Escoltes Ona Mediterrània, des de la 88.8 de la freqüència modulada.
Pot pensar, el podcast de la llibreria de l'Espai Mallorca, literatura i llibres en català. Rellegim-los des d'una altra mirada i passant pàgina de les convencions. Benvinguts en el tercer episodi de Pot pensar. Com ha dit en Sebastià, aquest és l'aniversari d'un any que va començar el podcast i és una cosa que me'n fa molta il·lusió. Avui som en directe d'aquí, de l'Espai Mallorca.
Bé, avui estic molt contents de comptar amb dues convidades de luxe, diria jo. Ui, fa un pot de renovat, no? Súper.
Bé, aquí a veure jo tenc a Feli Carbonell, nascuda premiada a Mà l'any 1994. És comunicador cultural, escriptora, colonista i tot el que pot ser en aquest segle, jo crec. Com a articulista col·labora assiduament al Digital Núvol i també en el podcast Gent de Merda.
A més, com a escriptora va debutar en el llibre Fusta i Resina, a la col·lecció Bronzits, i enguany ha publicat la novel·la Les catalanes no es pinten. A més, comptava en Maria Garganté, de la neuja, formada en Història de l'Art, en Estuïts de Gènere i Antropologia, que és professora titulada d'Història de l'Art a l'Autònoma de Barcelona i també professora a la facultat Antoni Gaudí.
se dedica a la recerca en art i arquitectura d'època barroca a Catalunya i a l'estudi de les manifestacions festives i la religiositat popular. A més, també és membre, diferents de moltes institucions, entre altres de la comissió artística, assessora de la presídica de la família i recentment va publicar la fragmenta Santificarà les festes, que el teniu aquí, de la sèrie Deu Manaments. Benvingudes.
Moltes gràcies per venir. Nosaltres ens agrada molt començar el podcast amb una cita introductoria que estigui relacionant-se temàtica i per avui tenim un part d'un poema que diu Sant Jordi, santa diada del passat i l'avení, fe i pàtria nostrada del meu cor fot sobre així. O la vella matinada, quina joia d'acollir una rosa parletjada, una rosa a mig obri. Començant.
Bé, hola a tothom. Bona diada, primer de tot. Com que l'episodi d'avui va sobre festes, volíem començar demanant-vos si vos agraden les festes, si vos agrada sortir de festa, anar, viure-les. Com vos relacionàveu amb elles?
Sí, sempre agraden les festes, a més hi ha tota aquesta cosa de l'expectativa, que és festa durant tot l'abans i fins i tot durant tot el després, mentre vas recordant. Sí que és veritat que potser jo ja estic una mica retirada, és que no surto igual que com havia sortit en altres èpoques de la meva vida, però sempre encantada i més festes com les d'avui. Bueno, si l'Ofèlia diu que està retirada, doncs...
amb l'edat que tinc jo ja no sé què hauria de dir. A veure, sí que és cert, jo penso que la relació pròpia amb la festa va evolucionant també al llarg de la vida. I a vegades, per exemple, ara miro en perspectiva quan sortia de festa, quan tenia 18, 20 anys i tot això, i llavors t'adones que moltes vegades també surts de festa perquè és allò que toca.
no perquè realment aquell dia en tinguis ganes, però no et pots permetre d'alguna manera
dir que no vols sortir de festa, perquè a part un mateix pensa que precisament aquell dia que tu no sortiràs, doncs aquell dia passarà allò extraordinari, t'hauràs perdut de conèixer l'amor de la teva vida, i llavors hi ha una època a la vida en què sempre has d'estar amatent a sortir...
Sortirà festa. Finalment, també arriba un moment en què potser allò més revolucionari acaba sent, si més no, tenir la facultat de dir que no et ve de gust sortir.
Clar, clar, el fum sempre fa sortir. Bé, ara que ja sabem si vos agrada, volíem fer una pregunta més orientada en el tema literari. Vostres creix que la literatura realment és una bona disciplina per representar la festa o creix que n'hi ha que la representen millor en aquest sentit?
