Esteu contents, m'heu enxampat, ara estic tant tant, he matat la llibertat, fa la meva voluntat, a tu que seria el meu portat, res suspens a l'autoritat. Moltes preguntes per el punt d'estat, hòsties d'unture no teniu de treure, que els meus amics d'alteix van.
M'heu despullat, sense tot el teu vellat. Oh no! Tota la meva voluntat, acomiadaria.
Fins demà!
Fins demà!
Escoltes, bon dia i bona vida, el programa matinal d'Ona Mediterrània.
Bon dia i bona vida. Som a Ona Mediterrània. Mos escoltes a través del 88.8 de la freqüència modelada o també a través d'onamediterrania.cat. És el moment de començar amb una salutació musical i tot d'una vos avançam quins són els principals continguts que hem preparat per avui, per aquest dimarts, que tot just comença. Bon dia i bona vida.
Sé que no ho he fet bé 30.000 cops, i també he estimat malament. Se'm fa difícil reconèixer els meus errors. Jo vull córrer pels camps, yeah, yeah, yeah, com quan tenia 10 anys, yeah, yeah, yeah, yeah. Ei, sé que no entenc una merda corrent, tinc clar que he d'anar a poc a poc. Que trist va ser veure't plorant l'últim moment. Jo vull córrer pels camps, yeah, yeah, yeah, com quan tenia 10 anys, yeah, yeah.
El camí ple de por va corrent el nen de dins. Tant petit, tanta por, ja no hi ets però estic amb mi. Ja no hi ets però vens amb mi.
ja em diràs si es fa de dia. I no veig que torna la calor quan hem passat el fred, ja em diràs si es fa de dia.
L'olor del primer amor canvia l'aire per sempre i només pot ser així. Passant anys i jo encara segueixo somiant sense haver de dormir. Vull cantar-te com ho fan els grills i que no et passi mai res dolent. El riu que m'ha vist créixer el tinc dins al costat de la ment, la gent.
i no queda enrere per seguir. Jo vull córrer pels camps, com quan tenia deu anys. Jo vull córrer pels camps, com quan tenia deu anys. Oh, yeah.
Passa el temps i tot segueix. Passa el temps i tot serveix.
Som al Bon Dia i Bona Vida. Avui és dimarts 4 de novembre de 2025. Tot d'una, vos oferirem un repàs a l'actualitat. Ho farem, com sempre, a través del diari de Balears i també del diari Vila Web. A continuació, tendrem una entrevista de la plataforma audiovisual Vida. A partir del 8.40, en Joan Mir serà aquí, en els estudis,
i amb ell repassarem l'actualitat. També a partir de les 9 i 20 farem una entrevista al diputat Vicenç Vidal, diputat del Congrés de Madrid Vicenç Vidal. A partir de les 9.40 vos presentarem un nou programa
Aquí, a Ona Mediterrània, entre notes i mones. I a partir de les 10 farem cafè amb filosofia, amb en Micà Ripoll. A les 10.30 fixarem el nostre focus sobiranista, amb en Joan Planes. Tot això i moltíssimes coses més aquí, al Bon Dia i Bona Vida, a Ona Mediterrània. Comencem ja revisant, repassant l'actualitat.
Bon dia i bona vida, dona mediterrània, repassant l'actualitat de la mà del diari de Balears.
I Diari de Balears comença explicant que l'obra cultural balear demana a les forces democràtiques que no debatin en l'extrema dreta sobre la llengua i l'escola. No els fassem el joc. Se refereixen a que avui el Parlament de les Illes Balears
ha de votar una proposta per fer el castellà vehicular l'ensenyament, proposta de Vox. Sembla que no prosperarà.
Més qüestions. La causa contra els militants d'Aran acusats d'accions de denúncia de les infiltracions policials a Mahó es jutjarà a Barcelona. El sector agrari mallorquí podria reduir fins a un 16% les seves emissions de gasos d'efecte hivernacle d'aquí a 5 anys. I el govern i la Universitat de les Ier Balears impulsen la càtedra de ciberseguretat.
Més qüestions. Ahir mos ho explicaven Anita Sancho, Capella i Nou Romencer celebren 30 anys de trajectòria amb un concert conjunt al Teatre Principal d'Inca i també en clau musical. Dues notícia més. Geomètrica al Sardín presenta Last Flight Before Extinction i la nova gira de Sergio Dalma passarà per Palma.
Més qüestions de l'àmbit de la política. Tercer cap de setmana antifeixista Palma. Està organitzat per més per Palma i tendrà lloc els dies 21 i 22 de novembre. Dia 21 se faran diverses sessions en el Cine Ciutat i dia 22...
en el Centre Cultural S'Escorxador. També informa a Diari de Balears que l'Associació de Veritat Locals de Mallorca ha rebut les finques de Son Maiol d'herència de Manel Domènech i les monjes oblates celebren un segle de presència a Mallorca.
També proposen la creació d'una biblioteca d'objectes a Pere Grau i des de la UOP Ensenyament diuen que hi ha línies vermelles i català, que prevalgui el seny, demanen. Aquest dimarts es faran també dues concentracions sindicals davant el Parlament
i Òmnium Cultural i l'Institut d'Estudis Catalans anuncien la gran nit de les lletres catalanes. D'altra banda, Diari de Balears també, evidentment, se feia ressò de la notícia important, la més destacada d'ahir, que era aquesta dimissió de Carlos Mazón. Carlos Mazón dimiteix un any després de l'edat mortal i continua fent-se la víctima.
Monanam Vilaweb, que em parla bastament d'aquesta qüestió, diu denigrar el càrrec fins al dia de la dimissió. Carlos Mazón s'ofega en el seu relat i també hi ha un informe que diu per on passa d'ara endavant el camí de Mazón fins a la presó.
També destaquen que l'han fet caure concentració a la plaça de la Mare de Déu per celebrar la partida d'Amazon. El laberint després de la renúncia d'Amazon encara hi ha moltes incògnitats sobre el seu relleu i arrenca la comissió d'investigació sobre la gota freda al Congrés Espanyol amb el testimoni de les víctimes.
També Vilagüe explica que Villarejo declara avui a la valdia d'Andorra per l'Operació Catalunya i els fantasmes del procés i el mòbil de Boyer passegen davant el fiscal general el Suprem.
Finalment, des de Vilagüet també ens proporcionen un article des de Washington Post traduït. Qui és Zoran Mandami, el socialista demòcrata, això de socialista demòcrata entre cometes, que ho té tot de cara per ser el nou batle de Nova York? M'anem ara a...
diari de Balears de Nou per recomanar-vos la secció d'opinió. Allà hi trobam diversos articles, com per exemple els d'en Miquel Ripoll, Rosalia, de l'amor, el desconsol i la llum. Avui amb en Miquel Ripoll parlarem d'aquestes qüestions, farem el nostre cafè filosòfic i ja veureu que hi haurà temps per tot.
En Joan ja ha donat una nova nació catalana necessita Esquerra Republicana i Junts Units.
Macromagnituds de l'ocupació laboral versus la realitat de cadascú. És l'article, o el títol de l'article, que mos proposen Rafel Borràs. Nalila Tomàs mos diu La memòria del ciutadà Juan Carlos. I, finalment, mos destacarem, és d'en Joan Vicenç Lillo, els Estats Units d'Amèrica i el món. Aquests són els principals arguments informatius i també d'opinió
que mos ofereixen Diari de Balears i també Vila Web. És el moment d'escoltar la predicció del temps i ho fem com sempre, escoltant en Tomeu Mateu Canals, que en aquestes hores mos saluda.
Bon dia, avui esperàvem un dia una mica més estable que ahir, que ahir tinguem algunes precipitacions cap al nord-est de Mallorca. Avui pot caure alguna goteta, però poca cosa. Les temperatures seguiran fresquetes, però s'ha començat a recuperar, i més que s'ha recuperat demà en bon ambient, inclús una mica càlid, tot perquè s'està arribant una perturbació que serà bastant activa,
I davant provocarà una entrada ben de sud, que farà pujar aquestes temperatures, però de cara a dijous i part de divendres, se formarà una petita perturbació just damunt d'altres i provocarà pluges i algunes tempestes.
amb una baixada notable de temperatures. I possiblement durant el cap de setmana, sobretot dissabte, tindríem una espècie de repetició desjugada. Hi veiem un altre front, formaria una altra perturbasió, inclús una mica més activa que la de dijous, i tornaria a ploure. De cada diumenge quedin alguns hoxedets, però per dir que el temps podria ser una mica més estable.
Gràcies, en Antonio Mateo Canals, per oferir-nos aquesta previsió del temps. Tot d'una vosa oferim una entrevista feta a la plataforma Audiovisual Vida. En Antoni Vives, escriptor, va ser regidor de Convergència i Uniós Ajuntament de Barcelona i ha estat un dels impulsors d'un projecte, d'un macroprojecte,
que s'està fent a Aràbia Saudita i que té de nom Neon. Tot això i moltes coses més me les explica la següent entrevista que tot d'una escoltarem. Bon dia i bona vida a Ona Mediterrània, sempre fidels al nostre poble.
Un blog dedicat a analitzar l'actualitat, mos acompanyaran en Guillem Ramis, en Pere Perelló i en Joan Mir. En aquesta primera part s'ha entrevistat en Toni Vives, una persona que m'apareix a mi que ha viscut moltes vides en una sola vida i que ja s'ha fet, ja s'ha tret el carnet de mallorquí.
Toni, molt bon dia. Bon dia. Molt benvingut. Moltes gràcies. En el guient de fact allò que era més de mig mallorquí. Tu no sé que... Més de mig també, ja, no?
Sí, jo diré que en tant que català sóc mallorquí, en tant que mallorquí sóc català i per tant allò on siguin els països catalans em sento com a casa. I quin lloc millor que Mallorca per ser casa, doncs això sóc aquí. Això ho penseu bé. Quantes vides caben en la vida d'en Toni Vives?
No, només una, només una vida. No sé, hi ha aquell vers que ara no sé de qui és, o una cançó. No som les vides que hauríem volgut viure, som la vida que vivim. He viscut una, el que passa que sí que és cert que la visc tant com puc, és cert això.
facetes que m'agradaria repassar, ni que sigui breument, i evidentment ja morbotar amb tota la part de joventut, si vols, però tu has estat una persona compromesa políticament, militant, que has exercit càrrecs públics, que has explicat fins i tot per què d'això en un llibre, i te deman quin balanç fas d'aquest pas per la política institucional i de partit.
Faig un molt bon balanç. Penso que qualsevol persona que es vol dedicar al servei i al servei públic ha de fer de la vida en la política institucional, en la que aniríem la vida en democràcia, o bé de la vida en la societat civil un compromís. I jo ho he viscut així, ho he viscut com una vocació personal, una vocació de servei, i per tant el balanç és molt bo.
i a mi m'agrada dir que la gent que ens manifestàvem o que militàvem quan teníem 16 o 17 anys, que eren molt pocs en l'independentisme, per exemple, i veure que avui dia és molt difícil tenir qualsevol mena de debat sense l'horitzó de la independència com un element central de la nostra activitat política des del catalanisme, des del nacionalisme,
doncs creiem que alguna cosa hem fet, per no parlar evidentment d'allò que hem fet ja des d'un punt de vista més sectorial, que si habitatge, que si infraestructura, que si donar a conèixer el país, que si llengua, que és un element fonamental de la nostra identitat, doncs tot això, alguna cosa hem deixat enrere positiva, lògicament.
Ara m'ho haver vist dos fronts, però un, primer, efectivament quan érem joves, diguem, se mos deia allò que mira, escolta, si el que heu de fer és tenir la majoria, i quan tingueu la majoria, aleshores ja és independent, podeu fer el que trobeu. Bé, no ha estat així al final, no?
És a dir, sí que hem aconseguit la majoria, m'han conec el Principat, i en canvi no han complit amb la seva paraula que acceptarien el que volgués la majoria. Segurament la segona part del que dius era molt evident que passaria. Diguem que Espanya utilitza la democràcia com li convé,
i de la manera que li convé quan es tracta de colonitzar i ara som a Palma i per tant només falta veure una mica com funciona tot això aquí per veure que el procés de colonització és un procés cert. Penso que els temps ens han ensenyat precisament a fer servir el llenguatge de la manera adequada. Durant massa generació ens hem mirat
buscar dir les coses per nosaltres. Avui dia, gràcies al jovent d'ara, parlem sense embuts i podem dir les coses tal com són. Allò que era políticament correcte abans ja no cal que ho sigui ara i per tant podem parlar les coses tal com són.
Sobre la primera part, jo crec que ningú que es dediqui a la política que tingui un iral pot renunciar a guanyar de partida, si no no ens hi posem. Precisament penso que un dels errors que hem comès des del catalanisme ha estat un excés de resistencialisme i en canvi hauríem hagut d'anar una mica més forts
més professionalment, entenent molt millor quins són els instruments per canviar les coses i utilitzant-los de la mateixa manera que ho fa el nostre adversari. I l'altra qüestió que m'assuggeries és que, clar, tu has tingut el privilegi, ho puc dir així, de ser regidor de l'Ajuntament de Barcelona. Clar, Barcelona...
i me consta que tu ja has fet molta feina en aquest aspecte, és una capital mundial, coneguda a nivell internacional, i que no sé si sempre ha sabut jugar aquest doble paper de capital catalana, i quan dic catalana també em refereix que et sona la capital dels zillans i dels valencians, per cas així, i després també aquest
aquest caràcter internacional aquesta referència internacional aquest punt on tothom hi vol viure per dir-ho d'alguna manera Si Barcelona renuncia a ser la capital dels països catalans Barcelona està condemnada a la irrellevància mundial
I aquesta qüestió que és tan fonamental, ho és per activa, o és en positiu o negatiu, si renuncia a ser la capital dels pesos catalans, si s'acaba Barcelona, s'acaba la catalanitat, serem clars.
Perquè gràcies a que Barcelona és la potència, l'imant que és, podem generar tendència des d'un àmbit que no s'espera, com és el fet que som una capital d'una nació sense estat. I per a les que ens estiguin escoltant, els que no em coneixen ja saps que quan dic nació dic la nació sencera. Sí, sí, sí. Exacte.
