Title:

Franco, país i cultura: territori, joves i memòria

## Resum general de l’episodi Aquest **episodi complet** de *Bon Dia i Bona Vida* a **Ona Mediterrània** combina actualitat informativa, entrevistes socials i polítiques, reflexió històrica i recomanacions culturals, amb un fil comú molt clar: **la defensa de la llengua i la cultura catalanes**, la memòria del franquisme i la necessitat d’una societat cohesionada i crítica. --- ## Actualitat: política, llengua i educació ### Premsa i panorama informatiu • Repàs de la portada del **dBalears**: iniciativa de partits sobiranistes per garantir un *plurilingüisme real* a l’Estat, crítica a la campanya governamental «La democràcia és tu poder» i denúncia del caràcter de *pseudo-democràcia espanyola*. • Notícia sobre el **Tribunal General de la UE** confirmant l’assetjament laboral de **José Ramón Bauzá** al seu assistent. • Cultura i memòria: presentació del primer volum d’obres completes de **Josep Maria Llompart**; alerta de **Memòria de Mallorca** sobre la manca de normativa a l’ESO en matèria de repressió franquista. • Educació i món laboral: reclam de l’**ESTEI** per augmentar el plus de residència, creació d’un nou consorci **Erasmus+**, i jornades sobre inclusió i neurodesenvolupament. • Polítiques socials: constitució de l’**Observatori de la Infància i l’Adolescència** i campanya per la donació de sang (primer cas del virus Usutu a Mallorca). • Llengua i cultura digital: campanya «I tu, com et dius?» de l’**Institut d’Estudis Baleàrics (IEB)** sobre noms i llinatges; iniciativa de **Plataforma per la Llengua** per impulsar el català als videojocs. • Crònica política: polèmica per la presidenta del Consell que rep un col·lectiu franquista el 20-N; debat sobre la participació de **Més** a **Sumar**; demanda d’alcaldes per l’acollida de menors migrants. • Lectures recomanades de **dBalears**: articles d’opinió sobre música d’arrel, política, esperança col·lectiva i límits de la democràcia possible. > **Idees clau**: defensa del català, crítica al centralisme, memòria de la repressió franquista i necessitat d’un **panorama cultural contemporani** viu i crític. --- ## Entrevista: teixit veïnal i poble viu a Felanitx ### 30 anys de la Federació d’Associacions de Veïns de Felanitx **Interlocutors:** Tomeu Martí i **Antònia Badell**, vicepresidenta de la Federació. • Explica les quatre associacions d’origen (Es Convent, Santueri, Sa Font Beurador i Mancor de la Vall/Vinyassa) i la creació de la federació el 2000 per **donar més força comuna** davant l’Ajuntament. • Parlen d’uns **470 socis de quota familiar**, que equivalen a prop de 1.500 persones. ### Activitats i cohesió social • La federació impulsa unes **14–15 activitats**: - *escriptura creativa*, Pilates, ioga, tallers d’expressió corporal, ballades, club de lectura, cursos de llatra, activitats per a gent gran, etc. - Moltes es fan al local propi; d’altres, en espais cedits per l’Ajuntament (gimnàs, sales municipals). • Es destaca la funció de *fer poble*: - **cohesió social**, especialment amb veïnat que no és d’origen felanitxer, - foment de **quilòmetre zero** i reciclatge (productes locals per a la festa, vins de bodegues del poble, comerç de proximitat). ### Relació amb l’Ajuntament i reptes • Relacions «de tira i arronsa»: - denuncien **deficiències** (especialment en reciclatge i recollida porta a porta) però reconeixen que *tot és millorable* i mantenen diàleg. • Reivindicació central: connexió del **bus TIP** fins a l’hospital (actualment es queda al molí, i la gent major o amb mobilitat reduïda ha de caminar força o pagar taxi). • **Habitatge**: lloguer una mica més barat que a Palma però igualment **car i escàs**; perceben Felanitx com a possible refugi de gent expulsada del mercat palmesà. ### Celebració dels 30 anys • Organitzen un **dinar popular** (23 de novembre) a les Portasses de l’Hospici, amb música en directe, sorteig de regals cedits pels comerços i menjar de producte local (arròs, gelat de Can Xina, ensaïmada, etc.). > **Punt fort:** el moviment veïnal és presentat com un **motor de cohesió, solidaritat i participació democràtica local**. --- ## Entrevista política: Josep Guia i la nació catalana ### 40 anys de «És molt senzill, digueu-li Catalunya» **Interlocutors:** Tomeu Martí i **Josep Guia**, matemàtic, filòleg i històric **independentista**. • El llibre (1985) és definit com un text **punyent i polèmic**, clau en la formació del jovent independentista dels 80. • Guia exposa la seva tesi: la **reconstrucció nacional** de la *nació catalana completa* s’ha de fer *del centre a la perifèria*: - del nucli amb més potencial català (Barcelona, Principat) cap a les zones amb més **penetració espanyolista** (País Valencià, Illes, Catalunya Nord). ### Fusterianisme i qüestió de noms • Guia es declara **deixeble de Joan Fuster**: - el concepte de *Països Catalans* és tàctic, però les pàtries solen tenir **nom en singular i femení**. - Defensen que el nom global de la nació hauria de ser **Catalunya**. > "+El llibre és el fusterianisme carregat de bobo".