Title:

Pornografia, memòria cultural i emergències socials a les Illes

## Introducció del programa **"Bon Dia i Bona Vida"** és el magazín matinal d’**Ona Mediterrània**, conduït per *Tomeu Martí*. L’episodi combina **actualitat informativa, entrevistes en profunditat i seccions culturals**, amb una clara mirada crítica sobre la realitat social i política de les Illes Balears. L’estructura del programa es reparteix entre: • Bloc d’actualitat (titulars de premsa i opinió) • Entrevista central sobre **pornografia i joventut** • Homenatge a **Antoni Bonner** i conversa cultural • Anàlisi política sobre **habitatge i justícia espanyola** • Secció d’educació (anuari educatiu i reptes escolars) • Secció literària amb mirada crítica sobre **guerra i memòria** • Apunts de política internacional i **crisi europea** --- ## 1. Actualitat informativa i marc del programa ### 1.1. Arrencada i to del magazín El programa s’obre amb la sintonia de **Bon Dia i Bona Vida** a *Ona Mediterrània* i una peça musical presentada amb un relat poètic radiofònic. Es marca des de l’inici un **to proper però exigent**, amb voluntat de servei públic i d’arrelament al país. > "Bon dia i bona vida… vos hem preparat un munt de continguts que ben segur vos interessaran" ### 1.2. Repassada de titulars (Diari de Balears, VilaWeb i premsa local) Tomeu Martí fa una **lectura guiada dels principals titulars**: • **Cultura i patrimoni**: inauguració de l’espectacle immersiu *Elements* a l’església del Sagrat Cor, inspirat en la filosofia de *Ramon Llull*; presentació dels volums 1 i 2 de les *Obres Completes* de *Josep Maria Llompart* al Consell de Mallorca. • **Medi ambient i territori**: denúncia d’una benzinera a la platja de Palma oberta sense llicència i en zona inundable; reclam del **PIN** per gestionar tot l’IVA turístic per rehabilitar zones degradades; denúncia de **Més per Menorca** sobre la privatització de ports. • **Política lingüística i drets**: Vicenç Vidal defensa al Congrés la **llei de plurilingüisme** com a dret humà; nou fracàs del PP i Vox amb el Pla de Segregació Lingüística (adhesió del 5% de l’alumnat); llarga llista d’articles d’opinió a *dBalears* sobre injustícies, cultura i política estatal. • **Sanitat i condicions de vida**: vaga de metges amb 72 operacions anul·lades i més de 4.000 consultes suspeses; dificultats d’emancipació juvenil amb **habitatge a màxims històrics**. • **Tecnologia i regulació**: la UE investiga Google per l’ús de continguts de mitjans per entrenar la seva IA. Aquest bloc fixa un **panorama de precarietat social, conflictes territorials i tensió lingüística**, que serà el teló de fons de la resta del programa. --- ## 2. Pornografia, infància i masculinitats: entrevista amb Lluís Ballester ### 2.1. Qui és Lluís Ballester? • **Professor de la UIB**, doctor en Sociologia i Filosofia. • **Referent internacional** en l’estudi de l’impacte del consum de pornografia en **infància i adolescència**. • Autor, entre d’altres, de *La indústria de la pornografia a internet* (editorial Octaedro), disponible gratuïtament. ### 2.2. De la pornografia pre-internet a l’era digital Ballester diferencia clarament dos moments: • *Abans d’internet*: - Pornografia present però d’**accés limitat**. - Més difícil ser-ne **addicte** o consumir massivament. - Ja existia una **violència simbòlica** i un tractament denigrant sistemàtic de les dones. • *Després de 2008–2009* (expansió del porno online): - Accés **gratuït, il·limitat i anònim**. - Sense límits de producció ni de consum. - A partir de 2012–2013 la recerca comença a **acreditar els impactes** del nou model. > "No pagues, no hi ha límit per a la producció, no hi ha límit per a l’accés, no hi ha límit per al consum. Aquí comencen els problemes." ### 2.3. Edat d’inici i exposició massiva • Estudis en 10 comunitats autònomes (incloses les Balears): - Un **7%** de menors ja havia consumit pornografia **als 8 anys**, amb dades que es mantenen a diferents territoris (Aragó, Catalunya, Madrid, Galícia, Euskadi…). - Inicialment els revisors científics dubten de la dada, però es confirma. • Mecanisme d’exposició primerenca: - Empreses pornogràfiques **compraven paraules clau** als cercadors (p. ex. *"tetes"* a Google) i els primers resultats eren porno. - Qualsevol **curiositat infantil** podia desembocar automàticament en contingut pornogràfic. Actualment, diu Ballester, **ja no hi ha dubte** sobre aquestes edats d’inici. ### 2.4. Violència, mercat