Acosta és la mà que t'allunya i t'agaps la mà, amb oi s'acorda que aguanta s'alluna. En cel obert amb una escala que puya, però t'espera a baix per si te torna s'apluïa. I hi ha s'amor que saluda i m'ensuma i dorm a mi, en un silenci que dura.
Som-hi amb truites a l'esponlló dels teus vits Seguint les constel·lacions d'esteu lunàs amb els meus dits En un món on les espunyalades no són de mig I tots els semàfors estan en verd per arribar en el teu pis Amb riares de plàtan que dibuixen la forma dels teus ulls I preocupacions de dilluns que per sort ressonen lluny Allà on vius tu, on vull morir jo Vaig veure la llum d'es llamp però ja no vaig sentir estró Faig bandera d'una guerra perduda
Acostumat a derrota, victòria m'assusta La mà que s'acosta és la mà que t'allunya i t'agaf la mà La molla s'acorda que aguanta la lluna El cel obert amb una escala que puya Però t'espera, vas per si te torna la pluia Hi ha la mort que saluda i no ensuma I dorm amb mi, en un silenci que dura
A los acordes
I seves estones mortes, quan se'n tornen, pensa ja no torn per aquí, pensa ja no torn per aquí. Ote de Tzol i Playa, turista no se veia, no, 90.000 piscines, i em va fer setzolines, oh, això ho ens era un manantial, però s'haigut s'embarinat. Ote de Tzol i Playa,
Hotel, ets only player. Avions volant, pel cel estampant, fuma-les totes i gent com una.
Arriba un creuer de 15 pisos, 100% que frem. No van per sombra, sombra, van de compres, per botigues de souvenirs, per botigues de souvenirs. I ses estones mortes, quan se'n tornen, pensa jo no torn per aquí.
Otega el sol i playa, turista no se valla, no, no renta mi a piscinas, i endo a faça txalinas, oh, a xo'a entera manant, yeah, però no sé com se m'agina.
Hotele tot i playa. Hotele tot i playa. Hotele tot i playa. Aixecuant que no m'en t'ya, que no s'ayu s'emparïna.
No sé si tenc futur. No té fred. Massa calor en el juny. Ox a porta d'un any a sideral. Mil estímuls. Són presons socials.
S'ha desenvolupat la intel·ligència artificial. No sé si és intel·ligent, però sí que hi estàs.
Surt d'aire tres, ritual Nepal. Callo quatre coses que te fan pensar. Tires els mòbils.
I amb no sé si tenc futur de Juanmi Bauzà, hem començat aquest Bon dia i bona vida d'aquest dimarts 2 de desembre de 2025. Un bon dia i bona vida que tot d'una vos acostarà a l'actualitat a través dels títols de Diari de Balears i també de VilaWeb.
A continuació podrem escoltar una entrevista que fèiem ahir amb el president de l'escola de dansa i valls de Mallorca, en Via o Frontera,
A continuació, tendrem en Joan Mir aquí, en els estudis d'Ona Mediterrània. Escoltarem també, entrevistarem en Miquel Àngel Contreras, de Més per Palma.
A les 10 arribaran Miquel Ripoll amb el seu cafè amb filosofia i a les 10 i mitja mos connectarem amb en Joan Planes per escoltar els focus d'actualitat, els focus que farem amb ell sobre un parell de qüestions molt interessants, ja ho veureu. M'anam ja a escoltar les títoles dels principals diaris, començant, evidentment, per Diari de Balears.
Bona nit.
I Diari de Balears comença la seva portada avui amb un vídeo. Detenguts a Castelló, tres membres d'una cèl·lula neonazi preparada per atentar. També destaca a Diari de Balears que la IA de WhatsApp ja parla català i que el CNI reconeix haver espiat els dos expresidents de l'Assemblea Nacional Catalana, Elisenda Pelusier i Jordi Sánchez, amb autorització judicial...
del Tribunal Suprem. També destaca a Diari de Balears que se prepara un acte de repressió de la memòria de Pablo Ferrer Madariaga a Inca. Serà aquest proper dimecres, demà, a partir de les 16.30 hores en el quartet General Luque. Més informacions de Diari de Balears. L'Estell celebra 20 anys a Manacó, tot recordant Tomàs Martínez.
i Proens. Se fa una fotografia, rep, l'ambaixadora d'Israel. La Federació de Cooperatives de les Balears celebra el Dia del Cooperativisme amb reconeixements i conferències. I també destaca, en el diari de Balears, que el Gengop atorga el premi Formigó a Margalí de Proens. Detecten 32 incompliments en la gestió de fons públics
dels ajuntaments de Pollença i Endraig el 2023 i més de 2.500 alumnes participen aquest desembre en els concerts didàctics del programa Viu la Cultura. Més informacions al diari de Balears.
a la banda a un preu més de 6 vegades superior al de fa 25 anys i demanen anul·lar la defectuosa tramitació de la llei per crear la privada universitat que mos ofereix Diari de Balears mon anam a Vila Web
que és la pesta porcina africana i quines conseqüències pot tenir. El preu del porc cau a Mercolleida després del brot de pesta porcina africana. També destaca la Xina, confirma que limita la prohibició d'importar carn de porc a la demarcació de Barcelona. L'exèrcit espanyol desplega 117 efectius a Catalunya pel brot de pesta porcina africana. I...
Una peça d'anàlisi d'una esperança camps, les incògnites de Juan Fran Pérez Llorca, que ja és el president de la Generalitat Valenciana. El Tribunal Constitucional no fa concessions, mantindrà inhabilitats Junqueras, Romeva, Bassa i Turull i resolució imminent sobre l'amnistia a quatre manifestants contra Jussà Pol...
Finalment, Andorra aprova el primer pla d'acció nacional per a reforçar el català amb 22 mesures fins al 2028. Tornem ara a la portada de Diari de Balears, allà on anant directament a la secció d'opinió, hi trobam articles d'opinió nous, com per exemple el d'en Joan Vicenç Lillo, la mobilització en anar a votar.
Lila Tomàs, una trobada a Bilbao. Rafel Borràs, resistint als tambors de guerra. Joan Lledonet, PSOI PP, dos gais de brec. I Miquel Ripoll, la pressió del consum. Recordem que amb Miquel Ripoll ens connectarem amb ell a partir de les 10 per fer un cafè en filosofia. Avui...
un Sant Cristo Gros, una de les filòsofes més importants del segle passat. Som ja en temps d'entrevista, tot d'una mos hi posem.
Bon dia i bona vida amb més continguts, noves veus, més opinions, més anàlisi, però amb la mateixa claredat i contundència de sempre.
Revista L'Estel. Pensament, cultura i territori. Ha arribat a Mallorquia el nou método Slow Dendistry, de la mà de la doctora Joana Maria Planes Mariano, especialista en pròtesis sobreimplants.
Fer odontologia slow no et s'ha pausat. És dedicar a cada pacient el temps necessari per aconseguir uns resultats excel·lents, segurs i de qualitat. Ja ho sabeu, podeu trobar la clínica dental Planes Mariano a Berenguer de Tornamira, número 9, primer, primera. De voler el cort inglès de Jaume III i tota la informació a la web planesmarianodental.com i també al telèfon 654 04 1351.
La nostra feina és la vostra qualitat de vida i un bell somriure. Vos hi esperam.
Aigua dolça per a gent salada a la vostra oficina o a casa. 3 Globs és un projecte d'emprenedoria social de 3 Salut Mental, aigua de qualitat local i que afavoreix la inserció laboral de persones amb malaltia mental. Trobareu més informació a www.aigua3globs.org. També podeu telefonar al 971 0901 94.
Escoltes Ona Mediterrània gràcies al suport de les persones associades. Ajuda'ns tu també. Associa't. Fes créixer Ona Mediterrània.
I a Ona Mediterrània és el moment d'escoltar l'entrevista que li fèiem ahir en el programa Això és vida en en Bial Frontera. Ell és president i és director de l'escola de ball i dansa de Mallorca. Bial, molt bon dia, molt benvingut. Moltes gràcies per convidar-me.
Vostres heu notat aquesta reviscolada, aquest èxit entre la gent jove que té el món del ball de vot? Sí, o sigui, avui en dia s'omplen places de per tot a Mallorca, avallades, i veus tot tipus de gent.
Des de persones de 6-7 anys fins a persones de 80 anys i realment veure places allà on se troben 200, 300, 400 persones, això és una reviscolada molt grossa de folklore.
T'he fet president de l'escola de música i ets el director, però no sé com està organitzat. Ni jo mateix ho sé. Bé, nosaltres estem organitzats en una junta, o sigui que som una junta composada per 9 persones i on som el president. Ah, per tant, ets el president també.
50 anys d'escola de música i danses, ja ha passat una gentada i suposo que esteu molt contents de la tasca feta. Sí, de veritat són 50 anys, són molts d'anys. Quanta gent calculeu que ja ha passat? Bé, és incontable. Saps què passa? Que nosaltres duim un arxiu, però fa uns anys ens van entrar a robar.
I se'n van endur tots els arxius, però jo a mils de persones han passat per allà. Perquè a mils han passat, jo no et sabria dir quant, però molta gent, molta gent. I actualment jo crec que cada dia passen per allà de sort de 150 persones que venen a ballar i a prendre.
Estou, supost, molt contents de tota la tasca feta. Sí, estem contents i, a més, som conscients que som el bessó que ha fet reviscolar tot el que és el ball a Mallorca. Si molt anàvem enrere, quan es va començar la història, va ser don Bartomeu, un senyat tenia un grup,
un grup a Solle, que s'ha deia els dansadors de la Vall d'O. Ell era un esperit inquiet. Clar, i en aquella època, estem xerrant l'any 1952-53, que és que ell tenia el grup aquell. En aquella època hi havia el millor cirosec gruts de ball, que feien ball coreografiat, i eren un reducte de lo que era, lo que havia estat la sensació femenina,
I era reducte d'allò. Don Bartomeu era un espirit inquiet. I quan xerrava amb la gent, la gent major sempre li deia que el que veig damunt de tots els escenaris no té res a veure del que ballava nosaltres. I ell va començar a veure què fèieu vosaltres. I va anar començant a investigar. I amb això ell va anar per tots els pobles que va portar allà on sabia que hi havia balladors. Però se'n va anar per allà.
I els deia, van, què fèieu? I deia, oh, nosaltres quan ens trobàvem a les festes, a les festes de matances, quan ens trobàvem a les reunions familiars, diu, nosaltres ballàvem, però no tens res a veure amb el que sabem damunt tots els escenaris ara. I anant així, va començar a recullir punts, va començar a recullir passes de ball, i...
Amb aquesta idea l'any 75 amb Antoni Marí va ser quan va fundar l'escola de música i dances de Mallorca que va ser l'ajuntament que li va proposar per recuperar
i ensenyar i distribuir, ensenyar per tot a Mallorca. I el bo que va fer, el que va fer, el millor. Jo a vegades hi vaig anar amb ell, també, i el veig està de poder-te darrere i seguim.
I si el podies seguir, el seguies, i si no el podies seguir, no el seguies. I era la manera d'aprendre. El que va fer don Bartomeu va ser sistematitzar Arball. O sigui, la Jota és un, dos, tres, un, dos, tres, i tot i tot i tot. I ell va dir, un, dos, tres. Cada vegada que hi havia un número hi havia un peu en terra. Un, dos, tres. Un, dos, tres. Va sistematitzar Arball. Va posar número a tots aquests punts que ell va anar recullint. Tant de Bolderó com de Jota.
I amb aquesta base va ser quan va crear l'escola. L'any 1975. L'any 1975, exactament. Se va obrir dia 3 de febrer de l'any 1975. I és aposta que ara han fet 50 anys. Uns 50 anys que celebrau de manera festiva i amb molta il·lusió, supòs, i sobretot també amb molt de reconeixements, repassant-les.
L'Obre Cultural Balear vos dona el premi, ara, per la nit de la cultura... Exactament, dia 13. Dia 13, sí. Acabeu de recollir el Siurei de Plata de Grut Serra. Exactament. I també vos han donat el premi Ramon Llull del Govern. Exactament.
Tenim que no portar-me, jo el digue. Ara, una cosa, no hem fet les coses tan malament quan tenim aquest. A més, el reconeixement de prestigi, o sigui, no és que m'adonin els premis, jo que sé, de lo que sigui, no, el Ramon Llull, que és la màxima distinció, pràcticament, llevat de la medalla d'or, que te pugui donar el govern balear.
Siurell de Plata, la màxima distinció que dona el Grotxerro, i ara el Bartomeu Oliver de l'Obre Cultural Baleà. Jo crec que la màxima entitat que representa la cultura a Mallorca, precisament, és l'Obre Cultural Baleà. I moltes de vegades, jo ho he dit ara, darrerament a moltes de les entrevistes que m'estan fent, jo he dit sempre que la cultura popular, de la cultura sempre és la germana pobra de tot.
O sigui, quan vas a demanar o quan vas a xerrar amb polítics, cultura, primer és més important fer una carretera o fer el que sigui. Ara xerrant de cultura ja te poses un poquet de freno. Després, la cultura, moltes vegades la cultura només s'entén quan xerram d'òpera, de grans producions de teatre, grans ballets, i en canvi la cultura popular és germana pobra de la cultura.
I nosaltres sempre rebem ses miques de tot. I si hem de llevar de res sempre, molt tant greu, però ho hem de llevar de valtres. Aposto que la màxima entitat de cultura de Mallorca, com a sobra cultural de Balear, ens entregui aquest premi, per nosaltres és molt important. I crec que a partir d'aquest moment,
hauran d'escriure cultura popular en lletres maiús col·legià, perquè és un gran reconeixement. Biel, jo sempre que penso en l'escola de música i dansa i en barball, clar, ja t'atenc que tu com ets referent, diguem, és a dir, ja fa molt d'anys que ets el director.
Com t'apropes tu en el món del ball? És una cosa que ja te va venir de família o vas haver d'aprendre així ja de més jove? Bueno, ja són d'Arianya, és un poble que ningú coneix de Mallorca, pràcticament és un poble que hi ha d'anar a posta per Anaric. Continui així, te'l recomand. No, ara ja hi ha molts alemans i molts d'ingles els que comprens el cas.
Allà jo he tingut la sort encara de viure aquestes ballades. Mon pare i ma mare eren balladors, o sigui que jo venc de balladors. Però a part hi havia un grup de dones que els deien les burgues.
Aquestes donetes eren un encant, o sigui que feien una festa, tota festa o tota trobada acabava en ball. Aquestes donetes em van ensenyar moltes de coses. I de fet, Don Bartomeu va venir a aprendre, la Miquelina Lledó va venir a aprendre, la Maru Sakano va venir a aprendre d'aquests donetes com cantaven i com ballaven de tot això.