Jo crec que, sobretot si parlem de ficció, crec que és bastant difícil de representar, sobretot el moment de la festa, no? Sí que s'ha escrit molt sobre l'expectativa, no? Des de coses més contemporànies a aquestes coses ja d'època d'Austè, no? Que tot gira al voltant, sembla que les vides, no sé, gira tot al voltant de la festa que hi haurà el mes que ve i no sé què.
Sí que sento que a l'hora d'escriure ficció té aquesta dificultat de representar aquest ser i no ser i la festa, com a nivell de ritme i això. A nivell de sites suposo que sí que es poden estudiar i s'han estudiat.
Sí, bé, de fet jo, per exemple, a Santificaràs les festes vaig intentar introduir píndoles literàries, perquè la festa com a part de la vida i, a més, com a aquest moment especial, que també és un moment allò obert a l'extraordinari, doncs, clar, és un bon argument també literari, perquè en el marc d'una festa poden passar moltíssimes...
Moltíssimes coses. Jo ara penso només per citar-ne un, el començament de la plaça del Diamant, aquella idea de l'emvelat de festa major, de l'expectativa, també en aquest cas, de l'expectativa amorosa...
Jo penso que hi ha moltes maneres de parlar de festa en la literatura, fins i tot, si parlem que moltes vegades el menjar també és una part ineludible de la festa, o fem del fet de menjar una festa,
Un llibre com el festí de Babette d'Isaac Dinesen o Karen Blixen també és molt representatiu. També llibres on la festa també és conflicte, és solitud de Víctor Català. Els exemples serien infinits.
Clar, clar, és que nosaltres, per exemple, quan estàvem fent el guió de veure quines preguntes mos feia ganes fer vos, se'm va fer molt difícil trobar escenes on sortit la festa, la literatura. Jo només me'n recordava d'una escena d'Arnau i ja està. Però si ho penses, hi toca molt més exemples.
Sí, perquè anava a dir també que crec que és difícil perquè és això que deies de la festa, que gairebé sembla més important quan encara no ha passat o quan te l'estàs perdent, no? I t'imagines tot el que estarà passant a dins que no pas l'interès real que té, no? Suposo que a tots ens ha passat, no? D'anar a una festa i que acabi sent una mica avorrit, però penses no marxo perquè llavors és quan es posa bé. I llavors jo crec que aquesta imatge de la festa té aquesta part de misteri, no? Que també és divertit jugar-hi, no? De parlar de l'abans de la festa i del després.
Sí, ara, deixant un pot davant del concepte de festa en general i passant a xerrar de festes populars en si, bé, suposo que no viviu en el vostre poble d'orígens i... Bueno, sí que... No, no.
Exacte. I sí que hi ha aquesta tendència, la gent que és de poble, de tenir una certa relació, com molt es tracta amb la festa popular, donar-li molta importància. Voltes com ho veus i com ho viviu tant sap que n'esteis allunyats i que ho viu a la distància? Bé, jo en el meu cas, jo soc d'un poble molt petit,
però tampoc excessivament distant de la ciutat, per dir-ho d'alguna manera. I en aquest cas, per exemple, la festa major, que és la festa de les festes pels que som de poble, sempre és el motiu per tornar-hi. De fet, és això, la festa, una mica com diu l'Ofèlia, no és només el moment de la festa,
també et dona una importància brutal, extraordinària al preludi, vull dir, a tot el que són els prolegòmens de la festa, també el postfestum, que és moltes vegades aquell bon gust que ens pot deixar la festa, però també aquell malregust, perquè a vegades les expectatives són tan elevades
que sempre la cosa acaba anant pel pedregà. Però també hi ha això, la festa, una mica com el retorn, com el retorn als orígens, el retorn...
No sé, vull dir, la trobada amb uns sons, amb unes olors. Jo, per exemple, en el cas del meu poble, doncs allà marquen, sempre s'ha marcat l'inici de la festa i després, al final de la festa, doncs amb una traca, amb una traca pirotècnic.
de pirotècnia i és allò que a vegades si no arribes a temps i sents la traca de lluny, allò que vas corrent cap a la plaça perquè és un reclam però que et connecta amb una cosa molt antiga de tu mateix i sí, és molt especial en aquest sentit.
