Title:

Actualitat, cultura i sobiranisme a Ona Mediterrània

## Visió general de l’episodi Aquest episodi de **Bon Dia i Bona Vida** a **Ona Mediterrània** combina **actualitat informativa**, **cultura popular mallorquina**, **anàlisi política i sobiranista** i **reflexió filosòfica**. Al llarg del programa es repassen portades de diaris, s’entrevista persones vinculades a la cultura i a la política local i es debat sobre el finançament autonòmic, el paper dels partits mallorquinistes i el futur del sobiranisme. --- ## 1. Repàs de premsa i actualitat ### 1.1. Titulars de *Diari de Balears* i *VilaWeb* • **Seguretat i extrema dreta**: detenen a Castelló tres membres d’una cèl·lula neonazi preparada per atemptar. • **Tecnologia i llengua**: la IA de WhatsApp ja és capaç de parlar *català*, fet destacat com a pas rellevant per a la normalització digital. • **Espionatge polític**: el CNI reconeix haver espiat, amb autorització del Tribunal Suprem, els expresidents de l’ANC, **Elisenda Paluzie** i **Jordi Sànchez**. • **Memòria històrica a Inca**: anunci d’un **acte de reparació de la memòria** de **Pablo Ferrer Madariaga**, militar republicà nascut a Inca i executat a Ceuta. • **Cultura i cooperativisme**: - 20 anys de **L’Estel** a Manacor. - Visita de l’ambaixadora d’Israel. - Celebració del **Dia del Cooperativisme** per part de la Federació de Cooperatives de les Balears. - El **Gengop** atorga el **premi Formigó** a Margalida Prohens. - Concerts didàctics del programa **Viu la Cultura** amb més de 2.500 alumnes participants. • **Gestió pública i territori**: - 32 incompliments detectats en la gestió de fons públics dels ajuntaments de Pollença i Andratx. - La finca del **Fangar** surt a la venda a un preu **sis vegades superior** al de fa 25 anys. A *VilaWeb* destaquen: • **Pesta porcina africana**: caiguda del preu del porc a Mercolleida i mesures de Xina restringint importacions només a la demarcació de Barcelona. • **Política al País Valencià**: anàlisi de **Juanfran Pérez Llorca**, nou president de la Generalitat Valenciana, a càrrec d’**Esperança Camps**. • **Procés i repressió**: el Tribunal Constitucional manté la inhabilitació de **Junqueras, Romeva, Bassa i Turull**, i es preveu una resolució imminent sobre l’amnistia a quatre manifestants. • **Política lingüística**: Andorra aprova el **primer pla d’acció nacional** per reforçar el català amb 22 mesures fins al 2028. > "Andorra aprova el primer pla d’acció nacional per a reforçar el > català amb 22 mesures fins al 2028." ### 1.2. Premsa en anglès i castellà Al **Mallorca Daily Bulletin** (en anglès): • Promesa del Govern balear de **1.200 habitatges públics nous**. • Caiguda de la delinqüència als municipis turístics, amb el mercat britànic com a principal origen de turistes. • Noves regles per a la vida nocturna a Magaluf, amb discoteques que obriran a partir de les 18 h. • Previsió de **nits fredes** i possible neu per fronts atlàntics. Als diaris en castellà (*Diario de Mallorca* i *Última Hora*): • **Habitatge públic i pla de xoc**: promesa d’iniciar obres de més de 1.000 pisos públics el 2026 i **pla de xoc per 1.213 pisos** per a residents. • **Turisme i patrimoni**: - Venda de l’hotel **Es Molí de Deià** a Pelayo Cortina Koplovich per 50 milions. - L’artista **Jaume Plensa** és reconegut com a "ambaixador" de Palma. • **Conflictes i salut**: - Grip porcina amenaçant els preus de Nadal. - Expropiacions de l’autopista de sa Pobla que passen factura 21 anys després. - Vaga de metges contra l’**Estatut Marc**. • **Successos**: casos greus de violència masclista amb múltiples punyalades a víctimes. --- ## 2. Entrevista a Biel Frontera: 50 anys de l’Escola de Música i Dansa de Mallorca ### 2.1. Reviscolada del *ball de bot* i del folklore El president i director de l’**Escola de Música i Dansa de Mallorca**, **Biel Frontera**, explica la **gran reviscolada del ball de bot**: • Places plenes a molts pobles de Mallorca amb **200, 300 o 400 persones** ballant, de **6–7 anys fins a 80 anys**. • L’Escola se sent **"el bessó"** que ha fet reviscolar el ball a Mallorca. > "Som conscients que som el bessó que ha fet reviscolar tot el que és > el ball a Mallorca." ### 2.2. Història i fundació de l’Escola (1975) • L’origen es troba en **don Bartomeu**, creador del grup **Els dansadors de la Vall d’Or** (Sóller) als anys 1952–53. • En aquell temps, els pocs grups de ball feien **ball coreografiat** que **no coincidia** amb el que la gent major recordava de les ballades tradicionals. • Don Bartomeu inicia una **recerca etnogràfica** arreu de Mallorca: - Va poble per poble preguntant a balladors i gent gran **"què fèieu vosaltres?"