Fins demà!
Escoltes Ona Mediterrània, des de la 88.8 de la freqüència modular. De tanto correr por la vida sin freno Me olvidé que la vida se vive un momento
De tanto querer ser en todo el primero Me olvidé de vivir los detalles pequeños De tanto jugar con los sentimientos
Viviendo de aplausos envueltos en sueños. De tanto gritar mis canciones al viento ya no soy como ayer.
Ya no sé lo que siento Me olvidé de vivir Me olvidé de vivir Me olvidé de vivir Me olvidé de vivir Me olvidé de vivir
Hola, hola a tots i a totes. Una setmana més en perifèries sonores i segurament haureu pensat què li ha passat a la Cecília avui perquè començar amb Julio Iglesias és molt fort i sí.
He vist una sèrie la setmana passada que m'ha agradat molt, molt, molt tendra, i no té res a veure amb el programa d'avui, i sí, i sí, però en realitat musicalment no. Jakarta es diu la sèrie, el prota és Javier Càmera, i bueno, no diré res més, solo que trata un poc el món adolescent del que hem parlat més vegades, i...
I sense dir-vos res, així com per fer... Com es diu aquesta paraula quan conten el final d'alguna cosa? Spoiler. Sense fer spoiler. Sí, no? I ha com... Me olvide de vivir. I ha com molta gent que la vida sembla que li passa com de sota, no? I ja se l'ha passat i no ha fet res, no? I és com...
perquè avui, al programa d'avui, xerrarem de música que ens fa ballar, que ens entra dins del cos, i sí, és música com per... sí, per moure't i disfrutar, que és un tema, també, que està per molt, per reflexionar molt,
i que xerrarem un altre dia, segurament. Així que, no deixeu la vida passar bé sota i, per favor, anem a ballar-hi a sentir, així que posaré música en aquest sentit amb acció. I, sense donar-me compte,
He vist que el programa va de dins a fora. Què vull dir això? És molt relatiu, però sí, és com que va del que està més a prop de mi o més lluny de mi a nivell geogràfic, potser, o a nivell... sí, segurament, no?
Així que començaré, com no, en Andalucía. I amb un grup que si no coneixeu, vos recomano profundament. Són dos nois de Jerez de la Frontera, que es diuen Espais Urimi. I, bueno, uno feia feina a una carniceria i l'altre a una tenda de mobles. I ara són un grup de rap. I us deixo amb South Vice.
Hay que ver cómo está la cosa de mala, ¿eh? Hay que ver. Es que no se puede estar en la calle, ¿ya? ¡Solución! Un rollito de salmón. ¡Continente! Estrella del jamón Montesierra. No, pues... De verdad, ¿eh? Tiene ganado ni de mirarse.
Uy, esto tiene buena pinta. Esto es lo que voy a... Esto está entretenido. Esto está bien. Para todas las cosas que están echando, esto tiene que estar guapo.
Fins demà!
Tu te quedas sin la door knife.
I, bé, hi ha una entrevista d'ells que no té desperdici ningú. Diuen que la gent gran no li reconeix. I, bé, no ho sé, el noi del programa li demana, i què, vosaltres esteu emocionats d'estar a aquest programa? I uno responde que ha respost...
Jo m'emociono cada dia amb totes les coses de la vida. Som gent motivada. M'agrada molt això de la gent jove. Així que començarem amb aquest espiritu anti-bel, no?, més jove, però després anirem pujant d'edat, ¿vale? Així que, bueno...
El segon és gent jove però d'altra època, perquè el punk també es passa dins del cos i ens fa moure aquesta cançó. Seguro que si l'escolteu en qualsevol lloc. Bueno, a mi m'agrada el punk, si hi ha gent que no l'agrada segurament no, però coneixerà aquest tema.
Parque sempre un gran clàssic per festes de barri, per verbenes, és molta policia i poca diversió, de escorbuto.
Mucha policia, poca animació.
Bona nit.
I el tercer tema, farem una mescla avui... A mi, avui he de dir que posaré ja com un parell de temes que posava sempre... Jo hi ha una època que quan vivia a Madrid he fet de DJ en espais autogestionats, socials, però amb molta gent, amb molt públic, molt de públic, i m'ha agradat molt aquesta època de la meva vida.
