Escoltes Ona Mediterrània gràcies al suport de les persones associades. Ajuda'ns tu també. Associa't. Fes créixer Ona Mediterrània. Escoltes Ona Mediterrània. Des de la 88.8 de la freqüència modulada.
Escoltes, bon dia i bona vida, el programa matinal d'Ona Mediterrània.
Bon dia i bona vida. Vos saludam des dels estudis d'Ona Mediterrània, que en el COVID comença aquí el programa Bon Dia i Bona Vida, un programa produït per la Maria Moreno, conduït per en Tomeu Martí, que tot d'una vos explicarà quins són els principals arguments que tenim preparats per acompanyar-vos fins a les 11 des de matí. I avui, com que és dijous, després, a les 11,
arribaran els companys de Transitant. En Setam, idò, el bon dia i bona vida. Podrem fer conversa i... Escoltes, bon dia i bona vida, el programa matinal d'Ona Mediterrània.
Avui és dijous 20 de novembre de 2025. Avui tindrem entrevista amb la Federació d'Associacions de Veïns de Falanitx, amb la seva presidenta, n'Antònia Bedell. També entrevistarem l'escriptor i polític independentista Josep Guia. Fa 40 anys, s'acompleixen 40 anys de la publicació d'un dels seus llibres...
de referència. És molt senzill, digueu-li Catalunya. També vos revisarem l'actualitat tot seguit i més endavant, al voltant de les 9, també vos passarem una entrevista
de la plataforma audiovisual Vida. Connectarem una mica la serra per parlar amb ella de llibres, de les recomanacions que mos faci. A les 10 farem curiositat de la història amb en Xisco Roger i a les 10 i mitja farem el focus amb en Jaume Sastre. Tot això a partir d'ara mateix, començant però amb una cançó adequada en aquest dia d'avui.
Hauries d'haver fet un altre fill. Et mereixes hipòcrita, un mur a un altre clos. La teva dictadura, la teva puta vida. Assassins. Quin incendi de sang. Podrit butxí.
Però ho t'havia d'haver estovat la dura fosca dels pobles d'un acte de tortura penxat d'un arbre al fons d'algun camí. Glòria del bunyó, amor del fictor més bell d'Europa, una abraça d'amor i alcem la copa.
Fins demà!
Un abraç d'amor. I alcem la copa. Glòria d'albuñol. Un abraç d'amor.
I alcem la copa.
Final, un poema d'en Joan Brossa interpretat, en aquest cas, per en Miguel Povedà en el seu disc Desglàs. Començam, idò, el Bon dia i bona vida amb el repàs a l'actualitat. Ho farem, com sempre, començant per la portada del diari de Balears, el de Balears.cat.
Bon dia i bona vida d'una mediterrània repassant l'actualitat de la mà del diari de Balears.
I al diari de Balears trobam en primer lloc la notícia titulada Més per Mallorca, Esquerra Republicana, H, Bildu, PNB, Comuns, BNH i Compromís impulsen una llei orgànica per a garantir un plurilingüisme real a l'Estat. També des del diari de Balears es demanen, mos demanem, segur que es pot opinar de tot, segur que es pot viure en català, segur que es pot ser republicà i independentista,
és la resposta a la campanya publicitària que fa el govern espanyol titulada «La democràcia és tu poder» i que destaca les virtuts d'aquesta pseudo-democràcia espanyola. Més qüestions, el Tribunal General de la Unió Europea confirma que José Ramón Bauzá va assetjar el seu assistent.
També Nació, Llengua, Cultura. El primer volum de les obres completes de Llompart es presenta aquest dijous a Canal Cové. Memòria de Mallorca alerta d'una greu mancança normativa en l'ensenyament sobre la repressió franquista a l'ESO. I l'ESTEI es reuneix amb diputats de Sumar per demanar un augment del plus de residència als ajuntaments i consells.
La presidenta Provence celebra el 20N rebent els franquistes de Fòrum Espanya Cívica, titula també Diari de Balears, que també destaca que Mallorca Nova no comparteix la decisió de més de continuar dins sumar. El país s'ha de poder pensar i decidir des d'aquí.
Govern espanyol i sindicats acorden l'equiparació amb Canàries, el del plus d'insolaritat dels funcionaris de l'Estat. Nou consorci per impulsar la participació de les Balears en el programa Erasmus+. Més de 550 professionals de l'orientació educativa participen a les jornades Aules que acullen emoció, inclusió i neurodesenvolupament.
I també destaca diari de Balears que es constitueix l'Observatori de la Infància i l'Adolescència de les Illes Balears. Arriba la quarta edició de Nau Cas Palma que apropa la ciència a la societat amb humor i escepticisme. I també destaca diari de Balears que el Banc de Sang de les Balears identifica a Mallorca el primer cas d'infecció per virus
Usuti, usuto, l'estat espanyol. El govern convida alçar la veu davant la violència contra les dones i el PP proposa una llei per crear una nova universitat privada a Mallorca i sol·licita tramitar-la d'urgència.
També destaca a Diari de Balears que el programa del govern Tallers de Català per a Família en manté 48 cursos amb 752 persones inscrites. I també des de Diari de Balears podeu accedir al vídeo.
on l'Institut d'Estudis a Ivisancs llença la campanya I tu, com et dius, per ajudar la ciutadania a normalitzar noms i llinatges. Arriben les Cinema Lliure Talks, trobades amb professionals del cinema, i la quarta edició de Saga...
fa una aposta per visibilitzar el talent local i diversificar les competicions. Es tracta d'una iniciativa de Plataforma per la Llengua per promoure l'ús del català en l'àmbit dels jocs virtuals.
Finalment destacarem de Balears que els batles de més exigeixen la compareixença del conseller Sánchez i un espai formal de diàleg amb els ajuntaments sobre l'acollida de menors. I ara anem a Vilaüeb allà i trobam...
Pallisses, por i catalanofòbia parlen una vintena de testimonis de la violència quotidiana del franquisme. Una entrevista al biògraf de Franco.
Paul Preston. Franco tenia unes ganes boges d'entrar a la Segona Guerra Mundial. També destaca Vila Web, un mapa amb els morts de Franco als països catalans. El mapa amb les 1.681 fosses d'assassinats pel franquisme.
També des de Vilagüet ens ofereixen un vídeo. Santos Cerdán surt de la presó. Confi que la veritat s'imposi. I des de Vilagüet també ens destaquen dues notícies del País Valencià. Pérez Llorca ja ha presentat la candidatura a la presidència de la Generalitat.
i la jutgessa de Catarrotja cita integrants del Gabinat d'Amazon i el subdirector d'Emergències. Tots aquests arguments informatius les trobeu a Vilaweb, on anem ara al diari de Balears. Retornem a la seva portada perquè...
allà, i vos hi volem recomanar, vos ho volem destacar, els articles d'opinió que ara mateix hi podeu trobar, com per exemple el de Miquel Ripoll, 30 anys de música d'arrel, o Joan Vicenç Lillo, uns curts,
O el d'en Alila Tomàs, més esperances, molta feina a fer. El d'en Jaume Bordils, amb interrogant, existeix al centre. I en Rafael Borràs, esquerdes a les presons del possible. Tots aquests arguments informatius i d'opinió
Bon dia i bona vida amb més continguts, noves veus, més opinions, més anàlisi, però amb la mateixa claredat i contundència de sempre.
Revista L'Estel. Pensament, cultura i territori. Ha arribat a Mallorquia el nou método Slow Dendistry, de la mà de la doctora Joana Maria Planes Mariano, especialista en pròtesis sobreimplants.
Fer odontologia slow no et s'ha pausat. És dedicar a cada pacient el temps necessari per aconseguir uns resultats excel·lents, segurs i de qualitat. Ja ho sabeu, podeu trobar la Clínica Dental Planes Mariano a Berenguer de Tornamira, número 9, primer-primera. De vola el Corte Inglés de Jaume III i tota la informació a la web planesmarianodental.com i també al telèfon 654 04 1351.
La nostra feina és la vostra qualitat de vida i un bé i somriure. Vos hi esperam.
Aigua dolça per a gent salada, a la vostra oficina o a casa. 3 Globs és un projecte d'emprenedoria social de 3 Salut Mental, aigua de qualitat local i que afavoreix la inserció laboral de persones amb malaltia mental. Trobareu més informació a www.aigua3globs.org. També podeu telefonar al 971 0901 94.
Escoltes Ona Mediterrània gràcies al suport de les persones associades. Ajuda'ns tu també. Associa't. Fes créixer Ona Mediterrània.
Escapen els fugitius que sols lluitaven pel futur. Anys de gàbia i de tristesa per a un poble estancat, que ara s'oblida i reconstrueixen les portes obertes.
Queixen els líders de la fòbia, la raó de no. Tornen les herses a sedegades de foscor. Volen les àguiles cegades per paraules més tòxiques que el clor. Sobre nosaltres a la guaita esperen fer més locació.
Somnis empresonats, retrets i llibertats, amb discursos trist de patricostums que refreden el jazz i tal costat, els yanquis s'abalant, i el teu ego el nodo al cole i aliens de Kemmer, que més necessita.
Si rebosa l'obediència i raona amb el tut. Fam i misèria d'orgull no enfonsat, l'història d'un poble per tots admirat. Contra el progrés i el poder popular agafen les armes en un col d'estat. I mentre el món mira a un altre costat, arriben reforços de voluntariat i donen la vida per la humanitat. Numeris d'oblit a l'eternitat. Encara ressonen estils saharama. S'escolten discursos d'haver sublefats.
Encara recorden els vells del poblat, que és història d'heroïs amagats, que no hi va trobar un punt final. Per la nena rebel que mai va poder veure en la mar, i per el noble diner fosellat sota la terra, el jove silenciat i abatut per la seva forma d'estimar, el seu pobre.
S'ha acabat, s'ha acabat. Tornarà un vell passat, de greu i d'ulls tancat. Sembla fetitx i paquitxarraven classe d'història. Cricornis a la porta, casernes amb gent morta. I ara torna a escarrejar el Congrés la mateixa escòria. Què més necessita? Un poble enfonsat. Si rebosa d'insolència, ja sabem desinformar.
Abans serà el poble i ara és l'immigrant, el fictic en el mitre, el relat inventat. Tornem fantàstres que mai hem oblidat, no ens hem arrestat, en el que ha esperat. El principi d'empresa, rep proletariat, dividit un poble desinformat, i oblim i perdo per el futur dels infants, sempre antifeixista, sempre endavant. Encara s'escolten els gris de Guernica, granollers, això t'hi va al mercat.
que ara recorden els vells del poblat, les històries d'eroys amatats, que mai van trobar un món final. Per la nena rebel que mai va poder veure la mar, i per l'aurem diner posellat sota terra, el jove silenciat que ha batut per la seua normal d'estimar, els que foren seran. No s'ha acabat esta guerra.
Per què vull i no per cap altra raó? Per què callar no serve i el silenci matà? Per què m'han ensenyat a temer?
No s'ha acabat esta guerra.
Fins demà!
Som al Bon Dia i Bona Vida, Ona Mediterrània, el 88.8 de la freqüència modulada o també onamediterrania.cat. Vos volem parlar de felanitx perquè s'acompleixen 30 anys de les associacions de veïns del poble i volem...
parlar d'aquesta qüestió i volem fer-ho amb la seva, la vicepresidenta de la Federació d'Associacions, que és n'Antònia Badell. Antònia, bon dia. Bon dia, bon dia. Ho hem dit bé, ets la vicepresidenta de la Federació d'Associacions de Veïns de Felanitja.
Perfecte, sí. Són la vicepresidenta de la Federació de Veïns. Explica-nos, si no ho tinc mal entès, hi ha quatre associacions. Explica-nos, per favor, aquestes quatre associacions i quan se va constituir la federació i què feix.
Perfecte, Irei. Mira, les associacions són Esconvent, Santuari, Safont a Beurador i Mancorm a Vinyara. Aquelles quatre associacions es van començar el procés l'any 1994. Quan es van constituir va ser l'any 1995.
Després de cinc anys se va enjuntar i se va fer la Federació de Veïns perquè així donava com més suport comunitari entre tots els quatre, teníem més por d'incidir i més força en els temes que afecten els veïnats del tema municipal de Felenits. I unificar accions i peticions, sol·licituds i objectius més...
amb més força. Nosaltres comptem d'uns 470 socis, que no són exactament aquest número, sinó, com que els socis són quota unificada per famílies, doncs poden rondar 1.500 socis. Ja que la quota només és... o se paga un unidat familiar...
I feim un bolletins que cada quatre mesos, més a manco, enviam a les cases. Se duen a domicili aquests bolletins, que és totes les educacions que feim, el que intentem fer, tot el que...
Tenim programat fer com aquest aniversari dels 30 anys, que ara fèiem un dinar el dia 23. Justament, mira, te volia demanar com celebrareu aquests 30 anys de feina per favor del poble. Bé, fèiem un dinar...
per la gent del poble que hi ha volgut participar, sempre amb un mòbil preu, perquè som una associació que ens fan de lucre, i clar, tot val molt avui en dia. I el fem a les portasses de l'hospici, que ens ha cedit l'Ajuntament per poder fer aquest aconseixement. Estem molt contents, perquè de moment pareix que la gent ha participat bastant,
Més content de tots els comerços de fa la nit perquè hem anat a demanar si volien aportar alguna cosa del seu comerç. Pràcticament el 99% molts han dit que sí, de ser amenats. No hem anat a tots perquè no han tingut temps fent feina i tot això ha estat un poc complicadat.
però tots els que hem anat pràcticament com ens han dit jo porto això, jo porto això altre i molt content que hagin de portar el que tenen en el seu abast també volen recalcar que estem molt a favor de reciclatge molt a favor de quilòmetre zero hem intentat tot el més proper a nosaltres aconseguir-ho
siguin begudes, siguin fruites, pràcticament totes, voltant, voltant, vi totes les bodegues de fa la nit, que mos han volgut ajudar, també. I per dir el nom d'elles, me'n deixaria calc una, perquè no els tenc totes aquí ara mateix, però estem molt contents de la participació, perquè, clar, nosaltres creiem que...
una associació de veïns és fer poble, no què és el que puc guanyar si són sàcil de l'associació de veïns, sinó què és el que parja en el poble, unitat, companyerisme, feina en comú,
No sé què més he de dir, però... Bé, en tot cas, jo destacaria que un poble com Fadanits, que hi hagi tota aquesta gent connectada, que hi hagi tota aquesta gent d'alguna manera donant suport a la tasca, que evidentment segur que en el final la gent que fa la feina sou més pocs, però això sempre passa,
però que és molt important i que en certa manera ajuda a crear cohesió social, que segurament és un dels reptes importants de Fadenitz. Crear aquesta cohesió entre tots els veïnats, arribar també, m'imagino, als veïnats que no són nascuts a Fadenitz i que per aventura estan més desconectats.
Sí, sí, tots els veïnars que se n'han anat de fa la nit i han volgut seguir sense socis, potser se'ls envia a la direcció que mos han... També. I això, vull dir, són coses... Nosaltres fem moltes activitats, bastantes activitats, crec que tenim 14 o 15 activitats que fem tant, són escritura creativa...
