Escoltes Ona Mediterrània, des de la 88.8 de la freqüència modulada.
Escoltes, bon dia i bona vida, el programa matinal d'Ona Mediterrània. Mira com rebenta l'auel aplaudir quan veu passar borratxo el seu fill desfilant amb dos guàrdies civils i un municipal d'alcalde.
Capitalistes, feixistes, castellanes. Festa de toro i orquestra. Festa que no'n representa. I a la plaza d'edat res havia canviat. Per et a la historieta podrida d'un temps passat.
Fins demà!
Bon dia i bona vida. Comença aquí el programa matinal Dona Mediterrània, un programa produït per na Maria Moreno i conduït per en Tomeu Martí. Vos saludam des dels estudis Dona Mediterrània situats a Canal Cove, en el casc antic de Palma. Avui, com cada dia, vos hem preparat un munt de continguts que ben segur vos interessaran
Tot d'una, vos els presentarem abans, però escoltam la salutació que mos fa cada dimecres, Maria Nadal. Avui, al nostre radar musical, hem detectat un objecte estrany, orbitant molt a prop, el Mercurio de la raïz. No és un planeta, no és un meteorit, és una sacsejada sonora capaç d'alterar qualsevol trajectòria vital.
Quan aquesta cançó entra en rotació, la gravetat et canvia, el pols s'accelera i de cop tot sembla una mica més urgent, més intens, més viu. La banda hi projecta una energia que no només t'arrossega, sinó que t'encem per dins, com si cada compàs fos una petita erupció solar. Les paraules avancen com vent, carregades d'intenció, i la música, estones feroig, estones lírica, et fa de propulsor improvisat.
Si necessiteu una explosió d'energia còsmica per al vostre dia, aquí la teniu. Poseu-hi l'orella, deixeu-vos atrapar per la seva òrbita i permeteu-vos, durant uns minuts, viatjar sense escafandre pel seu univers o no. No cal fer cap compte enrere, només cal donar-li el play i deixar que faci el seu efecte.
Anduvimos de madrugada y sin plata con las libretas mojadas entre mentiras de barrio entre mentiras de una ciudad que nos negaba las alas Anduvimos buceando entre la mugre
y no nos quedaban balas tan solo algún escenario y alguna letra para despertar a las conciencias cansadas Gritábamos, levanta el puño macarra como una torre de venas que ha desatao la fuerza de las palabras
Y ahora sube que sube, sube que sube el mercurio del abandonado que guardo en su puño el silencio. Convierte el fuego que fue su pasión en el más mágico incendio.
y el del fuego que fue su pasión en el más mágico incendio y había un tren sin destino un huracán en mitad de un camino de tantos que elegimos con el mundo a cuestas y sin pensar en la vuelta porque estábamos lejos y a salvo
Un reloj en el fondo del alma que subió el telón de una voz que agitara la calma. Y ahora sube que sube, sube que sube el mercurio del abandonado.
que fue su pasión en el más mágico incendio
Y ahora sube que sube, sube que sube el mercurio del abandonado que guardó en su puño el silencio. Convierte el fuego que fue su pasión en el más mágico incendio.
Que sube, sube, que sube el mercurio del abandonado que guarda en su puño el silencio. Convierte el fuego que fue su pasión en el más mágico incendio. Convierte el fuego que fue su pasión.
Escoltes, bon dia i bona vida al programa matinal d'Ona Mediterrània.
I el bon dia i bona vida d'avui, dimecres 10 de desembre de 2025. Tot d'una, vos oferirem un repàs a les notícies. Ho farem a través dels titulars de Diari de Balears i també de Vila Web. A continuació, vos oferirem diverses entrevistes, entre les quals Ana Rosa Planes, de la Junta Directiva d'Arca, en Antoni Mir, de Nou Editorial Moll. Amb ells dos comentarem la figura...
d'en Antoni Bonera, que mos deixava dir un menjar passat. També vos oferirem una entrevista en clau política amb en Jesús Jurado i les connexions habituals de cada dimecres amb Marisa Cerdó per parlar de literatura comprada i en Joan Manuel López Nadal amb una agenda internacional...
ben llarga amb 5 o 6 qüestions importantíssimes que tractarem amb ell. A més a més, encara vos oferirem alguna entrevista més d'actualitat. Tot això i moltíssim més aquí, a Ona Mediterrània. Anem ja a repassar els principals títols de Diari de Balears i també de Vila Web.
Bon dia i bona vida, dona mediterrània, repassant l'actualitat de la mà del diari de Balears.
I a Diari de Balears trobam en primer lloc, com a notícia més destacada ara mateix, un vídeo amb elements, una experiència immersiva, única i innovadora a Mallorca. Es tracta d'un espectacle que s'ha implementat dins l'església del Sagrat Cos de Palma i que ahir se va estrenar.
Més qüestions denuncien que una nova benzinera de la platja de Palma està oberta sense llicència d'activitat i en una zona inundable...
També destaca a Diari de Balears que Catalunya, Occitania i les Illes de Balears fan pinya a la Unió Europea contra la centralització dels fons de cohesió per part dels estats i que la vaga de metges en el seu primer dia provoca a les Balears 72 operacions anul·lades i més de 4.000 consultes suspeses.
També destacam que el diputat Vicenç Vidal defensa al Congrés la llei de plurilingüisme com un dret humà reconegut internacionalment. També la situació empitjora. L'emancipació juvenil a les Balears cau de nou mentre l'habitatge arriba a màxims històrics.
Presentats els volums 1 i 2 de les obres completes de Llompart al Consell de Mallorca. El PIN reclama que Mallorca pugui gestionar tot l'IVA turístic per a rehabilitar zones degradades. Incajoc, el primer gran espai de jocs de taula a Mallorca.
i l'espai Goya projectarà Titanic, l'espai Goya de Manacó. La Unió Europea investiga Google per haver entrenat la seva intel·ligència artificial amb contingut de mitjans de comunicació i denuncien que el govern...
ha renunciat a exercir el dret de temptatge i retracte en més de 520 operacions que suposarien una casa immediata per a moltes famílies. Tots aquests arguments els teniu a diari de Balears, de Balears.cat. Bon anem ara a Vila web allà.
I trobam com a notícia més destacada ara mateix, o com a peça més destacada, la llarga corrua de testimonis en el judici del cas Pujol comença a desfilar. També destaca Vilagüe, tres anys de lluita per apel·lar català, els plans dels ajuntaments arriben a la justícia europea. Grip, Covid o refredat, les diferències clau per saber què ens hem comanat.
I també Vox es desvincula ara de revuelta enmig de l'escàndol dels fons recatats per la gota freda. També destaca a Vilaüeb que nou fracàs del PP i Vox a les illes amb el Pla de Segregació Lingüística s'hi adhereixen tan sols un 5%.
dels alumnes i polèmica pel desembarcament de les noves universitats privades a Mallorca. Tots aquests arguments els trobeu a VilaWeb, a través de VilaWeb.cat. M'anem ara al diari de Balears en la seva secció d'opinió. Allà hi trobarem en primer lloc l'article d'en Joan Pau Jordà, Coalició per Mallorca, moderats mallorquins i, a veure què en surt,
El d'en David Roger, Valors en recessió. Joan Lledonet titula el seu article Espanya i el món es troben farcits d'injustícies. I Rafael Borràs titula Cultura per turistificar versus cultura pel procomú ecosocial.
Encara trobarem la d'en Joan Vicenç Lillo, Ayuso és ETA, i el d'en Lila Tomàs, en casa ben present. Aquests són els articles d'opinió que tenim en aquest moment destacats a Diari de Balears, de Balears.cat. És el moment ja d'entrar en zona d'entrevistes. Tot d'una mos i posa...
Bon dia i bona vida amb Tomeu Martí a Ona Mediterrània. La vella Montserrat Revista L'Estel. Pensament, cultura i territori. Don't you know you might find a better place to play?
Ha arribat a Mallorquia el nou método Slow Dendistry, de la mà de la doctora Joana Maria Planes Mariano, especialista en pròtesis sobreimplants.
Fer odontologia slow no et s'ha pausat. És dedicar a cada pacient el temps necessari per aconseguir uns resultats excel·lents, segurs i de qualitat. Ja ho sabeu, podeu trobar la Clínica Dental Planes Mariano a Berenguer de Tornamira, número 9, primer-primera. De vola el Corte Inglés de Jaume III i tota la informació a la web planesmarianodental.com i també al telèfon 654 04 1351.
La nostra feina és la vostra qualitat de vida i un bé i somriure. Vos hi esperam.
Aigua dolça per a gent salada a la vostra oficina o a casa. 3 Globs és un projecte d'emprenedoria social de 3 Salut Mental, aigua de qualitat local i que afavoreix la inserció laboral de persones amb malaltia mental. Trobareu més informació a www.aigua3globs.org. També podeu telefonar al 971 0901 94.
Escoltes Ona Mediterrània gràcies al suport de les persones associades. Ajuda'ns tu també. Associa't. Fes créixer Ona Mediterrània.
Escoltes, bon dia i bona vida al programa matinal d'Ona Mediterrània.
Lluís Ballester és professor de la Universitat de les Illes Balears i Lluís, benvingut.
Gràcies. És professor de la Universitat de Sillers-Balears, doctor en Sociologia i Filosofia i un dels principals referents internacionals en els estudis d'impacte del consum de pornografia en infància i adolescència, que és una de les qüestions principals que et volem plantejar.
En primer lloc, des de quan fa que s'analitzen aquests impactes o que s'analitzen aquests inputs? El moviment feminista va començar als anys 60-70, però tal com la coneixíem ara, la pornografia a internet, que va començar el 2008-2009, només els estudis van parar atenció
des del 2012-2013, quan ja hi havia impactes acreditats de que el consum a internet, l'accés al consum i les conseqüències eren un objecte d'estudi molt rellevant. Perquè, diguem-ne, situem-nos a l'època pre-internet. Evidentment, els impactes de pornografia ja hi era, però segurament arribava molt més tard i de manera molt més poc
envolvent, no sé si seria l'expressió. Diguem que la violència simbòlica que inclou la pornografia, el tractament denigrant, i no és una casualitat, de les dones a la representació de la sexualitat a la pornografia ja existia. I aquest debat era molt intens, però era molt difícil ser addicte a la pornografia o consumir de manera massiva. Des del 2009, 2010,
8-9, més el 9 a Europa, el consum de la pornografia no té límits. Diguem que el canvi és el canvi que ha introduït internet en tot el consum del que podrien ser productes culturals. No pagues, no hi ha límit per a la producció, no hi ha límit per a l'accés, no hi ha límit per al consum.
aquí comencen els problemes o afegint problemes a la violència simbòlica que ja representava la pornografia. I són aquests problemes els que immediatament, molt aviat, com te deia, el 2012-13, efectivament comencen a acreditar la investigació amb un cert rigor.
I després, allà on se disparen ja totes les alarmes, i crec que en sou bastant pioners, és en l'edat en què les persones, diguem, arriben a la pornografia, que estàs situant a 7-8 anys. Sí, efectivament. La primera vegada que nosaltres ho vam identificar en un estudi a 10 comunitats autònomes de l'Estat i entre elles Balears...
A nosaltres ens sortia que un de 7%, quasi un 20%, però un de 7% amb tota seguretat, havia consumit des dels 8 anys. I dubtaren, de fet, el revisor de l'estudi ens deia, els revisors ens deien, això s'ha de corregir, hauríeu de corregir. Ens havia sortit així per tot, a Aragó, a Catalunya, a Madrid, a Galícia, aquí, i vam dir que no, que efectivament no.
La manera de mostrar-ho i de convèncer a tothom que efectivament era així, en aquell moment era posar qualsevol paraula sexualment significativa en un cercador. Tu posaves, en aquell moment, tetes en Google i sortia pornografia. Perquè les empreses pornogràfiques havien contratat les posicions de domini
els cercadors a tot el món especialment els cercadors com Google, els cercadors massius i efectivament quan ho comprovaves te n'adonaves que qualsevol xaval amb una curiositat la que sigui o perquè passava per davant d'ell una paraula que no coneixia sexualment significativa se trobava immediatament amb pornografia
Ara no hi ha cap dubte. I 7 anys va ser una dada que va sortir la replicació del diagnòstic al País Basc, a Euskadi. I, efectivament, vam trobar que a ells els sortia una mica abans i tot. En parèntesi, impugnant tota la pornografia, hi ha pornografia acceptable? El debat no té per què ser aquest. La pornografia significa mercat.
I què hi ha darrere d'aquest mercat? La indústria capitalista, no hi ha cap dubte. Ara, els humans poden representar l'activitat sexual humana? Sense violència, sense desigualtat extrema, sense... Sí, per què no? La podem representar. Però no passa gaire. Clar, no passa gaire. I els models pornogràfics són models en els quals entra...
la competència entre empreses, des del principi. I llavors, qui la fa més grossa, qui presenta les imatges més bèsties, efectivament guanya audiència i així tenim una pornografia en aquest moment extremadament violenta, de manera majoritària extremadament violenta.
Clar, justament no fa gaire parlava amb una professora que és feminista i em deia que els seus alumnes el vídeo que més havia triomfat era d'una violació real.
Sí, no se sap tot. Això ja no és ni portografia. Per ara només tenim la informació que aporta una de les grans empreses o una marca d'una gran empresa que és Pondhub, que fa informes anuals. Ens hem de fiar de les estadístiques que divulguen o és part del seu màrqueting. Bé, una cosa i l'altra. Però te donaré una dada que jo no sé si coneixes. El mes d'abril, aquest any,
A Portugal va haver-hi una violació d'una nina de 14 anys per companys de 15 a 17 anys. Una violació. Va ser denunciada, però també va ser filmada, com es fa ara per mimetisme amb el porno. Va ser filmada i va ser distribuïda.
Va ser visualitzada 32.000 vegades abans que el 32.001 fes una denúncia i quan consultaven a la gent, pensem que a Portugal és la població de Catalunya, és com si...
no poguessin identificar, podríem dir així, no poguessin identificar ja el que era una violació real del que era una representació en el porno de la violació. Això ens indica que el porno ens està entrenant en desconnectar l'empatia, en no identificar el patiment de l'altre. Era una nina de 14 anys violada, realment violada, filmada la violació i no identificada. A Portugal va ser...
Els va crear un problema molt serió identificar l'autoconsciència de quina societat tenim, no? Com és possible?
Bé, és possible que hagi passat a Catalunya, a Balears, al País Bàs, molt possible. Quins són els riscos que té aquesta exposició important o molt gran a la seva pornografia, a banda de tot el que ja han comentat, eh?
Hi ha alguns que són molt clars i no importa llegir articles d'investigació. Un és l'alteració de la percepció. Dues notes característiques. Una, el llenguatge amb el que es parla de les dones.
Segurament gent que ens està sentint ha mirat pornografia. Com es parla de les dones? Tu quina experiència tens? Què t'han contat? Sí, no... Insults, brutes, gorra, tetona, colona, calientapolles, el que sigui. Sí? Sí, sí. Com es parla dels homes?
herois del sexe això un xaval que mira 400 hores anuals pensant que no li influeix el llenguatge conforme al pensament el pensament és el precursor de les actituds i de la conducta
Clarament. Una segona percepció. Quan es visualitza sexe segur, baixa la freqüència de visualització d'aquests vídeos. De tal manera que si apareixen preservatius, aquesta filmació no interessa. No han d'apareixer preservatius, ha d'haver contingut una miqueta violent, com a mínim una mica violent.
