Escoltes Ona Mediterrània, des de la 88.8 de la freqüència modulada. Bona tarda, moltes gràcies per ser aquí. Venim a celebrar el segon capítol de la segona temporada de Pots Pensar, el postgat de la llibaria de l'Espai Mallorca. Literatura i llibres en català, relletgint-los des d'una altra mirada i passant pàgina de les convencions.
Aquest nou episodi de Podpensar és el primer homenatge monogràfic que feim a un únic autor, normalment ens encarregant de pensar en l'ajuda de persones relacionades amb el món del llibre sobre diferents aspectes que es relacionen en major monomesura amb una temàtica ampla. Aprofitant aquesta exposició de la que ve d'ha xerrat en Sebastià sobre Josep Maria Llampart,
està feta en col·laboració amb l'obra cultural i, d'un partit, que aquesta terra esdevindrà un incendi. Per tant, en aquest capítol del podcast aprofitarem per retornar un homenatge a un dels escritors intel·lectuals mallorquins més important del segle XX, en Josep Maria Llampart. I bé, moltes gràcies ara.
Dit això, per fer-ho, comptem amb la participació d'una banda Pilar Nau, que és doctor en Filologia i Filosofia amb menció internacional per a la Universitat de les Guies Balears. La seva línia de recerca és la literatura catalana contemporània. Ha escrit llibres com Narrativa i turisme a Mallorca, 1968 i 1981.
També ha coordinat el llibre Escriure entre dues llengües, Escriptors catalans i l'elecció de la llengua literària. I pel que fa concretament a Josep Maria Llompart, ha editat els llibres Josep Maria Llompart, articles i traduccions a Papeles de Sonar Madans, 1956-1961, O l'Epistolari, Diàleg entre tres, Cartes entre Pau Faner, Josep Maria Llompart i Francesc de Borges Moll.
A més, aquest 2025 ha publicat el llibre Mentre enresti un brideleu Josep Maria Llampard de la Penya, un home polifacètic al servei del país, que és aquest que teniu aquí i que, si us interessa, després el podreu adquirir.
A banda tenim en Vicent Llorca, que és un poeta novel·lista i crític literari i s'ha encarregat d'estudiar autors mallorquins contemporanis a través de llibres com Salvar-se de la paraula, Introducció a la novel·lística de Miguel Àngel Riera. La seva darrera publicació també disponible aquí mateix, és aquesta que teniu aquí.
és, entenguem-nos per amor, assaig líric sobre el llibre de Miquel Mat. En relació a la figura de Josep Maria Llompart, va escriure el pedòleg de la primera edició del llibre vocabulari privat, escrit conjuntament amb Antonia Vicenç, i ha participat en una gran quantitat d'actes dedicats a la figura de l'autor, com per exemple l'acte Gràcies Llompart del 1992 al Teatre Principal de Palma,
la conferència Aquell Amor de Setembre, aproximació a l'obra poètica de Josep Maria Llampart, o el recital poètic Mor Samó, lectura de poemes de Josep Maria Llampart. Moltes gràcies per venir.
Dit això, una altra vegada, moltes gràcies per venir. Què tal? Com estàs? Tot bé? Molt bé. Beníssim. Molt bé, molt bé. Gràcies. Primer de tot, i abans de passar directament a la tertúlia, que òbviament anirà sobre Josep Maria Llompar, com hem dit, volem deixar un petit espai a en Vicent Llorga perquè mos faci cinc cèntims de la seva darrera publicació. Com hem dit, entenguem-nos per amor. I bé, te deixem aquest espai perquè em facis cinc cèntims d'aquesta novetat.
Moltes gràcies perquè em fa molta il·lusió parlar-vos uns minutets d'aquest llibre de l'Entenguem-nos per amor a l'Espai Mallorca, perquè és el primer contacte de fet que el llibre té en Espai Mallorquí, perquè fins ara ha estat espai estrictament català. La setmana llibre en català, les presentacions que hem començat ara, aquesta setmana hem estat a la llibreria ON, etc. I per tant em fa molt de goig, us ho dic molt sincerament. Moltes gràcies.
A veure, en aquest llibre què trobareu? És un llibre d'assaig creatiu. No és un assaig erudit. La erudició va per dins. És allò, tu com a filòleg i tot això per dins. Llavors, a mi no m'interessava fer un estudi de Ramon Llull, sinó el que m'interessava era explicar, primer,
que són les lectures epifàniques, aquelles que ens transformen. Jo recordo que quan era estudiant a la universitat i vaig decidir el llibre de base i blanquerna, el llibre de Miquel Amat em va deixar absolutament estaburnit. I quan l'editorial Barcino em va convidar a participar, a redescobrir un clàssic, no vaig dubtar. I vaig dir que m'agradaria fer Ramon Llull i m'agradaria fer el llibre de Miquel Amat. I la proposta que us faig és...
fer-ne una selecció de les metàfores morals que diu ell, del llibre de Miquel Amat, i reaccionar. Metàfora contra metàfora, ressonància contra ressonància. Com ho ve un escriptor del segle XXI? Un escriptor
que això no ho havia comptat, però l'editoral m'ho va recordar, que escrivim això 750 anys després de l'escriptura del llibre de Miquel Amat. Llavors el xoc és fantàstic, perquè aquest món de perfecció, d'ordenació de Llull, davant del nostre món de caos, de confusió, etcètera, de relativisme, què és el que passa? I el que passa és el miracle de la poesia, el miracle de la metàfora.
i la ressonància amb els nostres escriptors. I en aquest sentit també ens reseguim allà on em sonava Carles Riba, J.B. Foix, tots els nostres escriptors que d'alguna manera acuden a l'ull i se senten en un moment determinat profundament influïts, com el cas de Foix amb sòlida d'ol. Llavors aquí que trobareu plaer, trobareu plaer lector, trobareu...