Pilates, ioga, cac, expressió corporal, taxi, ballada, melòmana, llatra, club de lectura, ballada, branda i massetes, tot això, les coses que es poden fer en el local, que són més, es fan en el local, i les altres, potser es fan cedides per l'Ajuntament, a Joan Quipó, en el gimnàs, es fan totes les que són més mogudes.
per a policromar, tot això se fa a la federació, aquí a la associació. I ara, ja que som aquí, hem demanat a l'Ajuntament una sala per dia 7, una xerrada per part de la coordinadora Balear per la defensa de les pensions públiques, juntament amb l'associació de la tercera edificació.
l'han fet a nosaltres la petició perquè ja mos és com més fàcil enviar peticions a l'Ajuntament però així és per dia d'estat una xerrada que pareix bastant interessant van fer una xerrada de com està la salut pública i va anar com molt bé
I no ho sé, anem fent cosetes, no fem tot el que ens agradaria arribar perquè la gent fem feina i això són hores no perdudes perquè els guanyem al poble. Hauríem de fer més coses però no tenim temps, no hi ha temps físic.
i tothom tenint la família és una cosa, és un pas Antònia, i les relacions amb l'Ajuntament, què tal van? Bé, les relacions amb l'Ajuntament tiri fluxo perquè clar, com que nosaltres sempre enviem més deficiències però així com hi ha molta gent que està en contra en contra no
que el reciclatge troba que va malament, nosaltres trobem que podria anar millor el que s'abassura porta per porta, però que hem de donar un temps en els temps i que l'agentament pot supos que fa tot el que poti més, dic aquest tema perquè és el que apareixi a tothom, o com tenim el poble, com tenim això, no ho sé, hi ha coses que s'han de millorar, clar que sí, sempre és millorable tot, però...
Nosaltres sempre tenim aquell agui, aquest puny de dir això, treball que heu de canviar, això, treball que hem de fer. Nosaltres poden tenir, com aquell que diu, de vegades. Però bé, tenim la relació que hem de tenir, la associació de veïns...
que ens haurien de fer més partícipes de moltes coses, també és vera. Però bon que tampoc partícipes. Però en si, ja diria que més o menys...
mos duim uns a d'altres mos has parlat que sou quatre associacions dins la federació la Desconvent Santueri la Font Beurador i Mancorme Viniara clar, m'imagino que l'ideal seria que n'hi hagués tots els nuclis de fel·lenits d'associacions
No, a les associacions n'hi ha bastantes més. La que no estan és la Federació de Veïns. D'acord, d'acord. Som de la Federació de Veïns i de la presidenta. No és que sigui de la associació dels convent, també som. Però vull dir, són quatre associacions que es van fundar l'any 1995 i després en el 2000 es va fer la Federació i es van incloure aquestes.
Pentura, en aquell moment ningú més hi va vol entrar, o no sabien què volia significar la celebració en si, i clar, però hi ha bastantes més associacions, hi ha la tercera edat d'Esquerritxó, n'hi ha una som va, n'hi ha som més guida, tot això. Però, clar, són petites associacions de lloguerats,
que a Pantura no els hem dit mai, volem entrar a la generació, però clar, com que nosaltres ja tenim uns estatuts i tot això, no sé, jo no m'ho he plantejat mai pensar que som aquí. Però a Pantura sí, no vol dir que si m'ho demanen una cosa no col·laborem amb ells o ells col·laborin amb nosaltres. És una cosa...
Que clar, nosaltres fem feina pel poble. Vull dir, volem que el poble millori i vagi més endavant. I tots tenen com a més bé. Una tasca molt lleable, Antonia. Darrera qüestió, recordem-vos quan celebrareu aquests 30 anys? Pues celebrarem amb un dinari el dia 23 de novembre.
a les portasses de l'hospici, tindrem música en directe, moltíssim de regals, per sort ja, i crec que un bon arrossat. Idò, quasi que m'ho fa ganes venir-hi. Estàs ben convidat. Molt bé, molt bé. A més, ho passarà molt bé, perquè tenim moltes ganes de festa i compartirem moments amb socis que a Pantura no venen mai a la nostra...
a la nostra... Sí, en el dia a dia de l'associació i tal, perquè segurament tenen moltes altres ocupacions. T'han informat molt per Telegram, WhatsApp, Facebook...
es correu electrònic, vull dir, tenim molts enlaces que paren a veure el que fem i el que no fem i tot això i Antònia, ja que te'n tenim connectada i clar, mos has explicat bastant bé tot el que són les reptes, les feines que feis, etc. i els problemes principals que agafa la nit
Ara pensava, i en l'habitatge, com està? És a dir, jo veig que a Palma, la situació d'accés... Bé, evidentment, a tot Mallorca i a tot Europa, l'accés a l'habitatge ara mateix és un dels grans reptes, però vull dir que veig que gent de Palma s'ha plantejat anar a viure a Inca o a Falanich, per exemple. No sé si és que aquí encara, dint del que és possible...
hi ha un habitatge no tan car com a palm o altres bandes bé en estat de lloguer pintura és una mica més barat però poca cosa vull dir no hi ha mal d'habitatge tampoc no n'hi ha molt no...
Està allogat. Estau com per tot, idò. Sí, estem com per tot. El que això també volia incidir, que també feien un repunt molt gros, és en el bus. El tip, per exemple, de fa la nit, mos arriba en el molí. Sí. I no mos arriba en el que és...
a l'hospital. Clar, la gent que no pot caminar, que pentura és que no la poden acompanyar i se'n van al bus, doncs hauria de tenir un medi que és bus arribar a l'hospital. I amb això sí que tenim un rifi-rafe de posar-mos en tots els ajuntaments, de voltants i tot això, perquè clar, això és de tots els ajuntaments, que...
que no arriba al bus a l'hospital i els nostres malalts han de travessar i aquests 150 metres, 200 metres que hi ha els costa molt i molts no hi poden anar endavant que fa un taxi per arribar. Estem bastant involucrats, tenim un parell a la Junta que sí, que clar, empleem molt estip i necessiten aquest servei
Perquè és un servei públic molt necessari. I tant. Per arribar a l'hospital en el mateix bus. Amb un bus de serena, amb un... D'ometre seria anar a voltar a l'hospital. Exacte. No pareix molt complicat. No pareix molt complicat. Són quilòmetres. Perquè un es cotxe, l'altre... Bé, teníem el que teníem a l'hora de...
Si un no està bé quan va a l'hospital és perquè no està bé. No és perquè se'n vagi de festa. Totalment.
Sí. Antònia, idò, esperen que vos facin cas amb aquesta reivindicació. Molt d'anys i enhorabona per aquests 30 anys de bona feina. I totes gent que mos escolta de fa de nit està convidada a aquest dinar de celebració d'aquests 30 anys. Han de treure un tíquet perquè si no és cuiner no mos vegar-les per tots. Mos convenc que cadascú tregui seu tíquet. A on el poden treure?
Bé, a la pàgina web i en el telèfon 609-87-6645 via WhatsApp i a la pàgina web nostra. Fantàstic. www.fab.org Vull dir, el poden treure i és un modi preu de 15 euros. Sí. No s'arrepentiran perquè s'enduran una cosa molt agradable perquè...
fent compte que fem moltes coses i que m'ho ha passat molt bé aquest dia. Serà molt guapo. I això. Bé, estàs convidat, tu també, i... Diu, menja, mirarem... Tot bé. Moltes gràcies. Serra és molt tentador, eh? Serra és repressió. Boníssim.
Serà molt bo, molt bo, perquè en seu carinyo què volen fer i que volen que vés cuiner, serà molt bo. Antònia, moltíssimes gràcies. També hi haurà gelat de canyena i encimada dels fons de falenitz. Encara m'ho estàs posant millor. Antònia, moltíssimes gràcies. Moltes gràcies. Bon dia. Bon dia. Bon dia.
Bon dia i bona vida, amb més continguts, noves veus, més opinions, més anàlisi, però amb la mateixa claredat i contundència de sempre.
Fins demà!
Bon dia i bona vida, començant l'entrevista.
I el bon dia i bona vida d'Ona Mediterrània, el 88.8 de la freqüència molt dada o també onamediterrania.cat, és el moment de parlar-vos d'un llibre molt important que va marcar tota una època, ara fa 40 anys, i també, però, evidentment, de la seva actualitat.
Avui el protagonista d'entrevistes, en Josep Guia i Marín, independentista, històric, militant, dirigent i ànima del PSAN, doctor en matemàtiques i filologia de la Universitat de València.
membre o destacadíssim del Moviment de Defensa de la Terra, de Catalunya Lliure, etc. I autor d'un dels llibres, segurament el seu llibre més conegut, es titulat És molt senzill, digueu-li Catalunya, amb tota una tesi darrere cares del que volen parlar amb ell, però també autor de moltíssims altres llibres de referència. Josep Guia, molt bon dia.
Bon dia, bon dia a vosaltres. En primer lloc, bé, enhorabona, perquè 40 anys després el llibre manté una vigència important, no? Sí, és un llibre punyent, és un llibre punyent i, segons diuen, polèmic. I bé, se'n va parlar molt en el seu moment i encara, encara continua d'actualitat perquè tenim el país
la nació catalana per alliberar, per refer-la i alliberar-la,
I aquí es marca una estratègia i també incideix en la qüestió de noms. Una primera qüestió. Ahir vareu fer un acte de celebració d'aquests 40 anys de vigència del llibre. El vareu fer en el barri de Sants. Com va anar? Explica'm-nos breument com va anar aquest acte. Bé, hem de dir que t'hi acompanyava el president Torra.
El president Torra, sí, l'oficina del president Torra, ell mateix, són els que en el Palau Robert, aquí a Barcelona, van fer una xerrada davant de públic, una gran gentada de gent que omplia l'acte, l'acte de la sala del Palau Robert, i el president Torra i jo fèiem un diàleg. Ell anava preguntant, plantejant qüestions, i jo anava responent, qüestions de...
de per què va sorgir el llibre i què significava i quina és la tesi que defensa el llibre i bé, vam parlar del passat, del present i del futur, vam parlar de tot distesament i després també va intervenir molt el públic perquè vam fer una primera part entre ell i jo
i després el públic va intervenir també la gent assistent fins que va ser l'hora de marxar va ser un acte interessant en Josep clar, fa 40 anys jo començava a militar i aleshores
diguem-ne que era molt difícil moure-te en els ambients independentistes i no haver llegit el llibre era com entre cometes diguem-ne obligatori perquè era un llibre que en aquells moments acabava de sortir i que va tenir ho dic per traslladar també a la nostra audiència la importància del llibre el llibre
Aquest llibre surt l'any 85, en què ja portàvem, està iniciant-se allò que diuen l'Espanya de les autonomies. Era, diguem-ne, tot el que havien lluitat al final del franquisme pel trencament democràtic i per una sèrie d'objectius molt renacionalitzadors dels països catalans, de la nació catalana completa. Després, en les pactes de la reforma, que en bona mesura van anar contra aquesta concepció
d'unitat nacional catalana, va fer que jo em plantejés plantejar un llibre molt punyent i molt dur de defensa de la estratègia de reconstrucció nacional. I per això el subtítol del llibre diu del centre a la perifèria. És a dir que tal com ens varen fer els catalans,
de nord a sud, del Pirineu van anar baixant, primer la Catalunya vella, després la Catalunya nova, i després les Catalunya novíssimes, que deia Joan Fuster, que eren la conquesta de Mallorca i de les Illes i de València, aleshores, de la mateixa manera ens haurem de refer des del centre, que n'hi ha més potencial català, fins a la perifèria, fins a les zones en què estem...
en què n'hi ha més penetració espanyolista. I en el centre queden més catalans i amb més possibilitats. I això és el que diu el subtítol. La reconstrucció nacional la farem des del centre cap a la perifèria. Això no vol dir que, de vegades, les idees i les iniciatives bones són les que surten des de la perifèria. Des del Montseny al Poder, amb el diccionari de la Valegard...
fins a Joan Fuster en tota la seva producció intel·lectual. Però aquestes idees que es fan i que surten a la perifèria, com aquest llibre mateix també, surt de València, però es edita a Barcelona. I Joan Fuster no hauria pogut fer tot el ressò que va tenir si no existir a Barcelona. I fins i tot el mateix Mossèn Alcover, el diccionari. És a dir que el centre...
és el que té el potencial per a tirar endavant la reconstrucció nacional. I el llibre fa una crida a Barcelona perquè faci realment de capital com li pertoca. Josep, ara que citaves en Joan Fuster, tu te reivindicaves o te reivindiques com a fusterià? Fins i tot crec que era la introducció del llibre que ho deus, no? Sí, i tant, i tant. Jo soc deixeble de Fuster,
no només teòric, sinó pràctic, perquè vam tenir molta relació, i el llibre aquest, el primer que el va conèixer va ser Joan Fuster, que ho vaig anar a parlar amb ell l'any 85, per ensenyar-li-ho, i de fet, per ensenyar-li, encara no estava editat, vam anar a dinar,
i ell dinava i jo li explicava li explicava de què anava el llibre i la conclusió final perquè el llibre és el fusterianisme carregat de bobo és a dir bé però hi podem dir països catalans però això és un plural i un nom en masculí i les pàtries tenen sempre un nom en singular i en femení fixat els Estats Units d'Amèrica no utilitzen
a l'hora dels sentiments parlar d'Estats Units, sinó d'Amèrica. Apropien el nom d'Amèrica i fem de nou Amèrica gran, que diu el boig aquest del president actual. Tot això. És a dir, les patres han de tindre un nom en singular i en femení, i el nom que té la nostra és Catalunya. Tot això li ho explicava a Fuster, que a més ell ja ho diu en qüestió de noms, i el nom que pertocaria per a la nació catalana completa és Catalunya.
D'entrestant, fem servir aquest plural de països catalans que pot ser més tàctic. I d'això va tota la polèmica discussió del llibre i Fusteri em va dir, bé bé, doncs provem-ho, provem-ho, Pep, provem-ho i tirem davant. I així va començar la cosa. Per tant, això era la seva benedicció, no? La benedicció... Exactament, exactament.
Escolta, i el llibre en aquell moment surt, no sé quantes edicions se'n van fer, se'n van fer bastantes. Sí, en els primers anys se'n van fer 5 edicions, després una sisena dos anys després i la setena l'any 97.
I quina reacció tenia la gent, l'entorn, la gent que el llegia, les presentacions, les entrevistes que te feien aleshores, ara fa 40 anys? La reacció de la intel·lectualitat catalana, diguem-ne, Joan Tigardú o Pere Calders o Espinàs, una sèrie de gent es van pronunciar públicament
molt a favor d'aquesta tesi que sortia des de València amb aquesta empenta catalalista tan forta, no? Va ser una acció positiva. Després, dintre del món independentista de les hores, que és el que sempre hem mogut jo, hem mogut quan érem pocs i ara que en són més i que en són molts més, doncs també va haver-hi una acceptació molt generalitzada.
no un ànime, perquè també va haver gent que era un poc reticent per allò que com que ho has dit tu, no ho he dit jo. Però vaja, també va ser molt ben acceptat. Evidentment, per part de l'espanyolada, estàvem en contra, estàvem en contra, però estorats, espantats per aquella proposta. Ara resulta que no és que som tots catalans, sinó també que ens haurem de dir Catalunya. De fet, això no és...
cap novetat, ells sempre reaccionen com a reaccionaris que són i es comporten així però el llibre estava adreçat sobretot i el que va provocar que el fera era el jovent independentista d'aleshores jo vaig estar a la Universitat Catalana d'Estiu l'any 85 bé, ja feia anys que anava jo havia anat a la universitat des de l'any 75
des de l'any 75, és a dir, ja parlava 10 anys anant a la Universitat Catalana Estiu i vaig veure un jovent independentista i entusiasmat, molt entusiasme i el llibre està dedicat a aquest jovent, a aquest jovent que és el que el va fer el seu.
