Escoltes Ona Mediterrània, des de la 88.8 de la freqüència modulada.
¿Tú qué sabes de mí? ¡Hey! Yo sé que a ti te gusta presumir, decir a los amigos que sin ti ya no puedo vivir.
Hey, no crea que tú llevas la razón cuando hablas a la gente de mi amor y te burlas de mí. Hey, que hay veces que es mejor querer así
que ser querido no poder sentir lo que siento por ti. Ya ve, que nunca me has querido, ya no lo sé, que nunca he sido tuya, ya no lo ve, que solo por orgullo ese que merece.
Hola, bon dia a tots, a totes. Hem començat avui una mica fort, perquè el programa d'avui de Perifèries Sonores, aquí a una Mediterrània, i serà per el cos. Fa dies o setmanes que vull xerrar del cos,
Perquè és una cosa molt senzilla, molt que tenim tots. Tenim totes les persones del món, tots els animals també, tenim cos i tenim coses en comú. Sempre xerrem, no? Si xerrem del cos, com que surt de primeres aquesta idea que també som animals. Mengem, dormim, desitgem, sentim ràbia, sentim por, sentim fàstic, sentim...
Alegria. Jo soc una persona molt... molt apropada al animalisme, al antiespecisme. I jo quan veig a vacas, a animals molt felices en documentals, quan hi són a...
a reserves d'animals, d'animals on els cuiden perquè han estat maltratats. Em recorda molt l'ésser humà, no? I jo volia començar perquè, per posar música avui, pensava en cançons que em mouen el cos, que es meten, es posen dins, que ja xerraven una mica d'això el programa de la setmana passada.
Així que no tenia dubtes de començar amb la Lola Flores. Hei! No? A vegades li volem dir coses al cos o a un altre cos si no tenim la paraula racional, no? El hei! Que ens recorda a los pixis també. Hei tu!
Vaig a relaxar una mica també la següent cançó, que serà oficialment la primera del programa, perquè sí, que pel cos, una cosa molt important és la calma i la bellesa, no? Què penseu? I Louis Armstrong, per a mi, sempre és...
Bona nit.
Fins demà!
Fins demà!
Spray the whipped cream for at least an hour. Pile it as high as the Eiffel Tower. Loaded with nuts about 16 tons. Top it with the pizza just for fun. Banana split for my baby. And a glass of plain water for me. Banana split for my baby. A glass of plain water for me.
Fins demà!
Fins demà!
Bona nit.
Lluís és un icon, una meravella per a la música popular en general, perquè és un trompetista i un cantant que ha passat a l'eternitat, però no podem oblidar, i per això és amic de perifèries sonores, que ha crescut en una família de Nueva Orleans molt pobra, molt, molt, molt pobra,
i ha crescut en un vecindari de les afores de la ciutat. Ha estat detingut la primera vegada amb nou anys i... el seu pare les ha abandonat, com tantes i altres famílies d'aquesta època. Era lo normal. Després... després en diré una cosa sobre això. Eh...
Però sí, perquè a vegades ens oblidem, no? Ara, Louis Armstrong sona molt en ambents més de Nadal, elitistes, on tothom té diners per comprar regals, per pagar el risc altament a casa, per estar amb un bon menjar, amb una companyia... Bé, d'això ja sabem que no sempre tenim la certesa
però d'una classe social alta. I és molt paradògic, no? Sempre en aquest programa ens demanem aquestes coses, no? Com és possible que podem viure tan desconnectats de la realitat en què han... en què han crescut aquestes figures de la música,
La seva havia estat esclava i alliberada en la Guerra Civil. Aquesta paraula és molt fort. I sí...
Vaig a posar una cançó més. És molt fort que la gent negra ha viscut el que ha viscut i després ara és com el màxim divertiment musical per la gent negra i blanca, però també blanca.
perquè aquí som a l'Europa del nord global, sentim aquestes cançons i posarem una més, perquè és molt de Nadal i inevitablement xerrar de tot aquestes coses quan xerrem del cos, perquè un cos feliç i tranquil ha d'estar lliure de violència.
L is for the way you look at me. O is for the only one I see. V is very, very extraordinary.