+ • Relata com va explicar aquesta tesi a Fuster abans de publicar-la i com aquest el va encoratjar amb un «provem-ho, Pep». ### Recepció i impacte • Intel·lectuals com Joan Triadú, Pere Calders, Espinàs, etc., el varen rebre positivament. • Dins l’independentisme hi hagué debat però una acceptació majoritària. • L’“espanyolada” hi va reaccionar amb temor, veient amenaça en la idea d’una Catalunya que inclou Illes i País Valencià. ### Estratègia independentista i front patriòtic • Guia repassa la proposta històrica del **front patriòtic / front d’alliberament nacional**, avui traduïda en el que s’anomena *transversalitat* del moviment (sumar sectors ideològics diversos). • Estratègia actual: - objectiu immediat: **República Catalana** sobre el territori de l’actual autonomia catalana; - després, treball per sumar **Illes, País Valencià i Catalunya Nord**, sabent que potser no s’hi incorporaran totes les parts alhora. • Veu l’**independentisme sociològic** com a **majoritari i irreversible** al Principat, encara que sovint no es tradueixi plenament en vots. ### 1 d’Octubre i crítica als dirigents • Recorda l’1-O amb **il·lusió i presència**: molts valencians i mallorquins hi varen ser. • El referèndum és per ell **plenament vàlid**: més de dos milions de vots i victòria de la independència. > «Els dirigents **no van estar a l’alçada del poble**.» • Defensa la necessitat de **nous lideratges joves** (gent de 30–40 anys) i que determinats dirigents que han fallat facin «un pas al costat». ### Experiències institucionals: Consell de la República • Guia (País Valencià) i Jaume Sastre (Mallorca) foren a l’Assemblea de Representants del **Consell de la República**. • Diu que varen impulsar-hi una visió **nacional completa**, amb consells locals iguals a tot el territori, sense catalans de primera (Principat) i de segona (Illes, País Valencià). • Denuncia que : - alguns dirigents del Consell eren *hostils als Països Catalans*; - es va liquidar l’Assemblea de Representants per poder pactar amb el PSOE, cosa que considera un **error greu**. ### País Valencià, Illes i vitalitat nacional • Ressalta les mobilitzacions al País Valencià (contra la nefasta gestió de la gota freda, per la llengua a l’escola) i a les Illes (contra el Bauzá) com a proves de **vitalitat nacional**. • Cita una enquesta al País Valencià on la llengua base de l’escola guanya pel català (valencià), fins i tot en algunes comarques castellanoparlants. > **Eix central:** reafirmar la **unitat de la nació catalana** i rebutjar qualsevol projecte que generi catalans de primera i de segona. --- ## Entrevista musical: Pep Suasi, rock, país i mitjans ### De Fora del Sembrat a Suasi **Interlocutors:** Tomeu Martí i **Pep Suasi**. • Suasi explica el seu **origen familiar musical** (guitarra i cançó tradicional amb els pares) i la progressió cap al rock: - primer grup juvenil (**Quinta Essència**); - impacte del concert dels **Tots Sants** i descoberta del rock català (Sopa de Cabra, etc.). • Context dels 90: cantar en català era una decisió **reivindicativa**, no una qüestió de *sonoritat*. • **Fora del Sembrat**: banda pionera del rock en català a Mallorca, al costat de grups com Ocults o La Fosca. - Consideren que varen fer **feina de picar pedra** per normalitzar el panorama musical. ### Necessitats del món musical illenc • Reivindicacions: - **suport institucional** més decidit: locals d’assaig dignes, sales que contractin grups locals, - que els músics d’aquí se sentin **producte nacional**, equiparats als grups de fora. • Crítica al provincianisme: - sovint es menysté un concert si no hi ha un grup de fora al cartell; - la insularitat pesa molt en gires i visibilitat. ### Projecte actual: Suasi • Suasi presenta el projecte **Suasi** com a continuació madura del rock de *Fora del Sembrat*: - banda consolidada amb músics