Josep, parlem de l'evolució de l'independentisme des de les hores ara. Hem passat per diverses etapes. Tu mateix, te vaig escoltant a la presentació de Solidaritat Catalana per la Independència.
que deies que en aquell moment el Pesani apostava en tant que front patriòtic que era una estratègia per la qual ho he apostat i s'independentir-me a nivell de tot el país, de tota la nació ha crescut i a nivell del principat és majoritari aleshores clar, això té un impacte amb
donaves per bona la idea que els principats s'independitzés i a partir d'aquí la resta ja anirien fent? Exactament, sí. Això és l'estratègia actual passa per aquí. Però fixa't que el llibre surt en aquesta dècada dels 80, el mateix que surt el llibre surt la proposta que fem el S.A.N. i el moviment de defensa de la Terra d'un front patriòtic, un front d'alliberament nacional.
de tenir una concepció d'allò que ara modernament diem la transversalitat. Fa falta una gran transversalitat i una gran, diguem-ne, confluència de sectors ideològics diversos de la nostra societat, dels catalans, del contingent humà de nació catalana, per tal de poder arribar a la independència. I, clar, aquesta idea del front patriòtic, que realment després...
està ja com una cosa assumida generalment, perquè el front patriòtic és, mira, totes les grans, la gran gentada que surt en les manifestacions que ha anat sortint i tot aquest independentisme tan majoritari que hi ha al Principat, això és el front patriòtic, el que passa és que cal estructurar-lo i afequir-se. I, clar, respecte al tema de com arribar-hi, ara l'objectiu que tenim a la mà
més proper és la República Catalana, conseguir que l'actual Catalunya Autònoma es devingui independent com a República Catalana i continuar després la lluita, evidentment, per tal d'aconseguir la unitat completa de la nació i veurem si la podem fer completa de tot per tota la perifèria, a la Catalunya Nord, a les Illes...
i el País Valencià, però això no vol dir que hagin d'incorporar-se tots a una, ja salvarem, salvarem el que podrem, salvarem el que podrem, però sempre anirà la cosa des del centre cap a la perifèria. I ara és que està més a prop de la llibertat, cantant dos res a part, perquè ja és independent, és el que diem el principat,
ho diem d'una mitja incorrectament, perquè el principal també agafa la franja d'Aragó i la Catalunya Nord, el principal d'històric. És que la República Catalana, que tenim més a l'abast, és la del territori de l'actual Catalunya autònoma. I després ens hi afegirem.
Josep, un parell de preguntes ja més d'aquesta darrera etapa, d'aquesta darrera època. Primer de tot, supos que vàres viure amb il·lusió, amb alegria, tot aquell procés cap a dia 1 d'octubre de 2017, no? I tant, amb il·lusió, amb alegria i amb presencialitat, perquè molts valencians, i també molta gent de Mallorca, i anàvem i érem en diversos llocs de...
del Principat aquell famós 1 d'octubre fent costat i fent força no podíem votar però nosaltres estàvem al costat dels que votaven i aquest referèndum és un referèndum vàlid que va votar més de dos milions de persones i va guanyar l'opció de la independència i per tant ja està fet i cal fer-lo efectiu i això és una fita històrica
que tornarem a fer vàlida i efectiva se van fer moltes coses bé per arribar en aquell moment i a partir d'aquell moment sobretot per sa banda diríem del lideratge se van fer coses bastant malament com ho analitzes aquest post 1 d'octubre analitzes que els dirigents no van estar a l'alçada del poble
Així de senzill, els dirigents no van estar a l'alçada del poble perquè el poble va ser valent, va sortir, van votar i estaven disposats a defensar la proclamació d'independència. Però els dirigents tiraven marxa enrere i, bé, cal anar a burxar
perquè tornem a posar-nos en bona marxa amb dirigents joves nous. Quan dic joves dic gent de 40 anys. Jo quan vaig fer el llibre, per exemple, en tenia 38. Doncs ara necessitem dirigents de 38 anys. Els vells ja podem donar els consells. Els vells podem donar de nou força. Però els vells no estem cridats per a dirigir. Igual que hi ha altra gent que ha fet malament
la seva funció també hauria de fer un pas al costat. Una pinzellada sobre el teu pas per a representants del País Valencià en el Consell de la República. Sí, tant tant Jaume Sastre de Mallorca com jo per País Valencià eren representants en l'Assemblea de Representants del Consell de la República. I vam fer molt bona feina allà dintre per tal que l'independentisme nou del principal, de molta gent més jove que nosaltres,
molta gent que era independentista encara no tenia prou clara la unitat nacional completa, la unitat de tota la nació, de tots els països catalans. I aleshores ahir hem fet molt bona tasca i positiva. L'Assemblea de Representants era d'àmbit nacional complet i vam defensar els codis que vam fer amb aquesta idea de fer consells del Consell de la República, consells locals,
iguals per a tota la nació, però això va ser abordat, va ser desautoritzat perquè, tornem als dirigents, algun dels dirigents no té clar, fins i tot podríem dir que era hostil, algun dels que van desmanaires dintre del Consell de la República era hostil als Països Catalans. I, clar, això va...
Ara ha quedat pendent, i ho ha dit els dirigents del Consell de la República, que mentre que no rectifiquen en aquesta qüestió de la democràcia directa i la democràcia directa en tota la nació, amb igualtat, no poden haver catalans de primera i catalans de segona en la perifèria. Hem de ser tots a una, amb els mateixos drets i les mateixes obligacions. Això és la unitat nacional catalana.
I això ara no ho té clar el Consell de la República per culpa d'aquella actuació contrària a l'Assemblea de Representants. Una actuació contrària a l'Assemblea de Representants que la van liquidar perquè estaven iniciant els pactes fracassats amb el PSOE. I això és el que ens porta sempre de malborràs.
Josep, dues qüestions per acabar. Una, no vull deixar de dir que després de... És molt senzill, dieu-li Catalunya, per cert títol de ressonàncies pedrolianes...
Exactament, sí, sí, es la manlleva de Pedrolo Sí, sí Varen venir llibres molt importants, crec que recordar València amb 850 anys de Nació Catalana o 750 anys de Nació Catalana No sé, alguns altres, per tant una tasca diguem intel·lectual important que vull que quedi clara perquè mos hem centrat
amb aquests 40 anys de... és molt senzill, però hi ha molta altra tasca feta teva, s'enteràs d'articles a la revista Lluit, etc. Això per un costat. I per l'altre, comparteixes aquesta idea de que...
si l'independentisme continua sent clarament majoritari en el principat, tot i que molta de la ciutadania hagi decidit no participar, per exemple, de les darreres eleccions autonòmiques, etc. O creus que hi ha un retrocés?
No, no, no, ja no ho sé, l'independentisme sociològic està ahí, està ahí, és majoritari, i això ja no té marxa enrere, eh? Això, simplement, el seu pronunciament polític és una altra qüestió, però que hi som, hi som, i tant, i a més a més, amb una vitalitat afegida per la perifèria, com va ser la gran mobilització a Mallorca per Trebores i a les Illes en general per Trebores al Bausà, i que ara continua...
de nou, aquesta mobilització en tots els sectors, especialment de l'ensenyament, però també altres sectors, o les mobilitzacions al País Valencià per tirar el podrit del masson, per fer-lo dimitir, manifestacions un mes darrere un altre durant tot l'any perquè pagaren i paguin pel tema de la gota freda, de la seva mala gestió en la gota freda. Això és d'una vitalitat, d'una vitalitat nacional...
I no diguem també al País Valencià que les perifèries ens movem i també no estem en mal punt, malgrat els resultats polítics que ocupen les institucions, però el poble hi és. Al País Valencià volia referir-me ara també a l'enquesta que vam fer per veure quina era la llengua base de l'escola i va guanyar el valencià, és a dir, el nostre català. Va guanyar...
va guanyar fins i tot en algunes comarques castellanes o parlants. És a dir, amb sorpresa de tots, va resultar que tenim un poble que funciona i que no s'ha de donar res per perdut ni en el centre ni en la perifèria. Josec, molts anys, enhorabona i continuarem en contacte. Moltes gràcies.
Moltes gràcies a vosaltres i visca Catalunya lliure, la Catalunya completa, amb nosaltres a dintre, tant els mallorquins com els valencials. Idò, visca. Gràcies, Pep.
Bon dia. Bon dia. Gràcies a la música. I, evidentment, també parlarem en el segon bloc d'actualitat. Ho farem amb en Pau Emili Muñoz, amb en Antonia Sales i en Blanca Garcia Oliver. Començant, però, ja ho veus, tenim com a convidat de Lutza...
Pep Sobassi, Pep Sobassi, encantat que estiguis aquí. Per favor, encantat jo. Com estàs? Bé, molt bé. Ja te dic, amb moltes ganes de parlar amb tu de moltes... És a dir...
Ja t'he fet bastantes entrevistes, més puntuals, diguem-ne, i aquesta aventura m'agradaria que fos un poc més general. I per tant, si t'aparegui bé, començar amb els teus inicis, és a dir, com punyetes una persona amb el teu perfil...
Opta per fer fora del sembrat, no sé si prèviament hi havia coses, i sé evidentment que la família tenia coses musicals, sobretot de cultura popular en aquest cas.
Era que quasi, des del 82. Jo venc de família que aquests dissabtes jo sentia la guitarra de mon pare finar i tocar. Mon pare i ma mare des dels 14 anys que festejaven ja dins el món de música tradicional però després, clar, nosaltres ja l'hem prostituïda com a música folklòrica, no? M'entens cap a on vull anar. Però la música arriba jo gràcies a mon pare.
I Amomar, que és una gran cantadora. I a partir d'aquí, és cert que jo, ja dins l'escola mateix, ja començava a agafar també se'm a seguir terra, a tocar, i uns 16 anys m'he muntat el primer grup d'escola, que li dèiem quinta essència. Quinta essència? Sí, sí. Aquí teníem clar que ja començàvem a composar. Jo no era massa compositor, a mi m'agradava més executar, cantar, tocar la guitarra.
I arrel d'aquesta banda, que em van sortir i em van sortir d'altres, 16 fins als 18, vaig anar a veure un concert amb el meu estimat i amic Guillem Cerdà, dels Tots Sants, i aquí al cap se va explotar tot. Exacte. Els Tots Sants va...
hi havia una moguda a Catalunya perquè nosaltres, per moltes, la meva altra passió era el futbol, i jo record que diumenge sí, diumenge no, viatjàvem a Catalunya amb una lliga que li deien la Lliga Nacional de Jovenils, i jo record... Estàvem amb la Salle. No, amb els teatins. La Salle eres cosí. Eres cosí, eh?
Tu eres hermòpera, ja sé que hermò eres tu. Ho dic perquè també en aquella època record que dins l'autobús un dia va sonar Sopa de Cabra, i en concret l'Empordà, i per la ràdio, o sigui, jo flipava. Perquè que a nostra, tot i per més, tornant-te enrere, mon pare i meva mare sí que es veu que hi havia en Maria del Malbonat, en Miquel i en Miquel Hallador, hi havia en Lluís Llachs, en català.
Però clar, això eren coses que per mi em varien un poquet massa de majors. I quan començo a sentir el rock, que era la meva passió, ja és quan decideix que em vengui a encardar, després de veure un concert en directe dels Tots Sants, decideix que, dir-li en Guien Guiem, deixàvem de tonteries, anem a por a dir que...
que podem fer lletres en català. Estic xerrant de l'any 90. Que en aquells moments, clar, ara és molt difícil, jo tenc memòria i record, que en aquells moments era
super sorprenent veure un grup de joves apostar per cantar en mallorquí, per cantar en català. Tot i que també ha recorregut, de més enrere, hi havien els acults, hi havien la fosca, tremenda. Tremenda banda.
I clar, vulguis o no, en tot aquest procés, que tot era molt a ciutat, molt més centralista, instituts, t'anaves a Manacoy i escoltaves uns ocults, però després apareixen tots sants per donar canya. Això va ser aquesta iniciativa fora de Sant Brat en concret per creure que s'aparia cantar en el nostre idioma.
I llens d'aquest discurs, després arriba el discurs de que a nostra demanem un cafè al llet, que a nostra demanem un t'estim. Aquestes paraules quotidianes que fan que hi creguis. Tinc molt d'amics ara, bé, tinc molt d'amics que en aquesta època actual de cantant en anglès en els inicis ara ho fan en català. I ells els sorprèn la sonoritat.
Nosaltres cantàvem en català en el 92, no per la sonoritat, era ja per una cosa que la política també que existia no acompanyava massa i era un poquet reivindicatiu.
Només de repassar la trajectòria dels fora de Sant Brat, ja podríem dedicar una entrevista a dues. Per tant, te deman breument un balanç de tots aquests anys. Una mica bojos, no?
Home, nosaltres ens ho vam passar superbé. Sí, ho crec. Ens ho vam passar superbé. Tot i que sempre ens ha passat el mateix, i encara està passant dins del Prenaram actual, la insularitat. Sí. La insularitat, tot i que és vera que em vas fora, et sembrat, viatjaves molt, tocaves molt, i ens ho passàvem molt bé. Vist des d'ara,
van fer una feina que és la mateixa que van fer els grups que estaven abans de nosaltres per normalitzar un panorama que a poc a poc se va normalitzant abans eren 4, ara n'hi ha 70 i després n'hi haurà 200 de grups que actualitzaran el panorama però aquesta feina és... la cara té més pes que abans no sé com ho explicar
abans era una feina reivindicativa i ara ha de ser més reivindicatiu encara per normalitzar i fer feina per normalitzar jo crec que se fa feixuc Parlem una mica de de quines són és a dir, com a persona que has picat pedra que han de menester els grups perquè
ara hi ha l'època que hi ha els festivals hi ha sales que obrin i tanquen uns circuits, què és el prioritari, què és el que han de menestar? Ara mateix, també vist des de l'actualitat, jo crec que la part de l'administració ha d'ajudar a poder
a poder fer dels grups de cas seva, fer-los importants. I no tantes econòmicament, que sí que ho és, però tenir un bons local d'assaig, tenir unes sales que els puguin ajudar perquè ens puguin contratar, que has fet...
que els músics d'aquí se puguin sentir importants, com els grups de fora se senten importants a casa seva. Sin solaritat no només és aquell vaciót que te deia, sinó que és un poquet estrenar mallorquí.
És un terrenar que com que ja et veuen, ja et tenen. Jo sé també com a moltes vegades com a programador, que és vera que aquí tenim una idea una mica provincial, en el sentit que si no hi ha un grup de fora com a mínim, ja no pareix que sigui un concepte. Ja és com dir, bé, sí, és vera, tu avui és fora de sembrat, però ahir aniré en el pròxim. Sí.
que també la vostra feina, abans no existia, hi havia un altre mitjà, però el fet que hi hagi un mitjà, això és superimportant, perquè pots venir a presentar les teves mogudes,
aquesta certa indústria fa que encara de muntar... Quan dic fer-me's sentir importants no me malinterpretis, és posar-me's a lloc. Sí, sí, sí. O els premis en derroc, per exemple, també ajuden, no? Sí, premis en derroc i sobretot que si tenim una societat on creuen el sobiranisme mos ha d'agafar com a grups nacionals. Clar.