i models sexuals Ballester insisteix que el nucli del problema no és només el sexe representat, sinó la **lògica de mercat**: • La pornografia és una **indústria capitalista** basada en: - Competència per qui presenta les imatges **"més bèsties"**. - Guanyar audiència amb **violència creixent**, especialment contra les dones. • En teoria, es podrien representar relacions sexuals **sense violència ni desigualtat extrema**, però: - En la pràctica, el gruix de la pornografia actual és **"extremadament violenta"**. Un cas extrem que cita: > Una violació real d’una nina de 14 anys a Portugal, filmada i distribuïda, visualitzada **32.000 vegades** abans que algú ho denunciàs. Molta gent **no distingia** entre una violació real i una escena pornogràfica de violació. Per Ballester, això mostra que el porno **entrena a desconnectar l’empatia** i a no identificar el patiment aliè. ### 2.5. Efectes en la percepció, les actituds i les pràctiques Ballester descriu una **cadena d’impacte** molt clara: #### a) Percepció • **Llenguatge sobre les dones** en el porno: - Insults i cosificació: *"brutes, tetona, calientapolles…"*. - **Contra-imatge**: els homes hi apareixen com a *"herois del sexe"*. > "El llenguatge conforma el pensament, el pensament és el precursor de les actituds i de la conducta." • Sexe segur: - Quan apareixen **preservatius**, baixa el consum del vídeo. - L’oferta dominant fomenta sexe **sense protecció** i amb **contingut violent** com a norma. #### b) Actituds • Adolescents que miren **300–400 hores anuals** de porno interioritzen: - Una visió **desigual, violenta i desempatitzada** de les relacions. - Una normalització de la **desigualtat de gènere** i de la humiliació. #### c) Conductes • S’observa l’entrada a la **norma sexual adolescent** de pràctiques com: - *Asfíxia* i **estrangulament** com a jocs sexuals habituals. - Pràctiques **extremadament violentes** importades directament dels vídeos. ### 2.6. Xarxes socials, videojocs i pornografia de venjança La indústria del porno **no es limita als portals clàssics**: • **Videojocs**: integració de contingut pornogràfic en jocs. • **Xarxes socials**: Instagram, TikTok, etc. actuen com a **"càstings"**; ja quasi no cal càsting tradicional. • **Missatgeria xifrada** (Telegram): - Canals amb més de **70.000 homes** dedicats a **pornografia de venjança**. - Ritual d’entrada: pujar imatges de dones properes (mare, parella, filla…). L’opacitat de plataformes amb seu en **països poc democràtics** fa gairebé impossible exercir un **control democràtic** i exigir la retirada de dades i imatges. ### 2.7. Prostitució, indústria del cos i captures adolescents Ballester denuncia la **connexió estructural** entre pornografia i prostitució: • Aproximadament **un 60% dels anuncis** als portals porno són de **prostitució**. • La resta es reparteix entre: - **Cirurgia estètica** (reconstruccions genitals, allargament de penis, labioplàsties…). - Productes VIP per accedir a un porno encara més extrem. Relació amb l’augment de **joves usuaris de prostitució**: • Intervencions policials contra delictes de tràfic sexual detecten **menors de 13–14 anys** com a únics clients de pisos vinculats a tracta. • Molts hi arriben amb un **clic** des d’un anunci pornogràfic. Sobre les **captures de menors** per a la indústria pornogràfica (especialment als EUA): > Grans empreses fa anys que capten menors vulnerables: "deixa aquesta gent que no t’entén, amb nosaltres guanyaràs doblers, et podràs comprar un cotxe…". Les trajectòries mostren un pas del porno juvenil a la prostitució adulta. ### 2.8. Democràcia, extrema dreta i ideologia pornogràfica Ballester vincula l’auge de la pornografia amb la **reactivació d’una ideologia masclista extrema** i amb l’atracció per programes polítics d’extrema dreta: • La indústria pornogràfica mundial és la **representació del masclisme més "descerebrat"**. • No només genera "contravalors", sinó una **ideologia** incorporada automàticament en forma de *tics* i respostes instintives. Això apunta a una **connexió profunda** entre consum massiu de porno, *micromasclismes* i **banalització de la violència sexual**. ### 2.9. Limitacions del control penal i la necessitat d’educació Ballester és molt escèptic sobre la capacitat del **dret penal** per aturar el fenomen: • Milions de vídeos, actualitzats constantment. • Delictes claríssims (menors explotats, violacions reals), però: - Els sistemes basats en "denunciar cada vídeo" són **pràcticament inaplicables**. - Casos judicials que arriben al Tribunal Suprem dels EUA mostren **explotació brutal** sense compensació a les víctimes. En canvi, defensa tres línies d’acció: 1. **Controlar la indústria**: • Exigir transparència sobre **què produeixen, com i qui ho financia**. • Prohibir continguts amb **menors, violència extrema i racialització**. • Denunciar les empreses que operen des de **"paradisos jurídics"** i esquiven regulacions. 