Bona nit.
L is for the way you look at me. O is for the only one I see.
V is very, very extraordinary. E is even more than anyone that you adore. Can love is all that I can give to you. Love.
Is more than just a game for two Two in love can't make it Take my heart and please don't break it Love that was made for me and you Love that was made for me and you Love that was made for me and you
I love, i love, love, love, perquè és molt important. Els animals també es cuiden. De fet, i a vegades no, està molt popular, si ho pensem. Aquests vídeos que la gent li agrada mirar a casa des del seu sofà de guixets, que es donen carícies...
d'animals que destilen aquesta tendressa que a vegades els humans sembla que els hem desconnectat. I doncs, estem a Nadal, ja és oficial, perquè un dia com avui ja podem dir que sí, que ara sí. Els nostres cossos van a menjar molt,
Esperem que riuran molt, que abraçaran molt, que veuran gent querida, que potser per feina, per desplaçaments, hi ha molta gent que es reúne ara amb gent que no ve i que estima molt i que no ve al llarg de tot l'any.
I el cos es relaxa molt en els col·lectius feministes i els mitjans de comunicació feminista. Sempre en aquesta època surten articles, columnes que xerren també de... Sí, perquè a vegades has de seure a la taula amb persones de la família que no t'agraden.
que el teu cos te fa un avís i t'ha dit que, uf, no va estar molt agradable això, però l'has de fer. Perquè és com una obligació, cometes cometes, familiar. I posarem una cançó més d'aquestes, d'aquesta calma de Nadal, també d'una cantant que també ha nascut en un barri molt pobre,
S'ha criat a Nova York. El seu pare també s'ha anat. El s'ha deixat. La mare ha mort en un accident quan ella tenia setze. Disset anys, perdó. I s'ha criat amb el seu hermanastre, després amb una tia. Ha estat en un reformatori i volia ser ballarina. Ella somnava amb ser ballarina i a la fi ha estat la superreina amb...
14 Premis Grammys. El afís Gerald, aquí, La Diosa.
I've got the world on a string Sitting on a rainbow Got the string around my finger What a world, what a life I'm in love I've got a song that I sing
I can make the rain go Anytime I move my finger Look at me, can't you see I'm in love Life is a beautiful thing
As long as I hold a string I'd be a silly so-and-so If I should ever let go I've got the world on a string Sitting on a ring
Got the string around my finger What a world, what a life I'm in
Life is a beautiful thing As long as I hold the string I'd be a silly so-and-so
If I should ever let go I've got the world on a string Sitting on a rainbow Got the string around my finger What a world, what a life I'm in love
Tinc el món en un fil, diu l'era Fitzgerald. I és veritat que seguida en un arc de Sant Martí, sempre que me'n recorda molt a la pel·lícula del Mago 2, que sempre m'encantava, quan era petita. I...
Xerrava de quan aquests nens, aquests joves de famílies pobres, de famílies de la perifèria, s'han començat a portar malament, s'han començat a familiaritzar actes de supervivència que podem dir que eren delictives, però que eren de supervivència. Però després, si xerrem de...
de sexualitat, no? Jo encara... M'agrada molt una pel·lícula que es diu... Ai, ara no me vendrà. Després us diré el nom. De la culpabilitat amb la que ens han educat per sentir la sexualitat, per deixar-la ser. I aquest dins, moltes vegades, també hem viscut la sexualitat des d'aquest univers, no?
Així que donarem una volta totalment, de 360 graus, perquè ara anirem amb una cantante que ja havia posat el programa passat, però tinc ganes de tornar a posar-la. És veritat que he estat molt controvertida, és una dona...
Que sí, s'ha deixat una mica arrastrar per aquest mercat. La sexualització es mercantilitza i així és veritat. Però també m'agrada creure que ella vive aquesta sexualitat amb llibertat i a mi em fa molta alegria haver una dona que fa salsa perquè sempre...
ha declarat en moltes entrevistes que el seu somn era fer un disc de salsa, també amb Grammys. La senyora Nati Peluso té un tema recentment que es diu la malportada. I és que sí, no? Ja ho deia Calle 13. Aquest any i el següent anem a portar-nos una mica malament, per favor, perquè ja va estar.
