Escoltes Ona Mediterrània, des de la 88.8 de la freqüència modulada.
Yo solito por la calle, ya iba medio borracho. Yo solito por la calle, ya iba medio borracho. Yo bebiéndome las lágrimas, yo bebiéndome las lágrimas.
Nadie pa' darme un abrazo Cualquier a mí no me vale Cualquier a mí no me vale Cualquier a mí no me vale Cualquier a mí no me vale Los abrazos que yo quiero
Los abrazos que yo quiero son de mi padre y mi madre. No se me va de mi cabeza, no, no se me va de la tristeza, no, no se me va por lo malo que he sido contigo.
No se me va de mi cabeza, no, no se me va de la tristeza, no, no se me va por lo malo que he sido contigo. Un gran acontecimiento en mi vida sucedió.
Quiero hacer un remiendo Quiero hacer un remiendo A un corazón que partió Esas lágrimas que lloran También me duelen a mí Esas lágrimas que lloran También me duelen a mí A mí me queman la cara
Hola a tots i a totes i som a l'últim programa de l'any de Periferia Sonora Saona Mediterrània. Avui tindrem cançons que fan balanç de l'any, de la vida, fins ara.
del 2025, ¿qué has fet? ¿Qué te ha fet feliz? ¿Qué balanzarías? Pues a ratos. Es difícil, Geray. Es como que estoy asumiendo una realidad que pensaba que no existía, pero en realidad creo que la necesitaba, ¿sabes? Estoy en búsqueda también, ¿eh? O sea, tampoco tengo las cosas nada claras.
Nada. Pero ahora lo principal no eres tú en mi vida, ¿sabes? Antes sí. Yo lo he pasado muy mal porque pensaba que nosotros, por muchas cosas que pasaran, siempre nos íbamos a elegir, ¿sabes? Da igual lo que pasara. Pero creo que eso fue lo que más me decepcionó.
Pero yo no dejé nunca de elegirte.
I em volgo començar amb el Geret Cortés i la Tània perquè jo encara tinc pendent veure el documental, però, bé, no he de dir més perquè ja la cançó ens posa que important, no?, que són els abraços de la gent que necessitem, així com a prop, el contacte directe.
Jo, que soc una mica una persona neuròtica en relació amb el temps, el pas del temps, com diria Heràclito, m'agrada molt fer conclusions, propostes,
I jo tenia una pregunta que fer-vos. Si tanqueu el sol i penseu, tres moments del 2025 que us han agradat moltíssim, que ha estat com molt a prop del que penseu que és la felicitat, l'èxtasi de viure la vida i com, uau! Però pot ser moments simples
I jo l'he fet. Començaré el primer i vos posaré una altra cançó. Per a mi el primer moment també té a veure amb com hem començat l'any passat. Jo tenia una teoria que era molt important com començaves l'any perquè era molt simbòlic de com seria el teu any.
I fa dos que he decidit sopar tot sola al Capdán. Era la primera vegada que ho feia i m'ha agradat molt quan ho he fet. És veritat que després ja sí que he celebrat les campanades, he menjat com el raïm i això amb gent.
però en el sopar. I l'any passat, he començat l'any viatjant a Colòmbia, que era un país que sempre m'ha apassionat moltíssim i encara que anava a un festival de dansa, ja he xerrat moltes vegades de Colòmbia en els darrers programes. Però hi ha un dia quan érem allí al...
a la serra de Santa Marta, a la muntanya, i he mirat el cel un moment perquè he sortit de la tenda de campanya on hem viscut tots junts com 14 dies o així. Ahir al mig de la selva una mica. I de sobte he mirat el cel, he vist la posta de sol, les muntanyes, i he pensat, uau,
on hi soc, on he vengut i aquesta gent, o sigui, me cuida, estic aprenent, estic conoscent gent de l'altra banda del món i sonava música aquesta de... No la posaré avui, crec, però la posaré un altre dia.
