Bona nit!
Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit.
Chubec, que me encanta aquesta paraula. Así que, bon chubec o tornada de la feina a tothom. Y comencem avui per charlar sobre ser jova.
I sí, queridos, querides, jo he estat pensat molt, perquè clar, faig feina amb joves, amb gent d'adolescent, i m'agrada molt la gent que és molt vital, que té molta energia, jo mateixa soc una mica així, i he dit, m'agradarà sentir música que em fa reflexionar d'aquest tema, no?
Així que vaig a xerrar, o millor dit, vam escoltar primer de tot a Milo Jota. ¿Quién és aquest el Milo? Pues segur que molts de vosaltres l'habeu sentit o no, qui lo sap, perquè he estat molt...
en els gran mitjans i això, i sembla que faria reggaeton, però no. Aquest noi de 19 anys ja fa dos o tres, dos, el seu primer disc l'ha fet en 2023. Es diu Camilo Joaquim Villarroel, és d'Argentina, i alcançó reconeixement en una cançó que es deia Milagrosa,
Se popularizó i molt, i ara jo he flipat, escoltant el seu disc, bueno, fa col·laboracions, perquè us podeu fer una idea, amb Sílvia Rodríguez, Mercè de Sosa, o sigui, que el nen que té pinta que fa...
Música així com Facilona, no, no, no, no és així. Així que començem amb un tema molt típic que tocaria, estava clar, en un programa com avui, que es titular Niño, el tema.
I ara que es xerra molt del niño interior o de la niña interior, que jo estic d'acord amb unes humoristes de forma semanal, no. Sempre m'oblido del nom d'aquestes. És que sempre enllaço idees amb altres, perquè sempre parodia molt lo de la niña interior. Basta ya. O sigui que ens hem de fer adults, no? També per moltes coses. I hem de deixar...
Una mica també deixa volar la frescura, la imaginació, no? Bueno, d'aquest parlarem avui. I així que vull començar amb un tema que us invito a deixar-vos sentir tranquilament perquè és molt tendre. I és de un nen. Com estarà?
El viejo ceibal Los gazmineros y orquídeas en flor Donde cantó dulcemente el sorsal Quiero volver a contemplarme en tus ojos, Kamba Y que me bese como te bese Bajo la sombra del jacaranda
Apóyate en mis recuerdos Intenta dormir en paz Siento el peso en tu conciencia Por el llanto de mamá Vi que el miedo al abandono No te deja respirar Siento el nudo de tu panza Cuando te hablan de papá
Haz las paces con la vida, no es de piedra el pastizal La nostalgia de tu antes no te deja caminar ¿Quién mató tu sonrisita de ilusión y de bondad? Sé que te querés dormir pa' no volver a despertar
Fins demà!
Soy un hombre con tristeza Sé del beso en tu verdad Escaparte por robar Porque robás para cenar Vi tus dedos en el bar Con olor a libertad Sé que te quieres dormir Pa' no volver a despertar
Por el mundo va de pillo Con alma de caramelo Vi la vida en tus nudillos Y su odio en tus hoyuelos Te resata unos amigos Pues no todos van al cielo Pero vos sos un grial
Siguiéndote el corazón Hijo, me robaron tus ojitos Los momentos que perdí Pedí tiempo a mi destino Y dijo hoy te toca a ti Sé que un día serás grande Y sé que un día entenderás Los consejos de tu viejo Estoy descansando en paz
Y guau, es una tendereza increíble. Bueno, es que sí, yo creo que no anda a abusar yo de la filosofía de...
cercar i xerrar del nin o de la nina interior, perquè si no ens dominaria, no? I ho hem de deixar lliure, però també el nin ja ha après coses, perquè ja som adults, no? Això des del punt de vista d'un adult, que és del que jo estic parlant ara, i segurament del que m'esteu escoltant.
la qüestió és que de la joventut es critiquen moltes coses i això és el que trobarem a analitzar perquè aquest artista el Milo amb 19 anys té una...
sensibilitat i professionalitat i risc també, ha començat fent versions de tombades, de corrides tombades de cançons del folclore argentí i després l'ha mesclat amb el trap, apareix a internet com rimem amb blues latino, o sigui...