2. **Controlar l’accés**: • Sistemes d’**identificació d’edat** robustos. • Acceptar que, tot i ser imperfectes, són tan necessaris com el control de venda d’alcohol a menors. 3. **Educació afectiva i sexual integral**: • Implementar una **educació sexoafectiva** sistemàtica des de primària (i abans): - Identificació d’emocions. - Acceptació del propi cos. - Relació respectuosa amb un mateix i amb els altres. • Espais **no avaluables ni punitus**, on es puguin plantejar dubtes amb llibertat. • Objectiu clau: que la **curiositat sexual infantil i adolescent no sigui contestada per la indústria pornogràfica**. ### 2.10. Hi ha sortida? Tomeu demana si és una batalla que es pot guanyar. Ballester respon amb un **optimisme moderat**: • Hi haurà un **efecte acumulatiu** de consciència social quan es coneguin millor els danys. • La pressió ciutadana reclamarà **més regulació i educació**. • Planteja fins i tot la possibilitat de generar **productes audiovisuals educatius** que mostrin la sexualitat humana sense violència, competint amb el *producte tòxic* del porno. > "Quan els governs generin una oferta d’educació sexual sense violència ni denigració, la indústria cinematogràfica que és bona també a les nostres comunitats acabarà competint amb aquest altre producte tòxic." --- ## 3. Homenatge a Antoni Bonner: cultura, llengua i territori ### 3.1. Qui era Antoni Bonner? El programa dedica un **bloc central d’homenatge** a **Antoni Bonner** (Nova York, 1928 – 8 de desembre de 2025): • **Traductor, lulista, crític musical i militant ecologista**. • President durant anys del **GOB** (Grup Balear d’Ornitologia i Defensa de la Naturalesa). • Figura clau en la **defensa del patrimoni natural i cultural** de les Illes. • "Mallorquí nascut a Nova York", com li agradava definir-se. ### 3.2. Conversa amb Rosa Planes (ARCA) Rosa Planes, de la Junta Directiva d’**ARCA**, en destaca: • El **compromís exemplar** amb el patrimoni: - No només naturalesa i paisatge, sinó també **identitat, llengua i història**. - Cofundador del GOB, en defensa de territori i patrimoni. • La seva **humanitat** i curiositat: - Persona **amable, no pagada d’ell mateix**. - Interessat "tant per una planta com per un manuscrit estrany". • La necessitat de **preservar el seu llegat**: - Reivindica que institucions i universitat **uneixin esforços** per reconèixer-lo. - El presenta com a **contramodel** del turista massificat: algú vingut de fora que estima Mallorca "molt més que molts mallorquins". ### 3.3. Conversa amb Toni Mir (Nova Editorial Moll) Toni Mir, soci i fundador de la **nova editorial Moll**, amplia el retrat de Bonner: #### a) Passions centrals: música i literatura • Va estudiar música a **Harvard** i al Conservatori de París, amb vocació de compositor. • Finalment es decanta per la **literatura** i l’estudi de **Ramon Llull**. #### b) Lulista de referència mundial • S’enamora de l’obra de Llull als anys 70, a partir d’estudis sobre poetes medievals occitans. • Publica als EUA *Selected Works of Ramon Llull*, que posteriorment esdevé **Obres selectes de Ramon Llull** (editorial Moll, en dos volums). • Fascinat per la **lògica, les màquines de pensament i la sistematització del coneixement** de Llull. • Dona a la **Universitat de Barcelona** els seus arxius, microfilms i bases de dades lul·lianes, que esdevenen **fonamentals per a l’escola lul·lista** (Albert Soler, Lola Badia…). #### c) Ecologisme i natura: *Plantes de les Balears* • Cofundador i president del **GOB** en plena "febre de l’or" urbanística dels anys 70. • Publica el primer volum de la col·lecció **"Manuals d’introducció a la naturalesa"**: *Plantes de les Balears*: - Llibre de **referència clàssica**, amb 11–12 edicions i ús massiu per part de naturalistes i excursionistes. - Pensat com a manual portàtil, per dur a la motxilla i identificar plantes a camins i penya-segats. • La vinculació amb **Josep Maria Llompart** és profunda: - El poema *Camí florit* s’inspira directament en l’apartat "camins i voreres" de *Plantes de les Balears*. - Llompart li reconeixia que ell "no sabia de plantes" i que el savi real era **Toni Bonner**. #### d) Retrat humà i exemple cívic Toni Mir el descriu com una **persona extraordinària**: • Sempre disposat a col·laborar amb l’**Obra Cultural Balear** en diades de la llengua i actes cívics. • Català impecable, amb una lleugera inflexió nord-americana. • **Referent per a la immigració** actual: algú vingut de fora que ha estimat Mallorca, la seva llengua i la seva història amb una intensitat exemplar. > "Tant de bo tothom que vingui a viure aquí tengui el mateix respecte i el mateix amor que ell va tenir per la Mallorca que tots estimem." #### e) L’herència editorial • *Plantes de les Balears* continua essent un **long-seller** i un "clàssic viu". • L’obra de Bonner sobre Llull (en català i en anglès) forma part del corpus **lul·lista internacional**. • Anunci en primícia: l’exposició **"Camí florit"** a la Misericòrdia (Palma) es convertirà en una mostra **Antoni Bonner–Llompart**, fent visible la relació entre el llibre de plantes i el poema. --- ## 4. Llompart i el projecte d’Obres Completes Aprofitant la presència de Toni Mir, el programa presenta també els dos primers volums de les **Obres Completes de Josep Maria Llompart**: ### 4.1. Volum 1 – *Nació, llengua, cultura* • Recull el **Llompart cívic** i assagístic: - Articles, conferències, pregons i assaigs sobre **identitat nacional, llengua i cultura**. - Textos dispersos recuperats amb una **feina de recerca de 3 anys**. • Inclou un estudi introductori de **Damià Pons**, descrit com a "magistral". • Mir el recomana com a **regal de Nadal** per a qualsevol persona interessada en el país i la llengua. ### 4.2. Volum 2 – Crítica literària • Inicia un bloc de **tres volums** dedicats a la crítica literària de Llompart. • Recorda que el primer reconeixement editorial a Llompart ve com a **crític i assessor literari** de l’editorial Moll, fitxat per Francesc de Borja Moll als anys 60. • Es rememora l’anècdota d’**Antoni Vidal Ferrando**, present a l’acte, que explica com Llompart seguia llegint i prologant llibres malgrat haver penjat el famós cartell "no faré més pròlegs". ### 4.3. El repte de les Obres Completes Mir explica la **magnitud editorial** del projecte: • Es preveuen uns **7 volums** de Llompart, repartits en diversos àmbits (civisme, crítica, poesia…). • Les Obres Completes impliquen: - **Recerca documental** (localitzar conferències, articles, versions disperses). - **Revisió filològica** i contextualització. Ho connecta amb altres projectes d’Obres Completes (Francesc de Borja Moll, Toni Maria Alcover, Gabriel Alomar) que la nova editorial Moll manté per **compromís de país i de continuïtat de catàleg**. > "Les Obres Completes són una eina al servei del lector; no tenen altra intenció." --- ## 5. Emergència d’habitatge i crisi institucional: entrevista amb Jesús Jurado ### 5.1. El problema de l’habitatge a les Illes El bloc polític es centra en **Jesús Jurado**, dirigent de **Podem** a les Balears, per abordar la crisi d’habitatge. Tomeu introdueix el tema amb diversos titulars: • Fins a **69.000 llogaters** podrien pagar **4.600 € anuals més** de mitjana. • Només un **16,2% dels joves** de les Illes aconsegueix emancipar-se. • L’habitatge arriba a **màxims històrics** de preus. ### 5.2. Diagnòstic de Jurado: crisi i inacció Jurado qualifica la situació de **"dramàtica"** i apunta directament als governs: • Critica que **PP i PSOE** hagin tingut històricament una **política d’habitatge idèntica**, centrada en: - Construcció puntual d’habitatge nou (50 pisos aquí, 150 allà) sense impacte estructural. - **Subvencions i ajudes als rentistes i constructors**. • Considera que les mesures anunciades ("pla de xoc", ajudes…) són **poc útils i molt propagandístiques**. > "Aquí les crisis i les emergències serveixen per donar de menjar a tota una casta d’aprofitats de lo públic." ### 5.3. Propostes d’emergència: parc públic i expropiació d’ús Jurado defensa que no es tracta d’un problema "complex" sinó de **voluntat política**: • Cita la xifra d’**uns 100.000 pisos buits** a les Balears (segons dades estatals). • Proposa: - **Expropiar l’ús** (no la propietat) d’una fracció d’aquests pisos per: - Formar un **gran parc d’habitatge públic** de lloguer. - Lloguers a **preu limitat** per a gent en situació d’emergència. - **Redimensionar l’IBAVI i altres organismes públics** per gestionar aquest parc. ### 