O sigui, això del ball em ve d'enrere, de més quan tenia 12 anys vaig començar a ballar en la rondalla d'Esplà. Però el que passa després, entre estudis, comences a fer feina i tot això, vaig venir a Palma. Però l'any 75, quan es va obrir l'escola, un company em va dir, eh, Bial, tu que t'agrada ballar, no sap que s'ha obert això. I vaig anar. I jo dic, crec que et se passa més important que ha donat a la meva vida.
Sempre ho dic, vas a pujar... Entrar per aquella porta, eh? Per aquella porta d'Esquerrec Corsa de Can Santacília i me'l vaig trobar amb aquest senyor que en Bertó m'heu ensenyat, que ha estat una institució. Va estar com un segon pare per jo. De fet ara diuen que a mi s'ampli tot, però vamos. I el primer que em diu, i tu cantes per exemple, que vens aquí? Dic, venia a ballar. Aquí no se xerra ni de política, ni de religió, ni d'estat social, aquí se ve a ballar.
I si vénen per aquestes coses, aquí no volen saber res. Amen, amen, amen, amen. Van començar res. En Toni Marimor va començar a ensenyar els passos de ball i a poc a poc eren poca gent. Bueno, sí mateix, els digues primer dia, eren 80 i escaig de persones que es van apuntar.
però a poc a poc i allà quan ja en sabies un poc entrava gent nova i t'ho deien bé, t'ho ensenyalis en aquests que ara han començat i tot això. I llavors, clar, d'allà hem anat sortint mestres d'allà. Jo, per exemple, quan ja en sabia un poc vaig començar a ensenyar Ià, em vaig ensenyar Santa Margalida, Villafranca, ja què sé, per Sant Joan, he anat per Calvià, per Pal, m'he ensenyat molt de pocs. Però així com jo, hi ha hagut altra gent que també ha anat ensenyant.
I avui dia se pot dir que tota Mallorca, tota Mallorca, van fer un quadre ara per exemple, que deia-me a Bona i via, tota Mallorca, menys de cinc pobles, s'ensenya en aquest sistema, cal que va ser partir de s'escola.
I bé, llavors, què ha passat? Doncs ja he seguit allà de dins. Don Bertomeu va morir l'any 98. Quan ell va morir, nosaltres ens vam presentar a l'Ajuntament. L'escola va ser don Bertomeu, que la va fundar. Nosaltres som els seguidors. Si interessa que seguiu, vam dir, mentre vosaltres fasseu la funció que vos vam carregar, doncs perfecte. I a partir d'aquest moment, quan se va crear com a associació,
Som associació cultural a Escola de Musica i Dances de Mallorca que m'heu ensenyat estrany. Això és el nom, que tothom es coneix per l'escola.
I tot aleshores en sap que ja som el president i som el cap visible. Però som el cap visible perquè em criden a jo. Però jo, sense tota aquesta gent que me'n rebalta, seria impossible. Tenc molt bon equip, no només de la Junta, sinó dins tota l'escola. O sigui, jo tinc un grup de velladors en aquest moment que som més de 60 persones. M'has dit-te una cosa.
Avui ara van de venir aquí, m'han cridat, m'han cridat d'un puesto per anar a fer una mostra. Bé, el tal dia han de fer una ballada, però heu venir? Sí. Jo tot d'una dic que sí. Per què? Perquè sé que darrere tinc un equip humà fantàstic, tant de músics com de balladors.
Jo sé que en aquest moment a l'escola podrà disposar de 13 o 14 músics, guitarra, guitarra, xeremia, violia, tot això, i jo sé que si no pot un, pot l'altre. I mai, mai, mai he hagut de dir no quan m'han dit per anar a fer una actuació. Tant si és una ballada, per exemple el que m'han dit avui és per fer una ballada en el gener,
Jo lògicament encara no ho sé, però jo telefono en els que s'encarrega de la música, els músics són disponibles, el teu me diu sí, jo dic que aquesta gent va, no diré el dia, però aquest dia venim a ballar. I sé que d'aquests 60 balladors, potser no en poden venir 60, però en poden venir 20, en poden venir 30, i jo sé que en tot moment l'escola pot respondre.
Això és molt important. Just que volia demanar, ja ho has començat a explicar, que no només feis ensenyant-se de ball, sinó que feis mostra i feis ballada oberta després, no? Sí, sí. Nosaltres això, des del primer moment, ho tenim molt clar. I jo sempre he diferenciat...
O sigui, el que és la tradició. O sigui, si tu vols el folklore, folklore autèntic, tradicional, has d'anar a les places, que és el que se veu. Però després sortim a un escenari. A nosaltres m'ho vam criticar perquè hem perdut la sensi a vegades, o que no som autèntics, o tot això. Jo sempre dic, quan voleu vostre autènticitat,
o d'anar a les places que van trobar 200 persones, això és autenticitat. I això ho van crear nosaltres, perquè sense nosaltres allà no hi seria en aquest moment. Llavors hi ha el que és el folclore adaptat, el que és el folclore adaptat a l'escenari. Quan tu puges a un escenari que t'han contractat per fer una mostra, no pot fer això que se fa a les places, perquè tu has de fer una mostra d'una hora.
I si tu fas una hora, venga, surt, va, un balero, pum, pum, pum, que va amb un balero, pum, pum, pum, donant-te una hora, t'abarreixes. Des del mateix moment que t'acontraten per fer una mostra, tu has d'adaptar això, de la manera més fidel i fora fugir d'aquesta base que tenim. O sigui, nosaltres, quan pujam a un escenari, tenim una sèrie de coreografies.
I aquestes coreografies són les que es posen allà. Però són les tasses que nosaltres hem anat recollint. No feien coses rares. I això ha permès que siguem un grup cap davanter aquí a Mallorca, jo crec, i un grup que quan sortim a l'exterior cada any els conviden per anar a fora. Jo sempre ho dic, si nosaltres fóssim un grup professional que cobràsem, possiblement...
no estaríem mai per Mallorca. Ara mateix, en aquest moment... Quantes sorties feies anuals? Feiem una perquè només mos podem pagar, perquè molts mos podem pagar amb naltres. Però ara en aquest moment jo te dic, puc anar a Nepal, puc anar a Filipines, puc anar a Guam, que està per Oceania, per allà dalt, puc anar a Cheonan, puc anar a Ecuador,
Podem anar a Perú. Convidades reals que tenim. Sí, sí, sí.
L'any que ve estem manatjant un parell de sortides, possiblement anirem a França, perquè és el que tenim, com ens hem fet la convidada més oficial, diguem, i a més ens costarà poc. Vull dir que en això ens ho pagarem nosaltres. Hi ha gent que se pensa que tothom ens dona subvencions per tot i res, o sigui, nosaltres fem actuacions, aquestes actuacions van a un fons comú,
I després d'aquest fons comú es llava molt i diuen, anem d'anar allà, va, d'aquest viatge que val 300 euros, nosaltres que tenim de fons 200, doncs cadascú ho porta, sí. I així és com on anem. Però vamos, l'escola a nivell de grup de folklore,
adaptat per amenar per tot el món. Ja per anar acabant, dues qüestions. Una, el perfil de gent que s'apunta a l'escola. Més o manco s'ha mantingut sempre el mateix, darrerament té a més joves, com ho diries així també? Tenim, els que tenim infantes de 5 anys, vins una dona que té 88 i ve cada dia.
Ara, gent jove, lògicament, ve gent jove, però molta gent jove ve. És que veient gent de totes les edats no t'ho sabria dir. I dins d'això també, valorar
la força integradora que té el ball, perquè molta gent nascuda fora ha decidit o decideix aprendre a ballar. Això és el que més m'agrada quan veig una persona.
Per estimar una cultura l'han d'aprendre. Si tu no coneixes una cultura no l'estimes. I això és el problema de molta gent que ve aquí i no s'integra perquè o no vol aprendre la nostra llengua o no vol aprendre la nostra cultura. Jo en aquest moment tinc tres persones que són nord-americanes que venen a aprendre a ballar.
Jo quan veig una persona que ve de fora i ve els que els agafen d'una manera especial i si vols els hi posen fins i tot una persona perquè els ensenyï el tot sol, perquè tu dius això t'agrada, no? I llavors hi ha gent que tu vols que no xerres la Mallorquia o el català,
i que ve allà i diu, perquè m'agrada, perquè me gusta el baile, perquè me quiero integrar, perquè quiero conocer vuestra cultura. Tu quan veus això, és la veritat que te dóna goig. Idò via Frontella, president i director de l'Escola de Música i Dansa de Mallorca. Moltíssimes gràcies i sobretot, enhorabona, per 50 anys, t'apareig que 50 més els faràs l'escola.
Jo crec que d'aquí 50 anys ja seré tot cucs, jo sempre ho dic. Però el que estic més content és que hi ha un bon llevat posat. I amb aquest llevat, i amb gent molt capacitada, joves d'avui en dia estan molt capacitats, fins i tot ja ens donen lliçons a nosaltres.
I clar, entre les xarxes socials, entre que tot la dona coneix avui en dia, i jo dic que hi ha gent molt, molt, molt preparada i que a més que estima la seva cultura a fons. I jo dic que amb aquell llevat és impossible que la cosa s'acabi. A més és una cosa viva, que jo sempre ho dic també. El folclore, la cultura popular, si ja fos una cosa rànsi,
s'hauria mort. La cultura popular, o sobretot el Vall de Bo, concretament, és una cultura viva. No s'ha quedat anclada en el passat el que feien els nostres predins fa 80-90 anys. És una cultura viva. Aquests passos inicials que es va recuir d'on Bartomeu, avui, a lo millor d'aquest 7 o 8, n'hi ha més de 100
que han anat evolucionant. Aquesta evolució és el que ha fet que el ball no s'hagi mort, sinó que s'hagi recuperat. I la cultura popular és una cultura viva i per això no és morta. I enhorabona per això, per aquest triomf, enhorabona pels 50 anys i enhorabona pels premis. Vinga, moltes gràcies. Gràcies. Nosaltres continuem, ara amb el segon plot dedicat...
Si no teniu feina, ni ganes de fer-ne, a una terra on podeu anar. D'aquestes portes obertes, veniu en esplac. Pousar una caravana a mig d'un cortó, ampliar una caseta.
sense permís per fer-ho i no passeu pena. Per qui són els veïnats, només són gent de tan veniu en es pla. No haureu de pagar impostos, ni aigua ni corrents. Vos enxufau a la xarxa i a viure content podreu tirar pent.
Dinc qualsevol pina, no pot ser més fàcil venir.
Voleu polsar i alines, voldreu sembrar un or, que heu dit de la natura, cantant una cançó, que cada dia més s'encanta, perquè és molt bona de cantar. Si voleu saber com sona, veniu en esclat.
Va espellant botats, gires es volant en el ritme de sa musita i sa llum mos invadeix. Vaig un sostre verd, sa cleroa del sol un minut es trobo escòpita. Tantets ulls pleixos vermells
Com un llençol d'aranes blantes i sians, i rapses forces som volants de tots els socis.
Estàs ballant glòpats, fas ballar esta so en el ritme de la música i la platja resplandeix. Aixec la mà com un llençol d'arenes, plantes ocians i rep les forces ondolants de tots els oceans.
amb les plantes nuclears. I veig un cosmos arreglat de plantes i animals.
Espellant botes, gires es volant en el ritme de la música i la llum mos impedeix.
Aixec la mà com un llençol d'aranes, plantes i sians i rapses forces onvolants de tots els oceans. Aixec la mà com un llençol de pales, plantes nuclears i brets, un cosmos arreglat de plantes i animals.
Deu et sol de sora baixa, dins l'horitzó, damunt la mar rissada, els avions. Deu et sol de sora baixa, ferma i talent, maçala i meranjada, sa pell. Espanyà sallat i una pluja suau de pols estel·lar.
Cau et sol de sora baixa i plàcidament la gent s'adulxa i omple els terres. Cau et sol de sora baixa dins el meu cor, tothom m'estima i jo estim tothom. Falla sa corrent, ses vineres no vendran cacà.
Ses vegades deixaven de riure i els dies s'acaben i els pas s'il·luminen ses gòndoles entre ses tases. I alegria, ses òrbites en sincrònia,
i els ovnis s'apinyen i deixen un cràter per sempre dins la meva vida.
Cau et sol de sora baixa, dins l'horitzó, damunt la mar rissada, els avions. Cau et sol de sora baixa, perma i talent, ma sala i marantllada, sa pell. Els municipals, és evident, fan apartar bé sa gent.
Ses fets s'aixaven de riure i els dies s'ataven i els pares s'il·luminen, ses góndoles entre ses tasses i alegria. Ses òrbites en sincrònies,
i els ovnis s'apinyen i deixen un cràter per sempre dins la meva vida. I alegria, les vees s'aixapen de riure i els dies s'acaben i els farts s'il·luminen, s'escondoles entre les tases.
Fins demà!
Comença un dia nou a sobre les taulades, veiem com balla la foscor amb la matinada. La teva pell brillant com una estrella rana, jo vull quedar-me a viure entre les teves mans. Un crit a l'univers i se trenca la veu, el nostre amor té tan valor que no té preu. Brindem per les persones que han deixat petjada, pel dia que ens va portar molt la nostra mare. I és igual que costi tant, no hi ha res gratis, però estem aquí.
Al meu costat enamorant-me d'aquesta vida que estem vivint, i és igual. Estem de guais, que sembla un somni, però està passant. L'angoixa marxa i mira de lluny, però no m'espantes si estic amb tu.
Les fulles aguantant el cel, vull ser feliç, sense entendre res. El pes que tinc de voler ser qui vull ser no em serveix. Comença el dia nou amb el tranja de fons. Som a dimarts, dia 2 de desembre de 2025. Són a les 8 i 50. Vos feim un repàs a l'actualitat a través de diversos titulars de diversos mitjans de comunicació.
I tot d'una, en Joan Mir, que ja és en els estudis, mos ajuda a interpretar la sexualitat. Som-hi, feim aquest repàs en els principals titulars.