Cuando estaba pequeñita, mi mamá siempre decía, Natalia, no hagas eso, pero yo siempre lo hacía. Mientras más me digan que no, más me provoca hacerlo. No importa si me consigo un castigo por eso. Tanto castigo y yo mal portada, mal portada, pero si es contigo no me importa.
Mi primer nombre ya lo saben, mi segundo nombre es peligro. Siempre que hay un lío yo estoy a notar. Solo contigo yo soy mal portado, mal portado. No sé cómo no me han encarcelado.
Mi nombre es Alberto Horacio, mi apellido es sinvergüenza. Y justamente por eso es que tú a mí me piensas. Clásico. Encazarrero, cuchillo de palo. Zumba. Discúlpame, mamá, por haberte escondido las notas.
No, no la tienes clave. ¡Vamos! ¡Qué irónico! ¡Qué irónico!
Mi primer nombre ya lo saben. Mi segundo nombre es peligro. Siempre que hay un lío yo estoy anotada. Tanto Gartiu y yo mal portado, mal portado. No sé cómo uno me ha encarcerado. Mi nombre es Alberto Horacio. Mi apellido es sinvergüenza. Pero al final todos me llaman mal.
A mi me llaman la malportada. ¿Por qué no nos portamos mal juntos, papi? Malportado, malportado. Mamacita sabrosita, llévame a la playita, rico. Malportada, malportada. Nos vamos pa' Piñones, que rico es Puerto Rico. Malportado, malportada. Si no lo entendés, entonces no te lo explico.
Clar, perquè la Nati és mitja europea, és mitja argentina, mitja europea, perquè ha crescut aquí a Barcelona. Però si anem de veritat a Latinoamèrica hem de fer un clic. Jo l'any passat he passat una part del Nadal
la meva primera vegada a Latinoamèrica, a Nadal, bé, la segona pot ser, a Nadal, Nadal pròpiament. I és molt diferent, perquè fa calor, perquè la música que escolten és diferent i no és que no escoltin ja si això no jutgem, per favor. Però és una mica tot més calorós i també és la part emocional, no?
Aquí volia dir, sempre amb un amic colombià, que l'any passat, després d'una festa així, els primers dies de gener, feia calor, feia un foc... Una mica de fred, també, perquè sí, era la muntanya, la muntanya colombiana. I quan era ja una hora, que era bastant tard, s'ha posat de peus, ha dit...
doncs, com diria el meu pare, vos abandono, em vaig a dormir. I jo he començat a riure i m'ha dit, és nota que no ets d'aquí, Ceci. Això és molt normal per un colombià i per un latinoamèricà, que el pare t'abandoni. Així que he flipat amb aquest xiste i volia continuar amb una mica més de latinoamèrica,
que he conegut gràcies a aquests amics estimats. I és la cançó Coqueta, de l'artista Heredero, que és música carranguera. És un gènere musical de ja per andí, i m'agrada molt perquè sí, és popular.
És festiu i el cos sempre es sent molt còmode, no? En aquests envents, quan estàs amb gent bonica, amb gent que és cercana i ballar, per favor, que ja xerraven en l'anterior programa, ballar una mica. Heredero.
Ay, mi corazón.
Bona nit.
Yo me conozco bien y queda muy poco, pa' que tu el beso me vuelva loco y de mi locura te haré culpable. Y esa sonrisa dulce que me hipnotiza hace que yo respire deprisa, que me arrasca en nada ir a besarte. Y ese cuerpo coqueto que me provoca, ni por qué quieras cierro la boca, hay por pensar en acariciarte.
Fins demà!
Ay, trata de no matarme con tu mirada, no seas así desconsiderada, después no digas que está mal hecho. Ya caramelaí, pico con pico, beso con beso. Ay, me tienes en remeleso, ya falta un pelo pa' enamorarme.
Coqueta y picarona me voy rindiendo poco a poquito, estoy mirando por tus oguitos y sueño no quiero despertarme. Coqueta y picarona me voy rindiendo poco a poquito, estoy mirando por tus oguitos y sueño no quiero despertarme.