Una cançó... Una cançó mítica, popular, colombiana. I així. En aquest moment, precisament, és com que ha sonat un cop del meu cor.
que és del que xarra la cançó amb la qual continuarem. És una cançó molt important per a mi perquè em recorda
moments feliços també amb una relació d'amor i d'amistat que he tingut molt de temps abans aquí en la meva ciutat. I no fa molt que he recuperat una mica el contacte amb aquest noi de família argentina i emigrat a Gothenburg, a Suècia.
Doncs que encara és el país on ha anat el meu germà perquè té una novia i aquest Nadal és allà, amb la seva família. Els canvis de la vida, les voltes que dona tot. Heartbeats.
One night to be confused, one night to speed up truth.
We had a promise made For hands and then away Both under influence We had divine said To know what to say Mind is a grace of faith To call for hands of above To lean on Would it be good enough For me now
One night of magic rush The start a simple touch One night to push and scream And then relieve Ten days of perfect use The colors red and blue We had a promise made We were in love
Fins demà!
I tu coneixies la mà del demoni. I tu ens vas mantenir desperts amb dents de llop, compartint diferents vàtecs del cor. M'encanta aquesta frase. I el segon moment que tinc al cap
que m'ha vingut l'altre dia, m'agradaria molt les vostres col·laboracions per al següent programa. Si voleu participar, us deixaré, ja tenim correu electrònic i pront per l'any nou tindrem Instagram de Perifèries Sonores. Ara podeu escriure a perifèries sonores, tot amb les dues esses, arroba gmail.com.
Que tres moments es venen al cap. El segon, jo sortia de l'aigua, de la mà, i era a València, on he tingut una aventura amorosa, afectiva aquest estiu. Jo sortia de la mà i...
m'he posat així sobre la tovallola amb la sorra i el sol era molt agradable perquè era com les 5 o les 4 aquesta hora que a mi m'encanta prendre el sol i era amb aquesta persona molt a prop i ha començat a
a acariciar la meva pell, però s'acan fora com la zorra, no? Suave, molt suave. Desa les camas, dels braços, dels cabells, de la cara. I ha estat un moment de cura i de tendresa.
no ens coneixien tant perquè era com la tercera vegada que hem compartit temps i m'ha vingut com un dels moments que era com no pensaré en nedar ara tot em sembla bé i aquest està a prop d'una sensació de sí
L'he passat bé aquest any. M'ho he estat molt a gust. I així arribem al tercer tema. Tenim la Dina Washington. Necessitem una mica més de blues jazz per aquest últim dia de l'any. I...
Bueno, que no sé quan sentireu vosaltres, però avui estem gravant l'últim dia de l'any. What a difference may they make?
What a difference a day made 24 little hours What the sun and the flowers Where there used to be rain
My yesterday was blue, dear Today I'm a part of you, dear My lonely nights are through, dear Since you said you were mine
What a difference a day makes There's a rainbow before me Skies above can't be stormy Since that moment of bliss
Que diferent, no? Es fa el dia a 24 petites horas. Ahir, jo hi era trista, estimada, estimat, però avui ma les meves, les meves nits de soletat o de solitud.
ja... are true. Les hem... les hem atrevesat, no? La diferència...
Jo per el pròxim any vos desitjaria compartir temps amb vosaltres mateixes i mateixos perquè jo aquest any m'he adonat que a vegades necessito estar amb mi i que és com millor hi soc. És així.
però que m'encanta compartir amb gent amb la qual estic a gust, amb la qual succede alguna cosa. I m'encanta aquest clàssic de la dina, però és molt bonic.
Tu fas diferent el meu dia, no? I és que a vegades sí, quan comparteixo amb gent i passo, jo què sé, un matí, una tarda, un concert, i comparteixo amb persones, sí, se'm passen les hores, xup, com... I... I és molt guai, no? Que hi hagi gent així i que a vegades...
No donem les gràcies a aquest plantejament, és molt hippie. Jo sempre, si deu anys enrere la meva vida, diria mare meva, però si diem que he après a donar les gràcies molt per tot les coses bones que em succeixen.
per continuar connectant amb la sensibilitat, amb la gent que ho passa malament, perquè saben que aquest any probablement ha estat una merda per moltes persones. Però la gent que ha tingut la sort de poder ajudar, de poder col·laborar, de poder visibilitzar que la vida no és un happy flower de si volem podem, però...
si podem, hem de fer les coses. I així que continuaré amb una cançó que charla de això, encara que charla de amor romàntic. Jo avui...