Espiritualitat també, perquè m'ha semblat molt adient parlar d'aquest espai íntim que tots tenim, d'aquesta anada cap al nostre interior, independentment de les creences de cadascú i de com visqui l'amor, etc. Però sobretot amb aquesta màxima. Entenguem-nos per amor que ell l'agafa de Sant Agustí en una frase meravellosa que diu estima i fes el que vulguis. Curiosament un sant ens diu una de les frases més revolucionàries de la història. Llavors agafem-la
com a bandera, no?, i disfrutem-la, gaudim-la, en aquest entenguem-nos per amor. Moltes gràcies, Vicenç. S'ha perdut tenir un parell, si ets de valor, fulletjar i això. I, bueno, començàvem amb el que és el podcast de Josep Maria Llampart. Per començar, volíem fer una pregunta per situar-nos dins la temàtica, no? I era... Qui era Josep Maria Llampart i per què s'oposa una figura important dins la història de la literatura catalana? Puja.
Comença tu a parlar. Bona tarda. Qui era Joa Maria Llompart? És molt difícil de dir perquè Joa Maria Llompart era un tast de ulletes i com a tast de ulletes què era? Era mil coses. Jo per això sempre dic que era un home polifacètic perquè va ser un poeta, va ser historiador de la literatura, va ser crític literari, va ser traductor del gallec, va ser antòleg.
Va ser un gran intel·lectual de la seva època, penseu que va començar als anys 50. I també va ser un home cívic molt important, que va fer un dels discursos més importants que s'han fet a Mallorca sobre la cultura i la identitat als anys 70-80, estic parlant d'una altra època. I per això a Mallorca se'l coneix sobretot com a home cívic.
això ha provocat un cert canibalisme, en el sentit que l'home cívic s'ha menjat l'home punta. I ara enguany s'està reivindicant amb molta força la seva poesia,
En molts actes culturals també hem de ser sincers, perquè és més fàcil fer un acte poètic, un recital de participació d'uns quants poetes i unes quantes persones que arriben, que no de fer un acte a una altra alçada. Però sí que es vera que s'està reivindicant molt seriosament la seva faceta poètica, la seva poesia.
Sí, en part l'hem d'explicar perquè forma part de la nostra identitat, de la nostra cultura i la nostra llengua. En moments difícils ell fa un viatge cap al catalanisme polític i cultural
i vertebre molt bé un activisme intel·ligent, un activisme serè, un activisme ple de força i de contingut, que em sembla que ens ha d'interpel·lar a com fer les coses, també una miqueta amb intel·ligència i amb fermesa, les dues coses alhora, però també amb serenitat.
I llavors hi ha aquest llompar calidoscòpic que ens ha dit la Pilar molt bé i que jo no repetiré. I en tot cas, jo afegiria el fet del llompar que en un moment determinat
veu que ha d'estar també al davant d'entitats. I es posa al davant de l'Obre Cultural Balear, es posa al davant de l'Associació d'Escriptors de l'Engua Catalana, es posa al davant de moltes iniciatives que acaben sent molt importants per vertebrar
I jo crec que Mallorca, si una cosa té, precisament, i també les Illes Balears, és un imaginari propi, és un ecosistema propi, cultural, i en part també és gràcies a Sant Llompar. Clar, estem parlant de totes aquestes entitats i moltes més coses que podríem afegir. Però és veritat el que ha dit la Pilar.
Jo no sé què passa a la nostra cultura, que quan tenim homes literats que fan compromisos, diguem-ne, de caràcter més cívic, de cop i volta considerem que no són tan bons. No sé per què. És com una regla no escrita. I no és veritat. Vull dir, en Llompar era un intel·lectual fill,
jo he tingut ocasió, he preparat la conferència aquesta que vaig explicant pertot arreu, faig una mica de missioner allò mig mallorquí, mig llomparteà per Catalunya, explicant aquell amor de setembre, una miqueta marcant les seves obsessions fonamentals literàries i a partir d'aquí com les resolen les seves metàfores. Llavors la gent se n'adona
que de cop i volta, ostres, com em va passar l'altre dia a la Seu d'Urgell, que em ve un mallorquí que viu a la Seu d'Urgell, que es va escapar de Mallorca, no sé per què, un tio que em portava, per cert, els braços, una pila de llibres a cada banda, perquè mentre jo anava parlant i anava llegint, aprofitava el temps realment, i em va dir, m'agrada molt venir a la conferència perquè m'has fet veure un altre Llompar. Jo tenia una idea de Llompar,
molt més, diguem, d'un home que es dedicava a l'activisme cultural i tot això, però que era un poiveta menor, però ara, a partir d'ara, el revisitaré. I jo crec que una miqueta és el que estem fent una mica entre tots, de dir, bueno, a veure, hi ha aquest jompar cívic,
polític i hi ha aquest John Park literat que també hem de veure i posar una miqueta, fer justícia, no?, amb la seva obra. Jo no sé què dir-vos. El cànon, a mi, és que personalment no m'agrada. Quan diuen els millors poetes, el no sé què, els no sé quantos, no. Hi ha poetes i llavors, o escriptors, i anem a veure què és el que hem fet i gaudim-ne i ja està. I en tot cas gaudim d'en John Park, no?