Yo me conozco bien y queda muy poco Pa' que tus besos me vuelvan loco Y de mi locura te haré culpable Y esa sonrisa dulce que me hipnotiza Hace que yo respire deprisa Que me arrasgan nada irá a besarte Y ese cuerpo coqueto que me provoca Ni por qué quiera cierro la boca Ay, por pensar en acariciarte
Fins demà!
Ay, trata de no matarme con tu mirada, no seas así desconsiderada, después no digas que está mal hecho. Ni acaramelaitos, pico con pico, beso con beso, ay me tienes en el melesto, ya falta un pelo pa' enamorarme. Poqueta y picarona me voy rindiendo poco a poquito, estoy mirando por tus oguitos y sueño no quiero despertarme. Poqueta y picarona me voy rindiendo poco a poquito,
Tant bé no podem deixar, no podem passar per alt la paraula coqueta, perquè ara tothom també. Jo l'altre dia he tingut un sopà de Nadal, el primer amb gent de tota la vida,
I és veritat que estigui amiga de la ciutat d'on som, de Sevilla. I de sobte he entrat al sopar i una de les coses que m'ha cridat l'atenció és que jo sempre se m'oblida. Bé, no sempre, però si soc una persona que no li dedico molt de temps a...
a la peluqueria, al maquillatge, al maquillatge res. Ja ho dic, clar. Però sí, com que la gent era molt elegant, no? Ara Nadal suposa que... que hem de estar molt elegant i... coqueta, no? Aquesta paraula. A mi que és molt hermosa perquè... perquè sí, coquetear és molt bonic. Però per favor, coquetea...
Coquetear no vol dir passar molt de temps que podem fer altres coses. En aquesta feina de reconstrucció, de vestuari, de perroqueria, com si... Jo, com he fet molta feina al teatre, m'encanta el teatre, sempre he dit que la vida normal, com que m'agrada la naturalitat.
i una altra cançó de Latinamèrica. Aquest grupet a mi sempre, des que l'ho he escoltat la primera vegada, són de Puerto Rico. En Puerto Rico hi ha un art, un art increïble.
I sí, tenen els noms dels seus discs. El passat es deia Besitos y Besitas, que no ha investigat molt si fan una paròdia del tema de lenguatge inclusiu. I en memes del futuro han convertit himnos de trap en boleros. Tenen molta xispa en l'oral. I aquí us deixo amb...
Flor de los Rivera. Tú también eres una flor delicada que a veces se esconde. Te llevo en el corazón adentro
Lleve o no lleve tu nombre y tal vez seas la razón de que en algún momento yo engorde. Te dedico esta canción que escribí con emoción. Lleve
Bona gent, bona gent.
Yo no soy más que una reacción de una eyaculación que soltaste un día y por eso de una flor a una flor te agradezco la vida. Una flor no crece sin el sol.
crece sin dolor no es quien siembra una semilla es quien la conserva y la cuida yo no soy más que una reacción de aquella canción que soñaste un día y por eso
Te agradezco la vida.
I arribada aquí, tinc una sorpresa avui, perquè jo volia fer-ho en direct, però avui no ha pogut ser, per qüestions de la criança, per qüestions laborals, de horaris, però...
La Promés, Ana Serra, psicóloga, socióloga, experta en temas del cos, de lo emocional, de la salud, de la salud emocional. Y ha fet els masters de la terapia del reencontre, que és una...
corrent molt interessant de psicologia i jo he aplicat aquestes formacions i tallers en instituts durant molt de temps i és flipant.
xerrar del bon tracte amb els nens de 12 a 3 anys és molt interessant, perquè m'he format una mica amb ella i és amiga sobre totes les coses, així que jo l'he demanat, per favor, si no pots fer l'entrevista, podries xerrar una mica per terminar aquest 2025?
del cos. I m'ha dit, ahà, però sense xerrar, que ja m'agradaria molt fer-lo en directe, sí, ja sé, però com ara no podem. Així que us deixaré una primera part que fa una introducció, així, un poc també un marco social de com ho veiem, però coses molt senzilles. I...