Si estem defensant un cert sobiranisme, està passant amb l'alimentació, l'alimentació sobiranista, l'agricultura, tot el producte local, bé, anem a dir el producte nacional. Sí, producte nacional, quilòmetre zero, no sé.
Bé, jo vull anar més enllà. Jo vull anar com a quilòmetre nacional i producte nacional. Per què? Perquè si ho defensem de veres, aquesta indústria forma part d'això. Bon, m'ha anat un poc cap a un altre costat, perquè volia abans parlar de Suasi, un projecte que a mi m'apareix a la continuació lògica de Fora del Sembrat, evidentment en el mateix temps, amb una maduresa, amb un...
amb un sabresfer, amb altres dinàmiques, però en el fons és el mateix rock and roll, no? Sí, és l'actitud. Ara me'ls passa que amb Atsuàssia realment neix perquè deixant de bandes fora del Sant Brat i jo volia continuar de muntar un escenari per ballar, per tocar, no tant per dir coses, en el principi,
I la continuació de tot això ha fet que la gent que ha anat entrant a Suasi s'agragués un poquet el projecte que ara mateix és el que tenim en mà, que som diferents músics en diferents projectes, en Joan Toni Escarabat en el seu, en Marc Gràcies en Batseu Nua tocant tant a Maria del Malabonat, en Bernat tocant també a altres bandes, en Guillen Cerdà, avui...
Avui ja vos puc dir que tenim un teclista en el Suasi i aquests cinc tios o sis tios toquem i moscarem el nostre projecte que és conjunt. I que és d'alta qualitat. Pep, treix disc, no? Això quant serà?
Mira, ara dia 12 de novembre, desembre, surt el primer senzill, dia 10 de genet segon, i el 20 i no sé què de febrer ja sortirà el disc. Això avui en dia se fa així, eh? I disc vol dir també en físic o no? No, d'un principi no estava preparat per... I això vol dir gira? Sí, sí, sí. De cada primavera a estiu, eh?
Estiu i ja tancant per a octubre, o sigui, les dates ja s'estan tancant per l'any que ve. No només a Mallorca. No només a Mallorca, no, per poder anar a presentar i amb la productora que fem feina, aquí a Mallorca és Man Àngelment i a Catalunya hi ha RGB, perquè mos puguin defensar en el territori.
Ah, damunt de l'escenari ja t'he comptat jo, no, no has canviat. Però a l'hora de crear, a l'hora de composar, has canviat molt? Sí. Ara, així com en els inicis no vol dir res, només vol dir ballar, ara sí. Te preocupa? Ara he trobat s'eina i crec que és interessantíssim. No, hi ha grups que de nou any te diuen. Ja.
Jo sé si aquest envenen de nou anys deia, però ara som més conscients. I ara es verà que vull xerrar més de llum.
Em fa ganes trobar un grup que m'aixerri d'optimisme, de que tranquils, de donar canya, però d'optimista. Sí, sí, no, no, és el que transmets. I, per altra banda, també sempre has intentat la connexió amb altres expressions culturals, no? Vam tenir no fa gaire aquí a Entià de... Sí, sí, va bé.
has fet el Suà Circ, sempre intentant obrir públic, coneguir espais. M'agrada l'escenari.
M'agrada... Just ahir també xerrava amb un artista, que moltes vegades els artistes que acoten, que tanquen un poquet la seva proposta, queden allà. Si l'obris, té més possibilitats de poder tocar davall un pi.
perquè m'entenguis, sense trampa, sense guiterra, afinada o desafinada, quan venguis a la meitat de Mallorca, però sí que és vera que m'agrada, m'agrada la possibilitat de poder tocar amb un tumpopitre, de cantar la cuina amb els que fèiem...
És el meu tren d'anar. Sí, sí. Pep, ja pas pena pas temps. Escena musical actual, diríem que mallorquina o illenca, com la veus? Tu hi estàs molt a darrere ara mateix, no? A mi, jo de cada vegada dic que estem en bones mans.
Ja no només per la joventut, sinó també per la gent que hi ha més a dalt que nosaltres, en barat i amb experiència. Però està bé. Passa que sí que és vera que mitjans com els vostres són necessaris. Com els nostres, perquè m'hi sent el mitjà és molt necessari per fer-nos, per ser-hi, per no deixar de banda, per recordar. I si veus tota la música que es fa a Mallorca, a Menorca, a Ibiza i a Formentera,
És que jo crec que no fa falta d'anar massa més, està brillant. Vinga, ja que d'això, unes pipallades sobre els panorames del mitjà de comunicació d'aquí. Tu ja has fet feina, vas triomfar a una Mediterrània. Me va encantar aquella experiència. I va, després no, no. Vull tornar, vull tornar. No ho podem retenir. Vull tornar. El mitjà de comunicació ha de ser en català.
Mitja de comunicació és en català, o sigui, no pot ser que inclús el privat no hi hagi una desconexió en català. No pot ser que a la ràdio i televisió autonòmica hi hagi un col·laborador en castellà perquè entri en català.
Bé, aquest mateix esperit que tu a banda és de rock, de l'alimentació, de tot, també hi ha de ser per mitjans, clar, és que si no arribarem a perdre el cap i aparèixer normal el que no ho és. Clar, o sigui, no és una imposició, és la naturalesa, perquè és que si no, jo ara no m'hi vaig fent una cançó en castellà, però ja t'he dit ja per la meva manera que vull que quedi,
El mitjà és super important en català. Hi ha molta gent que apren el català gràcies al mitjà. I molta gent que coneix en aquest cas la música, perquè nosaltres fem música, gràcies a un mitjà en català. També a un mitjà que ho fa en castellà, però és super important.
El mitjà en català. Quants s'aprencors del nou disc i tanquem així? Dia 12 de novembre. 12 de novembre, el primer... 12 de desembre, perdó. 12 de desembre, ja l'hauríem escoltat. 12 de desembre teniu ja novetats. I el disc s'encela el mes de febrer. I el primer vol el que farem serà per febrer.
Per febrer, oi? Febrer, març, abril, mat, junts, juliol, agost... No, no, no hi haurà excusat. Fins a octubre. Tendrem opcions de bo d'artó. Tenim moltes gales. Ben, moltíssimes gràcies per ser aquí. Gràcies per convidar-me un luxe a tu meu. Nosaltres passàvem al segon bloc a parlar d'actualitat.
Som a l'edició ja número 77 d'Això és vida, acabant d'entrevistar en Pet Suasi i ara farem una taula d'anàlisi amb les persones que hem convidat avui, que són n'Antònia Sales. Antònia, molt benvinguda de nou, ben trobada. Gràcies. Després d'un temps que has estat fora, però tot d'una que has pogut ha estat neta. Sí, sí, sí. Correcte. Pau Emili Muñoz, moltes gràcies per ser aquí. Moltes gràcies. A tu. I a Blanca García Libé també, moltíssimes gràcies per ser aquí.
A vosaltres per conviar-me un altre dia. Si ho vas per ahí bé, mos podràvem en marxa ja a partir de les propostes que mos fasseu. Pau, comença tu ben llau. Jo volia parlar que el PP ha llevat les ajudes que rebia l'Obre Cultural Balear i Joves de Mallorca per la Llengua.
Ho han anunciat fa poc, han retirat l'aportació que feien per Can Alcobé i també una aportació per joves per la llengua que estava dedicada a l'activitat grossa. Sí, sí, sí. I ara en parlarem. Antoni, quina corolla molt durs, quina proposta molt durs de debat. Bueno, aprofitant que avui aquí tots els tertulians són joves o joves d'esperit. No, no, jo ni d'esperit ni de res.
que en Pau Milius és president del Consell de la Joventut i jo és vicepresidenta, la notícia d'aquesta setmana que havíem de xerrar sí o sí, és de ser que el Consell de la Joventut ha celebrat la Fira d'Entitats per celebrar precisament que fa 40 anys com a Consell de la Joventut.
40 anys del Consell de la Joventut, eh? Sí, sí. Nosaltres no havíem nascut encara. Jo me'n recordo dels inicis perquè... El 85 va ser. El 85, eh? Pot ser... Aina Calvo de que és una de les primeres presidentes. Van tenir una taula de presidàncies que es van endevatre entre presidents de diferents èpoques i va venir el primer de tots.
Era un homo. Sí. Blanca, com puja l'aposta? Jo puja l'aposta perquè ahir es va disputar el partit entre Catalunya i Palestina i va ser un resultat suposo que satisfactori per a la nostra nació però trobo que l'important és que
es va donar una imatge d'unitat amb les altres nacions oprimides i d'estadi gairebé ple.
Per tant, parlarem un poquet de les seleccions esportives i de tot el que això pot dur. Idò venga, som-hi. Ajuts del PP, o millor dit, ajuts retirats pel PP i Vox, les entitats que fan feina a favor del català. Antònia, com ho analitzes això?
Bé, jo òbviament crec que és una catàstrofe, quasi, quasi, perquè precisament entitats com l'Arbre Cultural Balear o com Jogues de Mallorca per la llengua fan una tasca social i cultural molt important i que si no la fan ells probablement no la faci ningú altre i per tant el que hauria de fer el Govern és
continuar donant ajudes i fins i tot augmentar-les a totes les entitats que promouen la llengua, que promouen la cultura, que en el final, quan venim aquí sempre xerrant que el fet de promoure la llengua, també oferir-la en el nou vingut, és una altra manera, és un recurs per fomentar aquesta cohesió social.
que també és fonamental perquè hi hagi un benestar social. Per tant, el fet de retirar aquestes ajudes tindrà un impacte no només a nivell de les activitats que es puguin fer o no fer, sinó de totes les conseqüències que després desencadenarà.
Efectivament, una societat segurament més descohesionada que per ventures, el que vol qualcú també, no m'ho s'entenganar. Blanca, com ho valores tu? Clar, jo ho valore, entre cometes, positivament, perquè se suposava que, com a mínim, ja n'havien donat. Suposo que l'any passat sí que em van donar, i clar, jo d'on vinc la primera mesura va ser
zero ajudes a qualsevol entitat que defensa la unitat de la llengua o que defensa simplement el concepte de País Venència. Per tant, ho veig com un retrocés, però no m'estranya en la dinàmica com a partit, ni del PP ni de Vox, perquè troba que és l'ofensiva...
que estan desplegant arreu dels països catalans, no? 0, 0, 0, 0 per asfixiar encara més tant la llengua com el país. Per tant, no em sorprèn, suposi. Em sap greu. Pau? Jo crec que una societat ideal, joves de Mallorca per la llengua, l'obra cultural, haurien de rebre 0 o 12 per tot, no? Perquè no serien necessaris aquestes entitats. O sigui, que tu haies de tenir una entitat que promogui la llengua d'un territori
Realment com a concepte hi greu, perquè vol dir que el govern, que qui té l'obligació estatutària de fer-ho, no ho fa. Llavors, a damunt que tu no ho fas i tens entitats sense anim de lucre, que sí que ho fan, els lleves les ajudes. Només està justificat llevar les ajudes i després d'aquesta feina les assumeixes tu. Dius, no, això ho fa l'administració d'aquesta manera, d'aquesta manera estructural i tal. No és el cas. Per altra banda, em sorprèn, perquè...
El PP va veure que el sistema veu-sà no funcionava, que el sistema veu-sà no funcionava. El sistema veu-sà era el que deia anar blanca. Aquí van tenir la sort que es va demostrar que aquest sistema no li funciona en el PP i ara estan intentant fer un híbrid. Per aquí t'endom, per aquí t'estir, per aquí no sé què... Clar...
les persones que realment sabem que el Partit Popular quan te redueix l'ajuda per tenir-te asfixiat per no matar-te és perquè no te puguis queixar gaire però a la vegada no ajudar
perquè això és una realitat, veiem que clar, que aquest sistema que fem podria enganar un poc a la gent i dir, no, realment no són tan dolents o més o menys també se'n preocupen i tal. I jo pens des del punt de vista polític que és un sistema que al PP li interessa, li va bé.
Ara, aquest altre... aquest desviament que han agafat cap a una política totalment de Josep Ramon Bausà no li anirà bé i no sé com de molt ha de pressionar Vox
perquè el PP se jugui 8 anys fora a governar una altra vegada. Sí. I a tot això que deies, clar, cal recordar que en el cas, per exemple, de Can Alcobé, sí que és una tasca que igualment, encara que fóssim un país normal, s'hauria de fer, que s'ha de recordar segurament s'autor, s'autor, un dels poètans més bons en llengua catalana, ara dic això, i el Banc de la Pentureu m'ha corregirat, però... No.
Ah, bé, és un d'hermics, eh? Un d'hermics reconeguts. I per tant, clar, i això només ho pot fer el propietari de la casa museu i de la casa on va viure, que és l'obra cultural d'Aleà. Per tant, en el fons, les institucions han de donar suport a això. Recorden que tampoc és que en Joan Alcabé fos molt d'esquerres, eh? Per cert, era més aviat un senyor... Un senyor conservador. Un senyor conservador. Això, al PP se'l podria fer una figura...
Pròpia, no? Bastant, bastant. I no ho han fet. Passam ràpidament al segon punt, que és el que plantejava n'Antònia, i que són els 40 anys del Consell de la Joventut de les Illes Balears, 40 anys també en vals i baixos, jo crec que també vas a l'època d'en Beusau, que també se'l va volacarregar, no? No, se'l va volacarregar. En fi, vaja.
Un destroyer aquest home. Bé, en tot cas, 40 anys de feina positiva per s'associar i sentir-me juvenil. Va ser molt interessant aquesta taula de presidències
Perquè, clar, el que els van demanar és cada època, no hi havia els del 85, un que va governar els anys 90 a principis dels 2000, després la persona a qui li van tancar el Consell i qui el va presidir una vegada tancat, que s'ha reconstitut com una plataforma d'entitats.
I clar, i el primer de... Jo ho tenia oblidat, però el primer de... Nosaltres vam haver de fer molta feina per desestimatitzar-se a les persones homosexuals perquè en aquell moment hi havia... I un altre va dir, però nosaltres vam haver de fer molta feina perquè...
la gent se podia emancipar, no com ara, però hi havia molt d'atur juvenil. I era més que cercar feina, no tant una casa. I un altre, però nosaltres vam fer feina, però no sé què. I cada època ha tingut problemes diferents de joventut i hem tingut la sort que durant 40 anys ha estat esconseguit la joventut per posar-la damunt la taula i per pressionar perquè s'arreglessin aquestes problemàtiques. Tenim-te en compte...
que el 85 no hi havia ni cap regidoria de joventut a Mallorca, cap ajuntament, ni direcció general de joventut encara. Hi havia el Consell de la Joventut abans de la Direcció General. Per tant, va ser una institució molt pionera. Blanca, no sé que en coneixes, però en qualsevol cas també una de les línies de feina ha estat la connexió amb els Consells de la Joventut de Catalunya i d'Espair Valencià, amb el Triangle Jove.
Sí, sí, sí. Això jo crec que Pau et pot donar més informació sobre el triangle jove que no passi. Però sí, o sigui, el fet que hi hagi consells que frenen i que a banda aporten la seva visió com més propera perquè el dia a dia és treballar amb les entitats juvenils, doncs està molt bé i sobretot per a recordar que el futur i el present del país som nosaltres. I sí, o sigui,
El fet també que hi hagi una connexió entre les diferents entitats dels països catalans, doncs mostra això, que les connexions són fortes i que aspirem a tindre-les encara més fortes. Pau, un apunt ràpid del Triangle i tanca en Antònia. O ho pot fer en Antònia, no ho sé. No, no ho pot fer en Antònia. Vinga.