provinents d’altres grups (Escarabats, Batseu Nua, etc.) i nou teclista; - combinació de **energia de directe** i maduresa compositiva. • Novetats discogràfiques: - senzill nou el **12 de desembre**; - segon senzill el **10 de gener**; - **disc complet al febrer**, amb previsió de gira per Mallorca i fora illa (treballen amb produccions Man Àngelment i RGB a Catalunya). ### Canvi en l’escriptura i missatge • Explica que abans composava sobretot per **fer ballar**; ara vol parlar més de **llum, optimisme i esperança**. • Cerca l’obertura a altres disciplines i contextos (col·laboracions amb circ, cuina, arts escèniques) per **eixamplar públics i espais**. ### Mitjans de comunicació i llengua • Defensa que els **mitjans han de ser en català**: - critica que ràdios i televisions públiques o privades incorporin col·laboradors en castellà com a norma; - vincula la presència del català als mitjans amb l’**aprenentatge de la llengua** i la difusió de la música local. > **Missatge de fons:** cal una política cultural i mediàtica coherent amb l’objectiu de **sobirania cultural i lingüística**. --- ## Taula d’anàlisi: llengua, jovent i seleccions nacionals ### Retall d’ajudes al català: Obra Cultural Balear i Joves per la Llengua **Interlocutors:** Tomeu Martí, Antònia Sales, Pau Emili Muñoz, Blanca García Oliver. • Es comenta la decisió de **PP i Vox** de retirar subvencions a l’**Obra Cultural Balear** (per **Can Alcover**) i a **Joves de Mallorca per la Llengua**. • Antònia Sales ho qualifica de **greu error** i «quasi catàstrofe», perquè aquestes entitats: - fan **tasca social i cultural insubstituïble**; - aporten cohesió i ofereixen el català com a eina d’inclusió. • Blanca García ho veu com un pas més en l’**ofensiva contra la llengua**, en la línia del que passa també al País Valencià: zero ajudes a qui defensi la unitat de la llengua o el concepte de Països Catalans. • Pau Emili Muñoz afegeix: - en una societat ideal aquestes entitats no caldrien, perquè **l’administració ja faria la seva feina**; - el PP juga amb un model híbrid (no anular del tot les ajudes, però reduir-les per **asfixiar sense escàndol**), una lliçó apresa del “model Bauzá”. ### 40 anys del Consell de la Joventut de les Illes Balears • Celebració amb **Fira d’Entitats** i taula de presidències de diferents èpoques. • Es recorda que el **Consell de la Joventut** és anterior fins i tot a la direcció general de Joventut, i que ha estat clau per: - visibilitzar problemes canviants: **atur juvenil, emancipació, drets LGTBI, participació política, oci saludable**; - donar veu a **associacions juvenils** i entitats prestadores de serveis. • Pau Emili subratlla que tot el treball del Consell és **voluntari** i demostra que hi ha molts joves compromesos, contra el tòpic que «els joves no es mouen per res». • Es destaca la cooperació **interterritorial** amb el *Triangle Jove* (consells de joventut de Catalunya, País Valencià i Illes) com a exemple de **consciència de generació i camí comú** als Països Catalans. ### Seleccions esportives de nacions sense estat • Blanca García posa sobre la taula el partit **Catalunya–Palestina** i la imatge d’**unitat entre nacions oprimides**. • Es debat la necessitat de **seleccions nacionals pròpies** (futbol, etc.): - Pau recorda el precedent del Regne Unit (Escòcia, Gal·les, Anglaterra) per mostrar que **no és cap anomalia esportiva**; - opinen que l’Estat espanyol tem quedar en ridícul esportiu quan es visibilitzi el pes dels catalans, bascos, etc., en les seves seleccions. • Antònia apunta que l’Estat veu el reconeixement de seleccions com un **aval polític** a la plurinacionalitat. • Blanca subratlla que els partits de Catalunya i Euskadi amb Palestina han recaptat fons per Gaza i mostren una **solidaritat popular** que contrasta amb la paràlisi dels estats. > **Cap idea:** l’esport és llegit com un **espai de reconeixement nacional i diplomàcia simbòlica**. --- ## Llibres: memòria, llengua i Palestina ### Recomanacions de Miquela Serra (Llibreria Quart Creixent) **1. «Com voleu germans que canti» – Joan Pons Bové** • **Premi Ciutat de Manacor de novel·la Maria Antònia Oliver 2025** (Edicions de 1984 / Lleonard Muntaner – aquí: IEA, equivalent a *Illenc*?). • Novel·la inspirada en la història familiar de l’autor: dos germans fills d’un mestre **depurat pel franquisme**, que comparteixen habitació en una residència. • Cada germà recorda la postguerra des de llocs diferents (*Es Garriguer* i