I he dit, ostres, perquè si l'he fet més preguntes he demanat a gent que l'agrada molt la música i vull fer un volum 2, segurament, de música per ballar perquè...
Perquè sí, és que és superxul, és superxulo pensar en música per ballar. O sigui, que no necessàriament ha de ser tot maquinero, ni necessàriament electrònica, ni molt menys. O sigui, no, no, no. Però sí, m'ha costat una mica, he hagut de pensar, perquè és veritat que...
Jo ara, per exemple, en la meva vida necessito molt espais per ballar perquè m'agrada molt, ho faig, ho faig, però moltes vegades si no t'agrada molt l'ambient així una mica decrèpit de la nit on la gent va molt d'alcohol, de drogues, encara també, si no que t'agrada un espai més sa, no és fàcil. I música no...
No de la televisión o de los 40 principales. Sí, así que...
que sí, que no me embolicaré más, pero aquesta tercera cançó es una sorpresa, bueno, o no, porque ya la posat el programa pasado o el anterior, pero me he dado cuenta que hi ha una cançó del disc, no, de Rosalía, que me agrada molt, pero vaya, y espero que els DJs i les DJs s'animaran en aquest pròxim estiu i així, en posarla. Anem en reliquia.
Y aunque perdí mis manos en Jerez y mis ojos en Roma,
Y el descaro lo aprendí por el pol Barcelona. Perdí mi lengua en París, mi tempo en el E, los hills en mi larga.
Bona nit.
Perdi la fe en DC, y la amiga en Bangkok.
Bona nit.
Pero mi corazón nunca ha sido mío, yo siempre lo doy. Coge un trozo de mí, quédatelo pa' cuando nos des. Soy tu reliquia. Soy tu reliquia.
Fins demà!
Huyendo de aquí como huí de Florida Somos delfines saltando, saliendo y entrando En el aro escalata y brillante del tiempo Es solo un momento, es solo un momento Mar eterno y bravo, la eterna canción Que tiene salida y tiene mi perdón
I sí, ja no sé vosaltres, però sí, aneu a ballar i hi ha molta gent que no li agradava ballar. Jo no entenc com pot ser, perquè per a mi és una part molt important de la meva vida.
De fet, volia desenvolupar aquest tema i ja adelanto que el pròxim programa, probablement, si estem de sort, contarem l'entrevista d'una col·lega, d'una gran professional, terapeuta, facilitadora, psicòloga, que sap molt del tema del cos i de...
bé, de salut sexual, de salut també emocional, fa feina amb adults, però també té un projecte guapíssim que ja ens contarà, no sé si en aquesta entrevista o en la propera, amb nens i amb gent jove, amb gent migrant, amb gent que viu al carrer i... bé, no m'adaventaré, però...
I la pròxima cançó, xerrar sí, es diu a la fresca, perquè és veritat que a la fresca, almenys per a mi, quan és estiu, quan fa un temps així com agradable, és més fàcil quedar-te, no? Aprendre alguna cosa, quedar-te en una terrassa, veure si posa música en qualsevol lloc,
i fer una mica un ambient més de festa, no? Però és veritat que ara a l'hivern també ho podem fer a casa, no? A casa de gent, a casa de col·legues, ho fem, no? De fet, a Nadal, però jo no sé per què no veiem més, perquè jo les escenes a les que normalment vaig... És veritat que jo, bé, d'això xerraré en un altre programa, potser, però...
És veritat que jo no menjo tot el que menja tothom, per qüestions vegetarianes i això, i sí que sent que moltes vegades tu vas a un sopar de Nadal, o que sigui, i la gent menja tant que després no és possible moverse.
No hi ha espiritu de ballar ni de fer res així una mica més creatiu, perquè en realitat... I després, si has menjat molt, has de beure un digestiu i has de prendre un dolç i has de prendre un altre digestiu i ja a l'hora de ballar, a vegades, l'estómac no da per res. Així que...
Bé, anem a la fresca per recordar l'estiu amb un grup que jo he descobert aquest estiu, que són de Catalunya i que una altra vegada xerrarem més perquè no he investigat encara el suficient, però es diu Figaflauas, si han vingut aquest estiu per aquí per Balears i crec que sí, sí, agoten tíquets ràpidament. Anem. T'espero la vida
I l'esperança diu si pot tornar ja cap a casa. M'ho penso que tots oblidar tot aquest espectacle. Esperant que riguis d'una vegada. No, no sóc feliç al teu costat.
