Title:

Cos, música i impermanència al Nadal

## Presentació: el cos com a fil conductor L’episodi de **Perifèries Sonores** a **Ona Mediterrània** gira al voltant del **cos**, entès com a experiència compartida entre humans i animals: *mengem, dormim, desitgem, sentim por, ràbia, fàstic i alegria*. La conductora enllaça música, biografies i reflexions socials per pensar com vivim el cos, especialment en temps de Nadal. --- ## Cos, animals i felicitat • S’estableix un paral·lelisme entre **animals feliços en reserves** i els humans: el benestar corporal passa per viure sense violència. • Es reivindica una mirada **animalista i antiespecista**, que reconeix emocions i cures també en els altres animals. > "Un cos feliç i tranquil ha d'estar lliure de violència." --- ## Jazz de Nadal i memòria de classe i raça ### Louis Armstrong i Ella Fitzgerald • Es posen cançons de **Louis Armstrong** i **Ella Fitzgerald** com a banda sonora de calma i bellesa nadalenca. • La locutora subratlla la **contradicció**: avui aquestes veus sonen en entorns **elitistes i nadalencs**, però **venen de la pobresa extrema, del racisme i de l’herència de l’esclavitud**. • Es recorda que la família d’Armstrong vivia a un **barri marginal de Nova Orleans**, amb **abandonament patern, detencions infantils** i una àvia que havia estat **esclavitzada i alliberada**. • Es reflexiona sobre **com consumim música desconnectant-la del seu context de violència i precarietat**. --- ## Nadal, emocions i obligacions corporals • El Nadal es presenta com un temps de **menjar, abraçar, retrobar gent estimada**, però també de **tensions familiars**. • Es recorden els **discursos feministes** que parlen del **cos que es posa en alerta** quan hem de compartir taula amb familiars que ens fan mal, tot i la *“obligació familiar”*. • El cos és vist com un **sensor** que avisa quan una situació no és bona, encara que socialment ens sentim forçades a aguantar-la. --- ## Sexualitat, mercat i llibertat ### De la culpa al “portar-se malament” • Es menciona l’educació en la **culpa sexual**: costa deixar que la sexualitat *“sigui”* sense vergonya ni repressió. • Amb **Nathy Peluso** i el tema *“La malportada”* es juga amb la idea de **“portar-se malament”** com a acte de desbordament de normes, desig i llibertat. • Es reconeix la **sexualització i mercantilització del cos femení**, però també la possibilitat que una artista visqui la seva sexualitat amb **autonomia i alegria**. --- ## Cos, ball i calor llatinoamericana ### Latinamèrica, festa i relats de pare • La conductora narra experiències de **Nadal a Llatinoamèrica**: calor, foc a la muntanya, música festiva, ritme i ball. • Explica un acudit d’un amic colombià sobre el pare que diu *“vos abandono, me’n vaig a dormir”*, que evidencia com el **“pare que abandona”** és un tòpic normalitzat en certs contextos. • Es posa música **carranguera** i altres temes llatinoamericans que conviden a **ballar i a sentir el cos en comunitat**. --- ## “Coqueta”, estètica i pressió social • A partir de la cançó *“Coqueta”* i d’un sopar de Nadal, la locutora reflexiona sobre la **paraula “coqueta”** i el **mandat d’anar arreglades i elegants**. • Ella es defineix com algú que **no dedica gaire temps a la perruqueria ni al maquillatge** i reivindica la **naturalitat** en la vida quotidiana, reservant la transformació estètica quasi al **teatre**. • Es qüestionen les **pressions socials** que associen valors com la feminitat i el “ser adequada” a la inversió constant en **imatge i ornaments corporals**. --- ## Intervenció d’Ana Serra: el cos, la cultura i el bon tracte La part central de l’episodi és l’àudio de **Ana Serra**, psicòloga i sociòloga, especialista en cos, emocions i *teràpia del reencontre*. ### 1. Cos i societat del coneixement • Ana comença explicant que, en preguntar-li al seu fill de 6 anys pel cos, ell se’n va a buscar **un llibre**. • Això li sembla molt significatiu: **per parlar del cos anem a l’expert extern i al saber escrit**, i **desconnectem de la pròpia experiència corporal**. • El **llibre** apareix com a símbol d’una cultura que prioritza el **pensament racional** i la **paraula escrita** per sobre de la **vivència directa**. ### 2. Tradició judeocristiana i cos impur • Ana relaciona aquesta escissió cos-ment amb: - La **tradició judeocristiana**, que separa cos i ànima. - Un cos vist com a **impur, pecador, patidor, impermanent**. - Una **ànima** idealitzada com a pura, eterna i propera a Déu. • La **impermanència del cos** (envellir, canviar, transformar-se) es viu com una **càrrega**, i això alimenta la lluita constant per: - La **salut perfecta** i gairebé la **immortalitat**. - La **joventut estètica**, sovint a costa de **maltractar el propi cos**. ### 3. Colonització dels cossos i reproducció • Recuperant autores com **Silvia Federici**, Ana parla de la **colonització dels cossos**, especialment dels cossos de les dones. • La **reproducció** es converteix en **tema d’Estat**: calen **nous cossos** per fer la guerra, llaurar, fer feines domèstiques i sostenir el sistema. • Aquest procés implica que