No té por, diguem. I molts joves són així. O sigui, que jo ho veig cada dia, perquè m'escriuen coses. Jo, com faig classe de llengua, és on puc veure que passa pels seus caps. I...
Però es critica molt de la joventut també que volen veure, drogarse, i no volen resmer, superficialitar. I jo aquí tinc una qüestió.
Un moment, estem segurs que això solo lo volen els adolescents? Perquè jo veig molt adults que l'únic que volen és beure, drogar-se i no pensar i no aprofundir-se. Bé, que tots i totes necessiten a vegades no aprofundir-se, però...
I aquí fem un viatge a Sevilla per escoltar al grup Pony Bravo, que, bueno, un grup que es definien com una mica disciples de The Doors, però versió sevillana, versió punk underground. No és que feien punk, perquè feien més psicodèlia.
I aquesta cançó charra de les típiques persones adultes, com no, que diuen com funciona el món, en aquest cas, de la música. I la gent que a la nit va passadíssima i dona la xapa molt, que dius, no sé, quasi que a vegades preferiria escoltar un adolescent que escoltar aquest tipus de persones. Ja sabeu d'equipar-lo, no? Així que...
La cançó es titula Mi DNI i anem pa'llà, anem pa'l sud.
Ven conmigo que te invito. Este es el lado de la raya, el que más te conviene. Conmigo en la parte de atrás. Cierra la puerta. Dame un billete. Dame un billete. Dame un billete. Me gusta tu grupo, de verdad. Me gusta, de verdad. Lo escuché en una fiesta hace poco. Estábamos terminando de grabar. Íbamos a grabar con Paco, loco. Salió otra oferta. El sello nos dijo no, no, no. O con Carlos Ging o con ese otro.
El americano ese que grabó a la gente Y cogimos al americano No sé si fue ahí o fue en otra fiesta En una de Mondo Sonoro No sé, la gente estaba muy puesta No sé, la gente estaba muy puesta Y por supuesto yo el peor de todo Yo, yo, camello, camello, yo
Os parecéis a los dos y un poco a Triana, pero me gustáis más vosotros. Yo puedo meteros en algún festival, yo soy un tío que controlo. Escribo en la Rock de Luz y también en la Star. Manejo bien el rollo, yo estoy donde tengo que estar. ¿Y sabes que yo también toco?
Yo, yo, camello, camello, yo.
El mes que viene vamos a triunfar. Vamos a sacar un single, dos EP, un vinilo. Seguramente nos lo edite muy rompilo. Es uno de los sellos underground que más se mueven y de los más conocidos. Mi grupo está muy bien. Tenemos la pose, el carisma, tenemos el estilo. Buenos contactos, cuatro videoclips, un DVD, 223.000 amigos. Yo, yo, camello, camello.
Pásame tu carnet, que creo que el mío lo he perdido. Pásame tu carnet, que creo que el mío lo he perdido. Yo, yo, camello, camello, yo. Que si tú eres, que si tú quieres, te cuero en el camerino. No hay ningún problema. El manager es amigo mío. Y además, todo el mundo me conoce en este sitio.
La semana pasada me compré un amplificador de válvula, uno pepino. Y una Fender Jaguar del 73 la tocó Joe Stramer en su cuarto disco. Yo lo de cambiar el mundo lo veo una gilipolle. Yo solo quiero hacer algo divertido. No me quiero comer la cabeza. Lo único que quiero es montar una buena fiesta. Y que la gente se lo pase bien conmigo. Yo, yo, camello, camello, yo.
Música Música Música
Doncs, què us ha paregut? Sí, són molt fresques, no? Estic molt contenta avui de tenir aquí a la Maria perquè per qüestions logístiques hi ha molts de dies que he fet el programa sense tenir-la al sol o, bé, hem fet una mica de distància.
perquè a vegades li demanaré paraules i coses perquè sempre em dóna la temptació. Aquesta altra cosa, també a part d'aquest fogonàs d'una nit qualsevol de festa que tothom ha viscut segur,
de drogas, de gent que no escolta, que no se escolta, que solo parla y això bla, bla, bla, bla. Bueno, y encara que si pensen que son experts en alguna cosa ya es el típico mansplaining, pero aquí podríem dir que es el nit-splaining, ¿no? María, María, María ríe por ahí. Y
El pròxim tema xerra d'una altra cosa. També hi ha molta gent que diu els joves són molt superficials perquè sols les importen els diners.