** - Recull *passes de ball*, *punts* i maneres de ballar de festes de matances i trobades familiars. • El 1975, amb **Antoni Marí** i a proposta de l’Ajuntament, funda l’**Escola de Música i Dansa de Mallorca** per **recuperar, ensenyar i difondre** aquest patrimoni per tota l’illa. ### 2.3. La sistematització del ball Un dels punts clau és la **sistematització del ball** que fa don Bartomeu: • Estableix una estructura numèrica per a la *jota* i el *bolero*: - "Un, dos, tres" → cada número equival a **un peu en terra**. • Assigna **números a tots els punts** recollits sobre el terreny. • Això permet **ensenyar de manera ordenada** i crear un **mètode comú** que avui s’ensenya **a quasi tots els pobles de Mallorca** (només en quedarien fora uns pocs). ### 2.4. Reconeixements institucionals i reivindicació de la cultura popular L’Escola celebra **50 anys** amb múltiples reconeixements: • **Premi Ramon Llull** del Govern balear (màxima distinció, només per sota de la Medalla d’Or). • **Siurell de Plata** del Grup Serra. • **Premi Bartomeu Oliver** de l’**Obra Cultural Balear (OCB)**. Biel Frontera remarca: • La **cultura popular** és sovint **"la germana pobra"** de la cultura. > "La cultura popular és la germana pobra de la cultura. Sempre rebem > les miques de tot." • Les institucions prioritzen carreteres i grans produccions (òpera, grans ballets) enfront de la cultura popular. • Reivindica escriure **"cultura popular" amb lletres majúscules** arran del reconeixement de l’OCB. ### 2.5. Trajectòria personal de Biel Frontera • És d’**Ariany**, on encara va viure les ballades tradicionals. • **Família balladora**: pare i mare balladors; aprèn de les **"burgues"**, un grup de dones del poble que sempre acabaven les festes en ball. • A 12 anys comença a ballar amb la **rondalla d’Es Pla**. • El 1975, un amic li parla de l’Escola; entrar-hi ho defineix com **la decisió més important de la seva vida**. • Coneix don Bartomeu, que es converteix en **un segon pare**. D’aquest n’extreu una màxima fundacional de l’Escola: > "Aquí no se xerra ni de política, ni de religió, ni d’estat social, > aquí se ve a ballar." • A mesura que aprèn, passa a ensenyar a altres pobles (Santa Margalida, Vilafranca, Sant Joan, Calvià, Palma, etc.), generant una **xarxa de mestres** de ball tradicional. ### 2.6. Organització actual i funcionament • L’Escola és avui una **associació cultural** amb **una junta de 9 persones**, amb Biel Frontera com a president i director. • **Uns 150 alumnes al dia** passen per l’escola per aprendre a ballar i a tocar. • **Més de 60 balladors** i **13–14 músics** (guitarra, guitarró, xeremia, violí, etc.) formen el grup estable. • Biel destaca la importància del **bon equip humà**: mai no ha hagut de dir que no a cap actuació, sigui ballada oberta o mostra escènica. ### 2.7. Tradició vs escenari: autenticitat i adaptació • Biel diferencia entre: - **Folklore tradicional**: ballades **a plaça**, espontànies, on hi ha 200 persones ballant; ell hi veu *l’autenticitat màxima*. - **Folklore adaptat**: quan es puja a un **escenari** per fer una mostra contractada d’una hora. • Davant crítiques que els acusen de perdre essència, respon que: > "Quan voleu veure l’autenticitat, anau a les places; això ho hem creat > nosaltres, perquè sense nosaltres allà no hi seria." • A l’escenari treballen amb **coreografies** basades en els punts recollits per don Bartomeu, però adaptats al llenguatge escènic actual, sense fer "coses rares". • Això ha convertit l’Escola en **grup capdavanter** a Mallorca i molt valorat a l’exterior. ### 2.8. Sortides internacionals i finançament • Reben invitacions per actuar a **Nepal, Filipines, Guam (Oceania), Corea (Cheonan), Equador, Perú** i altres països. • El **finançament** és bàsicament **autogestionat**: - Les actuacions generen ingressos que es dipositen en un **fons comú**. - Quan surt un viatge (p. ex. 300 € per persona) i el fons cobreix 200 €, els participants hi posen la resta. ### 2.9. Perfil d’alumnat i funció integradora • Rang d’edats amplíssim: de **5 anys** fins a una alumna de **88 anys** que hi va cada dia. • Hi ha gent jove, però també molta gent adulta. • Aspecte clau: la **força integradora** del ball. • Moltes persones nascudes fora (incloses persones **nord-americanes**) trien aprendre **ball de bot** per **integrar-se i estimar la cultura local**. > "Per estimar una cultura l’han d’aprendre. Si no coneixes una cultura > no l’estimes." • Biel té una cura especial amb aquests alumnes de fora, fins i tot assignant-los algú que els faci seguiment personalitzat. ### 2.10. Futur del ball i cultura viva • Biel confia plenament en el relleu generacional: - Hi ha un **bon llevat** de joves molt preparats, que fins i tot donen lliçons als veterans. • Defensa que el **folklore** i la cultura popular no són una cosa rància, sinó **una cultura viva**: > "Si fos una cosa rància, s’hauria mort. El ball de bot és una cultura > viva. No s’ha quedat anclada en el passat." • Els passos recollits per don Bartomeu (7 o 8 inicialment) s’han multiplicat fins a més de **100** gràcies a l’evolució creativa. --- ## 3. Miquel Àngel Contreras (Més per Palma): arbrat urbà i adopció d’animals ### 3.1. Arbrat i canvi climàtic a Palma El regidor **Miquel Àngel Contreras** (Més per Palma) denuncia la necessitat de: • **Gestionar bé l’arbrat** i **augmentar la massa arbòria** per combatre l’efecte d’*illa de calor* a la ciutat. • Implementar una **norma 3x1**: per **cada arbre talat**, replantar **com a mínim tres arbres** al mateix barri o zona. ### 3.2. Polèmica de les velles ombres • Fa un any i mig el PP va talar velles ombres a la **plaça Llorenç Villalonga** (zona dalt murada), generant una forta oposició veïnal i de moviments ecologistes. • El PP es va comprometre a **no talar cap exemplar més** i a conservar els set restants. • Ara, però, l’equip de govern ha anunciat que **els talarà tots**, al·legant mal estat i patologies. • Més per Palma denuncia **manca de transparència** i **engany a la ciutadania**. ### 3.3. Campanya d’adopció d’animals per Nadal • El govern municipal ha llançat una **campanya de Nadal** per fomentar l’adopció d’animals. • Més per Palma avisa que això **afavoreix adopcions impulsives**, convertint els animals en **regals nadalencs** i augmentant els **abandons posteriors**. • Proposta alternativa: **campanyes permanents** durant tot l’any, jornades de **portes obertes** a Son Reus i foment de l’**adopció responsable** (no comprar animals com si fossin joguines). ### 3.4. Relleu generacional dins Més per Palma • **Neus Truyol** i **Miquel Àngel Contreras** anuncien que aquesta serà la seva **darrera legislatura**. • Contreras acumularà 12 anys i Neus Truyol 14 anys a l’Ajuntament: consideren que tanquen un **cicle** i volen facilitar l’entrada de **novs lideratges** i una nova etapa per a Més per Palma. --- ## 4. Joan Pere Le Bihan: llengua, escola i civisme ### 4.1. Orígens i identitat El pedagog i activista **Joan Pere Le Bihan** relata el seu recorregut vital i militant: • Neix a **Marsella** perquè la seva mare, sollerica, va haver de **fugir de la Guerra Civil** i la repressió franquista. • Tot i néixer a França, **mai no s’hi ha sentit francès**; va arribar a **Sóller amb un any** i sempre s’ha sentit **mallorquí**. • Descriu Marsella com una ciutat marcada per **màfies**, barreja de migrants (armenis, marroquins, italians, espanyols...), i una França que per ell era sobretot una **maquinària administrativa** (mestres, polítics...), però no un sentiment d’adscripció. ### 4.2. Activisme a França: migrants tunisians i presos bascos • Participa en **moviments d’esquerra** i **campanyes pro-migrants** a la zona de La Ciotat. • Situació dels treballadors tunisians: - Treballaven a obres i drassanes **sense papers ni declaració**. - Si a l’amo no li agradava un treballador, telefonava