Formentera), amb el rerefons de la **repressió franquista**. **2. «Arrels Balears. El subterfugi balearista» – Gabriel Ensenyat Pujol** • **Premi Ciutat de Manacor d’assaig** (editat per IEB/una editorial independent). • Assaig rigorós que dissecciona les **fantasies pseudo-històriques i pseudo-lingüístiques** del balearisme polític actual. • Denuncia l’ús de la història i la llengua com a **eines de divisió** al servei de l’espanyolisme, i ofereix instruments per entendre com s’ha fabricat aquest relat. **3. «El meu poble viurà» – Leila Khaled** • Autobiografia d’una **revolucionària palestina**, escrita el 1971 i editada en català per **Tigre de Paper** (2014, reedició 2023). • Explica la seva trajectòria en la lluita armada i política, el context de la resistència palestina i les motivacions personals. > **Eix de lectura:** tres llibres que connecten **memòria del franquisme, lluita per la llengua i resistència internacional**, especialment el cas palestí. --- ## Curiositats de la història: 50 anys de la mort de Franco ### Context d’una agonia interminable **Interlocutors:** Tomeu Martí i **Xisco Roger**. • Recorden que fa **50 anys** de la mort de **Francisco Franco** (20 de novembre de 1975). • L’agonia va durar setmanes, amb part mèdic diari de l’«equip mèdic habitual» i clima de - **crisi econòmica** (post-73, atur, caiguda turística), - **crisi internacional** (marxa verda del Marroc sobre el Sàhara Occidental i claudicació espanyola), - tensió política per la successió de **Joan Carles** com a rei. ### Temors i preparatius del règim • El franquisme temia que l’oposició aprofités la debilitat del règim per fer **vagues o revoltes**. • A les Balears es redacta el **Pla Foners** (o Plan Oneros): - catàleg de 33 punts estratègics (aeroport, Mercapalma, presó, Palau de Marivent, etc.); - previsió d’ús d’armes per part de militants del Movimiento si calia. ### Premsa i control de la informació • Només hi havia **tres diaris** a Mallorca (Baleares, Última Hora, Diario de Mallorca) i cap xarxa social. • *Última Hora* publica el titular «Franco 37 kilogramos», quasi segrestat per la llei Fraga. • La redacció del **Diario de Mallorca**, sota direcció d’Antonio Alemany, esdevé lloc de trobada de dirigents de l’oposició (Felicià Pons, Francesca Bosch, Josep Maria Llompart, etc.) per estar informats. • Anècdota de Llompart: bromeja que el titular preparat per la premsa del Movimiento seria «Franco, lleugerament mort». ### Mort, dol i reaccions socials • La mort es fa pública a les 6 del matí per Ràdio Nacional; quatre hores després, el famós missatge plorós d’**Arias Navarro**: «Españoles, Franco ha muerto». • Reaccions dividides: - franquisme: **dol profund**, marxes de falangistes a Palma (Cort–Creu dels Caiguts–Feixina); - oposició: **brindis discrets** amb cava, paelles i cançons revolucionàries (testimonis de Miquel Rosselló, Damià Pons, etc.). • El **bisbe de Mallorca, Teodor Úbeda**, presideix funeral solemne a la Seu amb homilia prudent; el bisbe de Menorca és més crític i rep pintades feixistes. • Es decreta un **mes de dol**, suspensió d’espectacles i esports; alliberament limitat de presos comuns (no polítics). • Es debat si la mort es va «gestionar» per fer-la coincidir amb l’aniversari de l’afusellament de José Antonio Primo de Rivera. ### Valoració històrica • Es remarca la manca d’un **judici tipus Nuremberg**, la continuïtat de molts aparells (judicatura, policia, exèrcit), i com això condiciona encara avui la democràcia. • La secció acaba amb «**L’estaca**» de Lluís Llach com a símbol de la lluita compartida per desfer una dictadura «corcada». --- ## Focus amb Jaume Sastre: Pujol, feixisme i confusions actuals ### Records personals del 20-N **Interlocutors:** Tomeu Martí i **Jaume Sastre**. • Sastre recorda el 20-N com a estudiant de COU a l’**Institut Toni Maura**, considerat «l’institut dels rojos», amb un claustre jove i polititzat (Sebastià Serra, Joan Tugores, Carme Nofre Vinyes, entre d’altres). • Context d’aquell centre: inspeccions freqüents de policia, revista estudiantil **L’Ull Bo** on Sastre publica un article sobre **objecció de consciència**. ### Depuració inacabada i persistència del franquisme • Sastre remarca que l’absència d’un **judici al franquisme** i d’una depuració profunda de jutges, policies, guàrdia civil i exèrcit explica la força actual de l’extrema dreta i dels aparells de l’Estat. • Considera que alguns joves d’avui, que no han viscut