M'ha agradat acollir-me a cançons que són una mica optimistes i positives, perquè si no, no podem terminar aquest any i començar una altra. I hem de dir gràcies. Així que de contors, amb aquesta cançó, dels 60, aquest so, ens acompanyen, encara que sigui per xerrar de l'amor romàntic, A Baby,
Estic molt agraït a tu i així amb tot, amb el que cadascú sabem que hem d'estar agraïdes perquè hi ha coses que estan allà i que continuen i hi ha gent que resiste, que hi som, allà. És molt important.
Fins demà!
For taking my love And giving so, so much more Oh baby Oh baby You're so honest You're so honest and true And then I just want to say Little girl, I'm so grateful
Fins demà!
I ara, la següent cançó, que és molt... molt easy, molt... A veure, he descobert aquest noi, aquel senyor, que semblava un guaperes...
com que pensava, bueno, no sé vosaltres, però jo he descobert amb amics que me lo han dit que existeix la possibilitat que hi ha cançons o recopilatoris de posa com un cantant que en realitat no existeix i que està fet, és un recopilatori de soul o així d'una persona que realment no és, sinó que l'ha fet la ia.
Però, doncs que al principi aquest noi, que és australià i existeix, es diu Don West, què voldria ser? Em surt en castellà. El senyor oest. El senyor oest. Doncs jo he tingut amics australians i un amor també. I la gent d'Australia és molt alegre.
I he dit, bueno, he descobert aquesta cançó per una amiga que fa dansa i fa vídeos de moviment, així que és música. I he dit, eh, aquest soul, aquest soul m'agrada per... per terminar l'any. I la cançó, la letra és una mica frívola, no podem dir que no, però el títol és Small Change. I d'aquí podria dir...
Sabeu, perquè jo sí, tinc la sort de saber-ho. Sabeu què necessiteu, què canvis, com que teniu en perspectiva. No dic que ho hem de canviar tot, però jo constantment dono compte que la cago i que he de continuar aprenent, però hi ha altres coses que les tinc molt, molt, molt, molt, molt claras.
i estic també orgullosa d'això i... Bé, doncs, és molt... és molt change. Anem, anem junts per el 2026 amb aquest soul total d'aquest... Aquel senyor que ha decidit fer una mica de soul així... Comercial on, però que...
Oi, té molt de flow. Jo quan he de fer exercicis a casa, òptimament o alguna coseta dinàmica, me l'he posat i em dona molt bona onda. I això és important per terminar i per començar.
I anem, per favor, una mica a un lloc del món més càlid, amb més textures, perquè ens hem mogut una mica en l'inglès.
després del principi i és que l'altre dia també he sentit aquesta cançó que ja no me'n recordava d'aquesta rapera cubana i he dit per del que xerlava abans. Quan tens molt clar que qualsevol ser equivocat amb tu és que ho tens claríssim i com deia Gerai, no?
Qué malo, ¿no? Qué malo que he sido contigo. Y gracias a... Gracias a la Telmari lo podem comprendre una mica amb més salseo, amb més bona vibra, perquè m'agrada que aquesta frase m'encanta. Niño, ¿tú sabes manejar?
Nin, ¿tú sabes conduir? Doncs, arranca y vete.
A la medida que Amado ha mandado a los palos que de buena coraza me ha amado. No es solo el secreto de darse completas las manos del tiempo a la altura del verbos. Están los canales abiertos, pero mira atentos. Se confunden los verbos, enteran los sueños, invaden espacios que no lo sabemos. No mientan, no mientan, me asustan los cuentos. A veces olvidamos los buenos momentos y dejamos colgados nuestros sentimientos.
Fins demà!
Gràcies.
I com no podem marxar, no podem marxar sense passar una mica també, no? Per una altra cançó que a la fi també és xarra d'això, no? És... Quiereme. I anem amb Els Bambam. M'encanta com...
