Title:

Violència, literatura i patrimoni gòtic

## Context i convidades • Episodi del podcast **Pots Pensar!** dedicat a la **violència en la literatura**, especialment en la novel·la catalana contemporània i en el llegat de **Víctor Català**. • Interlocutores principals: - **Núria Bendicho**: escriptora, autora de *Terres mortes*, formada en filosofia. - **Elvira Prado-Fabregat**: artista, cantant i investigadora en *ecocrítica*, ficció especulativa i estudis de performance, autora de *Natura fosca*. ## 1. Què entenem per violència en la literatura? ### 1.1 Violència estructural, lenta i ecològica • L’Elvira subratlla que la **violència és inesquivable** i que cal mirar més enllà de la violència física immediata. • Distingeix: - **Violència estructural**: rols, trames, jerarquies i estereotips que la ficció perpetua sense qüestionar. - *Violència lenta* (Rob Nixon): - *Violència ecològica* que actua **a llarg termini i a distància**. - Exemples: vessaments de petroli, degradació ambiental, dany ambiental acumulat. > "Ara mateix aquestes violències lentes i ecològiques són troncals per nosaltres." ### 1.2 Violència com a condició humana • La Núria defensa que **no hi ha novel·la no violenta**: - Considera que té una **concepció hostil de l’ésser humà**. - Fins i tot quan no hi ha sang ni agressions explícites, hi ha discursos i actituds que **fan mal**. • Idees clau: - L’ésser humà pot exercir violència **sense adonar-se’n**. - La violència no és només crueltat deliberada, sinó també **conseqüència inevitable de triar un camí**: qualsevol decisió pot fer mal a algú altre. ## 2. Experiències personals i politització de la mirada ### 2.1 Desvetllament feminista i micropolítica de la violència • La Núria explica el seu procés de **“posar-se les ulleres liles”**: - A la universitat, inicialment **negava** que necessités el feminisme. - A través de la **filosofia política i dels estudis colonials**, entén l’**opressió racial** i hi veu un paral·lel amb la seva **condició de dona**. • Experimenta una forta **ira** cap als homes del seu entorn (amics, pare, parents) en adonar-se que: - Havien exercit **micromasclismes** i violència estructural. - Sovint **creien actuar pel seu bé**. • D’aquí deriva una idea central: la **violència estructural, invisible i lenta** es pot exercir **sense consciència** i alhora tenir conseqüències profundes. ### 2.2 Lectures sobre guerra i cultura sacrificial • L’Elvira comenta el llibre de Barbara Ehrenreich *Rituals de sang (Blood Rites)*: - Qüestiona el relat segons el qual la nostra intel·ligència va evolucionar a partir de la **cultura de la caça**. - Proposa pensar la humanitat sobretot com a **espècie depredada**, obligada a **cooperar per defensar-se** de grans depredadors. - Reinterpreta la **cultura sacrificial** i els seus rituals de sang (com la referència cristiana a la *sang i cos de Crist*). • S’hi destaca: - La idea que la **guerra no és tan “natural”** com es vol fer creure. - La necessitat de **rituals, drogues, timbals, simbologia** per forçar els cossos a entrar en estat de guerra (des dels exèrcits clàssics fins als **antiavalots** contemporanis). ## 3. Gaudi estètic, violència i recepció crítica ### 3.1 Quan l’estètica embelleix o incomoda • La Núria assenyala que l’**estètica pot embelleir la violència**: - El que hauria de generar **rebuig** pot convertir-se en **plaer estètic**. - Però també hi ha escenes que **incomoden profundament** pel discurs que les sosté. • Exemple que la violenta com a lectora: - *L’arrencacor (Arrache-cœur)* de **Boris Vian**: - Escena d’abús sexual on el protagonista **olora les mans** recordant l’olor del cos de la dona agredida. - Per a ella és una de les escenes **més dures** de la seva vida lectora. • La Núria respon literàriament amb un **contrahomenatge** a *Terres mortes*: - Crea el personatge de la **Rosa**, que es masturba lliurement. - L’olor del seu propi cos és viscuda des de la **llibertat i el desig propi**, no des de l’abús. ### 3.2 Gaudi, normalització i esperit crític • Es discuteix si el **gaudi estètic de la violència**: - Pot servir per a una **autoconsciència crítica**. - O pot contribuir