el feixisme, senten «curiositat per l’aventura» i poden caure en discursos reaccionaris. ### Comparacions històriques: Stalin, Hitler i les esquerres • Llegeix un fragment de *Castellio contra Calvino* d’Stefan Zweig sobre la fragilitat de les llibertats i l’atracció periòdica per la guerra. • Estableix paral·lels entre: - el **pacte Hitler–Stalin** (1939) i la confusió dels comunistes francesos, que passaren de combatre Hitler a justificar-lo com a «amic» mentre aquest ocupava França; - i la situació actual, on part de l’esquerra dona suport acrític a moviments islamistes integristes, segons ell, per pur antioccidentalisme. ### Jordi Pujol i el pactisme amb l’Estat • Sastre és molt crític amb **Jordi Pujol**: - el veu com a figura clau en la **desnaturalització de l’independentisme**, prioritzant sempre el pacte amb el PSOE o el PP (Felipe González, Aznar) per sobre de la unitat nacional catalana; - denuncia que això ha alimentat l’anticatalanisme tant de la dreta com de l’esquerra espanyoles. • Relaciona la **caiguda de Pujol** (cas de corrupció, comptes a l’estranger) amb el moment en què afirmà que ja no veia raons per oposar-se a l’independentisme: considera que l’Estat va activar llavors la seva maquinària (UDEF, etc.) per destruir-lo. ### Laporta, Barça i pressió de l’Estat • Interpreta la reobertura del cas contra **Joan Laporta** i el **Barça** com un nou episodi de persecució política: - el club és vist com un símbol nacional català amb massa autonomia, i l’Estat el vol **condicionat i dependent**. ### Crítica a noves iniciatives regionalistes • Finalment, Sastre expressa reserves respecte de projectes polítics com el que impulsa **Joan Lladó** a Mallorca, si l’objectiu és només ser un **partit regionalista** que pretén «influir Espanya» sense plantejar clarament la **independència**. > **Conclusió del focus:** sense **unitat nacional dels colonitzats** (Illes, País Valencià, Principat) i sense abandonar el pactisme, es repetirà el cicle Pujol: influència puntual, anticatalanisme reforçat i cap ruptura real. --- ## Etiquetes / Tags • Ona Mediterrània • Bon Dia i Bona Vida • dBalears • llengua catalana • memòria històrica • franquisme • 20N • dictadura • independència • Països Catalans • Josep Guia • És molt senzill digueu-li Catalunya • Joan Fuster • front patriòtic • República Catalana • Consell de la República • joventut • Consell de la Joventut • Triangle Jove • Obra Cultural Balear • Joves de Mallorca per la Llengua • balearisme • Gabriel Ensenyat • Arrels Balears • Can Alcover • Felanitx • associacions de veïns • cohesió social • transport públic • habitatge • Pep Suasi • Fora del Sembrat • música en català • rock català • festivals • mitjans de comunicació en català • Palestina • Leila Khaled • El meu poble viurà • Lluís Llach • L’estaca • seleccions esportives catalanes • solidaritat internacional • Josep Maria Llompart • Premi Ciutat de Manacor • Joan Pons Bové • Leila Khaled • memòria del franquisme a les Illes • Xisco Roger • Jaume Sastre --- ## Seccions amb marques de temps 1. {"start_second":0,"end_second":158,"section_title":"Presentació del programa i sumari del dia","section_summary":"Introducció a Bon Dia i Bona Vida a Ona Mediterrània, amb salutació inicial, recordatori de la programació del dia (entrevistes amb la Federació d’Associacions de Veïns de Felanitx i amb Josep Guia, connexió literària amb una plataforma audiovisual, secció d’història amb Xisco Roger i focus final amb Jaume Sastre)."} 2. {"start_second":159,"end_second":378,"section_title":"Agenda del programa i primera peça musical","section_summary":"Tomeu Martí detalla el guió de la jornada (entrevistes, connexió literària, seccions d’història i anàlisi política) i s’emet una peça musical/poètica (Joan Brossa interpretat per Miguel Poveda) com a obertura abans de l’actualitat."} 3. {"start_second":379,"end_second":903,"section_title":"Repàs de l’actualitat amb el Diari de Balears i VilaWeb","section_summary":"Lectura comentada de titulars del diari de Balears (plurilingüisme, crítica a la campanya «La democràcia és tu poder», condemna europea a Bauzá, presentació de les obres completes de Josep Maria Llompart, memòria de la repressió franquista, plus de residència, Observatori de la Infància, campanyes de l’IEB sobre noms i llinatges, cinema i videojocs en català, política estatal i autonòmica). Segueix un repàs a VilaWeb (violència franquista, biografia de Franco, mapa de fosses, actualitat valenciana i espanyola), i recomanació d’articles d’opinió a dBalears."