És curiós perquè quan fèiem el guió reflexionaven que jo personalment no he llegit mai Llompart. És un nom que ressonava per l'institut que hi ha a Palma, si som sincer. Però veiem que exactes... Està molt bé que ho diguis. Està molt bé que ho diguis perquè a mi m'han fet entrevistes, moltes entrevistes darrerament, i veies que no havien llegit res de Llompart als periodistes. O sigui que no sabien qui era. Gent jove.
No passa res, no és cap pecat. És una cosa com una altra. Per això se celebra l'any... Se comemora l'any John Park per donar-lo a conèixer. Clar, clar. La pregunta era com... Clar, de fet, el 2018, quan es van fer 25 anys de seva mort, també es va fer l'any John Park, també es van fer edicions... I jo volia demanar quins són aquests elements que creix que fan que quan hi ha un aniversari se celebrin l'any John Park, se celebrin tot d'actes, però en realitat després crec que...
pensant en autors mallorquins del segle XX, no és un autor gaire llegit ni gaire conegut, però que se li donés importància per fer aquests actes. A veure, si estem parlant del poeta, es vera que no és un poeta que ha sigut massa llegit. De fet, l'obra poètica completa
en una edició molt bona, s'ha publicat l'any 2018, bastant post-mortem. Hi havia altres edicions, però aquesta és la definitiva. Llompar no se llegeix gaire, això està clar. Però això no vol dir que no sigui conegut a Mallorca, és molt curiós. Trobaràs poques persones que t'han dit que han llegit la seva poesia,
però moltíssima gent el coneix. També el coneix gràcies a aquest any Llompart 2018 que vam fer, que era molt diferent del d'any l'any, que era un any Llompart més a nivell de Mallorca, en centenars d'actes de petit format. Eren coses molt petites, a instituts, a centres culturals, a biblioteques, a delegacions de l'obra cultural, eren moltes, moltes coses, però de petit format. I això van donar a conèixer Llompart l'any 2018.
Ara, diguem-ne, ja l'estem estudiant. Ja no és una betona a reconèixer. Ara ja se fan més cicles de conferències. Aquests dies avui n'hi ha hagut un a l'Olià, n'hi haurà a la universitat, n'hi haurà una cosa que està fent la Fundació Mallorca Literària amb la Universitat, amb el Departament de Català, Senat i Malances. És un poquet diferent. Ja està arribant a altres... No sé si a altres sectors de la societat, però sí a sectors de la societat que tenen una altra formació i una altra perspectiva.
Sí, jo estava pensant en el, bueno, subscric tot el que dic la Pilar, llavors dic altres coses. Escolta, si no estàs d'acord, seria bé, perquè si no això sembla aquí. No passa res, no passa res. Bé, jo soc diplomàtic de mena. Això ja ho sé, com a polític. Tinc fama, però deixant de banda la diplomàcia, estic d'acord amb el que has dit,
Jo constato, quan vaig a fer la conferència, molt desconeixement del Llampar. La gent que ve ve pràcticament a que l'hi expliqui una miqueta per començar a llegir-lo. Bé, crec que des d'aquesta perspectiva la Llampar està funcionant perquè ens està obligant, els que ja l'havien llegit, a relleixir-lo
I els que no l'heu llegit, potser sí, que m'hi posi, no? I per tant conegui una miqueta la seva aportació literària. Per tant, des d'aquesta perspectiva em sembla que és positiu. No ho permets, potser estem oblidant que John Park no només era poeta, era assagista. Història de la literatura, però també assagista polític, que va fer molts discursos que no estan publicats, ja n'hi ha uns de pititons, crec que hi ha un exemple allà de Països Catalans,
i altres reflexions, gràcies, però que realment se podria fer un volum brutal dels seus discursos, les seves conferències i els seus escrits polítics. Això és una feina que està fent actualment l'Editorial Moll i esperem que aviat trobarà aquest primer volum de les obres completes. Jo tinc moltes ganes de llegir-lo, però diguem-ne.
No, no, i per exemple, clar, una aportació important és la teva biografia, perquè un any en què no hi ha una biografia és un any perdut. Ara en parlàvem precisament una miqueta d'aquest tema, que ja en parlarem en el futur, de com els anys, si han de servir alguna cosa, també és per tenir biografies, per tenir edicions crítiques, etcètera. Si no és un any, brindis el sol. Per tant, hem d'anar al text, que és el que ens interessa en aquests casos, no?