a la policia, que el deportava. - Explo­tació laboral i absoluta dependència. • A través de **vagues de fam** i mobilitzacions (de La Ciotat a Marsella, Lió, Bordeus i París), aconsegueixen que l’Estat s’hagi de **veure forçat a regularitzar milers de tunisians**. > "Un dia el comissari telefona i diu: 'Voldríem la llista de les > persones a qui han de donar papers.' Victòria." • També participa en **campanyes de solidaritat amb militants bascos i catalans** empresonats il·legalment (sense decisions judicials clares), organitzant recitals amb cantants bretons i altres artistes. ### 4.3. Arribada a Catalunya Nord i la Bressola • El 1977–78 marxa cap a **Perpinyà (Catalunya Nord)**. • S’interessa de seguida per la **Bressola**, primera escola moderna **en català** de Catalunya Nord, i s’hi implica com a mestre. • Explica el **context històric de persecució del català** a França: - Recorda l’edicte de **Lluís XIV del 2 d’abril de 1700**, que diu que l’ús del català "repugna" i és contrari a l’honor de la nació francesa. - Prohibició progressiva de la llengua als sermons, a l’escola, etc. • Assenyala la **contradicció** de l’Estat francès: - La Constitució reconeix les llengües regionals com a **"patrimoni de la República"** (article 75), però **en la pràctica les prohibeix**. - Encara avui hi ha **batles de Catalunya Nord encausats** per haver deliberat en català als plens municipals. ### 4.4. Immersió lingüística i *habituació* de l’ús Joan Pere defensa que **no n’hi ha prou amb la immersió**, cal una autèntica **"habituació" de l’ús** del català: • Distingir entre: - **Lluita política per la llengua** (manifestacions, reivindicacions... necessàries però insuficients). - **Construcció d’hàbits d’ús quotidians**, especialment a l’escola. • Avisa del risc que el català es **"llatinitzi"** (com li va dir Carme Laura Gil): una llengua sabuda per alguns però **no parlada**, com el llatí. > "Hem de passar de la defensa simbòlica de la llengua a una veritable > habituació del seu ús o el català es llatinitzarà." ### 4.5. El model de la Bressola: verticalitat i responsabilitat cívica Punts clau del model pedagògic que defensa: • **Verticalitat**: a l’aula hi ha **dues o tres edats barrejades**. • Això genera: - **Responsabilitat dels grans** envers els petits (en llengua, comportament, hàbits cívics). - Una **comunitat d’aprenentatge** on els alumnes no depenen només del discurs del mestre, sinó que **imiten i transmeten hàbits**. • El model apunta un doble resultat: - El català esdevé **llengua dominant del pati** en alguns centres, tot i que el 99 % de l’alumnat és francòfon a casa. - El director d’un institut francès de Prada observa que els alumnes de la Bressola tenen **més sentit cívic** que la mitjana. • Joan Pere anomena aquest sistema **"mètode de sa i oli"**: - No es pot posar tot l’oli de cop (no funciona), sinó **anar fent la maionesa a poc a poc**, creant un **nucli que es va estenent**. • El bateja també com a **"mètode Liseta Casas"**: una alumna que, en quedar un any més a la Bressola, espontàniament dirigeix els petits al pati fent de mestra; això li revela el **potencial de responsabilització dels infants**. ### 4.6. Reflexió sobre Mallorca actual • Ha anat venint a Mallorca cada any; això li permet **percebre clarament el canvi**: - La *Palma* de la seva infantesa era majoritàriament **mallorquinoparlant**. - Avui, diu, **sovint el que no se sent és el mallorquí**. • Expressa **preocupació per la pèrdua lingüística i cultural** i la massificació: - Considera que **a Mallorca ja no hi cap més gent**; no és racisme, sinó un problema d’**espai i sostenibilitat**. - Alhora, defensa que la gent que es queda ha de poder **integrar-se plenament** a la ciutadania mallorquina. > "Si el meu pis està ple de gent i jo no puc anar al meu dit, tenc un > problema. No és un problema de racisme, és un problema d’espai." • Defensa que els nouvinguts han de poder **adquirir la ciutadania vital mallorquina**: llengua, costums, capacitat de dir "bon vespre" al veïnat i sentir-se part del lloc. ### 4.7. Llibre *Estat nou, escola nova* • El 2014 publica **"Estat nou, Escola nova. Propostes per salvar i