Després farem una cançoneta que xerra de... pot ser que una mica d'això, no? Que es diu Guapos i guapes, del Can Can. Que si no ho coneixeu, és molt senzilla també. Jo crec que igual, pot ser que al xerrar del cos hem de ser senzills i senzilles, no?
Bueno, Ana xerra molt bé, no?, d'això. Igual és la segona part quan arriba aquesta part, no?, quan has de dir-li a qualcú no m'agrada que em facis això o això sí m'agrada. Això no és complicat, és molt senzill i... Però escolta el cos! I com us explicarà ara, m'ha agradat moltíssim quan ha xerrat de... Som expertes en el nostre cos? Haurien de ser-ho, no?
perquè és el nostre cost, i si no ho coneixem nosaltres. Ahí ho deixo. Us deixo amb les paraules d'Anna Serra i després ens trobem per una despedida del programa d'avui, que tinc també una sorpreseta final.
Hola, Ceci, com estàs, amiga meva? Encantada de saludar-te, encantada de saludar també la gent que ens pugui estar escoltant i amb molta il·lusió de parlar d'aquest tema tan fascinant com és el cos. Mira, fixa't, li he preguntat al Marc, el meu fill de 6 anys, de què parlaria ell si li preguntéssim pel cos. I m'ha dit, espera un moment, mama, i se n'ha anat a buscar un llibre.
I a mi és que m'ha semblat supersimptomàtic, no? Dic, ostres, mira, se'm va buscar un llibre quan li estic preguntant pel cos, que és quelcom que tenim totes les persones, totes les persones tenim una experiència corporal i totes les persones tenim una experiència corporal a cada moment. I tanmateix li pregunto pel cos al meu fill de 6 anys i se'm va buscar un llibre.
És com molt exactament això, simptomàtic de la nostra societat del coneixement, de com s'apropa a la vivència i a conèixer el món. I és a través d'un pensament, d'un pensament a més a més extern, expert, on la pròpia experiència en queda fora. I es veu ja també en un nen tan petit,
però que ja, clar, els sis anys ja estàs molt socialitzat i se'n va buscar un llibre, no?, que a més a més és com el principal símbol, no?, occident del coneixement, no?, el llibre, el verb, no?, la paraula escrita, no?,
Clar, aquesta scissió que realitza la societat del coneixement i que, a més a més, també té una tradició important en el paradigma científic, que va de la maneta, jo diria, d'una tradició molt més antiga, que és la judeocristiana, que també té una scissió claríssima entre el cos i, en aquest cas, l'ànima, on l'ànima és allò permanent, desitjable, en contacte amb Déu, lluminós, pur...
I el cos seria aquella part amb el patiment del qual ens guanyem el regne dels cels. Seria com aquella part més indesitjable, impura, pecadora i amb putrefacció, impermanent.
I justament en aquesta impermanència és la que jo considero que a dia d'avui ens costa molt d'acceptar aquesta impermanència del cos en aquests canvis, especialment a Occident o bé, a d'altres indrets també, perquè a més a més amb la globalització això ja s'ha estès moltíssim, aquesta lluita constant per aconseguir certa permanència del cos, no només en...
en qüestions de salut, de la immortalitat o certa recerca de la immortalitat del cos, sinó també en la part més estètica on maltractem moltíssim el cos per tal que no pateixi els canvis. Pateixi, dic entre cometes, perquè no té per què ser un patiment. És una...
És una transformació constant del cos, igual que ho és en tots els aspectes naturals de la natura, com és el món, que el món és completament impermanent.
Clar, si totes aquestes tradicions, que són com creences de les quals en som hereves, anem agradant totes aquestes tradicions i a més a més li sumem, com molt bé han apuntat algunes autores i també al cap molt la Federici, que parlava d'aquesta colonització dels cossos, on la reproducció es converteix en un tema d'estat perquè a través de...
de la reproducció, doncs venen a aquest món nous cossos que són els que faran la guerra, que són els que llauran els camps, que són els que faran les tasques domèstiques, que són els que tindran nous éssers, nous cossos que puguin altra vegada seguir treballant o seguir al servei.