I per altra banda, si Barcelona no aspira a ser capital global, Barcelona tampoc té cap sentit. Barcelona pot aspirar a ser capital global, la qual cosa no s'aconsegueix sent la capital del turisme global, que això és una altra idea, on per cert, si em deixes un segon abans de passar,
Jo, que he estat i pertany a una generació que això no ho acabàvem de veure clar, ara mirant enrere segurament una de les coses que canviaria del que he fet ha estat molt més dur amb tota la qüestió turística. Turistificació, diguem-ho així. Sí, hem començat errors greus des d'aquest punt de vista perquè no veiem prou clar el que veníem o no escoltàvem d'una manera prou atenta cap on això ens podia portar.
quan semblava que havia abandonat la política institucional i partidista, dic això perquè d'on per fet que mai has abandonat es fer política d'una manera o d'altra, vaig pensar, mira, guanyam un excel·lent escriptor, perquè de fet jo mateix havia participat a la presentació de qualsevol llibre,
I sempre t'havia sorpres la capacitat de creativitat que tenies fins i tot en moments en què se suposava que tenies el cap a moltes altres bandes. Com va la teva terrera d'escriptor?
No s'ha aturat mai. Carrera, carrereta. Acabes de publicar un... Vaig publicar una novel·la l'any passat i ara estic a punt de publicar un llibre que és una mena de memòria i una reflexió sobre la darrera activitat que he tingut. Ara en parlarem.
Però bé, he anat escrivint, he anat publicant novel·la i teatre, des que he estat, vaig fer dues obres de teatre, vaig escriure que no s'han representat. A veure, lo de bona escritor i tal, no ho dic només jo, ho va dir endemiar ponts a la mateixa presentació. Per tant, contra això és indiscutible. Endemiar ponts és indiscutible. Endemiar ponts és indiscutible. Per tant, compta poc això, compta poc.
Doncs sí, vaig escrivint perquè també em sento una necessitat. Forma part de la vocació de servei que tinc, però en aquest cas també forma part d'una crida interior, com suposo qualsevol escriptor. Jo em dic que soc un artesà, no tinc cap ínfula d'artista, però miro de deixar una llavor que és alguna cosa que porto a dins i crec que l'he d'evocar. Algun dia farem alguna cosa sobre Mallorca també, clar.
Estaria molt bé. Perquè a vegades aquesta mirada, ho dic perquè jo a vegades també me considero que tinc una mirada privilegiada sobre el que passa en el Principat, perquè clar, ho mires gairebé de dins però també amb una perspectiva i per tant pot ser molt interessant aquesta perspectiva teva. Ja després d'això, no sé si hi ha una breu etapa que te dediques en el món dels drets esportius i tal, no? No, no.
I llavors ja passes a... Quan vaig plegar, diguem, de la política institucional, de seguida em van cridar a diversos llocs del món perquè els ajudés. Vaig treballar sobretot a l'Índia i vaig treballar també al Regne Unit i vaig treballar a Sud-amèrica però sobretot a l'Índia. I de l'Índia vaig saltar, a l'Índia vaig dirigir sobretot també la transformació d'una ciutat
que és Pune, una ciutat a uns 150 kilòmetres de Bombay, amb uns 5 milions d'habitants, i a l'Índia tots són molts milions, o sigui que tampoc té cap mèrit. I després ja em van cridar per un projecte que es diu NIOM.
Niom, Aràbia Saudita. I aleshores, diguem-ne, has fet com a coordinació d'aquest projecte durant un temps, fent feina molt de prop amb esprint la pareu de l'Aràbia Saudita, no?
Bé, no com a coordinador, la meva tasca, podríem dir que era, ho diré en anglès perquè és el que surt el títol, no sé si formen development offices, que vol dir el desenvolupador urbà del projecte. Això és una regió gran com Bèlgica, al nord-oest d'Aràbia Saudita, en frontera amb Jordània, per tant, a 20 km d'Eilat, d'Israel.
Des del punt més alt de Niom veies Taba, que és Egipte, Elad, que és Israel, Aqaba, que és Jordània, i nosaltres a Haqqal, que és d'Arabia Saudita, en una abadia una mica més gran que l'abadia de Roses, o l'abadia de Palma, i allà veus que...
Al món hi passen coses perquè a vegades no fem el que hem de fer perquè dius com és possible. Però llavors els llunys a la nit d'aquests quatre punts i dius, mare de Déu, no hauria de ser tan difícil de conviure tranquil·lament. Exactament. Aquest és un dels objectius del projecte, precisament, sota l'impuls del príncep Mohamed, fer possible que la regió s'estabilitzi.
Expliquem-nos què és Nihom, en què consisteix. Nihom és una zona econòmica especial, perquè ens entenguem. És com una evolució d'allò que va fer Deng Xiaoping a la Xina al seu moment, a Guangzhou.
amb Shenzhen, però amb una voluntat d'esdevenir un aparador d'allò que el món àrab, i en concret l'Aràbia Saudita, vol esdevenir. I per tant és una regió econòmica especial, amb una legislació diferent de la resta del regne, que té la voluntat de treure bons professionals a tot el món, amb bones universitats,
sota un esquema de sostenibilitat i on hi ha una gran ciutat per uns 10 milions d'habitants, projectada per 10 milions d'habitants d'aquí a l'any 2050 i després hi ha diversos nuclis, alguns dels quals són un port, un gran port logístic industrial amb una ciutat enganxada també, després alguns...
podríem dir-ne centres turístics o resorts que van des d'unes pistes d'esquí fins al desenvolupament de la costa de la Goldà Cabe i de les illes que hi ha allà. Seria, per dir-ho d'alguna manera, fruit d'una reflexió de dir, escolta, mos hem enriquit moltíssim amb el petroli però això no durarà per sempre i per tant cercam altres maneres de...
de fer una vida, diguem-ne, de luxe, però basada en la sostenibilitat, en altres idees, no? Sí, a veure, l'Àreba Saudita és un país de més de 30 milions habitants, amb una mitjana d'edat de menys de 30 anys, on al voltant d'una quarta part de la població de menys de 30 anys té títol universitari d'universitats nord-americanes.
La idea que nosaltres tenim d'ara que s'ha dit és una idea generada per ells mateixos però quan hi arribes te n'adones que és un país amb una força interior enorme liderada ara mateix per un príncepereu que pertany a aquesta generació amb un govern que també pertany a aquesta generació majoritàriament i per tant aquesta és una gent que s'ha proposat
canviar les coses i canviar el país i aprofitar la riquesa generada no per fer luxe que d'això doncs alguna gent ja en té prou si és que mai en tenen prou però després de tot un país i no només un país són els líders també en aquests moments del món àrab hi ha tot un món àrab que va a la recerca d'un lideratge transformador jo diria menys victimista i molt més...
assentat sobre les seves potencialitats. T'he llegit, diguem, no dir, no, no, és a dir, defugint precisament, el blanquetjament, que és un verb que no m'agrada gens,
Blanquejar, no m'agrada gent. Defugint això, però explicant que aquesta gent volen avançar cap a un sistema més democràtic. Jo no ho crec això. Ni ells busquen blanquejar res, ni seré jo qui els blanquegi en allò que no se'ls ha de blanquejar. O hi ha democràcia o no n'hi ha.
I per cert, o hi ha democràcia del tot, que vol dir amb llibertat d'expressió total, amb drets a l'autodeterminació, ja sabem que estem parlant també del nostre país, o no n'hi ha. O no n'hi ha, o no n'hi ha. Perquè si no hi ha ciutadans de primera i de segona. Bé, el cas aquest és que l'Àrea Saudita no és una democràcia, ni els seus líders pretenen convertir l'Àrea Saudita en una democràcia. Ni hi ha una demanda majoritària en el país, ni molt menys perquè n'hi hagi.
Això és una discussió separada, important, és una dada important a tenir en compte, però és un fet. Això no vol dir que no hi hagi un procés de liberalització
i d'actualització de la societat que irradia el conjunt del món àrab i més enllà, en un context global en el qual, per cert, la legitimació de les no democràcies, començant per la Xina, és un fet. I un dels debats, per exemple, a l'Índia és freqüent, és el debat sobre si l'Índia es va equivocar a l'hora de...
conformar-se com un país diguem sota el que podríem dir el model de democràcies liberals occidentals o haurien hagut d'optar per alguna altra cosa sempre que soc a l'Índia els he dit que per molts problemes que tinguin el fet de poder abrir un diari sense que t'enviïn a la presó o el fet de tenir
encara que tot això està una mica més complicat amb en Modi, però vaja, el fet de poder tenir un sistema judicial completament independent, que moltes vegades ja el voldríem tenir aquí igual d'independent que allà, doncs és un bé al qual no podem renunciar.
M'imagino que t'has mogut en sectors molt influents a nivell mundial, en un moment en què la qüestió catalana estava en seu punt àlgid, quina era la mirada que hi havia damunt d'això? Bé, n'hi devia haver diverses, clar, però...
Sí, home, n'hi ha diverses, el que passa és que al màxim nivell, en els cercles en els que jo m'he mogut, era una cosa molt, molt coneguda, recollíem una certa sorpresa,
Jo diria que amb una certa perplexitat, perquè aquesta associació que tu feies de Barcelona global i descobrir que sota la capa normalitat d'aquest estat espanyol que es presenta com es presenta, doncs hi havia una problemàtica tan profunda, o que hi és, això sorprenia.
Un cop la sorpresa passava hi havia un gran nivell d'entesa perquè tots els estats-nació tenen situacions d'aquesta mena i per tant tothom és capaç de comprendre això. El que sorprèn més diria tanmateix és que tothom sap
que Catalunya i de fet el conjunt dels països catalans, tothom ha estat a Mallorca, la gent coneix València, és la part més desenvolupada de l'estat espanyol. Això no és habitual. El que passa habitualment és que hi hagi problemes nacionals, podríem dir,
en estats consolidats, on aquestes regions que tenen una certa problemàtica nacional són regions menys desenvolupades que el centre. Bé, no és el nostre cas. I això cridava molt l'atenció. I finalment, sí que hem estat exemple
per estats, i el món àrabe és un molt bon exemple, estats i nacions, jo diria fins i tot civilitzacions, que han entès que fins i tot en el cor del món occidental la reivindicació de la identitat i de la persona nacional són essencials per prosperar. I des d'aquest punt de vista som exemple, i això no ho reivindiquem prou.
coincides i la teva mirada clar, perquè supos que també has agafat una mica de distància però al mateix temps coneixes el moviment com si l'haguessis parit com veus el moviment per la República Catalana i fins a quin punt com parteixes aquesta espècie de pessimisme que s'ha instal·lat
Comencem pel pessimisme. Jo crec que és evident que el pessimisme està justificat en part perquè el procés no va acabar...
amb l'èxit que tots esperàvem que podia acabar i per tant és normal que hi hagi un cert pessimisme. Les eines tampoc no s'han actualitzat i penso que aquesta és una qüestió que caldria analitzar amb més profunditat amb molta més autocrítica, aquesta és la veritat.
eines, persones que han fet una tasca molt important hauríem de fer una reflexió i mirar de veure com el moviment en general es esplega al conjunt dels preços catalans, també hem après prou i sabem prou que el que serveix per un tros de país no serveix
però una altra, i també hem après prou, que la percepció de la gent més jove després de 10 anys del procés no pot ser la mateixa que la gent que tenim 60 anys i els hem d'escoltar perquè el país es salva en el jovent. Nosaltres hem de contribuir i hem de segurament liderar parts d'això, però el jovent, la gent que té entre 15 i 25 anys, és les persones que ara hem de mirar d'incorporar i per tant, i per això gent com...
gent com amics meus i tu mateix organitzem coses per veure si trobem nous caps de brot però cal fer un replantejament autocrític optimista sense oblidar que el pessimisme està justificat el que no podem tenir
el que no ens podem permetre és ja més ingenuïtat, això ja no, ja som prou grans, ja no podem ser més ingenus, tant com nosaltres, com a protagonistes del canvi, ni tampoc avaluant el nostre adversari, el nostre adversari vol que això s'acabi, ja està, i diguem-ho clar, això no va d'un empat, aquí no empatarem mai, algú guanya, i jo vull que guanyem nosaltres.
Sí, perquè l'alternativa és perdre, com dius, en el s'empat. Escolta, mira, va bé dins això, hi ha un filòsof que jo crec que és poc reivindicat, que és en Joan Creixell, un filòsof català, que té una frase que diu el problema, el perill de la dreta és el cinisme, el perill de l'esquerra és la utopia o la quimera. Estàs d'acord amb això?
Home, a veure, nosaltres hem tingut... Primer, com que soc Premi Creixell, ara faig una reivindicació una mica ridícula, però... No, no, no, no. La faig. És que m'anava venint el cap per això. Doncs en Creixell té raó.
Tot i que des que ell ho va dir fins ara hem descobert com destini que l'esquerra també pot ser. Que per cert... Sí, va, sí, clar, clar, clar. Només s'entén. Si comptes com a esquerra també el PSOE i tal... El PSOE... Bé, bé, d'acord, d'acord. Molts altres que són més a l'esquerra del PSOE que encara són pitjors perquè aquests proclamen que no sé què faran i alhora de la veritat fan molt menys que els altres. I això és el que he alimentat.
L'ultradreta. Aquesta és la qüestió. Mirant de fer discurs políticament correcte i de salvació pràcticament, com et diria, messiànica de la societat en base a valors humanístics, que està molt bé, que els compartim, però a l'hora de fer feina,
Veus fins a quin punt el que ha dominat només és un interès sectari, que al final això resumeix avui dia en fer-se fotografies a l'Instagram i fer proclames que surten molt bé a leaks, però que la veritat tenen una eficàcia
no només tenen una eficàcia zero, sinó que a més a més tenen una, jo diria, una contra-eficàcia, perquè se'n va tot això alimentar la dreta i l'extrema dreta. Només s'entén. Poso una cosa, Badalona, molta gent diu, com és possible que l'alcalde de Badalona sigui qui és? Doncs home, perquè qui l'alimenta són aquells que amb molt de cinisme el critiquen.
sense portar cap mena de solució real, perquè han estat molts anys manant i no han estat capaços de resoldre res. Aquesta és la qüestió. I la bona gent del carrer, al final, però és que la bona gent del carrer diu, escolti, ja els hem provat tots, ara provarem això. I aleshores li diuen, no, escolti, sap què, senyora Papeta? No, no, vostè està equivocada, m'ha d'atur... No, no, això no va funcionar d'aquesta manera.