Jo vaig conèixer el Lompar, us ho explico una miqueta en el meu testimoni, perquè per mi va ser molt sorprenent. Jo el Lompar el tenia en un pedestal quan era jove, perquè els que feien filologia catalana, etcètera, però és clar, el Lompar era com un...
pare de les lletres, en aquest cas a Mallorca, com, en fi, Sant Xís Guarné o Joan Fuster a València, etc. Per tant, eren els grans, diguem-ne, els nostres, diguem-ne, referents. I jo entro a la secretaria de l'Associació d'Escriptores en llengua catalana,
Aquesta associació té la virtut, que és una associació que neix en vocació de països catalans, que té tres vicepresidències, a les Illes, al País Valencià i al Principat, i que jo em trobo amb la presidència del Tisner, que en Joan Fuster li dona la famosa cullereta de cullera que jo hi era allà, estava allà davant, una cosa que no oblidaré mai a la meva vida, no?,
i acte seguit entro en contacte amb en John Park com a ex-president i ex-vicepresident de l'associació. I tenim xerrades, etc. I per la meva sorpresa, en un moment determinat em demana que li faci el pròleg al seu llibre de vocabulari privat, que és una delícia, és una autèntica delícia. És un intercanvi d'articles amb una persona d'una altra generació que coneixeu bé, que és l'Antònia Vicenç,
i és un dels diàlegs més macos que s'han fet a la literatura catalana contemporània. Jo us ho recomano molt. Imagineu-vos, no? En Llompar, que havia fet tots els pròlegs del món, em demana un pròleg a mi, que tenia vint i pico d'anys, no? I que, ostres, em vaig quedar, francament, amb allò de dir, ai, ai, ai, ai. Vaig tenir la desgràcia que, bé, ell va morir i, de fet, ens vam cartejar
I el llibre ja va ser pòstum. És a dir, mai no vam poder presentar junts el llibre. És una de les penes que tinc. I de no haver tingut l'ocasió d'haver parlat més amb ell. Però per això em sento molt vinculat al seu món, perquè d'alguna manera aquest joc entre la vida i la literatura, que us estic ara compartint,
per mi va ser molt entranyable i sempre l'estimaré molt, sobretot per aquest gest que em va permetre després parlar amb l'Antònia Vicenç i estar una mica amb ells al màxim. I després l'altra cosa que voldria compartir amb vosaltres és l'homenatge que tu has comentat abans, Martí, del Gràcies Llompar de l'any 92, perquè és un homenatge molt important.
En aquells moments a les illes hi havia la necessitat de reformar més la presència de la literatura catalana públicament i a través de l'obra cultural balear també hi ha la idea i l'associació d'escriptors de fer un gran homenatge a Palma, a en Josep Maria Llompar.
que el títol que es va posar és Gràcies, John Park. Llavors, aquell any 92, si mireu la foto, hi ha una foto icònica que hi ha a l'Associació d'Escriptors, que està per aquí, en la qual es fa aquest gran homenatge, s'omple el teatre principal de Palma,
en un acte de catalanisme i també de mallorquinisme brutal. Com jo no he viscut, crec que no he viscut mai, mai més. Llavors, els que érem allà, els que vam organitzar l'acte, clar, és un altre impacte també molt potent
I per què us explico això? Us ho explico perquè és el passat, però és el present i és el futur. És a dir, aquesta torxa, d'alguna manera, jo crec que si un any o un part té sentit precisament, és per agafar aquesta torxa i amb les generacions. Aquí hi ha molta gent, diguem-ne, jove, emergent, potent,
que fareu moltes coses, doncs és bonic fer aquest gran diàleg. Jo recordo en Tisner, el meu president, que vaig tenir moltes possibilitats de parlar amb ell, moltes tardes de diumenge anava a casa seva i parlava amb ell, i ell sempre em deia una cosa molt bonica, i em deia que nosaltres, els escriptors, podem ser una gran família. Jo això ho he sentit molt poc.
Pràcticament ho he sentit amb en Tisner, no? I aquesta idea d'unió, d'anar l'una, de treballar plegats, etc., i de gaudir de la literatura, em sembla un missatge molt potent. I crec que en Llompar, em va faltar parlar més amb ell, però el tenia, no? I, bueno, volia compartir amb vosaltres aquestes petites confidències, no? Perquè crec que tenen un cert valor humà, però també literari, no?
Sí, i seguint aquest fil de en Llompart com a persona autora i això, vos volíem demanar concretament de quin tipus d'autor estaríem xerrant. És a dir, nosaltres sabem que el seu gènere literari, el seu principal, és la poesia i també feia crítica, però ens agradaria demanar a vos de quin tipus d'autor estem xerrant quan miram aquests tests tots seus.
No acabo d'entendre què vols dir per quin tipus d'autor. Quin tipus de poeta, que poden trobar a ser poesia, que poden trobar a ser crítica. Com a poètica, la poètica. Quina és la seva poètica? Bé, jo no sóc un especialista en la poesia de Llampar. En això tenim un embarregli de ponts i tenim altres persones, en Pere Rosselló, en Joan Mas i Vives... Però jo el que he de dir és que la poètica de Llampar va canviar moltíssim, des dels primers llibres fins al darrer.
que Llompart, com a tastaulletes que era, va anar tastant diferents ritmes, diferents escoles, diferents tipus de poesia. No sé si crec que havíem pactat que sobre poesia parlaria més l'entès que no pas jo.