Si voleu xerrar de Triangle, si voleu que faci jo el tancament. Jo crec que el més important que hem de destacar és que ens encarregem del Consell de la Joventut, que no siguin personal tècnics, ho fem de manera voluntària.
I el Consell de la Joventut el formen totes les associacions i entitats juvenils, o també prestadores de servei a la joventut, que també marxen per mordes voluntaris que tenen. Per tant, és posar en valor...
Aquest compromís que hi ha tant de joves que tenen que moltes vegades diuen, és que els joves no van de res, és que els joves no se mouen, és que els joves només s'interessen per ells mateixos. És ver, encara hi ha un sentiment individualista molt més grau que les millors generacions anteriors,
però posar en valor això, que hi ha molta gent jove, mobilitzada i compromesa amb un projecte que no té per què tenir idees polítiques ni tot això, sinó simplement fer pinya, fer poble, promoure un oci a una socialització sana i això, que és un gran tresor tenir això.
I tant que sí, i esperem que se reforci i que vagi més. Darrere qüestió, sé que apuntatjava Blanca, que són les seleccions nacionals, l'estat espanyol com en tantes altres coses.
continuo estafant-nos com sempre, és a dir, per no anar més enrere perquè jo ja no hi tindria memòria, però a l'any 92, just quan faltava poc temps perquè començassin els Jocs Olímpics, hi havia creat el comité
olímpic català en totes les seleccions nacionals i en Samarank va dir per demanar que no fessin trull durant els jocs va prometre i ara haurien de sortir aquestes riagues enllaunades va prometre que l'endemà mateix que acabessin els jocs se reconeixeria el comité olímpic de Catalunya se reconeixeria internacionalment han passat 30 anys i estem igual hi ha hagut
no tinc memòria, molt d'acords entre PSOE i qui fos en aquell cas, que sí, sí, que reconeixerà les seleccions i mai ha estat vera i no serà vera mai. I si qualcú vol continuar enganyant, dient que ara sí, ara sí que finalment Pedro Sánchez, els que toqui de don, ara sí que ho farà, que s'enganyi ell però que per favor no engani els altres.
Una vegada fet el meeting, bé, crec que és molt important, no, Pau, tenir seleccions de cada nació que puguin competir internacionalment i que puguin fer l'aportació a l'esport mundial, no, des de cadascun de...
Sí, jo una vegada vaig dir aquí que no m'interessava el futbol, sinó implicava política i per tant aquest tema sí que m'interessa. No, crec que és una cosa que, és a dir, tampoc no seria pioner l'estat espanyol, eh? Ah, no? En la terra, es juga a Escòcia, es juga a Gales, es juga a Inglaterra, vull dir, que tampoc no és una cosa tan estranya. Sí, sí.
Clar, si tu agafes l'equip que va guanyar la Copa d'Europa, que vas a Espanya, és darrere que la va guanyar, i lleves els bascos, els catalans, els gallets i tal d'allà, te deuen quedar 4 o 5 jugadors. Com? Sí, no sé, un parell. Clar, jo crec que és això el que els fa pena.
Vull dir que els fa pena que els assusta, no? Que queden ridícul i que se demostri que l'estat espanyol és un estat que funciona gràcies a les recursos materials i també a les persones que agafa d'altres nacions. Per tant, jo crec que no ho fan perquè no s'ho poden permetre.
Pot ser o seria una manera d'augmentar el nivell i de millorar? A vegades aquestes coses no les estan mai. Antoni, com ho valores el tema de les seleccions? Els hi dones importància o no?
Bueno, no és la meva preocupació principal, però sí que m'apareix que està bé xerrant, no? Home, jo el que troc que, a part del que diu en Pau, que perjudicaria, que se quedarien pràcticament fora esportistes d'elit, és també que tindria unes implicacions polítiques bastant fortes, tot i que
el regne unit també pot tenir en certa manera jo crec que aquí se presentaria més com un tema polític i se deixaria en segon pla el tema esportiu per tant jo crec que no interessa per això perquè no se pugui interpretar com que donen força a tot el tema del nacionalisme
Clar, donaria molta visibilitat a les nacions, el fet que competissin a nivell internacional. També a la gent d'aquestes nacions, també això els dona un orgull i a lo millor com un empat, uns ànims, una esperança, un reconeixement de cara a fora.
i a lo millor, de certa manera, se pot interpretar com una espècie de promes o que et pot donar una esperança que aquesta excisió vagi més enllà del món esportiu. Blanca?
En la línia que el que ha dit Pau i el que ha dit Antonia seria reconèixer que efectivament Espanya és una nación de naciones, no? És un dels grans debats de la divisió territorial de l'estat espanyol. I bé, sobretot el que es va demostrar ahir és que la solidaritat que no ha tingut l'estat espanyol
doncs sí que la tenim la resta de nacions a les que ells anomenen perifèriques i el fet que ahir Catalunya i Palestina es donaren la mà crec que és una imatge que val milions i que sobretot deixa en ridícul
qualsevol altre estat que s'ha omplert la boca de paraules durant aquests mesos sobre el genocidi i ara que ja Israel sembla que ha parat entre també moltes cometes l'ofensiva, doncs ja no queda res, ja s'ha acabat la quarantena.
Els bascos també van jugar contra Palestina i també estava ple de l'estadi. No, no, això sí han servit com a mostra de solidaritat, mostra i fer reals perquè les recaptacions dels partits han anat per a Gaza, etc.
Escoltes Bon Dia i Bona Vida, el programa matinal d'Ona Mediterrània. I el Bon Dia i Bona Vida d'Ona Mediterrània és el moment d'escoltar les recomanacions que mos fa cada setmana Miquel Serra sobre llibres. Miquel Serra, molt bon dia. Bon dia, to meu i companyia. Has fet la passada per quart creixent? Sí, cada dimecres.
Com que no visc en el centre de ciutat, visc a Sant Jordi, dimecres és el dia d'anar a ciutat i passar per Quart Creixent a mirar novetats. Quart Creixent en el carrer d'en Rubí, per fer que tothom ho coneix, però vaja, el carrer d'en Rubí, de vora la plaça Major de Palma. Està bé, recomaner-ho després de 43 anys que fa que existeix. Encara hi ha gent que no ho sap exactament, en el Quart Creixent. Sí, sí.
Quina recomanació mos has preparat per aquesta setmana? Perdoneu, tenc que escollir una mica... Aquests dies... Cosa moderna d'aquest temps. Sí, sí, sí. Primera recomanació, bé, les dues primeres recomanacions són els Premis Ciutats de Manacord en Guany. La primera, que acaben de sortir, d'arribar a les llibreries... Sí...
la primera és el Premi Ciutat de Maracord de Novel de Maria Antoni Oliver 2025 que l'ha guanyat en Joan Pons Bové de Santanyí i el títol de la novel·la és Com voleu germans que canti un títol que m'encanta molt havies parlat d'aquest sí perquè vaig parlar de la seva primera novel·la vaig recomanar Un incendi al paradís una novel·la negra ambientada a Mallorca
i que ell estava a punt de treure d'editar aquesta nova novel·la que l'ha editada i edicions i doncs ja està, ja és en el carrer, ja és a les llibreries ja hi ha presentacions i és una novel·la inspirada en la història real de la seva família diu que és un viatge històric a través de la memòria de dos germans que són fills d'un mestre depurat pel règim franquista
I que, en el moment que comença la novel·la, que jo acabo de començar, ahir li vaig a far llibre i ja vaig llegint, ara comparteixen habitació a una residència. Són dos germans, en Jaume i en Maria Lida, i cada un d'ells recorden els anys marcats per la repressió franquista. I des de dos llocs diferents, en Jaume mos ho recorda d'Esquerritxó i en Maria Lida de Formentera. D'aquí el títol d'aquest llibre.
de la cançó d'Ub feia 5 anys que en Joan Pons no havia publicat res i bé, acaba de sortir aquesta com dic, ha guanyat el premi
Ciutat de Manacor i editar Perill i Edicions i que dia 4 de desembre, ja no falto per anar recordant, però dia 4 de desembre de CEP se presentarà a Quart Creixent. Idò prenent nota. Què més tenim com a recomanació? Segona novetat, que també ha guanyat el Premi Ciutat de Manacor, però en aquest cas d'assaig.
que l'ha guanyat en Gabriel Ensenyat Pujol, suposo que també coneguts per Història de Mallorquí, d'Andratx, que han publicat bastant de llibres i molt d'articles. I també l'ha editat i hi ha edicions i els títols Arrels Balears. Sí, sí.
El subterfugi balearista. Té un títol un poc mal de... Però molt interessant, eh? Molt interessant. Sí. Aquest l'he fugitjat de més, però el tenc aquí en escremull preparat, com dic que hi qualqueixent vaig a fer aquests dos llibres. Com diu l'editorial, és un assaig molt rigorós i molt valent, on han ensenyat...
disecciona les fantasies pseudo-històriques i pseudo-lingüístiques que han alimentat en aquest balearisme que estem ara com que tant de moda no sé si ha estat sempre sovint que passa que els serveis dels espanyolistes que són els que reneguen de les errals catalanes de les illes balears mhm, mhm
En aquest llibre denuncia la manipulació acadèmica i l'ús polític de la història i mos aporta les eines per comprendre com s'ha fabricat aquesta excusa, aquesta escapatòria tan valorista que tenim ara. Tu l'has tingut a ser mans el llibre? Sí. No, t'anava a fer una pregunta molt poc intel·lectual, però és molt gruixat.
No, és més o manco, no, no, no, no, és més o manco com voleu que canti, que són uns 200 búsqueda de pàgines cadascú. Idò, apuntat, apuntat per, s'anava a dir per Reis, però l'apuntura serà per abans i tot. I encara mos tens una tercera recomanació, eh?
Una tercera recomanació, que ja l'havia preparada els altres dies, perquè després no va ser possible que vos recomanar res, perquè és un llibre que jo no l'havia llegit i que el tenia guardat...
i que crec que s'ha de llegir i m'agrada molt, molt el meu, suposo que no sé si l'has llegit, que es diu El meu poble viurà, autobiografia d'una revolucionària palestina. Ah, sí, sí, sí. Perquè aquest llibre va estar publicat, aquest, com he dit, no és novetat, Tigre de Papers, 2014, però se va fer una nova edició el 2023. I ara s'han fet molts de clubs de lectura i xerrades damunt d'aquest llibre, eh?
S'autora en l'Eila Calet, la seva revolucionària per poder alliberar el seu poble palestina. El va escriure l'any 1971, però no se va editar fins al 73. I en català, com he dit, el va publicar Tigre de paper el 2014, però se n'ha fet una nova edició el 2023. En de Tigre de paper, eh?
Tigre de paper, sí. Sí, sí, sí. Interessantíssim llibre. Les tres recomanacions d'avui són tres editorials petites. Bé, dos primers d'hi, edicions d'aquí, i l'altre de Tigre de paper, editorials independents, que jo crec que...
S'ha de tenir molt en compte. I tant que sí. Volgut a la recomanació, m'has fet ganes de totes tres. Fantàstic, fantàstic. I hem de recordar que avui se presenta el primer llibre, el primer volum de les obres completes d'en Josep Maria Llompart, de Can el Covell.
Que vaig recomanar la setmana passada, que va sortir. I que no sé quin problema hi va a l'Esconsell de Mallorca, però no s'havia de presentar allà. Jo hi vaig anar despistat, no vaig veure ningú i vaig partir, la veritat. I després vaig veure que pareix que havia estat més aviat un boicot, no? Però bé...
És igual. Jo també me va estranyar, vaig veure l'endemà i això, i vaig dir, ara que ha passat, vaig veure el jornat i tot això, i sí, crec que hi ha hagut un poc de polèmica, no? Va ser com un poc de boicot. Sí, sí, sí. Però el que vol que te diguin, hi ha un part ben content que estaria, que se fes a Canel Covell, no? Clar que sí. Més que no es consellem aquesta gent. Sí, molt.
Miquel... Segur que està ben content. Una meravella, una meravella les recomanacions que ens has fet. Bé, efectivament, es de Naleila ja l'havia llegit i els altres dos estan apuntats.
Moltíssimes gràcies. Anem fent llista per demanar llibres en els Reis. En els Reis, sí, sí. Perquè vengui encarrellat de lectures. Tant per nosaltres com per regalar altres. Exacte. Tu ho saps, això? Un llibre sempre és un bon regal. Sí, sí, sí. I normalment per Reis jo sempre era el darrer en com anar. Però...
És el darrer client que entrava a Quart Creixent. Miquela, un plaer tenir-te connectada i que mos vagis informant. I, de totes maneres, per molt que mos informis, és inevitable fer la passadeta per Quart Creixent. Si no, cada setmana com fas tu, jo què sé, cada 15 dies...
Exacte, exacte. Al principi de mes, sobretot. Sí, i més ara tens de novetats. Bé, clar, no, sí, ara sí. No estem al dia. Sí, sí, sí. Miquela, moltíssimes gràcies. Gràcies a tots, adeu, bon dia. Adéu, bon dia.
Escoltes, bon dia i bona vida, el programa matinal d'Ona Mediterrània.
I a la plaça d'edat res havia canviat. I a la plaça d'edat res havia canviat. I a la plaça d'edat res havia canviat. I a la plaça d'edat res havia canviat. I a la plaça d'edat res havia canviat.
Tornen al sopàs col·loqui de l'Assemblea Sobiranista de Mallorca al restaurant Sacreu a Petra, divendres 21 de novembre a les 20 hores. Conversarem amb dos ponents molt importants per parlar sobre el reconeixement internacional de la nació catalana en l'actual paradigma global.
Ells són ni més ni menys que l'actual president del Consell de la República Catalana, senyor Jordi Domingo, i el comissionat pel reconeixement internacional de la Nació Catalana davant Nacions Unides a través del Pacte Nacional, senyor Jordi Castellà. Convidam a tots els associats i simpatitzants de l'ASM a assistir a aquest sopar i a participar del col·loqui.
podeu fer la reserva a la web assembleamallorca.cat i a través del bàner de devalears.cat. És una oportunitat única. Vos hi esperam!
Aigua dolça per a gent salada a la vostra oficina o a casa. 3 Globs és un projecte d'emprenedoria social de 3 Salut Mental, aigua de qualitat local i que afavoreix la inserció laboral de persones amb malaltia mental. Trobareu més informació a www.aigua3globs.org. També podeu telefonar al 971 0901 94.
Revista L'Estel. Pensament, cultura i territori. Ha arribat a Mallorquia el nou método Slow Dendistry. De la mà de la doctora Joana Maria Planes Mariano, especialista en pròtesis sobreimplants,
Fer odontologia slow no et s'ha pausat. És dedicar a cada pacient el temps necessari per aconseguir uns resultats excel·lents, segurs i de qualitat. Ja ho sabeu, podeu trobar la clínica dental Planes Mariano a Berenguer de Tornamira, número 9, primer-primera. De voler el cor d'inglès de Jaume III i tota la informació a la web planesmarianodental.com i també al telèfon 654 04 1351.
La nostra feina és la vostra qualitat de vida i un bé i somriure. Vos hi esperam.
Tornen el sopàs col·loqui de l'Assemblea Sobiranista de Mallorca al restaurant Sacreu a Petra, divendres 21 de novembre a les 20 hores. Conversarem amb dos ponents molt importants per parlar sobre el reconeixement internacional de la nació catalana en l'actual paradigma global.
