Title:

Política, habitatge i cultura a Ona Mediterrània

## Resum general Programa complet de **Bon Dia i Bona Vida** a *Ona Mediterrània* amb estructura clàssica de magazín: repàs de premsa, anàlisi política, entrevistes, novetats de programació i seccions de pensament. El fil de fons és la **situació política als Països Catalans**, la **lluita per la llengua i la cultura** i les **tensions socials i econòmiques a les Illes Balears**, especialment en matèria d’**habitatge** i **model turístic**. --- ## 1. Actualitat i premsa ### 1.1. Informació dels mitjans en català • El programa obre el dia repassant **Diari de Balears** i **VilaWeb**, assumint-los com a referents d’actualitat en català. • Temes destacats: - **OCB**: Crida a les forces democràtiques a *no debatre amb l’extrema dreta* sobre llengua i escola per no legitimar el discurs de Vox. - **Llengua i educació**: Al Parlament balear es debat una proposta de Vox per fer el castellà *llengua vehicular* a l’ensenyament. Es dona per fet que no prosperarà, però es constata l’ofensiva. - **Militants d’Arran**: Causa per accions de denúncia d’infiltracions policials a Maó que es jutjarà a Barcelona. - **Ciberseguretat**: Creació d’una càtedra de ciberseguretat impulsada pel **Govern Balear** i la UIB. - **Cultura**: Concert conjunt de **Cap Pela** i **Nou Romancer** al Teatre Principal d’Inca i nova gira de Sergio Dalma amb parada a Palma. - **Cap de setmana antifeixista a Palma**: Jornades organitzades per Més per Palma i fundacions vinculades al sobiranisme europeu. - Associació de Veritat Locals de Mallorca rep les finques de Son Maiol en herència. - Proposta de **biblioteca d’objectes** a Pere Garau com a iniciativa comunitària. ### 1.2. Política espanyola i País Valencià • **Dimissió de Carlos Mazón** a la Generalitat Valenciana arran de la gestió de la DANA i les inundacions. • Lectura crítica des de VilaWeb: - “Denigrar el càrrec fins al dia de la dimissió”. - Informes sobre el camí judicial que pot conduir Mazón a presó. - Cròniques sobre la celebració a la plaça de la Mare de Déu i el futur laberint polític al País Valencià. • Es destaca també: - Comissió d’investigació al Congrés sobre la *gota freda* amb testimonis de víctimes. - Declaració de **Villarejo** a Andorra pel cas *Operació Catalunya*. - Seguiment de casos de *lawfare* i guerra bruta contra l’independentisme. ### 1.3. Opinions i referents intel·lectuals • Se recomanen articles d’opinió de: - **Miquel Ripoll** (sobre Rosalia, amor, desconsol i llum). - **Rafel Borràs** (sobre ocupació i realitat quotidiana). - **Lila Tomàs** (memòria del ciutadà Juan Carlos). - **Joan Vicenç Lillo** (Estats Units i el món). > **Idees clau:** El programa situa el debat públic en català com a central, denuncia l’auge de l’extrema dreta i enllaça l’actualitat de les Illes amb les dinàmiques espanyoles i internacionals. --- ## 2. Previsió meteorològica i context climàtic ### 2.1. Previsió de Tomeu Mateu Canals • S’espera un dia *més estable* que l’anterior, amb possibles gotes però poca cosa. • Temperatures encara fresques però en recuperació. • Arribada d’una *pertorbació activa* que provocarà entrada de vent de sud i pujada de temperatures. • De cara a dijous i part de divendres: - Nova pertorbació sobre les Illes, amb pluges i tempestes. - Nova baixada notable de temperatures. • El cap de setmana podria repetir l’esquema de dijous, amb un altre front important, especialment dissabte. > **Punt de fons:** La meteorologia s’insereix en un context de canvi climàtic assumit, amb episodis extrems (DANA, gota freda, torrentades) ja integrats en el discurs polític. --- ## 3. Entrevista a Antoni Vives: política, Barcelona i el projecte NEOM ### 3.1. Trajectòria política i balanç personal • **Antoni Vives**: escriptor, ex-regidor de Convergència a l’Ajuntament de Barcelona, vinculat al catalanisme i a l’independentisme des de jove. • Balanç de la seva etapa política: - Ho viu com una **vocació de servei públic**. - Reivindica haver contribuït a situar la **independència** al centre del debat polític, quan abans era marginal. - Defensa haver deixat legat en *habitatge, infraestructures, promoció del país i llengua*. • Autocrítica sobre el procés independentista: - Admet *excés de resistencialisme* i manca de professionalització. - Calia entendre millor els instruments del poder i usar-los com l’adversari. ### 3.2. Barcelona, capital dels Països Catalans • Tesi central de Vives: > “Si Barcelona renuncia a ser la capital dels Països Catalans, Barcelona està condemnada a la irrellevància mundial.” • Barcelona ha de jugar **doble paper**: - Capital nacional (*Països Catalans*, incloent Illes i País Valencià). - Capital global, però **no** com a capital del turisme massiu. • Autocrítica sobre el turisme: - Reconeix que la seva generació no va percebre a temps la *turistificació* com a problema estructural. - Hauria estat molt més dur amb el model turístic. ### 3.3. Escripor i vocació literària • Compagina trajectòria política i literària. • Ha publicat **novel·la i teatre**; prepara un llibre de memòries/reflexió sobre la seva darrera etapa professional. • Es defineix com a *artesà* més que com a artista: > “Miro de deixar una llavor que és alguna cosa que porto a dins.” • Expressa voluntat d’escriure també sobre **Mallorca**, aprofitant la mirada semi-externa. ### 3.4. De Barcelona a l’Índia i a l’Aràbia Saudita • Després de la política institucional, treballa com a consultor internacional: - A l’Índia, especialment a la ciutat de **Pune**, liderant processos de transformació urbana. - Al Regne Unit i Sud-amèrica. • Posteriorment, és fitxat per **NEOM** a l’Aràbia Saudita: - Exercia com a *Urban Development Officer* (desenvolupador urbà). - NEOM: **zona econòmica especial** al nord-oest del país (frontera amb Jordània, pròxima a Israel i Egipte). - Projecte d’una regió tan gran com Bèlgica, amb: - Ciutat de 10 milions d’habitants prevista per 2050. - Gran port logístic i industrial. - Resorts turístics (pistes d’esquí, desenvolupament de costa i illes al Mar Roig). • Objectius declarats del projecte: - Diversificar l’economia post-petroli. - Esdevenir aparador del **món àrab** modernitzat. - Afavorir **estabilitat regional** en una àrea on coincideixen Egipte, Israel, Jordània i l’Aràbia Saudita. ### 3.5. Aràbia Saudita, democràcia i liberalització • Vives és contundent: > “L’Aràbia Saudita no és una democràcia i els seus líders no pretenen convertir-la en una democràcia.” • Distingeix clarament entre: - Absència de **democràcia plena** (llibertat d’expressió, dret d’autodeterminació, etc.). - Existència d’un procés de **liberalització social** i modernització econòmica. • Remarca: - L’Aràbia Saudita té una població jove, ben formada (molts graduats en universitats nord-americanes). - El príncep hereu i bona part del govern formen part d’aquesta generació i impulsen canvis profunds. - En el context global, la **legitimació de les no democràcies** (Xina, Índia amb Modi) és un fet i condiciona els models. ### 3.6. Percepció internacional de la qüestió catalana • En els cercles on es mou, la qüestió catalana és *molt coneguda* i genera sorpresa inicial: - Espanya projecta una imatge de normalitat democràtica que contrasta amb el conflicte nacional intern. • Després de la sorpresa, hi ha **comprensió**: - Molts