} 4. {"start_second":904,"end_second":997,"section_title":"Espai publicitari i crida a fer-se soci d’Ona Mediterrània","section_summary":"Emissió de falques publicitàries (revista L’Estel, clínica dental, projecte social d’aigua 3 Globs) i una crida a associar-se a Ona Mediterrània per garantir la seva independència com a emissora."} 5. {"start_second":1026,"end_second":1367,"section_title":"Tema musical compromès (cançó antifeixista)","section_summary":"S’emet una cançó extensa de contingut polític i antifeixista (referències a Guernica, franquisme, guerra, memòria dels combatents i denúncia del feixisme contemporani), que serveix d’enllaç amb els blocs d’entrevistes i debat polític."} 6. {"start_second":1381,"end_second":2424,"section_title":"Entrevista: 30 anys de la Federació d’Associacions de Veïns de Felanitx","section_summary":"Tomeu Martí conversa amb Antònia Badell, vicepresidenta de la Federació d’Associacions de Veïns de Felanitx. Expliquen l’origen de les quatre associacions de barri i de la federació (1995–2000), el nombre de socis, les activitats (escriptura creativa, ioga, Pilates, tallers per a gent gran, clubs de lectura, etc.), la importància de fer poble i cohesió social, especialment amb veïnat nouvingut. Detallen la celebració dels 30 anys (dinar popular, producte de quilòmetre zero, col·laboració de comerços locals, música en directe), la relació complexa amb l’Ajuntament (reivindicacions sobre reciclatge i recollida porta a porta, demanda d’ampliar la línia de bus TIP fins a l’hospital), reflexions sobre l’habitatge i crida a la participació en el dinar d’aniversari."} 7. {"start_second":2425,"end_second":2568,"section_title":"Tornada d’identitat del programa i transició","section_summary":"Falca d’identificació de Bon Dia i Bona Vida i breu transició musical abans d’entrar a la següent gran entrevista."} 8. {"start_second":2569,"end_second":3983,"section_title":"Gran entrevista política: Josep Guia i 40 anys de ‘És molt senzill, digueu-li Catalunya’","section_summary":"Tomeu Martí entrevista Josep Guia, matemàtic, filòleg i històric independentista, arran dels 40 anys del seu llibre ‘És molt senzill, digueu-li Catalunya’. Guia explica l’origen del llibre en el context de l’Espanya de les autonomies, la seva tesi de reconstrucció nacional ‘del centre a la perifèria’ i la influència directa de Joan Fuster (fusterianisme carregat de bobo, debat sobre el nom de la nació catalana i el plural tàctic ‘Països Catalans’). Descriu la recepció positiva entre intel·lectuals i dins l’independentisme, i l’hostilitat de l’espanyolisme. Repassen la idea de front patriòtic i transversalitat, l’estratègia actual de prioritzar la República Catalana al Principat per després estendre la llibertat a Illes, País Valencià i Catalunya Nord, i el paper determinant del jovent independentista dels anys 80. Guia valora l’1-O com un referèndum vàlid i denuncia que els dirigents no estigueren a l’alçada del poble. Relata la seva experiència i la de Jaume Sastre al Consell de la República, criticant la manca de visió de nació completa i l’hostilitat d’alguns dirigents als Països Catalans. Tanca amb reflexions sobre la vitalitat nacional al País Valencià i Illes (mobilitzacions contra Bauzá, enquestes a favor de la llengua a l’escola) i la persistència de l’independentisme sociològic com a força irreversible."} 9. {"start_second":3984,"end_second":5023,"section_title":"Entrevista cultural-musical amb Pep Suasi","section_summary":"Entrevista àmplia a Pep Suasi, músic mallorquí, repassant el seu recorregut des dels inicis familiars en la música tradicional fins a la formació de bandes juvenils (Quinta Essència) i el salt a Fora del Sembrat, pioners del rock en català a Mallorca. Suasi explica com va descobrir el rock català a través de viatges esportius a Catalunya i concerts de Tots Sants, i com la tria del català als 90 era sobretot una aposta política i reivindicativa. Fa balanç de la trajectòria de Fora del Sembrat com a banda que ajudà a normalitzar el panorama musical en català, i descriu el projecte actual Suasi com una continuació més madura i col·lectiva, amb músics provinents d’altres grups illencs i incorporant teclista. Anuncia la sortida de nous senzills (desembre i gener) i del disc complet al febrer, amb gira prevista per Mallorca i Catalunya. Parlen de la precarietat estructural del món musical, la necessitat de suport institucional (locals d’assaig, sales, contractació de producte nacional), la importància de mitjans en català per difondre la música local i la seva evolució com a compositor cap a l’optimisme i la llum. L’entrevista també aborda la seva experiència en ràdio (Ona Mediterrània) i la seva visió sobre el paper dels mitjans en la normalització del català."