Ells són ni més ni menys que l'actual president del Consell de la República Catalana, senyor Jordi Domingo, i el comissionat pel reconeixement internacional de la Nació Catalana davant Nacions Unides a través del Pacte Nacional, senyor Jordi Castellà. Convidam a tots els associats i simpatitzants de l'ASM a assistir a aquest sopar i a participar del col·loqui.
podeu fer la reserva a la web assembleamallorca.cat i a través del bàner de devalears.cat. És una oportunitat única. Vos hi esperam!
Bon dia i bona vida, amb més continguts, noves veus, més opinions, més anàlisi, però amb la mateixa claredat i contundència de sempre.
En el context local i global que vivim, la independència dels mitjans de comunicació és més necessària que en cap altra època històrica. De Balears és un diari centrat en Mallorca i les Illes Balears, en català lliure i independent. Des de Diari de Balears fem una crida a tots els nostres amics i lectors perquè reforcin econòmicament el projecte, que és la manera de garantir la independència del diari.
La millor manera d'ajudar a fer realitat aquesta independència és associar-se a una mediterrània, omplint el qüestionari que trobareu a la web. També vos podeu associar escrivint a info arroba onamediterrània.cat o telefonant al 971 100 222.
Dijous, 20 de novembre de 2025. Són les 10 en punt i començam curiositats de la història. Amb en Xisco Roger, aquí ja saludam. Xisco, molt bon dia. Bon dia.
I llencs Franco es mort. Així es va viure a les Balears el fet biològic de la desaparició del dictador ara fa 50 anys. 50 anys, 50 anys vol dir 50 anys exactes, Xisco. Sí, exacte. Home, de què hauríem de parlar avui? Sí, sí, sí, fa 50 anys. Jo no sé si tu havies nascut, tu meu. Sí, sí, sí. Jo sóc del 69. Va, és molt millor d'aquell jo. Però tu te'n recordes d'aquell dia? No sé. Sí.
Sí, sí. Vaig anar a veure Spiderman en el Rivoli. Ah, justament. Sí, jo me'n recordo, jo m'ho vaig enterar, devien ser les 7 del matí, havia d'anar a l'escola, i no ho sé ara, però llavors per telèfon podies sentir les notícies de Ràdio Nacional, saps?
i efectivament, vull dir, bé, tothom estava una mica pendent d'aquest tema, no? I sí, devien ser les set, jo havia d'anar a l'escola i abans d'això vaig sentir, en lloc de sentir-se ràdio, que és allò seu, però no sé per què, per telèfon, i me vaig sender així. I record que, bé, vam arribar a l'escola i me'ls van dir que no n'hi hauria classes uns quants dies. Bé, escolta, sí, efectivament, com sempre fem les curiositats de la història,
Això és el reportatge que surt aquesta setmana a la Balears. Exacte. I és això, eh? Ara fa 50 anys com es va viure a les Illes Balears. Vinga. Això d'es fet biològic era com se deia llavors. Ah, efectivament. Era una mena d'eufemisme. Sí, sí. Quan jo de dir, bueno, mort, no? Fet biològic. Quedava així com més tècnic. Sí, sí.
Vinga, hem preparat un qüestionari sobre com se va viure, especialment a Mallorca i a Cervalears. Quina era la situació aquells dies, just abans de la mort d'en Franco? Home, això va ser complicat. Va ser complicat perquè, a més, va ser pràcticament un mes o més d'agonia. Home, aquest home tenia 82 anys, la qual cosa vol dir. Havia allò que se deia el parte de l'equip mèdico habitual,
l'equip mèdic habitual era un munt de metges que estaven allà, i cada dos per tres tenia alguna cosa més, i li feien una intervenció, amb la qual cosa tothom estava pendent d'això. Llavors es sabia el príncep d'Espanya, el Joan Carles de Borbó, que d'acord amb els mecanismes del règim havia de ser successor a títol de rei, i ja dia, perquè això va ser dia 20 de novembre, efectivament, i ja dia 30 d'octubre,
ja va agafar els càrrecs de cap d'estat en funcions. Evidentment, en Franco no se podia encargar d'això perquè no estava en condicions. Justament va ser, i se'n recordarà, quan Hassan del Marroc, el rei del Marroc, va enviar 350.000 marroquins civils cap al Sàhara, que llavors era colònia espanyola, el Sàhara Occidental, i va ser la famosa marxa verda, que va ser una mena d'invasió pacífica d'aquell territori
En aquella situació, evidentment, va aprofitar un moment de debilitat del règim i, a més, de fet, el règim va claudicar tot d'una. Vull dir, només uns dies després se va signar un acord pel qual se passava el territori... Estava prevista per les Nacions Unides la descolonització, però no, se va passar directament al Marroc i a Mauritània...
control d'aquest territori pereixideró. I eren uns dies, bé, bé, gent que té una certa edat, se'n recordarà, bé, que hi havia aquesta preocupació, tot això coincidia amb la crisi econòmica, perquè a partir del 73 fins i tot aquí el turisme va davallar, va començar a haver atur, encara que d'això no se podia parlar gaire. La cosa, bé, els bons temps del franquisme i l'abonança econòmica i tot això, això, bé, no...
no és molt exacte, el manco en aquell moment. Amb la Guagossa teníem crisi econòmica, teníem crisi internacional, amb el tema dels Marroc i teníem aquesta agonia interminable d'en Franco, amb els informes diaris de l'equip metge habitual. Això era la situació. I vinga, quina era l'actitud d'uns i dels altres, dels franquistes i de l'oposició clandestina?
La veritat és que estava preocupant tothom. Jo, per fer aquest article a l'Àra Balears i per contar-vos aquestes publicitats de la història, com fas sempre, he aprofitat llibres i articles de gent que sap d'això, en Joan Masquetglas, en Miquel Palleras, en Josep Pontfrega de Menorca, en Joan Sardà d'Ivisa, les memòries d'Antoni Serra, el Sol Sia i d'en Miquel Rosselló.
i ell es volia un col·lectiu memòria viva i la premsa de ser poca també. Aleshores, els frinquistes estaven preocupats, evidentment, o no, s'estava morint en Franco, però és que a més pensaven que potser l'oposició, que sabia que existia, aprofitaria allò per fer qualsevol tipus de protesta, de vaga, de regim, estava en un moment de debilitat, evidentment.
Hem de pensar una cosa. El que havia de ser somo fort del règim, en Carrero Blanco, havia mort no feia ni dos anys. Havien posat un nou president del govern, Carlos Arias Navarro, que havia encetat una certa obertura, la famosa llei d'associacions, pel qual hi hauria un cert pluralisme entre cometes dins del règim, cosa que la veritat no agradava a ningú.
No agradava als immobilistes, allò que se deia llavors és el búnquer, perquè els semblava que era una mica desnaturalitzar el règim i, evidentment, tampoc no agradava la suposició. I la suposició també estava passant pena. Antoni Serra ho compta de les seves memòries.
Diu que, per exemple, aquells dies s'havien rumorellat que hi havia llistes, que s'estaven circulant llistes d'esquerrans, evidentment amb l'intenció de detenir-los. De fet, entre les agendes d'oposició clandestina, va haver-hi unes instruccions d'aquells dies anar particularment alerta i, si era possible, no dormir a casa, per no facilitar que vingués la policia i ser detingut.
Amb la qual cosa, la veritat, o per una raó o per una altra, estava neguitós tothom. I quines mesures havia après la dictadura en el cas de Mallorca? Sí, mira, és curiós. Llavors estava, i a més teníem un governador civil dels pitjors que hi havia en aquell moment, que era en Carlos de Mer, que era súper del búnquer,
i se van donar instruccions d'anar previnguts per si, bueno, perquè hi havia aquesta situació, en Franco s'estava morint i estaven passant pena el franquisme que, com he apuntat abans, l'oposició aprofités aquella debilitat per fer qualque revolta, protesta, vaga o el que fos. Aquí, a Mallorca, i les Balears en el seu conjunt, se va redactar un pla que se deia Pla Funers, bueno, Plan Onderos,
evidentment això era pels mercenaris de l'antigüetat mallorquina, i això de Plafoners consistia en que hi havia com una mena de planificació de què s'havia de fer si per si cas hi hagués qualsevol protesta revolta o el que sigui. Una de les claus era tenir garantit el control d'infraestructures neuràlgiques. Tenien concretament
Un llistat de 33 punts estratègics que s'havien de tenir controlats a Mallorca, entre els quals estaven l'aeroport, Mercapalma, la presó provincial i el Palau de Marivèn.
I si era necessari, els militants del moviment havien d'agafar les armes per defensar el règim encara fos com fos. Déu-n'hi-do! Sí, sí, és ben curiós, és ben curiós. Això ho conta en Joan Masquetlas, el llibre que té, que es diu Es Mallorquins de Franco, i això de l'operació Foners és una mica al·lucinant. Sí, sí. I s'aprensa quin paper va jugar?
Molt fonamental. Pensar una cosa... Bé, això sembla mentida, no? Però és que han passat 50 anys. No hi havia xarxes socials, no hi havia internet, no hi havia edicions digitals dels diaris, només hi havia una televisió pública, oficial, franquista. Llavors, els diaris, aquí en aquell moment, hi havia Última Hora, Diari de Mallorca, Última Hora, Diari de Mallorca, i Baleares, que era el diari dels moviments, dels faranguisme,
I a Menorca també només un diari, Menorca i a Ibiza només un diari, el diari d'Ibiza. A l'última hora se va distinguir perquè va treure qualque portada una mica cridanera. Concretament, dia 14 de novembre, a l'última hora, va publicar un titular a portada que deia Franco 37 quilogramos.
O sigui, si Franco passava 37 quilos, això volia dir que tenia un deteriorament físic pràcticament irreversible. Tampoc no ho agrada molt en el regim aquell titular. De fet, última hora va estar a punt de ser segrestada, llavors es veia la famosa llei Fraga, que en teoria era una obertura en comparació amb el que havia...
ha hagut fins llavors, però tenies apega que en lloc de posar-te censura prèvia, te feia càstig posterior. O sigui, que no tenies res de tranquil·litat que allò que publicaves havia passat per censura prèvia, amb la qual cosa no tindries cap problema, sinó que t'havies d'arriscar a tu. I si el teu titular o la teva informació no agradaven a rellim, t'he segrestat abans la sedició. Fortunadament això no va arribar a passar.
Hi ha coses curioses. En aquell moment s'estava fent el Congrés, aquelles setmanes, aquells mesos, s'estava fent el Congrés de Cultura Catalana, que va ser un conjunt d'esdeveniments, d'iniciatives, totes relacionades, bueno, escolta, era el darrer setembre del rinquisme, i el català començava una mica a treure's cap. Llavors, Antoni Serra, també a les seves memòries, que són molt sucoses,
Comentava que se comentava, no? I en Josep Maria Llampart, que justament en guany celebram, commemoram el seu centenari, va comentar, en una de les reunions dels Congrés, va comentar, jo ja sé de bona tinta quin és el títol que tenim preparat a la premsa del moviment. I tothom, sí, sí, sí, sí, i quin és, i quin és? I en Llampart va dir, franco lleullerament mort.
Sí, no, de fet, te diré una cosa. Llavors, probablement és el diari que es considerava més progresista, entre cometes, l'última hora també. És Baleares, mira que, mira que, quines voltes dona a la vida, perquè ara és el nostre diari de Baleares, que feim en edició digital, però el Baleares de Llavorses era el més proper a la Ràgim, perquè Llavorses encara estava, després no.
però en aquell moment estava encara dins de cadena del moviment. Però un lloc a on se reunien, a on anaven, això també està en els textos que he consultat per fer reportatge a la Balears i aquestes curiositats de la història nostra, a on se reunien els dirigents de la oposició per veure i aconseguir notícies, per veure si s'enteraven de coses, era la redacció del diari de Mallorca. El diari de Mallorca llavors és
el dirigent Antonio Alemany, que és una persona conservadora, però que, per comparació amb el que era el règim, era una persona superprogressista, allà anaven gent com, per exemple, Feliç Pons, Manuel Mora, que aquesta gent no se'n recorda d'ell, però que llavors estava en el Partit Socialista Popular, de Tierno Balban, i que va ser una persona molt important en la transició,
els comunistes, Francesca Bosch, Ignasi Ribas, i el mateix Josep Maria Benpart, perquè Josep Maria Benpart, supos que la gent ho sap, va ser una persona que se va arriscar molt i se va llogar molt el coll dins l'oposició clandestina. I, bé, aquella gent anava a la redacció del diari de Mallorca per veure si s'enteraven de quines eren les darreres noticis.
en quin moment es va fer pública la mort d'en Franco? Sí, sis de la matinada, el dia 20 de novembre, Ràdio Nacional d'Espanya va anunciar aquella mort. Quatre hores després, jo m'inveïn que se'n recordarà a tothom, va comparar-se en Carlos Arias Navarro entre llàgrimes i plors a la televisió, que va dir aquello d'Espanyol, es Franco ha morto, i bé, en aquell moment, evidentment, ja ho sabia tothom. És curiós perquè la mateixa matinada del dia 20 de novembre
Vull dir, pràcticament en el mateix moment que es van assabentar de la mort d'en Franco, va haver-hi un grup de falangistes que van fer una desfilada per Palma. Ja et diràs, això devien ser les 6 o les 7 de la matinada. Varen anar desfilant des de la plaça de Cort fins a la Creu dels Caiguts, que havia de veure la seu, passant pel monument d'aquest feixista de la feixina.
Última hora, ja que comentem l'importància que va tenir la premsa, va treure tres edicions el mateix dia. I, evidentment, va ser la notícia del dia, la notícia de la setmana i la notícia de l'any. T'ha volia demanar, Mem...
Allà se sospita que se va allargar una miqueta artificialment la vida d'en Franco fins arribar a dia 20 de novembre perquè era el dia que també havia mort José Antonio Primo de Rivera.
Sí, hi hauria una raó també, és una hipòtesi, no m'acabo d'inventar allò, sinó que hi ha gent que ho ha comentat, que volien deixar-ho tot, aquesta frase dels discursos... Ah, sí, atava i ben atava. ...fermat i ben fermat. O sigui, que després en Xerfortès va fer una obra de teatre amb aquest mateix titol, però fixa't que havien tingut temps, perquè això era aproximadament un mes d'agonia.
Però a pintura quedava qualque cosa per preparar, qualque cosa per tancar, i en Josep Maliar, que llavors era procurador dels franquismes, procurador dels franquistes, però era un procurador amb una fama de roig escandalosa, en Carlos de Merck no el podia veure ni en pintura, i en Josep Maliar, en unes declaracions que va fent en Miquel Palleras en aquest volum col·lectiu que us he comentat, Memòria Viva, deia que ell estava totalment convençut que Franco duria dos dies, com a mínim dos dies mort.
Quines eren les reaccions a l'anunci de la mort d'en Franco? Bueno, a grans tret s'hauria dos tipus de reaccions, no? La gent que va plorar, que li va saber que deu, que el que sigui, el Miquel Rosselló, que té unes memòries també superinteressants, Miquel Rosselló ja es veu que està al conseller, parlamentari, etc. i que encara sigui molt actiu i organitza moltes coses, comentava que el sentiment que tenia ara que en el carrer, sobretot, havia por
Vull dir, por que tornéssim als temps de la Guerra Civil. Clar, vulguis que no vulguis, era una dictadura. Però això donava una certa... Això és la meva impressió, no? Donava una certa seguretat. Era una cosa d'estàbua. Si desapareixies dictador, què passaria després? Sembla que la gent estava viva. Evidentment, l'altre vessant va ser la gent que va brindar amb champan o amb cava, quan li vulguis dir.
que això ho van fer amb molta cura i amb molta precaució, perquè, evidentment, si els dies que havia mort el Capdí, com li deien, veien que tu estaves brindant amb cava, podies tenir un discurs serios. Hi havia, per exemple, en Josep Maléa, en aquesta mateixa entrevista que et coment, diu que ell s'hi va veure un ropet, però, sobretot, en honor d'una tia seva de Mèxic, sa tia Marta, que feia 20 anys que guardava una botella aixampant per aquella ocasió.