estats tenen problemes similars amb nacions sense estat. - Sorprèn especialment que la part més desenvolupada de l’Estat (Països Catalans) sigui la que pateix el conflicte. • Catalunya i Països Catalans són vistos sovint com **exemple** de reivindicació d’identitat i prosperitat en el cor d’Occident. ### 3.7. Estat del moviment independentista • Reconeix un **pessimisme justificat** després del final del procés del 2017. • Assenyala mancances: - Eines i estratègies no s’han actualitzat. - Cal molta més **autocrítica** de dirigents i espais clau. - El moviment s’ha de desplegar al conjunt dels **Països Catalans**, adaptant estratègies a cada territori. - Imprescindible escoltar i incorporar el **jovent (15-25 anys)**, perquè “el país se salva en el jovent”. • Avisa contra la ingenuïtat: > “Això no va d’un empat. Aquí no empatarem mai. Algú guanya, i jo vull que guanyem nosaltres.” ### 3.8. Dreta, esquerra i cinisme • Es comenta una frase de Joan Crexell: *“El perill de la dreta és el cinisme; el de l’esquerra, la utopia.”* • Vives la matisa: - L’esquerra actual també pot ser cínica, especialment quan fa discursos humanístics i messiànics però governa de manera sectària o oportunista. - Això ha alimentat el creixement de l’**extrema dreta**. • Exemple de Badalona: - El discurs i la gestió de part de l’esquerra han afavorit figures populistes de dreta dura. ### 3.9. Mallorca com a plataforma global • Vives viu a Mallorca i defensa que l’illa té un potencial global enorme: - Connexions aèries constants (“aeroport a tocar de la porta de casa”). - Proposa girar el discurs sobre la **massificació turística** i convertir Palma i Mallorca en **capital mundial** en allò on són competitives: - Cultura diversa. - Qualitat de vida. - Capacitat creativa. • Destaca la necessitat d’**autoestima col·lectiva** i d’aprofitar aquesta energia en favor de la **llibertat nacional**. --- ## 4. Tertúlia amb Joan Mir: crisi política, dreta, llengua i conflictes globals ### 4.1. Dimissió de Mazón i cultura política de dreta • Joan Mir analitza la dimissió de **Carlos Mazón**: - Admet que era inevitable per la gestió nefasta de la DANA i la torrentada. - Subratlla que, malgrat els escàndols, les enquestes no indiquen una caiguda forta del PP al País Valencià. • Reflexió sobre la **impunitat tradicional** de la dreta: - La corrupció i el mal govern penalitzen molt més l’esquerra que la dreta. - Recorda 40 anys de franquisme i una cultura política de “fer el que es vol” sense conseqüències. • Preveu tensions PP–Vox per la successió, però sobretot per **repartiment de càrrecs i àrees de poder**, no per discrepàncies ideològiques, ja que comparteixen: - Centralisme, discurs antiimmigració, atac a la llengua i a l’autogovern. ### 4.2. PSOE, pactes i Espanya perifèrica • Mir critica l’estratègia del PSOE: - Prefereix pactar amb l’extrema esquerra espanyola (Podem, Sumar) abans que consolidar aliances estratègiques amb partits de **Galícia, País Basc i Països Catalans**. - Es perd així una oportunitat històrica de federalitzar realment l’Estat. ### 4.3. Poder judicial i crisi institucional • Es comenta el judici al **fiscal general de l’Estat**: - S’evidencia un enfrontament molt fort entre “famílies” dins el poder judicial. - Tant el bloc conservador com el “progressista” acaben **blindant l’status quo** i el marc d’Espanya una i gran. > Idees clau: el poder judicial és vist com un **“govern a l’ombra”** que no vol perdre capacitat de decidir per damunt dels resultats electorals. ### 4.4. Eleccions als EUA i nova esquerra urbana • Es comenta la possible arribada d’un **batle demòcrata musulmà** a Nova York (Zoran Mandami), amb perfil