És que, home, estar dibuixant tant també el que ha passat per aquí. Bé, no, hem d'acabar, però... Mallorca. Farem alguna cosa? Com ho... Bé, des de Mallorca se pot fer... Tot el món, eh? Se pot intervenir tot el món, eh?
Sempre dic que he vingut a viure un lloc que vius a qualsevol banda i tens un aeroport a tocar de la porta de casa que et connecta amb tot el món. Que potser és una de les coses que nosaltres, ara diré com a mallorquí, hauríem també d'explotar en positiu, d'acord? Que això és a causa d'una sobreexplotació turística desastrosa.
però un cop ho hem dit dues vegades mirem de girar-ho al revés i mirem de convertir Palma i el conjunt de l'illa en una capital mundial sobre aquelles qüestions en les quals som competitivament millors que els altres començant per la nostra cultura diversa i que té sentit i que aquesta és una societat amb capacitat i que necessita autoestima i per tant
Tomeu alguna cosa, farem també sempre aquí. I per rematar-ho, perquè ja fins ara ho has estat fent, entenc que poses tot aquest bagatge que has acumulat tots aquests anys, tots els nivells, en el servei de la causa de la llibertat, que és la que hem coincidit tant d'anys. Home, no només...
Vull dir que crec que sobretot ara el que pots aportar és això, no? Sí, exacte. Es pot aportar molta experiència, però també, i això us ho dic a vosaltres perquè no deixo de ser un nouvingut i sense deixar les meves arrels barcelonines en absolut, però segurament aquí el que es produeix és una...
un enriquiment i una recàrrega de les bateries que fan que tenim uns quants anys per donar guerra encara. Idò, mira, feim una cosa, quedem emplaçats per quan treguis el llibre, parlar de l'anterior i del llibre que hauràs tret i ho hem de deixar aquí. Moltíssimes gràcies, Toni.
Gràcies, gràcies a tu. La nostra audiència també li dèiem això, que tot d'una mos posam a analitzar l'actualitat. Ho farem avui amb en Joan Mir, amb en Guillem Rami... Amb en Joan Mir, que ja és aquí en els estudis d'Ona Mediterrània i que ja saludam. Joan Mir, molt bon dia. Bon dia a tothom. Joan, diries que soli és un valor segur ara mateix?
que s'ha d'invertir... Home, ja he de dir que sí, perquè ja som un soci d'una indústria agrícola que va aconseguir fer 30 litres de...
32, 32, eh? Sí, home, sí. No, però això n'hem de saber. No, el mort va sortir del tot bé, però allò. El mort el consumirem. No, no t'ha agradat? Un poc fort, sí, s'ha de mesclar. Un poc àcid, sí.
Anem a afrontar l'actualitat. Sí, senyor. Bé, clar, evidentment, bé, molt marcada per la dimissió d'en Mazón, que s'havia de produir en qualque moment. Aleshores, entre Pepe i ell havien de triar quin era el millor moment o quin era el millor moment que pensaven.
I bé, no sé, o pot ser per aventura també a partir dels funerals d'estat i això ja sa cosa era tan insostenible que ho havia de mollar. Sobretot a partir dels vídeos que pareix que va veure mentre s'acabaven de dinar a les 5.
A les 5 i mitja, una cosa així, estaven allà i s'ha demostrat que ja va veure vídeos de torrentada i què passava i desastres que hi poria, va estar en el restaurant, va quedar fins a l'estet i no se va immutar.
De totes maneres continuem amb el de sempre. Avui quan veníem em comentaven que per aquestes enquestes no donen cap espectacular rebaixa de vots...
en el País Valencià, en el PP, i és allò que la corrupció i el mal govern afecten molt les esquerres, per dir-ho de qualque manera, però no tantes dretes que ja donen per descomptat ja...
Les coses són així i no te'n faran que enviar vot per una corrupció de més o de més. Jo crec que això ha d'anar canviant, però molt lentament. És el problema de...
de la evolució, de la psicologia... Pensa que aquí em pareix que no, però vam estar 40 anys d'assolta impunitat dels polítics. M'enricada i mon pare em contava que en el principi de tot dels anys 40 hi havia un governador a Mallorca que era en Demers, em pareix que no havia... Sí, clar.
Carlos de Mer, que se passava sa vida anant a caçar, tenia cursos et visanques...
I no era l'únic tema que el preocupava. Se passejava amb un cotxe d'esquipotable i això. I fins i tot la falange d'aquí va anar protestant en Franco a Madrid de dir que havia mort el governador, que això és un darrastre, que mort s'ho desacrita. I en Franco se vol que els va contestar en els seus falangistes d'aquí. Sí, però gaudeu la guerra.
que conec la guerra, per fer el que vulguin, podrem caçar tant com vulguin, no m'ho vengueu a emprenyar. Bé, això no s'esborren dos dies, no? Hi ha un sentiment, poblades, que es comanden per fer el que volen i així va.
Que t'apareix com evolucionarà aquest cas d'en Mazón en Espec Valencià? És a dir, ara ell se retira. Clar, tenen el problema que si no convoquen eleccions...
El problema, no sé si és un problema, però vaja, que la persona que el substitueixi haurà de ser diputat a les corts, per tant, com a mínim el marge més petit, no vull dir... Per en triar més poc. I a partir d'aquí també, curiosament, el partit que...
que durant tot aquest any l'ha apuntalat, que és el Vox, ara se fan els desentesos i voldran tornar a negociar de nou noves exigències amb això, no? La selecció del nou president o la nova presidenta. Bé, és això que passa entre dos partits
que més en manco ideològicament i com a programes polítics s'assemblen molt, que llavors les discussions no són damunt del programa polític, sinó que són damunt els càrrecs, els privilegis, les àrees de poder...
I tot això, perquè per tot el que més estan d'acord i no hi pot haver una discussió molt forta en temes com la llengua, en temes com la identitat, en temes com el centralisme, en temes com la immigració, aquests temes no es discuteixen gaire.
I manca el València aquí, aquí a Mallorca, em pareix que sí, que ha hagut el currículum personal d'alguns dirigents del PP, entre ells la presidenta, això de sa llengua, el PP intenta anar d'aigua de sa roba, una cosa així, però València no crec que sigui el cas, i...
Per tant, s'entendran, però s'esbreguets serem per més càrrecs o més zones d'influència, en principi. I com evolucionarà això tot? Això hauria d'afectar tot el PP espanyol. Després d'una aventura com aquesta, hauria de produir una baixa de vot i
amenaça de pèrdua de les eleccions futures però com que per una banda hi ha Vox que no està directament implicat en aquest tema i per ell que recull tots els vots de...
tots els vots que se'n van del PP i més, llavors encara ens trobem en un escenari pitjor que l'actual si ho anem a cercar perquè és possible que Vox substitueixi el PP a la hegemonia de la dret extrema i llavors ja veurem què passa.
En tot això hi ha una actitud del PSOE a gent constructiva en el sentit que ara tenies el que es diu el PSOE amb els seus pactes que tenia en partits perifèrics o amb l'Espanya perifèrica, Galícia, País Basc i Catalunya que això...
fos el seu suport diguéssim tant si guanyen com si no tenir uns socis fiables i pareix que no el que s'estima més anar tot sol o privilegiant qualsevol cas els pactes extrema esquerra
Podem o Somar i partits així que no formar model que fins ara havia funcionat de governar el seu País Basc i Catalunya i amb la possibilitat que aviat podria fer-ho també en Galícia a través del partit del BNH.
Joan, dins tot aquest ambient tan sacsetjat, hi trobem també una notícia que realment és...
era molt rara per dir-ho de cosa molt estranya que és que s'està jutjant en aquests moments el fiscal general de l'estat i no sé si va reat seguir gens jo tampoc no és que ho he seguit molt en detall però només els talls de les intervencions que hi va ahir ja denoten una hostilitat
Sí, però un enfrontament tan brutal entre 12 actors que això no acabarà aquí tampoc, eh? Bé, ja ho veurem, sí. Aquests 12 actors s'enfronten, però estan d'acord amb...
amb governar Espanya... I en què els catalans són els dolents. I en què els catalans són els dolents i coses així. En el final és important, és tan important com que Espanya governi el PP o el PSOE. Llavors és el PP del poder judicial controlat per darrere, com deia ell, i el poder judicial controlat
progressista, per dir-ho d'alguna manera, que també intenta ajudar en el PSOE i en aquesta altra concepció, però en el final el problema és que no volen arreglar la pèrdua de pas queix Espanya fonda d'aquest govern a sombra que és el poder judicial.
on anem fora ja de l'Estat, si vols. Bé, no sé si volies afegir res més. Home, està bé. La política internacional m'encanta. Bé, no sé si has seguit gens les eleccions municipals als Estats Units. Sé que per mi encara no s'han fet. No.
No, no, no. Sí, bé, però per dir-ho de qualque manera, ser l'essencial, diguéssim. I l'essencial pareix que és que a Nueva York t'has de conyar un demòcrata musulmà per primera vegada, jove, crec que té menys de 40 anys,
I el problema que se presenta és que el partit demòcrata en conjunt dels Estats Units no és gaire semblant al partit demòcrata de New York, que és molt més...
esquerrenor, boquista i progre per dir-ho de qualque manera i que per tant no necessàriament arrosseguirà un canvi gros a dins l'estructura de podre nord-americana
amb la qual les demòcrates haurien de ser un contrapàs important en el trompisme, però crec que en selecció d'aquest batllet no enfortirà enormement el partit demòcrata, per a què m'hauria de fer, perquè és un càrrec importantíssim. Deu-s'ha de ser el quart...
el càrrec més important dels Estats Units, però no pareix que això serveix per animar gaire els demòcrates del Middle West i de les zones industrials que han perdut la feina i coses així.
perquè clar, és a dir, pareix que sa victòria la té bastant assegurada i de bastant i aleshores aquí hem de veure fins a quin punt pot funcionar com a contrapó d'en Trump, això per un costat i fins a quin punt pot ser un espurner més cap a aquesta guerra civil que no sé si s'arribarà a produir o no
Home, on Trump hi posa tot el que pot. Ara mos falta que enviï la Guàrdia Nacional a Nova York. Ja ho ha dit, no? I deia, mira, ja tindrem... Sereu. Però bé, arribarà un moment en què per molt domesticat ja estigui el Partit Demòcrata
haurà de treure més gent que en Bernie Sanders i els quatre progres de sempre que s'hi oposin. Barack Obama, per exemple, ja comença a fer campanya per una governadora, crec, demòcrata, i bé, ja és hora que el Partit Demòcrata s'ha de chondeix aquí un poc i planti que ara
les barbaridats que fa en Trump si no s'haurem de pensar que els Estats Units ha deixat de ser la democràcia exemplar que pensaven que era Idò els propers dies podrem respondre bastant en aquesta qüestió no sé si tu si tens qualque perquè jo vaig fent un repàs del planeta tu ho fes
no sé si ho coneixen supost que ho ha de conèixer ni que sigui tot el tema de Sàhara aquí resulta que el Sàhara era una colònia espanyola quan se'n van els espanyols anava a dir que se descolonitza però no és així quan se'n van els espanyols el Marroc ho ocupa Marroc i Mauritània i Mauritània
Llavors la Mauritània ja se retira, diguem, no? I el Barroc ho té ocupat. Allà, m'apareix que encara hi deu ser, un comitè de les Nacions Unides per preparar el referèndum d'autodeterminació, que fa potser 30 anys o més que...
que se suposa que està allà fent aquesta feina, i ara, de sobte, darrers anys, hi ha una operació del Marroc que ha anat, no sé si dic, comprant voluntats o convencent gent o el que sigui. No, ha aconseguit que l'ONU...
li reconeixien la seva... La sobirania damunt. I que se conformava amb la que havia de ser referent d'un independent i se conformen amb una autonomia que ja veurem fins quan arriba, i que és la que proposa el...
al Marroc, al rei, però aquí hi ha un parell d'elements, els dos oponents principals són el promfolisario i el seu suport, que és el G. Aquí llavors s'han de veure fins on afluixaran aquesta gent i s'adaptaran o s'acomodaran en aquesta nova...
jo he sentit veus de gent més o menys informada damunt d'això i que són gent raonable que ja fa estona
que aconseguen en el polissari o que accepti el pla aquest del Marroc no perquè sigui ideal ni perquè sigui just sinó perquè en la correlació de forces de fa 4 o 5 anys ja s'ha de venir que això podia passar i ja la situació era madura per arribar a amollar les armes del polissari i conformar-se amb una certa autonomia
que ja sabem que acabaran no res, perquè...
els interessos econòmics són enormes, allà, dels fosfats, de la pesca, tot això és en el Sàhara espanyol, i a Marroquia, si li interessa, és per motius, diguéssim, històrics i polítics, però també per motius econòmics, i així.
Però justament a mi em va fer pensar bastant una explicació que se donava des del front polisari, no recordo quina persona era, que justament... Perquè clar, nosaltres a vegades tendim a analitzar...
o parlar d'autonomia, com una passa entremig entre la dependència i la independència. I, en canvi, aquesta gent d'Esfranpolisari deien que nosaltres volem ser independència i, per tant, l'autonomia és tot el contrari. Perquè se deies jo les independències i et senten això...
adeu independència i adeu referèndum i adeu tot perquè l'únic arma que tenia el polissari per mantenir-se era la determinació de l'ONU d'obligar el Marroc a fer un referèndum del moment en què això baixa i el polissari ho acceptàs llavors ja em diràs per què ningú ha d'apunyar per aquest altre sentit i una vegada va acceptar llavors el problema és la graduació de l'independència
El de s'autonomia. S'estat espanyol ho tenim clar. Vull dir, tenim un sistema en el qual s'autonomia se considera suficient i no justifica una reivindicació més enllà que és el País Basc,
i una altra, que és la catalana i la baleà i la valenciana i la gallegica, és una estafa com a autonomia, perquè no té poder real en cap sector important, ni en l'economia, ni en la política, ni en...
migració, ni en la planificació del territori, ni en res. Joan, escoltam ses repases en noticis i després tries quina més hem d'analitzar.
Bon dia i bona vida, dona Mediterrània, repassant l'actualitat de la mà del diari de Balears. De Balears.cat.
I a Diari de Balears, avui en primer lloc, encapçala la informació. El titular, l'Obre Cultural Balear, demana a les forces democràtiques que no debatin l'extrema dreta sobre la llengua i l'escola. No els fassem el joc. En segon lloc, la causa contra els militants d'Arran, acusats d'accions de denúncia de les infiltracions policials a Mahó, es jutjarà a Barcelona.
