Title:

Ells: pare, masculinitats i música de Dylan a Radiohead

## Visió general Programa Perifèries Sonores dedicat al record del pare de la conductora en el dia del seu aniversari i a explorar la **masculinitat a través de la música**. L’episodi combina memòria personal, cançons significatives i una conversa amb l’invitat Mario, investigador que prepara un llibre sobre *música i masculinitats*. ### Eix de l’episodi - **Dol, família i música**: com la música va ser refugi i llenguatge compartit amb el pare; importància de les *petites coses* i reconeixement de la **violència psicològica** i la necessitat de **reparació i comunicació**. - **Gènere i música popular**: de les blueswomen dels 20 a l’hegemonia masculina del rock; la **guitarra elèctrica** com a símbol masculí; Elvis com a arquetip industrial. - **Arquetips masculins**: del “sensible” (James Dean) al **narcisisme/victimisme** de l’indie (Morrissey, Cobain, Thom Yorke). - **Transformacions clau**: **Bob Dylan** i el pas de pop a rock “seriós”; glam setanter com a *provocació cosmètica*; indie i la tensió entre ruptura i continuïtat patriarcal. ## Temes clau - **Memòria del pare i identitat** - Passió musical compartida; vinils, tocadiscos i cant a casa. - La música com a **refugi** davant frustracions i silencis. - “Les petites coses” que **curen o fereixen**. - **Dones i música** - Sinéad O’Connor com a figura rebel i vulnerable. - Recordatori de les blueswomen invisibilitzades en la narrativa del rock. - **Gènere i instruments** - A l’inici de la indústria: piano “femení” vs. vents/corda/percussió “masculins”. - Amb el rock and roll: la **guitarra** esdevé l’instrument hegemònic i masculinitzat. - **Arquetips i narrativa** - De James Dean al cantautor “seriós”. - Lletres amb **misogínia** (Like a Rolling Stone) i lesions simbòliques. - Indie: ruptura estètica però motors sovint **narcisistes** o **victimistes**. - **Salut mental i cures** - Antonio Vega i les addiccions; reivindicació d’**atenció psicològica**. ## Cançons i moments - Kiko Veneno — Viento de poniente • 181–396 - Sinéad O’Connor — Nothing Compares 2 U • 624–852 - Bettye Swann — Little Things Mean a Lot • 1160–1329 - Antonio Vega — Se dejaba llevar por ti • 1522–1692 - Bob Dylan — Like a Rolling Stone (fragment) • 2628–2700 - Tancament analític amb Radiohead — Creep (sense emissió completa) • 3306–3383 ## Idees destacades - **Bob Dylan** com a punt d’inflexió: del pop “lleuger” al rock “essencial” i més **masculinitzat**. - **Elvis Presley** cristal·litza el model: home blanc hetero amb guitarra com a centre del relat. - **Glam**: transgressió d’imatge, però sovint sense canviar el **fons**. - **Indie**: posa en crisi el mascle hegemònic, però arrossega **narcisisme** i el mite del “geni turmentat”. - **Les petites coses** (Bettye Swann) com a ètica de les cures quotidianes davant la violència psicològica. ## Cites > "Cause nothing compares, nothing compares to you" — Sinéad O’Connor > "How does it feel... to be on your own?" — Bob Dylan > "I'm a creep, I'm a weirdo" — Radiohead > "¿Por qué la guitarra eléctrica es el instrumento más masculino de la historia de la música?" — Mario (invitat) ## Notes finals - Episodi íntim i polític: **duel personal** que obre a una lectura **crítica del patriarcat** en la música popular. - Relectura històrica: de les **blueswomen** a l’hegemonia del **rock masculí**, passant pel **glam** i l’**indie**. - Crida a les **cures, comunicació i reparació** enfront dels models masculins que perpetuen el malestar.

['Perifèries Sonores', 'masculinitats', 'música i gènere', 'dol del pare', 'violència psicològica', 'blues', 'rock and roll', 'guitarra elèctrica', 'Bob Dylan', 'Like a Rolling Stone', 'Elvis Presley', 'James Dean', 'glam', 'indie', 'Morrissey', 'The Smiths', 'Kurt Cobain', 'Radiohead', 'Creep', 'Kiko Veneno', "Sinéad O'Connor", 'Nothing Compares 2 U', 'Bettye Swann', 'Little Things Mean a Lot', 'Antonio Vega', 'Jaime Gil de Biedma', 'salut mental', 'narcisisme', 'victimisme']