Jo, abans heu dit que soc de Premià de Mar, no sé si algú que hi ha anat o coneix la festa major de Premià de Mar. És una cosa una mica moderna, crec que van fer un remix de la festa de Sant Cristòfol, la van convertir en la festa dels pirates, i llavors se suposa que a Premià de Mar cada any arriben els pirates a la costa, i això vol dir que tot el poble es disfressa de pirata o de Premià Nenc, i hi ha una guerra d'aigua, cosa que és...
poc ortodoxa, crec, però és molt divertit, no? I sí que hi ha molta preparació amb la decoració als carrers. No tenim una traca, però sí que fan com que arriba un vaixell pel mar, que són els pirates, i sí que tiren uns canons, i si el sents de llum penses, ostres, ja m'ho he perdut. I sí, sí, és una festa molt divertida, que alhora crec que és una cosa que passa una mica, potser ha passat sobretot al Maresme, que quan jo era adolescent es va començar a massificar molt, també perquè és estiu, perquè...
És una guerra d'aigua, també, perquè no sé qui hi havia a la gestió de l'Ajuntament, però es va començar a regalar caipirinha al Cercavila. Ja no es fa, crec. I llavors vam arribar al punt que es va començar a contractar seguretat per controlar l'entrada a la plaça al poble, cosa que em sembla molt fort i una mica lleig, però bé, sí, sí, potser ja no vaig a la nit dels pirates, però sempre hi soc.
Bé, massa bé. Abans que xerràvem d'exemples de festes que havien quedat plasmades en literatura, crec que aquesta tasca d'escriure sobre festes és una via de manteniment de la festivitat i de fer que pervisquin en ser de forma original o no, però d'alguna manera.
Bé, en el meu cas, clar, jo em dedico a la història de l'art i a l'antropologia, o sigui que és una mica la meva tasca, vull dir, d'alguna forma, documentar aquestes festes, deixar testimoni de com eren les festes abans, de com s'han transformat,
però també penso que és molt interessant ser conscients d'aquell assaig de Hossbaum i Ranger que es diu l'invent de la tradició.
Tota tradició és inventada. Nosaltres tenim una perspectiva de vida que és la que és i sempre podem dir que ho he vist així.
Però avui mateix, que som Sant Jordi, que és la festa cívica per excel·lència, és una festa contemporània.
Potser el tema de les roses podria ser més antic, però al cap i a la fi la qüestió del llibre i què és el dia del llibre és una festa tot just, centenària, encara no.
de forma massiva, com la vivim avui en dia, doncs encara és més recent. I llavors jo penso, bueno, no ho sé, vull dir que hi ha d'haver aquest... està molt bé, vull dir, conservar una tradició, perquè és alguna cosa que una mica és això, vull dir, que ens connecta amb els orígens. I jo penso que cada vegada més en aquests temps que també són tan...
tan líquids, tan gasosos i tenim tants inputs de tot arreu, una certa necessitat de connectar amb uns orígens i de connectar amb una tradició existeix i això penso que es posa de manifest en el sentit que la cultura popular i tradicional, penso que déu-n'hi-do, gaudeix de bona salut, hi ha gent jove que s'implica,
però també hem d'estar oberts a la possibilitat d'obertura i de canviar. A Premià de Marra en un moment determinat van decidir que potser la festa de Sant Cristòfol era una mica avorrida.
venien potser de l'èxit de Maricel als anys 90, que va marcar un abans i un després, i van fer un mix entre Sant Cristòfol i Maricel, i està molt bé, per què no?