Més informacions. El sector agrari mallorquí podria reduir fins a un 16% les seves emissions de gasos d'efecte hivernacle d'aquí a 5 anys. I el govern i la UIP impulsen la càtedra de ciberseguretat. També destaca a Diari de Balears que Capela i Nou Romencer celebren 30 anys de trajectòria amb un concert conjunt al Teatre Principal d'Inca.
i que la nova gira de Sergio Dalma passarà per Palma. Més qüestions de l'actualitat des de Diari de Balears, tercer cap de setmana antifeixista a Palma. Els propers 21 i 22 de novembre es farà el tercer cap de setmana antifeixista organitzat conjuntament per Més per Palma i la Fundació de Masqueró i la Fundació Copieters. Seran el 21 de novembre que es faran una sèrie d'activitats en el CineCiutat
i dia 22 que se faran una sèrie d'activitats, en aquest cas en el Centre Cultural de l'Escorxador, amb on anem ja a Vilaüeb, que en el seu titular principal diu denigrar el càrrec fins al dia de la dimissió. Carlos Mazón s'ofega en el seu relat.
i això va acompanyat d'una sèrie de peces més sobre la dimissió d'en Amazon. També destaca Vilaweb, que Villarejo declara avui a la valdia d'Andorra per l'operació Catalunya i que els fantasmes del procés i el mòbil de Bolle passegen davant el fiscal general el Suprem. Montanam ara en el Majorcat Daily Bulletin
que ens informa en primer lloc un titular...
En primer lloc, diu, mentre continuen les investigacions sobre la mort de 27 cants de caça, es culpa la llei de protecció dels animals a Mallorca. I també des del Daily Bulletin informen que el metro de Mallorca fins a l'Hospital de Palma Són Espases serà una nova línia.
També destaquen que Mallorca es reinventarà a Londres, de l'art els dimonis, diuen, i Palma, la capital de Mallorca, el millor lloc per viure. Presenta grans plans de futur amb la seguretat com a màxima prioritat. Aquests són els principals titulars de Mallorca Daily Bulletin. Mors fitxà mare en la premsa impresa en paper. En primer lloc, s'última hora, es titular principal, Mazón,
Se'n va i demana a PP i Vox que triïn el nou president. La fotografia més grossa, la principal, és per a Margalida Proens i el titular Balears viatja amb Miró a Londres. El govern impulsa l'obra de l'artista com a reclam en la World Travel Market.
I també destaca, última hora, que el PP confirma la seva ruptura lingüística en Vox amb una llei d'educació pròpia. M'on anem ara a Diario de Mallorca, que titula com a principal tema més destacat que el PP vol blindar per llei que el castellà sigui llengu vehicular a l'aula.
També la fotografia més destacada és per dos involucrats en un accident mortal, presó, per fugir del xoc mortal, diuen. Ja en crides més petites...
Ja no puc més. Admet Mazón en dimitir i obri un pols per la seva successió. García Ortiz nega ser el responsable de filtració del nòvio de Nalluso i el Suprem demana jutjar Ábalo, Escoldo i Aldama
per les mascaretes. Tots aquests arguments i molts més els atrabau també a les versions digitals d'aquests diaris. Som amb en Joan Mir en temps d'anàlisi. Vos hem fet un repàs en els principals titulars i ara amb en Joan continuarem analitzant l'actualitat.
Joan Mir, que t'ha cridat més l'atenció a tots aquests títols. Bueno, dues coses. Una és aquest tema de Palma com a ciutat ideal. Ah, sí? Bé, nosaltres estem molt acostumats a aquest xermós, de la massificació, de la venguda de sombanya, de traficants, de cocaïnes i coses d'aquestes.
I no m'adonam de l'enorme privilegi que tenim de ser realment totes millorables, que som una de les zones més tranquil·les, més pacífiques del planeta. I això només ho veus, te n'adones, quan pots parlar o conèixer
zones realment perilloses. Jo tenia uns amics, no me'n recordo que si eren sud-americans, no recordo, de coneguts que me varen comentar que l'enorme estranyesa de poder passejar en Sonin per els carrers
I poses-lo mullada a la mà. És a dir, hi ha molt de lloc del món que si vas amb un nind de 7 o 8 anys no el pots mullar de la mà perquè no se te'n vagi 10 metres o 15 a mirar un escaparat i li passi qualque cosa. Aquí t'asseus a un bar i corren i no els vigiles i no passa res. I això que pareix que hauria de ser lo normal, que és lo que fa...
centenars d'anys que vivim així nosaltres amb aquesta tranquil·litat, pareix que no és lo normal en el món. Al Caumanco hi ha molt d'allòs pitjors. I l'altra notícia és sempre aquesta de sa...
de la llengua, de si és castellà, de si és vehicular, o una cosa d'aquelles. A nosaltres ens afecta molt el tema de la llengua perquè la nostra identitat és lingüística, és cultural. En el País Basc, tot i que
no l'eix principal ho duen molt millor que nosaltres perquè allà el basc prospera i aquí el català partia de molt més enrere de recolada però ells sense donar-li tanta importància perquè no és l'essència de la basquitat podria aguantar igualment si desaparegués el basc de
Com a idioma, el País Bac podria mantenir la seva identitat, la seva ànsia d'economia, d'independència, sense sa llengua, perquè no és com aquí, com no ho és a Irlanda, que és el catolicisme i...
i la llengua, els irlandès, ningú se preocupa excessivament que desaparegui. Aquí nosaltres tenim aquesta qualitat, que jo crec que és una virtut, que la nostra identitat no és ni sectària d'una religió,
ni del nostre ADN, ni coses d'aquestes, sinó que és purament cultural, el qual vol dir més oberta, més inclusiva, és qui vol ser mallorquí, parlant de mallorquí, ja ho és, i no se li demana més...
Nosaltres tenim aquesta llavança que aquest front, si no el mantenim obert i avançant, el passarem malament. Joan, ara canviem bastant de tema. Veig algunes notícies ara en els diaris internacionals relacionades
la guerra a Ucraïna però ha perdut molta pistonada tot informativament vull dir tota aquesta qüestió i mentrestant Rússia va fent, va avançant i hem de veure què passa perquè això no està ni molt manco resolt
no està ni resolt ni és tan clar que Rússia vagi avançant. El manco... Algunes... Algunes prospeccions que s'han fetes en el ritme actual per conquerir no arribar a Kiev, que era el que volíem fer en tres dies, sinó per conquerir tot el Donbass, aquest 20% de les dues províncies que més el manco ocupen,
majoritàriament necessitarien 80 anys en el ritme actual d'avançament i llavors està en una situació crítica en el sentit que pot tombar cap a una banda o cap a l'altra en la ciutat de Prokhov que és allà on hi ha la batalla principal ara que els russos s'han ficat ja tenen comandos a dins la ciutat i alguns diuen que està a punt de caure
I és importantíssima aquesta ciutat perquè es esnou des del qual se redistribueix totes les ajudes de municions, d'aigua, d'aliments, d'armament, de soldats, a tot el front que hi ha a prop d'allà. Si cau aquesta ciutat tindran moltes dificultats per fer arribar
aquests suministres i per tant esfronta, ho passarà malament però també he sentit opinions bastant
de gent que coneix allà i que telefonen cada dia a gent d'allà i parlen amb gent de la ciutat, amb veïnats i amb soldats i així, que no està tan clar que estigui en una situació desesperada, sinó que per fi pareix que els ucraïnes seran temut de la importància d'aquesta ciutat i han enviat l'elit de les seves forces armades comandos especialitzats i
i la millorat que tenen, i ens idea de fer enrere russos el manco en s'intent d'assetjar aquesta ciutat.
i la variable principal de tot aquest conflicte que és la relació Estats Units-Rússia pareix que no s'entenen però s'entenen en què no s'entenen els Estats Units...
A veure, hi ha una cosa, avui he sentit, no sé en quina misura, hi ha una cosa bàsica en la qual és el que els uneix i el que està. Sí. Xina, Estats Units i Rússia estan d'acord en que són els tres grossos del món i que mengen a part. I això els dona una relació especial, la qual Europa no és...
Estats Units després sí Europa i tot això i a Moscú la respecta i de vegades coincideix amb els...
en ses opinions, i de vegades no hi coincideix, com per exemple en sa guerra d'Ucraïna, que els Estats Units la voldria acabar tots els dies i Rússia no té ganes de que parla mai a sa guerra. Però, a part d'aquestes discussions, hi ha una unitat de fons que és això, que són tres potències i estan totes tres d'acord en repartir-se al món. Ses àrees d'influències, ses parit de Ialta després del any 45...
de repartir-se les àrees d'influència i amb això estan tots d'acord i per això és que quan tot se reparteix les àrees d'influència sempre hi ha zones que no queda clar on cauen i Ucraïna és una d'elles o Taiwan és una altra i així està les diferències són no en la concepció que tots estan d'acord en com andar sí, sí, sí
tot sud-amèrica, pels americans, per exemple, això que fa en Trump d'intervenir a Venezuela, a Venezuela, àrees d'influència, que tampoc no acaba de ser complet, perquè se li surten com en Lula en el Brasil, que li diu alto aquí, i coses d'aquestes, però en conjunt, en conjunt combreguen tots amb aquesta idea de com andar cadascú, i que s'altre no se fiqui allà on tu comandes, esteu menjador.
Idò, Joan, gràcies per ajudar-nos a fer un repàs avui, molt diseccionat, amb moltes branques, però també ha anat bé. Beníssim, Joan, moltíssimes gràcies. Bon dia a tot. Bon dia. Escoltes Ona Mediterrània, des de la 88.8 de la freqüència modulada.
Escoltes, bon dia i bona vida al programa matinal d'Ona Mediterrània.
Bon dia i bona vida, començant l'entrevista.
Escoltes, Ona Mediterrània. Des de la 88.8 de la freqüència modular. Escoltes, bon dia i bona vida, el programa matinal d'Ona Mediterrània.
I el bon dia i bona vida és el moment de l'entrevista en clau política. Avui ens hem connectat ja amb Vicenç Vidal, que és diputat al Congrés de Diputats Espanyol i en representació de Sumames i amb ell volen comentar diverses qüestions de s'actualitat. Vicenç Vidal, molt bon dia.
Molt bon dia. Vicent, en primer lloc, l'actualitat d'ahir i d'avui ve marcada sobretot per la dimissió d'en Carlos Mazón al capdavant de la presidència de la Generalitat Valenciana. Quina és la valoració que em fas? Jo crec que per fi les víctimes d'aquella lamentable dana de sistemària de gestió
poden tenir una petita gran victòria. Però el senyor Madon va demitir inclús demostrant sa seva indecència. Si va deu seguir sa dimissió, va estar més de 5 minuts xerrant sense referència de sa víctimes, sense demanar-lis perdó, sense sumint sa seves responsabilitats. Va ser una dimissió que inclús va fer mal, encara crec. Per tant, bon vent i bona barca. Indimne que no demidesqui també com a diputat amb una estratègia clara de defensa judicial.
I per una part, una miqueta d'acord a les víctimes, però que ho va fer tan malament aquest senyor, que no va saber ni dimitir. Idò, queda clar. Vicenç, també diguem que en tu volíem parlar de dues qüestions importants, com són per un costat...
que heu demanat que Pedro Sánchez, president espanyol, incorpori en aquest catàleg de monuments franquistes a eliminar, a fer desaparèixer l'espai públic, el monument de la faixina. Quin moment està això? Quines possibilitats reals hi ha que això s'concreti?
Com bé sap, la llei estatal provou fer un catàleg de símbols franquistes que s'han d'eliminar dels espais públics perquè són contrari a la memòria democràtica. Aquest catàleg és un abans important i el president va anunciar que abans de Nadal estaria provat. Per tant, demanem que s'afegina com un símbol franquista, a més a més, el significat encara per solta dreta de la llei esbaràs, empleada per fer apologia de franquisme cada dia,
sigui inclosa perquè sigui sempre de passa perquè aquesta faixina pugui caure d'una vegada, pugui ser eliminada. D'acorda'm que la faixina és un homenatge als cruceres de Baleares, que entre altres altres ciutats són els responsables, per exemple, de la matança que varen fer a Màlaga quan s'havien de Màlaga sortia de la ciutat i varen ser bombardejats del que es coneguda com se desbandada, on unien milers de persones. Per tant, no poden tenir un monument a Palma que honori
aquests butxins. Se va intentar fer una certificació, se va avançar, però ara mateix crec que l'important, o sa fita, s'ha de caure. A les lligues de balears estem no trocedint en memòria històrica, és a dir, el paper ens vol volar seguir en memòria històrica i és estar tenint una oportunitat d'avançar que hem d'aprofitar. Les possibilitats? Espero que el paper, el PSOE, no sigui tan insensible a les lligues de balears. Seria un verdadero escàndol que no estàs inclòs.
I també, Vicenç Vidal, una altra de les gestions que heu posat en valor és la tasca que has fet d'aconseguir, de recaptar suports per la llengua catalana. Explica-nos què ha consistit aquesta feina i quins resultats tindrà o està tenint.
Estic fent feina en dues línies, una línia que és el reconeixement del català a nivell jurídic, que arribem a aconseguir en el Congrés que es parlaven en català, que fa un poc vora que ara es parlaven en català en el Congrés, i a nivell legal estem treballant amb les forces sovianistes amb una llei de llengües, amb una llei de respecte a les llengües, que seria una feina més jurídica, una feina de fons, una feina...
de calat, i després també una cosa molt important, davant dels retrocessos que tenim aquí, se siguin es palès, apuntarà que hi ha institucions que tu també coneixes, també, com són l'obra cultural i llocs per la llengua, el finançament, ja que el Partit Popular l'està estranguent, l'està ofegant, han d'aconseguir fons a nivell estatal, o estem aconseguint fons a nivell estatal perquè puguin dotar amb aquesta seva activitat de defensa de la llengua catalana. Davant la ofensiva
que estan visquent la nostra llengua, ara mateix amb aquesta llei indigna que ha presentat el Partit Popular de convertir els castellans en llengua vehicular a les escoles, però no pot cercar un fons a nivell estatal perquè les organitzacions socials que fan país puguin aguantar aquesta bestia.