Aquesta percepció és la que té també un xaval de 10 anys que mira 300 hores, 400 hores anuals. Això conforma també actitud. Això és percepció, ni som conscients. Canvia les actituds respecte de les relacions entre les persones i després hi ha canvis a les conductes que hem pogut observar, que s'han pogut acreditar bastant bé. Canvis, per exemple, en la incorporació de pràctiques
extremadament violentes. O que els canvis a la norma sexual dominant entre adolescents i joves, que és la gent que més ha mirat la pornografia, també està bastant acreditada. Per exemple, una de les pràctiques incorporada a la norma sexual és l'utilització de l'asfíxia com una pràctica habitual. L'asfíxia és una pràctica perillosa, és una pràctica que té dificultats.
En aquell moment s'està introduint l'estrangulament. Has de pensar una mica quina és la diferència entre asfíxia i estrangulament. Utilitzar cordons o utilitzar goma. És molt preocupant que aquest producte s'estigui convertint en el factor d'educació fonamental.
Diguem-ne que ara jo puc identificar perfectament aquesta pornografia de la qual estem parlant amb això en portals clarament que contenen pornografia i això però després a través de xarxes socials a través d'altres sistemes ja no sé com se li diuen això però
pseudo-pornografia, no sé... No, no, i pornografia completament. La indústria pornogràfica ha colonitzat tot internet. De fet, el llibre que van publicar, La indústria de la pornografia a internet, recentment...
i és un llibre que és accessible gratuïtament a internet, a l'editorial Octaedro de Barcelona, van poder identificar com hi havia productes pornogràfics als vídeos, connectats als videojocs, com hi havia productes a xarxes socials, com ja no feien pràcticament càstings, perquè el càsting era Instagram, TikTok i altres plataformes, que no importa...
identificar més, o com a través de xarxes de comunicació instantània com Telegram hi havia distribució d'imatges. Una investigació molt important a Europa va mostrar que hi havia un dels canals de Telegram bàsicament de pornografia de vengança, o pornografia d'atac també, se l'ha denominada, amb més de 70.000 homes participant, has de ser home per entrar,
i a més a més havies de pujar, diguem que el ritual d'entrada és pujar imatges de persones properes a tu, la teva mare, la teva parella, la teva filla, el que sigui. Això és una realitat molt presenta a les nostres societats, al consum quotidià de moltíssima gent.
Bé, ara em ve en el cap que a partir d'Escassa Pericot han sortit una sèrie de pràctiques aberrans com aquestes que tu dius, de canals on els homos posaven imatges de la seva pròpia esposa, diguem, o companya, etc. Un dels canals, Telegram va fer extremadament difícil accedir als...
els xats i a més a més va multiplicar la possibilitat de participar amb milers i milers i milers de persones. Això va ser una oportunitat de negoci que ha estat aprofitada i que efectivament ha donat un parell d'investigacions, s'han fet un parell d'investigacions identificant alguns canals des de fora. Hem de recordar que Telegram té la seu a un país
No molt democràtic, ha mirat-se ara als units. Vull dir que les seves dades són allà. Les dades de la gent que pulla aquestes imatges. De tal manera que no hi ha control democràtic possible per poder dir que baixin les meves dades o que baixin les meves imatges.
Poden dir que allò que ha anat millorant molt que és l'educació en l'àmbit escolar, d'educació sexual, sexoafectiva, etc. Tot això que van construint els professors ràpidament ho desmunten les xarxes i internet.
Clarament, sí. A més a més, diguem que encara és un repte de futur, un repte de país, disposar d'una educació afectiva o sexual suficient, professionalitzada, científica, ben armada, amb la llibertat que es pugui parlar tranquil·lament, que es puguin consultar dubtes, que no sigui avaluable, etcètera.
És molt important que ja ha arribat el moment, ja no hi ha cap excusa perquè es pugui fer i per tot, vull dir, des de primària, si no abans, perquè evidentment primer, ho dèiem abans, el contingut és identificar les teves emocions, acceptar el teu cos, entendre la relació amb tu mateix, amb la resta de persones...
Això és el contingut, per això encara parlant d'educació afectiva o sexual, perquè els afectes, les emocions, les relacions, no les formem a cap altre àmbit, a la família i al sistema educatiu. Haurien de tenir la possibilitat de fer-ho, l'oportunitat.
Ara parlarem una miqueta de quines possibles solucions, de quines possibles alternatives tenim. Però encara abans, mira, fa pocs programes entrevistàvem la coordinadora del casal petit, mos parlava de la realitat de la prostitució actual i mos confirmava que efectivament aquella idea que l'edat dels usuaris havia baixat molt, em sembla que parlava
de 14 anys, etc. Això sí que em descol·loca bastant, que a dia d'avui joves, molt joves, siguin usuaris de la prostitució. La pornografia, a part de les investigacions,
s'han centrat en qui financia. Per què és gratuïta, majoritàriament? Per què és gratuïta? Perquè un adolescent té l'experiència que pot mirar milers de vídeos sense que mai ningú li digui que pagui res. Bàsicament perquè els anuncis que distribueixen són de prostitució. I part de l'anàlisi que s'ha fet internacionalment al conjunt del món és com la indústria de la prostitució
està captant nous demandants de prostitució a la pornografia. Aproximadament un 60% de tots els anuncis que hi ha a la pornografia són de prostitució. I després hi ha de cirurgia estètica reconstructiva, diguem, pirata, allargament de penis en el cas d'ells, o lavioplàsties o reconstrucció genital en el cas de les dones, i...
i d'altres que són també, diguem, publicitat del propi producte VIP, producte per una mica, fins i tot més bèstia, no? Estan finançades, estan clarament connectades les dues indústries. I ara, clar, és molt fàcil que un chaval de 14 anys... Hi ha diverses investigacions, nosaltres les hem anat identificant, a les quals hi ha...
Algunes de les intervencions policials de la Unitat de Persecució del Delicte de Tracte, de tracte de persones amb fins d'explotació sexual, a les quals s'han trobat xavals de 13 anys i 14 anys com a únics clients, entre comates, de pisos en els quals hi havia l'indici d'un delicte de tracte. Com han arribat allà? Fent clic a una filmació pornogràfica. Ja...
Ara pensava, no sé si ara ja me'n vaig per un alt de costat o ja estic en massa fila, però tot això que parlem està connectat amb aquest retrocés a nivell polític, a nivell de mentalitats polítiques i amb aquest augment de la identificació en els programes i en les polítiques de l'extrema dreta?
Sí, podríem dir que la indústria pornogràfica mundial és una representació de la visió del gènere més cutre, si me permets utilitzar aquesta paraula, que ens puguem imaginar. És a dir, és la representació del masclisme més descerebrat, sense cap dubte. I, evidentment, això genera... Genera uns valors, diguem, no? Sí, genera valors. Uns contravalors. Contravalors. Sí, si ho podem dir així.
Nosaltres pensem que genera fins i tot una ideologia, és a dir, hi ha coses que ni t'has plantejat mai però automàticament ja respons amb aquest tics que s'han anat formant. I vinga, pregunta, què poden fer les societats democràtiques davant d'aquest problema que és més gros del que...
del que a primera vista sembla, no? Primer controlar la indústria pornogràfica, que no s'ha pogut controlar del tot i que els primers intents de controlar-la una mica que s'han fet... Controlar què vol dir? Controlar-la és controlar com produeixen, què produeixen...
què distribueixen, etc. Qui financia, perquè si t'està finançant la indústria de la trata, per exemple, si tu a la pornografia estàs mostrant dones ucraïneses que han estat captades en frontera perquè hi ha una guerra,
Tu ets un pirata, és a dir, se t'ha de controlar clarament, com a mínim això. Els primers intents, per exemple a Alemanya, una de les grans empreses, no diré el nom aquí, una de les grans empreses se va negar absolutament i Alemanya només els demanava no posar vídeos de menors d'edat,
Imagina. No posar violència extrema i no posar vídeos racialitzats. Puta negra fa no sé què. Sí? Ens entenem. Això, van dir, ni parlar-ne...
I, efectivament, encara estan distribuint el seu producte a Alemanya perquè el distribueixen des de fora, des de paradisos jurídics. Encara tant, internet és internacional, és molt difícil. Primer controlar la indústria, després controlar l'accés amb identificadors d'edat, amb controls de qui està entrant... Sí, però això... És difícil. Però és com el control de la majoria d'edat per la venda d'alcohol.
Estàs en contra o a favor? Ah, no, no, no, no dic que estigui a favor, però si se pregunta gent major d'edat, home no, no sé què... No, això és una xorrada. La identificació és ara una identificació bastant avançada per paràmetres que s'han identificat abans. Però tot i així, això no li posaria més que un entrabant més, com el que deia ara, del control de la venda d'alcohol a menors d'edat. Bé, ja està, ha d'existir. I després educació.
Sensibilització social, educació sexual, que la curiositat sexual no la contesti la indústria pornogràfica.
Clar, aquí està la gran qüestió, perquè, diguem-ne, tot allò que sigui delictiu, bé, ja hi ha uns, en teoria hi hauria d'haver uns sistemes, també és vera que la internacionalització, la globalització, fa molt complicat, la persecució d'això, però bé, diguem-ne que una cosa...
Però després, tota l'altra part, o donem instruments als nens i als joves perquè sàpiguen gestionar això, o a mi tampoc se m'ha hagut... La premissa que tu plantejaves, el delit ja està controlat, o hauria d'estar controlat. A Espanya i en general a tot Europa, a part sistemes de garantia, has de denunciar cada vídeo.
Però hi ha milions i milions i milions de vídeos i estan renovant constantment. Bé, no és que es renovin, només s'està acumulant més material. És pràcticament impossible.
I els delictes són claríssims. Hem fet formació, per exemple, en sanitàries i sanitaris i els hem mostrat filmacions d'adolescents tint de les etiquetes i immediatament et diuen aquesta nina té 12 anys.
Aquesta nina té 12 anys, però si té una relació, està participant en un bandgang amb 12 tios, per ara ha estat absolutament incontrolable. Aquest mecanisme no ha donat resultat.
i se'ls han guanyat alguns judicis que han durat molt. Estats Units, per exemple, va arribar fins al Tribunal Suprem un grup de dones migrants centroamericanes a les que s'havia explotat en pornografia, mai havien rebut ni un dòlar,
i a més a més les pràctiques eren extremadament violentes. O com la indústria pornogràfica capta infants, als Estats Units ara hi ha tantes organitzacions de suport a infants perduts, com hi havia als anys 60 i 70,
de drets civils. Per què? Perquè a la indústria pornogràfica els fa arribar un missatge de deixen aquesta gent que no t'entén, te guanyaràs la vida perfectament, te podràs comprar un cotxe quan tinguis l'edat, etc. Vine amb nosaltres.
Són xavals que s'han pogut seguir molt bé les trajectòries, han començat en pornografia, han acabat la prostitució a Califòrnia, a Nevada, etc. Els estan intentant identificar i, efectivament, estan identificant milers de...
de gent molt jove en aquestes... T'ho vull dir que és una indústria molt pirata i que no som del tot conscients de què consumim quan demanam o quan miram filmacions d'aquest tipus. L'educació és fonamental i la sensibilització...
Sabre que és un producte tan bèstia és fonamental. Si ara és un delicte dir, t'hi abona, imagina, però vés a una violació, una, milers de violacions d'adolescents per grups de tipus, i això ho pot mirar un xaval de 12 anys, hi ha alguna cosa que no funciona. Sí, sí. Per acabar, Lluís Ballester.
És una batalla que se pot gonyar, diguem, d'alguna manera? Probablement sí, perquè arribarà un moment que... Diguem, aquesta feina que feis és la primera passa, no? La de donar dades, la de traslladar mos, fins i tot coses que jo, sí, potser si penses molt i arribes, però que no et desconeixia, per tant, sí, sí.
Sí, hi ha un efecte acumulatiu i quan hi hagi més consciència del mal que està generant, perquè genera danys, serà el moment en què la sensibilització social demanarà més...
més intervenció, diguem, o més normativa. Però podem tornar al principi. Els humans no podem reproduir i mostrar l'activitat sexual humana sense hipocresia, sense violència. Jo crec que sí. També quan els governs autonòmics generin una oferta, una demanda de productes d'educació sexual, diguem, sense violència, denigració, racialització, etcètera, ostres, la indústria...
cinematogràfica que és bona també a les nostres comunitats acabarà amb una com dir, competint amb aquest altre producte tòxic i probablement serà el moment en què estarem en condicions de...
de dir, sí, estem guanyant. Comencem a guanyar una mica. I, doncs, aquest missatge... i eugerament positiu, diguem. Lluir Ballester, professor de la Universitat de Salles Balears, doctor en Sociologia i Filosofia, moltíssimes gràcies per ser aquí. Bon dia i bona vida a Ona Mediterrània, sempre fidels al nostre poble.
I el Bon Dia i Bona Vida ara volem parlar d'en Toni Boner. Aquest dilluns 8 de desembre va morir en Toni Boner, Nova York, 1928, traductor, lulista, crític musical i militant ecologista. De fet, va ser president del GOP durant molts anys. Volem repassar la seva figura amb diverses persones i diverses entitats que, d'una manera o de l'altra,
el varen a tractar. Ara ens hem connectat ja en Rosa Planes de la Junta Directiva d'Arca. Rosa, molt bon dia. Hola, bon dia. Què significa la figura d'en Toni Boner? Bé, significa moltes coses, però sobretot hem de destacar el seu compromís en la cultura i el patrimoni de les Illes Balears.
A banda del seu vessant més erudit, com podria ser la seva faceta l'Uliana, ell va ser sempre un defensor del nostre patrimoni, com s'ha demostrat al llarg de la seva vida, a Sant Cofundador d'Esgob i sempre en defensa del nostre patrimoni.
Rosa, quines són les principals aportacions que destacaries d'en Toni Bonera a la nostra societat, a la societat mallorquina? Bé, per jo i per Arca en general representa una figura exemplar quant a compromís en defensa del que és el patrimoni i no me refereixo únicament a la naturalesa en els paisatges sinó també a la identitat
jo crec que Bonner va ser molt conscient del valor que tenia Mallorca i la seva llengua, la seva història, i en aquest sentit jo crec que ha estat un referent i una persona que ha defensat totes aquestes idees, no tan sols en l'àmbit local, sinó que fins i tot molt més enllà de les nostres fronteres.
com creus que hauríem de ara mirar de recuperar i de servir sobretot el seu llegat? Bé, jo crec que serà molt difícil d'oblidar-lo jo personalment vaig tenir una relació bastant estret amb ell durant una època de la meva vida
I també recordarem aquella persona amable, aquella persona que no era pagada d'ell mateix, sinó que era molt obert, amb una gran curiositat, una curiositat que feia universal en el sentit que s'interessava, que podria interessar des d'una planta fins a un manuscrit estrany. Vull dir, era una persona amb aquest sentit d'una perspectiva molt àmplia. Com el poden recordar?