La gent que sempre ha volgut cantar, jo... Sí, com que... La família de la Dina Washington, abans que no lo di, la seva mare tocava el piano, es movia en el món del sol, perdó, del gospel, i després ella ha despuntat i això, però hi ha vegades. Hi ha gent, no? Com conta aquí... Un amic que ara...
Ara veureu. Sí, és... Sempre he volgut desigar cantar i ara ho faig. Això és meravellós. Jo crec que tothom haurien de cantar. I jo també he fet realitat el meu somni de cantar perquè sempre ho he volgut fer i ara ho faig. I així m'agradaria moltíssim per al pròxim...
l'any següent que moltíssimes persones, moltíssims adolescents, persones apassionats que lluiten per els seus somnis passions, però no materials, sinó per fer aquestes coses que et fan feliç, que has de fer una mica de disciplina, potser que has de fer una mica de sacrifici avui, he anat a passejar aquí
aquí que estic compartint temps amb la família, aquí a Andalucía, abans del riu, i hi havia un noi que m'ha sorprès moltíssim, no me lo esperava, i tenia com un tros de lona, i tenia el seu mòbil amb un altaveu, i estava practicant,
com breakdance, però amb els moviments molt entrenats. No ho feia perfecte, però es notava que estava practicant i sonava la música. I jo l'he vist d'ahir al mig de tot i he dit, ostres, que valor que té aquesta passió de fer-ho. Jo soc una persona una mica així,
m'he posat sempre a practicar coses que m'importaven, m'he posat a curiósia també, com tot i com tots. He fet això de postergat, que ara no em surt la paraula tampoc. Sí, i no he fet res, però no. Normalment sí que faig, perquè si no, hi ha una cosa meva dins de mi que podria morir.
Així que jo de fet aquestes coses i m'ha recordat molt... ell. Bueno, us deixo, us deixo a Mel. Quiéreme. Yo soy el hijo de un fundador que siempre soñó cantar con el tren. Y fíjese usted, señor, ese sueño a mí se me dio.
Bona nit.
Fins demà!
Yo soy el hijo de un fundador que siempre soñó cantar con el tren. Y fíjese usted, señor, que ese sueño a mí se me dio. Y fíjese usted, señor, que ese sueño a mí se me dio. Eje, anda, quiéreme, oh, oh.
Solo quiereme. Quiereme como te quiero. Nunca te defraudaré. Anda, quiereme. Solo quiereme. Anda, quiereme. A ti te quiero yo. Anda, quiereme. Solo quiereme. Pero quiereme como te quiero.
Prepárense. ¡Vamos! Bendito tú me diste la fe pa' cantar como va, pa' cantar como es. Bendito tú me diste la fe pa' cantar como va, pa' cantar como es. Bendito tú me diste la fe pa' cantar como va, pa' cantar como es. Pa' cantar bonito como canta el gallo. Imagínate tú entre tantos caballos.
I continuem. Ja... aquest grup no ho coneixia tant.
Però l'altre dia, en una classe de dansa, la meva profe l'ha posat i he dit, eh, aquesta gent, la senyora Tomasa. Són gent de Barcelona, però que ha fet moltes col·laboracions perquè fan molt de música lligada a lo latino. I aquí, en aquest tema, amb la col·laboració d'Aguim Bruno, meravellosa ella,
Es diu ella el tema, amb el que avui, si dic bé el nom, també és meravellosa. Perquè ella és aquesta persona que arriba, no? I ha dit, aquí soc jo, no? Aquestes persones que és molt diferent al narcisisme.
gent que s'expressa, gent que existeix. Jo tinc una amiga amb la que he compartit aquest Nadal un dia, una nit, en un concert, i és ella també. Ella va, ella té una personalitat, una frescura, que m'encanta molt la gent així. I...
I aquesta gent, que he sentit, que farà una gira, però de despedida, diràm ciao, ciao, però faràm concerts a Madrid, a Barcelona, i no m'en record si vindran aquí a Balears, de moment crec que no, no m'en record si hi havia, però no sabia que separaràm. Bueno, esteu atents, si us encanta, perquè anem a la senyora Tomassa a ballar una mica,
perquè s'acaba l'entenda. Jo
Fins demà!