És curiós perquè el dia següent, en Josep Melià era a Madrid, perquè ja ha dit que era procurador a les corfranquistes, i quan té aquesta mateixa entrevista una cosa ben curiosa, que el dia següent va anar a un restaurant i allà en aquest restaurant se va trobar una baixa, una tenien muntada amb alcohol, amb flamenc, i sap qui estava allà fent una baixa...
justament els dies següent de morir-se en Franco. Se seva neta, Merri, i el seu homo de llavonses, que era en Jimmy Jiménez Arnal. I estaven allà de celebració. Entre sa gent que sí, que ho va celebrar, Miquel Rosselló mateix. Miquel Rosselló conta que se va enterar d'allò per ses campanes de Palma, que sonaven a mort, que tot d'una se va abraçar amb sa seva companya, Lila Tomàs,
I que després, ells i uns quants amics més, se varen fotre una paella, impressionant, varen brindar i varen cantar cançons revolucionàries fins que ja no podien més. Un altre que ho va celebrar, això està també, ho compta en memòria viva, va ser en Damià Pons, conegut com en Damià Pons, per distinguir-li del seu cosí, Damià Pons, que ja sabeu que va ser conseller del PSM després del PSOE,
I ell, en Damià Pons, va convidar la dona a sopar amb uro, amb anguil·les i amb xampany. I va tenir la impressió que en aquell mateix restaurant hi havia més gent que estava de celebració. Hi ha un cas curiós que és el d'en Joan Casals. Joan Casals, menorquí, era un polític demòcrata cristià.
I evidentment, no podia veure en front. Demòcrata cristiana, per tant, conservador, però demòcrata fins a dir basta. I ell diu, en aquest recut de reaccions i comentaris publicats en el volum Memòria Viva, ell diu que la seva convicció catòlica no li deixava de celebrar allò. No podia celebrar la mort d'una persona. O sigui, si tot va reçar per ell.
I pensa que en Joan Casals li havia enviat en Franco, en el desterrament, a les filles Canàries perquè havia participat en el famós contundari de Múnich, que va ser una reunió d'essa oposició clandestina fora d'Espanya, evidentment. Vull dir que, home, fixa't, t'envien en el desterrament, te fan la vida impossible i, a més a més, resses...
per Sankov. Això són unes conviccions evidentment molt respectables i molt profundes. Quines cerimònies oficials es van organitzar?
Evidentment, això era el cap d'estat i s'havien de fer uns funerals absolutament. Efectivament, el dia següent se va fer a la Segur de Mallorca, amb presència, per suposat, del governador, d'en Carlos de Mer,
i se va encargar de presidir sa cerimònia i de fer sa homilia en Teodor Úbeda, al Celcia. Un gran bisbe de Mallorca, tot s'ha de dir, jo vaig tenir esgurta i quan jo vaig ser una persona, i va ser una persona sempre compromesa amb les causes socials, sempre compromesa amb el català, molt, molt. I era un homo que ja, en aquell temps, ja tenia fama de no ser gaire popular per regi. De fet, en aquell moment ja havia tret una...
una carta pastoral defensant els treballadors de la indústria turística i una altra carta pastoral amb esbisbe de Menorca i esbisbe d'Ivisa en defensa del català. Coses que no el feien gaire popular. Però en aquell moment Teodoro va ser molt discret. Va complir amb el paperó perquè probablement va dir ara no és el moment de complicar la seva vida. Diferent va ser el cas d'esbisbe de Menorca.
Perquè, segons els contes de Miquel Palleras, un llibre que ja va publicar fa uns temps sobre la transició, que es diu Les utopies desvaïdes, als bisbes de Menorca sí que s'hi va escapar qualsevol comentari una mica crític. I, de fet, varen a aparèixer a Citadella, perquè a Esbisbat ja sabeu què és a Citadella, pintades en contra del que havia dit es bisbe d'aquest sector de Munker, per així dir-ho.
I sí, evidentment, bueno, per suposat, mos varen... No sé si tu te'n recordaràs, però mos varen tenir dos dies...
amb la televisió oficial única que hi havia en aquell moment, amb un passeig interminable de gent que anava passejant, que anava passant pel fèretre d'en Franco. He vist imatges, sí. Sí, que aixecaven els braços, ploraven, en fi, de tot. I això va culminar, com has sabut, amb l'enterrament al Valle de los Caídos, que després el van treure de fora, que va ser amb tota solemnitat i presidit per en Joan Carles, que va ser el seu processor.
En aquell funeral de Franco hi havia un centenar de mallorquins i de menorquins que van organitzar un viatge expressament i que van anar en aquella història. Bé, es va decretar un mes de dol oficial i una d'aquestes mesures va ser un indult.
Alerta, no una amnistia pels personers polítics, que és el que va haver després, quan hi ha l'època de la transició, sinó un indult per presos comuns, com el que feien en aquella... com el que se feia per Setmana Santa, el Sant Cris letal, que s'alliberava un parell de personers. I l'Ajuntament de Palma va haver d'aclarir que això no afectava les multes de trànsit.
Perquè, clar, va haver de ser que se va voler aprofitar d'aquest indult famós. Per ser, el senyament de Palma va aprovar, en el primer plenari que se va poder fer després de la mort d'en Franco, va aprovar que se li dedicarien en Franco un poliesportiu a Palma i que se li aixecaria una estàtua a Palma. Cosa que, evidentment, no se va fer cap d'aquestes dues coses.
i per acabar com va afectar tot allò a la nostra vida quotidiana home, en els que érem estudiants vam estar encantats de la vida perquè ens van donar una setmana de vacances per això des d'oficial també a Mallorca concretament les autoritats van recomanar el tancament dels bars i de les cafeteries i van ordenar
que s'havien de tancar els clubs d'oci nocturns. Els clubs d'oci nocturns, això era un dijous, s'ha mort d'en Franco, i els clubs d'oci nocturns no podrien tornar a obrir fins diumenge. A Eivissa, segons comptava llavors el diari Eivissa, evidentment això ben igual que a Mallorca, es van posar banderes a milla asta, també ho van fer en esport d'Eivissa als vaixells, i segons diuen, segons diuen...
Espontàniament, molts de comerços d'Eivissa van tancar, però després les autoritats els van dir, no, no, obriu, obriu, perquè la gent necessitarà subministrament. I també el que es van fer va ser suspendre les competicions esportives i els espectacles fins després del desenterrament.
Aquestes van ser algunes coses que van afectar una mica la nostra vida quotidiana. Déu-n'hi-do tot plegat i 50 anys després pareix mentida que no haguem estat capaços de fer un judici més sever a tota l'etapa franquista, no?
Jo penso que sí, jo penso que sí se l'ha fet, en el sentit que ara se torna a comentar molt que hi ha gent jove, que no sap el que era el franquisme i que diu això d'en Franco vivia millor, sempre hi ha hagut beneits en el món de totes les edats, però jo crec que bàsicament, home, aquí hi ha una cosa que evidentment són anomalies,
És una anomalia, ara està el govern central en això, és una anomalia que existeix aquí una entitat que fa apologia d'un dictador. S'estoponímies, estopònims que encara queden referits. Això sí que són... Podríem dir, jo som una mica optimista, més val tard que mai, no? Encara queden unes quantes coses per fer, això sí que és veritat.
Però jo crec que, pensat fredament, i ja dic, bueno, llevat sa gent que és curteta, que sempre un percentatge que han de fer, jo crec que, substancialment, no crec que hi hagi cap mallorquí ni cap ciutadà d'estat espanyol amb el cap en el seu lloc i amb uns cert coneixements bàsics, no espectaculars, bàsics, que vulgui tornar a viure en una dictadura.
Home, és vera que en un moment donat se van haver de fer això que se diu encaix de bolillos, en el sentit que, clar, havien de sortir... La transició després ha estat molt criticada i amb raó, res no és perfecte. Evidentment se va haver de passar una mica per estup,
Però, bé, les coses s'han de mirar amb una certa perspectiva, i jo crec que el resultat, que és viure amb tots els defectes que vulguis, però viure en una democràcia normalitzada, amb drets d'insistes, amb totes les manques i defectes que vulguis, estic d'acord? Bé, escolta, ja estem entre...
els països democràtics de l'Europa Occidental amb uns paràmetres raonablement acceptable. Xisco, dues coses t'espera que va. Una, si volem més informació, consultem el reportatge de l'Ara Balears, que ja deu estar penjat a la edició digital. I dues, presentem-ho a la cançó.
Sí, efectivament, ja sabeu que sempre aprofitant per aquestes curiositats de la història, el reportatge que jo publico cada setmana a l'Arabalears, l'Arabalears és un setmanari amb la qual cosa, encara avui i fins divendres, dissabte ja sortirà el següent, el trobeu en els quioscos o a les papeleries, allà on sigui, i també, com tu has dit molt bé, Tomeu, també a la edició digital. Exacte. Quina cançó havia de posar? Jo he pensat en aquesta, La Estaca.
L'estaca de Lluís Llach de 1968 és una cançó mítica. No la sentien només els catalanoparlants, sinó que se sentia també, home, en Espais Basc, tothom sentia l'estaca de Llach i s'acabava aprenent sa lletra de memòria. Home, és una cançó que li va donar problemes, va ser perseguida per sa censura,
Però és una cançó que bé, si coneixeu la lletra, si tirem tots ella caurà i molt de temps no pot durar. Què és s'estaca? S'estaca és el franco o el franquisme, perquè diu molt de temps no pot durar, ben corcada deu ser allà, ben cert que està podrida. Vull dir, el règim estava a les darreres. Un franquisme sense franco, que era el que se va voler fer,
no tenia cap sentit, era ser l'arrera dictadura de l'Europa Occidental. I bé, això de que la democràcia la va dur en l'emèrit, la democràcia era un desit comú de tothom, d'una manera o d'una altra. Va haver molta gent que se va llogar sa vida perquè tinguessin sa democràcia i els drets i tot això, i això és una cosa que en aquest sentit té tota sa raó.
Penso que sí, que això s'hauria de destacar més. I penso que és una cançó adient, com per parlar d'aquest final. No desrinquisme, que encara va durar uns mesos, però sí de fer. Idò amb l'estat que tancam avui aquestes curiositats de la història. Xisco, evidentment, moltíssimes gràcies, molt agraïts.
Moltes gràcies a vosaltres, una ferrada grossa i no m'ha recordat això. Si voleu saber encara més coses, trobarem un reportatge d'aquesta setmana a l'Arabalears.
On estem tots lligats, si no podem descensar mai no podrem caminar. Si estirem tots, ella caurà i molt de temps no pot durar. Segur que tan va, tan va, tan va.
ben corcada deu ser ja. Si jo les tiro fort per aquí i tu les tires fort per allà segur que tomba, tomba, tomba i ens podrem alliberar. Però si et fa molt temps ja les mans se'n van escorixant
i quan la força se me'n va, ell és més ample i més gran. Ben cert sé que està podrida, però és que siset pesa tant, que cops la força m'oblida, torna'm a dir el teu cant si estirem.
Tots ella caurà i molt de temps no pot durar. Segur que tomba, tomba, tomba, ben corcada deu ser ja. Si jo les tiro fort per aquí i tu les tires fort per allà, segur que tomba, tomba, tomba i ens podrem alliberar.
Som el Bon Dia i Bona Vida, el programa matinal d'Ona Mediterrània. Avui és dijous 20 de novembre de 2025. Són les 10 i 32 minuts i mos connectem ja amb en Jaume Sastre. Jaume, molt bon dia.
Bon dia. Avui hem anat tocant l'aniversari, aquests 50 anys de la mort d'en Franco, de punt de vista diferent. Ara mateix acabàvem de parlar amb Manxisco Roger, havíem fet un repàs en el context històric d'aquell moment i un poquet com se va viure allò, el fet biològic, el mateix dia 20 i els dies posteriors.
En tu també, crec que ni que sigui de passada, hem de comentar aquesta qüestió, no? Sí. Mira, a mi em va agafar fent cou a l'Institut Toni Maura. Vareu tenir una setmana de vacances, m'apareix?
La memòria se va distorsionant, no? Sí, sí, sí. A vegades dut si no va ser més d'una setmana per estudiar-nos. Que ja ho enllaçassin en Nadal. Ja podria ser. El ve de comprovar, no? Ja podria ser, sí, sí. Estant i maure en aquell moment era l'Institut de Rotjos. Ah.
perquè hi havia dos instituts a Palma, els clàssics, Ramon Llull i Joan Alcover, i des que hi havia el catedràtic de sempre, les places estaven molt disputades, els catedràtic tenien la seva cadira intocable a la sala de professors...
I després hi havia joves que els van anar enviant a Toni Maura. Aleshores, Toni Maura el 75, el curs 75-76, hi van confluir tota una sèrie de personatges que, quan diguin 11, molts els coneixereu. Per exemple,
començaré per en Sebastià Serra, hi havia en Sebastià Serra, hi havia en Joan Tlegles, independentista de l'MDT, professor de Filosofia, hi havia en Joan Nicolau, hi havia en Can Nació Vinyes, jo la vaig tenir,
va ser la primera persona a qui vaig sentir esmentar el Manifest Surrealista del 24 i Andre Breton, hi va haver tota una sèrie de gent, ara m'han oblidat, que van anar ser enviats allà i allà tenia la fama de l'institut Roig, no? Sí, sí, sí. I la policia armada venia sovint,
en sotseugits i feia voltes, en aquells moments tenien de vora uns depòsits gegantins de Gats Ciutat, amarrats pràcticament a l'institut, i el polígon de llevant estava molt poc urbanitzat i l'institut era una illeta, no?, i la resta era d'escampar.
Mira, Jaume, mos arriben dos missatges. Un d'en Pep que anava a la salle i diu jo anava a la salle allà i jo record que van ser tres dies sense escola. I mira, justament coincideix na Francisca de fa la nit que diu només van ser tres dies de vacances amb un cap de setmana en mig. Però, clar, depèn de supost pentura fins i tot del centre. Sí, sí.
Sí, sí, sí. Ja t'he dic, l'Espeli Maura era un institut especial. Fèiem una revista, fèiem una revista que es deia l'Ulbó. L'he de tenir, però no sé on la tinc. Però allà vaig escriure un article sobre la subjecció de consciència. Carai.
Tenia 16 anys. Allà hi havia en Lluïc Juncosa, hi havia estudiants, el pintor, en Lluïc Juncosa, eren del mateix.