Bon dia i bona vida d'una mediterrània repassant l'actualitat de la mà del diari de Balears.
i a Débalears per enlletjar ara mateix que han estat detinguts a Castelló tres membres d'una cèl·lula neonaci preparada per atemptar. També que la intel·ligència artificial de WhatsApp ja parla català, que el CNI reconeix haver espiat els dos expresidents de l'ANC, Elisenda Pelusia i Jordi Sánchez, amb autorització judicial,
...del Tribunal Suprem. També que demà... ...se farà un acte de reparació... ...de la memòria de Pablo Ferrer... ...Madariaga Inca. És un militar nascut a Inca... ...que va ser executat... ...a Ceuta...
i que demà se'n recupera sa memòria. L'Estey celebra 20 anys a Manacó, tot recordant Tomàs Martínez, i Proens rep l'ambaixadora d'Israel. La Federació de Cooperatives de Balears celebra el Dia del Cooperativisme amb reconeixements i conferències.
i la gent Gop atorga el Premi Formigó a Margalida Proens. Més de 2.500 alumnes participen aquest desembre en els concerts didàctics del programa Viu la cultura i detecten 32 incompliments en la gestió de fons públics dels ajuntaments de Pollança i Andratx el 2023.
També destacant que la finca del fangar s'ha posat a la banda a un preu 6 vegades superior al de fa 25 anys. M'on anem ara a la portada de Vila Web. Allà hi trobarem...
diversos titulars sobre la pesta porcina, que és la pesta porcina africana i quines conseqüències pot tenir. El preu del porc cau el mercol Lleida després del brot de pesta porcina africana i també que la Xina confirma que limita la prohibició d'importar can de porc a la demarcació de Barcelona.
Destaca a Vilagüet també una anàlisi d'en Esperança Camps, titulada Les incògnites de Juanfran Pérez Llorca, que és el nou president de la Generalitat Valenciana, i que el Tribunal Constitucional no fa concessions. Mantendrà inhabilitats Junqueras, Romeva, Bassa i Turull. Finalment, Andorra aprova el primer pla d'acció nacional per a reforçar el català amb 22 mesures legislatives.
Fins al 2028. M'anam ara en el Mallorca Daily Bulletin, el diari en anglès que s'edita a Mallorca. Mai abans s'havia construït tant d'habitatge públic. El govern balear promet 1.200 habitatges nous.
Caiguda massiva de la delinqüència al principal municipi turístic, ja que els britànics es confirmen com el mercat vacacional número 1. És una crònica des de Calvià. Noves regles de la vida notturna a Magaluf. Les discoteques obrin a partir de les 18 hores per impulsar el turisme noturn. I previsió meteorològica per a Mallorca de dimarts 2 de desembre, nits fredes, per davant possible neu amb l'arribada...
dels fronts atlàntics. Aquests són els principals titulars del Mallorca Telly Bulletin i ara ja mos fixem en la premsa escrita en castellà impresa en paper diària de Mallorca. El seu titular principal diu el procés de selecció del xòfer de Proens va sumar 250 aspirants i
Deia, nou amo per esmolir de Deia, ni ment ni manco que Pelayo Cortina Koplovich, és qui ha adquirit aquest emblemàtic hotel per 50 milions d'euros. L'artista Jaume Plensa ja exerceix d'ambaixador de Palma, esper estar a l'alçada, diu. I l'Audiència Nacional obri diligències prèvies contra càrrecs d'Israel...
També en clau de successos, la víctima de l'atac masclista de Kostic va rebre més de 30 punyalades. I el govern preveu iniciar les obres de més de 1.000 habitatges públics el 2026. I, finalment, mos fixam en la portada en paper d'última hora, que diu en el seu titular principal, Pla de Xoc,
per a construir 1.213 pisos per als residents. Un ambaixador monumental, l'artista Jaume Plensa, reconegut per l'Ajuntament de Palma. La grip del porc amenaça...
amb el tenar els preus de Nadal, les expropiacions de l'autopista de Sa Poble passen factura 21 anys després i també empitjora l'estat de l'home que va apunyalar en el coll la seva ex-acostitx.
També destaca, última hora, que els metges aniran a la vaga per protestar contra l'Estatut Marc i se fan ressò també que Pelayo Cortina Colplovic ha comprat l'hotel Esmolí de Deia i que ha mort en els 98 anys el jesuïta Nicolau Pons i Llinàs. Tots aquests són els arguments informatius que ens ofereixen hores d'ara
els diversos mitjans de comunicació que solen repassar. És el moment ja de saludar en Joan Mir, que és aquí en els Estudis d'Ona Mediterrània. Joan Mir, molt bon dia. Bon dia a tothom. Bé, a tots aquests titulars que hem dit hi hem d'afegir. Ahir, diguem-ne, es programa va estar bastant centrat en aquesta qüestió que divendres es va presentar
la nova coalició formada de moment per el Pi i Som Mallorca, que se dirà coalició per Mallorca, a la qual també sembla que ja s'hi han incorporat alguns independents, és a dir, algunes persones a títol individual que no formen part d'aquests dos partits, i el seu compte et son mirar d'integrar qualque partit més,
no queda clar que el que queda d'Unió Mallorquina, diguem, que encara se diu en Unió Mallorquina, hi entrin, però sí que és més possible que hi entrin partits d'àmbit municipal, que, en fi, que Megamanco, diguem, dins el seu municipi són rellevants i que, evidentment, sumarien alguns vots, no?,
En qualsevol cas, si t'apareix, poden començar per aquí i a partir d'aquí també. Bé, i evidentment també poden fer una ullada com està l'àmbit internacional, que segur que també hi ha qüestions importants. Joan, què t'apareix? No sé si hi vas anar divendres. No, no hi vaig poder anar, estava convidat i eren espirineus i encara no m'he...
No m'he disculpat els seus líders que m'havien fet la gràcia. Bé, era bolla vista que qualque cosa havia de fer el Pi després de convertir-se en un partit extraparlamentari, és a dir, fora del Parlament, no podia deixar anar per avall com...
sense fer res, ara veurem si amb aquelles maniobres haurà aturat-se de ballada o no, que és una incògnita. Jo no ho veig massa clar, perquè hi ha un motiu de fons, diguéssim, que és qui surt en el periodista aquest de l'última hora, que fa crònica política, que era en Miquel Paeres,
que va fer una observació que passa per... La gent no s'hi mitja, m'hi fixa massa, però que els partits, diguem-ne, autoctonistes, és a dir, des del independentisme fins a la regionalisme i això, fa 15 anys o 10 anys o així, tenien el 15% del vot damunt els cens electorals i ara tenen el 8% damunt els cens electorals, això...
no s'arregla amb una maniobra, ni amb una creació d'un partit, ni històries d'aquestes, sinó que una s'assetjada, o que no és altra que sortir del públic autoctonista, per dir-ho. I com ha intentat el PSM,
Aliança amb els comunistes del Partit Comunista o coses així, diguéssim, s'ha d'eixamplar per fora de l'àmbit identitari. En quant a la jugada aquesta d'això, és una maniobra clarament tutelada pel PIB, evidentment, és més perjudicat, és qui més necessitava fer maniobres...
de reaccions a la decadència que havia tingut i ha fet una cosa que és un clàssic ja a dins les maniobres polítiques. Això li va passar el mateix
Li va passar el mateix en el PSC anterior a en Maragall, crec, i tot, bastant anterior a en Maragall, que va tenir un moment de debilitat i va...
obrir les portes i va ser quan gent que estava descontent amb el seu partit, o tenien il·lusió per entrar un altre, com en Jordi Soletura, que era comunista i de...
del PSUC, va entrar en el PSC. Però no hi va entrar tot sol. Un independent que vulgui fer carrera no és fàcil perquè s'ha d'enfrontar
per anar a ser llistes, per ocupar un càrrec, a militants que duen molt d'anys de feina en el partit i ara què ve a fer aquí. En canvi, si això se disfressa d'una entrada massiva d'un nou grup, se suposa que en aquest nou grup alguna cosa se li ha de donar, un diputat, un ministeri, una...
una conselleria, i en salitura va fer això, va replegar els quatre mitjans, van fer un partit nou i van entrar com a tal a dins del PSC. Això fa tota la ló de ser una cosa així. Els líders o més o menys gent activa políticament,
que fins ara no havia ocupat aquest càrrec important i ni tenien un especial currículum a dins la política, s'han agrupat, han fet un partit nou i, pum, pum, entren a dins el pi, entren com a aliats i no com a militants, no baixant el cap.
i passant a Guixeta, diguéssim, si no, entrant a... que és molt més noble, molt més vistós, fer això. I també ajuden el partit mare de donar una imatge d'obertura, que ells s'obrin a aliances amb altres grups i eixamplen d'aquesta manera...
la parròquia. Veurem quin resultat tindrà. Jo ho veig bastant difícil, tot i que a l'Albertia li faltava molt poc al PIB per tornar al Parlament, eren dècimes de...
per arribar al 5% i per entornar per part que ajudi aquest partit i seria un gran èxit que tornés a ser un partit parlamentari i sobretot si la realitat fes que fos la balança de...
entre el PSOE, el PP i aquests dos blocs. Bé, has fet aquesta anàlisi de com arrenca tot això i tal. M'ho vull aturar en una qüestió que per mi, diguem-ne, és motiu de debat des de fa anys i que no tinc una...
Una resposta de tot clara, tot i que jo tenc la guines a la meva aposta. Quan parles que per numerosa és necessari obrir-se, diguem, obrir a nova gent, etcètera,
Clar, aquí hi ha un risc, i és abandonar els teus, és a dir, perdre els teus. La meva anàlisi era purament teritmètica, no? Llavors, si fas això, també te ponen acusat de traïdor, d'abandonar els orígens i de perdre s'identitat, mai tan ben dit. Sí, i per tant, això genera un debat que jo he mantengut, justament, amb gent...
del món de Sant Torniga, en demés, i això, perquè ara, bàsicament, diria que allò que d'alguna manera...
Està més assumit per la seva direcció. És que cal rebaixar el discurs per arribar a més gent. I la meva experiència particular, que no és en l'àmbit estrictament de la política de partit... No sol funciona. És que no. És millor...
Tenint els teus entusiasmats, els teus és igual, el teu cercle de mil militants, el teu cercle de cinc mil entorn més proper, el cercle més proper, no? Tenint-lo molt motivat, que és...
és el que fa que aquesta gent vagin a cercar el vot d'altres 15.000 o 20.000, etc. Pilar, molt amunt, 15.000 o 20.000 vots... 3 o 4 vots per militant, motivat, se poden fer. De 8.000 vots que va aconseguir...
el PIB, les darreres eleccions en total. 60.000 són els vots que va aconseguir més el moment que més vots va tenir que s'han atribuït a una bona campanya però que en realitat s'han d'atribuir que va ser l'única vegada que s'ha votat en clau de llengua. És a dir, l'única vegada que s'ha votat en clau de català sí i català no
Després de l'atac brutal d'embaussar, ets l'única vegada que li han anat millor, a més, 60.000 vots. I és perquè la gent estava molt motivada i va anar a cercar, en qualque cas que conec, no 5 o 6...
Una trentena bona de vots. Quan hi ha una polarització forta, sobretot perquè l'enemic és infumable, llavors hi ha una reacció de mobilització dels teus i dels pròxims. I mira, el que va passar em va embossar. No és mèrit d'això, sinó que aquestes eleccions es van fer en la memòria dels 100.000
i per tant això era relativament fàcil captar una bona grapada de vots no sempre surt així tots els partits que tenen coalicions tenen problemes perquè una coalició vol dir entendre-se amb un que no són com tu el PSM va tenir la queixada d'Esquerra Republicana
les eleccions del 87 europees, jo sé de què parlo, llavors el PSM va continuar tenint problemes amb valentesa per aliar-se o no amb el Partit Comunista i ara pareix que això no passarà perquè el nou partit i el Pi són idèntics i l'únic que és una maniobra
diguéssim, propagant d'imatge d'obertura i d'eixamplar les costures, diguéssim. Però això que dius tu és el que dius, quan sempre els partits estan en el dilema de, sí, entendre-se'ns els contraris, amb uns veïnats que no són com ells, i això té un perill de perdre el discurs
la posesa del discurs o bé reintensificar el missatge propi i tira per avant a veure si la lleialtat a unes idees és el que
i bé, amb aquestes m'ha pareixut molt bé que m'aprovoquessis amb aquesta observació. És un debat segurament més important d'allò que molts polítics pensen. I tots els partits que volen eixamplar l'electorat, que són tots, sempre tenen aquest dilema de...
mobilitzar els seus estrictament o obrir-se pròxims. I aquest de les dues opcions és gratuït. De la actualitat que hem repassat avui a través dels titulars, primer de tot te vull demanar si has conegut gens i has tractat gens en Jaume Plensa.
Sí, l'he conegut molt, molt, molt, molt conegut. He estat en el seu estudi i li he dit bon dia. Idò. Fa molt d'anys, fa més de 30 anys. Sí, una trentena d'anys. Quan ell feia, no feia queixes d'estàtues tan guapes que fa ara, sinó feia instal·lacions. Una cabina telefònica amb unes cortines de queixes metàl·liques i...
I coses així que, bé, tenien la seva gràcia i tenien la seva teoria, perquè fa 30 anys, ara ja no tant, però fa 30 anys, les arts, les innovacions amb art, no se feien amb fang, ni amb bronzo, ni amb pintura d'oli, se feien escrivint teories de Montsart, diguéssim.
I bé, vaig llegir un llibre molt bo, no me'n recordo, d'aquell periodista americà tan famós que va escriure allò de... No recordo. Bé, la qüestió és que se deia la paraula pintada.
I què venia a ser això? Un llibre explicant que Sart, ell pronosticava en els museus del futur, Sart serà durant, ben emmarcats i posats a les parets,
magnífics articles de periòdics que els innovadors expliquen la seva teoria de sart. I he veïnat... No devia ser en Tom Wolfe? Sí, en Tom Wolfe. Ah, sort de que t'atenca tot, home. En Tom Wolfe va escriure això i va dir que he veïnat...
del quadre marcant l'article del diari, hi hauria una fotografia de mani fotocarnet d'un quadre que il·lustri la teoria aquesta. Aquesta ironia que feia... És un llibre magnífic, però que tenia... Llavors hi havia tota una teoria de sart i de sart modern nord-americà...
de tot això, era un llibre magnífic, i bé, i en plen sedia, sí, mira, un innovador important, com el ves ara, però diguéssim que ara no teorisa tant, ni fa provocacions com saps què feia, i per mi, a mi m'agrada aquestes... A veure... Jo, de mon pare, que...
com tu saps, eres escultor, i per mi... Jaume Amí. Per mi era bo, més enllà del reconeixement que tingués. Hi havia dues altres coses que...
laterals a sobre d'art que la modificaven li donaven la feia més bona o menys bona o coses així una era l'il·luminació una estàtua mediocre ben il·luminada pot passar per bona i al revés una estàtua bona mal il·luminada no la veus no li poses mèrits
Una altra era el tamany, és a dir, la magnitud d'una obra que envia, no és que envia com una foto més ampliada, no, una obra de dos metres, un desnub de dos metres, no és un desnub de deu centímetres augmentat, sinó que això ha estat tot molt bé.
em va explicar a la fundició que feia mon pare i que jo he fet fer algunes coses, em van explicar el problema de les ampliacions. Diu, si tu tens una estatueta petita de mon pare, una nota, que sou encerditades...
i és de fany de 10 centímetres i 15, de 20 i la vols ampliar a un estat de 2 metres les ditades desapareixen el sentit dels dits que tenim que no, que en 20 no, no, no
no les fa un gegant en les ditades d'una estàtua grossa, sinó que són les mateixes ditades, i en canvi allà apareixen com unes protuberàncies, diguéssim, que ningú sap a què ve. I això és una de les grans dificultats, per exemple, de modificar el tamany de les dimensions d'algunes escultures. I en Jaume Plensa això ho fa molt bé. Fa unes estàtues enormes, d'una cara, de...
n'hi ha a Chicago, n'hi ha per tot el món i efectivament aquella cara de 10 centímetres seria correnteta i en canvi allà es converteix en un monument impressionant Bé, el nou ambaixador no sé molt bé què vol dir exactament això de Palma
Sí, bé, això ja és prop agenda. Sí, està bé. En tot cas, millor que sigui un bon escultor que no... Millor que no.