No sigas esperando.
Bona nit.
Llegó ella a la pista pa' que lo vea de otro punto de vista. Repite el coro, ¿cómo dice? Oye, llegó ella a la pista pa' que lo vea de otro punto de vista. El amor como la rumba empieza, termina y vuelve a empezar. Ah, él dice que lo tengo de vela. Yo no, yo no soy culpable de esta tormenta.
Havíeu pensat ja aquests moments del 2025,
L'ideal seria si m'envieu un àudio. Això seria el ideal. Avui també pensava comptar amb una entrevista, però que l'hem posat per després, per gener, per començar l'any, per xerrar de coses interessants. Tinc una amiga a la que volia entrevistar, que és matrona, i... doncs hem de parlar a perifèries sonores,
d'aquest tema tan perifèric com és xerrar de la salut sexual, de les vulves, de què ens succedeix a les dones quan anem a la matrona, perquè a la matrona anem quan tenim qualsevol problema sexual, de salut... No anem a la matrona solament si estem embarassades. I a mi m'encanta xerrar amb ella sense saber
Concretament...
Dats, dades personals, però sí. Què li passa a la gent? Què li passa a les dones quan van? Què demanen? Què no sabem? Hi ha conversacions interessantíssimes. Hi ha una vegada, per exemple, què m'ha passat? Perquè soc una persona, soc una persona curiosa, que li he demanat a una companya que deia que una companya de dansa, de classes, però fa molt de temps, feia feina a una farmàcia. I un dia, i a vegades xerraves de les farmàcies,
Y un día yo le he demanat, oye, pero sense... Yo andaba como una pallina en blanc. Volia sorprenderme. Y le he dit, ¿qué cosa? Si yo te demanara, ¿qué cosa van a comprar molt? ¿Qué te sorpres que tú fas un análisis del negocio de la farmacéutica? Que has dit, ostres, no me esperaba.
que es venden tantes, jo què sé, o que sigui, no? Jo tenia por de, jo què sé, que xerraria d'antidepressius, que pot ser, no? No hem aprofunditzat més, però record que m'ha dit Viagra. M'ha sorprès molt i molt significatiu aquest, perquè, bueno, ja sabeu que amb pastilles i amb medicació volem solucionar coses que pot ser que hem de solucionar...
D'una altra manera, jo soc partidària d'això. I també la idea de la sexualitat que ens han incolcat, perquè, clar, a la fi, ja sabeu, la sexualitat és un camp inescrutable i sorprendent.
que hem de disfrutar i de descobrir amb cadascú, amb persones, perquè és diferent amb les persones i no hem de tenir prefixada una imatge del que ha de suceder o de com ha de ser el sexe amb les persones. Així. I jo volia posar i terminar, que no sé si em donarà temps,
volia posar almenys una part d'aquesta cançó. Perquè jo he anat a veure el documental d'Alba Flores sobre Antonio i la Dina Washington s'ha mort per vitúrics i medicació, pastilles i alcohol amb 39 anys.
S'ha casat que no l'havia dit sis vegades. Moller, o sigui, dona apassionadíssima. I Antonio Flores era una persona molt apassionada. I jo volia posar almenys un fragment d'aquesta cançó. A mi el documental ho recomano molt d'anar. M'ha emocionat molt. Ja m'emocionava perquè Antonio Flores em recorda molt el meu pare.
Però el meu pare no ha tingut el mateix èxit. És veritat que ha viscut més perquè Antonio, sí, s'ha mort a la... A mitja dècada dels 30. Uau, és molt prest. I aquesta cançó m'agrada molt perquè xerra de set vides, no? I si aquesta vida, i si aquest any,
És l'últim que es queda. Ja sé que no podem viure. Pensant que aquest és l'últim, però potser que ho sigui. Potser. Així que... Anem.
Cuatro años de felicidad intercalada. Cuatro años de desconfiadas miradas. Una historia de amor interrumpida. Maldita sea, maldita sea morirá.