Ja per acabar, Vicent Vidal, ja que te tenim connectat i que ara mateix tot allò que arriba de Madrid es coma molt crispat, molt polaritzat. Ara, per exemple, una de les qüestions que marquen el dia d'avui i que el marcaria en Met si no hagués estat per ser
per sa dimissió d'en Mazón, es judici en el fiscal general que s'està fent en el Suprem. Quin ambient mos pots trallar? Quin ambient pots trallar sa nostra audiència que sa viu ara mateix a Madrid?
En el Madrid polític, vull dir, clar, no? Sí, evidentment, el Madrid nocturn, el deixen que opini altres. El Madrid polític ara mateix és una polarització molt bèstia, una polarització que evita que es puguin fer uns mínims d'acords, que el fiscal general estigui avui assegut en jutjats per una suporada filtració.
I que la persona que va fer el delit encara no estigui jutjat, m'ho donar exemple de quin govern, de quin estat tenim aquest estat profund que fa la seva feina. Per tant, la dreta i sota dreta no van acceptar la moció de censura en el seu moment, no van acceptar resultats democràtics de les eleccions i estan en una maquinària constant d'assetjament.
El senyor Sánchez, per mi, no és el millor president, evidentment. M'agradaria que fos molt més progressista, que fos molt més demòcrata, que fes unes reformes en profunditat de l'estat espanyol. Però l'altreta el vol com una gran amenaça i ara mateix estar amb aquesta ofensiva a nivell d'estat, però també a nivell global, d'aquesta altreta, que volen substituir la democràcia per una tecnocràcia.
Idò claríssim Vicenç, moltíssimes gràcies com sempre per atendre el micròfon de la Mediterrània Moltes gràcies a vosaltres per posar-vos el contacte jo Gràcies, bon dia Bon dia
Subui, abui, abui, abui, abui i digam, si amb gol. Subui, abui, abui, abui, abui, i digam. Si no mantens en català, molt charit.
Som icònic, m'agricudí, per l'Aida Mosa te dic, ui-ui. Una història de ciència-ficció, aquestes barres són revolució.
Avui, avui i digue'm si em vols. Avui, avui, avui, avui, avui i digue'm. Si no m'entens en català, Montxerri, com s'ha? Crec que hauria d'acabar jo d'aquí, tu d'allà. Un turista dins el meu cor. Espero que no rompis. Turis, go, go, go, go. Si no m'entens en català, Montxerri,
No, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no.
Hi ha un el que ha mort de pena i no es entelso del llamp. Heu ensat donar lesquenas han mesclat l'aigua i l'arena i baixar un monstre fe de fang. Hi ha una taula que David diuen que és la sang de Déu.
han begut fins quedar farts, el rellotge marca tard i allà ningú diu adéu. I al país de l'Olivera, de la Plana i dels Serrans, la desgràcia té burrera i li ha pres la davantera a uns indignes governants. Allà un horto i la ribera,
on viuen els valencians. S'ha fet carme el mal presagi, la rosa s'ha fet naufragi, i engull la vida el seu pagam. I ara tots alcem la veu, per qui ja no pot alçar-la, modriu tot el que toqueu. No teniu cor ni paraula, sou d'adreces sobre taula,
ofrenant incompetència va una colla de senyors. Que bonica està València quan t'amagues de l'horror. I on el silenci és salvatge, i on el dolor és paisatge, els llepots li fan massatge a mediocres vividors. Visc a la gent de les cases tornem a creuar el pont.
Tornen a omplir-se les places, va nuet l'emperador. I això és la nostra victòria, us farem sentir vergonya. Sol atacant la memòria d'aquell octubre traidor. I ara tots alcem la veu, perquè ja no pot alçar-la. Podriu tot el que toqueu, no teniu cor ni paraula.
Un show de adreses sobre el tabla.
I ara tot xalçem l'adeu, perquè ja no pot alçar-la, podriu tot el que toqueu. No teniu cor ni paraula. Sou de adres de sobre taula. Sou de adres de sobre taula. Sou de adres de sobre. Sou de adres de sobre. Sobre tot de sobre.
I quan vénen que són més grandetes, ja no van de flores.
Les ninetes, quan són petitates, cuiran les floretes de dins un jardí. Les ninetes, quan són més grandetes, no van de floretes sinó d'un faldrí. La-la-lai-lai-lai-lai... La-la-lai-lai-lai-lai... La-la-lai-lai-lai-lai...
Fins demà!
Eren les pitjorines aquí, el bon dia i bona vida. I ara, en aquest programa matinal d'Ona Mediterrània, que mos escoltes a través del 88.8 de la freqüència molt dada o també onamediterrania.cat, és el moment de parlar-vos precisament d'això, de sa programació.
d'aquesta casa i concretament avui vos presentam un programa que és absolutament nou, podríem dir. Entre notes i mones amb en Santi, que ja saludarà. Santi, molt bon dia.
Hola, què tal? Bon dia, com esteu? Molt bé. Què és això d'Entrenotes i Mones? Doncs mira, Entrenotes i Mones ve d'una funció social. Jo abans tenia un bar, el tema s'ha posat molt xungo i m'ho anava a la ràdio. M'agradaria poder donar, com fèiem a través d'un escenari, un altavou a tots aquests artistes de Palma, de Mallorca i de Balears,
que avui en dia, per moltes redes que hi hagi, donar-se a conèixer tampoc és molt fàcil. És una marabunta, hi ha que moure molta pare per trobar qualque cosa bona. I a través de, per exemple, la ràdio, podríem aconseguir que un any, que tinguin cumpleanyos, el que no sàpiga què regalar per Nadal, pugui regalar un artista, per exemple, que és un poc,
la nostra funció. Volen que un guany regali un artista i donar a conèixer gent un poc també d'esquerrer que està començant, que alguns que ja estan
consagrats, van començar el primer programa en Benjou Orson, que és un gran d'aquí nostre, que se mou molt, i el següent programa també continuarem fent un poc un homenatge al bar Sa Finestra, que va ser un d'aquests temples d'on sortia sa música bona des 90, quan podies seure't a un bar, fumar un cigarro i escoltar música en directe. I volen reproduir un poc tot això, amb unes notes d'humor, també,
I, bueno, poca cosa més complica aquesta punció. Explica-nos, perquè hi ha una història darrere la mona aquesta, eh? Ah, sí, sí. Bueno, que la mona, que és el bar, ve de la mona de Babelina.
Babelín era una jugateria que suposo que coneixereu... La gent així més gran que mos pugui escoltar, segur que ara mateix... Era una tenda mítica a meitat dels carrers zones que va obrir l'any 1969 i va tenir la desgràcia de tancar jo a principis del 2000, per motius familiars. I, bueno, la mona ha estat un poc símbol de la nostra família i jo, quan he tingut la oportunitat, t'he volgut recuperar
aquest logo familiar i fer, doncs, el que a mi se m'adona bé, que ja som cuiner, vas a un bar, i per circumstàncies externes, és la meva voluntat, que vas a Scovi, concretament, m'ha de transformar de bar de tapes, menús i variats, un lloc on al vespre podies combinar un menú senzillet i un espectacle. Un lloc petit, familiar,
I bueno, el tema se va fer un poc gros i digamos que els artistes de Palma a mi m'han donat molt d'apollo i jo vull retornar més d'alguna manera, a través de notes i mones.
I entre notes i mones, quan te'l podem escoltar en la seva versió d'estrena, per dir-ho en termes moderns de la ràdio? Bé, supos que aquesta mateixa setmana no tenc que dir encara, sinó que avui serà demà, ja t'endrem penjat els primers programes a web de la ràdio.
I els pròxims, supos que si és com la setmana passada, amatrem dijous a vespre de 8 a 9, i després se sol repetir els diumenges de 3 a 4 i els dilluns els de 3 a 4.
i sempre ens serveia la carta de la web d'Ona Mediterrània que a més a més l'estam millorant molt i estem intentant que sigui molt més intuïtiva i molt més bona d'amanatjar quina és l'estructura del programa Santi? el programa sempre comença amb una breu presentació després explica un poc històric ràpidament
de Babelín, de Simonell, d'Entrenotes i Mones, que és un poc el que t'he comentat de tu. Feim una secció que veiem desinformats, perquè realment les notícies sempre són un poc les mateixes, però tant en quant hi ha qualque cosa que mereix la pena. I bueno, xerrem un poc com una tertúria de bar sobre el darrer programa, que va ser Saturday Night Last, que no t'haurà de donar moltes sorpreses,
I són coses que volen fugir un poc de la brutó quotidiana, com per exemple xerrar sobre objectes especials, per dir-ho de qual manera. Després tinc un col·laborador, que és en Toni Ramis, que fa un poc de crítica social també, quatre acudits.
I després realitzam una entrevista a l'artista convidat, on li donem l'ocasió també. No és habitual, però la majoria dels programes solen fer una cançó als artistes i com que nosaltres el que volem fomentar és la cultura, musical sobretot, donem jo que puguin fer dues cançons. Després aquests artistes els deixarem penjadats a la web, a la foto, al seu número de telèfon,
i comentant un poc l'estil de música que fan perquè la gent que vulgui en guany pugui regalar un artista i fomentar un poc de manera circular l'economia i els artistes locals Quan diu regalar un artista explica-m'ho una mica millor això amb més detall
Bé, és el típic que t'hablo amb denuncios, però penjat a la web, on cadascun dels nostres agents que hagi pogut o vulgui conèixer, hagi pogut a través del programa o vulgui informar-se, pugui linkar damunt, veure qui són, accedien al seu número de telèfon i els pugui contratar per fer una actuació de regal a una persona estimada.
ara estic mirant estic veient el logo entre notes i bones clar, era molt evident però ha quedat guapíssim enhorabona moltes gràcies i veig aquí una camiseta clarament sí, sí el metge de Dicing arribarà després ara cerrerem en producció tira tira tira
Sí, acabant de començar, és una cosa no per nosaltres, hem de trobar un pot també la nostra manera de fer, però bé, després del primer programa els comentaris s'han estat bastant positius, ara veurem si no et segon, ja deixem d'escoltar-nos del tot, i bé, la intenció és aquesta, passar una bona estona i donar a conèixer artistes
o inclús els que ja són coneguts també donar a fomentar un poc que es puguin guanyar sa vida perquè no està gent fàcil per ser gent que se vol dedicar cert avui en dia. Sí, sí, sí.
Escolta Santi, clar, intuesc, veig i estrec de les teves paraules que és un programa que tot d'una que pugui transcendirà les zones, transcendirà la web. És la nostra intenció, que a més això ens permetria tenir un registre
tant dels programes que anem fent, perquè sèiem molts públics en qualsevol moment, com dels artistes, perquè sèiem també els ha pogut apreciar, com t'ho comentava abans. És que és molt mal de fer. Jo, per exemple, tenia al meu bar gent espectacular que te quedaves encisat escoltant-los,
I era injust veure que aquestes persones tan bones... Aquest programa de La Voz que es dona en sa volta a sa cadira, és que sa cadira ni se llirava. Ja se quedava directe fixant-los, mirant-los i veure que després han de fer feina del que sigui i no poden dedicar-se insuficient a el que realment valen aquestes persones. Si pots fer feina de queixer.
Però tu vas anar a escorrer perquè t'escolten, per poder-nos relaxar i fer la nostra vida millor encara que sigui deu minut de tant en quant i no tenen l'oportunitat de poder-s'hi dedicar. Això és el que volem un poc, donar una maneta des d'en Renata Simones quan fem antes a través dels balles.
I, Santi, per una persona com jo que sí que vaig a la finestra moltes vegades, record actuacions d'en Dani amb en Toni Pastor. O sigui, en Dani Higiénico, dient, cap de fer una cançó que ara cantaré, i en Toni agafant set notes en aquell moment. Improvisant. Improvisant, o sigui...
Bueno, de fet, l'amo de la finestra, aquí l'opel, i l'espontàneo, perquè jo crec que tenia 15 anys en aquell entonces, t'ho estigués segut tranquil·lament allà mirant i de repente sortia l'amo darrere de la barra, i se feia una cançó que ho flipaves. I d'aquí li va quedar un poc a l'espontàneo, m'apareix. Però crec que tindrem el gust d'entrevistar-lo pròximament entre naltes simones i mos ho confirmarà.
Això t'anava a dir perquè, entre altres coses, sol ser per aquí bastant sovint, per aquí baix. És un habitual de ser casa. Sí, sí. Escolta, no, feia aquesta introducció per demanar-te que potser jo ja me'l vaig quedar un poc més, no te diré en aquella època, però un poc posterior. Actualment, Palma és un desert total o hi ha qualque petit oasi encara quant en això que hi ha?
Queden molt pots, però jo, mira, sincerament ho he sabut a través sobretot dels artistes, que, com te dic, ho tenen mal de fer, i sí, és un poc un paramo, però queden 4 o a 6. Jo m'he tirat 6 anys d'autònom, que pràcticament és viure per lo teu,
i no he tingut molta ocasió de sortir a vora fora de Palma. I ara fa un mesos he tingut l'ocasió, i bueno, queda col que puesto, però realment són puestos sobre el millor pots mig amagats, has tentat tocar-te un timbre, ho has de reservar... No és en la majoria la llibertat que teníem abans, que tu sabies que anaves allà, hi havia un concertazo... Bueno, no sol la finestra, tant d'altres, però sobretot la finestra.
I bé, el motiu també ha estat un pot rendir homenatge que tots són pots a dos grans d'aquest local que ens van trobar pots, que va ser Víctor Uris i Nogos Socrates. Oh, clar. Víctor Uris, que per cert, divendres passat li feien aquest merescut homenatge allà a la plaça Fleming, amb aquest banc en forma d'harmonica, que realment és una aportació ben guapa per Palma, no?