Sí, crec que a més a més també el que deies ara, que hi ha com certa liquiditat en el que entenem com a cultura al nostre voltant, sobretot per les xarxes socials, i em trobo que acaba fent coses positives o negatives per aquestes festes, com és, per exemple,
que fem una mena d'escenificació de la festa de cara a les xarxes, és a dir, fem TikToks o posts a Instagram escenificant fent el teatre, buscant els vestits, les disfresses i la tretzo que pertoca cada festa, no? Ho he vist a TikTok, crec que ja m'ha sortit un vídeo d'algú amb titulat el dia més bonic de l'any i com que complia totes les...
totes les parades que s'han de fer a Sant Jordi, comprar el pa aquell amb les quatre barres, les parades, la rosa, no sé què, posar-se un vestit de flor, totes aquestes coses. I això porta a una mena de transformació de la història, no només en les festes populars, sinó que últimament em trobo una nostàlgia estranya per la idea de festa de no fa tant de temps. Em trobo molts pots sobre la nostàlgia de fa 10 o 15 anys. Sortir de festa el 2010, per exemple,
i que es comença a romantitzar i a voler recrear de maneres que no acaben sent com era i que fins i tot ho deformen. I crec que això té la part bona de posar en valor a través de les xarxes festes, tradicions, que si no potser quedarien com eclipsades, potser per la globalització o això, però per altra banda també ho deforma una mica.
Bé, només volia afegir que clar, efectivament tendim a romantitzar moltes coses, però això forma part de la condició humana, qualsevol temps passat sempre serà millor i mai tornarem a ser joves, això...
Això segur. El que passa és que també el dia més bonic de l'any. També ens hem de permetre la possibilitat de dir que sí, d'acord, és un dia bonic, però ara mateix per arribar fins aquí, Passeig de Gràcia estava impracticable, Rambla Catalunya també, que arriba un moment que tot és molt pesat i que sí, que està molt bé, però...
sempre són aquelles alertes de fins quan resistirem o fins quan la festa, parlem molt de creixement en molts aspectes, però també és aplicable la festa, fins quan ens podem permetre créixer o que una festa creixi fins a límits infinits.
Sí, sí, totalment, d'acord. I bé, ara per tancar aquesta secció de preguntes i connectar-ho un poc tot, me'n volia demanar, ja que avui ets Sant Jordi, en relació amb tot això, com vos agrada celebrar Sant Jordi? Si trobeu que efectivament és el millor dia de l'any o si trobeu que això té molt de matisos?
A mi m'ha passat una mica el que explicaves, que jo he sortit al matí dient, va, vaig a fer la passejada, vaig a buscar llibres i he tornat a casa i he pensat, bueno, ja tornaràs a sortir a les 8 de la tarda, perquè estava molt complicat. Però sí, la veritat és que jo també, quan falten setmanes, ja vaig imaginant-me, va, començar a buscar recomanacions, començaré a pensar fins i tot quina roba em poso, començaré a pensar a quina llibreria aniré, qui vull que em firmi algun llibre, i això, i ho he intentat,
però crec que hi tornaré cap a les 7-8 de la tarda. Jo sóc la típica persona que pot comprar llibres qualsevol dia de l'any, perquè els llibres són la meva font de ruïna més clara, i en canvi em costa comprar-los per Sant Jordi.
No diré que no n'hagi comprat, perquè finalment sí que he anat amb una parada i buscava una cosa molt concreta, però si veig que he de fer cues, doncs dic, mira, ja tornaré l'endemà o ja tornaré l'endemà passat.
Jo, per exemple, a propòsit d'un debat que sempre surt, allò de que Sant Jordi hauria de ser festiu, o si hauria de ser-ho o no hauria de ser-ho, jo penso que precisament si fos festiu seria impracticable, perquè de si més no hi ha una certa contenció perquè durant una bona franja...
de dia la gent està en la seva jornada laboral, tot i que també hi ha gent que fa festa. Però, clar, un dia festiu, no ho sé, penso que seria bastant impracticable, tot i que també hi ha qui diu que la gent llavors aniria a la platja, per dir-ho d'alguna altra. Però bé, jo sempre dic que és un dels dies...
amb un consens allò més ampli. Allò que sempre, bueno, la festa, font de conflictes... Sant Jordi és gairebé de les poques coses amb les que estem d'acord. Bé, idò, ara anirem a passar a sa part del joc i res. Música
Normalment en aquesta secció dinàmica solen tenir un parell de jocs que han anat repetint, però avui han creat una aposta per s'adiar d'avui. Bàsicament és que vos diré un parell de personatges o de tipus de persones i m'hauríeu de dir quin llibre li regalaríeu. Un poc així complicat.