I dic, estem segurs que sols a la gent de jove i als adolescents, perquè, clar, hi ha molta gent adulta que potser també està una mica en aquest món. I aquí anirem amb la nostra queridíssima que Maria ha anat a veure-la. M'ha dit que ha estat disfrutant d'un concert de la Patti Smith. Anem amb Freemoney.
Every night before I go to sleep Find a ticket, win a lottery Scoop the pearls up from the sea Cash them in and buy you all the things
Bona nit
Oh, baby, it would mean so much to me Oh, baby, to buy all the things you need for free
Bona nit!
Fins demà!
I és veritat que Patti Smith i el pròxim invitat al programa, Stevie Wonder, no són precisament referents de la joventut. No, però xarren d'aquest sentiment. De fet, Patti és una... Bé, jo m'he enamorat de la Patti Smith, no sé si l'havia dit en un altre programa, però...
amb la seva autobiografia, de com ha anat sense diners, sense res a Nueva York, ha començat a dormir als parcs, ha començat a conèixer gent, a viure al Chelsea Hotel i tot, bla, bla, bla. Però aquest vèrtic necessari, vèrtic existe com a paraula, no? Vèrtic. Que la joventud
Veure, no podem dir que no tenen ports perquè no seria veritat. Però... Però dic... No podem perdre aquest espírit del que parla el Stevie Wonder en aquesta cançó. La cançó, ara debatíem com traduir el títol, que és Knock Knock Me...
Knocks me on my feet, que voldria ser como deixarme sense peus, sense els peus en terra. I clar, és aquest vèrtic, que a mi em dona com un escalofríe.
Ah, Calfred, gràcies, no me recordava. Calfred, com sota els peus, no? De, jo què sé, d'aquestes emocions que han de viure, que no saben què passarà després, de risks, com hem dit abans. Ja l'he dit aquesta paraula, no me'n repetiré, però...
Sí, i aquesta charra del amor. Bueno, com no? O sea, hem de amar, però també hem de prendre feines que també van juntes amb el amor i no només la seguretat. Perquè ara amb la feina tothom pensa en la seguretat. Jo quan...
Escolto gent de 40 anys pensant en la seva jubilació. Jo em dona, no sé com dir, em dona la crisi major que em podria donar perquè és massa trist anar així. Bueno, per a mi, que si hi ha gent que li dona tranquil·litat, què farem? Eh...
Així que anem amb Stevie Wonder perquè, però per una raó, i és que vaig a llegir una mica de què xerra aquesta cançó que diu Ens veig al parc...
Passejant, les dies d'estiu, al cap, paraules dels nostres cors. No vull anullar-te amb els meus problemes. Això em fa dèbil. Em talla els peus o em enamora, perquè després hem averiguat què és una expressió per dir que està enamorat.
I diu després, t'estim, però t'estim, t'estim. Ens tombem de bal de les estrelles, debaix d'un arbre d'enamorats, que veig a través dels ulls de la meva... Com es diu mente, Maria? Maria?
Així que a través dels ulls de la ment o del cor és moltes vegades que hem de veure la vida, perquè a la fi estan passant moltes coses i seguiran passant. Ara que hem xerrat tant de la dana i de les víctimes de la dana o de Palestina, la vida és molt corta.
gent, no? I dic jo que hem de soñar, no? Una mica i de pensar en per què no? Per què no sortiran les coses? I si no surten, ja veurem, no? Així que gràcies, Stevie Wonder, per aquesta cançó. Anem!
Fins demà!
Fins demà!
I reach out for the part of me that lives in you that only are two.