Bé, no, simplement. Ell és un home que va configurant el seu món cultural. Jo poso la metàfora de, diguem-ne, de cercles que es van ampliant en espiral, des de les rondalles mallorquines que sent del seu pare i, per tant, ja té un coneixement de literatura popular mallorquina,
després el va ampliant a la pròpia tradició, la tradició contemporània, i després va a Ramon Llull també, tots hem de passar per Ramon Llull, si no malament, i després crea els seus vincles amb el Principat i amb el País Valencià, ell era un poeta amb molta consciència de literatura catalana, de països catalans,
fa homenatges a les tallers, fa homenatges també a autors catalans, es fa molt amic de la parella en Jaume Vidal-Alcobé i de la Maruela de Campany, de manera que es vincula molt a Tarragona, curiosament. Jo recordo la conferència que vaig fer a Tarragona, que vaig tenir un ple brutal,
I vaig veure que aquí, en aquesta part de Catalunya, hi ha un rastre de llumpar molt clar i s'explica a través d'aquesta relació. I a partir d'aquí ell fa molt bones lectures, sobretot de la tradició simbolista,
Coneix molt bé la literatura castellana. La generació del 27 la té totalment assumida, però també al segle XIX castellà. Us podria ara també explicar algunes coses curioses. Vaig descobrir fent la conferència, per exemple, que Mor Samor, que són dues parts del llibre espiritual, de fet, és un nom que agafa de Juan Valera, d'una novel·la de Juan Valera, que em va sorprendre moltíssim. Per tant, té un coneixement molt gran de Benito Pérez Galdós, etcètera. I després,
ell té aquesta obertura cap al món galaico-portuguès que li dona la clau d'un dels aspectes importants de la seva obra, que és la elegia. Ell és un poeta elegíac, un poeta que rememora la seva infantesa constantment, els seus primers amors, i que hi torna sovint, com un moment de felicitat. I amb tot això crea la seva poètica, tenint en compte que també té una influència del realisme,
sobretot el 160, que el realisme històric, el realisme social té una importància molt clara, però atenció, jo quan analitzo el seu realisme,
veig que la ironia, el sentit de l'humor, de vegades una certa autocrítica, fa que siguin molt llecibles. Hi ha molta poesia d'aquesta, diguem-ne, veig que alguns dieu que sí, m'ha agradat molt, perquè jo tinc aquesta sensació i m'ho he rellecit diverses vegades. I té poemes que dius, carai, noi, que bé, perquè hi ha la ironia.
que salva, diguem-ne, el que de vegades podia haver estat un pamflet, no? I no és un pamflet. I això li dona, diguem-ne, consistència i, tot i que crec que no és un nucli central en el realisme, però sí que aquella influència, diguem-ne, el va ajudar de vegades a fer un tipus de poesia molt contemporània, potser és la part més contemporània, no? Sí, tu estàs parlant més dels poemes autobiogràfics, no? Exactament, sí, correcte. Els poemes autobiogràfics que són els més mengívols, per dir-ho així, que si algú s'ha d'iniciar
en l'obra poètica de Llompar aconsello que comenci per aquest tipus de poemes més que no pas els dels darrers anys que ja tenen una lectura un poc més complexa quan parla de la mort i de la mort i és molt més introspectiva i és molt diferent per això diria que la seva poesia és un camí és un itinerari no és una poesia estàtica sinó una poesia que evoluciona
cap a temes i... Perquè ell té una altra cosa que també hem de tenir present. Ell prové d'una classe social mallorquina molt determinada. El seu pare era coronel, és a dir, ell ve d'un món que fa una deconstrucció d'aquest món i va cap al catalanisme,
I per això escriu memòries d'un nen de Casabona, perquè és una mica superar tot aquest estadi de dir no, aquest no és el meu món, però jo m'estimo el meu pare, jo m'estimo la meva mare, jo m'estimo la meva germana morta, m'estimo la meva família, té poemes impressionants. A mi és un aspecte que personalment m'impressiona molt, perquè és un despullament com poques vegades he vist en poetes catalans.
Clar, dit això, volíem pensar en aquesta part la dimensió política del personatge, que és un dels aspectes més recordats, ja ho heu dit, només cal veure fins i tot l'incomoditat que generava com a personatge. Dins l'exposició tenim a Menorca una foto que sortia a la façana de casa seva amb una pintada que posa aquí un renegado traidor a Espanya. Va ser president de l'Obre Cultural entre el 1978 i el 1986,
i bé, volien demanar, bàsicament, quin creix que va ser el seu paper a nivell polític, quin impacte va tenir en la societat en aquell moment, i si fins i tot en llibres que hem esmentat de Països Catalans i altres reflexions, si és comparable el seu paper a nivell polític en vez d'un Joan Fuster en el País Valencià, què en trobou?
Les comparacions són molt complicades, perquè la situació sociocultural i sociopolítica de Mallorca i del País Valencià als anys 70-80 no era la mateixa.
Però sí que te puc dir, això ho he dit moltes altres vegades, em fa vergonya dir-ho, que s'ensenya una part a Mallorca que no seria la que és. Encara que en aquests moments està canviant moltíssim, hi ha una substitució demogràfica, substitució lingüística, deixa-me anar, però fins fa quatre dies...