5.4. Limitació legal dels lloguers i responsabilitat penal Un altre punt clau és la **limitació de preus**: • Recorda que hi ha una **llei estatal** que permet declarar zones tensionades i **limitar els lloguers**. • Acusa la presidenta balear de **negar-se a aplicar la llei**, malgrat l’emergència social. > Jurado arriba a suggerir que, en aquesta situació, la negativa conscient a limitar lloguers podria tenir un component de **responsabilitat penal** per omissió. També denuncia el **poder dels interessos econòmics** sobre el relat públic: • Mitjans plens de publicitat de **constructores, portals turístics (Airbnb)**… • Aquests actors "comprarien" el marc mental que fa veure com a natural: - El dret dels propietaris a especular. - I, en canvi, com a *impossible* pujar salaris o limitar lloguers. ### 5.5. Justícia espanyola i cas del fiscal general En la segona part de l’entrevista, Tomeu demana pel **cas del fiscal general de l’Estat**, condemnat pel Suprem per filtració d’un correu. Jurado amplia el focus: • Denuncia un **poder judicial hereu del franquisme**: - Forces de seguretat, exèrcit, poder econòmic i judicial **no varen fer la transició**. - Jutges que signaven sentències de mort al Tribunal d’Ordre Públic passaren quasi directament al Tribunal Constitucional. • Considera que el Suprem ha dictat una sentència **altament polititzada i sense prou proves** contra el fiscal general. • Parla d’un poder judicial "camarader" i "de casta", que actua com a **tentacle de l’Estat profund**, ajustant la realitat als seus interessos. Jurado defensa que cal una **lectura crítica europea** sobre la justícia espanyola i celebra que cada cop hi hagi més **mirada recelosa des d’Europa** sobre aquests dèficits democràtics. --- ## 6. Reptes del sistema educatiu: Anuari de l’Educació de les Illes Balears ### 6.1. Presentació de l’Anuari En Joan Ame (sociòleg) presenta l’**Anuari de l’Educació de les Illes Balears**, impulsat per la **Fundació Guillem Cifre de Colonya** i la UIB, que arriba ja a la **22a edició**. L’anuari té **dues potes**: • Recollida de **bones pràctiques i experiències** de centres educatius i projectes comunitaris. • **Recerca i dades** per oferir una panoràmica basada en evidències sobre l’educació a les Illes. Objectiu: alimentar el **debat educatiu i polític** amb dades rigoroses i exemples concrets. ### 6.2. Focus temàtic d’enguany: formació docent i treball en xarxa #### a) Formació docent i gir cap a les competències El monogràfic d’enguany se centra en la **formació del professorat**: • Passar d’un model centrat en **continguts i currículum** a un model basat en **competències i habilitats**. • Aquest gir ve recomanat per informes internacionals (UNESCO) i exigeix: - Reposicionar el rol docent. - Formar els mestres en noves competències professionals. Participa com a referent estatal l’assessora científica del Ministeri d’Educació, **Alejandra Cortés**. #### b) Treball en xarxa de centres educatius Ame presenta experiències **internacionals** (Barcelona, Roma, Manchester, Lisboa, Santiago de Xile) on: • Es passa de centres aïllats a **xarxes de centres** per barri o zona. • Es coordinen: - **Criteris d’avaluació**. - Projectes innovadors compartits. - Distribució **equilibrada d’alumnat vulnerable** per evitar **segregació escolar**. La proposta per a les Illes: > Deixar de banda la lògica de centres competint per determinats perfils d’alumnat i construir **estructures estables de cooperació**, que siguin "generadors d’innovació" i de **benestar docent**. ### 6.3. Dades clau: ràtios, abandonament i desigualtats de gènere Entre els indicadors recollits a l’Anuari destaquen: • **Ràtios professor/alumne**: Balears està en una posició **relativament bona** respecte a la mitjana estatal. • **Abandonament educatiu**: històricament elevat, tot i que en millora. El repte no és només acabar l’ESO, sinó **prolongar estudis postobligatoris**. • **Alumnat immigrat**: percentatges **molt alts**, superiors a Catalunya, amb un model demogràfic marcat per: - Model econòmic turístic que atrau immigració. - Forta **diversitat d’origen** (nord i sud global). • **Desigualtat de gènere**: a secundària i postobligatori, qui queda enrere són **els al·lots**: - Menor titulació i promoció masculina. - S’obren interrogants sobre un **fracàs escolar masculí** que cal abordar. ### 6.4. Exposició tardana, mobilitat i vulnerabilitat Ame destaca un repte específic de les Illes: • **Alumnat que arriba