La següent cançó l'he descobert fa poc, de fet, investigant per aquest programa, perquè, clar, hi havia una cançó que m'agradava molt d'una sèrie que xarra de la joventut, que és d'Eufòria, que si no l'heu vist, recomano molt. Molt dura, també. Hi ha capítols que són durs perquè xarra del tema de la droga, també. Hi havia una cançó de l'Anna del Rei d'aquesta sèrie que m'agradava molt.
que un altre dia posaré, així que la deixaré ahí en misterio. Però, de repente, no sé com, he arribat a aquesta cançó. I he dit, what? És molt interessant, sobretot per l'època i els dies que...
que hem viscut ara, Halloween, Dia dels Tifons, 1 de novembre... Hi ha una cosa, ja sé que critiquem molt Janquilàndia i bla, bla, bla, el capitalisme, però hi ha una cosa, hi ha mogollon de gent que és molt feliç habitant aquest món, no?, de gent rara, perquè a la fi, en Halloween hi ha molta gent rara. Avui xarraba de Frankenstein de Marie Shelley, aquesta novel·la que s'ha fet tan famosa,
I una de les coses de la que xarra també aquesta novel·la és el por a lo diferent, a lo que no tens expectatives de com es comportarà, de lo irracional, no? I hi ha una part bonica perquè tots aquests adolescents i no tant, la gent que...
en qualsevol moment, perquè jo també, i segur que vosaltres també, ens hem sentit diferents. I no sé, no t'has sentit ni tan popular, ni tan integrat, ni tan social, ni tan comú, ni tan d'acord amb els costums de la teva ciutat, del teu poble, o amb coses socials que...
paràmetres socials que havies de complir i que no t'agradaven. Diguem que els romàntics han nascut
en aquesta època del siglo XIX, i això aquí, bueno, xarren d'Europa, perquè sempre xarren d'Europa. Però també és veritat que aquest concepte del romanticisme, del ser que ser diferent, anar fora de sa llei, fora del sistema,
A la fi, Dràcula i totes aquestes persones són gent que també, per una excusa física, que podríem dir una discapacitat, no ho sé, aquí està el lloc, però una d'aquestes persones diferent, típica, són les bruixes.
I, doncs, aquí està canso, charra de The Season of the Witch. I aquí invitaria, o si teniu fills o filles que li agraden les bruxes, de racontarles què volia dir ser bruxa perquè, no?
Tradicionalment s'ha utilitzat aquesta paraula per denotar una cosa negativa, no? És una bruja, és una bruixa. I ser una bruixa està molt guai, no? I, bueno, estan condenades a...
Bueno, a quemar-se, a ser... Hi ha una tortura que le feien a les bruixes, que he sentit una vegada, m'ha vingut al cap ara. Deien que a moltes bruixes, així com a l'època medieval, les posaven en una cadira i submergien aquesta cadira en el...
No ho feien en rius, no en la mà. I feien la prova perquè si eren bruixes deien, doncs no s'afegarà i vivirà. I si a la fi no és bruixa, com ha fet coses il·legals, doncs morirà igualment. Així que anem a recordar aquesta batalla contra el sistema que han fet totes les bruixes i que fan encara. L'Anna del Rei.
So strange, so strange
Fins demà!
Bona nit.
Bona nit.
Must be the season of the witch Must be the season of the witch Must be the season of the witch Witch Witch
Bona nit.
Gràcies.
I tornem a el nostre país de pandereta, com deia aquest escrit. Vallenclam, crec que deia. No, de aquest país. Us acercaré, perquè ara no m'en record.
Però, en realitat, no. En realitat, tornem al País València. Volia posar una cançó de sol que charra molt també de la joventut. Una de les coses propies de la joventut, perquè, no sé vosaltres, però la gent que fem feina amb adolescents, una de les coses que sempre és molt difícil de gestionar és que tenen les hormones
I per xerrer clar, és sexualitat. Molts i moltes d'elles estan soñant amb tenir relacions sexuals, amb follar què és això, què és follar sense amor, què és follar amb amor, què és disfrutar del cos, què és el plaer. Bé, jo soc molt fan de l'educació sexual als centres, a les vides, a les famílies...
