Title:

Festa, tradició i llibres per Sant Jordi

## Context i convidades **Tercer episodi de *Pots Pensar!* enregistrat en directe a l’Espai Mallorca**, coincidint amb **Sant Jordi** i l’aniversari d’un any del podcast. L’episodi gira al voltant de **la festa**, la seva representació literària i la manera com la vivim avui. • Convidades: - **Ofèlia Carbonell**: comunicadora cultural, escriptora i columnista, autora de *Les catalanes no es pinten*. - **Maria Garganté**: historiadora de l’art i antropòloga, professora i autora de *Santificaràs les festes* (Fragmenta). --- ## Relació personal amb la festa ### Com vivim les festes al llarg de la vida Les dues convidades expliquen que **sempre els han agradat les festes**, però remarquen que **la relació amb la festa canvia amb l’edat**. • Jove: es surt “perquè toca”, per por de perdre’s *allò extraordinari* (l’amor de la vida, una experiència irrepetible). • Més endavant: la veritable revolució pot ser **tenir la capacitat de dir que no**, i quedar-se a casa sense culpa. > "Arriba un moment en què potser allò més revolucionari acaba sent tenir la facultat de dir que no et ve de gust sortir." També destaquen **la importància de l’expectativa i del record**: la festa no és només el moment, sinó tot el que passa abans i després, quan es rememora. --- ## La festa dins la literatura ### És fàcil narrar una festa? Ofèlia Carbonell considera que **és difícil representar literàriament el moment de la festa**, especialment en ficció: • És més habitual escriure sobre **l’expectativa** que la precedeix. • El repte formal és **captar el ritme i el “ser i no ser” de la festa**, aquesta sospita constant que “ara passarà alguna cosa”. En canvi, Maria Garganté subratlla que **la festa és un gran motor narratiu**, perquè concentra: • Possibilitat de trobada amorosa o conflictiva. • Suspens i obertura a l’extraordinari. ### Exemples literaris de festa Algunes obres citades on la festa té un paper clau: • *La plaça del Diamant* de Mercè Rodoreda: l’emvelat de festa major i l’expectativa amorosa de la Natàlia. • *El festí de Babette* (Isaak Dinesen / Karen Blixen): la festa entesa a través del menjar, com a celebració i transformació. • Obres de Víctor Català: festes marcades pel **conflicte i la solitud**. Garganté explica que en *Santificaràs les festes* hi incorpora **píndoles literàries** per pensar la festa com a part essencial de la vida. --- ## Festes populars, orígens i retorn al poble ### Tornar a casa per la festa major Parlen de **la festa major de poble** com a **gran motiu de retorn als orígens**: • La festa és **ritual de retorn**: retrobar olors, sons, carrers i gent. • Té un temps ampliat: **preludi (prolegòmens), clímax i postfestum**. • Les expectatives solen ser tan altes que sovint la realitat “se’n va pel pedregar”, deixant també cert mal regust. Un exemple emotiu és la traca pirotècnica que marca inici i final de festa: sentir-la de lluny fa **córrer cap a la plaça** i connecta amb “una cosa molt antiga” d’un mateix. ### El cas de Premià de Mar: pirates i guerra d’aigua Ofèlia descriu la **festa major de Premià de Mar** com una tradició relativament nova: • Surt d’un **remix** de la festa de Sant Cristòfol amb una dramatització de pirates que arriben a la costa. • Tot el poble es disfressa de **pirata o premianenc**, i hi ha **guerra d’aigua** i decoració de carrers. • L’arribada del vaixell pirata amb canons fa de moment icònic; sentir-los de lluny genera la por d’haver-se perdut l’escena central. També expliquen la **massificació** de la festa: • Es va començar a regalar *caipirinhes* al cercavila. • La festa va