En tot aquest panorama el cos sembla com si estiguéssim en guerra amb el cos, com si hi hagués un maltractament molt potent i especialment s'abaten les dones, l'estètica, la imposició estètica, tot això que ja sabem.
d'aquest maltractament corporal i també on s'incorpora aquest maltractament en la sexualitat, en l'àmbit de la pròpia pertenença del cos, d'un cos que ja no em pertany, que ja no...
que ja és una mica els cossos de l'altre, dels altres que fan un exercici de poder sobre el propi cos i que a més a més interioritzem, com també assenyalen d'altres autores, interioritzem aquesta colonització, la interioritzem com a valors socials i la reproduïm.
clar, el que deia, amb aquest panorama, com integrar el cos, com recuperar el cos, i a més a més, entenent que en el cos hi ha tant, no?, hi ha tanta, doncs, el que deia, no?, una experiència corporal que ens aporta, doncs, una vivència amb el que és el moment present, que ens aporta també molta informació, per dir-ho d'alguna manera, de la nostra pròpia història que es fa cos, de la nostra emocionalitat que té
té un propi cos, la corporalitat o les sensacions corporals o els gestos, l'acció corporal també en la nostra pròpia història i com això es queda enregistrat en el cos a través d'aquestes vivències i també d'aquestes creences culturals però també de les nostres pròpies vivències i dels nostres propis vincles i relacions
com es va construint una corporalitat amb la qual també es pot treballar. Es pot treballar a l'hora de treballar temes de trauma o temes de malestar o de malestar també emocional.
I el cos té un paper fonamental en aquest sentit. Però és que també està, no ens en oblidem, el cos com a... o la vivència del... i aquí el protestantisme s'ha sabat molt, que té molt a veure amb aquesta percepció del cos com a aquell vehicle que a través del seu treball, fruit del seu treball, del dur treball i de l'acció, és el que ens portarà l'ànima...
al Regne dels Cels, amb aquest triomf d'aquests valors, ens costa molt romandre el cos estar per estar, en aquest no fer res, o fer molt poc, o estar en una contemplació d'inecció, per dir-ho d'alguna manera.
I en els nostres temps ens costa molt romandre en aquest estat o en aquesta experiència. Jo diria que és una cosa molt important a l'hora de la vida, com a experiència en si, però també de salut.
I després també amb el tema d'aquest maltractament tan potent que hem tingut amb el cos, recuperar el cos també pel bon tracte i per recuperar aquestes sensacions planteres de plaer.
i que, com diu Fina Sant, sigui com una brúixola de les meves accions o de la meva vida, la sensació del plaer, que no de l'edonisme, que no del consumisme, que són dues coses molt diferents en aquesta lluita que té l'edonisme i que té el consumisme en la...
està tota l'estona en el desig permanent, el desig insatisfet constant i en aquesta lluita pel cos permanent, la permanència del cos en un cos jove, en un aspecte jove, etc. És totalment contrari a l'acceptació de la pròpia vida.
Però clar, amb tot aquest panorama, com deia, jo penso que es tracta una mica d'això, de recuperar el cos per si, de deixar una mica aquest llibre que ens parla sobre el cos humà,
i entrar en contacte o entrar en una observació de què és el que em passa a mi amb el meu cos, que jo tinc una capacitat de ser, jo soc una experta o puc arribar a ser una experta del meu propi cos.
sense que això hagi d'anar en detriment d'altres coneixements més externs a nivell d'anatomia. Però jo puc conèixer molt profundament la meva experiència corporal i emocional també i com això es tradueix en el cos.
Per exemple, em venia a nivell sexual com a anècdota, no?, que moltes vegades es considera com la nuig o la ràbia, com una emoció que està molt vinculada a posar límits a d'altres, a dir, eh, no, per aquí no, no? Però a mi em venia una altra emoció que és molt... A mi em ve molt, molt la sensació corporal, no?, quan parlo d'aquesta emoció que és el fàstic. I el fàstic penso que és una...
Bé, és un regal que ens parla una mica de per qui no. I que bé, doncs poder observar aquestes corporalitats que també, com deia, estan molt vinculades a valors socials, no ens en oblidem.