Jo crec que això, la societat i la universitat i les institucions, en definitiva, s'han d'unir i cercar la manera com podríem tenir aquesta figura d'una persona no nascuda a Mallorca, no nascuda a les Illes Balears, però que ha estat i ha fet molt més que molts de mallorquins.
és un referent també de cara a el que no és el típic turista massificat que tenim sempre ara tan present.
i en certa manera també per tant pot ser un bon exemple de persona venguda fora i que ha estimat Mallorca com tu dius, com un mallorquimers no, com un molt bon mallorquí jo crec que hi ha molt de mallorquins que no se l'estimen ni la meitat del que en Toni
se la va estimar i la va a més que va treballar per això també és molt important Idò Rosa, moltíssimes Rosa Planes de la Junta Directiva d'Arca, moltíssimes gràcies per aquesta intervenció simplement ara feim una roda per recordar i per posar en valor la figura d'en Toni Boner, moltíssimes gràcies Gràcies a vosaltres Gràcies, bon dia
Bon dia i bona vida amb més continguts, noves veus, més opinions, més anàlisi, però amb la mateixa claredat i contundència de sempre.
Revista L'Estel. Pensament, cultura i territori. Escoltes, bon dia i bona vida al programa matinal d'Ona Mediterrània.
I el bon dia i bona vida ens connectem ara amb en Toni Mir, que és el soci i fundador de la nova editorial Moll. En Toni Mir, molt bon dia.
Bon dia, com anem? Bé, ara pensava en les teves paraules que vas dedicar ahir a en Toni Boner durant la presentació de l'obra completa d'en Llompart. De fet, aprofitarem també per fer un apunt sobre l'obra completa si te pareix bé, però volen començar per demanar-te què significa la figura d'en Toni Boner. Bé, en Toni Boner és una persona essencial a Mallorca,
Jo diria que sobretot a partir dels anys 70, quan ell, gràcies a unes consultes que va fer en Francesc de Bargemoll, perquè en aquella època ell estava traduint poetes medievals que escrivien en Occità, va, entre cometes, descobrir la llengua catalana i va començar una de ses grans seves passions,
per l'obra de Ramon Llull jo diria que les dues grans passions d'Antoni Moner havien estat sa música i sa literatura en música recordem que ell va estudiar a Harwa i després en el Conservatori de Música de París i pensava compondre música fins que a través de sa seva exigència va decidir abandonar aquesta vida artística però que va mantenir sempre passió per sart i per sa música
Però, finalment, se va imposar la passió per la literatura i la passió per la literatura el va acabar duent a dedicar bona part de la seva vida intel·lectual i professional a aprofundir, conèixer i divulgar l'obra de Ramon Llull. Fins i tot va voler difondre als Estats Units
i d'aquella feina primera va sortir Selected Works of Ramon Llull, és a dir, un llibre publicat als Estats Units on ja hi havia una antologia de textos olians que després va publicar a l'editorial Moll, obres selectes de Ramon Llull en dos volums, uns anys després. Bé, ell se va enamorar de l'obra oliana,
L'apassionava sobretot el pensament lògic o matemàtic, és a dir, aquella visió d'ordenar les màquines de pensament, sabres de coneixement, aquella...
voluntat de sistematització de desconeixement que ell diu que ningú més va fer en aquella època de la història. I bé, multitud d'obres avalen la seva tasca. Jo diria que, a part de la literatura i sobretot de la figura de Ramon Llull, és un lulista reconegut a tot el món, va elaborar bases de dades de manera molt sistemàtica, molt abans que existís internet, va ajudar...
altres estudiosos, en fi, mai podrem agrair prou a Antoni Bonner tot el que ha fet per Mallorca i per la llengua catalana i per la divulgació i l'estudi de la llengua d'Armon Llull. Només això ja ho justificaria. Però bé, quan en els 70's comença la febre de l'or a Mallorca, que mos du gairebé a una situació de precipici històric i de supervivència com a país, com a llengua, com a cultura, com a identitat de segles, ell va ser un dels pioners
de la passió també per la naturalesa de les balears, per la defensa del medi ambient. No només va fundar i va presidir el grup del GOP, que ha estat, com l'obra cultural en el món de l'idioma, un dels estabols fonamentals de preservació dels espais naturals de balears i de la sensibilitat cap a la preservació dels mediambients,
Ell va publicar una col·lecció que en Francesc Moll, que també va presidir el Gop, i també va estar a l'època fundacional, recordant que en Francesc Moll va crear la col·lecció manual d'insoluzió a la naturalesa. Bé, i el primer volum és d'Antoni Bonner. El primer volum, Plantes de les Balears, és una obra d'una profunditat i d'un coneixement excepcional, producte una vegada més, com abans de la literatura, en aquest cas de la naturalesa,
I, bé, és un llibre que se mende, que s'actualitza, que ja va per onze edicions, ara mateix està a punt d'exhaurir-se i s'haurà d'aquesta dotzena, no deixa de ser un clàssic d'acostament de qualsevol ciutadà, de la naturalesa, en aquest cas de les plantes, a partir d'un concepte que amb el seu moll fill va crear, que eren manuals, un llibre que ha pogut dur en sa mà, sa motxilla, sa butxeca, sa bossa, i quan vas pescant i per la Serra de Montana o
o per un penyassegat, puguis dur-lo per veure quina és aquella planta. He de dir, a preferit, aquesta oportunitat per dir que en Josep Marilla en part contava, que és un poema famosíssim, un dels més populars, el camí florit, que era un elogi de siriàvem a partir dels noms de plantes, quan li demanaven d'on li venia el seu coneixement de...
de les plantes deia que no, que no, que no, que aquí l'únic que sabia de plantes era en Toni Bonner i que havia fet aquest poema a partir del llibre Plantes de les Bles, i en concret d'un apartat que posa camins i voreres on Bonner va desgranant els noms de plantes modestes i senzilles de voreres i camins de Mallorca, i aquest
Aquesta simplicitat és allò que va donar un part de crear un dels poemes més hermosos de la seva poesia, que és en els fons un homenatge a un idioma capaç de crear paraules tan velles per plantes tan senzilles. Toni, mira, com era en Toni Bonner en extracte personal, tu que el vas extractar? Bueno, en Toni Bonner era una persona extraordinària, extraordinària per vera,
Ja recordo que li he demanat ajuda, suport, col·laboració per les diades de la llengua, que a partir dels 90 m'ho va tocar encarcel·lar l'experiència de l'Obre Cultural de Balea, sempre va dir que sí, sempre va assistir, sempre va ajudar. I a mi m'agradava molt, no només que parles un català impecable,
amb una modesta però peculiar incidència d'esquadifonològic de l'anglès nord-americà, però bé, un català impecable. Jo crec que ell sempre va ajudar, jo com he dit, era una persona afable, propera, sàvia, no necessitava presumir de res, no necessitava... I jo diria que és un exemple, per tant, píssima gent que ha vingut de fora i que ara viu a Mallorca, a les baleres. Tony Monter va venir als Estats Units,
ell li agradava dir de si mateix que era un mallorquí nascut a Nova York i realment va estimar Mallorca va estimar Raon Llull va estimar sa llengua catalana va estimar sa naturalesa i sa bellesa de sa nostra illa i potser m'agradaria ara que ja no són tan altres i que és el moment de
de valorar i de seguir el seu exemple que tant de bo tothom que vingui a viure aquí tingui el mateix respecte i el mateix amor que ell va tenir per la Mallorca que tots estimem Mallorca en la seva història, en la seva llengua
en la nostra identitat, en la nostra cultura. Un exemple per a tothom. Molt bon titular, Toni. Banda d'això, quin llegat mos deixa? Evidentment, justament, sa nova editorial Moll és part important dins el seu catàleg hi ha una part d'aquest llegat que mos deixa, no?
Sí, jo destacaria aquests títols. Plantes de les Balears és un clàssic, un llibre que s'ha publicat 12 vegades des de l'any 70 i pocs fins ara i continua viu, continua llegint-se, continua venent-se. Això és un clàssic, un long-seller en termina de dia. Sí, sí.
dels títols que se venen al llarg de dècades i aquest docamí de perdurar molt més. I després s'obre sa lecta de Ramon Llull. Però bé, el gruix de la seva obra està que va fer una donació dels arxius, microfilms, tota la feinada que va fer de classificació de Ramon Llull que la va cedir a la Universitat de Barcelona, on hi ha els grans budistes, com Albert Soler i Nadol Abadí, una escola budística extraordinàriament important, i ell va cedir els seus fons allà.
Després vas consultar a Viquipèria i ja vols que té una obra en anglès i en català immensa d'estudi i divulgació de sota de Ramon Llull. Aquell llegat perdurarà per sempre.
Toni, mira, una altra qüestió, aprofitant ara que t'han connectat per retre aquest homenatge a en Toni Bonner. Ahir se presentaven en el marc del Consell de Mallorca, de la sala de plans del Consell de Mallorca,
les obres completes d'en Josep Maria Llompart, els volums 1 i 2, que estaran disponibles aquest dia ja a les llibreries. Digue'm, fer-me'ls cinc cèntims d'aquests dos volums. Bé, les obres completes de Josep Maria Llompart seran en el final uns 7 volums, aquest és el part material,
i hem començat per dos títols. El primer títol, Nació, Llengua, Cultura, recull el llampart cívic, el llampart que s'interroga, pensa i reflexiona sobre qui som en temes de llengua, en temes d'identitat, en temes d'identitat nacional, i és un recull interessantíssim, com coneixes bé,
perquè és impossible trobar aquesta informació allà més. És una suma de conferències, articles, assatges, pregons, que estaven dispersos, que darrere hi ha tres anys de feina per recollir-los, i ha quedat una obra, francament, magnífica, molt ben editada, molt bona de llegir, perquè són textos breus, a força de pregons, articles, assatges, conferències,
I, a més, va acompanyat d'un estudi introductori d'en Demià Pons, realment magistral, i que també val molt de pena llegir en si mateix, perquè no només mos explica allò en part, sinó que també mos explica tota una època de sa nostra història i de reflexions al voltant de sa nostra identitat que és útil per qualsevol lector. Crec que és un molt bon regal de Nadal a persones que sapiguem que li pot interessar aquestes reflexions d'uns referents
de tot allò que han defensat tota la vida, de totes que estimem Mallorca i Senyor Catalana, Jean Part és un referent, i en aquell llibre tenim els textos, l'evolució del seu pensament. No sempre hi ha una evolució de la reflexió i del pensament, en la mesura que toca la realitat. És una pinzellada, un quadre, un mosaic,
de les reflexions i dels pensaments de Gemari Jampard sobre la nostra realitat. Per tant, el primer volum és antològic, és un referent i simplement no se pot treballar amb més allò que recull. El segon volum comença una tríada de tres volums sobre la crítica literària. No oblidem que si en Jampard va ser sobretot un poeta...
però també va ser un pensador, va ser un líder cívic, finalment va ser un símbol de tots nosaltres, però la seva contribució inicial va ser sobretot de crítica literària. I els seus treballs i les seves cròniques radiofòniques
a Ràdio Popular i els seus primers treballs, és allò que va fer que en Francesc de Borja Moll el fitxés, diguem-ne, a principis dels 60's com a assessor literari de l'editorial, allò com va estar durant tres dècades. Per tant, la producció, el que ell feia autors, no ho sé, ahir mateix, en el Consell de Mallorca, a la Sala de Plan, perfecta, amb un acte magnífic i...
i que estan molt orgullosos i molt contents que s'adugués a terme, ahir va venir en Toni Vidal Ferranda. Exacte. En Toni Vidal Ferranda, des de Sant Allí, per lleialtat a sa figura del seu mestre, no? Sí, sí, sí. De Maria Jampard. I bé, mos contava, crec que tu hi eres, que encara que hagués fet en Jampard aquell famós cartellet de no faré més troles,
evidentment no va complir aquella promesa, sinó que en Viral Fernando mos deia que fins i tot va ser esmetell a un part que li va dir si volia que li prova el gas de llibre. I en Viral Fernando se seva bondat i se seva...
Bona mínim, amb la seva modestia, va dir, jo mai hauria posat demanar-li. En fi, em pareix que va ser un moment meravellós i tendre d'ahir, que reflecteix, en fi, la generositat de Joan Part i també la saviesa d'en Vidal Caron.
La veritat és que va ser un acte també molt equilibrat, molt guapo, gran intervenció també d'en Gene Manila, d'en Gabriel Gene Manila, i brillants també, les dues estudiants que van recitar poemes d'en John Park, músics, en fi, tot molt equilibrat i molt bé, i evidentment és la teva intervenció també.
Bé, moltes gràcies, també ho feien per això, per dignificar i per conèixer la figura d'en Llampar i alhora per empènyer l'importància, per difondre l'importància de la seva obra en forma d'obres completes. Les dues estudiants ho van fer beníssim, que podrien tenir els primers cursos de txiller, de 14 o 15 anys, en fi, van lluit molt bé,
I, bé, sí, sí, sí, mos va tocar s'ànima, veritat, perquè un jove recitant els poemes de Lleon Bar, fa any d'an després, mantenint-te viu. Bé, sa música i sa poesia tenen això, són un pi que s'han creat, poden escorre...
segles i continuen amb la seva màgia i amb la seva força amb la màgia de la literatura com amb la màgia de la música I Toni, sobretot destacar m'imagino que el fet de publicar aquestes obres completes és un repte enorme és un esforç importantíssim i per tant això és la nostra audiència que ho valorin i sobretot que pensin que
ara per Nadal, per Reis, per tot això, són un regal magnífics, a part que han quedat magnífics, tapa dura, ben editat, en fi, hi ha molt una feina. Sí, moltes gràcies per el consell. Sí, efectivament, les obres completes, nosaltres, en fi, com vaig explicar, l'editorial Moll, primera que publicava des i ara, perquè són un volum d'obra completa,
com te diria, no te ve d'onar. Com hem dit, el primer volum d'articles, assajos, ha dur 3 anys de fer. 3 anys de fer, sí, sí. Clar, perquè a vegades dius, mira, una època que recordaràs, l'any 85 van fer una presentació dels Congrés Internacional, el segon Congrés Internacional de Lleida Patlana, a Manacor. On és aquella conferència?
es comença a cercar. Aquella intervenció va a la conferència. Fins que s'aprova i s'ha pot incorporar. És a dir, ha hagut una feina enorme de recerca, però crec que ha quedat una obra representativa molt bona, molt ben escrita. Ell era sobretot un poeta, però la prosa la cuidava. És una prosa cuidadíssima,
en rica, en lèxic, precis amb els seus conceptes, en fi, és un llibre que entra per els ulls i és una joia. I sí, les obres completes per un editorial és un esforç de gegants, però bé, com que quan vàrem adquirir el Segell, l'editorial Moll, ho fèrem perquè continues viva, i sobretot també un dels compromisos fundacionals, era...
continuar les sèries de llarga durada. Pensem que les obres completes de Francesc de Borja Moll, per exemple, comencen el 2003, amb motiu del seu centenari. Quants anys han passat? Aviat mos acostarem una setcentena, no? 21 o 13 anys. I encara queda, pot ser, 4 o 5 anys de publicació. No con Toni Maria Colbert, potser queden 10 anys.