el cos **no és percebut com a propi**, sinó com un **recurs al servei d’altres**. • Aquest domini es **interioritza**: assumim com a propis valors i normes que en realitat formen part d’una **estructura de poder** sobre el cos. ### 4. Maltractament corporal i sexualitat • Ana assenyala el **maltractament del cos** en diversos àmbits: - **Imposicions estètiques**, especialment sobre les dones. - **Sexualitat viscuda sense pertinença del propi cos**, on el plaer i el consentiment queden desplaçats. • El cos deixa de pertànyer-nos i es converteix en un **objecte regulat per mirades, expectatives i judicis externs**. ### 5. Cos, trauma i emocions • El cos guarda la **memòria de la història personal i relacional**: traumes, vincles, alegries, pors. • Les **emocions tenen cos**: es manifesten en **sensacions físiques, gestos i postures**. • Per això el cos és clau en el treball sobre **trauma i malestar emocional**: treballar el cos és treballar la història. ### 6. Treball, productivitat i dificultat de “no fer res” • Ana vincula el cos amb la **ètica protestant** del treball: el cos és el **vehicle** que, a través de l’esforç i el sacrifici, porta l’ànima a la salvació. • Aquesta idea es tradueix avui en la **incapacitat de romandre en el cos sense fer res**: - Costa **estar quieta, contemplar, no produir**. - El **descans profund** es torna sospitós i difícil. ### 7. Plaer, bon tracte i diferència amb l’hedonisme • Ana defensa **recuperar el cos pel bon tracte** i el **plaer corporal**. > El plaer com a *brúixola* de la vida, no com a consumisme permanent. • Cita **Fina Sanz** per insistir que el **plaer no és el mateix que hedonisme ni que consumisme**: - L’hedonisme consumista viu en un **desig insatisfet permanent**. - El plaer com a brúixola implica **escoltar què se sent bé al cos**, respectant l’**acceptació de la impermanència**. ### 8. Ser expertes del propi cos • Ana proposa **“deixar una mica el llibre”** i tornar a la **observació directa del cos**. • Idees clau: - Podem esdevenir **expertes del nostre propi cos**. - Això no anul·la el saber mèdic o anatòmic, sinó que **l’acompanya**. - La clau és preguntar-se: *què em passa a mi amb el meu cos?*. ### 9. Emocions límit: ràbia, fàstic i límits • S’acostuma a associar la **ràbia** amb posar límits: dir **“per aquí no”**. • Ana reivindica també el **fàstic** com a emoció que **indica límits molt profunds**: > El fàstic és un regal que diu *“per aquí no”* d’una manera molt clara. • Aprendre a **sentir** aquestes emocions al cos pot servir per **protegir-se**, especialment en àmbits com la sexualitat. ### 10. Mindfulness, meditació i impermanència • Ana vincula aquesta observació del cos amb pràctiques com el **mindfulness** i la **meditació**, tot recordant que: - El mindfulness és una **apropiació científica** de tradicions mil·lenàries (budisme, ioga, etc.). - Aquestes pràctiques permeten **observar sensacions, emocions i pensaments sense judici**. • Aquesta observació ajuda a entendre que **tot canvia constantment** i que cap emoció o pensament **no ens defineix del tot**, però **ens permet viure plenament l’experiència de la vida**. --- ## Cos, imatge i crítica a l’obsessió estètica Després de l’àudio d’Ana Serra, sona la cançó **“Guapos i guapes” de Can Can**, que critica la **obsessió per la imatge**: • La lletra contraposa: - **Cuidar-se per fora** (portada del llibre, fusta de l’armari). - **Cuidar-se per dins** (l’ànima, el pensament, la reflexió). • Es llisten «defectes» corporals (lorzes, estries, arrugues, papada...) per **desmuntar l’ideal de cos perfecte**. • La cançó reforça el missatge d’Ana: **prioritzar el treball interior sobre la superfície estètica**. --- ## Comiat: dol, música i impermanència En la part final, la conductora comparteix el **dol per la mort de Robe** (Extremoduro): • Explica com la notícia li **travessa el cos** de bon matí. • Recorda la seva **relació emocional amb la música d’Extremoduro**: guitarres, lletres, concerts viscuts fins i tot com a **camarera**, sense poder gaudir-los des de primera fila. • Confessa que **no va arribar a veure Robe/Extremoduro en directe** després, cosa que li queda com una espina. • Tria posar una **cançó del disc “La ley innata”** (quart moviment) per tancar el programa, enllaçant-la amb el que deia Ana Serra sobre la **impermanència constant del cos i de la vida**. > La realitat com a quart moviment: **sentir-la al cos**. El programa es tanca amb una abraçada simbòlica a Robe *“allà on sigui”* i amb la promesa de retrobar-se l’últim dia de l’any per seguir parlant de **passió, realitat i cos**.

['cos', 'Perifèries Sonores', 'Ona Mediterrània', 'Nadal', 'impermanència', 'animalisme', 'antiespecisme', 'Louis Armstrong', 'Ella Fitzgerald', 'Nathy Peluso', 'Latinoamèrica', 'ball', 'sexualitat', 'pressió estètica', 'cos i emocions', 'colonització dels cossos', 'Silvia Federici', 'tradició judeocristiana', 'ètica protestant', 'plaer', 'hedonisme', 'mindfulness', 'meditació', 'Autoestima corporal', 'Can Can', 'Guapos i guapes', 'Extremoduro', 'Robe', 'dol', 'psicologia', 'teràpia del reencontre']