebent en els seus votants. No necessàriament, perquè tenen uns mínims que mantenen. Per exemple, en el tema dels emigrants...
van fer aquella sauvetjada que tothom de que era llogar hotels o construir presons a Albània perquè els Bonassos se cuidessin dels immigrants il·legals. I, bueno, ahir va haver una votació a Europa en què tothom, menys Espanya, van votar a favor d'aquesta solució. És a dir que el que era un extremisme ara és el que se dur, diguéssim. I
I tothom li al·lava, per exemple, que sigui capaç de defensar a Ucraïna, defensar el progrés de la Unitat d'Europa, i al mateix temps la amiga d'en Trump i tenir per a Itàlia beneficis fiscals. Té molt de productes que estan absents de pagar impots dels americans. És complicat.
Som amb en Joan Mir, som en Es Bon Dia i Bona Vida, on a Mediterrània dedicant aquests darrers minuts dels programes ja a anàlisi. Hem començat a nivell local, hem pegat el vot a nivell internacional. No sé, Joan, si tu dus cap tema més, si no jo t'hem plantat junt. No, bé, no, no, és just de vora del que estàvem parlant ara. Que si no treu tema parlaré de futbol, oi?
Avui n'hi torna bé, per cert. No, no, sí. No, bé, bé, està bé parlar de futbol també. Interessant. Hauries de dir que cal que dematí complet. Ara que van bé les coses. Ara que va bé. Digues.
no, justament lletgesc un titular que diu entre el món empresarial francès i el que això és traducció bé, i és partit d'anar a l'EPEN la normalització està en marxa és a dir, un poc en lo mateix que d'anar a Meloni també pareix que és que ho he sentit per exemple en els
LR, l'antic partit golista que ara se diu la dreta republicana, o les republicans, els republicans, la dreta, diguéssim, és el seu nom complet, defensen que no posaran línies vermelles per aliar-se amb qui sigui,
com per exemple els comunistes o coses així per aïllar l'Epén perquè a França funciona molt això dels desistiments la segona volta la primera volta tot on se presenta i la segona volta els que estan menys col·loquats se retiren i demanen el vot per aquells que diuen que estan més ben col·loquats ells això no ho faran contra l'Epén ha dit
Que es noti, sí, perquè és la primera vegada. Fa setmanes que una enquesta ja adonava que el 60% dels votants de la dreta republicana, diguéssim, estaven a favor d'entendre-se en la pena. 60% i el 40% no. És clar, la dreta, diguéssim,
democràtica és el partit que està més a prop d'en Lepen dins els partits constitucionalistes i això però està molt a prop diguéssim i evidentment no se repetirà la situació que se va donar d'un bloc de centre la RN és en Lepen tota sola i bàsicament un bloc d'esquerres comandat per LFI en Melenchon
en el qual hi havia l'ecologista, el Partit Comunista, fins i tot el Partit Socialista, que ara reneia d'aquesta aliança. És a dir que les aliances se mouren molt, es canviaran molt a les pròximes eleccions legislatives...
en funció que en l'EPN ocupa un lloc, en l'EPN un lloc més central, però sobretot que a les enquestes li donen que gonyarà, de molt. De fet, en Bardelà, que és qui es pot presentar perquè en l'EPN ho té prohibit,
en Bart de l'Assa les enquestes li donen 35-36%, 37% i en el següent li donen el 17%. És a dir, que més que doble és el segon candidat, per exemple, president de la república. I això fa que els partits no puguin aguantar un boicot per emne a un, no a un partit, sinó a un 30% llarg de la població francesa.
però així tot amb aquestes xifres encara se podria donar una segona volta on ja no serà tothom però molts contra contra Le Pen i acaben guanyant difícil
És difícil. L'experiència diu que quan tens més del 30% de vots a la primera volta, és difícil, per exemple, no dir que és legislatiu, sinó que és presidencial, és difícil no tenir la presidència de la república. Dic que el 70% restant que s'uneixi suficientment com per tomar el 30 i tants per cent, en aquest cas el 37, no el 30%.
Clar, i jo crec que ja tenen el partit que coneixen exactament de cada municipi, com respira la gent, ja tenen assumit que és molt difícil parar que el pròxim president de la república no sigui el front nacional. Tant clar o veus? No, jo m'hauria de dir que no ho fos.
Però, per altra banda, també tenc l'esperança que el camí que ha fet el Front Nacional de l'Epén Pare fins al Rassemblement Nacional de l'Epén Filla, que ha estat un camí molt canviant, han abandonat l'antisemitisme, han abandonat l'Holocaust, han abandonat...
abandonant molt dels principis que inspiraven l'extrema dretadura d'en Le Pen, jo tinc l'esperança que avancin també en aquesta situació i no toquin que les seves peculiaritats se centrin
en defensar els valors de la dreta en contra dels valors de l'esquerra i no els valors de la democràcia en contra dels valors de l'autoritarisme. Joan Mir, ho deixarem aquí avui. Moltíssimes gràcies. Hem repassat una miqueta l'actualitat a nivell local però també a nivell internacional. Moltes gràcies, Joan.