tard** al sistema (a mitjan curs, a cursos avançats) per: - Mobilitat residencial forçada pel **problema d’habitatge**. - Famílies que viuen allà on poden, compartint cases amb d’altres famílies. Impacte: • Dificultat per construir **vincles estables** amb grups classe. • Necessitat de **programes d’acollida, reforç i suport** adaptats. ### 6.5. Intel·ligència artificial i riscos cognitius L’Anuari també inclou un capítol sobre **intel·ligència artificial a l’escola**, a càrrec d’un professor de la UOC: • La IA ja és una **realitat** en la vida escolar (ChatGPT, eines de generació de text, etc.). • Cal educar l’alumnat a: - Fer-ne un **ús crític i responsable**. - Distingir informació fiable de la que no ho és. - Evitar la simple **còpia/enganxa** sense comprensió. Ame alerta d’un risc paradoxal: > Si no es fa bé, podríem tenir, per primer cop, generacions que, tot i tenir més recursos tecnològics, **baixin de nivell cognitiu** per manca de solidesa en les bases (lectura, càlcul, comprensió de processos). ### 6.6. Educació socioemocional i malestar juvenil Es constata també un augment alarmant de **problemàtiques socioemocionals** entre els joves: • Necessitat d’invertir en **benestar emocional**, orientació i suport. • Reforçar l’educació en **convivència, coeducació, interculturalitat i ús del català**. ### 6.7. Innovació pedagògica: estètica, superaules i coeducació L’Anuari recull nombroses iniciatives d’innovació, entre les quals: • **Co-docència**: dos docents a l’aula (p. ex. matemàtiques + català) per treballar projectes interdisciplinaris. • **Estètica de l’aula**: disseny d’espais agradables que facilitin l’aprenentatge. • **Superaules**: aules amb diferents zones d’activitat (racons, materials diversos) que permeten aprendre de maneres variades. • Projectes de **coeducació de gènere i de classe**, educació física com a motor de salut integral, treball amb **alumnat de centres de menors**, etc. ### 6.8. Educació 360: més enllà de l’escola Per acabar, Ame apunta una línia de futur per a pròximes edicions de l’Anuari: **Educació 360**. • Idees clau: - L’aprenentatge no passa només dins l’horari escolar. - Les classes mitjanes tenen accés a **idiomes, esplais, extraescolars** que reforcen competències. - Famílies vulnerables sovint només poden oferir pantalles i temps buit. Cal articular una **xarxa comunitària d’educació no formal** (esport, cultura, esplais, caus, etc.) perquè **tots els infants** tinguin dret a una educació plena, en horari lectiu i no lectiu. > "Hi ha infants que només tenen 180 graus d’educació, no 360." --- ## 7. Guerra, dones i memòria: comparant Rodoreda i un còmic mallorquí ### 7.1. La cançó del soldadet i la por de la guerra La secció literària amb **Marisa Cerdó** arrenca amb *La cançó del soldadet* de **Manel**, inspirada en la pel·lícula *Saving Private Ryan*. La cançó posa l’oient dins la pell d’un jove soldat obligat a participar en el **desembarcament de Normandia**, amb una barreja de por, lucidesa i desig de supervivència. A partir d’aquí, Marisa connecta amb l’actualitat: • Re-armament de la **Unió Europea**. • Reaparició del **servei militar obligatori** a alguns països. • Creixent **normalització del llenguatge bèl·lic**. ### 7.2. Dues obres en diàleg: *La plaça del Diamant* i *Les assassines de la soledat* Marisa proposa un exercici de **literatura comparada** entre: 1. **La plaça del Diamant** (Mercè Rodoreda, 1962): - Novel·la clàssica de la literatura catalana. - Protagonista: **la Colometa** (Natàlia), que viu la República, la Guerra Civil i la postguerra a Barcelona. - Mostra l’**anul·lació psicològica** i econòmica d’una dona en un context patriarcal i bèl·lic. 2. **Les assassines de la soledat** (Enric Pujades – guió, Tomeu Riera – dibuix, Edicions d’Almed, 2024): - **Còmic mallorquí** situat a la Palma de la postguerra, especialment al **barri de la Soledat**. - Retrata un grup de dones en situació extrema que, per sobreviure, recorren a l’**enverinament** d’alguns homes i a la **prostitució**. ### 7.3. Dones en guerra: víctimes, supervivents i límits morals El fil comú de les dues obres és la pregunta: > Què passa amb les dones en temps de guerra i postguerra quan no tenen **independència econòmica, suport social ni institucional**? • En el còmic, Pujades vol **denunciar** que moltes d’aquestes dones: - Eren **víctimes de maltractament**. - No tenien **cap xarxa** de suport. - Eren considerades **personatges secundaris** a la vida dels