jove i molt progressista. • Mir dubta que això reforci el Partit Demòcrata a escala federal: - L’aparell demòcrata del Midwest industrial és molt diferent del de Nova York. - La figura pot servir com a símbol, però no necessàriament transformarà les correlacions de forces. • Alhora, veu creixent risc de **polarització extrema** i fins i tot escenaris de violència política. ### 4.5. Sàhara Occidental, ONU i falsa autonomia • Explicació de la situació del **Sàhara Occidental**: - De colònia espanyola a ocupació marroquina i mauritana. - Mauritània es retira; el Marroc consolida el control. - Un comitè de l’ONU hauria d’organitzar el referèndum d’autodeterminació, però fa dècades que s’encalla. • Operació marroquina de legitimar la seva sobirania via reconeixements internacionals i proposta d’**autonomia**. • Crítica a l’acceptació d’aquesta autonomia per part del Front Polisario: > Acceptar l’autonomia equival a **renunciar de facto a la independència** i al referèndum, perquè l’única força del Polisario era la legalitat internacional. • Mir compara amb l’Estat espanyol: autonomia com a **estafa** quan no hi ha poder real en economia, migració o territori. ### 4.6. Guerra d’Ucraïna • Recorda que el conflicte ha perdut centralitat mediàtica, però continua obert. • Apunts principals: - El ritme d’avanç rus és lent; alguns càlculs parlen d’“80 anys” per ocupar tot el Donbass si continuen així. - Batalla clau per una ciutat nodal (Prokhov) que distribueix subministraments al front. - S’esmenta tant la possibilitat de caiguda com el contraatac ucraïnès amb unitats d’elit. • Sobre la relació EUA–Rússia–Xina: - Les tres potències comparteixen la idea de ser **tres “grans” que mengen a part** i es reparteixen àrees d’influència (herència de Ialta). - Ucraïna i Taiwan queden en zones grises de disputa. ### 4.7. Palma, seguretat i qualitat de vida • A partir d’un titular de premsa estrangera, es debat si Palma és “ciutat ideal”. • Mir contraposa la percepció local de **massificació, drogues i lloguers impossibles** amb la constatació que Mallorca continua essent una de les zones **més tranquil·les i segures del planeta**. • Anècdota: persones de zones conflictives del món se sorprenen de veure infants jugant sols pel carrer o a bars sense vigilància obsessiva. ### 4.8. Llengua i identitat als Països Catalans • Es retorna al debat sobre el **català llengua vehicular** i els atacs de PP–Vox. • Mir compara amb el País Basc: - Allà la identitat basca no depèn només de la llengua. - A les Illes i Catalunya, la **llengua és el nucli de la identitat**, com a Irlanda ho és la religió. • Defensa una identitat **oberta i inclusiva**: - Ser mallorquí és una qüestió cultural i lingüística, no de sang ni de religió. - Això és una virtut, però fa que la llengua sigui un front clau que s’ha de mantenir i fer avançar. --- ## 5. Repàs ampli de titulars i mirada local Després de l’anàlisi amb Mir, el programa torna als titulars de diferents mitjans (incloent **Majorca Daily Bulletin**, **Última Hora**, **Diario de Mallorca**), combinant català i premsa anglesa/castellana. ### 5.1. Temes destacats • **Llengua i escola**: reiterada preocupació per la llei educativa del PP que vol blindar el castellà com a llengua vehicular. • **Mazón**: segueix sent tema central a tots els diaris. • **Villarejo, Ábalos, mascaretes**: s’exposa corrupteles i trames judicials, reforçant la idea d’un Estat espanyol amb fort **“estat profund”** i “guerra bruta”. • **Infraestructures i ciutat**: - Nova línia de metro fins a Son Espases. - Campanyes de promoció turística de Mallorca a Londres, amb al·lusions a l’obra de Miró. > De fons, el programa mostra