créixer tant que es va introduir **seguretat i control d’accés a la plaça**, cosa que genera tensions i certa sensació de pèrdua d’esperit popular. --- ## Tradició, invenció i transformació ### L’invent de la tradició Garganté recorda l’assaig *L’invent de la tradició* d’Hobsbawm i Ranger per insistir que **tota tradició és, en part, inventada**. • El que avui percebem com a “de tota la vida” té sovint **un origen recent**. • Exemple clar: **Sant Jordi tal com el coneixem** (diada cívica amb llibres i roses) és una festa **contemporània i relativament jove**. Malgrat això, defensa el valor de la tradició: • Les festes ens **connecten amb uns orígens** en un temps “líquid i gasós”. • La **cultura popular i tradicional** mostra una **bona salut**, amb gent jove implicada. ### Obertura al canvi i reinvenció Alhora, **cal estar oberts a la transformació**: • El cas de Premià de Mar exemplifica com una festa percebut com a avorrida pot **reformular-se creativament** (Sant Cristòfol + Maricel + pirates). • La tradició no és un bloc tancat, sinó **un procés viu, mutable**. --- ## Xarxes socials, romantització i nostàlgia ### Festes escenificades per a la pantalla Ofèlia analitza com les **xarxes socials** modifiquen la manera de viure les festes: • Molta gent viu la festa com una **posada en escena per a TikTok o Instagram**. • Es planifiquen vestits, atrezzo i moments “instagramejables” per cada festa. • Exemples de vídeos tipus “el dia més bonic de l’any” a Sant Jordi, complint totes les parades: pa amb quatre barres, rosa, parades de llibres, vestit floral, etc. Això té dues cares: • Positiva: **visibilitza festes i tradicions** que podrien quedar eclipsades per la globalització. • Negativa: **deforma i simplifica** la complexitat real de la festa i n’accentua la teatralització. ### Nostàlgia de fa només 10 o 15 anys Ofèlia detecta una **nova nostàlgia a les xarxes**: • Es romantitza molt la manera de sortir de festa el 2010 o 2012, com si fos una època mítica. • Es generen relats idealitzats que **no sempre coincideixen** amb l’experiència real viscuda. Garganté hi afegeix que això forma part de la condició humana: > "Qualsevol temps passat sempre serà millor i mai tornarem a ser joves." També planteja un altre límit: el **creixement desmesurat de les festes**. Es pregunta fins quan es pot seguir creixent en afluència i magnitud abans que el dia es torni “massa pesat” o impracticable. --- ## Sant Jordi: millor dia de l’any? ### Com el viuen les convidades Les dues convidades confessen tenir una **relació ambivalent** amb Sant Jordi: • D’una banda, el viuen amb **il·lusió i preparatius**: buscar recomanacions, planificar rutes de llibreries, pensar quin autor volen que els signi un llibre, decidir quin vestit es posaran. • De l’altra, **la massificació al centre de Barcelona** (Passeig de Gràcia, Rambla Catalunya) fa la jornada **esgotadora** i les obliga a fragmentar el dia (sortir al matí, tornar a casa, tornar a sortir a la tarda). Ofèlia diu que pot comprar llibres qualsevol dia, però que **li costa comprar-ne justament per Sant Jordi** si hi ha massa cues; prefereix tornar-hi un altre dia. ### Hauria de ser festiu? Sobre el debat de si **Sant Jordi hauria de ser dia festiu**, Garganté opina: • Si fos festiu, **encara estaria més massificat i seria impracticable**. • El fet que molta gent treballi durant bona part del dia genera una **certa contenció**. Tot i així, considera Sant Jordi **una de les poques festes de consens ampli**, gairebé lliure de conflicte social: > "Sant Jordi és gairebé de les poques coses amb les que estem d'acord." --- ## Joc final: a quin