No, això a mi és molt bon. No sé si en l'àmbit, diguem-ne, local d'aquí tens qualsevol tema més, perquè si no, tenc dues qüestions d'àmbit internacional. Bé, i d'àmbit estatal, no sé, local, eh?, ara només. Home, és una notícia que per fi es pareix que se decideixen a fer pisos...
pisos. Això no té cap especial mèrit. Això és la penitència de no fer-los quan era hora i ara han de fer córrer cuita i no arribaran a una dècima part del que haurien de fer per cobrir les necessitats. A tota Europa hi ha el 20% de
d'allò que és social, i aquí tenim l'ús o l'ús i mig, coses així. Jo prefereixo instal·lar-me en la comoditat de l'escepticisme sobre tot això, no anirà enlloc tot això, no s'agirà de res. No, és que és tan insuficient que... Acabaran fent negoci també. Difícilment, difícilment se posarà en marxa.
I llavors, per l'altre extrem, que no justament és el que els socials, per l'altre extrem s'hi ha la vanta de la vall d'en Marc, de la finca aquesta, que va 60 vegades a l'hora de 70 anys, i jo encara he trobat que no era gaire. I bé, hi forma part que hi ha un terreny emblemàtic, important, una de les posses, de les grandioses possessions de Mallorca,
queixes que tenien marina i tenien interior i tenien guerrilla i tenien de tot passa a mans de ves a saber qui d'estrangers probablement sí, segurament àmbit estatal jo cada vegada veï més clar que no que hi haurà eleccions relativament aviat
No ho sé, no ho sé, no ho sé, no ho sé, perquè tu t'afitzes en un aspecte, que és la insostenibilitat del govern, i jo m'afitz també en la dificultat enorme de construir una alternativa.
i que sigui viable no sé si seria més inviable l'alternativa que vendria després que la que ara i per tant per exemple jo no veig Junts i el PNB per exemple afavorint ni directe ni indirectament un canvi
si hi ha Vox per mig i no veig el canvi sense Vox quan Vox està a punt de passar davant amb moltes enquestes el que passa és que jo és la veritat ho dic també per la que comentàvem la setmana passada i tal les enquestes també ajuden després a moldejar resultats eh?
Però, francament, una enquesta que doni com a segona força a Vox-Estat espanyol la port molt en dubte per una qüestió, perquè el sistema electoral...
Però necessiten implantació. És a dir, m'han de dir d'on surten. Perquè, clar, si fas un còmput global dels vots que tindrà Vox, bé, sí, però després d'on surten? Perquè la majoria de circunscripcions electorals de l'estat espanyol són de tres diputats.
Tota Castella, tot allò, tot allò. Llavors, aquí són 2 a 1, 2 a 1, 2 a 1, 2 a 1, 2 a 1. I el 2 a 1 és PPP Soe. És molt difícil. I va estar més baix, va estar en els pobles de 2.000, 3.000 habitants, o 200, o coses d'aquestes. Aquesta gent no els van a veure per fer mitins ni tot això, no hi sona, no hi arriba. I arriba a la televisió i respost.
I aquesta gent, si no hi ha allà quants militants de Vox que mouen això, no tenen un sol vot. Tots sabem les importàncies que tenen els batles a l'hora de repartir paperetes aquí a Mallorca. I bé, si no te reparteixen paperetes, no fas vots. I
I llavors ja s'ha redidat, una cosa que s'enquesta un telèfon o que diuen ja, jo votaré Vox. Els altres llavors anem un per un d'on sortiran com has dit tu aquest Vox. Ara, això no vol dir que no doblin o tripliquin el nombre de Vox que tenen ara.
No, no, això, en fi, segur. I a més, clar, aquesta gent disposen de molt de recursos, molt de recursos. Molt d'amics. I, efectivament, d'una plantilla de fer les coses que a mi m'apareix terrorífica, però que...
més o menys que funciona, més o menys que funciona, és a dir, ha funcionat a Itàlia, funciona més o menys que a França, està funcionant per tot Europa i ets la mateixa plantilla sempre, són les mateixes quatre generalitats, les mateixes quatre coses, però funciona, tenen armitjans suficients com fer-les funcionar i, per tant, per què no ha de funcionar també a Espanya i també a Catalunya?
i com sempre normalment aquestes quatre coses que donen l'oportunitat en aquest partit primer minoritari després més crescut és la mala política dels partits grossos que no ho fan bé generalment
jo m'he cansat de dir que s'havia d'entrar en el tema de la immigració fa molts d'anys. I no, no, perquè molt diran racistes. Bé, si no entres tu en una política assenyada, moderada, humanitària i benevolent, t'hi entraran a lo bruto i sense matisos.
I llavors tot ho veus obligat a entrar en el mateix lloc, o bé a fer-te racista i xenàfob, o bé a fer-te boquista i dir no, no, portes obertes i tots els que venguin, cas que no val ningú, ni...
almenys n'hi ha molts que no valen portes obertes i n'hi ha bastants que tampoc no valen una política cruel respecte a ser immigrant. Però molts haurem de menjar amb patates perquè...
s'ha fet malament durant molts anys, quan se podia haver conduït bé aquest tema. Joan, encara una cosa sobre... És a dir, a mi, quan me dius això de les eleccions, jo el que veig molt clar i vull dir...
i tampoc vull fer joc en els altres que són pitjors com diuen els del PSOE de fa no sé quant d'anys que ja viuen ja mai et diuen quin és el seu programa simplement t'expliquen quin és el programa dels altres si no votes ellos vuelven això és el programa estan instal·lats en aquesta idea de fa molt d'anys
i com que a de Montevera diguem clar, fa com a por i tot però més enllà d'això
a mi em pareix que ja has de ser molt partidista o molt curt de vista per no veure que en Pedro Sánchez és part de la corrupció i em sap greu perquè és el que estan dient des de la dreta però és que dos i dos fan quatre
Mira, el meu, no pot ser que una persona, un partit, una secció, una agrupació, facin la vista grossa i cliquin els ulls davant la corrupció judicial i els catalans que els bombin i tot això...
I després, quan te toca un altre tipus de delinqüència, llavors s'obris els ulls i, ah, no, per aquí no hi passa, nosaltres som nets, nosaltres no robam. Fia't, a mi, ja quasi quasi m'estim més que la corrupció antiga que coneixíem, que era dels partits que se finançaven tots il·legalment, quasi quasi m'agrada més aquesta...
que no sé que escoltin gent i s'infiltrin, tinguin relacions sexuals amb grups perillosos i tota aquesta porqueria que hi ha hagut.
o s'estrict en sa moralitat i en sa democràcia formal no tolerar res que no estigui escrit i que no permetin ses lleis si ets l'atxa perquè nosaltres unitat d'Espanya hem de fer de tot i per salvar-la llavors es te vendran també hem de robar, també hem de matar també hem de fer porqueries de tota classe per
si unes vegades serà per l'unitat d'Espanya i l'altra serà perquè te convé, perquè una vegada ja has començat a allargar la mà més que el braç, l'allargues per la teva butxaca també.
Ara mirava els rellotges, clar, avui, com que hem començat un poc més tard, ja estan fora de temps. Molt ràpidament, a nivell internacional, te deman, però, gairebé dos telegrames, un sobre cinquietud, jo crec que amb bastanta base, d'en Salinsky, que s'està movent aquests dies a les totes, perquè veu que...
que li imposaran... Té una finestra d'oportunitat. Té una finestra d'oportunitat i és que ha entrat els negocis, i a més que en tromba, en Marco Rubio, que no pot veure els comunistes perquè escobar i destend en Castro. I aquest no tendrà la mateixa amabilitat amb en Putin que tenia en Bikovkas, l'emissari oficial...
d'en Trump. És a dir, que per ventura no s'aturarà el desastre, però per ventura s'atenuarà. I com deia aquell, un cronista francès diu, per ventura Ucraïna perdrà la guerra, perdrà territori, però tant de bo s'ha convertit en una Finlàndia com s'hi va convertir Finlàndia després de perdre terreny, perdre la guerra contra els russos, van firmar l'amnistici
i ha estat un país exemplar, ric, pròsper durant 50 anys. Bé, és una mirada. Saltra molt ràpid també, atacs mortals en el carip en aquests moments, això, no?, execucions extrajudicials, en fi, no sé, no sé, i un moviment ja de tropes que insinuen que hi pot haver fins i tot un intent d'invasió.
Bé, això té molt rolla d'americans, ni els demòcrates ni els...
els republicans protesten, que l'altre dia va dir, bueno, la doctrina Monroe és la negació d'Amèrica, perquè Amèrica va fer la llei internacional, va fer l'ONU, va fer totes les institucions que controlen i eviten que passin aquestes coses impunament. Doncs ara són ells els que ho fan i ningú protesta. Per cert, una companya ahir me deia que...
En fi... I no és que tingui aquest simpatia per Maduro. Amb un punt de supos que d'hipèrbole, d'exageració, però m'ha de dir que a la ONU li queden dos dies, que han acomiadat 25.000 treballadors.
Sí, sí, però si els Estats Units no paguen. Això és com la FAO i com l'UNESCO i com totes aquestes institucions que hi vivien bàsicament del 30-40% de subvenció del seu pressupost que provenia de Nord-Amèrica. Perquè aquestes retallades que no ho ha fet en Trump és difícil que sobrevisquin totes les empreses ben emèrites.
pensa tu que això és la compensació des milió de milions de dòlars que dedica a partir d'ara a la defensa en les fabriques d'això del moment no la defensa perquè bona part d'això va a fabricar armes per exportar-les i cobrar a part que ja no li diuen defensa no, ara li diuen guerra
Està bé, millor. Has de ser un home. Res, avui vespre... Barça-Atlètic de Madrid. Ah, sí? Espero que continuarem amb la xerrada de tot. Més futbolera. Joan Mir, moltes gràcies. Ha estat un bon dia a tothom. Bon dia.
Escoltes, bon dia i bona vida al programa matinal d'Ona Mediterrània.
Som al Bon Dia i Bona Vida de la Mediterrània. És el moment de connectar-nos amb el Miquel Àngel Contreras. Ell és regidor de l'Ajuntament de Palma, permès per Palma. Amb ell volem comentar diverses qüestions. Miquel Àngel, molt bon dia. Miquel Àngel, molt bon dia. Miquel Àngel, molt bon dia.
Bon dia. Ara que no te sentíem bé. Miquel Àngel, en primer lloc, més per Palma, si hi hagi transparència en la gestió de l'herbrat i un pla de replantació 3x1 davant qualsevol tal. Clar, així com estan les previsions de canvi climàtic o d'escalfament global.
etcètera, convé tenir en compte una qüestió que a primera vista pot semblar més banal, no? Sí, evidentment. De fet, bueno, de cada vegada les temperatures són més elevades en l'estiu, no? I a més a més, les ciutats grans, la mira mitjana, com Ponsa Palma, també s'adona el que es coneix com a efecte d'illa de calor, que vol dir que hi ha unes temperatures molt més elevades del normal, no?
Per tant, gestionar bé serbrat i augmentar també la massa arbòria a la ciutat és fonamental per mitigar aquest efecte i també perquè la ciutadania pugui viure en condicions de vida molt millors, sobretot els mesos que fan més calor a la ciutat.
I aquesta idea de replantació 3x1, bé, pareix evident, diguem, per cada arbre, per el que sigui, s'ha de llevar que se'n sembra interès, no? Sí, exactament així. De fet, clar, el canvi és que amb el Partit Popular, amb aquests dos anys i mig de govern, és que s'estan talant molt d'arbres a molts barris de la ciutat sense ser després replantats, no?
A vegades sí que és vera que per motius X no es poden replantar allà mateix, perquè pot ser ja cabletjat o qualsevol qüestió tècnica que ho impedeix, però sí que és 3x1 el que demana és que el manco, en el mateix barri o en la mateixa zona, per cada arbre de talat, se'n replantin 3 més. I és una manera, com a per norma, de poder anar incrementant el blat de la ciutat progressivament.
Dins d'això, bé, hi ha hagut, com ara mateix me venen els cap, dues polèmiques al voltant de la tala de Velles Ombres, no? Sí, exactament. De fet, ara fa un any i mig, una cosa així, el Partit Popular va tear uns exemplars de Velles Ombres, de la plaça Llorenç-Quillalonga, dalt morada...
i va ser un fet que va generar una fort oposició veïnal i també de moviments ecologistes o de protecció cerebral i així, no? I en aquell moment el Partit Popular se va comprometre amb els veïnats i amb les entitats que no en talaria cap més, que només talava aquells perquè s'havia de fer perquè estaven en mal estat i tenien certes patologies i així...
però que se comprometia a conservar i a gestionar millor els de set exemplars restants que a dia d'avui encara hi ha a la plaça Llorens i Lladonga. Però la sorpresa ha estat que ara fa de més o més, més o manco, el Partit Popular va dir que talaria tots els arbres perquè no hi havia res a fer. Per tant, nosaltres el que denunciem és aquesta falta de transparència per part de l'equip de govern a sobre de gestionar el serbrat. I sobretot el fet que enganin a la ciutadania
que es conservaran per llavors cap de pocs mesos canviar de criteri d'opinió i generar una nova sorpresa a les entitats. Una sorpresa desagradable perquè al final la gent estima també aquest patrimoni vegetal que té la ciutat.