com la premsa local oscil·la entre la promoció turística, la denúncia social i la lluita per la llengua. --- ## 6. Entrevista amb Vicenç Vidal: memòria democràtica i defensa de la llengua ### 6.1. Perfil i marc general • **Vicenç Vidal**: diputat al Congrés per Sumar–Més, exconseller balear. ### 6.2. Dimissió de Mazón • Vidal celebra la dimissió com a **victòria de les víctimes** de la DANA. • Critica el to de Mazón: - Parla més de 5 minuts sense referència a les víctimes. - No assumeix responsabilitat ni demana perdó. > El qualifica d’“indecent” i remarca que es protegeix mantenint l’escó per estratègia judicial. ### 6.3. Monument de la Feixina i memòria democràtica • Context: - La nova Llei de Memòria Democràtica preveu un **catàleg de símbols franquistes** a retirar. • Vidal reclama que el **monument de la Feixina** a Palma s’hi inclogui: - Monument dedicat al creuer Baleares i, per tant, a un instrument clau de la repressió franquista (bombardeig de Màlaga, *desbandá*). - S’havien fet intents de “reinterpretar” el monument, però considera que ja no basta. • Demana al PSOE i al Govern central que no deixin fora la Feixina del catàleg: > No seria acceptable que un símbol tan clarament franquista quedàs fora. Seria un escàndol. ### 6.4. Finançament per a la llengua i la societat civil • Vidal explica la seva feina en dues línies: 1. **Marc jurídic i institucional** - Parlament espanyol: avenç històric amb la possibilitat de parlar català al Congrés. - Treball conjunt amb forces sobiranistes per una **llei de llengües** que garanteixi drets de les llengües pròpies a tot l’Estat. 2. **Suport econòmic a entitats de país** - Davant la retallada del **Govern Balear** del PP a l’**OCB** i entitats per la llengua, Vidal impulsa que rebin **fons estatals** per continuar la seva feina. - Enllaça directament la lluita lingüística amb la batalla contra la llei del PP que vol imposar el castellà com a llengua vehicular. ### 6.5. Clima polític a Madrid • Descriu un Madrid polític marcat per: - **Polarització extrema**. - Voluntat del PP i l’extrema dreta d’**assetjar permanentment** Pedro Sánchez. - Rebuig de la dreta a acceptar la moció de censura i els resultats electorals. • Sobre el judici al fiscal general García Ortiz: - Considera escandalós que el fiscal seu al banc dels acusats per una filtració presumpta, mentre qui hauria comès el delicte inicial no és jutjat. • Avalua Sánchez amb matisos: - No és el president que voldria (massa poc progressista, no aborda reformes estructurals de l’Estat). - Però la dreta el presenta com una gran amenaça i justifica una ofensiva que, segons Vidal, s’inscriu en un moviment global contra la **democràcia liberal** i a favor d’una **tecnocràcia autoritària**. --- ## 7. Nova programació: “Entre notes i mones” ### 7.1. Presentació del programa • Es presenta **“Entre notes i mones”** amb en **Santi** com a conductor. • Origen del nom: - “Mona” ve de la **mona de Babelín**, jogueteria mítica del carrer Oms (1969–2000) molt arrelada a la memòria sentimental de Palma. - Santi, cuiner i expropietari d’un bar, vol recuperar l’esperit d’aquell logo familiar i el que era el seu local com a espai d’**escenari musical**. ### 7.2. Funció social i cultural • Objectiu principal: - Donar **altaveu als artistes locals** de Palma, Mallorca i Balears, molts dels quals tenen gran talent però poca visibilitat. • Crítica a l’actual circuit cultural: - Malgrat xarxes socials, és difícil destacar entre la “marabunta”. • Idea força: > “Que enguany, en comptes de regalar un objecte, es pugui regalar un artista.” • El programa vol que: - La gent, per aniversaris o Nadal, contracti un músic o artista