Podia viure sense tu, però m'adono que no. Porto massa temps cansada de demanar ballar-me. He matat les parpallones acostant-me per voler tocar-les. I si no, i si no, i si no m'estima, i si no, i si no, i si no m'estima cagar la vida.
A cagar la via. Ronyoneres amunt, Don Chugorri, cantem aquí a la fresca.
Som la Coca-Cola i els mentos. Calypso fusionat amb el mento. Sempre surt la teva cara quan d'altre coso m'alimento. Estic ferit i tu ets la medicina. Com un gat amb llepo la ferit. I tu quina llengua que tens i la cara i la tens. Que bonic quan t'enganxo rient.
O no.
I anem quasi per l'Equador del programa. Aquest tema és molt famós, però jo ho sé que ho havia de posar. És veritat que he dubtat de posar uno de Bad Yal, però és veritat que Bad Yal té una música reguetonera que es mete
I et fa ballar, perquè aquest cap de setmana jo he estat en una intensió de dansa, perquè jo, sí, m'agrada ballar potser que més de comú, sinó que també faig una mica, faig dansar molt d'ans, fa molt d'ans. I...
Hem fet, sí, com una part de la classe amb... Sí, perquè hi ha molta gent enemiga completament del reggaeton i, perdó, però a vegades ja... I per què no? Hem d'evolucionar, no hem fet com recordem, no oblidem que hem de viure. I hem d'escoltar de tot i hem d'experimentar.
I la Carol G, aquesta dona, ha fet ballar a generacions adultes, adolescents i de tot, i la meva sobrina volia ser Carol G. De fet, aquest estiu em deia això. Així que, bé, després diré una cosa perquè si m'he adonat que en aquestes cançons també que l'agrada molt a la gent,
Les letres sempre xarren de relacions amoroses i d'amantes i això, però com tot molt oberta, amb una mentalitat molt oberta, no? I després la gent no és tan oberta en la realitat, però a la gent les agrada aquestes letres, no? Com aquesta que deia felices los cuatro, no?
No és veritat, però a la gent l'agradava ja, no sé, som ja, no? Com un món en el que no hi hauria com tant, no? El món del gelós, el món de la posesió, del control, bla, bla, bla. Anem, què hubiera sido si antes no te hubiera conocido?
Que hubiera sido Si antes te hubiera conocido
Estarías bailando hasta conmigo No como amigos, sino como otra cosa Usted cerca me pone peligrosa Por un besito hago cualquier cosa La novia suya me pone celosa
Bona nit.
I ara donem un saltet, bueno, tampoc tant de carregir a Pronomars que hi ha, tampoc hi ha tant. Però sí, d'estil musical, jo també he descobert ja fa un parell d'anys o tres, Pronomars em sonava, però no havia vist els seus vídeos i no havia escoltat bé amb atenció.
determinats cançons o temes. I aquest, que és profundament machista, però que té un flow black increïble, bé, de fet la cançó, si no la coneixeu, es diu Smoking on the Window perquè el lema de la cançó és t'has anat, m'has abandonat i m'has deixat tot sol fumant a la finestra.
Sí, ell li diu que li ha comprat regals, anells de diamants i tot, i tot per res perquè ella l'ha utilitzat. Pobre. Així que jo des d'aquí enviaria un mensatge a totes aquestes persones que estan en relacions de parella o d'amor que no estan felices i que s'enten com una mica tot apagat i tot...
Que, per favor, sí, és millor deixar les persones fumant en la finestra que aguantar. Així que, Bruno Mars, va per tu i per totes vosaltres el següent tema. Gràcies. Smoking out the window
I'm in disbelief. This bitch got me paying a rent, paying for trips. Diamonds on her neck, diamonds on her wrist. And here I am all alone. All alone. I'm so cold, I'm so cold. You got me out here. Smoking out the window. Smoking out the window. Singing, how could she do this to me?
Bona nit.
Compte jo!
Aquest tema, que vindrà ara, me agrada alternar.