Una rosa nacida entre mis manos y sus púas mi sangre ha derramado. Sangre que brota del fondo del corazón en maldita silla que pasó con mi razón.
Fins demà!
Y ahora me encuentro en medio de este lago. Con los pelos de punta, recuerdos del pasado. Y con la fuente arrugada, mirándola explanada. Y pensando en ella, que me dio todo por nada.
No puedo olvidar su cuerpo desnudo Y me revienta pensar que puede estar encima suyo Cuando pienso que alguien te puede probar Te lo juro que el corazón se me hace un nudo
Tranquila mi vida, he roto con el pasado. Ni caricias pa' decirte que siete vidas tiene un gato. Seis vidas ya he quemado y esta última la quiero vivir a tu lado. Oh, oh, oh, oh. Oh, oh, oh, oh.
I ara sí que sí, ara sí. Moltes gràcies. El tercer moment de felicitat d'aquest any per a mi ha estat a la mar.
diverses vegades, quan m'he submergit baix de la mà del Mediterrani, he vist peixos, he sentit el fred de l'aigua en la meva pèl, he sentit la sal, he sentit l'aventura de sentir aquest silenci marítim que ja baixa l'aigua, però és veritat que també ho he sentit ballant
perquè jo faig un festival tots els estius a Menorca, en què ballem moltes hores, i aquest any he tingut un accident al peu, però així com que m'he fet una ferideta amb una roca, però al matí següent he pogut ballar, he pogut terminar la setmana ballant moltes hores al dia,
amb la ferida i la ferida se m'ha curat i el meu cos s'ha portat com un màxim. En aquest dia, quan ja he terminat el festival i la meva ferida ja era gaire curada i tancada, jo m'he sentit molt feliç perquè el meu cos quan balla és feliç i estic molt alegre d'haver descobert aquesta passió, també fa molt de temps que l'he descobert, però...
de no deixar-la perquè us animo, m'encantaria saber quals són les vostres passions. Passion, és que estic estudiant molt ingles també i escriu amb el català a vegades. Voy a despedir-me
que també he estat molt de dies així com pluja i temps invernal. M'he vist la sèrie Stranger Things, que m'encanta. Jo no sé si he dit alguna vegada que soc una enamorada dels títols. M'encanta posar un bon títol i un títol ben posat. Em flipa. I... Stranger Things és una sèrie que m'encanta. I el títol m'encanta.
I donc, com estic ja quasi terminant la temporada última, m'encanta aquesta frase de quan xerren que la música es pot rescatar de qualsevol lloc on sigui que som i volem sortir.
Jo l'altre dia he viscut un moment també on l'angoixa que després s'ha solucionat perquè em tornava a trobar amb una persona amb la que volia xerrar i aquesta persona no arribava. Arribava tard i jo ja dubtava si era una bona idea haver quedat. I jo m'he posat aquesta cançó.
I és veritat que la música es rescata. Així que jo esper que vos rescatí, quizá, la música. I si jo he pogut fer-vos conèixer o recuperar o fer-vos acordar d'una cançó o d'un cantant que...
que feia molt que vos havíeu oblidat que existia o que vos he donat ganes d'escoltar-lo. Jo sóc una enamorada d'altres programes, de gent que admiro molt, que em fa el mateix, que em connecta perquè a mi la música em rescata.
És així. Així que ens anem amb Kate Bush, òbviament. M'agrada moltíssim aquesta frase que diu... Jo només, si jo només pogués, faria un tracte amb Déu per intercambiar-nos als nostres llocs.
I amics, amigues, crec que és una de les coses més importants. Escoltar. Això se l'he robat a una amiga amb la que he parlat l'altre dia. Però sí, l'empatia i posar-nos en el lloc d'altres persones i de no xerrar i de no posar les coses sempre des del nostre punt de vista. Però molt malament
que estem hem de saber que de l'altra banda hi és l'altra persona. I de l'altra banda està el 2026. Gràcies. Vos estimo molt i fins la propera amb una amb una nova energia. Per què no? Ciao!
Fins demà!
Fins demà!
Benvinguts al Club del Country i benvingudes. Avui és el programa 2009, especial Nadal 2019.