local com a regal. - Ajudar a que artistes que viuen precaritzats puguin **guanyar-se la vida del seu ofici**. ### 7.3. Homenatge als locals mítics • El primer programa entrevista **Benja Orson** i fa homenatge al bar **Sa Finestra**, espai clau de música en directe dels anys 90. • Es recorda: - Actuacions improvisades de **Dani Higiénico** amb **Toni Pastor**. - Intervencions espontànies de l’amo, fent cançons des de darrere la barra. ### 7.4. Estructura del programa • Seccions: - Presentació i record de **Babelín** i la mona. - *“Desinformats”*: tertúlia d’humor sobre notícies curioses (com Saturday Night Live localitzat). - Col·laboració de **Toni Ramis** amb crítica social i acudits. - Entrevista a l’artista convidat amb **dues cançons en directe** (no només una). - Fitxa de l’artista a la web d’Ona Mediterrània (foto, estil, contacte) per facilitar contractacions. • També s’anuncien concursos d’acudits amb premis gastronòmics (croquetes artesanes “que no es poden comprar”). • Horaris aproximats: - Emissió dijous vespre (20–21 h). - Reemissions diumenge i dilluns horabaixa. - Disponible *a la carta* al web renovat d’Ona Mediterrània. ### 7.5. Estat de l’escena musical a Palma • Santi admet que la ciutat és gairebé un **“pàram” musical**, amb pocs oasis. • Alguns locals petits resisteixen, sovint semiamagats i amb concerts per reserva. • L’objectiu del programa és **recrear l’esperit** d’aquells espais i donar continuïtat a figures com **Víctor Uris** (homenatjat recentment amb un banc en forma d’harmònica a la plaça Fleming) i **Nogos Socrates**. --- ## 8. Espais de suport: Diari de Balears, Soci i anuncis Al llarg del tram central hi ha diversos **espais de publicitat i de crida al suport**: • Crides a associar-se a **Ona Mediterrània** com a **Soci**, com a fórmula de garantir la seva independència i la del **Diari de Balears**. • Anuncis d’empreses locals (clínica dental, aigua 3 Globs…) vinculats a economia social i de proximitat. > Missatge de fons: sense un teixit de **Soci** i anunciants locals, l’espai mediàtic en català i independent és molt difícil de sostenir. --- ## 9. Cafè amb filosofia amb Miquel Ripoll: Byung-Chul Han, Simone Weil i Rosalia ### 9.1. Perfil de Byung-Chul Han • Filòsof nascut a Seül (1959), format a Alemanya (Munic i Freiburg), doctorat amb una tesi sobre **Heidegger**. • Professor de Filosofia i Estudis Culturals a la **Universitat de les Arts de Berlín**. • Conegut pels seus **assaigs breus i mediàtics**, molt llegits entre joves, sobre: - Societat de la informació. - Capitalisme de rendiment. - Burnout i depressió. - Pèrdua de l’experiència contemplativa. ### 9.2. Dues cares de la seva obra 1. **Crítica de la societat actual** - El capitalisme converteix la vida en pur **rendiment, producció i consum**. - La informació és un flux constant que genera saturació i atrofia l’**atenció**. - Exemples: scroll infinit a xarxes, consum compulsiu de continguts sense deixar rastre significatiu. 2. **Proposta positiva** - Recuperar la **vida contemplativa** (té un llibre amb aquest títol, subtitulat *Elogi de la inactivitat*). - Reivindicar l’**oci** com a *otium* (escola, cultura, cura de l’ànima), no només com a temps per consumir més. - Donar espai a la **bellesa**, l’art i el silenci interior. ### 9.3. Sobre Déu. Pensar Simone Weil • Ripoll presenta el nou llibre de Byung-Chul Han: > **Sobre Déu. Pensar Simone Weil** (edicions 62, col·lecció La Blanca). • El llibre és un recorregut per conceptes clau de **Simone Weil**: - *Atenció*, *descreació*, *buit*, *silenci*, *bellesa*, *dolor*, *inactivitat*. • Byung-Chul Han utilitza aquests conceptes per oposar-los a la societat