A vosaltres i bon dia. Gràcies. I nosaltres també agraïm moltíssim a la nostra audiència que mos hagin acompanyat fins aquí, tancant el bon dia i bona vida, i això sí, aconsellant-vos que continueu aferrats a l'actualitat a través del diari de Balears, de Balears.cat, i que continueu també a la Mediterrània.
ara més programació interessantíssima i demà a partir de les 7 el Crepus Canzenestel i a partir de les 8 bon dia i bona vida.
It's the final countdown
Un gol fort del moina, de la mula moina. Ja no vol més molles, vol trencar les estovalles i sentir de nou com brolla en passigolles. A cada club que baixa, poc a poc de cop i et remou les entranyes. Jo sóc qui vull ser, els anuncis són com bombes. Sot en fons el cos i et cau i de la guerra neixen traumes. Però a través d'esquerdes podrem fer espais comuns afins a la construcció massiva d'esperances.
que arriba la vida que assumies, que al sortir del tèdic els únics tribuns siguin propis i assumibles. La cultura lliga només et pau al cau, quan et plau, rau la clau per fer la lluita plau. Sí, clau. No t'equivoquis, he vist repetint el cotxe al teu soliloqui.
Són ànimes ingràvides, càlides i emotives recluïdes en presons de repressió. Freda i cognitiva, niu d'estigmes, viu d'estimes i allibera la pressió que imposa el món de la foscor. Amiga, si vols ser lliure, la mirada sobreviure digna amb el seu prisma travessant una finestra fixada en l'entorn faresta que desprecia tota vida, premia el verí de la deriva destructiva i el poeta de fenestra.
Aquí fem patir el metge, tot per fer patir del fetge. Tens un cotxe i un rellotge però vols viure sense pressa i ho vius amb el silenci de qui sap que s'equivoca i s'equipara amb altres.
Un mar de prejudicis dins del pit des de l'inici d'una vida que s'escolta i com fer front a tal derrota. Si quan te't dones compte de tus errors en el serró i el cronòmetre corre en contra contra un cor que es vol corrompre. Un món que ho facilita, no hi ha lloc pel plor a miques. Si l'amic ja no t'escolta, la veritat no es diu a mitges, es diu com una bomba. És com un mort arrepentit, un esperit que sempre et pot reir.
Vol a sobre teu mentre el ventre et tempten perdes, excuses i caretes, vivències sense reptes, més dies en silenci i emocions reprimides. Vull polir-me com un nen, sí, però van passant els dies. Però van passant i no t'equivoquis, he vist repetint mil coses al teu suriloqui. No sé què es pot dir, aquí no s'acaba mai el bròquil, i així fins que el cap t'exploti. Necessit el cap a punt.
Batu indarrak! Ei! Batu indarrak! Normaladak areta jantzita ibilibarra Denok dauzke uman buta beldurrak Barra-barra nik iparra Bigitarra eta mikrobatekin aurkitzet Budako bakoitzak dauke bere izarra Polizika militarrak gure burunda biltzanak Akatu gabeko ikarra kadorea geldizen Ez etzak akintzen, bai etzak hamiltzen Artaldetikak dezgeatzeko martingarrak
Iñorez ta normala, baiodana gala nai Modelo izan nahien gaztek usteie jateai Aplikatzen di hogez hurra realitateai Ai, desikazten asiai Tan ire bai sinistu ez din pelikula Ez inazke sentitu preso gaudela dakikula Batu partidura, hartu partitura Jogo bonitotze bai anamla balaula Estetik handiktadura, estetikatik gautxi Estetakik idatzi zezte d'estetikik
Wanna be free, eh? Wanna be free! Disney-eta, Hollywood-a, caceti-ca-si! Selecta, kemsi, grafitero, canzadik, danna, canzadik, orejana, canzadik, da, canzadik! No creemos en un mundo hecho en croma, no más lágrimas de sangre en ojo sombra un coma! Ibas pasan els días, mansar, vas pasan els días!
Estàs passant els dies, mans, però van passant els dies. Però van passant, i no t'equivoquis, he vist repetint mil coses que us soliloqui. No siguis tòtic, aquí no s'acaba mai el bronquil, i així fins que el cap t'esploti. Necessito aire pur. No en falta tant d'emprota, aire per respirar en aquest ball. De cara que jo et sopti, necessito aire pur.
Fins demà!