Gabriel Lomar encara cada llibre té darrere una recerca que dirigeix emperes el seu llibre. És a dir, les obres completes impliquen recerca, impliquen comprobar la documentació perquè siguin realment completes. Sí, sí, editorialment són un gran esforç però pensant que és un servei en el país perquè és una obra que queda així recollida i és un servei en els lectors que finalment els usuaris de l'idioma o la gent que s'acosti al nostre idioma
les llibres completes són una eina en el servei del lector no tenen altra intenció i evidentment si algú considera que és un bon regal de Nadal feliços perquè els llibres es fan per això exacte, segur que sí Toni, ja per acabar i per acabar diguem amb el que hem començat que era avui
el fil conductor era Antoni Bonner supost que hi haurà clar, vosaltres de l'editorial ho teniu relativament bo de fer però supost que hi haurà en general una tasca de recuperació de la memòria d'Antoni Bonner o de manteniment de la memòria d'Antoni Bonner
Sí, anem a veure. Ell es presenta a l'editorial d'entrada en plantes de les Balears, perquè és un llibre que la gent vol, que la gent estima, que la gent compra, que la gent regala, i això és robra seva. Després sí que et puc donar una notícia, i és que a partir de gener, de gener a març, una exposició, l'exposició que m'he florit,
Des poema d'en Llampart, lògicament, se convertirà en una exposició a Antoni Bona en Llampart, perquè, com he explicat, Llampart era... se va inspirar amb el seu llibre Plantes de les Balears per crear un dels seus més vells poemes i, per tant, a partir de gener hi haurà aquesta memòria en concret a la Misericòria Palma. Notícia primícia, encara no ho havia dit a ningú.
Idò, t'ho agraïm moltíssim, t'ho agraïm moltíssim i mirarem de fer-ne difusió. En el teu moment, beníssim, beníssim. Toni Mir, moltíssimes gràcies. Gràcies, gràcies, en memòria idò d'en Toni Bonner avui i sempre. Efectivament, moltíssimes gràcies, bon dia. Gràcies.
A bon dia i bona vida, dona Mediterrània repassant l'actualitat de la mà del diari de Balears.
I el bon dia i bona vida després d'aquest petit, d'aquest breu homenatge a en Toni Boner és el moment de repassar-vos els titulars que configuren ara mateix l'actualitat començant per Diari de Balears Elements, una experiència immersiva, única i innovadora a Mallorca. Aquest dimarts ha nascut un nou espectacle a Palma que se fa a l'Església dels Sagrats Cors
i que amb una durada d'uns 25 minuts és una experiència, un recorregut per a la filosofia d'en Ramon Llull. Més qüestions denuncien que una nova benzinera a la platja de Palma està oberta sense llicència d'activitat i en una zona inundable.
També destaca a Diari de Balears que Catalunya, Occitània i les Illars Balears fan pinya a la Unió Europea contra la centralització dels fons de cohesió per part dels estats i també indica a Diari de Balears que la vaga de metges...
Provoca a les Balears 72 operacions anul·lades i més de 4.000 consultats sospeses. També destaca a Diari de Balears Vidal defensa al Congrés la llei de plurilingüisme com un dret humà reconegut internacionalment.
i la situació empitjora. L'emancipació juvenil a les Balears cau de nou mentre l'habitatge arriba a màxims històrics. També destacam des de Diari de Balears, en què van de parlar amb en Toni Mir, presentats els volums 1 i 2 de les obres completes de Llompart al Consell de Mallorca.
Més qüestions en clau política. El PI reclama que Mallorca pugui gestionar tot l'hiba turístic per a rehabilitar zones degradades. Incajoc, el primer gran espai de jocs de taula a Mallorca.
I també des de Diari de Balears destaquen que més per Menorca denuncia que el PP privatitza els ports de les Illes Balears. On anem ara en el Mallorca Daily Bulletin, allà hi trobam com a titular més destacat disminució de creuesa palma al desembre, però augment per a tot l'any.
També destaquen des del Mallorca Daily Bulletin que targetes TIE. Més de 7,4 milions d'estrangers tenen permisos de residència a l'estat espanyol. Els britànics, el grup principal,
Aquests són els titulars més destacats del Daily Bulletin Monà Mare a l'última hora, en la seva edició en paper, en aquest cas, que destaca com a titular principal seguiment massiu a la primera jornada de la vaga de metges.
Aquesta vegada coincideixen el titular principal i la fotografia principal, que és per un grup de metges manifestant-se fora de l'hospital de Sones Pases. Més qüestions que destaca Última Hora. Experiència visual. L'Església del Sagrat Cors acull l'espectacle immersiu Elements.
També destaca que els llogueters que renovin el seu lloguer s'enfronten a pujades importants. La variant K de la grip es contagia més ràpid i tensiona.
els hospitals en clau estatal el fiscal general o el seu entorn va filtrar el correu assegura el Suprem i titular també d'esports una copa gran l'Atlètic de Madrid es creuarà amb l'Atlètic de Balears i el Real Mallorca
visitarà Riazor, és a dir, s'enfrontarà al Deportivo de Coruña. Món anem ara a la portada, també en paper, de Diario de Mallorca, que destaca com a titular principal, fins a 69.000 iogaters expostos a pagar 4.600 euros de mitjana més que l'any que ve.
Arranca la vaga de metges. És la fotografia més destacada. El batlem napolità de la sang ja se pot visitar. El Consell compra la carta nàutica del segle XV subestada per Soderbis.
I Koldo apunta que Armengol pugui participar per donar contractes a la trama corrupta. Més qüestions en sàmbit de sa investigació. Toni Saliar aconsegueix respostes de la immunoterapia al càncer de mama. I també en termes esportius, sorteig de la copa.
el Balears rebrà l'Atletic de Madrid i el Mallorca viatjarà a Galícia per enfrontar-se al Depor. Aquests són idòm els principals arguments informatius que ofereixen hores d'ara els mitjans de comunicació que avui
vos hem seleccionat bàsicament diari de Mallorca Última Hora en Mallorca Daily Bulletin i per descomptat i com sempre el diari de Balears que és el nostre diari de referència i volen que també sigui el de tot el tros escoltes, bon dia i bona vida i ara entrem en la nostra entrevista política de cada dia
Bon dia i bona vida, començant l'entrevista.
Bona nit.
Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà!
Poden seger os ollos esgotados despois de ver tantas cosas. Falábamos por educación en castellano e cantábamos en inglés por mestizaje. Aquí saltamos de beira a beira usando nosas lenguas minoritarias y o diccionario do portugueso, do galego, brasileiro o usquera. No que se traduce a palabras saudades. Sabes ti lo que ha felicitado.
Somos como una canción perdida. Y encontrámonos en Nación Reixa. Volve a andar, ya sé de que no somos en el brazo aves. Pasan dos meses todas las noches.
una metralleta de beixos
Està aquí ser pasatxe entenazken al di ondang, jende azirela d'alcatzen zarritan. Zerbait ikusteko anubi, falta ierakloa frecuento generalea. Sarri, sarri, sarri, sarri, sarri, sarri, sarri, sarri, sarri, sarri, sarri, sarri, sarri, sarri, sarri, sarri, sarri, sarri, sarri, sarri, sarri, sarri, sarri, sarri, sarri, sarri, sarri, sarri, sarri, sarri, sarri, sarri, sarri, sarri, sarri, sarri, sarri, sarri, sarri, sarri, sarri, sarri, sarri, sarri, sarri, sarri, sarri, sarri, sarri, sarri, sarri, sarri, sarri, sarri, sarri, sarri, sarri
I ràtig ho acanxirem dititzezuse, anpa ella jao, em cosutela. Eta pitxita sari, perem un turretan salsatzeu dela, contua tu mabea. Sarri, sarri, sarri, sarri, sarri, sarri, sarri, sarri, sarri, sarri, sarri, sarri, sarri, sarri, sarri, sarri, sarri, sarri, sarri, sarri, sarri, sarri, sarri, sarri, sarri, sarri, sarri, sarri, sarri, sarri, sarri, sarri, sarri, sarri, sarri, sarri, sarri, sarri, sarri, sarri, sarri, sarri, sarri, sarri, sarri, sarri, sarri, sarri, sarri, sarri, sarri, sarri, sarri, sarri, sarri, sarri,
Molt bé, avui llegim titulars, diguem-ne que preocupants, amb un dels temes que més preocupen la ciutadania actualment, segons com a mínim les enquestes i segons els nostres pols que tenim cada dia. Per tant, volem parlar breument amb tu, si t'apareix bé, d'habitatge.
concretament titulades Diari de Mallorca fins a 69.000 iogaters exposats a pagar 4.600 euros de mitjana més que l'any que ve.
A l'última hora diu els iogaters que renovin el ioguer s'enfrontaran a pujades importants i això lligat a que només un 16,2% de joves de les illes aconsegueixen emancipar-se
i un diari de Balears, per exemple, que diu la situació empitjora, l'emancipació juvenil a les Balears cau de nou mentre l'habitatge arriba a màxims històrics. Bé, t'he posat tot això dins la batedora, tu mateix. Sí, sí, és una situació que és dramàtica, no se pot qualificar d'una altra manera i els governs que patim
no estan fent absolutament res per millorar aquesta situació. Res útil, vull dir, perquè anuncis d'aquests que fan cada 15 dies sí que n'anam sentint, però realment... Van anunciar fins i tot un pla de xoc, no? Sí, un pla de xoc que consistirà en construir...
i donar ajudes als rentistes. Entenc que serà el que faran, que és el que fan sempre, tant PP com PSOE, perquè la seva política d'habitatge és exactament la mateixa. Aleshores, jo crec que estem davant d'una emergència, una emergència brutal a nivell habitacional, aquí a Balears, concretament, per centrar-nos en el nostre territori, i crec que això no se soluciona.
en mesures com construir 50 habitatges aquí o 150 habitatges a una altra banda. Això se soluciona amb altre tipus de mesures d'emergència. Mesures perquè se posin en marxa d'aquí un mes o d'aquí dos mesos. No se pot estar esperant que se construeixin uns blocs d'habitatges que, a més,
han aprofitat per regalar, com sempre, les prebendes de tota la vida als constructors de tota la vida amb salt públic. Això és un altre. Aquí les crisis i les emergències serveixen per donar de menjar a tota una casta d'aprofitats de lo públic. I això és vergonyós, perquè aquí el que està fent tot Medrac és que ha emmedrat sempre i és que pateix
també són els de sempre. Aleshores, jo ho veig bastant simple d'afrontar. No és un problema complex. Hi ha molta gent que xerra d'aquesta complexitat. No, disculpem, aquí no hi ha cap complexitat ni una. Hi ha 100.000 pisos buits segons l'estat. No ho dic jo.
ni ho diu el meu partit, 100.000 pisos buits es es desbaleats. En que una fracció, jo què sé, el 50%, el 25%, se posassin a disposició...
de la gent que ha de menester un habitatge en un temps raonable per habilitar-los o per muntar aquest sistema, hauríem solucionat el problema. Això com se fa? A través de la pública, evidentment. Tenim agències autonòmiques que podrien encarregar-se amb un sobredimensionament evident, que s'haurien de redimensionar, s'haurien de redimensionar per fer-se càrrec
d'una planta d'habitatge públic que serveixi per embestir aquest problema. Perquè ara mateix a Balears tenim un poquet més de 2.000 pisos públics. Amb això, davant d'aquesta situació, no se pot fer res. Amb això no se pot treballar. Hem de menester un parc d'habitatge públic que serveixi per afrontar els problemes que afronta la nostra societat. I ara mateix no el tenim. I l'hem d'aconseguir. Quan se fa això? Bé, doncs...
Jo em sap molt greu fer servir termes que fan molta por. Expropiant sús dels pisos buits. Perquè estem davant d'una emergència. Una emergència s'ha d'afrontar amb mesures d'emergència. Expropiant sús, no la propietat, sús dels pisos buits i posar-los en lloguer a preu limitat. Perquè aquesta és una altra. Aquesta...
Aquesta idea que hi ha un mercat de sabitatge és una idea falsa. Aquí no hi ha cap mercat de sabitatge. Tu vas a un mercat i compres fruita a un preu més alt o més baix. Però ara mateix el mercat de sabitatge es constituï
trenassis a fer les compres a Gucci o a Carolina Herrera, o sigui, marques de luxe, on la gent de peu no està capacitada econòmicament com per entrar. Aleshores, què s'ha de fer? Ilimitar els lloguers per llei. O sigui, tenim una llei que permet limitar els lloguers. El nostre govern s'ha negat repetidament a aplicar una llei. Hi ha gent que està sorpresa per menys. La nostra presidenta diu que no aplicarà una llei.
una inna que té a la seva disposició per davallar automàticament passat de mà
els preus del lloguer. Bueno, jo crec que aquestes responsabilitats de poc a poc van derivant de cap a lo penal. O sigui, a mi me pareix tan greu en aquesta situació que per mi és un delicte penal en aquests moments que la nostra presidenta se negui a limitar els preus del lloguer. No sé si he donat algunes pautes de per on crec jo que se podria solucionar el problema de sanitatge.
Són mesures que segurament són molt de sentit comú i en el mateix temps sonen molt en fora per molta part de la ciutadania i no haurien de sonar tant. Sonen molt en fora perquè...
perquè en els diaris les opinions que van circulant de tots els dies se van creant aquests marcs no? això recorda en Cise que és el filòsof que diu és curiós com sa gent pot creure en sa teletransportació per exemple, que això d'aquí dos dies l'atendrem o el que sigui i en canvi en realitat molt més
bones, com per exemple pujats sous d'aquestes, mos fan creure que són gairebé impossibles, no? Clar, però això és implantar uns marcs de referència, no? Sí, sí. Que se fa amb molt de dobbers. Aquí hi ha molta gent molt poderosa que té molt de dobbers i els dedica a generar aquests marcs d'enteniment de l'entorn, no? I això se fa a través dels grans mitjans de comunicació
que reben molt de dolves per part de... Bueno, mira, ahir mateix estaves repassant la premsa, com fai cada dia, i hi havia mitja pàgina d'Air BNB. I a altra pàgina te trobes un anunci de ser constructor o no sé quant, que ocupa tota la pàgina, que són pàgines que un dia, un dia de diari, te costen 2, 3, 4 mil euros. Aquesta gent s'està deixant una pasta perquè nosaltres visquem en un entorn...
a la seva mesura, no a la teva. I, clar, aleshores te lleven des cap la possibilitat de limitar el preu de l'habitatge. No està limitat el preu del pa, i el de l'habitatge també, també és un dret. No estem diguent cap barbaritat, és una cosa contemplada a les lleis. I, de fet, hi ha lleis que estan aprovades a posta i que no s'estan fent servir. Això és PSOE, també. O sigui, aprovar una llei, que queda molt bé dir que s'ha aprovat una llei i després no utilitzar-la. Això també és molt típic.
O sigui que en el final estem vivint un món a l'enrevés, que la gent que té greus problemes no els pot afrontar perquè els seus governants estan mirant a una altra banda. I bé, és greu, és terrible, però és el que estem vivint.
Jesús, volíem aprofitar que t'hagin connectat per canviar ara de qüestió, però també per saber quins es posicionament de Podem davant, bé, en fi, ja vàrem conèixer la sentència del fiscal general de l'Estat i ara hem conegut ja detalls de la mateixa, com per exemple que...