Miguel Àngel, una altra qüestió. En aquest cas, més per Palma, heu denunciat la campanya del govern del PP que impulsa adopcions impulsives i que converteixen els animals en regals nadalencs, la qual cosa evidentment entraña molt de problemes. Sí, és així. De fet, el govern municipal també ha impulsat una campanya de Nadal
amb la finalitat que s'adoptin animals durant el Nadal. Però, clar, aquest problema és conflictiu, perquè justament el que sabem és que quan ja ve s'acompren o ve s'adopten animals per Nadal, moltes vegades se fa de manera impulsiva i, per tant, gran part d'aquests animals tornen a ser abandonats al cap d'un temps. Per tant,
No és el millor moment per fer aquest tipus de campanyes d'adopció, sinó que les campanyes han de ser sempre al llarg del temps i de forma contínua,
evitar aquests moments on justament se fan aquest tipus d'adopcions més impulsives i llavors també, evidentment, fomentar l'adopció responsable per damunt de tot. En aquest sentit, quina podria ser la solució per a aquests animals que són abandonats i que d'alguna manera convé que la ciutadania se'n responsabilitzi i els adopti, no?
Sí, bé, això jo crec que es tenen a fer una campanya permanent, evidentment, al llarg de tot l'any, no moments puntuals com Nadal, comentant aquesta adopció, fent jornades de portes obertes a Som Reus, que són qüestions que
més o menys que s'han anat fent. Llavors, evidentment, el que és important és conscienciar que adoptar un animal no és una cosa qualsevol, vull dir, no és comprar una jugueta o comprar un ordinador o una consola, sinó que hi ha una responsabilitat important a darrere i que comporta una sèrie de coses. I, per tant, sobretot, fer-ho
apel·lant en aquesta responsabilitat per part de la ciutadania. Miquel Àngel, per acabar, una qüestió que ja en parlarem un altre dia amb més calma, perquè a més te demanarem que facis un balanç, però heu anunciat Tuinaneus, estàndem que lidera ara mateix més per Palma, que aquesta serà la darrera legislatura.
supost que aquesta decisió ha estat fruit d'un procés d'anàlisi, de meditació i també per afavorir un relleu. Sí, evidentment. Ha estat una decisió molt meditada durant molt de mesos. De fet, he de dir que tant de Neus com jo han fet processos de reflexió personals diferents i més o menys que han coincidit amb el mateix moment
I sí que és vera que en acabar aquesta legislatura ja hauré duit 12 anys a l'Ajuntament i n'aneus uns 14, i per tant sí que és vera que hem format part d'una etapa de més per palma, d'un cicle d'aquests darrers 12-14 anys, i pensant també més enllà a les decisions personals, i que evidentment això és un procés que cadascú ha de prendre...
a nivell individual, que també és un bon moment produir una nova etapa dins Més per Palma i produir un nou cicle d'ara endavant. Idò, Miquel Àngel Contrera, regidor de Més per Palma, és Ajuntament de Palma. Moltíssimes gràcies per atendre els micròfons d'una mediterrània.
Moltes gràcies a vosaltres, com sempre. Gràcies, bon dia. Adeu, bon dia. Gràcies, en Miquel Àngel Contreras, regidor de l'Ajuntament de Palma. És el moment d'oferir-vos una entrevista que m'han registrat ahir, que vàrem enregistrar...
ahir amb en Joan Pere Levian, activista en favor de la llengua catalana Catalunya Nord i que ara, des de fa uns anys, resideix a Solla, que és el poble de sa mare realment. Escolta'm, perquè és una entrevista, ja ho veureu, molt interessant.
que és en Joan Pere Levian. Joan Pere, moltes gràcies per ser aquí i molt benvingut. Moltes gràcies per la invitació, estic molt content. En Joan Pere és un activista social, catalanista, que ha dedicat pràcticament tota la seva vida a la lluita en favor de la nostra llengua, de la educació, etc. Joan Pere, per començar, com així un català com tu, un mallorquí com tu,
Va néixer a Marsella? Ah, mon mare va fugir de sa Guerra Civil i evidentment de sa... De la mare eres Sollarica, eh?
I clar, evidentment, per raons que tothom entén, que tothom va... bé, que molta gent va patir en aquell temps... El que passa és que clar, és interessant de fet la pregunta, perquè jo de fet vaig néixer allà però mai me n'he sentit. Jo sempre me he sentit. Vaig venir Soll a tenir un any, per tant...
I allà, a Marsella, justament darrerament, jo que encara estic seguint l'actualitat francesa, he vist un reportatge sobre les màfies de Marsella, una màfia que acaba de sortir... bé, que acaba de sortir jo, perquè s'ha fet famosa, que se diu Déseda Màfia. Déseda vol dir Algèria.
i tenen policies comprats, els llamanen ells, es ballen o pinta gran cosa. I això ja era així quan jo era petit, però s'ha multiplicat per cent. I com vols sentir-te d'allà? Com vols sentir-te d'allà? Si de fet no hi havia ningú, no quedava ni un provençal.
o un, de tant en tant, ni un provençal. Tothom era armení, mort o marroquí, el que vulguis, o de França amunt, o espanyol, perquè hi havia moltíssims refugiats espanyols, italians... De fet,
Per mi vaig viure allà, però per mi França era una administració, una maquinària administrativa, amb mestres, polítics... Però sempre de cor has estat català i mallorquí. De cor sempre m'he sentit mallorquí. Una vegada va venint Timoné a fer una cursa a Marsella, i jo quedava, jo era petit, tenia 8 anys o 10, i cridava allà, Timoné, Timoné!
Escolta, parlarem molt de la teva etapa a Catalunya Nord, però quan eres...
a Marsella, tu ja te vares implicar en lluitats socials, no? Sí, diguem que estàvem en un grup, diguem, d'esquerra, i una de les coses, de les escoles estic molt orgullós perquè clar, ara aquí tenim un problema que
consider que a Mallorca no hi cap més gent. Però això no vol dir que te tornes racista.
I jo estic molt orgullós d'haver participat en el començament d'un gran moviment que hi va allà, que va desembocar en papers per milers de tunisians. De tunisians i de marroquins, no? Sí, per quatre marroquins i milers de tunisians. Sobretot tunisians. I com va anar? I estic molt orgullós d'això, perquè és una cosa de la qual ningú no parla,
perquè a l'estat francès no li interessa parlar d'això perquè se va sentir obligat, però la situació quina era? Que tothom sabia que hi havia milers de treballadors tunisians, i en el poble on vivien en aquell moment, que era la ciutat, com la ciutat, hi havia moltíssims tunisians que fan feines a les obres, a les dresanes i tot això, i el que passa és que no estaven declarats.
i el sistema era, si a l'amo no li agradava un tal, a l'amo telefonava a comissaria, comissària, no té papers, agafaven el Mohamed i l'expulzaven. Això era el sistema, i per tant els tenien completament dominats i amb una explotació horrorosa. A partir d'aquí, bé, vam fer un moment, no el puc contar si seria massa llarg, arribar a les vagues de fam
Primer de la ciutat, allà on estàvem, de la ciutat van a Marsella, de Marsella a Lió, de Lió a Bordeus, de Bordeus a París, i un dia el comissari telefona i diu «Vobríem tenir la llista de les persones a qui han de donar papers».
Victòria. Victòria. I això no se'n parla massa. Joan Pere, també vares participar en campanyes de solidaritat amb militants bascos i catalans. I tant, i tant. Me'n record que vàrem fer recitals, vàrem fer recitals allà a Sillo on estaven tancats, que hi havia cantants bretons, hi havia el germà d'en Paco Ibáñez,
i me'n record que jo també vaig cantar, i vaig cantar cançons d'en Paco, per cert, amb en Rogelio, i vàrem aconseguir, i vàrem aconseguir alliberar de diverses maneres, impressions diverses, alliberar militants bascs
Empresonats il·legalment, per cert. Estaven allà tancats, no hi havia cap decisió judicial, és a dir que era... Això és una de les coses també que estic content d'haver-hi participat. El 1977 te'n vas cap a Tistales, a Perpinyà. El 77, sí. El 78. I a partir d'aquí...
sobretot, les referències que tenim, és vinculat a la Bressol. Ah, a la Bressol. De fet, ja estava fent feina per allà dalt a prop de Bretanya, dirigia un català de joves, municipal, estava molt bé, guanyava bastant.
però quan vaig saber que s'havia creat una escola en català, a Berpinyà, vaig anar a mirar què passava, vaig dir que jo era candidat per fer de mestre en aquesta escola, jo havia fet de professor en el sistema educatiu francès, per falar castellà, per cert, i
I clar, i vaig presentar la meva candidatura a la Bressola per obrir una escola nova, que no se va obrir mai, que era una escola que s'havia de fer en Afiach. El capellà mos havia però més un local, i finalment, no sé si el bisbe el va desautoritzar, les qüestions que no vàrem, però finalment vaig anar...
Segur que hi ha molta gent, la majoria que mos escolta i que mos veuen que saben que és la Bressola, però explica-ho per si de cas, que és la Bressola? Bé, la Bressola és la primera escola catalana moderna de Catalunya Nord.
S'ha de citar una data primer, 2 d'abril de 1700. 2 d'abril de 1700, després de la anacció il·legal de la part de Catalunya Nord i de regna de Mallorca per l'estat francès, per en Lluís XIV. En Lluís XIV va publicar una dicta que diu, entre altres coses, l'ús del català repugna i és contrari a l'honor de la nació francesa.
I totes les prohibicions van, i evidentment prohibició progressiva d'ensenyar en català, obligació pels capellans de fer sermons en francès, etc. Fins a una erradicació gairebé total de sa llengua, però hem de recordar que ara mateix
encara. Hi ha quatre batles de Catalunya Nord en el Tribunal francès per haver deliberat en català en el Pla Municipal. Es dir que la persecució que va començar el 2 d'abril del 1700 encara continua i encara hi ha batles perseguits davant la justícia per la República Francesa per deliberar en català. Quant?
i això hi tinc a veure perquè vaig participar a la redacció d'aquell article per guanyar una coseta. Article 75 de la Constitució Francesa, que en part diu les llengües regionals, com diuen a França, són patrimoni de la República, és a dir, que prohibeixen el seu propi patrimoni.
Déu-n'hi-do. Això són coses que la gent no sap, tothom se pensa que França és una gran democràcia, perquè la gran democràcia és a condició que no xergis ni bretó, ni català, ni occità, ni basc, ni alsasià, ni cols, ni flamenc i més altes llengües d'ultramar. En qualsevol cas, som a la Bressola i som a un model d'ensenyament que se pot considerar d'immersió en català.
D'immersió, i jo diria un altre nivell d'immersió, diria. No ets immersió... Superior, superior, s'ha quedat al sud. Jo diria que sí. Pot ser una mica immodesta, però jo crec que ara...
No hem d'anar en romansos, la llengua està molt malament. Encara hem llegit les darreres enquestes de la nostra llengua, tant d'aquí com a Barcelona, tot això se'n va per avall, i jo voldria aixecar un punt.
Hi ha una lluita política per la llengua, que evidentment s'ha de fer, jo som solidari, aniré a totes les manifestacions que s'organitzin en defensa de la llengua, aniré a la plaça major tantes vegades que em toqui, molt bé. Però jo crec que si no anem a una veritable habituació, no només de l'aprenentatge sinó de l'ús,
de la llengua, no anirem enlloc. Ens trobarem, una consellera d'Ensenyament de la Generalitat, Carme Laura Gil, me va dir un dia que el català s'està llatinitzant. I el llatí, molta gent se ve el llatí, que coneixeu molta gent que el xerren el llatí. Per tant, jo crec que no mos podem estudiar allò que
que vaig implantar la braçola, però amb dificultats, perquè no tothom hi estava d'acord. Hi havia gent que s'hi oposava a intentar d'implantar la habituació, perquè se pensava que era qüestió de repressió. Evidentment que no se tracta de cap repressió. L'habituació és una cosa...
Però tothom estava traumatitzat pel sistema espanyol i francès, que és a base d'Hablan Cristiano d'una banda, et sois propres parles francès d'altra banda, i se pensava que no, hi ha maneres, en aquest llibre ho explico, en aquest llibre ho explico, ara no ho puc explicar perquè seria massa llarg, però diguem que, per resumir, dic que és el sistema de sa i oli.
Sistema de sa i oli, que si poses tot s'oli a la vegada, evidentment sa i oli no te sortirà, que tothom ho sap en això. Per tant, crees un petit nucli,
i gota a gota vas a fer gint. I s'aioli se pot tornar a fer molt gros, però si deixis que se talli no val la pena. No, ja està. I jo tinc la impressió que moltes de vegades s'ha començat a fer pujar s'aioli, i que aquest taioli s'ha teat, i he vist moltes escoles
que eren mallorquinoparlants o catalanoparlants, que abans jugaven en català en el pati i ara això s'ha acabat. I una de les coses que me n'orgulleixen d'haver aconseguit a la Brassola, no a tots els centres, hem de dir la veritat així com és, no a tots els centres, però sí un parell d'altres de centres, el català és la llengua dominant del pati, encara que
el 99% dels alumnes siguin francòfons de casa seva. Això és possible, ho fan amb entusiasme i responsabilitat. I amb un segon avantatge. Com que el sistema per aconseguir això és un sistema que anomenam vertical, és a dir, que hi ha sempre més d'una edat
en una aula, com a mínim dues, i normalment tres edats diferents en cada classe. Això estimula el sentit de responsabilitat dels més grans de cara a els més petits, a nivell lingüístic, a nivell de costums, d'hàbits que s'han d'adquirir, no tirar els papers a terra, ja s'abriquen el penjador, totes aquestes coses, i aquest esperit de responsabilitat
Mira, un dia em vaig trobar el director de la secundària francesa de Prada de Conflens i vam parlar una estona. I ell de Brassola encara no tenia secundària, per tant els exalumnes de la Brassola anaven al seu centre de Prada. I em va fer aquesta pregunta, em va dir, com és que els alumnes de la Brassola tenen més sentit cívic que els de les altres escoles?
I clar, la meva resposta va ser la verticalitat. Aquesta verticalitat, i crec que en els moments que vivim, ja he parlat de com està Merced de fa una estona, que cada dia va pitjor, ara se tracta de posar un policia darrere cada ciutadà, és a dir, que això ja passa de tac d'oli i no sé si anirem allò d'aquesta manera, si no recuperam el sentit de responsabilitat cívica.
que se feia abans a les famílies, però ara amb tant de desplaçaments forçats, per no dir migració diré desplaçaments forçats, ara la gent perd les arrels i per tant perd les tradicions de transmetre als fills i per tant això fa que els fills se trobin molt perduts.