Bé, el primer és una icona diria jo ja. En Salvador Illo. També podeu no regalar-li res. No ho sé...
A veure, sé que Salvador Illa és una persona religiosa, avui el primer dia, entre Sant Jordi, sempre el veiem assistint a ofici al Palau de la Generalitat. Aquests dies que se mor el Papa, i no sé si anirà als funerals o no,
Jo escombro cap a casa i tiro cap a l'editorial Fragmenta, que hi ha una història dels papers molt interessant del Diego Sola, que precisament és professor en aquesta casa que veiem aquí.
la història aquí a la UB i que va fer això, penso, de manera forçament un repàs històric a tots els papers. I no sé si li podria interessar. Sí, sí, crec que sí. Jo no sé, segur que hi ha algun llibre d'estiraments o coses per córrer que encara no té.
Molt bé, ara és el pròximo. Què li regalaríeu a una persona que ha deixat de llegir i vol tornar a reprendre l'hàbit de lectura? Jo en realitat diria que qualsevol, perquè... O sigui, no crec...
No, crec que hi hagi llibres més fàcils que altres, hi ha llibres més dolents i més bons, no? Però crec que en el fons hi ha un punt de voluntat i de disciplina, no? I si t'hi poses X dies ja t'enganxes i quan no és un llibre bo t'enganxa. No sé, o què? O si no què? Un llibre del teu, no sé. No, no, no sé, qualsevol d'aquests bons...
No sé què m'ha agradat últimament. A mi últimament em va agradar molt Gossos d'en Peus, de l'Algardo Lesti, que a més és curt i llavors no té excusa més la manera d'estar escrit d'una manera que no és allò que t'esperes superclàssic d'un llibre ordenat i llavors, si és una persona que té poca capacitat d'atenció, almenys al capítol següent hi haurà alguna virgaria tècnica que el distraurà una mica i és un llibre xulú.
Com diu l'Ofèlia, això és molt difícil, perquè en primer lloc has de conèixer una mica la persona per saber amb què la podries, si és una persona que ha deixat de llegir, amb què el podries enganxar.
Jo sí que per convencer-lo sempre diria, bueno, no és meu això, ho he vist escrit no sé on avui, però he pensat estar bé, que allò que diuen que si no llegeixes no passa res, però en canvi si llegeixes passen moltes coses i pot ser que la pròpia vida sigui més interessant. Jo no ho sé, jo sempre amb això de...
m'aniria cap a algun clàssic d'aquests que no passen de moda. Depèn molt del perfil de la persona, però jo, per exemple, Mercè Rodoreda, abans que he citat la plaça del diamant, penso que és una dona que escriu...
d'una forma que penso que connecta molt amb el present. Si no La plaça del diamant o Mirall trencat, fins d'on llibres més curts, si la mida és important, tipus l'home, o així, penso que poden estar bé. Ara anem encara a un estereotip més enllà. Jo és que li regalaríeu a una expreia.
Es grau de bo, de lenta, és molt ampli. Sent constructiva, li regalaria cos camp de batalla de la Laia Maura i que a més està aquí perquè ja que hi som aprengui i a més així es dona suport a les escriptores. I els que esteu aquí també el podeu anar a comprar i que us el firmi.
No sé, també diria que depèn de la parella i dels gustos de la parella. Depèn de com vas acabar amb aquella parella, depèn de la relació que hi tinguis, depèn de què és el que li vols transmetre, si tens bon rotllo o si realment li vols enviar algun d'art enverinat.
però no ho sé, no sabria què dir-les, que ara m'estava fent un retrat de les meves parelles i realment no és fàcil.