I sí, hi ha una nota discordant, perquè no és habitual. Palma rendeu tribut a artistes, entre cometes, que no són...
mega famosos, no són coses a nivell internacional que moguin turisme i jo la veritat és que estic sorpres molt gratament i bueno, des d'aquí també convidar l'Ajuntament que pot canviar el país de la ciutat, que no tots siguin iguals una armònica cada 100 metres no s'alegraria la vida a tots bé, pentura sí, no? ni pot haver qualcuna en format de piano o d'altres instruments, no?
estaria molt bé, des d'aquí poden llançar aquesta idea a menys si qualcú la recoge al vuelo exacte beníssim, idò Santi t'escoltarem t'acercarem per la carta entre notes i mones i veurem a menys si si podem anar fent qualque cosa més qualque iniciativa, qualque concertat
hi ha un parell de projectes però bé, nosaltres acabem d'arribar a sa casa i primer volen saber un poc com funciona tot però no descartis que te criden des d'entrenar-te Simones també per retornar-te sa cridada i fer una mutua publicitat Fantàstic, molt nirà beníssim Estic molt avorrits i molt locos o sigui que anem cridant per telèfon, no?
i ara a més també volem fer un concurs de codits els premis dels quals seran 10 croquetes artesanals que no se poden comprar i veurem quina rebuda tenim per part de la gent i ara d'aquí anirem fent cosetes i ho tindrem ben present moltíssimes gràcies Santi a tu moltes gràcies una ferrada i que vagi bé igualment saludos
Escoltes Ona Mediterrània. Des de la freqüència modulada. La Palme s'ha anat. La Palme s'ha anat. Compri la Palme s'ha anat. Si ha de fer un regalet, un detallet, compri la Palme s'ha anat.
No confondre la part més sana, que aixes formatges va també, però no són joies. Gràcies!
En el context local i global que vivim, la independència dels mitjans de comunicació és més necessària que en cap altra època històrica. De Balears és un diari centrat en Mallorca i les Illes Balears, en català lliure i independent. Des de Diari de Balears fem una crida a tots els nostres amics i lectors perquè reforcin econòmicament el projecte, que és la manera de garantir la independència del diari.
La millor manera d'ajudar a fer realitat aquesta independència és associar-se a Ona Mediterrània, omplint el qüestionari que trobareu a la web. També vos podeu associar escrivint a info arroba onamediterrania.cat o telefonant al 971 100 222.
Ha arribat a Mallorquia el nou método Slow Den Distri, de la mà de la doctora Joana Maria Planes Mariano, especialista en pròtesis sobreimplants.
Fer odontologia slow no et s'ha pausat, ets dedicar a cada pacient el temps necessari per aconseguir uns resultats excel·lents, segurs i de qualitat. Ja ho sabeu, podeu trobar la clínica dental Planes Mariano a Berenguer de Tornamira, número 9, primer-primera, davant el cort anglès de Jaume III i tota la informació a la web planesmarianodental.com i també el telèfon 654 04 1351.
La nostra feina és la vostra qualitat de vida i un vell somriure. Vos hi esperam. Escoltes Ona Mediterrània gràcies al suport de les persones associades. Ajuda'ns tu també. Associa't. Fes créixer Ona Mediterrània.
Segueix-nos a moixamental.cat. Envia-nos missatges d'odi i amor a moixamental.com. Escoltes Ona Mediterrània. Des de la 88.8 de la freqüència modulada.
L'Illa sense calma, un programa de Roser Amills amb convidats sense pèls a la llengua, maleses i humor salvatge. Ens podreu escoltar cada setmana a Ona Mediterrània.
Escoltes Ona Mediterrània gràcies al suport de les persones associades. Ajuda'ns tu també. Associa't. Fes créixer Ona Mediterrània.
En el context local i global que vivim, la independència dels mitjans de comunicació és més necessària que en cap altra època històrica. De Balears és un diari centrat en Mallorca i les Illes Balears, en català, lliure i independent. Des del diari de Balears, feim una crida a tots els nostres amics i lectors perquè reforcin econòmicament el projecte, que és la manera de garantir la independència del diari.
La millor manera d'ajudar a fer realitat aquesta independència és associar-se a Ona Mediterrània, omplint el qüestionari que trobareu a la web. També vos podeu associar escrivint a info arroba onamediterrania.cat o telefonant al 971 100 222.
Cafetera a punt, bon dia i bona vida a la Mediterrània. És el moment de fer un cafè amb filosofia. Miguel Ripoll, molt bon dia. Hola, molt bon dia. Tens el cafè ja a punt, a fumetjar. El cafè a punt i una bona dosi de filosofia per començar un dematí que apareix despejat, surt et sol i tot convida a sa contemplació.
parlarem d'això, de contemplació avui exacte, parlarem de contemplació avui he titulat un poc la secció amb Bill Shulhan que és un filòsof en un pla mediàtic i veurem un poc una vessant més contemplativa que jo l'he titulat amb Bill Shulhan i el silenci de Déu anem per passes primer de tot, on se pronuncia?
Bé, jo el fa pronunciar Byung Shulhan. Byung Shulhan. Exacte. I qui és en Byung Shulhan? Bé, en Byung Shulhan, bé, ara s'ha convertit com una espècie de filòsof bastant mediàtic, no? És a dir, surt molt a mitjans de comunicació, encara que a ell no li agrada gaire, però s'ha convertit en una estrella perquè es ha conegut perquè fa...
Reprodueix molt, diríem, fa moltes obres curtetes i tenen una gran recepció, sobretot entre la gent jo. Jo he de dir que vaig llegir un llibre més aviat, ara no recordes el títol, però més aviat del tema més de comunicació, etc. Exacte. I me va aparèixer, bé, en fi, lleugerat. Exacte, exacte. Som com a petits assaig i...
Jo crec que, és a dir, molts d'aquests assaig es podrien convertir en un capítol d'un llibre més gros. Exacte, sí, sí, sí, totalment. Però bé, segurament és el que el públic demana avui, en bona part. Exacte. Bueno, ell va néixer a Seul, el 1959, i clar, va estudiar a Europa, però. Va estudiar en concret Filologia Alemanya i Teologia Alemanya,
a la Universitat de Múnich, llavors a la Universitat de Freiburg va estudiar filosofia, on se va doctorar en una tesi d'en Martin Heidegger. Que, bueno, Martin Heidegger és un dels grans filòsofs del segle XX, alemany, té un passat oscur perquè va formar part del nazisme, que és molt evident nazi, i clar, quan va acabar la guerra li van impedir
impedir bona classe, etcètera, etcètera. Però per què dir tot això? Perquè és curiós, perquè l'universitat de Freiburg s'ha convertit un poc en l'epicentre també d'estudis de Heidegger, però també s'ha convertit un poc en l'epicentre d'estudis de Ramon Llull a Europa. Perquè allà on hi havia el despai d'en Heidegger, ara actualment ja s'institut Ramon Llull de Freiburg.
de fet una de les moltes feines que he fet en aquesta vida ha estat estar per allà per a Sant Francesc la visita cultural les despulles o les restes d'en Ramon Llull i efectivament un despúblic que venia més per dir-ho d'alguna manera eren alemanys venien molts
Sí, sí. És una figura molt coneguda, diria jo. Molt coneguda, exacte. A Alemanya. I, bueno, i ara em ve el Xulhan, per lo que sé, crec que encara ocupa aquest càrrec, que és professor de Filografia i Estudis Culturals a la Universitat de les Arts de Berlín. Ahà. I, bueno, jo, clar, jo sempre que l'he hagut d'explicar per allò que han dit, no?, sobretot perquè és una sàdia molt curtet i...
i se pot fer com una idea un poc dispersa, no? Si agafa un poc una saia, llavors agafa una altra. Jo crec que hi ha dues maneres de veure la seva obra, no? És a dir, enfocar els dos pols que ell vol tractar. Un que diríem més de negativitat o de crítica a la societat del capitalisme i la informació, i una més positiva,
que seria una proposta en positiu de recuperar algunes vessants oblidades a societats digitals. És a dir, per veure-ho, una vessant molt més crítica, escrit més crítics amb aquesta societat de la informació, i una vessant més positiva de recuperar algun dels elements o el que s'han perdut o el que s'han atrofiat.
Per tant, també és un filòsof, diguem-ne, influent, per dir-ho d'alguna manera. Exacte, exacte. Clar, la part crítica és que la nostra societat d'avui dia, de societat de capitalisme, de rendiment,
Les úniques visions que se mos ha, diríem, se mos ha reduït és la producció i el consum. I aquí, entre la producció i el consum, la informació juga un paper també molt destacat com a element, diríem, vertebrador d'un ecosistema que es basa i es mou sempre només per la eficàcia. Per la eficàcia...
per produir-ne i per consumir-ne. Aleshores, és un... És a dir, per el que més el manco entenc, que és un filòsof que mos convida a pensar, plantejant mos coses, és un filòsof crític amb el sistema, per dir-ho de qualque manera? Sí, sí que ho és. És molt crític. És molt crític perquè el manco et deixa entreboure coses
que potser potser la gent pensa, sap que t'ho vull dir? És a dir, quan tu una vegada reflexiones sobre un poc la vida cadús o si te planteges, no, és que jo què estic fent, vull dir, consumir tant, passar tantes hores davant xarxes socials, passar tantes hores mirant vídeos, sap que t'ho vull dir? I ell te fa reflexionar sobre això, vull dir, no, no, no, aquí...
hi ha com una espècie de senyal d'alerta i volies introduir o sigui, d'alguna manera també hi ha la part més de reflexió d'un punt de vista espiritual no sé si ho estic diguem bé sí, perquè és un poc la part positiva i diu, clar, hem perdut coses que són importants per exemple, és a dir
Pensar, clar, que la societat occidental, capitalista, que se redueix, estem lliure. Estem lliure, se redueix, o en principi, els plantejaments que se redueix a consumir. Pasar i reivindicar el que era l'oci, l'otium. És a dir, tenir oci, clar, l'otium en llatí prové de ser escoler,
grec, és a dir, escoler de bon bé escola, no? És a dir, entendre, estem lliure no com una... no com una... una part de s'engranatge o del mecanisme, sinó precisament un espai on podrà formar a sa persona, no? O on podrà formar-se, no? I a partir d'aquí reivindica coses com també s'experiència de sa bellesa, que no tingui que tenir una utilitat pràctica...
o l'experiència, que és més espiritual, que és l'experiència contemplativa, és a dir, el contemplar. El contemplar, per exemple, la natura, el contemplar, per exemple, les grans obres d'art, és a dir, una visió que la contemplació no sigui pura activitat. De fet, hi ha un llibre seu, no en parlarem tant d'aquest avui, que es titula Vida contemplativa, està traduït en el català,
i el subtítol és el logi de la inactivitat. El logi de la inactivitat, eh? Exacte, és a dir, una vida contemplativa, és a dir, no tan marcada per ritmes de sa producció, per ritmes de sa eficiència, que et sempre volen fer més i et sempre volen estar, diríem, enxufat en el món digital, per exemple, etcètera, etcètera.
Per tant, en certa manera és un convit en això, a lentir una miqueta el ritme i a posar en valor aquesta part de contemplació, diguem. Adaptar aquesta dimensió, que no té perquè a priori és exclusivament religiós o teològica, vull dir, un ateu ho pot experimentar perfectament, vull dir...
contemplar, per exemple, la natura, no? Clar, a vegades, si agafes un fil així i et penses bé, per exemple, una terra tan nostra, tan maltractada per la construcció, el turisme i per tot el que això implica, clar, és a dir, és intentar veure, per exemple, un paisatge d'una forma més contemplativa i no tan productiva, enteneu, no? Sí, sí, sí, sí, sí.
interessant sobretot en uns moments històrics que corren que sembla el més allunyat el que fa en la majoria el manco el manco és molt occidental exacte pot ser en altres cultures sí que hi ha espai per això per la contemplació per la reflexió per aquest espai més de calma
Exacte, per recuperar una cosa que també hi ha en els grecs, que també hi ha en els llatins, que era l'art de la vida. És a dir, l'art de la vida on tantes pensaments, però també la contemplació, l'art, etcètera, no veien allò que alimentava la vida. Mhm, mhm.
I dóna fórmules per la transició, per dir-ho així, entre la vida que duim i aquest espai? Dóna qualque clau, qualque consell, qualque fórmula? Jo crec que la fórmula és intentar fer com a cadascú, és a dir...
s'ha plantejat aquest tema i intenti fer un canvi de xip, per exemple, no? És a dir, jo, si té a comptar un poc l'experiència personal, diríem, és a dir, jo me'n vaig adonar un moment que potser estan més enganxats a les xarxes, no?
és a dir, les xarxes t'acabi i t'acabi dominant a tu i tu dominant a les xarxes, no? Efectivament, sí, sí, és així. Aquí és agafar un poc de distància i dir, escolta, vull dir, jo no he d'estar pendent totes tendes si me posen un like o no me posen un like, perquè això és horrores. Per exemple.
I després també hi ha aquesta part que ara irònicament anava a dir que té un punt de contemplatiu que és, no sé si a tu t'ha passat, a mi m'ha passat, d'estar una bona estona passant coses a les xarxes o a Instagram o això.
Se scroll, no? Se scroll aquest, sí, infinit. I després es queda una estona a reaccionar i dir, francament, no m'ha aportat res, no... Això ho critica, ell ho critica, i un poc en el llibre que vos volia fer, volia parlar un poquet més avui, ho critica molt, perquè això...
o és una mostra, una mostra de l'atrofia de la contemplació. És a dir, aquí la nostra atenció, és a dir, atendre, per exemple, un paisatge, atendre, jo que sé, una música, aquí l'atrofia. El que feim és educar de mala manera.
exacte, exacte també t'he de dir que també m'havia passat abans fent zàping a la tele, diguem és a dir, no és ben bé nou nou d'ara de les xarxes, en el meu cas que al mínim aleshores, quines és el llibre que mos proposes? el llibre que mos proposes és
Parla directament d'una filòsofa que ja han tractat a una altra que fa en filosofia, la Simone Weil, i se diu Sobre Déu, pensant Simone Weil. És un llibre que ha sortit el mes d'octubre, ha traduit en el català, d'en Tenguien Gómez C.C., edició en 62, la col·lecció La Blanca, i la veritat que jo l'he tallit dins d'aquest dia és que està molt bé. I toca una vessant, que és aquesta vessant, diríem, és
més transcendent de la Simone Bale. I, claro, estem a juntar el que han dit, és a dir, aquesta part crítica en la societat de la informació, del consum i de la producció, amb algunes de les propostes que defensen la Simone Bale.