és indispensable que trobem maneres per reintroduir el sentit cívic que moltes vegades les famílies tan desarrelades no poden fer. Joan Pere, arran de tota aquesta experiència i de totes aquestes reflexions, es quant el 2014
treus aquest llibre que se diu Estat nou, Escola nova, propostes per salvar i estendre l'ús del català. És a dir, en certa manera, tot això que tu ara des, ho sistematitzes aquí, en aquest llibre. Sí, exactament. I que consti que només parla d'immersió a la segona part. La primera part és això que acabes d'esmentar ara.
Perquè crec que la defensa, de vegades defensem el català, i és lògic, el defensa també, però hem d'entendre que la societat en general pot tenir unes altres preocupacions. Hi ha molta gent que ve de molts països diferents i tenen preocupacions que són seves, però una preocupació de tothom
és que els fills puguin créixer en pau, que els fills puguin créixer en pau i amb amistat i civisme al seu voltant. I això no ho aconseguirem si no
recream una escola que pugui transmetre aquests hàbits i que aquests hàbits vagin sedimentant al llarg dels anys. Un nint de la Brassola, que suposem que hagi començat en els 3 anys, que se'n vagi en els 15 o 16.
com en el cas ara. Són molts anys de la vida d'un infant i s'hi ha pogut acumular tota aquesta riquesa cívica que se pot transmetre
i s'ha tramat de manera vital, no perquè el mestre te fa un discurs, això no està bé, no ho has de fer, no. És perquè els hàbits de la comunitat d'alumnes que se fa creant a l'entorn d'aquesta verticalitat, permeten als nens d'adquirir
primer de manera passiva en són els més grans d'adquirir aquests hàbits i quan ja són més grans ells els toca fer de gran, per tant transmetre als alumnes aquesta manera de fer. De moment és mil·limètric, però
que a vegades s'ha de començar. I tant. Joan Pere, ara, des de fa uns anys ja, vius a Mallorca. Dónem-nos la teva mirada panoràmica de la Mallorca que tu, diguem, has conegut sempre, has estimat sempre, però que ara també, diguem, la vius cada dia. Clar, amb...
Jo sempre he vengut, sempre he vengut, anava i venia, ara he visc aquí però sempre anava i venia. I clar, i com que venia generalment del cap d'un any, per mi les transformacions de Mallorca al cap d'un any eren més vistoses que per un que hi està sempre.
I clar, no reconec la palma de quan jo era petit, però de cap manera. L'altrema estava tot palma i el castellà no el sentia. Per començar, el castellà no el sentia. I ara el que no sents és el mallorquís moltes de vegades. És a dir, que hi ha una davallada cultural i lingüística que francament me fa por.
em fa por per nosaltres i em fa por perquè és una cosa generalitzada del planeta. És a dir, que tot aquest incivisme, perquè darrere la destrucció d'una llengua i una cultura hi ha un incivisme profund que és el que te vol imposar una cultura dominant i per tant una manca de respecte sistemàtica a les poblacions autòctones siguin on siguin.
És a dir, que una mala educació, que ara la veiem en el cap damunt de la presidència dels Estats Units, amb una manca de respecte que és d'haver una regla planetària, però això s'ha anat construint, perquè si aquest senyor se pot passar d'aquesta manera, que tothom veu què es passa, i tothom riu, però tothom ho acaba acceptant. És a dir, que és una...
És una evolució que fa veredat. És una evolució que fa veredat perquè davant d'aquest senyor ja no hi ha un poble.
Qui ha llegit aquest senyor? MAGA, Make America Great Again? És un sistema comercial, no és un poble amb les seves tradicions, i en tot cas els pobles... Per tant, crec que és molt important que recuperem la nostra llengua, els nostres hàbits,
la manera de viure i que puguem integrar els que quedin aquí, que hem de dir clarament que no poden ser massa, massa, perquè ja no hi cap més gent, hi ha massa gent a Mallorca, hi ha hagut molts moviments perdidors,
I això no és racisme, si el meu pis està ple de gent i que jo no puc anar al meu dit, tinc un problema. I no és un problema de racisme, és un problema d'espai. Per tant, això és una realitat que hem de tractar, però evidentment se quedarà gent, i aquesta gent que se queda, pel seu propi benefici, ha de poder adquirir la ciutadania vital mallorquina,
la ciutadania vital que te permet d'integrar-te i al vespre, quan ja te retires, dir bon vespre al teu veïnat, que vaig a dormir. És una bona proposta. En qualsevol cas, i per acabar, aquesta mirada que té elements pessimistes, pot tenir un futur optimista, pot tenir un futur a curt termini, eh?
És a dir, que sí, aquest sistema ha funcionat en un marc limitat. La Venezuela és una entitat que està fent grossa, però que inicialment era petita, però va creixent. I perquè creix?
No tothom s'ha tornat catalanista, Catalunya Nord se sabria, ho hagués notat. No tothom s'ha tornat catalanista. Però, perquè ha funcionat, perquè molta gent francesa, jo me'ns acord quan venia una família a matricular els fills, jo els demanava per què venien, en fi, érem parisans, suposem, i diem, per què veniu a matricular els fills a una escola catalana?
Resposta que he rebut sovint, no sempre, però bastant sovint, interessant. Jo no tinc carrels,
i vull que el meu fill entengui. Es diria que aquest senyor francès, amb carnet d'identitat francès, amb DNI francès, explicava que no tenia arrels perquè França ja no dona arrels i volia que el seu fill tingués arrels i donava arrels catalanes. No diré que eren una majoria.
Però de manera més en manco intuïtiva, la cosa va per aquí. Que volen que el seu món no seixampli tant i que tenir el seu món a l'abast, i sobretot a l'abast dels seus fills. I, doncs, una era interessant i guapa, no? Interessant, que hem de mirar de promoure-me. A la casualitat.
Jo estava a la Brassola de Nils, encara en aquell temps no teníem primària, i jo tenia un alumne que havia de passar a primària, només teníem per volar-hi, i havia de passar a primària i son pare no la volia llevar de la Brassola, la volia mantenir. I em diu, Joan Pere, la guardes un curs més? D'acord, la guardera un curs més. I se va quedar. I se va quedar, i llavors quan arribava a la hora de pati ella feia...
tothom aquí agafava un llibre, contava un gonta i feia de mestra, feia de mestra.
I vaig pensar que aquesta és la meva, aquesta és la fórmula. I jo no l'he inventat, la fórmula se'n diu Liseta. Aquesta nina Liseta Casas, encara m'han de costar. El mètode Liseta Casas. El mètode Liseta Casas, que va ser ella que me va mostrar que els nins se podien fer responsables dels nins més petits.
Joan Pere, no m'ha acabat tots els temes, però hem d'acabar. Moltíssimes gràcies. Moltíssimes gràcies a vosaltres perquè m'agrada explicar això. Bon dia i bona vida a Ona Mediterrània, sempre fidels al nostre poble.
i el Bon Dia i Bona Vida d'Ona Mediterrània ja tenim la cafetera en marxa saludem en Miguel Ripoll Miguel, molt bon dia molt bon dia, molt bon dia tens el cafetet preparat ja?
El cafè preparat i la filosofia preparada. Som-hi, cafè amb filosofia, com aquí, cada dimarts tenim reservat aquest espai per anar coneguant o per anar repassant autors i conèixer també per on podem abordar-los, per on podem començar a aprendre més d'ells. En aquest cas, molts nadus
Una de ses importants, eh? Exacte, avui vos parlaré d'Anna Hannah Arendt i un poc sa secció va titulada La llibertat política. Anna Arendt i la llibertat política. Anna Arendt i la llibertat política, m'encanta. Com començar amb qui és Anna Arendt? Anna Arendt és una filòsofa... A ella no li agradava aquest apel·latiu de filòsofa, podria dir una intel·lectual, no?
molt important, de segle XX, va néixer a Alemanya el 1906 i va morir als Estats Units el 75. Allà a Alemanya va estudiar filosofia de la mà del que en aquell temps, dels anys 30, eren els filòsofs més destacats, en Heidegger i en Jaspers. De fet, se'n parla molt perquè se vol que
Quan era estudiant, també en Heidegger va tenir com una espècie d'afer sentimental. Sí. I també ha donat molta literatura, això. Ja, ja, ja. Sobretot, el fet que en Heidegger, un nazi amb escarnet, tengués relació amb una jueva assimilada, no? De fet, això és un fet important, perquè ella, és a dir, va néixer una família jueva assimilada, és a dir, no ho practicaven, tampoc,
el judaïsme, però evidentment l'any 33 se l'ava d'exiliar amb l'arribada de Hitler. Clar, ella va residir a París, va residir fins al 1941, que era allà on anaven tots els intel·lectuals, pràcticament tots els intel·lectuals alemanys que s'exiliaven, però allà també va tornar a exiliar-se i se'n va anar als Estats Units. I ella va viure de forma, diríem, apàtrida, és a dir, sense...
pàtria definida, fins l'any 1951, que sí que va obtenir la nacionalitat estadounidense. I allà va treballar a grans centres d'investigació i grans universitats, com la de Berkeley, la de Columbia o la de Chicago. Clar, tot això, tots aquests fets, sí que marquen un poquet la seva orientació, perquè podríem dir que aquest seu pensament polític no és un pensament polític a l'ús
i no vol fer proposta, he recalcat això de filòsof, perquè no vol fer tampoc filosofia política en el sentit de dir quina és la millor forma de govern, sinó analitzar què passa quan l'espai polític s'ensorra. I pensar més aviat la naturalesa de l'espai polític. I això li du a reflexionar sobre el paper de la vida activa, el paper de l'acció...
i el paper també de la natalitat i el nou començament. Apassionant, realment, molt interessant tot això com els contes. Miquel, per quina lectura mos recomanaries que començessin? Mira, el que tenim bo, és a dir, no ha tot traduït en Ahanaren, elaboradament, però sí que és una autora...
que està molt traduïda entre el català. I diria que bona part per Lleonar Montaner, no? Exactament, bona part per Lleonar Montaner. El darrer que ha editat Lleonar Montaner, des de maig, és una breu conferència que es diu Responsabilitat personal sota la dictadura, que està traduït per Nadolos Urbina...
i té un pròleg d'en Estefania Fantucci, i bé, és un poquet, un acostament cap a... que passa, és a dir, quan perdent la responsabilitat davant un marc en què la política s'ha tornat, és a dir, ja no hi ha política, sinó més hi ha una... una forma de govern que anihila l'espai polític. I és que jo volia... Bé, s'ha de dir que és molt interessant perquè...
Miquel Àngel Ballester va fer una petita, o bé, un article a l'Ara, al mes passat, diguent un poc tots els llibres que estan traduïts en el català de Nahanaren. I això també per consultar està molt bé. I el llibre que vos volia parlar, que acaba de sortir, acaba d'arribar a ser llibreria, des del mes de novembre, és un recull de tres conferències que l'han titulada La llibertat de ser lliures.
i està traduït per Naraya Font, en pròleg de Nafina Virulés, i està editat a l'editorial EUOMO, que és l'editorial de la Universitat de Vic. Ahà. I aquest està molt bé perquè és una bona porta d'entrada a Nahanare, perquè hi ha tots els grans temes que hi atracta en els llibres més desenvolupats, tots els grans temes estan tractats d'una o altra manera. Ahà, ahà.
de què van aquestes has dit quatre conferències tres conferències de què van aquestes tres conferències bé, és un poc els punts centrals ella vol pensar l'espai polític i per ella, és a dir, un dels fets diria més que més malament s'agorden per exemple el fenomen del totalitarisme o les dictadures
és pensar que s'han produït per un excés de política. En el sentit que tot s'ha polititzat, tota sa vida s'ha polititzat, etcètera, etcètera. Ell diu que no. Ell diu que això és tot el contrari. Això és una anil·lació de sa política. Perquè, per definició, la idea de política, que ve de polis grega, o de ciutat grega,
la política és l'espai de trobar en comú. I això, per definició, és un espai plural. És a dir que hi ha d'haver una pluralitat. Una pluralitat on cada individu, en principi, pot expressar i fer valdre, d'alguna manera, les seves idees. I aquí se genera una cosa que no se genera a una dictadura...
que és una opinió pública o un espai comú compartit. I a partir d'aquesta idea va atreçant quins han estat els espais de llibertat, perquè, evidentment, aquesta idea de política va molt lligada amb l'espai de ser lliure. Per ella ser lliure no és només reconeixer un dret formals, sinó poder exercir-los en un espai compartit.
Jo sempre penso el mateix, és a dir, en el fons, Calvoreró també a grans trets, per exemple, però un exemple així molt proper és com una comunitat de veïnats. És a dir, una comunitat de veïnats, quan hi ha una reunió d'una comunitat de veïnats, o una cinc o això, clar, allò que se genera és un espai polític.
És a dir, els veïnats, cada veïnat pot dir la seva, poden optar per una preferència a una altra i saben gestionar a partir de la paraula quin és allò millor que els convé.
Molt interessant això que m'escoltes, Miquel. Jo, quan me diuen Hannah Arendt, me venen en el cap un parell de coses. Primera, una pel·lícula que vaig veure a Barcelona fa anys i, la veritat, tinc molt poca memòria.
però record que estava molt vinculada al judici en H. Mann exacte de fet era com si fossin les cròniques del judici fetes per Hannah Arendt crec, recorda això és un dels seus gran llibres i de fet és un poc el més divulgat que se diu
Aishman a Jerusalem, la banalitat del mal. Aquest, malauradament, és un dels que no tenim traduït. Ah, val, val, val. I clar, però és molt interessant perquè és un poc s'idea més famosa i també s'idea més polèmica que va generar bastanta polseguera. El de la banalitat del mal, eh? Exacte. Perquè, clar, Nahanaren la van enviar...
de corresponsal en els judicis contra el dirigent nazi d'Anaval Faixman. Clar, ella va seguir tot el judici i va arribar a la conclusió que, clar, la manera que pintava en Aval Faixman o la manera que pintava en el nazisme no era exactament el que sabia la realitat, però posava aquest exemple que fins i tot era més pervers del que apareixia.
Perquè, clar, el pintàvem com si fos el dimoni, entenc que te lo vull dir. Sí, sí, sí. És una crueltat o una... I una janària en va veure. No, no, aquest tio era un home normal que ell s'excusava que complia ordres. Ja, ja. I la banalitat del mal és quan qualcun no pensa el que hi ha darrere de les ordres. Ahà, ahà.