Per exemple, a Sant Boone li regalaria un llibre molt bonic que ha editat Cal carrer, que és un llibre del Leonard Wolff, que era el marit de Virginia Wolff, i és un llibre sobre la mort de...
de Virginia Woolf, és de l'últim que he llegit i realment ho recomanaria a tothom.
Però bé, a mi també m'agrada molt l'assaig i si és algú al que no li fan pols llibres molt dobles, doncs un cor fortiu del Xavier Pla, de fet a mi és el que m'ha caigut aquest any i l'he de començar, però vull dir que l'espero amb moltes ganes.
Molt bé, i ara per acabar de pujar el personatge, què regalaríeu a Sant Jordi? Al Sant? Sí, sí. I no va d'un llibre de cavalleries. Llàstima perquè anava a dir tirant-lo blanc. No, no, era fàcil aquesta.
Ja ho tinc, sota el signe del drac de la Maria Mercè Marçal. Poesia, en aquest cas. Jo li regalaria Teoria del joc, de l'Ariapaco, de cavaller a cavaller, i no sé, a veure quines conclusions entreu. Si és de l'Ariapaco, segur que està bo. Molt bé. Bé, moltes gràcies per ser aquí, acompanyem-nos en aquest dia i en aquest acte...
Tant important per nosaltres. Ara farem un pot de repàs, com sempre, de la gent que té l'Espai Mallorca per cinc dies. Cap de setmana segueixen els actes dins el marc de Sant Jordi. Divendres tenim una taula rodona de podcasts de literatura en català amb Mariona Ramis de Llegir per Llegir, Oriol Gilbets de Llegir i L'Urder Fresquet de Gent Random.
Dissabte tenim un recital poètic a càrrec de Joan Roger i un concert d'Anna Ferrer a casa de Menorca. I diumenge tenim la presentació del llibre La pupila de la mà, un assaig sobre el dàtil de taronja i el garballó de Bartomeu Obrador. I després una glosada a càrrec de Glosadors de Menorca.
I si encara teniu ganes, a més, la setmana que ve, dimecres, fem la primera sessió d'estut d'atura de temàtica LGBTI de l'espai, que és la sessió xerraran de nevada d'Imogen Vini.
I bé, això ha estat tot per avui, per veure'm donar-se's gràcies a vosaltres dues, moltes gràcies per venir, a tots els que heu vengut aquí, escolta'm-ho, i moltes gràcies també a un emetederrani, a l'equip de llibreria i a en Martina Clara per a la taula de sol. Ja fa temps que te tinc pendent, m'agrades, potser això acaba malament.
M'apuja la temperatura, tenc febre a tota la meva cura. És així, és així. Si t'apropes, les meu cos s'atura, 112, quina tortura. És així, és així. Tinc servis d'una edició, et sabés quin anyaró. Tu me poses un millor, ets una bomba. Un incendi, un extintor.
Peter Pan, jo sóc la teva campaneta. Vull sabre que maca la teva bregueta. Totes les nines me tenen enveja. Jo no tinc en plan, eh? Jo tinc enfortesa.
Oh, no puc seguir pensant en tu. T'atenc quan escapi, no ho puc furs. Jo estic malalt, me tens resant de dins els clus. Me puja la temperatura, tinc febre, que ets la meva cura. És així, és així. Si t'apropes, la meva cosa t'atura.
Estic que t'agrada ballar perquè no ho fem ja. El meu look ben enganxat, baby, com una cantant. Tu ets el meu fan. Estic que t'agrada ballar perquè no ho fem ja. El meu look ben enganxat, baby, com una cantant. Tu ets el meu fan. M'apuja la temperatura, tenc febre a tota la meva cura. És així, és així. Si t'apropes la meva coixatura,
Dins la pista, una edició. Esso és quina calor, tu me poses un millor. Ets una bomba, un incendi, un estilzó. Esso és quina calor, tu me poses un millor.