homes. Marisa subratlla que la intenció del còmic **no és glorificar els assassinats**, sinó: • Explorar les **circumstàncies de desesperació** que poden portar a dones vulnerables a triar sortides moralment reprobables. • Mostrar-les com a **persones humanitzades**, amb vacil·lacions i contradiccions, no com a monstres. ### 7.4. Maltractament psicològic i pèrdua d’identitat a *La plaça del Diamant* Rodoreda és pionera a parlar de **maltractament psicològic** (anys 60): • En Quimet **canvia el nom** de la Natàlia i la converteix en **Colometa**: - Gest simbòlic d’**apropiació i anul·lació** de la identitat. • Progressivament, la protagonista es veu reduïda a un **instrument domèstic** al servei del marit i dels fills. • En el moment més extrem de misèria i desesperació, després de la guerra, la Colometa contempla el **suïcidi conjunt** (ella i els seus fills) mitjançant el **gas**. > "Em vaig haver de fer de suro i el cor de neu… Si hagués estat de carn, no hauria pogut passar per un pont tan alt i tan estret i tan llarg." Aquesta **metàfora del suro** sintetitza la necessitat de **desensibilitzar-se** emocionalment per sobreviure. ### 7.5. Estil i llenguatge: novel·la vs còmic Marisa assenyala diferències formals importants: • Rodoreda desplega un **llenguatge altament figurat**, ric en metàfores i imatges. • El còmic d’Almed combina: - **Imatges molt potents** de la Palma del 39–42 (traç de Tomeu Riera). - Un text d’Enric Pujades **senzill però carregat de subtext**, que suggereix més del que diu explícitament. La tria de **colors** i estils visuals reforça el sentit: • Escenes de flashback en **blanc i negre o sèpia**, per situar l’acció en el passat i remarcar el to opressiu. ### 7.6. Memòria històrica i deriva actual Cerdó recull una frase clau d’Enric Pujades sobre la intenció del còmic: > Volia "denunciar aquells que encara ens volen fer vendre que aquella Espanya de la misèria i el silenci era millor que la d’ara." Connecta així la **postguerra franquista** amb: • El ressorgiment de **nostàlgies feixistes** i discursos que **blanquegen la dictadura**. • I amb l’actual rearmament i retòrica bèl·lica europea. La lectura de Rodoreda i del còmic es presenta com un **antídot de memòria** davant aquests discursos. ### 7.7. Reivindicació de referents i pròxim programa Marisa aprofita per recordar altres **referents de resistència** (honorats, infermeres, Neus Català, Pere Cornell…), i anuncia que la propera secció tractarà sobre: > **Finals apocalíptics a la literatura catalana** i com s’imagina la *fi del món* des d’aquí. --- ## 8. Europa en crisi múltiple: conversa amb Joan Manel López Nadal ### 8.1. Dia internacional dels Drets Humans i constat d’un fracàs El diplomàtic **Joan Manel López Nadal** obre la seva secció recordant que el **10 de desembre** és el **Dia Internacional dels Drets Humans** (declaració de 1948). Constata, però, que l’estat actual del món fa difícil celebrar res: • Drets humans vulnerats **arreu** (també a casa nostra). • Creixement de **guerres, dictadures i desigualtats**. ### 8.2. França: inestabilitat i amenaça d’extrema dreta Havent passat una setmana a París, López Nadal descriu un clima d’**incertesa i preocupació**: • **Inestabilitat política** després de la convocatòria d’eleccions legislatives per Macron, considerada per molts un **error**. • Fragmentació en **tres blocs**: - Bloc macronista (centre liberal) afeblit. - Bloc d’esquerres dividit en quatre (La France Insoumise, socialistes, verds, comunistes), amb tensions internes. - Bloc de dreta clàssica sacsejat per la temptació de pactar amb l’extrema dreta. • L’amenaça immediata: a les presidencials de 2027, la favorita podria ser l’extrema dreta: - Com que Marine Le Pen té problemes legals, el candidat emergent és **Jordan Bardella**, jove ultradretà. • **Conflicte social** creixent: - Vagues en transports i sanitat. - Protestes per condicions de vida i de treball. - Deute públic elevat. > França, un dels **pilars de la UE**, entra en un cicle d’"inestabilitat i incertesa" amb conseqüències greus per a tot el continent. ### 8.3. Europa afeblida per dins López Nadal dibuixa una UE **debilitada internament**: • Democràcies **desprestigiades** i incapaços de respondre a les necessitats socials. • Auge d’un **neofeixisme tecnològic** i de populismes d’extrema dreta, especialment entre joves que es mobilitzen a través de xarxes socials. • Erosió dels antics pactes de governabilitat al Parlament Europeu (demòcrata-cristians, socialistes, liberals i verds). • **Comissió Europea** feble, amb una presidenta **Ursula von der Leyen** qüestionada. ### 8.4. I afeblida per fora: Rússia, EUA i Xina A nivell geopolític, situa Europa entre tres **imperis**: 1. **Rússia**: - Estat **imperialista, agressiu i dictatorial**. - La invasió d’Ucraïna mostra clarament el perill. - La caiguda d’Ucraïna seria una **amenaça directa** per a Europa. 