Perquè els cossos, recordem, molts dels pares o avis havien viscut... El meu avi m'hi xerrava l'altre dia de quan el seu pare havia anat al teatre la primera vegada perquè l'agradava molt a Madrid i ja després, quan tornant a casa, havíem...
i la seva dona, la dit, jo crec que no tornarem allà, perquè les que feien el cabaret, era l'època de la república, no duien roba interior. I aquesta és la vida, la sexualitat és la vida. I si em posem una xarra, que lo podem fer en un altre programa perquè és un tema.
del tema de la pornografia i dels tràfics i el abús dels cosos. Bueno, queda això sí que xarrarem una mica avui. Justament una mica després. Però xarrarem un poc de lo positiu també, no? Ja una mica més de llibertat sexual. Bueno...
ja no me record del any, Maria, però crec que la primera vegada que s'ha charrat del clítoris amb la seva extensió i no, o sigui, la seva anatomia que va dintre de la vagina, és el 2007 o una cosa així, que és com...
What? Sí, queridos, queridas, hem descobert fa 15 anys, més o menys, com el clítoris és en realitat. Així que jo crec que hem d'estar molt contentes de l'abans que ha supos... Bueno, sabem que queda encara molt, ho sabem, però aquest grup...
A mi em aconseguia transmetre molt de música dintre, de música sexual, d'alegria, de relacionar-se, de tocar-se i m'encanta. La cançó és Gepolías, del seu disc que diu el mateix nom, ja aquest grup s'ha separat, oh, oh, oh.
Però ho recordarem, ho recordarem aquí avui. Així que xerrem una mica de Gepulies.
Fins demà!
La boca ha fet aigua, ha fet a riu. Hi ha un banquet incendiari muntat al teu cos, capital mundial de la fam i el caliu, yeah! Iepolia, con cou, con pita, con vicia, el trident del limón i macarícia, i la Iepolia entrava a les dents. Mala alegría, la Iepolia, de l'arbre de la fuita prohibida, del ullal de la santa brutícia, que me llibera de totes les creus.
Aigua, llimó, putxeta de suquet donant, els meus eliris un regaliment, baixant per la cuixa, taronja de sang i matuixa, la llengua vol carn com la carn. Peres llimoneres brillants, mugrons de cirera, meló de tot l'any, galló i més galló, pell i polpa, tots els vells apunten i culpa n'hi ha tant.
de ser per la cintura, cauen per la comissura, llàgrimes de sona obscura, somnis de raïm i fromens conflits, la fruita més selecta del planeta, en la matèria prima més fineta del bancal, orbite pel teu cos com un cometa, menú complet, amor carnal. Llepolia, com cau, com pira, com vícia, el client del limón i macarícia, i la llepolia entrava a les dents, mala alegria, la llepolia
Fins demà!
I ara xerrarem, bueno, deixarem que xerri ella. Amaya és una artista que a mi m'ha donat molt, m'ha cridat molt l'atenció perquè, si no he fet una equivocació, crec que és aquesta que ha fet un documental, és que el documental encara no l'ho he vist, que xerra de la depressió que ha passat després de fer-se famosa.
I em sembla, uau, una persona jove amb molta responsabilitat per parlar d'això, a la seva edat i al seu moment de la seva carrera professional. I...
Bueno, em podríem fer aquesta pregunta retòrica que es diu de per què... Per què està fa la versió aquí, es diu fiebre, que m'encanta aquesta paraula, febre...
Es una versión de una canción de Bad Yal, que sé que ya molta Jen que odia el rollo Bad Yal. Yo casualmente estaba en el Mallorca Live Festival y tocaba y sí que era, bueno, era increíble, o sea, la Jen es muy per ella aún sigui. Y esto...
of course, super-ultrasexualitzat. Però ara podríem dir, i per què la gent l'agrada molt? Per què la gent jove l'agrada molt
tot el sexualitzat, a veure, hi ha cosificació, of course, hi ha coses que hem d'analitzar i de veure, perquè és molt important també llegir i no pensar en com és el meu cos i si l'estic agradant a qualsevol en tot moment, però sí que és molt saludable.
agradar-te i sentir-te a gust amb el teu cos. Però m'encanta aquesta cançó. És un poc aquesta, diguem, per a mi del programa d'avui és la més casual, la més popular. Però m'encanta perquè ella canta molt bé i xarra d'una cosa que a tothom ens enganxa molt, que és quan... Com es diu, Maria, el verbo atraer?