Mallorca no hagués estat el que és, políticament no hagués estat el que és. Ell va ser no només el portaveu, sinó el creador d'una ideologia. Jo estic segura que quan puguem llegir els seus textos cívics complets, o més a manco, que puguem estudiar-los, veurem com ell realment va ser creador d'un ideari
evidentment amb moltes altres persones, però que ell va ser el creador d'un ideari i va ser la persona que el va fer arribar a més gent, entre altres coses, per qüestions, escolteu, tenia una oratòria fantàstica, una edicció fantàstica,
I sobretot una gran disponibilitat. Era un home que no sabia dir que no. Igual anava a fer un... No ho sé. A fer un discurs. Sempre dic que si tu estudies catalans, perquè per a mi és el màxim. Però bé, a fer un discurs a una conferència important. Com se n'anàvem, ho va dir Damià Pons. Diu que de vegades va venir a fer recitals a Campanet i eren vuit persones. Igual anava. Ell anava. I no conduïa, eh? Això sí. I tu saps a Mallorca, que és molt difícil això. Quan et tens el carnet...
Vull dir que era un home que tenia una gran disponibilitat i això és important. A més a més, penseu, i ara anem ja a qüestions, per favor, ja un poquet més de terra. Aquest home va ser el que va ser gràcies també a la seva dona. A mi aquella frase no la diré, perquè l'ho diu jo, aquella frase d'un home... No, però el que està clar és que en Carnavinyes, que era una dona intel·lectualment molt potent,
una gran pedagoga, però intel·lectualment era molt potent, molt catalanista, que li va ensenyar moltíssim a en Llampar, perquè en Llampar, penseu que ell venia d'una formació no només espanyola, espanyola, espanyolista, militar i franquista. Vull dir, les bones companyies el van ajudar a canviar, a transformar-se. I una d'aquestes bones companyies va ser en Carna.
Ara també, una altra cosa, feminista és alerta. Llompart arribava a casa seva i tenia el dinar a taula.
perdoneu, però això s'ha de dir. Aquesta dona li feia tota la feina i ell podia disposar. Sí, Vicenç, perquè jo estic cansada de veure homes que estan arribant molt lluny i dones... Sí, sí, sí. Estic cansada de veure això, sincerament. Vull dir que una dona ha de tenir el doble de vinculació amb tot. I n'encarna ho va fer i ho va fer de bon gust.
però jo estic segura que era en carna. Si no hagués hagut de fer tota aquesta feina, hauria tingut també una obra, no sé si poètica, però probablement cívica i pedagògica, escrita. Estic segura que no va tenir temps d'agafar un bolígraf o un oliveti, que és el que havia abans, perquè la capacitat la tenia en carna. És una dona intel·lectualment molt formada. Bé, tenim un llom part, estem agraïts. Hauríem pogut tenir també una en carna.
Bueno, i afegim el nom de Cèlia Viñas, no? Bé, afegim-ne a Cèlia Viñas, ara te la deixo donar-se. Bueno, mira quin capó que t'he donat ara. No, perquè esclar, la Cèlia Viñas, que és una autora que en aquests moments està sent reivindicada des de la revisió del cànon, des de la perspectiva més de gènere, més feminista, justament una gran pedagoga,
doncs també devia deixar la seva empremta, no? Sí, hi havia una gran relació entre la Cèlia i amb Llenyampar. Jo he de dir que no l'estudia de tant, sincerament. Jo la conec a través de la Cèlia Arriba. Sí, clar, jo també, vull dir, tots la coneixen a través de la Cèlia Arriba. El testimoni de la Cèlia en aquest sentit ens ha ajudat una mica a entendre-ho perquè ens queda una mica lluny generacionalment també aquest aspecte.
No, jo crec que, bé, aquesta foto dels nacionalistes esquerres, jo no sé si ho teniu present en un moment determinat d'aquesta força política que s'hi va identificar moltíssim, diguem-ne, la gent que des d'una perspectiva catalanista i també nacionalista de reivindicació
de la nació catalana, doncs va donar-hi suport i va donar-hi molts intel·lectuals, no? I crec que aquesta foto és molt representativa i des d'aquesta perspectiva el que ha dit la Pilar és molt important, tota aquesta força, no? Tot i que després, en el punt de vista electoral, diguem-ne, no n'és a més, no? Vull dir, no, no. I van passar moltes altres coses a la història del nostre país que ara no és tema, diguem-ne,
de debatre, però és un tema molt interessant. Jo crec que des d'aquesta perspectiva em quedo molt més amb el fet polític dels països catalans, és a dir, del fet que ell era molt conscient d'aquesta unitat que constantment és atacada. Perquè, esclar, imagineu-vos Balears, País Valencià i Catalunya amb una idea d'unitat
En fi, és que això ja és un altre estat. Per tant, des d'aquesta perspectiva sempre ha estat molt, diguem-ne, qüestionada i, per tant, és complicada. El tema de Joan Fuster, agafo la teva invitació.
Perquè jo crec que en Llompar d'alguna manera era conscient del paper de lideratge de persones com en Fuster, el País Valencià o l'Esprio a Catalunya, posem per cas, que ella em mirava molt,
El que passa és que des d'un punt de vista d'obra literària, clar, són diferents, perquè tot i que ell va escriure assaig, en Fuster estem parlant, com es diu en francès, d'un mestre del pensament. Per tant, aquí jo sí que marcaria una mica de diferència.
A veure, sense haver estudiat a fons l'assaig de Llompar, però pel que he llegit d'en Fuster i de Llompar, en aquest cas és una complementarietat. Un és més poeta, poeta-assagista, i l'altre és assagista, que també va fer de poeta en un moment determinat. Coneixeu el poema famós musicat per Lluís Llach, Criatura dulcíssima que fores.