Se l'acusa a ell, on al seu entorn, és a dir, tampoc no hi ha una prova molt concloent, des del meu punt de vista, d'haver filtrat el famós informe que és, no? Per tant, no ho sé, no ho sé, és preocupant, no? Que la justícia funcioni així com funciona, que per altra banda, tampoc, diguem, el manco en el meu cas no és nou d'ara, no?
No, no està clar. No és cap novetat el que vivim. El que passa és que cada pic és més explícit. Perquè cada pic tenen menys por, perquè cada pic veuen que la fan més grossa i no passa res. Això és preocupant. I és el problema de tenir una justícia que no és justa. I és tenir una justícia que en el nostre estat no va fer la transició. I la transició la va fer el Parlament, el Congrés, la va fer la ciutadania, els sindicats, els partits polítics van fer la transició.
Però aquí ni les forces de seguretat, ni l'exèrcit, ni el poder judicial i evidentment el poder econòmic tampoc han fet la transició. I això què significa? Doncs que tenim el mateix poder judicial
de la dictadura, reconvertit en una capa de pintura, allà on els jutges que estaven impartint sentències de mort amb el Tribunal d'Orden Público i totes aquestes mandangues, el dia següent van entrar al Tribunal Constitucional. Se van canviar la toga. Aleshores, clar, d'aquells polvos estos lodos, diuen, no? Clar, ara què tenim? Doncs tenim un...
un poder judicial que en sa seva cúpula funciona com un tentacle més de l'estat profund, no? I se dediquen a lo que fan amb altres sentències per ajustar sa realitat als seus desitjos o als desitjos de jefes. I aquí ha passat per davant el fiscal general, que, vamos, els tribunals...
el Tribunal Suprem l'ha condemnat... Bueno, jo no soc jurista, però al final ja he dit un parell de sentències en la meva vida. I l'ha condemnat d'una manera que, vamos, juristes de prestigi diuen que és vergonyosa, no? Que això és literalment condemnat sense proves. Bueno, suposo que això no trobarà aquí, però aquest senyor se defensarà i acabarà en el Constitucional o ves tu a sobre si arriba a Europa d'aquí anys. Mentrestant...
ja se l'ha enduït per davant. I així va passat des temps. I mentrestant tenim allà tota aquella colla de llutges que són compadres, són tots camarades, i que estan allà executant sentències completament polititzades, perquè d'això va ser cosa, per protegir el seu estatus quo. I, bueno, tenim una justícia que...
jo crec que lògicament a Europa la miren amb un recel que aquí hi ha molta gent que no ho entén però crec que n'hi ha bastanta altra gent que sí que ja l'han vist venir des de fa bastants anys i sabem de quin peu està aconsejant Jesús Corado moltíssimes gràcies per atendre el micròfon d'Ona Mediterrània moltes gràcies a vosaltres
Bon dia. Ibé, bon dia.
Bon dia i bona vida aquí a Ona Mediterrània, el 88.8 de la freqüència modulada també a onmediterrania.cat. És el moment d'escoltar uns breus consells i mos posar amb més qüestions, amb una nova entrevista encara. I a continuació, Marisa Cerdó, que avui mos du...
Sí, dos llibres molt interessants.
Revista L'Estel. Pensament, cultura i territori. Ha arribat a Mallorquia el nou método Slow Dendistry, de la mà de la doctora Joana Maria Planes Mariano, especialista en pròtesis sobreimplants.
Fer odontologia slow no et s'ha pausat. És dedicar a cada pacient el temps necessari per aconseguir uns resultats excel·lents, segurs i de qualitat. Ja ho sabeu, podeu trobar la clínica dental Planes Mariano a Berenguer de Tornamira, número 9, primer, primera. De voler el cort inglès de Jaume III i tota la informació a la web planesmarianodental.com i també al telèfon 654 04 1351.
La nostra feina és la vostra qualitat de vida i un bell somriure. Vos hi esperam.
Aigua dolça per a gent salada a la vostra oficina o a casa. 3 Globs és un projecte d'emprenedoria social de 3 Salut Mental, aigua de qualitat local i que afavoreix la inserció laboral de persones amb malaltia mental. Trobareu més informació a www.aigua3globs.org. També podeu telefonar al 971 0901 94.
Escoltes Ona Mediterrània gràcies al suport de les persones associades. Ajuda'ns tu també. Associa't. Fes créixer Ona Mediterrània.
en Sociologia per la Universitat Autònoma de Barcelona i tot i que en una primera etapa t'ha especialitzat més en l'estudi del turisme i tal, ara t'ha centrat més en el món de l'educació.
I des de fa 5 anys coordines l'informe anual que patrocina Colònia, que és un informe sobre l'estat de l'educació. Explica'm-ho què és aquest informe.
Sí, l'Anuari de l'Educació de les Illes Balears, com bé dius, està impulsat i promogut per la Fundació Guillem-Cifra de Colònia i des de la Universitat de les Illes Balears fa 22 edicions que estan elaborant una mica de panoràmica en dues vessants. Una vessant més de recollir bones pràctiques, recollir experiències des de centres educatius i gent que està treballant a l'educació fora del que és estrictament el sistema escolar i una altra vessant més de recerca, més de recollir dades, aleshores sempre amb aquesta
dos camins intentant recollir una mica l'evolució, sempre amb la mirada de promoure el debat públic, promoure el debat polític sobre l'educació a les Illes Balears, en el sentit que tant amb bona base de dades, basada en evidència, no en suposicions i especulacions, i amb base a les feines concretes que s'estan fent des de molts centres educatius de manera quotidiana, propostes molt bones,
fomentar aquest diàleg, aquesta discussió, aquesta deliberació sobre educació, que de cara a prendre decisions tenc una mica de fonament de què s'està fent i què està passant. Tu ets el director de fa cinc anys.
entenc que això vol dir que coordines l'edició i que també marques una mica perquè clar, hi ha la part d'indicadors que és anual i després cada any hi ha el focus en alguna o algunes qüestions. Efectivament, si enguany
sempre intentem impactar en el debat o en la agenda educativa. Nosaltres, quan vam fer la roda de premsa, una miqueta duem damunt la taula de que trobem que les escoles i els centres estan molt tots sols, volem que s'afomenti molt a treballar coordinadament, col·legiadament. Aleshores, en un any veníem amb una proposta concreta d'un ponent de la Universitat Autònoma de Barcelona, en Toni Vergé Planeix, que és mallorquí, però fa molts anys que està establert a Catalunya, i era una proposta concreta de
una feina que s'està fent a Barcelona, que s'està fent a Roma, que s'està fent a Manchester, que s'està fent a Lisboa, que s'està fent també a Santiago de Chile, i sempre se parla de treballar en xarxa, que els centres han de treballar més coordinadament, però és una cosa concreta, experiències concretes que s'estan fent d'altres bandes i estan funcionant,
Tenim d'una banda un funcionament més clàssic de Conselleria d'Educació per una banda, el Departament d'Educació per una banda i escoles i centres per una altra i aquí és, no, més que aquests centres estiguin competint entre ells per un determinat tipus d'alumnat, anem a posar-los a fer feina plegat per barris, persones,
per una mica combatre aquest clàssic que és aquesta desigualtat fomentada per la segregació escolar, que a vegades tens els alumnes molt concentrats en uns centres, travesses dos carrers i uns altres centres trobes una altra tipologia. Aleshores, anem a veure aquesta experiència i aquesta trajectòria de...
escoles que estan treballant de manera col·legiada, l'exemple de Barcelona, l'exemple de Manchester, l'exemple d'aquestes ciutats que no manàvem, i anem a traslladar aquest debat de les Illes Balears, els centres estan molt sols, a conselleria i cada centre fent la seva feina, i a lo millor en coses concretes de
com estàs avaluant, o quins projectes novedosos estàs fent, o com estan fent la matrícula, o com estan redactant els informes. Són coses molt semblants i Pentura poden superar la unitat centre i més enllà d'aquest treball en xarxa que se fa més puntual, establir estructures més estables on puguin fer una manera més coordinada, anem a distribuir-nos un poc els tipus d'alumnat que quedi més repartit i anem a fer com avalues tu i com estàs fent propostes novedoses tu i això fa crear espais que d'alguna manera siguin
generadors d'innovació i generadors de benestar entre els docents i generadors d'una millora en la feina que fan amb l'alumnat. Senuari d'enguany, heu posat també el focus en la formació docents a través d'un monogràfic sobre aquesta qüestió. Està molt enrere a nivell europeu?
És una bona pregunta. Nosaltres, un poc, la idea va ser de dir, anem a veure què s'està fent. Vam començar amb... Ara el govern de l'Estat per cada ministeri té uns assessors experts científics i vam consultar l'assessora experta del Ministeri d'Educació de l'Estat espanyol, que és un professor associat de Saragossa, i és interessant, no?, tota la proposta de, bueno, que també la política s'abasi amb evidències, és a dir, anem a veure què s'està fent a nivell científic per intentar aportar les cartes
Des del Ministeri d'Educació ens va posar en la taula aquesta idea de la formació docent. Això és una part on s'ha de fer molta feina perquè ha hagut una transició cap a... Anem deixant de banda això d'ensenyar currículums, continguts concrets, que també és molt important i rellevant, però anem a abordar-ho des de les competències. Perquè competències vol dir anem a entrenar habilitats, anem a entrenar capacitats, més que temari en concret. Això implica que els professors s'han de...
reubicar, rellençar, preparar coses que ja s'estaven fent però coses que són noves i precisament
És una cosa, com tu dius, a nivell europeu i a nivell internacional, no és que s'hagi inventat, han de treballar competències perquè se molts han acudit en el sud d'Europa, sinó que l'UNESCO, els informes de l'UNESCO, que treballa molt el tema educatiu, ja fa anys que està parlant de precisament aquest gir, no hem de treballar més habilitat, no hem de treballar més competències, no hem de treballar més capacitats. Aleshores, a partir d'aquest fil, que m'ho llança un poc, s'experta a copes monogràfic, Alejandra Cortés, pausa senyora de Saragossa, experta...
ara del Ministeri d'Educació de l'Estat, i desplegant una sèrie de capítols que van en aquesta línia, anem a fer aquest gir cap a competències, anem a veure des de quina manera es pot fer feina en aquest sentit, i també aspectes concrets, perquè, per exemple, els centres educatius saben que la intel·ligència artificial ja està en marxa, ja està operativa, ja ha vengut per quedar-se sol, aleshores també tenim un professor associat oberta de Catalunya, que ens va fer una proposta, dient-me'm,
com es poden preparar amb intel·ligència artificial de cara a gestionar els usos que ja estan fent els alumnes i que facin un ús més crític, un ús que sàpiguen discriminar quina és una informació més veraç i quina és una informació més falsa i que d'alguna manera entrin en processos que hi hagi algun tipus d'aprenentatge que no sigui merament copiar i aferrar. Després tenim propostes des de l'àmbit de coses concretes, hi ha alumnat d'exclusió social, hi ha alumnat de centres de menors, aleshores també hi ha una proposta, un capítol,
que està treballant com el professorat ha d'una mica incorporar, abordar aquest tipus d'alumnat, tenir sabre treballar amb aquest tipus d'alumnat. Aquest monogràfic que anem fent cada any, en aquest any era la formació docent i dins la formació docent
Aspecte transversal, anem a treballar les habilitats, les competències, anem a transitar des d'això que era més estamari, el currículum que una mica de tots hem viscut, anem cap a aquests nous escenaris, com se fa feina amb aquest nou marc, però també no descuidem altres aspectes concrets com els que te comentava d'intelligència artificial, treballar amb alumnat d'exclusió social, etc.
I dins d'això, estirant un poc aquest fil, crec, recerca i innovació pedagògica, estudiar-ho a àmbits com puguin ser. Per un costat, supos que ser millora del currículum, però després, per l'altre,
aspectes com la convivència, la coeducació, la gestió de l'abandonament escolar, l'ús del català, la gestió de la interculturalitat, és a dir, elements crucials ara mateix dins els centres d'ensenyament. Efectivament, tenim d'una banda
com a fet distintiu, bé, clar, i els Balears, mos trobam. Tenim llengua pròpia, tenim un model econòmic que implica molta immigració i no tenim, quan mires amb una mirada comparativa l'estat espanyol, doncs tens Catalunya, tens Euskadi, tens Galícia, tens el País Valencià, tens Navarra, però que tinguin, u, el percentatge d'immigració i el model econòmic tan monocultiu, som bastant diferencials, no ho veuen dolent. Aleshores, clar,
Catalunya té un alt element d'alumnat i migrat, però té totes les propostes educatives i una musculatura a nivell de teixit que no és el mateix. Navarra és una comunitat d'unes dimensions una mica més petites que nosaltres, però com a mi és una economia fortament industrial. Aleshores, quan vas comparant aquestes realitats, tu trobes que nosaltres Galícia és una altra realitat i el cas de Balears, et combines aquests elements. Tenim
la llengua catalana, tenim un model demogràfic molt concret, derivat d'un model econòmic molt concret i no tenim elements similars en quant a necessitat i urgència de la feina que hem de fer. Aleshores, què ens trobem dins l'enuari? El que comentaves tu, tenim una sèrie de capítols de tot el tema d'educar la diversitat i d'acoïda dels processos d'instal·lació de l'alumnat emigrat que incorpori
la llengua catalana incorpori allò que és un poc la realitat de les Illes i pugui abordar l'educació amb unes garanties. Per tant, tenim una sèrie de capítols davant molt d'educació i la diversitat. Tenim sempre cada any un capítol específic de llengua catalana, que sempre està col·laborant amb el grup de recerca en sociolingüística de les Illes Balears, de l'UIP, de la Quintana Maria del Mar van Rey, que sempre molts estan aportant algun capítol molt interessant precisament en quant a anàlisi i diagnòstic de situació sociolingüística. Després tenim
capítols específics, en aquest cas són capítols de Menorca, que estan treballant molt en l'educació i en la diversitat, però després, dit això, també en el que dius tu, Toméu, de l'innovació pedagògica, tenim capítols més que treballen coses com co-docència, és a dir, per què s'ha de fer cada professor una classe amb un horari compartimentat? Anem a fer co-docència, doncs un professor
de matemàtiques amb un professor català potser tenen elements en comú que poden treballar plegats i això ho fa més interessant i més atractiu pels alumnes i ara he dit matemàtiques i català com podria haver dit biologia i amb una de ciències socials però que això ho fa més atractiu l'abordatge de l'assignatura d'estamari, d'escontingut
I també a nivell de disposició, nosaltres tenim capítols de coses tan concretes com l'estètica, dius l'estètica, l'aula no, i doncs sí que hi ha gent que està fent feina amb estètica i sí que se demostra que tenir un espai més agradós, un espai on faciliti una mica l'aprenentatge és rellevant. També tenim un altre capítol que parla de superaules, superaules que són espais que en la mateixa aula...
pots combinar distintes coses a fer perquè vas moguant-te per l'aula i tens diferents recursos. Aleshores, en aquella mateixa aula, si l'onat se sent còmode, si l'onat se sent que té possibilitats per aprendre de maneres distintes, en el mateix espai, un espai ben plantejat. Per tant, tens coeducència, tens treballar l'estètica, tens treballar superaules. I després, què més tenim? Hem parlat de la coeducació, de la coeducació des del gènere, de la coeducació des de la desigualtat de classe,
una mica de capítols aquests, que són diferents. Aleshores, és un poc anar treballant...