és atraure, no? I tu m'atrets, no? Es diu, tu m'atreus. O sigui, quan veus que l'atracció a qualcú és molt forta i és mútua i és recíproca, hi ha un mítin sexual i això encara més hi ha respecte, hi ha bon rotllo, hi ha admiració perquè és una persona molt interessant i també és mútua. Diguem que ja hem de ser parella,
Ho deixo ahir, però aquesta sensació l'hem de recordar perquè l'hem sentit moltes vegades i és molt xula. I és que és així, és per tornar-se boja, no? O com ho diu ella en la cançó. Així que anem una mica a aquesta mundanitat perquè és molt guai també disfrutar dels gossos, no? I que la joventud, per favor...
O sigui, que no tornem a... A que no... Que no governen el poble a les nostres vides ni... No hem de transmetre això als adolescentes, no? Recordeu que, bueno, en la meva època xerraven de... Enfermedades de transmisió sexual i ara la gent...
que està educant la joventut, xerrant d'infeccions de transmissió sexual, perquè moltes d'elles es curen en un tractament. O sigui, no és el mateix. Anem amb això i una mica més de soltura vital.
Es lo que yo volvería. No se stickdien que fe. Ya, vamos, solo faltaría. Es un placer conocerte. Quizá tú me traigas penas.
Pero no puedo perderte el número uno, la que más se pega. Entré en el dance hall, estaba ardiendo. Había muchos tipos, pero a ti te vi el primero. Camiseta armani con pantalones negros.
Yo solo te bailo a ti. Estaba mirando, estaba temblando. Todo aceleraba, tú me seguías dando. Desde aquel momento supimos que iba pa' largo. Yo solo te bailo a ti. Te bailo. Me miras. Yo sé que tú
Me amas No quería estar atada Pero a ti te casaba Te bailo, me miras Yo sé que tú me amas No quería estar atada Pero a ti te casaba
Cuando yo te bailo sé que tú te vuelves loco Especialmente si te lo hago poco a poco Sabes lo que tienes y no lo valoras poco Aquí no hay contrato, ya veo el brillo en tus ojos Cuando yo te bailo sé que tú te vuelves loco Especialmente si te lo hago poco a poco Sabes lo que tienes y no lo valoras poco Ya veo el brillo en tus ojos
I ara baixarem Revolucions. Perquè aquesta cançó...
Surta una sèrie que ja he vist perquè remediablement ja no podia esperar més. Pubertat. Us la recomano molt. Jo no faré ara publicitat de plataformes, ja cerqueu on sigui.
Aquesta serie es charra de una voz sexual, pero la manera en la que la directora...
lo ha racontat, és molt guai. Perquè moltes vegades imaginen que les persones que cometen abusos sexuals són gent que ens odia, ens respecta i no sempre és així. Sino que a vegades és gent que és egoïsta, senzillament egoïsta i no té empatia per com estàs...
tu experimenta la teva sexualitat en aquest moment i sí que pensen en la seva. I tradicionalment aquest ha passat molt als homes en relació amb les dones o altres diversitats sexuals. Caure no feia mal, es diu la cançó, i també fa una mica de...
fa una mica de relació... O sea, està relacionada amb cosetes que deia el Milo en la cançó de Niño, perquè són alots els que cometen el abús en la sèrie. I jo recomano...
xerrar abans de tenir relació sexual, xerrar i durant les relacions, i xerrar que tot està bé i comprovar que hi ha aquesta paraula, no?, que ara ja s'ha desgastat molt, consentiment, perquè encara ha d'existir el desig, no?, també, però el consentiment és la manera d'assegurar-te que el desig encara hi és.
i que no és unilateral. Així que, anem.