Per tant, des d'aquesta perspectiva, jo em quedaria molt més amb aquest fuster que ens està portant aquesta immensitat de pensament des d'una visió crítica,
i a Llompart molt més des de la lírica, però també, evidentment, amb el seu pensament polític i assistent. Sobre Fuster, o sigui, de Fuster, perdó, s'han publicat aquests textos, però de Llompart no s'han publicat. Possiblement. És això. Ho dic amb precaució. Fins que no els tinguem publicats, els tinguem a l'abast i els puguem llegir, no ho sabem realment. Jo el que puc llegir són manuscrits, quan treballava al despatx de Llompart,
però no sé, això li dono encara un marge, no? Un marge, un marge. A veure què descobrirem. Sí, sí, però per ara realment l'obra de Fuster és impressionant. Això està clar. És impressionant, molt intel·ligent. Et volia afegir també dins aquesta banda del seu passant polític, perquè abans estem folletjant el teu llibre de Mentre Restia un Bridalé i just ha entrat la polèmica amb el Balthasar Porcel.
I l'altre dia, per coses de sa vida, estigui llegint una cosa de Baltasar Porcel, i Porcel recriminava d'allò en part i d'altres intel·lectuals dels moviments mallorguins que deia que a nivell polític l'única política que feien era o lingüística o nacional, i que no anaven més enllà d'això. Creix que es vera amb aquesta afirmació... Després he conegut pel llibre, hem llegit aquell capítol, que hi havia entre ells, doncs, molta mala relació en un moment determinat, però creix que es vera que era un posicionament polític que només tenia a veure amb la gent o amb la nació o anava més enllà d'això?
Bé, si llegeixi el vocabulari privat, és que ho diu claríssim el mateix Llompar. Ell està decebut en Purcell i a mi cada vegada que ho llegeixo em sorprèn perquè clar, jo en Llompar, aquest lloc diplomàtic, m'identifico molt amb aquest Llompar diplomàtic i de cop i volta és que no és gens.
Per tant, estava profundament decebut d'en Porcel, és evident, i no s'ho calla i ho deixa escrit sabent que vocabulari privat segurament serà el seu testament literari. Per tant, vol que tothom sàpiga
que ell no està d'acord amb la manera de fer d'en Porcel. Se sent enganyat perquè ell explica que, clar, que en Porcel va allà com un xaiet, a buscar la protecció literària del Llompar i que després el mes prega com a autor. I això, clar, el Llompar no ho pot encaixar perquè ho troba com una traïció.
Fins aquí, diguem-ne, el que podem llegir empíricament del que passa, diguem-ne, la relació entre Llompar i Purcell. Després hauríem de veure més coses, però no ho sé, aquí ja no m'aventuro perquè és complicat, no ho sé, s'haurà d'anar investigant i anar veient. Jo el que sé és això.
I bé, moltes gràcies. Per acabar, volíem demanar una obra o un poema, un test de Llampart, que per la raó en què sigui, si les voleu explicar, les podeu explicar, recomanaríeu per damunt de qualsevol altre test d'en Josep Maria Llampart. Per damunt de qualsevol, no ho sé, però per iniciar-vos en Llampart, si no l'heu llegit, jo...
aconsello vocabulari privat. Comenceu pel vocabulari privat a partir d'aquí, tindreu una idea un poc sobre la seva biografia, sobre la seva obra. És bastant irònic, és molt bo de llegir, dona gust. I després ja parlarem, després seguirem. Però jo començaria per aquí.
Sí, jo amb el que us he explicat ja podeu deduir que diré vocabulari privat perquè clar, estic molt implicat. Estic buscant el mecanoscrit perquè el sé que el tinc i no el trobo. No sé on el tinc arxivat.
Jo crec que sí, però és que jo no el trobo, què vols que et digui? És un desastre. L'altre dia vaig estar no sé quantes hores buscant-ho i no vaig haver-ho trobat perquè tinc com un arxiu personal per anys i pensava que ho tenia allà però resulta que no i ara estic començant a tema que l'hagi perdut.
Bé, podria passar, no ho sé. Ja us ho diré. En tot cas, aquest és un llibre que va molt bé per entendre el món llumpartià i entrar, diguem-ne, a partir d'aquí a les seves claus. I després us recomanaria Espiritual, perquè és una síntesi, diguem-ne, de tot. Tot i que, com que deia aquell, tot i que la confecció de la conferència m'ha fet valoritzar molt Jerusalem.
i estic allà amb el llibre de Jerusalem amb ganes d'aprofundir-hi més, perquè jo crec que és un llibre molt ambiciós i un llibre molt interessant i a més de molta actualitat. Per tant, mentre estava rellessant Jerusalem i veia tot el que estava passant al voltant d'Israel, ostres, costatment estava pensant en aquest llibre i donant-hi voltes, aquesta dificultat del viatge, d'arribar als ideals, etcètera, que va plantejant el llibre.
Per tant, jo us diria vocabulari privat i espiritual i anirem parlant de Jerusalem. Moltes gràcies. Ara passarem a la darrera secció, una secció dinàmica.