I que, a més a més, observar i experimentar no implica tampoc cedir a cap tipus d'impuls ni a cap tipus de pas a l'acció. Això, per descomptat, són com dues coses diferents. El poder observar...
sense judici, poder, com parlen ara, en dirien mindfulness des del món de la ciència, però que és una apropiació cultural d'una tradició, d'una pràctica mil·lenària de la meditació del mindfulness, entre altres tradicions del budisme, del yoga, etcètera.
i que ens permet exactament això, poder observar a cada moment quina és l'experiència real del meu cos, de les meves emocions, dels meus pensaments i entendre que, o si més no, apropar-me a aquesta idea que és una impermanència constant, que està en constant canvi i que no em defineixen
en si, en cap cas, però que sí que em permeten experimentar el que és la vida. Bé, doncs no m'enrotllo més. Moltes gràcies i que posis música molt xula, que sempre ho fas. Una abraçada molt gran.
La gente se preocupa en demasía Aquí y al otro lado de la esfera Más por la imagen que por la poesía Más por el cuerpo que por las eseras Todos queremos ser guapos y guapas Llegar fresco al final de la escalera
El que encuentra defectos se los tapa con la mentirijilla por bandera. Déjame, por favor, que yo prefiera cuidarme más por dentro que por fuera.
Estamos estupendos y cuidadas La juventud eterna pareciera Del libro solo vemos la portada Y del armario solo la madera El alma es la perpetua silenciada Que cada cual respire como quiera
pero al final te la meten doblada si no le das trabajo a la mollera dejadme por favor que yo prefiera cuidarme más por dentro que por fuera dejadme por favor que yo prefiera cuidarme más por dentro que por fuera
Lorzas, barrigas, estrías, ojeras, bolsas, pecas, arrugas, papada, vello, patas de gallo, semblante equino. Moltes gràcies, Ana. Ella probablement ens sentirà de l'altra part. I... I ja he de terminar, inevitablement, una cançó. Que després de charrar, no? Tant,
Hi ha coses que no es poden explicar en paraules i que el cos sí que les sent. Quan ha mort Robert aquesta setmana, jo m'he aixecat de la cama, he agafat el mòbil i he llegit el mensatge de la meva amiga Carla, que m'ha donat la notícia.
Estremo Dur sempre m'ha passat pel cos d'una manera inexplicable. He connectat moltíssim amb la seva guitarra i amb la seva lletra, sempre. És veritat que al principi no he anat a concerts com tantes fans, perquè jo no tenia... Ui, sempre hi era amb pocs diners, però he anat a un concert de camarera.
d'Extremoduro. I m'en record de com m'agradaria estar a primera fila, però quina passada i quina passió. I... Bueno, ha estat una experiència. Després han passat el SANS i ja no m'ha donat temps. És veritat. Confieso que són d'aquestes persones i no m'ha donat temps de veure ni d'Extremoduro ni Rob en directe.
Però sempre m'ha acompanyat en la meva vida. Quan jo me he marxat a Vila Madrid, acabava de sortir aquest disc, aquest disc que molt s'agrada de musicòloges i melòmanes. Diuen que és un dels millors disc. M'ha costat, escollir la cançó, m'ha costat.
Jo crec que després de xerrar tant del cos avui, crec que estaria molt bé posar aquesta, perquè hem de fer molts moviments per conèixer i per sentir més saludablement el cos, els nostres i les persones que tenim a prop en la nostra vida i que s'apropen a nosaltres.
Però el quart moviment, que és la realitat, que és sentir-la. Anna, en aquesta part m'ha encantat perquè ha fet un pont amb extremo duro, sense saber-ho, perquè ha xerrat de la impermanència constant. I crec que Anna ha posat un nom a un àlbum.
l'estre que robe en aquest cas, perquè estremodul ja com tal no existia, podria haver posat a una cançó suya o a un tema o a un disc. Gràcies per estar una altra vegada i si tot va bé ens trobarem l'últim dia de l'any per despedir-nos amb aquesta passió i amb una mica de realitat. Una abraçada per robe allà on s'hi ha.
Fins demà!
El Club del Country. Un programa que ha fet...