No anàvem en el mateix grup, però vull dir que aleshores era del Partit Comunista, hi havia tota una cèdula del Partit Comunista, d'estudiants. Estaven molt polititzats, a diferència actualment. Estaven molt polititzats, perquè allà hi havia els dos mons antagònics, per una banda hi havia un professor de filosofia que era Felipe Moreno,
que era falangista i venia sempre de blau i aquesta història, aquesta filosofia s'aturava a Santo Tomàs i després hi havia en Joan Chegles. Hombre, sí, aquesta ho vaig tenir jo de professor també. Jo no, jo no, però tenia 20 veus i els esplai mos comptaven, el que havia dit és fatxa.
de l'Escuadra de Turismo, que havia estat regidor de l'Estrema Dret a l'Ajuntament de Palma, i després el que deia en Joan Tlegles. Hi va haver una exposició que els fàgics van venir a destruir, que tenia un prolet d'Antoni Serra, crec que va ser del grup Criada,
I si no va ser desglocriada, sé que un dels artistes, dels plàstics, és en Horacio Sapere. I va ser notícia perquè la van venir a destruir. I bé...
Això era el que record, heu parlat de la nova cançó, una altra persona que venia d'aquell currer només a Garau, la filla d'en Climent Garau, que segur que coneixes. Sí, sí, sí, estic bastant en contacte amb ella. Sí, sí, no anaven en el mateix grup.
Però bé, Déu-n'hi-do, Déu-n'hi-do. No, no, va ser una reunió allà, hi havia una professora d'espanyol que jo no vaig tenir, que era Nassitges, que era la dona de Toni Ignacio Lomar,
vaja allà hi havia brou i tant hi havia una ambientió escolta Jaume m'has de trobar aquest article que has dit d'Objecció de consciència perquè en aquell moment pràcticament no se'n parlava l'any 75 per tant ho he d'incorporar qualque dia hem de revisar un llibre que vaig fer fa anys i hi hem de posar noves coses allà hi vas viure en els 10 ramis que eren companys
que després va estar la nostra, l'obra cultural, i ja va escriure un llibre, un article sobre dits populars, en català. Jo aquell any vaig descobrir que me varen ensenyar que el català era la nostra llengua, i no en tenia ni punyeter idea d'escriure, no?
Està espanyol, molt ingenu, però bé, ja en aquells temps estaven molt polititzats, hi havia dos diaris, hi havia els baleares del moviment de febidia de Mallorca, que curiosament estava dirigit per Antoni Alemany,
però que se donava de prou gré i d'avançat però bé se pot ser prou gré avançat i es gona ella i botifarra i anticatalonista i una de les persones que més odi ha sembrat a Mallorca sí, sí
De joves, de joves d'ara, mira, precisament per aquest tema estic rellejint un llibre que és d'en Estefan Sueix, el vaig llegint en castellà, ara ho puc rellejar en català, Castelló contra Calví, Consciència contra violència.
I aquest personatge que va morir, se va suïcidar l'any 42 perquè va imminent el triom de Hilder,
En aquell llibre, perquè veiem que això que mos passa no és cosa d'ara, es crea un fragment que s'acabeu a sorrallar, que diu «L'història és fluts i refluts, eterns, alts i baixos. Cap dret no es conquereix per sempre i cap llibertat no està assegurada contra una violència que sempre adopta formes diferents».
Cada progrés li serà sempre discutit de nou a la humanitat i fins i tot el més evident serà posat altra vegada en qüestió. Justament quan percebem la llibertat com un costum i ja no com la possessió més sagrada
De la foscor del món instintiu no emergeix una voluntat misteriosa de violar-la, de violar la llibertat. Sempre que la humanitat ha gaudit de la pau durant massa temps i amb massa despreocupació, l'assalta la perillosa curiositat per l'embriaguesa del poder i la criminal luxúria de la guerra.
posa sa pell de gallina me posa sa pell de gallina escoltar això i m'hauria anat bé llegit-lo quan tenia 20 anys això això és d'una clarevidència espectacular espectacular clar, els nostres joves no han viscut el feixisme m'entens? i se'n van darrere doncs com que
se'n van darrere els darrers que escolten i des de s'escola des de s'escola hi va uns anys els primers anys que els feixistes estaven acompletçats i els docents podien dir i fer coses i explicar coses
que avui en dia doncs mos denunciarien i mos condenarien vull dir això està claríssim per la involució que ha produïda perquè els feixistes han perdut els complexos ja que dèiem aquell botifarra que ho hi ha en Delgado que de 5 complejos aleshores ara estan pagant que no hi és un judici de Nuremberg
i que els feixistes haguessin de pagar pels seus crims. I una depuració d'escossos nacionals, tantes policials com de justícia. De policia, sobretot de jutges, fiscal, guàrdia civil, i que és la font de vot, de vots. L'exèrcit, policia, guàrdia civil, jutges, fiscals, són el gran gruix dels vots. Hi ha un llibre d'en Segura,
que va fer el llibre negre de l'exèrcit espanyol i també va fer un llibret. El llibre de l'exèrcit espanyol és tot això, és espectacular. Però va fer una partida que es diu l'exèrcit de vots, no? I que se va dedicar a estudiar els mares de votació i va demostrar dades tretes dels documents oficials. Allà on hi havia Cortés,
de l'exèrcit i on hi havia corpèria important de la Guàrdia de Fès Rimi, de la Guàrdia Civil i de les famílies, que allà hi havia molt de vots. I bé, els joves no el coneixen, no coneixen el feixisme, tenen ànsies de viure aventures i experimentar coses que no han vist.
I és per això que aquest llibre està relligint perquè en Calví ha parlat molt de sa inquisició espanyola, sa inquisició catòlia, però és perquè està, a vegades, igual a pitjors, no? Ja, ja, ja. És que va fer cremar en Cervet, eh? Sí. En Calví, eh? I a Ginebra. Sí, sí. Va fer cremar.
Per tant, he volgut llegir aquell llibre perquè estic estaurat de veure com els nostres progrès s'han tirat en mans de s'integrisme islàmic, de la teva classe islàmica.
Has publicat qualque cosa, no ho he pogut llegir. I ho relaciona amb tot això, saps? És a dir, quan surten els de Podem els vots sumar més diguent que Israel són feixistes i una dictadura...
és que pot ser feia llalina perquè Israel podrà estar d'acord o no perquè Israel és una democràcia hi ha votacions i tot hi ha militari que critiquen el Netanyahu i les dones no han de dur vol i hi ha una gran paradoxa Israel i és que els altres, els altres ortodoxos no volen fer la guerra, m'entens? fan objecció de consciència
Estien d'anar a les trinxeres a lluitar, són joves que no són els integristes, d'acord? Perquè per la seva religió, per la seva volòs no han d'agafar, és curiosa això.
De totes maneres que, diguem-ne, el debat polític no pot tampoc ignorar la barbaritat que hi ha com és Israel-Palestina. Ara parla en termes humans, no en termes polítics. Sí, sí, sí, però aquests mateixos que poden ser èmfasi en tot el tema d'Israel i la guerra a Palestina,
veuen amb tota normalitat el que estan fent els talibans contra les dones, contra els homosexuals, i aquí no passa res, saps? I és clar, això m'ha dur a reflexionar molt i comparo una mica la situació actual, que és molt confusa,
que les coses estan molt embogades a l'inici de la Segona Guerra Mundial i això ara estic preparant una escrita és que jo a mi m'apareig que s'assembla massa la nostra situació de fa cent anys és que mira quan Hitler va començar la Segona Guerra Mundial atacant Polònia el 1 de setembre del 39 eh
havia pactat el 23 d'agost amb Stalin el pacte del diable és a dir atacarien Polònia i se'l repartirien Stalin i Hitler clar això va ser venut en fi els comunistes del món van en vendre això com a una gran victòria és a dir, el pacte aquest
perquè era Frenant Hitler, i quan Hitler ataca Polònia i s'apropia de la meitat dint Estàlin i les altres, però després ataca els pisos baixos i en baix França, els comunistes franceses van tenir un xoc brutal, perquè per una banda com a franceses eren invadits, però per l'altra banda eren comunistes a les altres d'Estàlin, no?
i aquí va a una contraddicció tan besti que són aquestes contraddicions que jo ara veig,
i que només en sotén s'aclariran perquè clar, hi ha gent que necessita tocar amb les mans aleshores, entre el setembre del 39 i el 23 22 de juny del 41, que és quan Hitler ataca Rússia entre aquest any i nou mesos els comunistes del món, perquè els comunistes francesos se declaraven pacifistes contra Hitler
M'entens? Perquè la influència de Stalin estava per damunt del seu patriotisme francès, no? I el govern de la democràcia francesa va haver de perseguir membres del partit comunista perquè presentaven la guerra de les democràcies, Anglaterra, França i Alemanya hilderiana, com una guerra entre imperis, no?
Clar, això ningú se'n recorda i ningú em parla, no? Però vivim un moment d'aquesta confusió tan bèstia. I quan en Hitler decideix atacar Rússia, en Stalin encara havien passat dos o tres dies i els anys d'en Hitler ja eren cent de quilòmetres dins Rússia i encara se negava a acceptar que el seu amic Hitler l'havia traït, no? Sí.
Aleshores, quan va arribar la invasió de Rússia i Hitler va obrir el front oriental, ja tenia el front oriental, això va ser en el final la causa de la seva destrucció. Però fins que Hitler no va invadir la Rússia, els comunistes francesos consideraven Hitler el seu amic. S'ocupava França.
Aquestes contradiccions. Escolta, la gent necessita tocar els sermans i aleshores els nostres joves necessiten tocar els sermans i experimentar el que és el feixisme. Sí, segurament. I els nostres progrès necessiten, doncs, escoltar que l'Europa acabi sota la suspensió musulmana islàmica i que comencin, doncs,
a imposar lleis, a imposar lleis, a imposar boli que la dona ha d'estar a casa seva. És a dir, és terrible això, però és que tu t'ha posat d'esperar lleialina a llegir, eh? Sí, sí, sí. A mi també, però és que a vegades te sents impotent perquè intentes que la gent vegi unes coses
i no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no. Fins que no, fins que no l'especàvem. I no, no, no, no entrenar-reons, no entrenar-reons. Escolta, Jaume, mos queden 10 minuts o migalit, 8 minuts. No sé si han de pegar una pinzellada d'Escàs Pujol i... Home, a mi m'agradaria parlar una mica d'Escàs Pujol, perquè els jutjaran a partir de la setmana que ve,
I clar, en Pujol és paradigmàtic en tant que quan és escolonitzador, colonitzat, que passa a ser colonitzador i al final doncs acaba devorat per ser amic. Vull dir, en Pujol ha estat horrorós
parlàvem de que el franquisme no havia estat desmuntat i un dels grans responsables en Tarradellas i l'altre en Pujol. En Pujol ha fet molt de mal en tant que sempre va primar pactar amb Espanya i va rebutjar la unitat nacional, la unitat de tots els catalans i aleshores va pactar amb Felipe González
i quan va pactar amb encendida González, què feia la dreta espanyola? Doncs presentava els catalans com uns botiguers, com uns lladres, com gent falsa, que només anava la pela, com uns traïdors. Després va pactar amb Bernard, amb Pujol, i a les hores que deien, la roya d'Ibarra, l'Alfonsor Guerras, doncs era l'esquerra que continuava acusant els catalans d'interessats,
M'entens? Perquè sempre va rebutjar l'unitat de l'esquerra i la dreta catalana per anar contra Espanya i defensar-se d'Espanya. Va ser un gran enemic de l'independentisme, Jordi Codról. Al mínim un fre, un fre important segur. Un fre importantíssim.
i lo pitjor que ha vengut després és que molts pensàvem, alguns pensàvem que havien superat aquesta etapa d'anar a pactar amb la dreta o amb l'esquerra espanyola pensant que això mos beneficiaria i continuam igual, l'esquerra republicana pacta amb Ben Sánchez, en Nilla, Junts també ha pactat amb Ben Sánchez de Madrid i també no ha entès res,
I ja ha arribat a la conclusió, ja fa molts anys que Espanya és un país caïnita, és un país que necessita fer una guerra civil cada cinquanta anys, ja ho deiem Bismarck, però ja només hi ha una cosa que els uneix, que soli les colònies, soli els catalans, soli Mallorca, soli les polis, les colònies,
m'entens? I mentre no hi hagi aquesta unitat nacional entre els colonitzats, és a dir, em sent més a prop d'un mallorquí de dretes, perquè primer som mallorquí, després seré de dretes o d'esquerres, i no narra molt de Felipe González, Asnar, Rajoy, Feijós, Sánchez...
aquell altre esclapat amb en Carot Zapatero i veig que l'alternativa de la independència en aquests moments es torna a caure en serró de deixar el mar i la independència i anar a explorar opcions que totes acaben exactament igual com ha acabat en Jordi Pujol
Jordi Pijol, per què se l'ha encarregat? I per què? Doncs perquè en un moment determinat va dir ja no veia raons per posar-me a l'independentisme. Això ho va dir l'any 11 i a partir d'aquí l'ODEF de la Guàrdia Civil, la mateixa ODEF que ara va per la Porta i pel Barça i que va anar per... Bueno, l'ODEF és la policia, l'UCAS, la Guàrdia Civil, però bé, és el mateix.
i ara van per la porta van per la porta això te volia comentar i acabar per això Catalunya no ha acabat això de la porta en primera instància va ser arxivat però l'audiència de Barcelona aquesta setmana al final de la passada vas donar a reobrir-ho per què? doncs perquè ara han d'estrenar el camp nou el nou camp els poitais perquè no sé què diu
Es pot dir taifa, no? Es pot dir taifa, no? I aguanta, això la fa molt histèrics, no? I s'ho ve de ser una greia, és a dir, amb Espanya només hi ha una solució que es pot estar cara i ser independència.
tot el que és anar a cercar un pacte a Espanya, a pactar, ho entén com un acte de covardia. Sí, sí. Amb aquesta lliçó, per tant, he rebut un correu d'en Joan Lledó, que em convida a anar a un acte de Mallorca,
si el projecte Tallador és per fer un partit regionalista i mirar de canviar Espanya i tenir influència dins d'Espanya i ho veurem amb, doncs escolta, vull dir, et mèndo el mateix i ja.
El final, ja sabem el final, només falta posar-hi la data. Com es trobarà això? A més, en Joan Lledó és un empresari i els empresaris són els més vulnerables perquè t'enviaran la inspecció d'isenda, l'indústria de la sanitat, el treball... Ho coneixem, ho coneixem, això.
I ja saben com funcionen, no? I que destrossaran. Els empresaris són els que han d'estar més a sombra i aquí n'estan de protegir més. Els que estan a primera línia donant cara, saps?
perquè així funcionen així digues, home, ja m'ha acabat recupera, miraré d'enviar-te el link recupera l'entrevista que li han fet a en Josec Guia avui molt bé, vaig comentar l'entrevista que li van a fer és un independentista d'allà recorregut i vaig dir que la seva entrevista demostrava que l'independentisme no havia començat l'any 2010 en la sentència del Tribunal Constitucional
i que les votades que han estat al davant de l'independentisme han estat independentistes, oportunistes de darrera hora, que han menys preat l'experiència. I això mos ha dut allà on som. En Puigdemont va arribar a dir que en Santi Vila era la gent que mos doria l'independència. Imagina't, en Santi Vila.
Jaume, gràcies. Gràcies, bon dia. Bon dia, fins a un altre. Adeu.
I a nosaltres no ens queda res més que recomanar-vos que continueu connectats a Ona Mediterrània, perquè tot d'una venen els companys de transitant, i demà, a partir de les 7, la redifusió del Crepuscans en Estels, i a partir de les 8, bon dia i bona vida, gràcies per ser-hi. We're living together, but still it's farewell.
I guess there is no one to blame. We're leaving ground. Will things ever be the same again? It's the final countdown.