2. **Estats Units de Trump**: - Segons la nova estratègia de seguretat nacional, Trump declara que **no li agrada la UE** i que farà el possible per **afeblir-la**. - Dona suport a forces d’**extrema dreta europees**. - Europa es troba subordinada a un **aliat no fiable**, que la menysprea i instrumentalitza. 3. **Xina**: - Potència **imperialista i autoritària**. - Pràctiques comercials agressives, amb **maltractament d’empreses europees**. - Annexió de facto d’**Hong Kong** mitjançant lleis de seguretat nacional: - Eleccions-farsa. - Supressió d’autonomia, llibertats i identitat local. López Nadal defensa que Europa hauria de caminar cap a una **autonomia estratègica**, especialment en **seguretat i defensa**, perquè no pot fiar-se cegament ni de Rússia, ni dels EUA de Trump, ni de la Xina de Xi Jinping. ### 8.5. Política migratòria i retrocés en drets Un exemple recent de la deriva europea és el **enduriment de la política migratòria i d’asil** impulsat per la UE, amb protagonisme d’Itàlia (Meloni): • Acords per: - Externalitzar l’asil a **tercers països** (centres d’internament a Albània, per exemple). - Facilitar deportacions i restringir l’entrada. López Nadal ho qualifica de **"vergonyós"** des del punt de vista dels drets humans. Destaca positivament que el **govern espanyol** s’ha oposat a aquest enduriment, tot i quedar en minoria. ### 8.6. Més focus globals: Xile, Israel, Alemanya D’altres punts que menciona: • **Xile**: eleccions presidencials amb risc de retorn de la **dreta pinochetista** (candidat Kast) enfront de Janine Jara. • **Israel – Palestina**: critica l’aliança acrítica d’alguns líders europeus amb **Netanyahu**, perseguit per la Cort Internacional de Justícia per **crims de genocidi**. - Esmenta, per exemple, les imatges del canceller alemany **Olaf Scholz** abraçant Netanyahu. La conclusió de fons és que vivim un moment de **retrocesos democràtics, augment de la violència d’estat i normalització de discursos autoritaris**, que exigeix una resposta ciutadana europea molt més ferma. > "Dins aquest món de dictadors i imperialistes que posen la llei de la força per damunt de la força de la llei, Europa haurà d’anar molt, però que molt oberta." --- ## 9. Estructura general i to del programa Com a conjunt, l’episodi de **Bon Dia i Bona Vida** es caracteritza per: • Una combinació molt densa de **temes socials, culturals, polítics i educatius**. • Un fil comú de **compromís cívic i defensa dels drets humans, del territori i de la llengua**. • La presència de **veus expertes** (Lluís Ballester, Joan Ame, Joan Manel López Nadal, Toni Mir, Rosa Planes, Jesús Jurado, Marisa Cerdó) que aporten una mirada **crítica i documentada**. • Un ús constant de referències al **Teixit Cultural i social local** (GOB, ARCA, Nova Editorial Moll, Obra Cultural Balear, festivals, editorials actives), mostrant la vitalitat i, alhora, la **precarietat cultural** del país. En conjunt, l’episodi funciona com un **panorama cultural i polític de les Illes Balears** en clau de resistència: davant la pornografia violenta, la precarietat d’habitatge, els retrocessos democràtics i la memòria deformada del franquisme, s’hi oposen **educació crítica, memòria històrica, creació cultural i mobilització social**.

['Ona Mediterrània', 'Bon Dia i Bona Vida', 'pornografia', 'infància', 'adolescència', 'masclisme', 'violència sexual', 'prostitució', 'educació afectiva i sexual', 'educació', 'Anuari de l’Educació', 'intel·ligència artificial', 'segregació escolar', 'habitatge', 'lloguer', 'política d’habitatge', 'Podem', 'justícia espanyola', 'drets humans', 'Antoni Bonner', 'Ramon Llull', 'GOB', 'patrimoni natural', 'patrimoni cultural', 'Plantes de les Balears', 'Nova Editorial Moll', 'Josep Maria Llompart', 'Obres Completes', 'poesia catalana', 'memòria històrica', 'Guerra Civil', 'franquisme', 'La plaça del Diamant', 'Les assassines de la soledat', 'còmic mallorquí', 'literatura catalana', 'extrema dreta', 'Unió Europea', 'França', 'Macron', 'Jordan Bardella', 'Trump', 'Rússia', 'Xina']