Bé, en aquesta secció, bàsicament, fem com a preguntes un poc més curtes, un poc més dinàmiques, i com que avui estem parlant de Josep Maria Llompart, anirem demanant aspectes concrets, com per exemple, quina és la primera lectura que fèreu vosaltres de Josep Maria Llompart, el primer llibre que vareu llegir de l'autor.
No va ser un llibre, van ser els seus articles i traduccions a papeles de sonar badans. Jo era lectora de català a la Universitat de Bojo, en Alemanya, i teníem els papeles de sonar badans complets i va ser llit, que vaig descobrir en un primer llampar.
Poemes de Mondragó. I quan vaig acabar el Mondragó, ara fa temps que no hi he anat, però la paraula Mondragó, per mi, ostres, és que em deixa ja despullat. És una cosa brutal, no? Tot i que després les lectures, diguem-ne, que he anat fent més profundes són les de vocabulari privat, lògicament no, per haver fet a prova. Però la pregunta era les primeres lectures, no les... Poemes de Mondragó.
Perfecte. I quin és el gènere literari que admireu més de l'autor? El gènere literari? Jo sóc més una dona de prosa que de poesia. A mi m'interessen molt els seus escrits polítics, que no tenim encara, però m'interessen molt els manuscrits que he pogut llegir, en part discursos,
i conferències. Alguns els publico a la biografia, però et publico un 1%. El que hi ha de sortir, el que estem esperant, això és el que més m'interessa en aquest moment. Bé, jo, a l'espera que succeeixi això, discrepo de la meva amiga Pilar. Per cert, és que si no, això és molt avorrit si no discrepem. Jo veig un poeta total i absolut, amb una visió lírica. El poeta te'l deixo a tu, per això. Totalment, poeta.
Bé, ara una pregunta un poc més mala de respondre, però una obra seva que pel que sigui no recomanaríeu, que no us agradi personalment, si n'hi ha, si no, si us agrada tot, no, no passa res, però una que diguis... Ai, em mires a mi perquè comenci jo. Et mira tu, mira tu. Tu tens clar? Sí, una que no he llegit.
Mira, és curiós, però hem de posar una miqueta d'Alicien. És una que ell mateix dia en una entrevista que era terrible.
una obra de teatre que va intentar escenificar-la i se'm va adonar que ell no era un home de teatre, que ell no podia escriure ficció, o sigui, no era el seu. Que de fet els diàlegs eren com a molt literaris, no sé. Vaig llegir una entrevista en què ell parlava d'això, jo no l'he trobat, però jo diria que és l'obra que no m'interessa tant.
Bé, jo us he de ser sincer, no trobo motius per desaconsellar-vos una lectura, però us explico un prejudici que vaig tenir a l'hora de preparar la conferència, vaig pensar que a la Capella dels Dolors no m'agradaria tant, la relectura, i en canvi em va fascinar amb la qual cosa, que dius, ostres, punyeta, un que em pensava que punxaria...
No, és un gran poemari. I La terra d'Argència també. És a dir, és que ell m'agrada que, més que estendre's, et busca la intensitat. I fins i tot els títols són molt bonics, poemes de Montdragó, etcètera, se't queden al cap, no els oblides. És fantàstic. Va, i ara ja per donar-ho per tancat. Vos podíem demanar quin llibre us recomanaríeu per conèixer la seva figura, tot i que podem esperar un poc de resposta. Sí, sí, sí. Sí.
Em fa vergonya dir-ho, però diria que la biografia d'en Jampat. Ja sé que sembla com aquell, he venit a parlar de mi libro, però jo diria, amb molta humilitat, diria que la darrera biografia sobre en Josep Maria Jampat.
Bé, jo la veritat és el que anava a dir per evitar-te també la vergonya, però bé, perquè has parlat abans, jo ja ho sé dit abans, que crec molt en els anys literaris, en les biografies i en els estudis. Si a més sortís un estudi de la poètica també seria fantàstic, no? Això costa una miqueta perquè, clar, requereix una inversió d'hores important i tenir l'ocasió d'un editor que vulgui fer, etc.
Però, efectivament, jo crec que en aquests moments hem de llegir la biografia i després, si surt l'obra dels seus discursos i el tema polític, evidentment ens hi hem de llençar de cap, perquè jo ho estic esperant.
Bé, moltíssimes gràcies per tota aquesta conversa, Pilar, Vicenç, per estar amb nosaltres i per tot això que hem xerrat, molt interessant. Només per acabar, un poquet d'agenda dels propers actes que tenim de la llibreria. Dia 23 d'octubre tenim la presentació del llibre Entra fort, de Maria García Grau. Bé, com ha dit en Sebastià, demà tenim Poateca viva, en Laura Talsagull i Ben Nadal. I dia 30 d'octubre tenim una presentació i lectura dramatitzada del llibre Mosques, de Pau Colla.
I bé, volíem recordar que tenim obert el termini d'inscripció i de comando que se tanca demà, inclòs, del següent llibre del cicle d'esculptura, que aquest pic va de literatura i lluita, i és llibre que llegirem dia d'avui, de novembre, si algun dia tothom hi haurà estat sempre en contra de la mare i la cal. I bé, moltes gràcies per venir i espero que hagi estat. Moltíssimes gràcies. Una abraçada. Moltes gràcies també a l'altre.
Podeu comprar llibres.
Escoltes Ona Mediterrània, des de la 88.8 de la freqüència modulada.