estendre l’ús del català"**. • Hi sistematitza: - Una primera part sobre **model educatiu i civisme** (verticalitat, responsabilitat, escola com a espai de cohesió). - Una segona part centrada en **immersió lingüística** i estratègies per evitar la "llatinització" del català. --- ## 5. Joan Mir: política mallorquina, espoli i geopolítica El col·laborador **Joan Mir** intervé per analitzar l’actualitat política, centrant-se en tres blocs: **coalició per Mallorca**, **finançament i habitatge**, i **context internacional**. ### 5.1. Coalició per Mallorca (El Pi + Som Mallorca) • El **Pi** esdevé extraparlamentari i necessita **reaccionar** per evitar la desaparició; d’aquí sorgeix la coalició amb **Som Mallorca**. • Mir interpreta la maniobra com un **clàssic polític**: - El partit històric (Pi) obre portes a una nova formació (Som Mallorca) i a **independents**. - Això permet que nous dirigents **entrin com a coalició**, no com a simples militants que fan cua a la guixeta. • Cita un precedent: **Jordi Solé Tura** i el seu grup entrant al PSC com a bloc, després de sortir del PSUC. • Funció simbòlica: el Pi pot **donar imatge d’obertura**, i Som Mallorca entra amb **pes negociador** (aspirant a diputats, conselleries, etc.). • Mir es mostra **escèptic** sobre l’efecte electoral: - Recorda que l’espai autoctonista (del regionalisme a l’independentisme) ha passat de **un 15 % del vot fa 10–15 anys a un 8 % actualment**. - Creu que **no basta una maniobra organitzativa** per revertir aquesta tendència de fons. > "Això no s’arregla amb una maniobra ni amb la creació d’un partit nou; > hi ha una davallada real de l’espai autoctonista." ### 5.2. Dilema estratègic: rebaixar el discurs o motivar la base Debat amb el conductor sobre dues vies per créixer: • **Rebaixar el discurs** per eixamplar base pot fer perdre els **propis militants i simpatitzants**. • Mir defensa la importància de **tenir els teus molt motivats**: - Un militant molt mobilitzat pot aconseguir **3, 4 o més vots addicionals**. - Recorda que en el millor moment de Més (al voltant de 2015) el context era marcat per l’**atac d’en Bauzá a la llengua**, la qual cosa va **polaritzar** i disparar el vot catalanista. • També subratlla que les coalicions (PSM-Esquerra, PSM amb comunistes, etc.) **sempre tenen tensions** entre coherència ideològica i voluntat d’eixamplar. ### 5.3. Jaume Plensa i la percepció de l’art • Mir coneix **Jaume Plensa** de fa 30 anys, quan feia **instal·lacions** conceptuals (cabines telefòniques amb cortines metàl·liques, etc.). • Remarca com **l’escala i la il·luminació** transformen una obra: - Una escultura mediocre **ben il·luminada** pot semblar bona. - Una peça petita ampliada a escala monumental **no és només una foto augmentada**; cal repensar textures, volums, empremtes. • Explica dificultats tècniques d’**ampliar escultures** (les ditades originals es converteixen en protuberàncies sense sentit). • Valora positivament l’elecció de Plensa com a **ambaixador de Palma**, en tant que és un **bon escultor** i no una figura purament política. ### 5.4. Habitatge públic i especulació • Sobre els plans de construir més de **1.000 habitatges públics**, Mir es mostra **escèptic**: - Diu que és "la penitència" per **no haver-los fet quan tocava**. - Considera que el volum és **molt insuficient** en relació a la necessitat real. • A l’altre extrem, la venda de la **finca del Fangar** (Serra de Tramuntana) a un preu 6 cops superior al de fa 25 anys: - Simbolitza el **procés d’acumulació de grans finques en mans foranes**. - Mostra un model basat en **patrimoni emblemàtic convertit en actiu financer**. ### 5.5. Política estatal: eleccions, Vox i corrupció • Mir creu probable que hi hagi **eleccions relativament aviat**, però el conductor posa l’accent en la **dificultat de construir una alternativa PP–Vox estable**. • Mir dubta de les enquestes que situen **Vox com a segona força estatal**: - Recorda que per tenir escons cal **implantació territorial**, batles, xarxa militant. - Circumscripcions petites de 3 diputats tendeixen a un **duopoli PP–PSOE**. • Alerten, però, de la **plantilla d’extrema dreta** que ja funciona a Itàlia, França