És a dir, que compleix ordres per complir ordres perquè sí, ho han enviat i ja està. Però no assumeix la responsabilitat que hem, no? És a dir, les meves accions o complint aquestes ordres puc exterminar a milers de persones.
Clar, això... Quasi que m'ha connectat amb avui, no? És a dir, nosaltres avui, jo crec que ho vam parlar col que pica amb tu, Miquel, ja tenim aquest sentiment de veure com coses que estan passant avui en dia s'assemblen massa a les de fa exactament 100 anys, diguem, no? Entre 90 i 100 anys, no? I llavors et sempre penses que...
que a dia d'avui és més greu perquè ja hi ha aquest precedent d'ara fa cent anys que hauríem de conèixer clar, després segurament hi haurà gent que se podrà refugiar en el desconeixement en què ell no sabia en què tal, no? però uau, no ho sé, no? fa un poc de vertig en tot plegat, no? i això és precisament la venalitat del mal quan ja et tornes indiferent davant tota aquesta realitat
Vas a veure, per exemple, en els Estats Units, la nova Gestapo de l'AIS, és a dir, que clar, te'n dones compte a aquesta gent, vull dir, l'altre dia per les notícies, agafen el lot de vuit anys que troben pel carrer i els que els en duen i no visen la família, un desastre. I això, és a dir, complir unes ordres per complir que no veus el que hi ha darrere, no?
Sí, sí. Sí, sí. Molt bé. Tenim molt ubicada ja, diria, Hannah Arendt. Fes-mos un apunt més. Sí, vos volia parlar, que també plana molt en aquestes conferències, que és una categoria molt central també en el seu pensament, lligat a això, a la llibertat, a la política...
perquè sense això no se podria pensar molt bé, que és la categoria de natalitat, no? És a dir, la categoria de començar o arribar al món o començar alguna cosa nova. Molt central perquè, clar, la filosofia normalment ha tendit a centrar-se en el pol de la mortalitat, no? Ja el seu mestre Heidegger pensava que éssers humans som éssers per a la mort i resultaven el fet de
la mortalitat. I ella pensa en la mortalitat. És a dir, que vol dir néixer. Néixer vol dir arribar a un món, no? Arribar a un món que ja té unes institucions, ja té una forma d'organitzar-se, té una forma de ser, però arribar al món també és la possibilitat de, quan un arriba al món, introduir una cosa nova, no?
És a dir, és quan hi ha, per exemple, un progrés. Quan uns homes o unes persones decideixen en algun moment donat que el món que han heredat del passat se pot transformar. I això té molt a veure amb el concepte també de revolucions. La revolucion del 1789, perdó...
els soviets del 1917, la revolució hongaresa del 56, això serien exemples d'introduir coses noves o intentar fer revolucions noves dins una història que ha estat llegada. I és així que, malgrat el que hem parlat de la banalitat del mal, malgrat el que hem parlat també de...
les dictadures que poden annihilar aquest espai polític, sempre queda com una mica d'un espai d'esperança. Perquè cada vida nova pot aportar, pot ser com una espècie de germen que transformi la realitat futura.
realment qüestions denses que convé pensar-hi Miguel Hannah Arendt va tenir relació amb filòsofs importants de la seva època i quina relació té amb Walter Benjamin?
Bé, van ser amics, van tenir una estreta relació. De fet, un dels manuscrits més importants d'en Benjamin, que és sobre el concepte d'història dels darrers, que duia pràcticament a Portbou quan va morir fugint, sobre el concepte d'història...
pues Nahanaren tenia una còpia i va ser encarregada un poc d'editar-ho, això, no? I en català tenim un llibre que és com una espècie de ressenya, ressenya de sa vida d'en Walter Benjamin, està publicat a Flanair, que sa diu Walter Benjamin, i és molt interessant, perquè veu un poc sa trajectòria, aquesta trajectòria de... a treball de Benjamin, veure sa trajectòria dels intel·lectuals
europeus d'aquell temps tan foscos.
Miquel per acabar aquest cafetat amb tertúlia i amb filosòfia sobretot recorda o fes-mos ja la fitxa de la lectura per la qual hem de començar a conèixer aquesta dona d'altra banda interessantíssima i apassionant exacte, molt apassionant i
I és bo que aquesta seva lectura a vegades te provoca més interrogants, no?, que altra cosa. Ja, ja. Però és una...
Així com ho veig avui, és una lectura urgent per allò que hem xerrat. És a dir, sempre després tot això que molts ve. De fet, la filosofia ha de servir per això, per interrogar-nos, per estimular el nostre pensament i els nostres dubtes i qüestionar-nos fins i tot les certeses més grans que tenim. Exactament.
Hannah Arendt. Hannah Arendt, La llibertat de ser lliures, traducció de Laia Font, pròlegs de Fina Virulés i està editat a EUHOM Editorial. Extraordinari. Te farem cas. Aquesta mateixa setmana mos hi posem. I mira que tenim lectures, eh?
però aquesta la passarem per davant. Moltíssimes gràcies, Miquel. Moltes gràcies a vosaltres.
dimarts que ve mirarem no sé si farem una redifusió d'aquesta secció d'avui o si ho substituirem per una altra qüestió però salta dimarts sí que mos hi tornem a posar amb els darrers que fem filosofia de l'any perfecte, i vols durer dues coses vols durer un llibre de filosofia
i una lectura per Nadal. Extraordinari, dos per un. Moltíssimes gràcies, Miquel. A vosaltres. Gràcies, bon dia. Gràcies. Moltes gràcies a Miquel Ripoll, amb ell hem fet aquest cafè amb filosofia.
i ja m'anam directament posant la nostra GPS per trobar en Joan Planes, que ens parlarà de moltes qüestions i també de l'actualitat de l'assemblea sobiranista. En parlarem ara mateix amb ell.
Estakis el pasatxe entenazken aldi ondan, jende azirela d'alcatzen zarritan. Zerbait i guzteko anu, mi falta ierakloa treguento generalean. Sarri, sarri, sarri, sarri, sarri, sarri, sarri, sarri, sarri, sarri, sarri, sarri, sarri, sarri, sarri, sarri, sarri, sarri, sarri, sarri, sarri, sarri, sarri, sarri, sarri.
Irratikoak antxirem dititzen zuzean paella jainko zutela, eta pikita sarri pere muturretan saltzatzeu dela, gotuatu mabea. Sarri, sarri, sarri, sarri, sarri, sarri, sarri, sarri, sarri, sarri, sarri, sarri, sarri, sarri.
Fins demà!
Zai anuguz ortean doiugos laburik, sarri dioerriak, txapallazos paturik. Iruñeko etxerroa, desetxerroa, eben zantig horriak, zerua duestartzen. Estak izen pasatzen den azken handiontan, jende asidela daltxatzen zarritam. Zerbait ikusteko adubi, faltan gelakoztre cuento generalea.
¡Viva tú! ¡Viva vos! ¡Sarri, sarri, sarri, sarri, sarri! ¡Sarri, sarri, sarri, sarri, sarri! ¡Cristo, marcha la vida!
Xarri, Xarri, Xarri, Xarri, Xarri, Xarri, Xarri, Xarri, Xarri, Xarri, Xarri, Xarri, Xarri, Xarri, Xarri, Xarri, Xarri, Xarri, Xarri, Xarri, Xarri, Xarri, Xarri, Xarri, Xarri, Xarri, Xarri, Xarri, Xarri, Xarri, Xarri, Xarri, Xarri, Xarri, Xarri, Xarri, Xarri, Xarri, Xarri, Xarri, Xarri, Xarri, Xarri, Xarri, Xarri, Xarri, Xarri, Xarri, Xarri, Xarri, Xarri, Xarri, Xarri, Xarri, Xarri, Xarri,
Sorry, sorry, sorry, sorry, sorry, sorry.
Xavi, Xavi, Xavi, Xavi, Xavi, Xavi, Xavi, Xavi, Xavi, Xavi, Xavi, Xavi, Xavi, Xavi, Xavi, Xavi, Xavi, Xavi, Xavi, Xavi, Xavi, Xavi, Xavi, Xavi, Xavi, Xavi, Xavi, Xavi, Xavi, Xavi, Xavi, Xavi, Xavi, Xavi, Xavi, Xavi, Xavi.
Escoltes, bon dia i bona vida al programa matinal d'Ona Mediterrània.
10 i mitja d'aquest 2 de desembre de 2025, el programa Bon Dia i Bona Vida, Dona Mediterrània, és el moment de parlar en clau sobiranista, i per això mos connectem ja amb en Joan Plana. Joan Plana, molt bon dia. Molt bon dia, Tomeu, bon dia i en Dona, bon dia i bona vida.
Joan, hem de parlar de moltes qüestions ja veurem si m'ho adonat en de tot però n'hi ha dues de principals una, les illes balears aportaran més de 400 milions d'euros a les altres autonomies el 2026 i, no, com era allò sumar i sigui, m'ha pareix que deia, no? dir-ho a tu a ell ho denegat donar i aigua també
Exacte. Sí, segons les dades presentades per la ministra Montero, la darrera reunió del Consell de Política Fiscal i Financera va comunicar al nostre executiu l'any 2026 uns 4.206 milions d'euros entre dues coses. Les entregues de compte del 2026, perquè seguim el mateix
sistema financer autonòmic caducat en 15 anys, i la liquidació del 2024. Sabem que els fons corresponents a tota la qüestió del sistema de finançament, hi ha un fons que se fan bastretes, un desastre de les coses que viven, que se modificaran, el tema d'aquestes malïdes bastretes,
i que són el font de garantia de serveis públics fonamentals, que està fonamentat d'emocions necessitats calculades per l'estat, i que tenen en compte tots aquells criteris de població ajustada, que també tan molts beneficien entre cometes i ambironia, que pel contrari...
i el fons de suficiència global, que és aquest que se remunta a l'antic sistema de finançament anterior de l'any 2009, perquè les comunitats autònomes que tenien benefici no em perdiguessin, i que l'esquí encara més acaba d'esclavaant, que diríem, no?
que funcionen tot el sistema de bastones. I després tenim els fons de competitivitat i els fons de cooperació, que els fons de cooperació no cooperen ninguns nosaltres,
I la competitivitat, a vegades, en el moment de la liquidació, com que modernes que et sap molt i tal, a vegades rebem qualsevol tipus de contravestació. Bé, això és una cosa per damunt com funciona tot aquest tema, per el qual ara ens entreguem 4.906 milions d'euros, que representa aquestes xifres un increment al voltant del 4,6% en relació a l'exercici interior.
Això corrobora la nostra teoria, que després al final en podem parlar, que els nivells de recaptació.
per aquest accent de turisme, per aquest increment d'espreu, d'escolt de la vida de les Illes Balears, etcètera, per l'avinguda de gent que treballa aquí, totes aquestes coses, el nivell de recaptació segueix incrementant de manera molt important dins del nostre territori i que contribui, lògicament,
en aquest increment de l'espòli fiscal que tant denunciem i que és tan important i que poca gent se'l fa seu, que és l'espòli fiscal de les Illes Balears. Això sí, les Illes Balears seguirem aportant, com tu molt bé des, més de 400 milions o 480 milions d'euros a la caixa comuna que es reparteixen a aquestes comunitats autònomes a partir de tot això.
l'administrament va així tot, a part d'aquest continu drenatge de recursos, perquè això és una part, penseu que el sistema funciona amb un 50% de si RPF i el 50% de si va, més altres impostos especials amb menors d'importància, a veure, que l'altre 50% se'n va tot cap a Madrid, i que fins i tot aquí dint no hi ha un impost
de societats que s'ha recaptat a tot Madrid. Aleshores, són molts els dobbers que se'n van i no tornen i, damunt, han de contribuir, com que tots els espanyols són iguals, tenen els mateixos serveis sense pensar en les nostres necessitats, que són molt, molt, molt grosses, aportant 408 milions segons provisionalment dades de la ministra Montero. I...
en aquest Consell de Política Fiscal i Financera segueixen en la mateixa cançoneta de promeses i promeses i diuen que dins d'un proper dos mesos es presentaran un nou model de finançament autonòmic que, segons sembla, no tendrà res de singulàni per Catalunya, sinó que seguiran les singularitats específiques de cada una de les comunitats autòniques, perquè diuen que Catalunya...
un finançament singular, que vol dir molt particular, i el que realment sentim són les múltiples singularitats de cada un dels territoris espanyols que aixuclen d'aquest espai fiscal i d'aquest sistema de finançament dels països catalans.
Per tant, la meva opinió és que, a banda de les eleccions andaluses, a la qual ella és candidata, no hi haurà nou sistema de finançament i, molt manco, cap tipus de finançament singular per Catalunya, ni concert econòmic, ni principis d'ordinalitat, ni res que s'hi sembli. Seguidament s'hauran pleat els catalans perquè s'està de port primer del ves de tot aquest que recauta particularment,
per contactar d'alguna manera el vot per, diríem, per Nilla i també per Pedro Sánchez, però que el sistema seguirà perjudicant les nostres illes balears com a capdavantera dels prejudicis que reben nosaltres.
A més a més, des de Madrid, tant en Massafé com en Sopater, aquí i allà, tenen ben clar que les Illes de Balears continuen sent un territori productiu, disciplinat, i és a dir, gent conflictiva i bona de gestionar. Nosaltres jo sempre dic que som una comunitat autònoma que contribueix molt
I protesta molt poc. O suficientment protestant. Seguirem generant molta més riquesa per l'estat espanyol. Sabem i veiem que el PIB nominal no s'atura de créixer. Sabem que el PIB per càpita i ja no podem de rentar disponibles per càpita.
de cada any va més a la baixa, per tant tenim menors riques en comparació amb altres comunitats autònoms, per tant poblacions seguit a seguit, a partir d'un turisme masseu, d'un increment de gent de fer feina, increment poblacional i d'un creixement
urbanístic, ja sabem que l'excusa que els habitatges són cas i són inaccessibles és una bona excusa per incrementar, com dèiem, la construcció en les zones colindants dels pobles de més de 20.000 habitants i la ciutat de Palma, lògicament, i la construcció també ha d'estirar el motor d'aquest PIB, d'aquesta recaptació estatal, d'aquesta colònia espotada.
Això sí, amb uns efectes tot molt perniciosos sobre la nostra sanitat, la nostra educació, els cots de la vida que pateixen, simplement d'aquest cots de la vida que pateixen els ciutadans. Per tant, cada cop som més els que portam i cada vegada som més maltratats per aquest estat centralista i extractiu que dins l'assemblea sobiranista no ens cansem de denunciar.