Des de distintes experiències de bones pràctiques. Ara t'anava a demanar, recolliu bones experiències de bones pràctiques. Això és un pot ser idea, no? Sempre estem en aquests dos nivells de gent que està fent recerca i gent que està fent bones pràctiques. És a dir, allò que està funcionant anem a fomentar, a ajudar en la seva divulgació, en la seva difusió, perquè si s'està funcionant bé a Menorca, a Eivissa o a Mallorca una experiència d'educació en la diversitat,
anem a posar-la damunt la taula perquè a pintura n'hi ha d'altres que poden veure d'aquesta iniciativa i compartir-la i dur-la més enllà. Aleshores crec que és important aquesta idea de descompartir bones pràctiques i també en aquest apartat que em comentaves de recerca i innovació, és cert que també tenim
Tenim capítols específics dels trastorns de l'aspectre autista, tenim capítols específics de tots els temes de l'activitat física, com pot aportar i la rellevància que té tota l'educació en l'àmbit de la mobilitat, psicomotricitat, etc. Com que cada any, com que tantes propostes des de les quatre illes que fan feina amb aspectes molt diversos, procuram anar recollint cada any
un trenten o trenta i pocs capítols i sempre amb una queden en bateria i has de col·locar-los per l'any que ve, però bé, déu-n'hi-do la quantitat de coses que s'estan fent, la densitat de coses. Després, si vols, farem un poc de repàs en els indicadors, però abans te volia demanar, ja que parlàvem de tot això, quin impacte notau que té aquest anuari, és a dir, aquestes propostes
acaben esdevenint pràctiques, acaben implementant-se? Sí, és una bona pregunta. No tenim un seguiment així en dades o quantitatiu, però sí que és cert que no tant. Un, quan fas propostes de centres educatius en barris d'alta dificultat social, barris pobres, això...
altres anys te toca la porta a altres capítols d'altra gent que diu no, és que jo també tenc una proposta, sí que vos que ha tingut una mica d'incidència o rellevància o impacta perquè has aconseguit parlar d'algun barriada i algun altre te'n parla. O a Menorca i Eivissa, Formentera, hem fet molta feina d'intentar tenir més capítols. Ha hagut anys que ens va costar més perquè vulguis o no, entre elles tenim desconeixents o no tenim els contactes amb les persones que puguem arribar, i sí que per exemple en Guany a Menorca
tenim una punta de nou capítols, perquè una vegada hem començat a fer feina més internament des de la illa, i Menorca és precisament un cas on l'educació posa un debat molt avançat, hi ha iniciatives molt interessants, i enguany hem aportat capítols que serveixen per Menorca i serveixen per les altres illes. En tot el tema de programes d'acoïda per a l'unat i migrat, coses que s'estan fent des de Menorca que estan publicant enguany, que estan impulsades des dels fons Menorca i de Cooperació,
jo crec que l'any que ve tindran ressò les altres illes i cercarem iniciatives semblants. De fet, un poc en la línia com comentaves de recerca i innovació, nosaltres intentem tenir presència en les quatre illes però també intentem que del tema, no és que diguis, no tractes el tema menor que xerra de codescència o xerra de superaula, no, mos interessa xerrar de superaula o de codescència o d'altres maneres de posar-se a la aula o de manera de fer feina classe independentment de s'illa, o sigui que hi ha temes que són independentment de silla i hi ha temes que són
que vols que hi hagi representació territorial de les quatre illes. Digue'm quins són els principals indicadors que estudieu i que indiquen. Hi ha major escolarització, ha baixat setats de repetició, per on va ara mateix?
És molt interessant fer aquest seguiment anual perquè hi ha un parell de coses. Contràriament a l'esperat, el que són les ràtios de professorat-alumne-balears en el comparativ estatal té una bona posició, és a dir, que el percentatge d'alumnat que toca per professor és inferior a les mitjanes estatals, amb això...
tenim un bon estat de salut. Històricament, tot i que no entrem en altres zones de detall, Balears ha tingut abandonament educatiu elevat, en el sentit d'alumnat que no acabava ni els estudis obligatoris ni els postobligatoris, és a dir, més enllà de tu tens una escolarització obligatoria, hi ha gent que fracassa en acabar en el 16, però és que el que li interessava a la Unió Europea és, molt bé, és obligatòria, és obligatòria, com diu la paraula, però...
En la societat del coneixement que tenim actualment, necessitem que l'alumnat, a més de l'ESO, tingui qualque cosa més. Aleshores, se mesurava això. S'ha millorat el percentatge. És cert que, com parlàvem abans, en Esclar de Balears no poden perdre de vista l'alumnat immigrat, l'alumnat no n'hi ha vingut, els percentatges que amaneixem, que són els més alts en ser comparativa per comunitats autònomes, són els percentatges més alts, superiors a Catalunya, que Catalunya és una comunitat que en té molt i que ha fet molta feina.
S'ha de tenir en compte això. Et cerces un alumnat immigrat que té una procedència nord-sud, que també tens britànics i alemanys, també tens Romania i Bulgària, i després tens un sud-nord, que és nord d'Àfrica, principalment Marroc, Àfrica subsahariana i molta presència d'Amèrica Llatina. Això ho tenim constatat, ho tenim recollit en el capítol de dades. Sí que vull parlar també del que has comentat el meu i que em vi de plànol. Està matant la repetició. Ha hagut un canvi d'estratègia, que s'ha vist educativament que la repetició
Tenia un component més punitiu, en el sentit que realment en aquest lloc el coma 3 de l'entorn, el 3 de la seva cohort o el seu grup d'amics, grup d'iguals, i que eren més els emperons que no els pros de tornar a veure. Aleshores s'està optant per una indicació de conselleria de repetir poc.
Sí que veiem aquesta diferència de gènere clàssica en l'educació, que ara es debata, es fracàs i quan parles de desigualtat de gènere en educació, estàs parlant d'una desigualtat de gènere masculina, és a dir, qui s'està quedant ja en el nivell, sobretot a secundària i a postobligatori, són els homes, les dones estan...
de les quatre illes, bé, nosaltres fem a Vic i Formentera plegades com a unitat d'anàlisi, però a Mallorca, a Menorca i a Vic i Formentera, els atlots estan titulant i promocionant menys que les atlotes i aleshores, com a línia de futur, sí que hi ha una feina de què està passant, que els nens s'estan quedant en es marge, no? S'estan quedant com a feina.
En el sindicat anterior, clar, me quedava una qüestió que era la incorporació, és a dir, el repte principal de les escoles és la incorporació tardana dels al·lots, és a dir, no tant que n'hi hagi molts que venen de fora com que t'arriben a mitjan curs, tal, i això és molt mal de gestionar. Sí, sí.
Sí, sí, efectivament, és un alumnat que té, perquè clar, té molta mobilitat, mobilitat en primer lloc pels problemes d'habitatge, hi ha problemes d'habitatge molt grans que fa que aquestes famílies viuen allà on poden. Aleshores, tu tens una aula a lots que estan compartint casa, no són germans, sinó que cadascú té una habitació i tu estàs a l'aula i dius, ah, aquest lot d'aquí, tu vius amb aquest lot d'aquí. Ah, d'acord, és a dir, hi ha molta mobilitat que se tradueix en
en casuístiques com la seva quotidianitat d'habitatge i casuístiques de molta rotació, que estan entrant a un centre, els pares viuen allà on poden, entren a un altre centre, entres a mig curt, no tens un bon vincle perquè estàs canviant, llavors dificultat de tenir un bon vincle de grup d'iguals,
feina específica per poder tenir aquest alumnat que pugui mantenir el ritme educatiu, o sigui, hi ha totes unes casuístiques que són molt importants a abordar i per això sí que hi ha una aspiració que el PIB de Balears un 5% sigui dedicat a inversió en educació precisament perquè la realitat
és molt potent i necessita recursos. Si a partir de tots els indicadors te deman si anem a millor o a pitjor, supos que no me faràs una contestació. Resposta curta és difícil, però bé, em sembla important.
La densitat que tenim de projectes d'innovació i de feina que s'està fent en els centres, això no lleva a que la realitat és molt complexa, no només per la composició de l'alumnat que tenim, sinó per l'aprenentatge mateix. Ara la intel·ligència artificial està ponent en els centres de debat un repte molt gran. Sabem que té totes les potencialitats i també té tots els riscos.
que cognitivament tu, quan ja tens unes bases, abordis la intel·ligència artificial com un recurs que t'ajuda molt, és una cosa, però que tu directament tots els càlculs els facis sense calculadores, sense conèixer els processos, això és molt delicat. Les aves per primera vegada, a infantil, primària i els primers anys de secundària, doncs estan trobant amb una generació que...
si no anar amb alerta se pensarà que tot surt pitjant un botó a la calculadora, aleshores necessita primer fer aquesta part de llegir molt, processar informació, entendre processos científics des de com se fan per després jo faré la real quadrada però primer me van ensenyar a fer la real quadrada. Això és un repte molt important perquè cognitivament es poden trobar que les generacions
tot i tots els recursos que estan de cara, per primera vegada ens comencem a trobar que el nivell cognitiu estigui baixant i llavors el tema socioemocional, mai abans com ara hi havia hagut tantes dificultats a nivell socioemocional, estem en generacions que han d'estar molt atents a tots aquests aspectes que estan apareguent amb molta més força que a èpoques anteriors.
Joan Amé, un autèntic plaer, però per acabar, quines propostes sí o sí han d'implementar quant abans? Ja n'has dit algunes, i evidentment s'aposta per un pressupost major, està claríssim. Què més? Quines són? Educació 360. Educació 360 vol dir que això a Catalunya està en una bona feina. Ah, sí, això justament...
i potser, encara no ho sé, però potser l'any que ve intentem pegar un poc per aquí, i potser d'un ponent d'aquesta línia, Educació 360 és... Tenim uns alumnes que se'ls està fent molt bona feina en l'horari escolar, però la resta del dia potser perquè les famílies no poden més estar menjant patatilles i mirant una pantalla. Aleshores, Educació 360 és... O ser educats per un entrenador que no té recursos educatius mínims. Efectivament. Aleshores és...
a part de l'escolar, hi ha tota la part d'educació social, tota la part que no és estrictament escola, que necessitem uns bons recursos a nivell que aquesta gent, perquè clar, hi ha unes classes mitjanes que podran en les hores baixes dur-los a idiomes, dur-los a un esplai, i estarem fent molt més aprenentatges, i que estarem parlant d'aprenentatge per competències o habilitats aleshores,
aquesta gent, amb aquestes competències, no té 360, només té 180, té una part i s'està perdent l'altra, i és molt important, perquè s'estan quedant endarrere. Idò, el que t'ha de dir, un plaer escoltar-te, el que passa és que hem de passar la segona part. Moltíssimes gràcies. A vosaltres, moltes gràcies. Anem al segon bloc, a l'actualitat. La cançó del fil de dret, que a través d'un ull de bou, veu que volen uns falsiots,
I no és que hi entengui molt el soldanet, però que volin els falsiots, t'haurà voler dir que la Terra és a prop. I tant a prop deu ser que baixa el capità, intenta no semblar nerviós mentre acaba la instrucció.
Concentreu-vos, soldadets, sigueu prudents i arrapeu-vos a la vida amb les umbes i amb les dents. Ja cobert els homes resen. Ja cobert els homes resen.
I fa una ment poc convençut, el soldadet, i acarici el seu fusell, intentant no pensar en res. Des de proves van fent grossos els turons, soldadet, valor, valor, que depèn de gent com tu, la sort del món.
Però si una bala en amiga creu el vent i em travessa el cervell, es planteja un soldadet. Les onades m'arrossegaran i mil peixos de colors gritaran per devorar la meva cara. I és quan pensa jo m'amago...
de literatura comparada, per això mos hem connectat ja en Marisa Cerdó, Marisa Cerdó, molt bon dia. Bon dia, bon dia a to meu. La cançó del Sol d'edat has triat per encetar la cessació d'avui. Sí, sí, mirau, jo recordo perfectament en Guiangis Berg, el soltó d'aquesta cançó. Sí, des Grup Manel, que no ho han dit, sí, sí.
Me'n record que va explicar-se gens, és a dir, de com se li va ocórrer d'escriure aquesta lletra. I és que va anar a veure sa pel·lícula, com que a vegades també parlant de pel·lícules, Salvat el sondador Ryan. Ah, sí, sí, sí. Que parlava del desembark de Normandia, de la Segona Guerra Civil, etcètera, etcètera. I s'ho veu que li va impactar tant que quan va arribar se va decidir escriure aquesta cançó. Mhm.
Sí, l'escoltar amb la cançó realment poses pel de punta perquè te posa dins la pell d'un soldat que se veu obligat a anar al front i lluitar fins a la darrera. Quins són els pensaments que te venen en el cap quan saps que ballaràs allà serena i t'atacaran de front ses forces enemigues, tot això. I això m'ha recordat també, o m'ha recordat,
un poc per contextualitzar en el nostre entorn, ara mateix d'actualitat, que vaig sentir l'altre dia per la televisió que la Unió Europea s'està rearmada. És a dir, ara hi ha països, en principi, avançats democràticament, com França, que estan fent servei... obliguen a fer servei militar. Militar, no? I els que sempre s'havien mostrat, diguem, més...
Neutrals, no ho sé, ara. Hi ha com una intenció de rearmar-se. Clar, jo tot això m'esquerrufa i vaig pensar en les novel·les que havia llegit sobre la guerra i sobre les conseqüències desfet bèl·lic, damunt la població civil. I vaig pensar, bé, la situació dels homes és molt de lenta quan un el criden a formar part d'una batalla...
ha de ser terrible, no?, tot allò que te passa pel cap, però també la situació d'una dona en temps de guerra ha de ser molt difícil. I per això me'n vaig recordar de la plaça del diamant, evidentment, no?, la novel·la d'ana Mercè Rodoreda de l'any 1962 i vaig pensar en la Colomata, no?, aquest protagonista de l'obra, sobre la qual també hi ha una pel·lícula, no?, que...
ja té uns anys, Nassil Diamunt com a protagonista, i també vaig pensar que no fa falta anar-se'n tan enrere, hi ha publicacions més modernes que també parlen de la situació d'una dona en circumstàncies de guerra, que és precisament, és còmic, Les assassines de la soledat, d'en Ripujades i en Tomeu Riera, de l'editorial d'Olmen.
Aquest és un llibre de l'any 2024, perquè veiem que parlar de la Guerra Civil encara és un fet d'actualitat, tristament, però que convé recordar-ho per veure si poden fer alguna cosa abans que les coses s'etorcin cap a mal. Per tant, aquesta vegada la comparació és entrar a un còmic
i una novel·la de ficció. Un còmic fet a Mallorca, perquè l'editorial d'Almen és una editorial mallorquina, i El passa del Diamant és una novel·la de ficció, en principi, de Massa Rodorera. Idò. Tenim, per tant, aquesta comparació, avui, entre dues obres molt diferents, no?