a la **normalització** de certes violències. • Punts clau: - L’obra d’art depèn molt de la **mirada** del receptor: la mateixa obra pot ser llegida de forma molt diferent amb el temps. - El problema apareix quan l’autor **no és conscient del discurs que emet** ni dels imaginaris que reforça. ## 4. Gòtic, foscor i violència com a subversió ### 4.1 Mode gòtic i crítica social • L’Elvira recorda el **mode gòtic anglès** (finals del XVIII) com a: - Reacció a la **Il·lustració**. - Eina per **visibilitzar violència estructural**, especialment **de gènere**. • Exemple: **Ann Radcliffe**: - Fa servir el gòtic per exposar la **violència de gènere** i la repressió que viuen les dones. > El gòtic serveix per “destapar” allò que el discurs oficial vol ocultar. ### 4.2 Foscor, capitalisme i globalització • Relació entre context actual i auge de la foscor literària: - **Internet** i la **intel·ligència artificial** generen una “tirania de la llum” (exposició constant, transparència forçada). - Com a resposta, emergeix una **literatura fosca** que: - S’oposa a les lògiques del **capitalisme sobre la imatge**. - Reivindica mirades **locals, situades**, i realitats marginals. ### 4.3 Gòtic del sud dels Estats Units • La Núria es declara molt influïda pel **gòtic del sud nord-americà**: - Autors com **Carson McCullers, William Faulkner, Eudora Welty, Flannery O’Connor**. - Espais: plantacions de cotó, mansions decadents; no hi ha castells ni fantasmes, però sí **fantasmes històrics**. • Aquests autors: - Desmunten el **discurs idíl·lic** del sud postguerra civil. - Mostren que la societat viu encara en la **ferida del colonialisme i de l’esclavisme**. - Fan emergir violències de **gènere**, de **classe** i **racials**, sovint a través de personatges grotescos o situacions límit. ## 5. Tria estètica, responsabilitat ètica i violència ### 5.1 Estètica vs. contingut: es poden separar? • Debat obert entre Núria i Elvira: - **Elvira**: hi ha una part d’**afiliació estètica** pròpia de cada època (modes, corrents, grups d’influència). - **Núria**: li costa separar **forma i fons**; creu que l’estètica **sempre implica ideologia**. • Casos assenyalats per la Núria: - Autors amb una **prosa tècnicament brillant** però **buidor de discurs**. - Aquesta buidor també **produeix efectes polítics**: proposa una idea d’art com a pur efecte formal, desvinculat de responsabilitat. ### 5.2 Responsabilitat de qui escriu • Per l’Elvira, cal ser conscients que la literatura **“contribueix a la calderada de les històries”**: - Reforça o qüestiona **estructures argumentals, rols, escenaris, imaginaris**. - Pot **perpetuar violències** o bé **obrir nous camins**. • La Núria relata una experiència amb la seva editora a *Terres mortes*: - Ella li diu que en la seva novel·la **no pot haver-hi res que no sàpiga justificar**. - Això la porta a revisar l’estructura i a **reformular un personatge clau**: la Dolors, una prostituta. • Canvi ètic concret: - Inicialment, la Dolors apareixia com una **prostituta orgullosa, aparentment lliure**. - Després de llegir pensament feminista, la Núria decideix **no legitimar** el discurs que un home amb diners pugui **accedir al cos d’una dona quan vulgui**. - Introdueix la veu del fill, l’Esteve, que **estima la mare** però n’**interroga les eleccions** i situa la prostitució en una constel·lació de violència de gènere i de classe. ### 5.3 “Ruralisme” i etiquetes crítiques • Es parla de la **nova novel·la rural** catalana: - L’Elvira destaca que durant l’“esclat rural” del segle XXI hi ha **projectes molt diferents** sota la mateixa etiqueta. • Tipologies que assenyala la Núria: - Autores que **traslladen la vida urbana** al camp sense compromís real amb la terra. - Autores que treballen una relació **profunda amb la natura**, qüestionant l’**antropocentrisme** i els vincles amb l’entorn. • Conclusió: l’etiqueta “ruralisme” és **útil mediàticament**, però **massa ampla i confusa** per descriure projectes estètics i polítics tan diversos. ## 6. Víctor Català: violència, patriarcat i imaginació narrativa ### 6.1 Solitud i les cançons de malcasada • L’Elvira situa **Solitud** com a peça central