Title:

Del pare a Dylan: masculinitat, indie i memòria

## Resum del programa ### Context i to del dia • Emissió de Perifèries Sonores a Ona Mediterrània en un dia simbòlic per a la presentadora, que dedica el programa al seu pare. • Fil conductor: **masculinitat, memòria familiar i música**. El títol del dia (“Els”) juga amb la L i els “ell/s”. > "El pare era molt sensible i la casa sempre era plena de vinils… però també era una persona complicada." --- ## Bloc 1 — Records del pare i cançons que el defineixen ### El pare, la música i les ambivalències • El pare com a figura clau: li transmet la passió per la música (tocadiscos, vinils), però amb un **caràcter difícil** i herències de frustracions. • Reflexió sobre *masculinitat* i dinàmiques familiars: de la **violència psicològica** a la necessitat de **reparació i comunicació**. • Idea central: **“Les petites coses importen”** — tant per fer bé com per fer mal. ### Cançons i referents • Kiko Veneno: entrada lleugera al programa amb el “viento de poniente” com a imatge d’airejar emocions. • Sinéad O’Connor — Nothing Compares 2 U: memòria compartida amb el pare; la cançó activa una reflexió sobre l’**amor únic** i la vulnerabilitat. > "Nothing compares, nothing compares to you" • Bettye Swann — Little Things Mean a Lot: reforça el tema de les **petites atencions** com a eix de cura i dany. • Antonio Vega — Se dejaba llevar: enllaç amb **addiccions** i **salut mental**; el desig que els homes de la família haguessin pogut accedir abans a teràpia. > "Ven, salgamos fuera. La noche. Queda espacio arriba… Queda también silencio entre nosotros." (Jaime Gil de Biedma) --- ## Bloc 2 — Conversa amb Mario Tornero: música i masculinitats ### Projecte i marc • Mario Tornero (convidat) presenta un projecte que va començar com a **tallers** i ara esdevé **llibre** sobre música, gènere i poder. • Tesi de fons: la *masculinitat* s’entén **en relació** amb la feminitat; els rols es defineixen per oposició. ### Història i gènere a la música popular • Inicis de la indústria (anys 20): el **subjecte hegemònic** no és l’home blanc, sinó **dones negres** del blues (algunes pobres i LGB). • Instruments i gènere: piano associat a dones; vents, corda i percussió als homes. L’ascens del **rock and roll** fa de la **guitarra elèctrica** un símbol masculí central. • Substitució i blanqueig: figures com **Elvis Presley** cristal·litzen el model d’home blanc, heterosexual, sexy i “sensible”. Influència paral·lela del cinema (James Dean) en l’arquetip de la sensibilitat masculina “acceptable”. ### Del pop al rock: la gravetat com a masculinització • **Bob Dylan** opera el pas del pop “lleuger” al **rock** “seriós”, amb missatge i transcendència. • Efecte col·lateral: de la cultura negra i femenina a un cànon de **homes blancs** cantant a la llibertat. • Lectura crítica de “Like a Rolling Stone”: narrativa **misògina** de la “perdedora” que vol accedir al món beat. ### Glam i indie: ruptura, cosmètica i contradiccions • **Glam** (Bowie, Mark Bolan, Rolling Stones, New York Dolls): travestisme com a provocació; ruptura estètica però sovint **canvi superficial** (lletra i estructures continuen). • **Indie** com a reacció al mainstream i a la crisi dels 80: noves performativitats masculines (Morrissey, Cobain, Thom Yorke) que qüestionen l’arrogància viril, però amb motors sovint **narcisistes** o **victimistes**. • **The Smiths**: potser la ruptura més radical amb la masculinitat normativa (estètica, portades, posada en escena), malgrat el **narcisisme** personal de Morrissey i el seu posterior **gir dretà**. ### Cas d’estudi — Radiohead • “Creep”: balada que es carrega de **guitarres** per esquivar el to percebut com “massa femení”; tensió entre **fragilitat** i **rudesa** sonora. • Amb Kid A, Radiohead “mata” la **guitarra elèctrica** i obre un camí que, simbòlicament, també qüestiona el codi masculí del rock. --- ## Tancament i pistes futures • Tema pendent: **música urbana** i noves masculinitats. • Canal de seguiment de Mario: Instagram “**fruta_extrana**” (Fruta Extraña) i podcast homònim — el llibre arribarà, però **sense títol desvetllat**.

['Perifèries Sonores', 'Ona Mediterrània', 'masculinitat', 'gènere i música', 'paternitat', 'dol', 'violència psicològica', 'Sinéad O’Connor', 'Kiko Veneno', 'Bettye Swann', 'Antonio Vega', 'Jaime Gil de Biedma', 'Bob Dylan', 'Elvis Presley', 'David Bowie', 'Mark Bolan', 'The Rolling Stones', 'New York Dolls', 'Janis Joplin', 'Patti Smith', 'Debbie Harry', 'Kate Bush', 'The Runaways', 'The Smiths', 'Morrissey', 'Kurt Cobain', 'Radiohead', 'Creep', 'Kid A', 'blues anys 20', 'guitarra elèctrica', 'rock and roll', 'glam rock', 'indie', 'patriarcat', 'Fruta Extraña', 'Instagram', 'tallers', 'llibres']