Homes i dones i gent diversa, perquè sempre, si no, em cansa. Sí, m'enoya. Així que ara passem a energia femenina, totalment energia canyera, perquè ella és una gran, és la reina del pop, i aquest tema sempre que pinchava ho posava, i m'encantava.
I que guai, no?, és aquesta sensació que és la que jo avui vull transmetre, no?, de la música que ens fa com un touch, no?, que ens toca i ens torna bocs i boches per ballar i per somriure i per disfrutar, no?, i per quitarte ropa si duies, no?, més roba i quedarte amb la menys roba possible per anar a la pista de baile i a...
A donar-lo tot. Així que... Like a Virgin, un gran tema. És el següent.
Bona nit.
i l'intervà de
I ara repetirem una altra supercantante, bueno, són dos. A mi m'agraden molt tots dos, ell i ella, que han fet un duo, i aquesta cançó s'ha fet molt famosa, així que la coneixeu segur. Probablement hi ha gent una mica més carca musicalment que diga, uuuh, que pereza, no?, que mandra. I jo dic, venga, mandra per què? Perquè jo diu...
Chodik, no haurien de saber bailar, bailar una bachata, tothom.
És molt divertit. Jo he estat a Colòmbia l'any passat, aquest any, en gener, i m'han ensenyat una mica, i és que no tenim molta idea de balla batxaca, i és divertit, és que forma part de la vida també, no? Hi ha moltes músiques i moltes danses. I d'aquesta cançó el que m'agrada més és que avui xerrava amb aquesta amiga de la que parlava abans, que es diu Anna,
I ella no havia vist Anna Tipiluso així en molts vídeos perquè ella ha estat, jo què sé, fent feina i coses de la seva vida que ella ja contarà quan xerrem amb ella. I no, no era tan conscient del personatge de l'Anna Tipiluso. I jo l'he enviat aquest vídeo.
perquè crec que no ho coneixia, i m'he adonat que m'ha aparegut al YouTube una advertencia que el contingut del vídeo no era adequat per menors. I he dit, un moment, no és per tant, per favor, és la cançó de Ateo.
que ha fet amb tan gana, i sí que és veritat que ha estat controvertit perquè ha envallat una bachata com en un to una mica sexual, una bachata provocadora en una catedral, i després no sé si habeu sentit sobre aquesta història que un capellán o no sé què, un sacerdot o jo què sé, ha renunciat després, perquè la Iglesia, doncs,
Habrà demanat diners per autoritzar la gravació d'aquest vídeo, però la realitat és que a gent que l'ha vist com un sacrilege. I, nada, així que per tot això, jo crec que necessita posar-se aquí aquest tema. Este amor és com una religió.
Asuntos peligrosos del pasado me persiguen todavía Historias que la gente no olvido y que me recuerdan cada día Si llegue vivo aquí no me va a matar una vieja herida Déjales que hablen mal se mueran de envidia
Cómo tú has tenido que bajar del cielo Yo era ateo Pero ahora creo
Hablan de mi vida como si hubieran pasado todos por ella. Y mientras cuentan cuentos, tú y yo solo es bachatas y una botella.
Un milagro como tú has tenido que bajar del cielo
No sé lo que me pasa Ahora nada te reemplaza Tu boca como en mi casa Lo que ellos dicen parece veneno
Yo no creo, pero no creo Porque un milagro como tú has tenido que bajar del cielo
I ja, quasi quasi, anem arribant al final. Aquest tema m'encanta. De sempre l'he posat tan bé quan pinchava en espais més undergrounds i tot, perquè pot ser que el tema podria considerar-se més clàssic. D'una banda, perteneix a una pel·lícula, jo no sé...
No sé si heu pensat alguna vegada, hi havia una psicòloga que xerrava d'això, de qual era com la teva pel·lícula que representava el teu ideal o el teu somni de quan eres una personita de 12 anys o així, perquè després t'hi demanava, després a los 18 o després a l'edat adulta, i jo, sense dubtar, el meu ideal amoroso i de vida amb 12 anys, és veritat que regreso al futuro,
Tornar al futur, hem dit què es deia, no? Tornar al futur. Era, d'una banda, perquè m'hauria encantat tenir aquest cotxe i moure'm per els temps, passat i futur, però la segona era Dirty Dancing. I aquesta cançó forma part de Dirty Dancing.