i altres països, amb discurs simplista però efectiu. • Sobre **corrupció i CNI**, Mir és molt crític amb el PSOE: > "No pot ser que facis els ulls grossos amb l’espionatge i la > corrupció judicial contra catalans i, quan és un altre tipus de > delinqüència, llavors t’escandalitzis." • Considera que la corrupció actual (espionatge polític, infiltracions, guerra bruta) és fins i tot **pitjor** que la clàssica de finançament il·legal de partits. ### 5.6. Geopolítica: Ucraïna, Veneçuela i l’ONU • **Ucraïna**: - Mir creu que Zelenski veu venir **pressions per negociar** i que s’obre una finestra amb el canvi de figures clau als EUA (com Marco Rubio). - Possibilitat que Ucraïna **perdi territori** però esdevingui una **Finlàndia moderna**: país lliure, pròsper, malgrat haver cedit part del territori. • **Veneçuela i el Carib**: - S’assenyalen **moviments de tropes** i possibles escenaris d’**invasió**, amb EUA tolerants o actius. - Recorden la **doctrina Monroe** i la contradicció entre el paper dels EUA com a creadors d’organismes internacionals i la seva pràctica actual. • **ONU**: - Una companya explica a Joan Mir que l’ONU està en **crisi financera**: haurien acomiadat milers de treballadors. - Mir ho vincula a la **retirada de finançament dels EUA** a múltiples agències (FAO, UNESCO, etc.), mentre incrementa despeses militars. --- ## 6. Miquel Ripoll: cafè amb filosofia – Hannah Arendt i la llibertat política La secció **"Cafè amb filosofia"** amb **Miquel Ripoll** aborda l’obra de **Hannah Arendt** des de la clau de la **llibertat política**. ### 6.1. Qui és Hannah Arendt? • Nascuda a **Alemanya** el 1906 en una família jueva assimilada. • Estudia filosofia amb **Martin Heidegger** i **Karl Jaspers**. - Manté fins i tot una **relació sentimental** amb Heidegger, nazi declarat, fet que ha generat molta literatura crítica. • El 1933, amb l’arribada de Hitler, **ha de fugir**: - Primer a **París**, centre d’exiliats intel·lectuals alemanys. - El 1941 marxa als **Estats Units**, on viu com a **apàtrida** fins al 1951, quan obté la nacionalitat nord-americana. • Treballa a universitats com **Berkeley, Columbia i Chicago**. • Arendt rebutja l’etiqueta de "filòsofa"; se l’acostuma a descriure com una **pensadora política**, més interessada en la **naturalesa de l’espai públic** que en dissenyar sistemes polítics ideals. ### 6.2. Política com a espai de llibertat i pluralitat • Per Arendt, la **política** no és tant la gestió del poder com **l’espai comú** on la pluralitat pot **aparèixer i actuar**. • Les **dictadures** i **totalitarismes** (nazisme, estalinisme...) no són un "excés de política", sinó **la destrucció de la política**: - Quan tot es polititza i es controla (vida privada, cultura, economia) i desapareix l’espai de discussió lliure, **s’anihila el polític**. • La **llibertat política** implica: - No només tenir **drets reconeguts**, sinó **poder exercir-los realment** en un **espai de participació**. - Exemples senzills: una **comunitat de veïnats** reunida per decidir assumptes comuns és ja un **espai polític arendtià**. ### 6.3. La banalitat del mal • Arendt és enviada com a cronista al **judici d’Adolf Eichmann** a Jerusalem. • El llibre **"Eichmann a Jerusalem. La banalitat del mal"** (no encara traduït al català) mostra que Eichmann **no era un monstre demoníac**, sinó un home **ordinari** que **complia ordres** sense pensar. • *Banalitat del mal* significa: - El mal extrem pot ser comès per **persones vulgars**, sense odi especial, que **renuncien a pensar** sobre les conseqüències dels seus actes. - El problema no és només la maldat conscient, sinó la **irresponsabilitat massiva**. • Ripoll hi veu paral·lelismes amb el present: - Funcionaris, policies, agents que **apliquen ordres injustes** sense qüestionar-les (per exemple, en el tracte a migrants). > "La banalitat del mal és quan qualcú no pensa el que hi ha darrere de > les ordres." ### 6.4. Natalitat i nou començament • Arendt contraposa la centralitat filosòfica de la **mort** (Heidegger i l’"ésser per a la mort") a la categoria de la **natalitat**: • **Natalitat** vol dir: - Cada naixement introdueix **algú nou al món**, en