Molt diferents, primer perquè el còmic t'ofereix informacions de dos tipus. Informació il·lustrada, les imatges d'en Tameu Riera són espectaculars. Només començar el còmic, hi ha dues imatges molt clares, molt diàfanes, d'allò que intenta ser la palma del 39, del 39, del 40...
del 42, és a dir, aquesta època de tot d'una sa portguerra, i també una imatge del barri de la Soledat, que era un barri industrial, i el mòbil, és a dir, el còmic s'inicia així, amb aquesta imatge impactant que tothom reconeix com un lloc acostat a nosaltres. I després el text d'en Enric, Pujades, és un text
Jo crec que molt ben triat, molt ben pensat. Tal vegada no hi ha el llenguatge figurat que hi ha a la novel·la de La Tassa de Diamant, però sí que és un text ple de connotacions...
Coses que no se diuen, no sé com ho explicar. És una manera de dir les coses sense dir-ho tot. Ahà, ahà. Que te fa pensar. Sí, sí, sí. Que te porta més la lectura. Bé, quines semblances tenen els dos textos? Evidentment és el tema, no? Són les dificultats per sobreviure en temps de guerra i concretament en temps de franquisme, de suport guerra a franquisme, no?
i per part de dones. En el cas de les assassines, són sis dones que intenten sobreviure en circumstàncies difícils i en el cas de Passa del Diamant, és Nacolomata, que ha de sobreviure en dos nins. Pensa que Nacolomata se queda sense feina quan saben que l'home, en Quimat, està lluitant amb els republicans. La treuen de sa feina...
Clar, i com sobrevius en una Barcelona empobrida amb dos fills en el teu càrrec, no? Si no entres en tot vés a casa teva. I l'Enric Pujadas fa una reflexió que jo la trob molt interessant respecte en això, perquè les assassines també vivien en circumstàncies molt semblants, no? De la soledat, però n'hi diria que eren de poble, també. Però recorren...
a una solució que, evidentment, moralment és reprobable, que és enverinar en aquelles persones que no permeten que se pugui tenir una... que elles puguin sobreviure. És a dir, Enric diu, home, algunes d'aquestes dones eren víctimes de maltratament.
No eren independents econòmicament. I tampoc no comptaven amb suport de ningú, ni social, ni institucional. Per tant, algunes no tenen més raó mai que optar per aquesta opció o exercir la prostitució, que també era una manera de sortir endavant. I l'Enric, clar, per això diu...
Les dones, durant la polguerra, eren els personatges secundaris de la vida d'un home. Si aquell home se tornava contra elles per la causa que fos, havien de fer el que podien per sobreviure. I a veure que n'hi ha en el còmic que pateixen maltractament físic,
En el cas d'una colòmetre, no és un maltratament físic, el que pateix per part d'enquimet, és més aviat un maltratament psicològic. I jo crec que una Mercè Rodeurada, en aquest cas, va ser una de les primeres dones, pensant que la novel·la és del 62, que comença a parlar d'aquest tema, dels maltrataments psicològics, un poc en què consisteix i quan s'exerceix sobre la dona, sense que quasi ella de tot d'una en sigui conscient d'això.
Ara se'n parla molt, però l'any 60 ella ja ho va començar a parlar-ne. Aquesta és el fet, és a dir, aquesta situació de decisió que crea damunt sa dona i que s'agreuja en circumstàncies de guerra.
Bé, tu me diràs, com els van assassinar en aquestes dones? No, tu ho saps. Ho sé, ho sé. Ho saps. Sí, sí. Però compta... Bé, compta el que se pugui comptar. Sí, en verí. En el cas d'en Arradorada pensa que ella va pensar de suicidar-se. Sí, sí, sí. No només d'ella, sinó també dels fills. El que passa és que no passa mateixa...
en el mateix sistema, és a dir, no va recórrer al verí, sinó en el xar fumant, que és molt més barat, jo crec que... I aquesta escena és terrible. Aquesta escena, en què ella comença a plantejar-se a veure de quina manera pot acabar amb la seva vida, record que fins i tot aquest va ser un text que va aparèixer en un examen de selectivitat, precisament.
perquè un temps la plaça de Diamant era una lectura obligatòria de segon de batxillerat i la diu així quan alguna vegada havia sentit aquesta persona de suro no sabia què volíem dir per mi el suro era un tap però l'últim quan ja se troba amb aquesta situació tan difícil vaig entendre què volia dir quan deien aquesta persona de suro perquè de suro ho era jo
No perquè fos de suro, sinó perquè em vaig haver de fer de suro i el cor de neu. Em vaig haver de fer de suro per poder tirar endavant. Perquè si en comptes de ser de suro amb el cor de neu hagués estat com abans, de carn, que quan et passigues et fas mal, no he pogut passar per un pont tan alt i tan estret i tan llarg. És a dir, una situació molt difícil, vaja, en el final...
Ja ho sabeu, la peça del diamant no se suïcida, gràcia de Déu. La paraula no hauria tingut una segona part, sinó que troba un home que se piada d'ella, que es compadeix d'ella. És una situació difícil i jo afegiria i que ben escrita i que ben descrita, no? Clar, clar, clar. És una meravella realment. Sí, sí. I...
Volia parlar d'això precisament de l'estil, tu ja ho has dit. Jo crec que aquesta metàfora de em vaig llevar a fer de sura, definem molt bé la situació. I he de dir també que en el cas d'anar a Roderida, el maltratament va ser abans de la mort d'ell, evidentment, un maltratament psicològic.
que el va dur, precisament, a la pèrdua de la seva identitat. Perquè, no sé si te'n recordes, que ja a ses primeres pàgines, en Químet li canvia el nom a la Coloma, no? Sí, sí, sí. Ella s'ha dit el nom d'Itàlia. I aquesta manipulació, no?, és precisament allò que exerceix el maltratador damunt sa víctima, no? Sí, sí, sí. L'anulació de sa pròpia identitat. Però anem a parlar dels còmics que...
M'agrada més perquè totes aquestes reflexions que t'he dit que fa d'Enric sobre que sa dona eren els personatges secundaris de sa vida d'un home, has de fer un outlot... Bé, jo he dit jove, perquè és més jove que jo, perquè jo no sé si és prou. Més jove, vaja, que reconeix que sa guerra va ser una cosa terrible, tant per homes que van en el front com per dones. I quan jo li vaig demanar
què és allò que pretenies demostrar en aquest còmic. I d'ell me va contestar una cosa que lliga bastant en s'actualitat. Diu, allò que jo me proposava de denunciar era denunciar aquells que encara ens volen fer vendre que aquella espanya de la misèria i el silenci
era millor que la d'ara. Per totes aquestes persones...
on ni volades amb el franquisme i arriben a dir tots aquests erberats que diuen. Sí, sí, sí. Pareix que està com a ressorgint, no? I, en fi, basta això, basta llegir, basta llegir història, basta llegir novel·les, testimonis, per veure que el que hi va fa cent anys s'assembla molt al que està començant a variar ara i que ho han de mirar, d'evitar com sigui.
Jo vos recomano la lectura d'aquesta obra perquè, a part que aquestes imatges són fantàstiques, també explica situacions molt concretes que segur que devien passar, no? Per exemple, els homes que sobreviuen a la guerra, quan han de sobreviure des del bàndol vençut, també com ho van fer, no?
No ve ho vull explicar, però allà també s'explica. Aquestes persones que van patir empresonament, que van sobreviure, gràcies a Déu, però que van patir també presó. Com va anar tot en aquell moment. I com ho il·lustra també el dibuixant, que per aquestes circumstàncies, diguem, adverses,
opta per uns altres colors saps? quan fan flashbacks opten per el color blanc i negre per el sipi està tot molt ben pensat és un test molt ben pensat és novetat això no? aquest les assassines de la soledat o no?
Ara som al 25 i aquesta còmic és del 24. Ah, del 24, ja. Té un any. En qualsevol cas és un bon regal per aquestes festes, també. I la versió en català m'ha pensat que s'ha agotat, però. És que ha estat un èxit editorial, d'almenys. Se l'ha de fer felicitar en aquest aspecte. I també aquí l'animam a que continuï publicant en català
Aquestes històries que són, al cap i a la fi, històries que, clar, tu diràs, unes assassines no poden ser un referent del nostre pensament, però la situació que s'amaga darrere, jo crec que sí. Referents són, per exemple, ara...
o llic amb allò que va dir en Mateu Morro, els honorats són un referent per a nosaltres de moralitat. Sí, sí, sí. De Neurope y Cornell, de ses infermeres... Tot això són històries que ens simbolizan com a poble, que ens donen identitat de coherència ideològica. I, clar, ses assassines no...
No és així, però sí que el context explica un poc, el context de desesperació en què van aparèixer explica un poc la situació d'aquell moment, una situació que haurien de tornar a evitar que se tornés a produir.
Sí, sí. Les assassines de la soledat, és a dir, l'histori és molt més interessant, va molt més enllà, que és morbo d'uns assassinats que és evident que surten al llibre perquè el titel mateix ja mos avança, diguem. N'Enric ho diu molt clar, diu, jo el que volia era
analitzar les circumstàncies que empenyen aquestes dones a optar per això i descriu sempre uns personatges molt humanitzats, amb contradiccions, amb vacil·lacions. És a dir, la dona que proporciona aquests veuratges té dubtes i hi ha un moment d'anar que se nega a continuar fent això. Ja, ja.
Per exemple.
Idò, mira, més a favor d'aquesta idea de reflexió. Les assassines de la soledat, guió d'en Enric Pujadas, dibuixos d'en Tomeu Riera, còmic en tapa dura, 136 pàgines, una recomanació. I, evidentment, La plaça del diamant, un clàssic, no?
Sí, sí, així és. Idò, recomanem tots dos, no? Sí, sí, evidentment. Us anim perquè realment us farà pensar com a mínim i això sempre és important.
Idò, extraordinari. Marisa, com sempre, hem après molt, moltíssimes gràcies, tancant amb aquesta cançó del soldat i un poc amb la reflexió que mos feies en el principi, aquesta preocupant escalada armamentística i de discurs, de pressupost, en fi, no? Però és que mos estiguin preparant per una guerra, no? Una cosa, to meu, abans d'acabar,
Volia fer com un anunci d'allò que serà dimecres que ve, la meva intervenció literària. Fantàstic. Sí, perquè vaig pensar que, clar, s'acosten les festes de Nadal, dia 24 la Cidilla, i els finals apocalíptics, i d'això volia parlar el pròxim dia, com que...
dia 24, que no hi haurà programa però aquí dia 17 m'agradaria parlar de finals apocalíptics dins la literatura catalana mos fas entrar mos fas d'entretes ara mateix mos fas ganes ja que sigui dimecres que ve i do i evidentment d'estat de la civila que entrarà dins aquest joc comparatiu com s'imaginen el mallorquí en la fi del món interessantíssim
Marisa Cerdó, moltíssimes gràcies. Molt bé, gràcies a tu. Adéu, bon dia. Seu de sorra i descansa.
I mentre arriba el coi de metge, el sol de dret es tranquilitza repetint. Què farà? On anirà si sobreviu? Aniré amb la mare ben vestit i abans que res li hauré de dir.
que em perdoni per tractar-la sempre així. Aniré a la Margarida a fer-li un fill per només veure l'indul·lit, que l'estimo més del que m'estimo a mi.
Escoltes, bon dia i bona vida, el programa matinal d'Ona Mediterrània.
Bon dia i bona vida a Ona Mediterrània, sempre fidels al nostre poble.
I el bon dia i bona vida dona mediterrània són a les 10 i 31 minuts d'aquest 10 de desembre de 2025, un dia que, com darrerament, ve atapeït de moltíssimes notícies en s'àmbit internacional i per això mos hem connectat amb el nostre diplomàtic de referència, en Joan Manel Dópez Nadal, aquí ja saludem. Joan Manel, molt bon dia. Hola, bon dia a tot meu, com anem?
Molt bé, molt bé. Ahir vespre va acabar bé, no, la cosa? Ahir vespre va acabar molt bé. Van patir un poc, però finalment la cosa va anar bé. Però Nancy va veure ja una miqueta més de regularitat. Sí, sí, sí, sí. I avui Nancy en Pec Guardiola també...
Avui en Pep Guardiola me'l donarà una manata. Em servirà. Per començar, Tomeu, si m'ho permeteixes, hauria de recordar que avui, el dia 10 de desembre, el dia 10 de desembre, és el dia internacional dels drets humans. Perquè justament el 10 de desembre de 1948 es va aprovar la declaració universal de drets humans a les Nacions Unides.
I, francament, veure tot això com estem avui fa pena i fa por, no? I tant. Respecte dels drets humans, per tot. Començant fins i tot per aquí, que a nostra, i anant mirant arreu del món...
el panorama és francament decebedor, no? Efectivament. I justament per això és més necessari que mai reivindicar aquesta jornada, no? I insistint que la lluita pels drets humans cadascú de la seva manera i de la seva forma és una cosa que...
que han de tenir sempre molt present. De fet, avui Amnistia Internacional convoca diversos actes, entre els quals a les 18 hores, a plaça d'Espanya de Palma, una concentració. Sí, sí, sí, sí, sí, ho sé, i espero prendre part amb...
Els companys d'amnistia amb aquesta iniciativa, que sempre és convenient i que en guany, tal com tenim el panorama pel món, fins i tot no és necessari.
Jo, Manuel, has estat per París, per França Sí, una setmana Has pogut has pogut copsar aquí i anat s'ambient perquè realment està molt remegut s'està francesa Sí, sí que ho està i sobretot
El que jo amb les persones amb les quals he parlat durant aquests dies, el que he notat és un ambient que sobretot d'incertesa, de no saber cap a on diran les coses i de preocupació per això. Hi ha una inestabilitat política clara. Quan en Macron va convocar les darreres eleccions legislatives
Tothom, i ell mateix, i la seva gent, estima que va ser un error, perquè el resultat no va ser justament el que esperava. Mostravem entre els blocs diferents, els blocs centrals, per dir-me, d'en Macron, un bloc a l'esquerra i un bloc més a la dreta, i tots aquests blocs tenen els seus problemes. A l'esquerra, per exemple, hi ha quatre grups.
I aquests quatre grups no se n'aveguen entre ells. Sobretot hi ha un grup més radical d'esquerra, la França ensumís, d'en Melesson. Després tenim, a l'altre costat, més moderat, més cap als centres, el Partit Socialista.
I, entre uns i altres, els verds d'un costat i el Partit Comunista de l'altre. I, justament, fa un parell de dies van a ser els verds i els socialistes els que van salvar el govern amb el projecte de pressupost. Perquè, si no, hi hagués un altre, i hi ha molts caigudes de governs i canvis de primer ministre,
Però aquesta sensació d'inestabilitat i d'incertesa, i que s'aprellongarà sensegur, si no passen coses més contundents, fins a l'any 27, quan estan esprevistes les eleccions presidencials, acabarà el segon mandat d'en Macron, i en aquest moment, malauradament, sembla que no som del just, el candidat que té més, sembla com a favorit, és el candidat de l'extrema dreta.
Com la Maril Nepe no es pot presentar per problemes legals, va ser inhabilitada pels tribunals, ho farà el seu número dos, que és un jove ultradratà anomenat Jordan Bardella, que és diputat en el Parlament Europeu i que segons les enquestes podria ser el candidat favorit.