I per contra, amb unes declaracions que va recull molt bé el diari de Balears, el PSOE, especialment el seu delegat de govern espanyol, surt per contra de restar totes aquestes campanyes de reducció impulsives i del sistema de finançament, diguent que...
que durant els darrers set anys el govern de Sànchez ha portat, ha arribat a 9.122 milions d'euros més que els set anys del darrer govern del PP, Mariana Rajoy. Clar, ells juga amb moltes avantages perquè està comparant el sistema de finançament de fa quasi 14 anys enrere en sots set darrers.
el que deien sempre, si la gent hauria d'entendre, igual que quan els governs presenten pressupostos que cada any surten, tant els de CPI com els de PSOE,
en la mateixa cançoneta, dient que tenen un pressupost més ampli, que s'agasta més en serveis socials, si X milions més, però són milions nominals, que ja sabem què vol dir, que estan afectats per s'increment dels preus i que si descomptassem aquesta inflació, vos donaríem compte que més o menys estan igual o qualque any i qualque moment pitjor. El que no diu en Barcelona aquest senyor
del delegat del govern d'aquí a les Illes, és que, per la mateixa raó, jo li puc fer els comptes dels temes dels espòlis fiscals petits els 7 anys darrers del Partit Socialista i la suma dels espòlis fiscals dels 7 que ell fa referència del Partit Popular. Si sumam els 7 anys darrers, segons els nostres càlculs, del 14,2% de muntes PIB
que s'ha produït, durant els temps d'espai s'han patit d'aquests 7 anys d'un espoli de 30.574 milions d'euros, quasi res, no ho veurà. I si comparar amb el sort del PP, lògicament, és menor. Seria ser comptes en revés, perquè és més enrere, però no deixa de ser important, 28.523 milions, que si l'esumant tant un com s'alta aquests 14 anys darrers,
ens han pirlat prou de 60.000 milions d'euros. Aleshores, que m'ho venguin en cançonetes tan tuns
com els altres, sempre, sempre tenim la vaca, que ella que va entrar a un subestiu a Serri per a Sant Pol, que crec que ja no té ni breguer. Sí, sí, totalment. Joan, també t'avui demanar per la notícia que més al manco, ahir sobretot en parlàvem bastant, avui també amb en Joan Mir ho han comentat, que és...
la presentació d'Ivan Respassat de la coalició, d'aquesta nova coalició per Mallorca, que de moment agrupa el Pi i Som Mallorca i que fan comptes que s'hi integrin independents i segurament també
algunes candidatures municipals. Com ho analitzes tu des d'aquesta perspectiva sobiranista? Avui de matí en Joan Mir ha tingut ocasió, disordadament, d'escolta-lo, perquè estem feins de familiars, que ja saps, però sí, el programa nostre d'ahir, que vaig escoltar molt atentament les explicacions d'en Joan Miralles,
I per allò, aquesta coalició formada per proposta per les illes del Pi, i som Mallorca, i bé, són els partits que mantenen la seva marca com a forces polítiques...
Crec que és una notícia que poden considerar relativament positiva, sense cap dubte ni una. Les altres persones es van congregar a l'estudi general d'Olià de Palma per assistir a aquesta presentació d'aquest projecte. És un projecte electoral, que segons d'ahir en Joan, de llarg recorregut, la seva intenció és important, i que fan unes afirmacions clares i contundents.
Una, per mi significativa, en el sostre poblacional, que diu que a Mallorca no hi cap ningú més. No sé quant d'any fa que repetim des de l'assemblea sobiranista...
en dades els increments poblacionals i el sostre que tenim, que està totalment rebentat, i que ha arribat l'hora de recuperar tot el terreny perdut des del punt de vista de la importància i de millòria com a centre de totes les seves polítiques.
i ho fan amb s'intenció d'unir tot el millor organisme polític de cara a les pròximes eleccions previstes, diríem, autonòmiques i no sé si general, d'això és un tema que no van parlar ahir soberanista ni el mitjà de comunicació no s'ha anat fer, record. Per tant, com a mínim, les eleccions de caràcter autonòmic del 2027.
Crec que, en un principi, crec que ho hem de voler contemplar com una notícia positiva, ja que sempre és millor unificar esforços i buscar denominadors comú. Ho has sentit dir moltes vegades que és una qüestió molt important, que per sumar fraccions, per dispares que siguin i per diferència, és imprescindible ser capaços d'unificar esforços i cercar aquests denominadors comú.
que és molt més important que anar dividint l'electorat, però mallorquinisme polític. També crec que és positiu s'assetjar aquest mallorquinisme polític, per fer-li veure i entendre que cal sortir d'un sucursalisme, de ser menetjats per partir que són sucursals de Madrid,
i que depenen dels blocs estatals, dels PPE i dels PSOE, dels quals duim el començament de la transició amb intercanvis, alternances polítiques, tant a Madrid com aquí a Sadellas. També pot ser molt positiu fer veure en el Mallorca ni un polític
que s'han de superar, com deia molt bé Joan, i ho posem com un apunt fort de la seva part, superar, contemplar la problemàtica de l'estar de Mallorca d'una perspectiva d'esquerra-dreta.
i que la solidaritat és imprescindible per posar per damunt de totes les importàncies la protecció del nostre territori, per la diversificació i modernització de l'economia, per defensar la llengua i la cultura catalana tan mal manada tant en el PSOE, en els 8 anys de legislatura de PSOE, com actualment de manera despermada pel PP de dreta extrema i l'extrema dreta de vós,
per tot això per millorar la qualitat de vida i el benestar dels nostres ciutadans, que està molt tocat de l'aula. Dit això, vull manifestar que actualment és per alimentar una certa decepció important, malgrat som conscients que és una presentació inicial i que
i que, malgrat haver signat un manifest, fan falta encara concrecions i debats i acords, perquè agenda molt de diferents perfils al llarg del 2026 i 2027, que s'hauran de traduir propostes programàtiques, reals i efectives,
i perquè de persones que formen Som Mallorca esperava un abandonament més clar del que és l'autonomisme i el regionalisme.
Joan Miralles em va fer una resposta, un comentari que diu que ells només enxerren el diari de Mallorca però que ells no s'havien definit en Barcelona com a regionalisme. A tets, veurem que m'ordinaran, però crec que d'autonomistes crec que sí, sense cap dubte ni una.
Aleshores, jo pensava que faríem una passa més endavant necessària i determinant cap en el sobiranisme de Mallorca i de les Illes.
per tots aquests límits superats, que ells en fan ara mentar algun, com la despoblació, l'estorisme, l'explotació del territori, el tema de la minorització lingüística i les emergències dels ciutadans i les emergències necessàries que patim després de tant d'anys de presa de pel d'aquests governs de l'Estat, PP i PSOE, que han augmentat ara, i dels comandadors, que ja els denomen, que s'han
ja sabem que són aquells que representen la metrol que hi ha dins d'una colònia, dels mateixos partits de les Illes, ara millor que unisme polític s'ha de plantejar, crec que jo s'hauria de plantejar un nou cicle històric. I els partits d'obediència no estatal o espanyola haurien d'explicitar necessàriament
i contínuament, i contínuament vull remarcar, tota una sèrie de consideracions que comporta això amb un amic comú i que són, bàsicament, quatre. I els que vull esmentar que són. La primera de totes, que crec que hauríem de repetir i fer molta pedagogia, és que l'estat espanyol és i serà sempre un estat enemic.
un objectiu molt important del qual és exterminar les entitats lingüístiques i culturals diferents de la castellana i també soumetre'ns políticament de manera definitiva als grups socials i als territoris que no acceptam ni acceptarem el model d'estat-nació espanyol
que és l'únic que entenen com admissible constitucionalment. Ja ho hem vist de manera reiterada...
que la Constitució diu que l'Estat espanyol és una Espanya unida indivisible. Una segona, que crec que també s'ha de repetir molt i hi ha de fer molta de pedagogia, és que el mallorquinisme polític estigui contra aquest Estat espanyol. Ha de ser una actitud elemental d'autodefensa.
Si no ho feim, si no mos defensant nosaltres mateixos, estem ben arreglats. Cal, aleshores, fomentar una desafecció i distanciament dels nostres ciutadats en vez d'aquest estat espanyol. No que s'excusin, que, mentrestant, s'havesqui per fer autonomisme i no repartir reiteradament que tenim un enemic i que ens han d'autodefensar continuadament
d'aquest estat espanyol. La tercera seria que el mallorquinisme polític i els seus partits representatius han d'exercir una crítica i una denúncia permanent contra l'estat espanyol. Tant des de les perspectives del seu desenvolupament històric, darrere de 300 anys abans de recordar, perquè la gent ha de tenir coneixença d'on venim des de l'any 1715,
i també de com i de quina manera ens exploten social i econòmicament. En els seus temps recents, tota l'època aquesta post-pranquista, aquests 50 anys de la mort del dictador, de llavors s'està, i cada vegada més progressivament, com hem vist i hem comentat en el punt anterior, augmenten els nostres maltractes de finançament, els nostres pòlits fiscals, la nostra minorització lingüística, etcètera.
I la quarta, per acabar, que el millor organisme polític ha de ser una proposta transversal. Ells ho diuen i és un bon senyal. I ha de ser inclusiva, en el sentit que s'ha de fer feina per aquesta immigració que arriba aquí, que no hauria d'arribar manco, sense cap dubte ni una, perquè ja no hi capa dins d'un territori limitat tota la gent que vol anar a ficar-hi,
Per tant, ha de ser inclusiva perquè, si no, va en perjudici de la nostra cohesió social i en contra de la nostra identitat com a poble, país i nació. Alhora que, a més d'inclusiva, ha de ser cívica i nacional. Hem de remarcar l'aspecte nacional de quina nació som. Si no ho fem així, d'aquesta manera transversal, inclusiva, cívica i nacional, no s'haurà mai
no solidarà mai aquest millor organisme polític el seu objectiu, sinó que cada dia anirem de malament a pitjor. Joan, mos queden res, 3 minuts o 4, i te volia demanar per l'actualitat de l'ASM què passa per aquest sopar que varen organitzar, Sopar Col·loqui, en dos...
dos importants personatges del sobiranisme actual, no sé si hi ha temps que ens facis res una pinzellada, i també del futur immediat de l'assemblea, que passa justament per una assemblea amb votacions per una nova direcció.
Sí, començant a parlar-ne... Vinga, sí, no t'endran molt de temps. I és el fet que s'acaba el segon any d'aquest secretariat actual i que s'han de convocar eleccions i així estan convocades. Ens hem adreçat per correu i per les xarxes i directament els socis i simpatitzants de l'assemblea perquè van de dia 10 de desembre, d'aquí vuit dies,
Se tancarà el temps de presentar candidatures individuals en aquest secretariat i que després d'aquest secretariat triarà entre les persones elegides el seu president, vicepresident, tesorers...
secretari, no a veure que formaran el secretariat. Aleshores, jo vull aprofitar per a tots els d'ideologia sobiranista, independentista que molts escolten, que no són pot a través d'aquesta emissora i aquest programa, que això, que facin una passa endavant els que són socis, a presentar-se perquè aquesta lluita és una feina compartida, col·lectiva de tots, perquè com hem explicat...
en aquests dos punts que han tractat, es maltrata i, per tant, és el millor quinisme polític que creu en la sobirania del nostre poble com a única solució.
per solventar tots i molts dels problemes que tenim, és necessari que hi posem el nostre grad d'arena i que durant un temps puguem dedicar temps al servei de la col·lectivitat. Personalment, també hauré arribat al final dels meus dos mandats i deixarem relleu a altres persones perquè així ho passin. Però no vull deixar vist en el darrer moment, en el darrer dia, en el darrer L,
de seguir dient en els nostres socis i simpatisants que és molt important que feina, il·lusionar i treballar i estirar per difondre aquest objectiu que compartim, que és la sobirania del nostre poble i l'independència dels nostres territoris dins d'un entorn dels països catalans. I en el darrer minut ho plenarem per dir que...
El sopar va ser molt, molt interessant. Jo crec que els sopars són interessants que han fet.
que va quedar molt clar que s'ha de treballar i que se treballa, i que hi ha una predisposició clara del Consell de la República de treballar la internacionalització de tot el procés de Catalunya, de tot el maltracte sofert per l'estat espanyol, la repressió, la persecució... En definitiva,
multitud de treballs de dispecció i de maltrata dels nostres drets i que això s'ha de fer de manera el més conjunta possible. És molt important que tant el Pacte Nacional com el Consell per la República estan disposats de posar-hi tots els esforços necessaris
que fan comptes ser capaços també de fer entendre altres entitats de la societat civil que tots junts han de treballar aquest aspecte per arribar a Nacions Unides i aconseguir una resolució que reconeixi el nostre colonialisme i el nostre dret d'exercir un dret d'autodeterminació cap a la independència de la nació catalana completa. Joan Planes, extraordinari. Moltíssimes gràcies.
una abraçada, que passeu bon dia i bona setmana, tant tu com els oients dona bon dia i bona vida. Idò, moltíssimes gràcies Joan, igualment per tu.
Moltíssimes gràcies a en Joan Planes que, com sempre, mos ajuda a entendre l'actualitat clau, en aquest cas clarament sobiranista. Simplement recordem que per mantenir-vos informats la millor manera és connectar-vos a Diari de Balears, de Balears.cat, i també continuar aquí, a Ona Mediterrània, el 88.8 de la Frequència Maldolada,
on mediterrania.cat. Finalment també convoca Hermós i convoca Hermós per demà a partir de les 7, escoltam El Crepúscle, la rededició del programa El Crepúscle encén estels que s'haurà a mes avui vespre a les 9.
i a partir de les 8 mos hi tornem a posar amb el Bon Dia i Bona Vida, com ja sabeu, amb entrevistes, amb anàlisis i amb tota l'actualitat. Moltíssimes gràcies per ser-hi un dia més. Vos convocam en això, a continuar...
aquí a Una Mediterrània, continuar amb Diari de Balears. Demà, a partir del 8, tornarem-nos a connectar. I també vos demanam que reforceu aquest projecte comunicatiu que feim i que intenta sobreviure les pressions de totes les màfies que operen i ocupen el nostre sistema comunicatiu. L'única manera de resistir
és ser molts i fer pinya. Vos convidam a que vos associeu a Ona Mediterrània. És l'única manera de poder resistir els atacs de totes les màfies. Gràcies, bon dia.
Bona nit.
It's the final countdown. Tot és a una per ajudar la policia. De passada mai se m'ha arribat un cop.
Ja ben joves començaràs a odiar, mai van ser benvingudes. Un descuit era aprofitat per agafar allò a préstec. No esperaves aquell pis de brau, tenies massa mogudes. Família a casa, que d'Europa i menjar, com molts engord de nitja. No vulguis anar amb ella.