I també t'he de dir una cosa, també, avui he editat aquest llibre, perquè Simone Bale aquesta darrera setmana s'ha posat molt de moda. Bet, sí. No, t'anava a dir que ja hi havia hagut com una revifalla, no? I nosaltres n'havíem parlat, i ara sí que ja se revifalla és a nivell mundial, no? Exacte, perquè Simone Bale, segur, és a dir, jo, això ja se seguia, fa uns anys,
de Rosalia, vull dir, hi ha parlat de La gravetat i la gràcia, aquest llibre més, si hi ha d'aforismes més religiosos, d'Anna Simon Bale, que era una de les seves lectures preferides, que vol que ara ha anat ser un nou disc, que ha de treure's de luxe, apareix una frase d'Anna Simon Bale, una frase que és la veritat que marca un poc aquesta...
mirada religiosa, que és l'amor no és consol si no és llum no és consol si no és llum i com com interpretes aquesta frase tu? s'ha de tenir és a dir, s'ha d'entrar un poc en la idiosincrasia de nascim molt bé però no és consol vol dir que l'amor no és una cosa que m'ompli l'ego
És a dir, que jo em senti reconstituït en cego, sinó que em fa obrir els ulls. És a dir, allò que hem de contemplar em fa mirar d'una cosa diferent. N'hi ha una altra que se podria lligar amb aquesta frase, a la gravetat i la gràcia, que en Simone Weil diu la creença...
en l'existència d'altres persones com a tals, és amor. És a dir, en sortir de jo, quan tu surts de tu i veus que existeix altra, això és l'amor. És interessant, perquè no és aquesta concepció de l'amor de dir, no, és a dir, m'enamor d'una persona, però m'enamor la imatge que jo vull projectar en aquella persona. Sí, sí, sí, sí, sí.
Sí, molt interessant. Pensar en Simone Weil o Sobre Déu. Pensar en Simone Weil de Jung Chul Han un llibre que fa s'efecte que ha de ser bo de llegir. No sé... Sí, es bo de llegir i, bueno, es pot entendre com un convit a la lectura de Simone Weil. Està dividit
en diferents conceptes claus de la seva obra de Nassim on Bell, com serien atenció, descreació, buit, silenci, bellesa, dolor i inactivitat. A través d'aquests conceptes va afilant tot el discurs.
i a tot això que parlem no només per el fil conductor d'en Simon Veil sobretot per aquest però també per altres qüestions ho connectes amb els noudis d'en Rosalia i concretament en vestem aquest que se diu Berheim o una cosa així exacte jo més que conectoró ho veig com una espècie de
d'un d'aquells capítols que parla sobre la veiesa. Sí. És a dir, clar, avui dia és com un poc ingenu plantejar-se aquesta veiesa, no? És a dir, el casal vell, on es plantejaven també a partir del segle XVIII. Perquè bàsicament, si tu mires la producció artística, i sobretot a través de la revolució, de les avantguardes,
l'art s'ha anat llegant a poc a poc del que era el vell, del que era la vellesa tradicional o del que era cercar la vellesa, no? Sí. Se'm mostra l'orinari de Marcel Duchamp, per exemple. Sí. Però, clar, i se'm mostra avui dia i també d'aquest art de seda digital és d'aquesta artista que és de Mauricio Catelan. Sí. És d'aquest
que és Tomo que va penjar un plàtan amb una cinta i llant d'una paret. Ah, sí, sí, sí. De tothom que feia selfies per posar a Instagram, per guanyar likes, etc. És com una espècie d'estètica un poc buidada de contingut. Ja. I un poc en aquest territori de Sabellesa, jo crec que aquesta passa que diuen que aquesta religiositat que mostren a Rosalia, jo crec que va més per...
Un tema que jo m'interessa, que és aquesta sacralització de l'art. Que l'art sigui no només un vehicle d'entreteniment o un vehicle de consum, és a dir, que consumar-se d'una música i ja està, sinó que t'aporti una mirada contemplativa o una mirada un poc més vertical de les coses, no tan horitzontal,
i t'ompli el manco, t'arribi a dins. Ara em fas pensar també en una cançó d'en Luis Eduardo Aute, titulada La belleza, i que també es devenia en el mateix temps
a part d'una reivindicació de sa vellesa i en certa manera d'aquesta actitud més contemplativa i en el mateix temps, i sobretot era també una crítica a tots aquells progressistes que s'havien venut directament al sistema.
Per tant, avui tenim com a recomanació per llegir el filòsof subcoreà Jung-Chun Han, que és, com vos has dit, un assagista molt prolífic i que tenim aquesta reflexió
Una pregunta, ara que anava a dir el títol del llibre, quin paper hi juga Déu en tot això? Sobre Déu, pensar en Simon Weil, en Simon Weil, perdó. Sí, perquè clar, ell i a més, nosaltres quan vàrem fer el programa d'en Simon Weil, vàrem xerrar més de la vessant política, diria. Exacte, exacte.
i ell analisa més, les cites que tria són pràcticament totes estretes de la gravetat i la gràcia, i analisa més la part, podríem dir espiritual, religiosa, d'aquest buidatge de l'ego per entrar en contacte amb Déu, aquestes coses.
Però clar, això mos duria moltes hores que el meu. El Déu sempre... Déu s'ha de posar... Quan un filòsof parla de Déu s'ha de posar sempre entre cometes. I quan Simón Bell també parla de Déu s'ha de posar sempre en moltes cometes perquè ella pot reivindicar, com ara en diu, una espècie de catolicisme, una espècie també de...
de sincretisme religiós ella no va deixar mai de ser cartesiana clar, el seu déu és un poc el déu de Descartes que és un déu que evidentment és un déu de la raó mhm
si t'ha pareit bé, poden tancar la secció escoltant-te en Rosalia. Com definiries aquest nou tema, aquest nou vídeo, la participació d'en Björk, que també m'apareix que ha entrat en una etapa, no sé si dir contemplativa, però sí, diguem-ne, més espiritual, no?
Com ho analitzes tot això? Com ho valores tot això? Jo ho sé, jo ho valoro... Jo la cançó me va sobtar i trob que en tres minutets resumeix un poc, és a dir, comença la cançó en el segle d'avui i acaba en el segle XXI, és a dir...
comença amb l'òpera i acaba amb els sintetitzadors del segle XXI, no? I en aquest recorregut, doncs, clar, parla de l'amor d'algut, de l'amor trencat, etcètera, i reivindica, doncs, no sé, un espai de... un espai de... on la música es transcendeix un poc el dia a dia. Mhm.
i d'escoltant aquesta peça, mos acomiadant amb aquesta secció d'escafè amb filosòfia. Miquel Ripoll, moltíssimes gràcies per acostar-nos avui dos filòsofs. Pespereu-t'un, eh? Avui dos pereu-t'un, sí, sí. Miquel Ripoll, moltíssimes gràcies. A vosaltres. Molt bon dia. Bon dia.
sé muy bien lo que soy ternura pa'l cacer solo soy un terror de azúcar sé que me funde el calor sé desaparecer
Fins demà! Fins demà! Fins demà!
To save us is through the infinite vengeance The only way I will be saved Through the infinite vengeance
I'll fuck you till you love me. I'll fuck you till you love me. Till you love me. Till you love me. Till you love me. Till you love me. Till you love me. Love me. Till you love me. I'll fuck you till you love me. I'll fuck you till you love me.
aquest nou disc impactant d'en Rosaldia. Tot d'una ja posem el focus sobiranista en marxa i vam connectar amb en Joan Planes. Escoltes Ona Mediterrània des de la 88.8 de la freqüència modular.
Sents el batec? Arriba, Inca, la gran fira de Mallorca. Arriba el dijous bo. El 13 de novembre, la ciutat d'Inca batega amb més força que mai. Artesania, gastronomia, comerç, indústria, pagesia, motor, tradicions i costums ens donen la mà en novetats i propostes més actuals. Vine, Inca, i trobaràs de tot. Celebra el dijous bo amb nosaltres. Ajuntament d'Inca.
Sents el batec? Arriba, Inca, la gran fira de Mallorca. Arriba el dijous bo. El 13 de novembre la ciutat d'Inca batega amb més força que mai. Artesania, gastronomia, comerç, indústria, pagesia, motor, tradicions i costums ens donen la mà en novetats i propostes més actuals. Vine, Inca, i trobaràs de tot. Celebra el dijous bo amb nosaltres. Ajuntament d'Inca.
Aigua dolça per a gent salada a la vostra oficina o a casa. 3 Globs és un projecte d'emprenedoria social de 3 Salut Mental, aigua de qualitat local i que afavoreix la inserció laboral de persones amb malaltia mental. Trobareu més informació a www.aigua3globs.org. També podeu telefonar al 971 0901 94.
Escoltes Ona Mediterrània gràcies al suport de les persones associades. Ajuda'ns tu també. Associa't. Fes créixer Ona Mediterrània.
Escoltes Ona Mediterrània, des de la 88.8 de la freqüència modulada. I Ona Mediterrània, això que dèiem, posem els focus sobiranistes en marxa, ens connectem amb en Joan Planes i analitzem amb ell diverses qüestions de l'actualitat sempre, les dades per bandera. Joan Planes, molt bon dia.
Bon dia a tot el meu, bon dia oient d'hora, bon dia, bona vida Joan, bé, com estàs? Bé, he començat cap de setmana i ara preparat per... em queden a un altre
està bé això, és una bona visió és una bona visió de sa vida Joan, en primer lloc ets estranger, ja compren 4 de cada 10 habitatges que et venen a les Illars Balears espectacular, no?
Sí, anem a tractar un tema escandal important i que ha fet de manera molt directa en els ciutadans d'aquestes illes. Segon d'ara del Consell General de Notaris, aquest any que hem deixat del 2024, hi va haver un 42,3% del total de l'habitatge adquirit, comparat per ciutadans estrangers. Fixat això, per tant, com tu molt bé dius, 4 de cada 10 són adquirit per estrangers d'aquests,
el 27%, per fer nom de residuó, per no residents aquí a les illes, i un 15,4% que ja hi tenen les residències. Aquest percentatge del 27% de no residents estrangers, això vol dir que pot ser que sigui clarament també per un caràcter especulatiu, dic que pot ser perquè nosaltres no tenim...
informació per no afirmar, només ha superat dos llocs en els quals hi ha també una sobresaturació brutal a dins Constitució i Especulació, que són Alacant i Màlaga. Alacant, ja sabem, Carp Benidorm, Norbera i els seus voltants,
i a Màlaga, que jo no fa molta i vaig a ser i estan supercaixosos també per tots els temes de saturació, que en el nostre cas és el 27% i a la Canta un 35,9%, un 36% i a Màlaga un 30% de compra d'habitatges per gent no resident, per estrangem no residents. Aleshores, això si ho comparam amb la mitjana nacional, que és d'un 11,5%, m'ho he d'anar en compte que en el nostre cas
és 3,68 vegades superior a la mitjana, més del triple que la mitjana. Llavors, això m'adona una idea molt clara de quina és, perquè penseu que per darrere nosaltres, d'aquest 42%, ja és el País Valencià amb un 39%, Canàries amb un 38%, Murcia amb un 31% i Catalunya un 22%, tenen sempre números rodosos.
Tot això, si ho contrarrestam amb una altra cosa que jo he estat mirant per altres indrets, actualment a les Illes, mirant dades oficials del catastre, tenim municipis que ja tenen en propietat estrangers el 41% de les propietats que hi ha en el municipi.
un 41% de dinòs que l'any passat comprasen 4 de cada 10, sinó que ja en tenen de la totalitat un 41%. És el cas de Calvià, que té 52.000 habitants, que hi ha 34.000 propietats i 14.105.
Un 41% ja està en mans d'estrangers. Però és que no passa només a Caglià, passa a Andrats, un 41,5%, passa a DEA, un 40,5%, a Fernando Luch, un 40,7%.
a Cap de Vera, un 37%, a Sant Llorenç, un 35%, a Sant Tanyí, un 33%, i a Pollença, que aquestes són noves, que són desplaçades, que notant que també hi ha una part important, un 28%, que són ja més de 2.800 habitatges en non-se. Això és perquè ens passem una lliqueta, una idea...
de en quin punt mos trobem, no solament el dramàtic que ja és de l'aigua del 2024, aquest percentatge dels 42,3%, sinó ja les propietats de pizzas que tenen els tergers en el nostre territori. De vegades hem parlat...
d'aquest procés de despatrimonialització que tindrà efectes greus de moltes ciutadans autòctones de Sevilla per als seus fills i nets en el futur. Tot això dins d'un context de preus a l'alça, pujada intensa i continuada de preus. Pensant que els preus que s'havien de prudir familiar, també hi ha dades publicades,
estan en una mitjana de 3.811 euros per metro quadrat. Llavors, la mitjana nacional de tota la nació està en 2.153. Per tant, 1.658 euros per damunt la mitjana nacional en el cas d'aquí de les Illes. Per tant, aquest preu ja es poden veure quin és el motiu que empenya els preus a l'alça.
Nosaltres estem per darrere, en quant a mitjanes, per darrere de Madrid, dels Païs Basc, de Catalunya, de Canàries, de Navarra, Madrid, per posar exemple els Païs Basc, que estan en 3.700 euros, és a dir, més de 100 i escaig d'euros per metro quadrat, més barat que nosaltres. Però és que això està enxerrant de mitjanes, perquè després vaig cercar dades a nivell de municipis,
i en aquest que han dit que té el percentatge més elevat de ja propietats en nom d'això que són Calvià i Endraig, Endraig, la mitjana del preu per metre quadrat s'ha enfilat a 7.601 euros en metre quadrat.
per tant, el doble de la mitjana. Per tant, veiem aquest efecte que passa en llocs on ja s'incrementa molt el percentatge calviar, per exemple, 6.374, o Fornaluig, aquest poble petit també, 6.609. Això són dades publicades oficialment
que s'arriben a vendre de mitjana en aquests municipis. També estem parlant, no estem parlant d'esperar un màxim que s'ha venut, que quedi ben clar. Són mitjanes d'aquestes referències. Aleshores, això posa en aviència el que és per tot el poble, la ciutadania de les Illes Balears, aquest efecte de creixement de preus es provoca ni ment ni pus
per aquest caràcter especulatiu de no-residents que compren i despatrimonialitzem les nostres illes. Això que fa que si, una altra dada molt important, que si mirem l'esforç que han de fer els ciutadans de les illes Balears, per poder...
adquirir una vinda d'aquestes mitjanes, és a dir, balears estem al capdavant també del percentatge de la quota que s'ha de pagar en relació a les quotes hipotecàries. És a dir, un ciutadà mallorquí per poder comprar el salari mitjà mensual que tenim,
ha de destinar el 56,5%, més del 50% del que cobren el mes per pagar la quota hipotecària que ha de pagar per poder adquirir un habitatge. Per tant, fora de qualsevol paràmetre. Basta veure que Madrid, que és la segona, està amb un 39,6%.