} 10. {"start_second":5024,"end_second":6161,"section_title":"Taula d’anàlisi: ajudes al català, joventut i seleccions nacionals","section_summary":"Taula amb Antònia Sales, Pau Emili Muñoz i Blanca García Oliver, moderada per Tomeu Martí. Primer tema: la retirada d’ajudes per part de PP i Vox a l’Obra Cultural Balear (especialment per Can Alcover) i a Joves de Mallorca per la Llengua. S’hi denuncia la intenció d’asfixiar les entitats que defensen el català i la unitat de la llengua, tot subratllant la seva tasca social, cultural i de cohesió. Pau Emili remarca que en una societat normal aquestes funcions haurien de recaure en les institucions públiques, i alerta d’una estratègia ‘híbrida’ del PP, que aprèn dels errors de l’etapa Bauzá. Segon tema: els 40 anys del Consell de la Joventut de les Illes, amb record dels inicis (sense regidories de joventut ni direcció general), de la seva funció pionera i de la seva reconstitució després de ser pràcticament desmantellat en temps de Bauzá. Es posa en valor el treball voluntari, la pluralitat d’entitats juvenils integrades i la col·laboració amb els consells de Catalunya i País Valencià (Triangle Jove) com a expressió de consciència de generació compartida. Tercer tema: el partit amistós Catalunya–Palestina i el debat sobre seleccions esportives nacionals. Es reivindica la normalitat d’aquestes seleccions (exemple del Regne Unit) i es considera que l’Estat espanyol les bloqueja per por a la visibilització internacional de la plurinacionalitat i a la pèrdua de talent esportiu. Es destaca el valor simbòlic i solidari dels partits amb Palestina (Catalunya i Euskadi), que recullen fons per a Gaza i mostren una solidaritat de base que contrasta amb la inacció estatal."} 11. {"start_second":6162,"end_second":6748,"section_title":"Llibres i recomanacions literàries amb Miquela Serra","section_summary":"Secció de llibres amb Miquela Serra, de la llibreria Quart Creixent. Recomana tres títols: (1) ‘Com voleu germans que canti’ de Joan Pons Bové, Premi Ciutat de Manacor de novel·la Maria Antònia Oliver 2025, inspirada en la història d’una família marcada per la depuració franquista d’un mestre i els records de dos germans a la vellesa; (2) ‘Arrels Balears. El subterfugi balearista’ de l’historiador Gabriel Ensenyat Pujol, Premi Ciutat de Manacor d’assaig, que analitza el balearisme com a construcció pseudo-històrica i lingüística al servei de l’espanyolisme; (3) ‘El meu poble viurà’, autobiografia de la revolucionària palestina Leila Khaled, reeditada per Tigre de Paper el 2023, molt utilitzada en clubs de lectura actuals arran de la guerra a Palestina. Miquela recorda també la presentació del primer volum d’obres completes de Josep Maria Llompart a Can Alcover, assenyalant les dificultats polítiques per fer-hi actes i la probable alegria del poeta per veure la seva obra presentada allà. Es reivindica el paper d’editorials petites i independents i es tanca la secció animant a regalar llibres per Nadal i Reis."} 12. {"start_second":6749,"end_second":7051,"section_title":"Falques d’entitats i publicitat social","section_summary":"Segment de falques: convocatòria de l’Assemblea Sobiranista de Mallorca a un sopar-col·loqui sobre el reconeixement internacional de la nació catalana (amb el president del Consell de la República i el comissionat davant l’ONU), publicitat del projecte social d’aigua 3 Globs, de la revista L’Estel i de la clínica dental planes Mariano. S’hi reforça la idea de suport mutu entre mitjans lliures, associacions sobiranistes i projectes d’emprenedoria social."} 13. {"start_second":7052,"end_second":7161,"section_title":"Crida a associar-se a Ona Mediterrània i al Diari de Balears","section_summary":"Falca que reivindica la necessitat de mitjans independents en el context actual i convida oients i lectors a reforçar econòmicament el projecte del Diari de Balears i a fer-se socis d’Ona Mediterrània per garantir-ne la sostenibilitat i la independència editorial."