que t'agrada o no, té que veure molt amb el programa d'avui perquè realment la protagonista i la família que va de vacances en aquest residencial a la pel·lícula, de veritat,
es posarà en contacte amb gent que balla i que mou el cos. I és tot com un escàndal, no? I és increïble aquestes eixenes quan surt aquesta cançó que diu per fi he vingut aquí a demostrar-te que l'home que lo sé moure. I aquí em tens. Així que anem amb el quasi penult o antepenulti tema
I'm Do You Love Me? The Contours. You broke my heart because I couldn't dance. You didn't even want me around. And now I'm back to let you know I can really shake them down. Do you love me? I can really move. Do you love me? I'm in the groove. Do you love me? Do you love me?
Watch me now. Work it out, baby. Work it out. Work it out. Work it out. Work it out. Work it out. Work it out. Work it out. Work it out. Work it out. Work it out. Work it out, baby. Work it out. Work it out, baby. Work it out, baby. Work it out, baby. Work it out, baby. Work it out, baby. Work it out, baby. Work it out, baby. Work it out, baby. Work it out, baby. Work it out, baby. Work it out, baby. Work it out, baby. Work it out, baby. Work it out, baby. Work it out, baby. Work it out, baby. Work it out, baby. Work it out, baby. Work it out, baby. Work it out, baby. Work it out, baby. Work it out, baby. Work it out, baby. Work it out, baby. Work it out, baby. Work it out, baby. Work it out, baby. Work it
Do you love me? Do you love me? Do you love me? Do you love me? Now that I can dance. Watch me now. Shake it up and shake it. Shake it, shake it down. And I'm sold out.
Fins demà!
Bona nit.
I el següent tema, que sí, que ja hem acabat el programa, sí, amb una música més, com de gent que ha passat per un conservatori, gent... Sí, pot ser... Bueno, hi ha moltes coses de xerrada també aquí en dones negras, però convertides una mica en princesitas, que d'això sabia molt també el Mario...
Mario Tornero, que ha estat en un programa amb nosaltres, i que un dia li tornarem a invitar perquè xarri de com ha comercialitzat després de la mota on les dones negres feien altre tipus de música, no pensat per gent necessàriament hetero ni necessàriament amb una imatge de la dona. Com aquest grup que...
que ha vingut quasi a dir xau-xau al programa d'avui, perquè serà el penúltim, posaré una més. Però sí, té molta energia i ens quedarem amb la crítica que està pendent, però sí, que hem de posar més música no tan convertida en producte musical.
Però sí, és tant un producte de qualitat, no podem negar-ho. Així que... Love is like a heatwave, que és... Si el amor és com una ola, vaya, és el mateix, que ve i arrasa.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Yeah!
Yeah, yeah! Brand, yeah, yeah!
Fins demà!
I per despedir el programa, és veritat que he deixat una cançó que té molta, molt, molt de power. I continuarem xerrant de tot això en el següent programa, que ja serà quasi una avançadilla abans de Nadal, i que hi ha que preparar-se per agafar una mica d'energia i de catxondeo.
Però aquest tema que m'ha recomanat aquest col·lega Mario quan l'he demanat, tu què música diries que és aquella que fa a la gent ballar però locament? I he escoltat aquest tema i és guau, però clar, són 12 minuts l'original. Així que la posarem, doncs direm adeu fins la propera vegada.
que espero que vagi tot bé a les vostres perifèries, perquè a la fi he descobert que realment aquest programa es diu així perquè jo trato de xerrar de tot o que crec que no es xerra normalment i que...
crec que xerrar molt a les periferies i ho hem d'emportar una mica més al centre. De coses així com, jo què sé, o dona vergonya de xerrar, o se'ns oblida, o em dona mandra i és millor deixar una mica les coses com estan i deixar fer a veure què passa. I jo soc més de xerrar que de callar. Així que l'últim tema, des d'aquí, des de...
des del programa, és de Antibalas i es diu Who is this America, them speak of today. Així que jo crec que seria més o menys de què xerrem en Amèrica avui. Així que us deixo amb aquesta maravilla, però ja sabeu, no l'escoltareu tot. Així que, escoltar-lo a casa. Ciao, ciao. Gràcies per ser i per estar.
Bona nit.
Fins demà!
Bona nit.
Bona nit.
El Club del Country Un programa que ha fet històric.