un context ja estructurat per institucions i tradicions. - Aquest algú nou té la **capacitat de començar** coses noves, d’**iniciar accions inesperades**. • És una categoria profundament **política** perquè: - Funda la possibilitat de **revolucions** i **transformacions**. - Exemples: Revolució Francesa (1789), Soviets del 1917, Revolució hongaresa del 1956. • Encara que el segle XX mostri horrors totalitaris, la **natalitat** és font d’**esperança**: sempre pot aparèixer una nova generació capaç de **reformular el món**. ### 6.5. Lectures recomanades en català • **"La llibertat de ser lliures"** (Edicions Eumo, Universitat de Vic): - Traducció de **Laia Font**. - Pròleg de **Fina Virulés**. - Recull de **tres conferències breus**, molt adequades per entrar al pensament d’Arendt. • **"Responsabilitat personal sota la dictadura"** (Lleonard Muntaner): - Breu conferència que reflexiona sobre la responsabilitat individual en règims on l’espai polític ha estat anul·lat. • Ripoll recomana començar per **"La llibertat de ser lliures"** com a porta d’entrada a Arendt, i destaca un article de **Miquel Àngel Ballester** a l’ARA que repassa les traduccions catalanes disponibles. > "És una autora que avui és una lectura urgent per entendre què passa > quan s’ensorra l’espai polític." --- ## 7. Joan Planes i l’Assemblea Sobiranista de Mallorca La darrera part del programa connecta amb **Joan Planes**, portaveu de l’**Assemblea Sobiranista de Mallorca (ASM)**, per tractar **finançament autonòmic, espoli fiscal i estratègia sobiranista**. ### 7.1. Finançament autonòmic i espoli fiscal • Segons les dades presentades per la ministra **María Jesús Montero** al **Consell de Política Fiscal i Financera**: - Les Illes Balears rebran el 2026 uns **4.206 milions d’euros**, provinents d’**entregues a compte** i **liquidacions**. - Això suposa un increment d’un **4,6 %** respecte a l’exercici anterior. • Tot i això, les Illes continuaran aportant **més de 400 milions d’euros nets** a la resta de comunitats autònomes. • Planes recorda l’estructura del sistema: - 50 % de l’**IRPF** i 50 % de l’**IVA** es distribueixen parcialment entre les comunitats. - L’altre 50 % de cada impost **se’n va directament a Madrid**. - L’**impost de societats** es recapta íntegrament des de la capital. • Denuncia la combinació de: - **Espoli fiscal persistent**. - **Preus elevadíssims** (habitatge, cost de la vida). - Pressió turística i creixement demogràfic. > "Cada cop som més els que aportam i cada vegada som més maltractats > per aquest estat centralista i extractiu." • Apunta que el govern espanyol compara els seus set anys amb els de Rajoy, però no descompta la **inflació** ni el **creixement dels preus**; en termes reals, el guany és molt menor. • L’ASM calcula que: - En els **7 darrers anys de governs del PSOE**, l’espoli acumulat sobre el PIB balear és d’uns **30.574 milions d’euros**. - En els **7 anys previs de governs del PP**, uns **28.523 milions**. - En total, en 14 anys, **més de 60.000 milions d’euros** d’espoli. ### 7.2. Crítica al sistema i escepticisme sobre la reforma • Planes és molt crític amb el **"nou model de finançament"** anunciat: - Creu que no s’arribarà a aprovar en el termini anunciat. - Si es fa, **no inclourà un veritable finançament singular per a Catalunya**, ni concert econòmic ni principi d’ordinalitat. • Interpreta el debat com una **estratègia electoral** del PSOE (especialment a Andalusia) i un intent de **contentar parcialment** Catalunya sense tocar fons. ### 7.3. Població, turisme i model de creixement • Planes coincideix amb la idea que a Mallorca **"ja no hi cap ningú més"**: - El turisme massiu i el creixement demogràfic tensionen **serveis públics** (sanitat, educació) i **infraestructures**. - Es fa servir l’excusa de l’habitatge car per **justificar noves construccions**, especialment a la corona de Palma i grans pobles. • Ho vincula a un model de **colònia espoliada**: - Mallorca com a **territori productiu i disciplinat**, que aporta més del que rep i protesta poc. ### 7.4. Mirada sobre la coalició per Mallorca • L’ASM valora la coalició **Pi + Som Mallorca** com un fet **relativament positiu**: - És millor **unificar esforços** que dividir l’electorat autoctonista. - Es veu amb bons ulls que posin l’accent en **sostre poblacional** i **centralitat de Mallorca**. • No obstant, Planes expressa **decepció** perquè esperava un pas **més clar cap al sobiranisme**: - Considera que el Pi i Som Mallorca continuen en un terreny més aviat **autonomista/ regionalista**. - Des de l’ASM voldrien que assumissin **explícitament** la idea que l’Estat espanyol **és un estat enemic** pel que fa a llengua, cultura i finançament. ### 7.5. Quatre punts per a un mallorquinisme polític sobiranista Planes proposa quatre idees força que, al seu entendre, hauria d’assumir el mallorquinisme polític si vol fer un **salt sobiranista**: 1. **Reconèixer l’Estat espanyol com a estat enemic** quant a: - Extermini de llengües diferents de la castellana. - Sometiment polític de pobles que no accepten el model d’**estat-nació únic**. 2. **Desenvolupar una actitud d’autodefensa**: - Fomentar la **desafecció** envers l’Estat espanyol. - Fer entendre a la ciutadania que **cal defensar-se** d’aquest maltractament. 3. **Mantenir una crítica i denúncia permanents**: - Sobre els **300 anys d’història** d’opressió (des de 1715). - Sobre la situació actual de **minorització lingüística** i **espoli econòmic**. 4. **Construir un mallorquinisme transversal, inclusiu, cívic i nacional**: - Transversal: superar l’eix **esquerra–dreta** quan bloqueja la defensa de la nació. - Inclusiu: integrar la immigració que ja viu a les Illes, evitant fractura social. - Cívic i nacional: reforçar la identitat com a **poble i nació** dins els **Països Catalans**. > "Si no ho feim així, no assolirem mai l’objectiu; cada dia anirem de > malament a pitjor." ### 7.6. Assemblea Sobiranista de Mallorca: present i futur • L’ASM es troba en procés de **renovació de la direcció**: - S’acaba el segon mandat de l’actual secretariat. - S’han convocat eleccions internes; fins al 10 de desembre es poden presentar candidatures individuals. • El nou secretariat triarà després **presidència, vicepresidència, tresoreria i secretaria**. • Planes, que culmina el seu segon mandat, anima **socis i simpatitzants** a fer una passa endavant: > "Aquesta lluita és una feina compartida; cal posar el nostre gra d’arena > al servei de la col·lectivitat." ### 7.7. Internacionalització del cas català • L’ASM organitza un **sopar-col·loqui** amb representants del **Consell per la República** i del **Pacte Nacional**. • Objectiu: **coordinar esforços** per **internacionalitzar** la causa catalana i la denúncia de la repressió espanyola. • Volen treballar per arribar a **Nacions Unides** i aconseguir una **resolució que reconegui el colonialisme** que pateix la nació catalana i el **dret d’autodeterminació**. --- ## 8. Cloenda i reforç del projecte comunicatiu El programa es tanca amb una crida explícita a **donar suport a Ona Mediterrània**: • Es presenta l’emissora com un **projecte comunicatiu lliure** que ha de **sobreviure a les pressions** de "totes les màfies" que operen en el sistema mediàtic. • S’insisteix que **l’única manera de resistir** és **fer pinya** i que la gent es faci **Soci** de l’emissora. > "L’única manera de resistir és ser molts i fer pinya. Vos convidam a > que vos associeu a Ona Mediterrània." En conjunt, l’episodi ofereix una visió **integral de la realitat mallorquina**: des del **ball de bot** fins a **Hannah Arendt**, passant pel **finançament autonòmic, el sobiranisme, la pedagogia catalana i la política internacional**, sempre amb un fil conductor clar: **la defensa de la llengua, la cultura i la dignitat del país**.

['Ona Mediterrània', 'Bon Dia i Bona Vida', 'Mallorca', 'cultura popular', 'ball de bot', 'Escola de Música i Dansa de Mallorca', 'Biel Frontera', 'finançament autonòmic', 'espoli fiscal', 'sobiranisme', 'Assemblea Sobiranista de Mallorca', 'coalició per Mallorca', 'El Pi', 'Som Mallorca', 'Hannah Arendt', 'filosofia política', 'llibertat política', 'banalitat del mal', 'Bressola', 'immersió lingüística', 'llengua catalana', 'memòria històrica', 'migració', 'pesta porcina africana', 'habitatge públic', 'Jaume Plensa', 'turisme a Mallorca']