personatge li regalem quin llibre? La darrera part de l’episodi és un **joc literari**: proposen perfils de persones i les convidades han de triar **quin llibre els regalarien**. ### 1. Salvador Illa • **Maria Garganté**: un llibre d’història dels papes publicat per Fragmenta, escrit per Diego Sola (professor d’història), tenint en compte el **caràcter religiós** i la imatge pública d’Illa. • **Ofèlia Carbonell**: suggeriment irònic d’“algun llibre d’estiraments o de córrer” que encara no tingui. ### 2. Algú que ha deixat de llegir i vol reprendre l’hàbit Ofèlia defensa que **no hi ha llibres “fàcils” per se**, sinó **voluntat i disciplina**: si la persona s’hi posa uns quants dies, tornarà a enganxar-se. • Recomanació seva: *Gossos d’en Peus* d’Elgar L. Orsi, una novel·la curta, amb estructura i recursos formals que trenquen l’esquema clàssic i **mantenen l’atenció**. Garganté afegeix que caldria **conèixer el perfil** de la persona, però li agrada defensar que: > "Si no llegeixes no passa res, però si llegeixes passen moltes coses i pot ser que la pròpia vida sigui més interessant." • Ella tendiria a regalar **clàssics que no passen de moda**, especialment de **Mercè Rodoreda**: *La plaça del Diamant*, *Mirall trencat* o textos més breus com *La meva Cristina i altres contes* (evocant “llibres curts” per facilitar el retorn). ### 3. Un/a ex Aquí hi ha molt de joc irònic i depèn del **tipus de ruptura**: • Ofèlia triaria **Cos camp de batalla** de Laia Maura, com a manera “constructiva” de fer aprendre l’ex, i alhora donar suport a una escriptora contemporània. Garganté diu que tot dependria de si hi ha bon rotllo o si es vol enviar “un dard enverinat”. Per a un ex concret (S. Boone), proposa: • Un llibre de **Leonard Woolf** (marit de Virginia Woolf), publicat per Cal Carrer, sobre la mort de Virginia Woolf, que li ha impactat molt i recomanaria a tothom. També apunta que, si a la persona li agrada l’assaig, podria regalar un volum dens com **un corpus crític de Xavier Pla**, que ella mateixa ha rebut aquest Sant Jordi. ### 4. Què regalarien a Sant Jordi (el sant)? • **Garganté**: *Sota el signe del drac* de Maria-Mercè Marçal, un recull de poesia que juga amb la simbologia del drac. • **Carbonell**: *Teoria del joc* d’Ariadna Pujol (o Ariadna Pardo, identificada com a “Ariapaco”), “de cavaller a cavaller”, per veure quines conclusions en trauria el sant. --- ## Cloenda i agenda de l’Espai Mallorca L’episodi es tanca amb **agraïments a les convidades** i un repàs de l’**agenda cultural de l’Espai Mallorca** per als dies següents a Sant Jordi: • **Divendres**: taula rodona de podcasts de literatura en català amb **Llegir per Llegir**, **Llegir** i **Gent Random**. • **Dissabte**: recital poètic de **Joan Roger** i concert d’**Anna Ferrer**. • **Diumenge**: presentació de *La pupila de la mà* de Bartomeu Obrador (assaig sobre el dàtil de taronja i el garballó) i **glosada** amb Glosadors de Menorca. • **Setmana següent**: primera sessió del club de lectura LGBTI de l’espai, dedicat a *Nevada* d’Imogen Binnie. L’episodi articula així una reflexió sobre **festa, memòria, tradició i literatura** amb to proper, irònic i molt vinculat a l’experiència quotidiana de **Sant Jordi com a “gran festa cívica”**.

['Pots Pensar!', 'Espai Mallorca', 'Sant Jordi', 'festa major', 'festes populars', 'literatura catalana', 'Ofèlia Carbonell', 'Maria Garganté', 'Mercè Rodoreda', 'tradició', 'nostàlgia', 'xarxes socials', 'Premià de Mar', 'pirates', 'massificació', 'llibres recomanats', 'podcasts de literatura', 'cultura popular', 'Santificaràs les festes', 'La plaça del Diamant']