per entendre la **violència patriarcal**: - Beu de les **cançons de malcasada** del segle XIX (*Casada amb un pastor*, *Rossinyol*). - En una sola estrofa s’hi condensa el **funcionament del patriarcat**: la dona passa de mans del pare a mans del marit, sovint contra la seva voluntat. > “Mon pare m’ha casada, m’ha donat un pastor”: síntesi de la violència estructural del matrimoni imposat. • A *Solitud*, la Mila és una **mal casada** que encarna aquesta tradició oral, però Català: - Trasllada el **plany popular** a la **literatura culta**, trencant la frontera entre cultura popular i culta. - Utilitza la trama per **mostrar i qüestionar** la violència de gènere estructural. ### 6.2 La Caputxeta Vermella i el camí de l’heroi • *Solitud* també reescriu l’esquema de la **Caputxeta Vermella**: - Donzella que surt d’un espai de llum. - Travessa un **bosc** o espai natural. - S’enfronta al **monstre violador**. • Versions tradicionals: - **Perrault**: el llop la devora; final tràgic sense retorn. - **Germans Grimm**: ve un caçador i la rescata; la dona necessita **un home salvador**. • Amb *Solitud*, Víctor Català: - Manté l’estructura bàsica però dona a la Mila un **final radicalment diferent** i una trajectòria d’**aprenentatge i llibertat**. - Converteix la Mila en una mena d’**heroïna aventurera**, malgrat que les estructures narratives de l’època **no preveien heroïnes lliures i mestresses**. ### 6.3 Violència sexual i por d’embaràs • Gran debat crític: la Mila queda o no **embarassada** després de la violació? - Crítics com Jordi Castellanos i Lola Badia han discutit la interpretació del final. • L’Elvira proposa canviar el focus: - Més que preguntar-se si hi ha o no embaràs, s’ha de llegir la novel·la com a **arqueologia de la por**. - A l’època, les **dues grans pors** de moltes dones eren: - Ser **agredides sexualment**. - Quedar **embarassades de l’agressor**. • *Solitud* utilitza el *mode gòtic* per representar aquestes pors col·lectives, mostrant: - La **violència sexual**. - L’**angoixa** d’un possible embaràs no desitjat com a culminació tràgica. ### 6.4 La Pua de Rampí i Angela Carter • L’Elvira connecta *Solitud* amb altres reescriptures de la Caputxeta: - **La pua de rampí** (Víctor Català, 1930): - Versió realista de la Caputxeta. - La protagonista **mata el llop** amb una pua de rampí. - Trenca l’esquema on la dona és només víctima o salvada per un home. - **Angela Carter, *La companyia dels llops*** (anys 70): - La Caputxeta es **desempellega de la por** perquè ja no li serveix. - Converteix la por en un **objecte de crítica**, no en una condemna. • Aquestes obres mostren com la literatura pot:**reformular estructures narratives opressives** i obrir camins d’imaginació política per a les dones. ## 7. Núria Bendicho i Víctor Català: genealogia literària ### 7.1 Vitalisme fosc i mirada sobre la realitat • L’Elvira defineix l’obra de Víctor Català com a **vitalisme fosc**: - Moviment entre **vitalisme** i **decadentisme** dins el modernisme. - Força vital intensa, però travessada per **foscor, dolor i violència**. • Aquesta etiqueta s’aplica també a **Terres mortes**: - No es tracta d’una literatura “sense llum”, sinó d’una llum que neix **en i des de la foscor**. - Assenyala la tensió constant entre **energia vital** i **condicions opressives**. ### 7.2 Descobriment de la llengua i consciència nacional • Per la Núria, Víctor Català va ser: - Una **entrada tardana però decisiva** a la gran tradició catalana. - Una **revelació lingüística**: llegir-la i **no entendre-ho tot** tot i ser la seva llengua va evidenciar la **pèrdua de registre** i la **colonització lingüística**. • Pràctica de lectura: - Anotava paraules desconegudes en una llibreta. - Buscava arrels, significats, variants, sovint fora de diccionaris. - Aquesta immersió li va despertar una **consciència nacional** i un vincle profund amb la **diversitat dialectal i lèxica** del català. ### 7.3 Influència directa en *Terres mortes* • La Núria reconeix que **sense Víctor Català no existiria *Terres mortes***: - Cada capítol rendeix **homenatge** a una novel·la o obra central del seu cànon personal. - En el cas de