de la hiperactivitat i la saturació informativa. ### 9.4. Simone Weil, religiositat i amor • Record de l’anàlisi anterior del programa sobre Simone Weil (visió més política); aquí se centra en la seva **dimensió espiritual**. • Frases de Weil destacades: > “L’amor no és consol si no és llum.” > “La creença en l’existència d’altres persones com a tals és amor.” • Interpretació: - Amor no és inflar l’ego, sinó **obrir els ulls** i sortir de nosaltres mateixos. - L’amor és reconèixer l’altre com a subjecte complet. • El “Déu” de Simone Weil és molt marcat per Descartes: un **Déu de la raó**, però alhora un espai de buit i atenció extrema. ### 9.5. Rosalia, Björk i la bellesa • Es connecta el llibre amb el nou tema de **Rosalia** amb **Björk** (“Oral / Verheim”, etc.). • Ripoll veu la cançó com un **viatge musical** des de l’òpera fins al segle XXI, combinant cordes clàssiques i sintetitzadors. • Interpreta que Rosalia va més enllà de l’entreteniment i busca una **dimensió sacralitzada de l’art**: - L’art com a via de transcendència, no només de consum. - Enllaç amb l’interès de Rosalia per *La gravetat i la gràcia* de Simone Weil. > El cafè amb filosofia acaba defensant la necessitat de **recuperar la contemplació** enmig del soroll digital, i la música de Rosalia com un exemple popular d’aquesta recerca. --- ## 10. Focus sobiranista amb Joan Planes: habitatge, immigració i estat del benestar ### 10.1. Compra d’habitatge per estrangers a les Illes Balears • Dades del **Consell General del Notariat** (2024): - **42,3%** dels habitatges venuts a les Illes han estat comprats per **estrangers**. - 27% per **no residents** (clar caràcter potencialment especulatiu o de segona residència). - 15,4% per **residents estrangers**. • Comparació estatal: - Mitjana estatal: 11,5% d’habitatge venut a estrangers. - Les Illes tripliquen aquesta mitjana (3,68 vegades més). • Municipis on l’estrangerisme ja és estructura, segons dades cadastrals: - **Calvià**: 41% de propietats en mans d’estrangers (14.105 de 34.000). - **Andratx**: 41,5%. - **Deià**: 40,5%. - **Fornalutx**: 40,7%. - **Capdepera**: 37%. - **Sant Llorenç**: 35%. - **Santanyí**: 33%. - **Pollença**: 28% (més de 2.800 habitatges). > Diagnòstic: procés de **despatrimonialització** del país en benefici de capital estranger, amb efectes generacionals greus. ### 10.2. Preus i esforç hipotecari • Preu mitjà a les Illes (habitatge plurifamiliar): **3.811 €/m²**. • Mitjana estatal: 2.153 €/m². - Diferència: +1.658 €/m² a Balears. • Comunitats amb preus similars o inferiors: - Països Basc (~3.700 €/m²), Madrid, Catalunya, Canàries, Navarra. • Però les mitjanes amaguen casos extrems: - **Andratx**: 7.601 €/m² de mitjana. - **Calvià**: 6.374 €/m². - **Fornalutx**: 6.609 €/m². • Esforç hipotecari (quota/ingressos): - Illes Balears: **56,5%** del salari mitjà mensual dedicat a la hipoteca. - Madrid: 39,6%. - Mitjana estatal: 32,6%. - Comunitats més assequibles: Astúries (~25%), Extremadura (~24%), La Rioja (~24%). • Es detecta una tendència de **mobilitat interna**: gent de zones tensionades eligeix comprar a Galícia, Astúries, Cantàbria o Extremadura. ### 10.3. Conseqüències i propostes • Planes alerta que sense control a l’adquisició especulativa de no residents: - Les generacions joves i fins i tot la classe mitjana quedaran **excloses de l’habitatge**. • Reclama: - Mesures del **Govern Balear** i del **Govern espanyol** per **limitar** l’adquisició especulativa i de segona residència. - Revisió del model turístic i immobiliari. > Missatge de fons: sense sobirania sobre el territori i la política d’habitatge, el país esdevé **territori en venda**. ### 10.4. Estat del