} 14. {"start_second":7162,"end_second":8934,"section_title":"Curiositats de la història: 50 anys de la mort de Franco","section_summary":"Secció ‘Curiositats de la història’ amb Xisco Roger, centrada en el cinquantenari de la mort de Francisco Franco. Es descriu el clima d’agonia prolongada, la crisi econòmica i la marxa verda del Marroc sobre el Sàhara Occidental, així como la presa de funcions de Joan Carles com a cap d’Estat en funcions el 30 d’octubre. S’explica el Pla Foners a les Balears, projecte per controlar punts neuràlgics (aeroport, presó, Marivent) i fins i tot armar militants del Movimiento en cas de protesta. Es relata el paper de la premsa (Última Hora amb el titular ‘Franco 37 kilogramos’, quasi segrestada; Diario de Mallorca com a punt de trobada de l’oposició), així com anècdotes de Josep Maria Llompart. Es reconstrueix el moment de l’anunci de la mort (RNE, Arias Navarro plorant), les desfilades falangistes per Palma, les reaccions de l’oposició (brindis secrets amb cava, paelles, cançons revolucionàries, testimoni de Miquel Rosselló, Damià Pons i Josep Melià), els funerals a la Seu presidits per Teodor Úbeda i les homilies més crítiques a Menorca. Es detallen les mesures de dol (suspensió d’espectacles, clubs nocturns, indult parcial a presos comuns) i s’apunta la hipòtesi que la mort es pogués ‘gestionar’ per fer-la coincidir amb l’efemèride del 20N de José Antonio Primo de Rivera. La secció conclou amb una reflexió sobre la transició, la manca de judici al franquisme, la persistència d’aparells franquistes i l’ús de la cançó ‘L’estaca’ de Lluís Llach com a banda sonora simbòlica de la lluita contra la dictadura."} 15. {"start_second":8935,"end_second":10623,"section_title":"Focus amb Jaume Sastre: del 20N al present polític","section_summary":"Jaume Sastre entra al ‘focus’ del programa per oferir una mirada personal i política sobre el 20 de novembre de 1975 i les conseqüències fins avui. Recorda el clima polític a l’Institut Toni Maura, considerat l’institut ‘roig’, amb professorat jove i compromès (Sebastià Serra, Joan Tugores, Carme Nofre Vinyes, etc.), on es feia una revista estudiantil i ja es parlava d’objecció de consciència. Sastre subratlla la manca de depuració del franquisme (jutges, guàrdia civil, exèrcit) i com això alimenta l’extrema dreta actual. Llegeix un fragment de Stefan Zweig sobre la fragilitat de les llibertats i la temptació cíclica de la guerra, i ho relaciona amb la confusió actual d’una part de l’esquerra respecte a moviments islamistes integristes. Fa un paral·lelisme amb el pacte Hitler–Stalin i la perplexitat dels comunistes francesos (1939–1941). Tot seguit, desenvolupa una crítica dura a Jordi Pujol, a qui responsabilitza d’haver prioritzat sempre el pactisme amb l’Estat per sobre de la unitat nacional catalana, alimentant l’anticatalanisme de la dreta i l’esquerra espanyoles. Interpreta la caiguda judicial de Pujol com una resposta de l’Estat quan aquest insinua apropar-se a l’independentisme. Relaciona la persecució a Joan Laporta i el Barça amb una voluntat de controlar un símbol nacional català. Finalment, expressa escepticisme envers nous projectes polítics regionalistes a Mallorca (com el promogut per Joan Lladó) si no situen clarament la independència al centre, advertint del risc de repetir el cicle de Pujol: influència puntual, anticatalanisme reforçat i cap ruptura efectiva amb l’Estat."}]}```}```**Note:** Les referències editorials concretes poden variar lleugerament; el resum se centra en el contingut del podcast i no en el catàleg exactament detallat de cada editorial.

['Ona Mediterrània', 'Bon Dia i Bona Vida', 'dBalears', 'llengua catalana', 'memòria històrica', 'franquisme', '20N', 'dictadura', 'independència', 'Països Catalans', 'Josep Guia', 'És molt senzill digueu-li Catalunya', 'Joan Fuster', 'front patriòtic', 'República Catalana', 'Consell de la República', 'joventut', 'Consell de la Joventut', 'Triangle Jove', 'Obra Cultural Balear', 'Joves de Mallorca per la Llengua', 'balearisme', 'Gabriel Ensenyat', 'Arrels Balears', 'Can Alcover', 'Felanitx', 'associacions de veïns', 'cohesió social', 'transport públic', 'habitatge', 'Pep Suasi', 'Fora del Sembrat', 'música en català', 'rock català', 'festivals', 'mitjans de comunicació en català', 'Palestina', 'Leila Khaled', 'El meu poble viurà', 'Lluís Llach', 'L’estaca', 'seleccions esportives catalanes', 'solidaritat internacional', 'Josep Maria Llompart', 'Premi Ciutat de Manacor', 'Joan Pons Bové', 'memòria del franquisme a les Illes', 'Xisco Roger', 'Jaume Sastre']