Dins el grup macronista tampoc no hi ha diferents alternatives possibles. Dins el grup de la dreta hi ha gent de la dreta que se vol liar amb l'extrema dreta i gent que no ho vol. És a dir, també la dreta és dividida. I a l'esquerra el panorama també és patètic, perquè tot que hi ha un front popular...
aquest front popular és més de paraula que de fet els partits de l'esquerra estan malauradament molt dividits i no sembla que hagi un projecte unitari fort que pugui ser una alternativa que seria molt necessari l'any que ve i sobretot de cada el 27. Aleshores mos espera un any 26 a França ple d'incerteses. També he constatat durant aquesta setmana molt de moviment de protestes socials,
vagues en els transports, en els serveis sanitaris, moltes empreses de ciutat, protestes de diferent naturalesa, però es diu una sensació d'inestabilitat política acompanyada per incomoditat social. L'economia tampoc no va bé, tenen un deute molt elevat, i això naturalment fa que França, que és un país capdalt dins d'Europa,
amb Alemanya són els dos grans motors i també Alemanya està passant la seva, no? Aleshores, això no és bo per començar per França, però tampoc ho és i després ho continuarem per altres motius, per una Europa feble, dividida, menyspreada, maltractada i que no sap qui és ni cap on hi va, no? Però el símptoma francès
es preocupen, francament i és important perquè són els nostres veïnats és un país important a Europa i el que pugui passar a França tindrà tindrà conseqüències i tant
Trump maltracta i menysprea Europa. Poden detenir-nos una miqueta més amb Europa, amb les seves relacions amb en Trump i després amb el seu propi afabliment.
Exactament, és a dir, Europa està afablida a l'interior i a l'exterior. Exacte. A l'interior, amb aquesta situació d'inestabilitat i de precarietat, de desprestigi, del govern i dels sistemes democràtics, la qual fa, amb l'utilització de les xarxes socials per a aquests moviments, i sobretot entre les generacions més joves,
que estigui pujant d'una manera alarmant el populisme d'extrema dreta, un neofascisme tecnològic molt preocupant a l'interior. És a dir, tenim el perill de dins, d'un costat, amb aquesta feblesa de les nostres democràcies que no acaben d'encertar
i que no s'han de posar els camins,
que ha de donar alternatives constructives que tenen també un discurs una mica desfasat i que no se compassen en els temps. Una dreta democràtica cada vegada més temptada i més arrossegada cap en els camins de l'extrema dreta, el qual naturalment és un element preocupant per una estabilitat de les democràcies, no?,
una situació social derivada d'aquesta incertesa política també inestable,
I tot això dins l'interior. Té una correlació de forces, ara mateix en el Parlament Europeu, les temptacions de la dreta de fer acords amb l'extrema dreta, de l'on que sentia l'aliança tradicional democràtica, de demòcrata cristiana, socialista, liberal i verds. Aquest bloc central, per exemple, sembla que està molt fracturat.
No hi ha una comissió europea desprestigiada, una presidenta von der Leyen feble. Les comissaries tampoc no són capaces.
I, d'afecte, és que en té, sense dubte. És el govern més progressista d'Europa, és el govern espanyol. D'això és ben clar, no? No tenim massa aliats que, diguem, dins d'altres faïsos i socis europeus. Però és que això, com tu mateix ja apuntaves, damunt d'aquesta fragilitat i feblesa interna, mos trobem també fragilitzats de cara a l'exterior. Sí.
No només tenim... Aquí és l'única cosa que Europa té una certa consistència, que és advertir el perill rus. Si per on dir una cosa que Europa fa bé per necessitat,
que ha estat molt feble, molt debilitada militarment i també a sort d'intern, perquè han tingut escàndols de corrupció, però tot això afavoreix una Rússia imperialista, agressiva, dictatorial, no oblidem que en Putin és un dictador i un desforçat,
i que, a més, té relacions privilegiades amb els seus veïnats xines i les altres també amb en Trump. Ara ens trobem amb tres emperadors imperials, Rússia, Estats Units, i una mica més a fora, però no menys consistent, a la Xina. I, clar, dins d'aquest panorama, Europa és feble,
de vegades no és massa conscient de la realitat, ho és bastant pel que respecta a Rússia, perquè a la força obliguen, ho tenim aquí d'hora, i sabem que una caiguda d'Ucraïna seria una amenaça molt directa a Europa, però respecte als Estats Units i a Xina tampoc no ho tenim massa clar, perquè els Estats Units han estat el nostre aliat.
però en aquest moment la darrera publicació de la estratègia de seguretat nacional d'en Trump és d'una actitud absolutament menys creativa, humiliadora cap a Europa. Diu que als Estats Units l'Unió Europea no els agrada i que no només no els agrada, sinó que fan tot per afablir-la.
que ha protestat amb raó, però, tot i així, sense una força suficient per una intervenció dels Estats Units donant suport a l'extrema dreta a Europa. Això és absolutament intolerable. Com podem tenir una aliança amb un país que no és lleal, que ens maspreia i ens maltracta? Així com a Rússia ho tenim molt clar,
La meva opinió és que hauríem de fer front per dignitat i per força separar-nos d'uns aliats que no són fiables i crear la nostra independència, seguretat i defensa pròpia.
Hi ha països... Espanya va anar al rei, va anar al president, ara fa poc ha anat amb Macron, i sembla que anem allà també a prestar vassallatge a un país totalitari, imperialista, també, i que se n'aprofita de les nostres divisions, perquè des del punt de vista econòmic i comercial, sinés estar maltractat les empreses europees i està invadint d'una manera...
I això també fa perdre l'autoritat
que ho tenim aquí davant i aquí prou. I aquí també el senyor Merz, el canciller d'Alemanya, han vist que aniria donant abraçades a Netanyahu, que és un senyor perseguit pel Tribunal Internacional de Justícia per un crim de genocid. Com pot ser? Jo compro que els alemanys tinguin un compleix històric amb Israel i amb els jueus, però una imatge com aquesta, francament, és una vergonya per a Europa. I després, si encara fos poc,
I potser per aquesta pressió de s'estanem en dreta mostrem que la Unió Europea aquesta setmana passada modifica la política en matèria d'immigració i refugi, d'assil, en un sentit restrictiu.
que hi ha gent que hi ha gent que hi ha gent que hi ha gent que hi ha gent que hi ha gent que hi ha gent que hi ha gent que hi ha gent que hi ha gent que hi ha gent que hi ha gent que hi ha gent que hi ha gent
i que no entri dins d'Europa. Des del punt de vista dels Drets Humans és una absoluta vergonya.
Aleshores, i he de dir aquí, en defensa, que el govern espanyol ha estat un dels pocs que s'ha oposat en aquest enduriment de les polítiques, que ha dut sobretot la primera ministra italiana d'extrema dreta, la Meloni, amb els seus campos d'internament que tenen a Alemanya.
Aleshores, una Europa, i amb això que diguem aquesta repassada, els nostres reptes interns i externs, que està en una situació molt, molt, molt preocupant. Però, des del meu punt de vista, aquesta situació, tant interna com externa, ens hauria de forçar a promoure una unitat dins d'Europa més major, més gran.
per una pressió que vengués potser més de les societats civils europees, perquè els governs en aquest moment estan en la posició que estan i no és massa engresquadora, no?
Efectivament, efectivament. M'ha sap greu no poder ser una mica més optimista. No, no, darrerament... I dins d'aquest món de dictadors i d'imperialistes que posen la llei de la força per damunt de la força de la llei, Europa ha d'anar, i haurà d'anar molt, però que molt oberta.
Darrerament no mos queda més remei que gestionar sa situació, que és una situació, no ho sé, molt preocupant, perquè és com si el món necessitàs ara, necessitàs entre cometes, una setsetjada extremista, com va tenir ara fa cent anys,
per garantir la continuïtat de descapitalisme i sobretot d'aquesta elite dominant, no?
Sí, efectivament. I veiem, a més, que aquest món és de cada vegada més desigual i més injust. Veiem més drames de pobresa i de guerres que no surten tant en els diaris però que continuen cada dia. Exacte, exacte. I que convé recordar...
Vam també inquietantment com també, i diumenge que ve podem tenir també una altra notícia dolenta, un país simbòlic per la lluita popular com el Xile, que pugui tornar l'extrema dreta pinochetista, que sembla que el candidat Carls té un avantatge sobre la candidata d'esquerra, Janine Jara, tant de bo que ens donin una bona sorpresa, però...
que és important d'amèrica llatina, ja tenen els milleis, ja tenen els buqueles, per no parlar d'en Trump mateix, i de la seva nova doctrina Monroe, amenassant a Venezuela i amenassant
Es dir, i al món asiàtic, ja vos dic, una cosa que no hem parlat, però ara hi ha un company que ha escrit un article a La Vanguardia, en Jordi Joan Baños, que ha tingut la mobilitat de su termà, que ha estat que China ha fet unes eleccions, que ha estat una farsa a Hong Kong,
Un territori que tenia autonomies, que tenia llibertat, que tenia identitat, i la Xina pràcticament ha assassinat Hong Kong.
I que mos imposés un 155 permanent. I donc, això és el que ha fet China a Hong Kong. I això és el que faria si se li permet invadir-te igual. És a dir, mare de Déu, amb quins elements mos ajugam, no? I, bueno, mirant un poc drets humans, pobresa,
guerra, misèria nostàlgies fascistes vull dir no ho sé hauran de fer un pensament, hauran de llegir molt, hauran de viatjar molt hauran d'escoltar bona música hauran d'aprofitar les bones coses de sa vida i de dir el que cap d'intentar parar aquesta dinàmica que vull dir, es preocupen
Joan Manuel, mos queden 5 minuts i per tancar te vull demanar per aquesta represa, diguem, del conflicte entre, bé, aquests sí que són territoris que tu coneixes molt bé. Dos països que jo estic molt perquè hi vaig a l'Ambaixador. Jo vaig a l'Ambaixador a Tailàndia, vivia a Bangkok, però a més de Tailàndia, cobria també Cambòdia, Irmània,
També tenen una bona, una guerra civil i unes eleccions falses que s'apunten, i després també l'Aos, que per mi és com el país més desconegut i el paradís per mi. Per cert, el gener i el febrer me faré una volta per allà.
Quin privilegi, quin privilegi. Efectivament i malauradament aquest conflicte fronterer que ve de l'època colonial i Cambòdia com a Laus i Vietnam va ser part de la Indochina francesa aleshores els colonialistes francesos varen traçar les fronteres
en benefici de les seves colònies, en aquest cas de Tailàndia, de Cambòdia, i van reprendre territoris que històricament havien estat de Tailàndia, que era l'antic regne de Siam, que no per res és, curiosament, l'únic país asiàtic, a més del Japó, l'únic país asiàtic, a més del Japó, que mai no va estar ni ha estat colonitzat, no?,
Aleshores, aquest llegat colonial ha fet que Tailàndia no accepti la frontera que va imposar a França i que hi hagi hagut moltes diferències a les hores de traçar aquesta frontera. Hi ha hagut esparàdics entre els de menys. Va haver un xoc militar important al mes de setembre...
Després va haver la famosa Simera, quan a l'Umpurt de l'ASEAN, que van entrar enllà a figurar que ell feia la pau, perquè se va firmar un autofoc, que de fet ho havia preparat l'ASEAN, però que en Trump se va voler donar, com sempre, el mèrit a ell mateix. Però ara tot aquest autofoc del mes d'octubre ha entrat en crisi perquè ha hagut un nou enfrentament. Els dos països s'acusen, l'un a l'altre, de barrar on put s'atreveix.
El fet que ha hagut un parell de soldats tailandes els que van morir per mines a la zona fronterera en conflicte, i aleshores Tailàndia va replicar amb un bombardeig aèri sobre les posicions militars de Campòdia. Aleshores, com aquests dos països, com els governs autoritaris que hi ha a Bangkok i a Phnom Penh, a Campòdia, les dues capitals, miren de legitimar-se
que és el nacionalisme. L'instrument més fàcil que solen tenir els règims autoritaris és el nacionalisme,
la qual naturalment dificulta. Ha hagut una nova crida del president de l'ASEAN, que és Malàcia, que tornin a la pau i el set del foc, que és un problema pel sud-est asiàtic, i naturalment desequilibra un poc la situació geopolítica també a Àsia i a l'Indo-Pacífic, no? I a mi particularment, com a conat, qui estim,
a dos països, Tailàndia en particular, hi vaig viure, però també he estat moltes vegades per Cambòdia. Aleshores espero que la bona gent dels dos costats
s'imposin en aquests ultranacionalistes d'en dos bandos i que se n'entenguin perquè és una guerra que no té cap sentit que n'haurien de posar d'acord i sobretot a les zones frontereres que les poblacions civils d'un i de l'altre costat que ho estan patint més de manera més directa I tant, i tant Idò Joan Manuel, déu-n'hi-do vull ser repassada que hem fet també
Sí, sí, no en tan bon poca cosa. I bueno, suposo que la setmana que ve, encara serà antes de Nadal, encara podrem tornar a fer un altre repàs. Haurem de repassar el que haurà passat i tant de bo que tinguem una alegria, però no sembla molt probable en aquest moment a Xile.
Un país també, com he dit, a la Mestre, tot és història, en agenda i en Pinochet, i que ara els pinocetistes puguin tornar, francament, és molt lleig, això. És molt lleig, sí. Joan Manuel López Nadal, moltíssimes gràcies. Gràcies a vosaltres, sempre, i una abraçada, record. Igualment, bon dia.
Moltes gràcies al nostre diplomàtic de guàrdia, al nostre diplomàtic de referència, en Joan Manel López Nadal, que cada dimecres ens ajuda a entendre l'actualitat internacional.
I nosaltres enfilam la recta final d'aquest programa del Bon Dia i Bona Vida d'avui, dimecres, dia 10 de desembre, tot actualitzant les notícies que acaben d'apareixar ara mateix a la portada de Diari de Balears per un costat.
Mos informa a Diari de Balears que la comunitat educativa de l'IES Guillem Sagrera retrà homenatge a Xisco Abellar Salvà, que va ser professor, i d'altra banda, conferència de Llompart a Llompart, un festeig entre poesia i matemàtiques a Sa Cabaneta. Serà demà dijous, dia 11, a les 18.30...
A les 10.30 hores, una conferència en el Museu d'Esfanc, en el Molí de la Cabaneta, i es farà aquest acte titulat De Llompart a Llompart, un festeig entre poesia i matemàtiques a càrrec de Josep Lluís Pol i Llompart.
A banda d'aquestes dues novetats, el diari de Balears també ens expliquen que la diputat Vicenç Vidal defensa al Congrés la llei de plurilingüisme com un dret humà reconegut internacionalment.
que Catalunya, Occitània i les Illes Balears fan pinya a la Unió Europea contra la centralització dels fons de cohesió per part dels Estats i que la vaga de metges que avui continua i que el vespre entendrà més balanç ahir ja va provocar 72 operacions anul·lades i més de 4.000 consultes suspenses.
Nosaltres vos convidam a continuar connectats a l'Ona Mediterrània, a continuar actualitzant notícies a través de Diari de Balears, i demà, a partir de l'atxat, redifusió de crepuscles i senestals, i a partir de l'art 8, de nou, bon dia i bona vida.