Català, especialment **Dramas rurals**, hi ha **escenes i atmosferes reescrites** o dialogades. • Paral·lel amb la recepció crítica: - Com a Català, a la Núria l’han acusada de “**posar-hi totes les misèries**” (incest, violència, patriarcat) i de no deixar espai a l’esperança. - Ella, seguint la imatge de la **casa amb zones fosques**, defensa que: - La realitat té **zones d’ombra inevitables**. - La seva tria és **fixar-se en aquestes ombres**, sense negar que hi hagi altres realitats. ## 8. Personatges i obres que violenten o fascinen ### 8.1 Llibres que més han violentat • **Núria Bendicho**: - *L’arrencacor* de **Boris Vian**: - Per la seva **fredor** i el tractament del cos i la sexualitat femenina des d’una mirada **desconsiderada amb el dolor**. • **Elvira Prado-Fabregat**: - Evoca més **escenes concretes** que no pas un sol títol. - Destaca la inquietud i alhora fascinació amb *La pell freda* (Albert Sánchez Piñol). - Més tard, recorda **Jude the Obscure** de **Thomas Hardy** com un llibre d’una **violència psicològica i social devastadora** (família, pobresa, desesperació). ### 8.2 Personatges preferits del terror/gòtic • **Elvira**: - L’**Ànima** de *Solitud*: - Personatge ambigu, poc descrit però **amplíssim en significat**. - Figura d’**exclusió social** i de **rebel·lió** contra l’ordre. • **Núria**: - S’inclina per personatges de **Faulkner**, especialment **Thomas Sutpen** d’*Absalom, Absalom!*: - Home obsessionat a ser **gran terratinent**, que intenta subordinar la realitat al seu ideal. - Representa un terror **molt humà**: la violència d’un projecte vital imposat a tothom. ### 8.3 Personatges preferits de Víctor Català • **Elvira**: - **La Mila** de *Solitud*: - Rebutja la idea que sigui una dona “simple”. - Hi veu una **gran intel·ligència moral i espiritual**, sobretot en la **“nit de solitud”** després de la violació. - Escenes clau: la del **grill**, on la Mila repensa **què és o no és pecat** i trenca amb els preceptes morals del seu temps. • **Núria**: - **En Met de les Conques**, protagonista del primer conte de *Dramas rurals*: - Nen marcat per l’**exclusió social** i la **violència de les creences** (se’l percep com una mena de dimoni). - El seu final, amb el **cadàver i la sargantana que li travessa el crani**, li ha quedat gravat com una escena d’**horror i compassió extrema**. • Diàleg entre personatges: - L’Elvira observa que **l’Ànima i en Met formen un díptic**: - Tots dos representen la **marginació radical**. - L’Ànima és qui es **revela i esdevé “satanàs”**. - En Met encarna el **destí tràgic i victimista** de qui no té cap sortida. ## 9. Tancament de l’episodi i agenda • Després de la conversa, es tanca l’entrevista i s’inicia una **secció dinàmica** amb preguntes ràpides (llibres que violenten, personatges de terror, personatges preferits de Víctor Català). • Finalment, l’equip de **Pots Pensar!** anuncia **activitats culturals** properes a l’espai: - Concerts, presentacions de llibres, clubs de lectura. • L’episodi es clou mantenint el fil central: la **violència com a eix estructural de la literatura**, i la capacitat de la ficció per **mostrar, repensar i transformar** aquesta violència des de l’estètica, l’ètica i la memòria col·lectiva.

['Pots Pensar!', 'violència', 'violència estructural', 'violència lenta', 'violència ecològica', 'ecocrítica', 'feminisme', 'micromasclismes', 'patriarcat', 'gènere', 'guerra', 'cultura sacrificial', 'Rob Nixon', 'Barbara Ehrenreich', 'gòtic', 'mode gòtic', 'gòtic del sud', 'Carson McCullers', 'William Faulkner', 'Flannery O’Connor', 'Eudora Welty', 'Thomas Hardy', 'Arrencacor', 'Boris Vian', 'Jude the Obscure', 'Albert Sánchez Piñol', 'La pell freda', 'novel·la rural', 'ruralisme català', 'Terres mortes', 'Núria Bendicho', 'Víctor Català', 'Solitud', 'Dramas rurals', 'en Met de les Conques', 'l’Ànima', 'la Mila', 'La pua de rampí', 'Angela Carter', 'Caputxeta Vermella', 'violència sexual', 'por a l’embaràs', 'patrimoni literari català', 'llengua catalana', 'colonització lingüística', 'consciència nacional', 'vitalisme fosc', 'ètica de l’escriptura', 'estètica i política', 'representació de la prostitució']