benestar i immigració • Planes revisa l’evolució de l’**estat del benestar**: - Després del crac del 1929 i la II Guerra Mundial apareixen polítiques keynesianes i l’estat social europeu. - A l’Estat espanyol, el desplegament arriba tard, amb la Transició i la descentralització autonòmica (educació, sanitat, benestar social a les CCAA; pensions i atur a l’Estat). • Problemes actuals: - Creixement del **PIB** que no es tradueix en **PIB per càpita** ni en menys desigualtat. - Augment del deute i risc de sostenibilitat del sistema. - Envelliment de la població i necessitat de **més mà d’obra**. ### 10.5. Immigració: benefici i risc • Pregunta 1: la immigració aporta més ingressos fiscals? - **Sí**: més IVA, més beneficis empresarials (impost de societats), més activitat econòmica. - Però hi ha molta **economia submergida**, especialment en sectors com hostaleria, construcció, cures i agricultura. • Pregunta 2: reforça el finançament de l’estat del benestar? - Planes respon **no**, en el model actual: - L’estat del benestar exigeix que **qui més guanya aporti més** perquè qui menys té pugui rebre serveis. - Si els nouvinguts són els que menys guanyen i, sovint, cotitzen poc o gens (economia informal), el balanç entre el que aporten i el que reben pot desequilibrar el sistema. • Conclusió: - Cal un model econòmic diversificat i amb **immigració qualitativament diversa**, no només de baixa qualificació. - Sense diversificació productiva, la immigració només serà cridada per fer feines precàries i no reforçarà la base contributiva. ### 10.6. Jornades Blanquerna i memòria nacional • Planes valora positivament les **jornades de Blanquerna** (espai de formació sobiranista): - Hi troba joves molt motivats de tots els Països Catalans. - Taula rodona sobre les Illes Balears amb Miquel Àngel Maria, Alejandra Ferrer, Bernat Joan i Margarida Solivelles. • Destaca que: - Es visualitzen diferències internes (Mallorca, Menorca, Eivissa-Formentera) però també un **diagnòstic comú**: model extractiu espanyol, divisió interna fomentada pel centre, infrafinançament. - Joves valencians descobreixen paral·lelismes entre País Valencià i Illes (divisió interna, PP i PSOE com a gestors d’un mateix marc). • Informa de noves jornades a l’arxiu de Mallorca per preparar la **commemoració del 1229** (conquesta de Mallorca) de cara al **2029**: - Objectiu: reforçar la **identitat de poble** i el relat històric propi. --- ## 11. Tancament del programa • El programa es tanca recordant la programació d’Ona Mediterrània: - Redifusió de *Crepuscle a l’Estel*. - Nova emissió diària de **Bon Dia i Bona Vida** de 8 a 11 h. • Es reforça la idea d’una ràdio **arrelada al país**, amb: - Compromís amb la llengua catalana. - Defensa de la cultura local. - Debat polític sobiranista. - Espai per a filosofia, música i nous programes com *Entre notes i mones*. > El conjunt del podcast ofereix una panoràmica rica i articulada de la **vida política, social, cultural i filosòfica** de les Illes i dels Països Catalans, amb especial atenció a tres eixos: **llengua**, **habitatge** i **sobirania**.

['Ona Mediterrània', 'Bon Dia i Bona Vida', 'Diari de Balears', 'VilaWeb', 'llengua catalana', 'educació', 'OCB', 'memòria democràtica', 'monument de la Feixina', 'Carlos Mazón', 'País Valencià', 'independentisme català', 'Barcelona', 'Països Catalans', 'turistificació', 'NEOM', 'Aràbia Saudita', 'Byung-Chul Han', 'Simone Weil', 'Rosalia', 'habitatge Balears', 'compra per estrangers', 'estat del benestar', 'immigració', 'habitatge', 'Mallorca', 'Sa Finestra', 'música local', 'Blanquerna', 'sobiranisme', 'poder judicial espanyol', 'Ucraïna', 'Sàhara Occidental']