No em deixis caure si se m'emboira la mirada. Porta'm a casa, deixa que dormi sota l'arbre. Torna'm al lloc on la vida bategava.
I caure no feia mal. I caure no feia mal. I quan bufava vent de nord, m'enfilava entre les branques.
De dalt de tot veia el llac que el fred glaçava i em descordava els botons de l'abric, em feia ales i omplia els pulmons d'aire i deixava caure el cos i volava almenys per uns segons. Volava.
I deixava caure el cos. I volava. I si no ho feia, tant se val. Caure no feia mai.
Avisa l'àvia, m'he fet sang aquí a la cama. Entrem a casa, que tu netejo sota l'aigua. Ara un petó d'aquells que tot ho curaven.
Quan caure no feia mal Quan caure no feia mal
Quan bufava vent de nord, enfilava entre les branques. De dalt de tot veia el llac que el fred glaçava. I em descordava els botons de l'abri que em feia ales i omplia els punyons d'aire.
I deixava caure el cos. I volava, almenys per uns segons. Volava. I deixava caure el cos. I volava, i si no ho feia tant se val. I deixava caure el cos.
I volava almenys per uns segons. Volava i deixava caure el cos. I volava i si no ho feia tan sol. I deixava caure el cos.
I deixava caure el cos. Caure no feia mal.
I, bé, doncs hem arribat al final. Em vull despedir amb una cançó amb tot l'espíritu latí de Colòmbia, que conec gràcies a dos DJs meus favorits. No són DJs, però sí que són gent que treballa, que fa feina molt amb la música, perquè són ballarins i actors...
Bé, el John Daussat també és actor, que volia dir-lo, és actor i ha fet música, també és veritat. S'ha quedat sense mare, quan ha nascut la seva mare del John Daussat, el cantant de la cançó, de la darrera cançó, i créixer sense mare, també és una mica peculiar, no?
i a les tres setmanes de nàxer el Joan la mare s'ha mort ja ho sabia abans de nàxer que moriria una cosa així i bueno, en Colòmbia tenim aquesta sensibilitat de ser un país latinoamericà que ha viscut molta violència i m'encanta l'alegria que et dona aquesta cançó amb la que vull terminar perquè es diu Teboté i és una manera molt sana
molt bonica de gestionar un dol o una ruptura d'una relació. Vos animo a que escolteu perquè són la pera, la veritat. Des d'un Los Rivera, des d'aquí una abraçada a Nelson i a Diego, que són els creadors d'un festival que he tingut el plaer de participar a Colombia, que és el Trópico Intenso.
I alli ballem i posen música. I aquesta cançó l'ha descobrir el jener passat allà. És un bolero que no és molt de la juventú, el bolero. Però sí que charra d'un spirit que no només hem de aprendre de la juventú, sinó també d'altres païses. Podem dir...
Rectes, podem dir una mica tancats a vegades, no? Aquí. Jo penso en com gestionen, no sé, per dir qualsevol país latinoamericà una ruptura amorosa i com les gestionem aquí, jo crec que podrien aprendre.
Així que res, aprendre d'altres referents, d'altres perifèries i la joventut com una altra perifèria més. Una abraçada a totes i a tots. Gràcies.
Bébé, yo te boté. Te di banda y bebé, yo te solté. Pal carajo te mandé y usted se fue. De mi vida te boté. Bébé, yo te boté. Te di banda y te solté. Baby, la vida es un ciclo, eh?
Lo que no sirve no lo reciclo. Así que de mi vida muévete. Que si lo meto es para recordar un TVT. Ya yo me cansé de tus mentiras. Ahora hay una más dura que a mí me tira.
Todo tiene su final, todo expira. Tú eres pasado y el pasado nunca virá.
Arranca pa'l carajo. Mi cuerpo no te necesita. Lo que pides es un perreo sucio en la placita. No creo que lo nuestro se repita. Bebé, yo te boté.
Bona nit. Bona nit.
Te di banda y te solté. Te solté. Te solté. Te solté. Te solté. Te solté. Te solté. Te solté. Te solté. Te solté. Te solté. Pal carajo usted se fue.