Mira tu, Madrid ja, ma quina diferència, no? I la mitjana estatal està quasi a casa un 50-100 per davall, amb un 32,6%. A ser més baixes, com que pots imaginar, estan... Bé, Astúries un 25%, Extremadura un 24%, la Rioja un 24%, que són allots en els quals, per curiositat, aquests darrers anys...
on ciutadans espanyols més habitatge compren. És a dir, aquesta gentrificació, aquesta expulsió de ciutadans de les nostres illes i d'altres zones turístiques que tenen aquest creixement de preus, se'n van a comprar per viure, se suposa, o per segona residència, no ho sé, tampoc no ho he cercat més,
però se'n van en aquestes zones de Galícia, Astúries, Cantàbria i fins i tot Extremadura. Aleshores, veiem un problema greu que s'ha de tenir molt en compte i que juntament amb el secretariament poblacional és el que fa...
que a les illes, a les generacions, sobretot joves i no tan joves, de classe fins i tot mitjana ho passi tan malament per poder accedir a l'habitatge. Aleshores, és clau i fonamental exigir el govern de l'Estat i també el govern d'aquí per a la part que li pugui correspondre que s'ha de limitar l'adquisició d'aquestes vivendes, d'aquest habitatge en caràcter especulatiu i de segones residències
perquè si no, no sé on hem d'anar a viure. Hem d'anar a viure a la Rioja, a Extremadura o a qualsevol altra cosa així, sinó nosaltres els que tinguem ara habitatge, si els nostres fills, quin és?
Joan Planes, també, bé, aquesta és una qüestió transcendental i que tanmateix anirem parlant en altres ocasions. Han de parlar també de l'estat del benestar,
Tot això que en parlem en el fons està molt connectat. I també el paper que hi juga la immigració en aquest estat de benestar en el qual se suposa que vivim.
Sí, són dos temes candals importants. Tots sabem una mica que l'estat de benestar al llarg del segle XX, els estats petits i grosos han tingut un paper fonamental en bloques temes de caràcter polític i econòmic a nivell mundial, tant per garantir la convivència entre els seus ciutadans com per participació geopolítica.
L'objectiu d'aquests estats, lògicament, és organitzar un sistema d'activitat econòmica de cara a aconseguir creixement econòmic, creixement del seu producte anterior ruta. Vam parlar d'aquí d'altres vegades. Ara bé, aquest no pot ser el seu principal objectiu de gestió política.
sinó que ha d'elegir altres com la millora del producte interior per càpita, la diminució de les igualdats. I com no, un objectiu final, que ha de ser el major benestar personal dels ciutadans
que darrere d'aquests anys darrers, com ara parlarem, de mitjans del segle passat, van anomenar estats de benestar. La gran part dels països van, dels estats occidentals, a partir del crac, la crisi econòmica profunda de l'any 1930, i sobretot
després de la Segona Guerra Mundial, amb totes les polítiques keynesianes, varen fixar com un dels seus objectius, aquest que dèiem, d'incrementar el nivell de benestar dels seus ciutadans i procurar tota una sèrie de serveis de caràcter públic per a que aquest benestar se pugui donar.
l'estat espanyol podrien situar aquesta configuració a partir, obriré cometes, de la transició democràtica i tanqueré cometes. M'entens el que vull dir amb això d'aquesta transició que n'hem parlat també aquí altres vegades que no està mai realment cap tipus de transició, sinó una continuïtat amb un règim del 78.
amb un caràcter assistencial i poc universal en els principis. Va ser a partir dels anys 80, quan en la descentralització també es va descentralitzar aquest nivell de benestar que se donava a Europa i que fins i tot ja en els anys 80, quan nosaltres començàvem a arribar, ja era qüestionat per tot el món neoliberal, d'on era Maragarettaxet i en Ronald Reagan, si recordam bé Norbera,
Això m'explicàvem en els al·lots d'economia a primera batxillerat.
Bé, el TET va ser que se va, a partir dels vuit anys de l'estat espanyol, amb aquesta descentralització, també se va descentralitzar aquesta existència i a través d'un sistema més de provisió de serveis estatals i autonòmics. És a dir, l'estat prestava un determinat servei d'aquest estat del benestar i les autonomies no somien les altres, per exemple...
ja dic de manera simètrica, perquè no tots els comunitats autònomes van accedir en el mateix ritme, ja ho saben que nosaltres van ser en darrere molt descrèdol, no? Ses polítiques sanitàries, educatives i de benestar social. I dins d'aquest benestar social li diria que es transferien i altres quedaven en mans de l'Estat com el tema de les pensions i s'atur i aquestes coses, no? Actualment estem a un punt en què el càpita
com també les desigualdats que augmenten aquest estat de benestar, estan en qüestió i en el centre del debat.
Hi ha creixement del PIB, ja ho veiem. Habitualment, salt el període, ja sabem que l'economia és cíclica i que hi ha moments de més creixement i moments d'alentiment i fins i tot a vegades de crisi econòmica. Però l'objectiu sempre és anar cap al creixement del PIB perquè aquesta és l'excusa per la qual dir que és un requisit indispensable per el creixement del benestar.
Però tots els estats i els territoris tenen tampoc un creixement del PIB per càpita, sinó que tot el contrari, que diminueix i que s'accentuen les desigualtats. Aquí nosaltres en sabem molt d'això, que el nostre PIB per càpita, sobretot a partir dels anys 90, no fem més que perdre posicions en comparació amb les altres comunitats autònomes i també molt més en relació a Europa.
Això significa que els creixements econòmics resten molt mal repartits i que, per tant, cada cop fa més necessari que els Estats compleixin la seva obligació, que també explicàvem l'economia, la funció, obligació redistributiva. Aquest paper redistributiu perquè l'estat del benestar sigui per la gran majoria de la funció, la possible totalitat de la mateixa.
per tot això que calen, majors ingressos fiscals, a partir sempre d'una progressivitat fiscal. Ja sabem que són impostos progressius i impostos regressius, no? Aleshores, perquè si no, el resultat final sempre acaba en increments d'esdeute i posar en risc
del sistema i de l'estat de benestar, que és el punt en el qual ens trobem, que sembla que aquestes progressivitats no estan aplicades de manera rigorosa i que hi ha tendències neoliberals a redisminuir els ingressors fiscals
per tant les tributacions i també i molt especialment la progressivitat fiscal no és equitativa ni igualitària per tant en aquests moments a molts estats europeus es troben amb un fet molt evident que cada cop necessiten més gent per seguir creixent però aquest creixement natural o vegetatiu no ho fa
en aquest sentit, sinó que disminueix. I, de més, l'esperança o la longituditat de la ciutadania augmenta. Aleshores, què passa? Que en el sistema o el model econòmic actual entrem dins la necessitat de la immigració i que aquesta s'ha convertit en un element clau per atendre els llocs de treballs que es creen en aquest model productiu i assistencial que tenim.
i si a la vegada, a més d'això, a més de ser element clau, s'ha convertit en un element molt problemàtic. Això ho tenim tots, crec que en aquests moments, perfectament clau, jo a vegades he dit que és aquell elefant que tenim dins la visió que no volem afrontar. Per tant, aquesta obligació del nostre model econòmic, des del punt de vista macroeconòmic, és un factor important.
beneficiós per el creixement del PIB, ja que s'ocupa d'aquells llocs de treball necessaris, com són dins l'hostaleria, dins la construcció, dins els serveis assistencials, les famílies, les persones majors, dins la agricultura i fins i tot d'altres serveis, però sempre de baixa qualificació i retribució.
i que no volen desenvolupar o que no desenvolupen els residents autòctons. Aleshores, aquí estem a un punt de fer-nos dues preguntes. Una primera de totes seria, aquesta immigració aporta més recursos fiscals? La resposta clara és que sí.
que aquesta població migratori s'ha recatat més IVA, se generen més beneficis, perquè ja han dit que són gent de retribució baixa en canvis preus de la prestació dels serveis són elevals, per tant, hi ha més beneficis empresarials i, per tant, s'han de recatar més impost de societats.
Jo aquí tenc un interrogant posat en el sentit que hi ha molta economia submergida i fins i tot d'aquests empresaris que diuen que l'única immigració factible és immigració il·legal, perquè ja sabem com corren i de quina manera encara augmenten més els beneficis.
hi pot haver un major recaptació de l'import de renda mínim perquè aquesta gent té salaris molt baixos i en cas que siguin residents i hagin de fer declaració, molts d'ells estan excloses de tributar. I la segona pregunta que ens hem de demanar és si aquesta immigració permet reforçar el sistema de finançament de l'estat del benestar. I aquí la resposta és contrària. La meva opinió és que la resposta és que no.
Que la immigració, en el nostre model de sistema econòmic, el que fa és afablir el finançament del nostre estat de benestar. I la raó és simple. L'estat de benestar es basa en la solidaritat.
sabem perquè se va crear perquè dels que més tenen solidàriament aportin a l'Estat de manera solidària perquè la resta que contribueixen a la seva riquesa puguin guadir durs serveis públics i existència bàsica cosa que implica que els que més guanyen per tant aportin més que el que reben i els que menys guanyen reben més que el que han aportat
Si els nouvinguts són els que més guanyen, el balanç, la balança, et desequilibra sempre en sentit negatiu. Això és els punts als quals estem. Per tant, jo dic i penso que hem d'aspirar a un model econòmic que impliqui una immigració diversificada qualitativament.
ben igual que hem d'aspirar a un model econòmic també diversificat.
perquè si no diversifiquem la nostra economia, l'únic que tindrem serà immigració, que no haurà de tributar, que aportarà menors del que en el final de serveis públics desquegudeix, etcètera, etcètera. D'aquí ve si l'importància de diversificar la nostra economia, perquè puguem tenir immigració per cobrir aquesta mancança de creixement vegetatiu, d'acord?
que s'adona, i que s'adona també per el mateix a rodes salaris baixes que tenim aquí a les Illes Balears i que no hi ha possibilitat de poder pensar en un futur de creixement. Aleshores, és el motiu pel qual, és vera que segurament hem de m'estar immigració per seguir cresquent, però hem de m'estar una immigració diversificada qualitativament. Si no, s'emportarà per endavant
la nostra manera de viure i el nostre benestar. Queda claríssim. Escolta, Joan, com que hem d'acabar ja, te deman si que te va aparèixer les jornades de Blancarna, una opinió telegràfica.
Bé, personalment, ahir vaig a ser del mes el diumenge de matí, en aquest 40 anys del grup Blancarna, en aquest 36 seminari de Blancarna formativa per gent jove, la meva opinió és que ahir vaig veure un col·lectiu de joves molt motivat,
de diferents llocs dels territoris dels coïsos catalans, i s'ha apartat que vaig assistir el matí de diumenge, en el qual se va fer una taula redonda sobre les Illes Balears, amb Miquel Àngel Maria, amb Alejandra Ferrer, amb Pernat Joan, moltes vegades per anar a Margarida Solivelles com a periodista i moradora,
Va ser superinteressant la descripció que van fer cada un d'ells i com de quina manera va contrastar la situació de cada una d'aquestes illes amb les seves centralitats, les seves particularitats i la seva multitud de problemes, del meu punt de vista particular.
provocats per els comandadors que tenim aquí en els nostres governs i per l'estat central espanyol, que fa que estiguem dividits i perdents d'estat, mentrestant, discutint entre nosaltres i com hauríem d'organitzar perquè s'acorda funcionar millor,
I que va ser molt curiós que els joves valencians també varen quedar sorpresos d'això, que tenien desconeixement, i en el mateix temps varen posar de manifest que ells se trobaven, que estan comandats per mateixos PP o PSOE,
les mateixes divisions entre Castelló, València i Alicant. Que l'estat espanyol, lògicament, igual que aquí, s'encarrega de generar divisions i controvèrsies perquè no se generi una unitat i se'n doni en compte que tots els problemes deriven ni menys ni buss
d'aquest model extractiu centralista espanyol cap allà. I després, en el final, tot el tema de les conclusions d'aquell DAFO que vàrem presentar, que particularment vaig demanar a Maria de Lluc que si me faria arribar un escrit per escrit aquest informe final que fan comptes posant en comú del distingut de treball, va ser superinteressant, superdescriptiu,
que els joves tenen molt clar moltes coses que a vegades posem en dubte que no li tinguin. Com a mínim els que estan mobilitzats, que es volen formar, que volen estudiar i reflexionar, d'aquestes reflexions,
ens surt una descripció molt clara de les necessitats del nostre territori, dels nostres països catalans, en relació a les seves problemàtiques socials, econòmiques, mèdios ambientals, polítiques, i de la necessitat de ser qui som, lluitar per qui som i caminar cap a una sobirania dels nostres territoris.
Idò, Joan, una porta per s'esperança. Sí, només un minutet per dir i recordar també que dissabte aquí ve, divendres i dissabte aquí ve, divendres tot el dia i dissabte de matí, a l'arxiu de Mallorca s'ha de tenir una jornada de reflexió també ja per començar a preparar
la commemoració de la conquesta de Mallorca en el primer l'any 1929
on van començar la nostra identitat com a poble i que les entitats i la societat civil ens han de curar prou de preparar i de ser capaços de difondre l'or per tot el territori de Mallorca per fer com calgui una commemoració no només de l'any 2029 sinó durant tot el camí cap a aquest 2029
perquè regir com a identitat de poble i que fem més país que mai per commemorar la nostra identitat, la nostra cultura i la nostra llengua catalana. Idò, bon recordatori també. Joan Planen, moltíssimes gràcies. Una ferrada, bon dia i bon cap de setmana per tots els veient de bon dia i bona vida.
Gràcies, bon dia. Nosaltres ja enfilem aquests darrers metres d'aquest bon dia i bona vida. Ho feim, com sempre, convidant-vos a continuar aquí al 88.8 de freqüència modulada o a mediterrània.cat, escoltant...
Més programació interessant. I també, si tant vos per demà, a partir de les 7 des de matí, la redifusió del Crepúsquen Senestel que s'haurà estrenat avui a l'an nou. I a partir de les 8 ja, bon dia i bona vida, un programa que vos acompanyarà fins a les 11. Moltíssimes gràcies per ser-hi una vegada més.
i continueu aquí a una mediterrània i connectats també a la informació a través del diari de Balears de Balears.cat.
Fins demà!