La meva vida era un mirall trencat com una borratxera traïsonera de treball i soledat, sí. Una caiguda lliure en tobogans fins que va aparèixer el teu cos salat. I varen viure el nostre maig del 68 i ens atrinxaràvem els diumenges al caliu del nostre llit de la barbària col·lectiva i de l'hiver d'aquest país. I somiàvem que escapàvem amb els maquis cada nit
Vam anar passant els dies que s'han convertit en anys, jo ja en conec el teu somriure que és un poderós barany.
Fins demà! Fins demà!
Fins demà! Fins demà!
Actir de l'olfacte, vull brindar per avui i per demà, per les cartes que hem de jugar, cremar les nostres penes vora mar. I vull brindar i alçar tots els gots, cada cop sentir-te més prop i ser el combustible del teu foc. Vull brindar per avui i per demà, per les cartes que hem de jugar, cremar les nostres penes,
I vull brindar llans a tots els slots. Encara per sentir-te més prop i ser el combustible del teu pot.
El temps passa, un gra de sorra se'n riu de mi. La suor més tendra cau com aigua per l'esquena. Una vermelló denunciable enyora aquella crema fresca que m'hauria d'haver posat.
L'estiu, l'estiu, és l'estiu. L'estiu, l'estiu, és l'estiu. L'estiu, l'estiu, és l'estiu. L'estiu, l'estiu, és l'estiu.
Però arriba el fent de mama, una barbena més, quin drama. Puc recordar les nits passades que em van fer vibrar. Sí, que em van fer vibrar. Va.
És pur il·lucid el projecte que teníem, seguim escupint la poca destresa dels que ja no somien. Objectiu, ment i roig, amb ànima i placenta, no vaig a cales comercials on m'ofega la fenta. És més ambiciós el fet de descalçar-se per les roques, fugir un racó en un mes i han pogut estar poques persones. Ànims a fer-ho singular, parlant en un plural, bon, rotllista i clar.
Rap, classe i estètica. Hem estat un temps sense saber res. Ara té tombata mètrica i és l'estiu més calorós. Recordo que l'any passat em basti el mateix a mig anys d'agost. Escriure a un post que es fa si fos mentre rius amb els col·legues a qualsevol poble hermos. Ressaca preta i s'apodera a les bones i a les males. Un bon record més que explicar aquelles xavales. No vull ser indiscret
Només em cloca l'ull, ja ho donem tot per fet, ja ho donem tot per fet. Estic desfet, és la felicitat més autònoma que em fa agafar un bon pet. Un blau intens i suau m'abraça, em calça aquella enigma, comença a desfer el gel i entra el got una nit fina, de petra a pina, de canpica a mania, de la cala més ofana i així és la meva ira, que no deixa ningú indiferent, això ho sap ma família, això ho
Avui és divendres, cal fer un soparet a la fresca i de barbena, flaire hormonades bé.
Radicalisme, estiueng, la sang s'eleva. I es barreja amb ron negrit, estem tirats all'hera. Trempera matinera, el sol és qui entra. Vam anar a dormir quan miràvem per la finestra. Avui tinc jo l'estrella, un cel molt al i frena. El setembre no es juga fluix i és que això és una merda. La feina resta, cau d'orella, no en tinc parella. Aquest final d'estau se celebra amb bona paella. Sí.
Minidespo Simms.
Sous-titrage ST' 501
quan tu estàs més en fora de mi que mai, i la màgia no me pot ajudar. Mires dels que passegen més enllà, tots els temps et s'endurà. Veig un buit que apareix des del cel, és el sol que sortirà.
A s'esbend del nord. A s'esbend del nord. A s'esbend del nord. Quantes poes que me piquen es cor.
Me'n fan treure tot esverica de dins. Quan ses mans me tremolen. I no puc ni vegir els meus dits. Quan tu estàs més en fora de mi que mai. I la mà ja no me pot ajudar. Mira estels que passegen més enllà.
Tots els vents els endurà. Veig un buit que apareix des del cel. És el sol que sortirà.
Fins demà!
Al primer vagó jo m'he pujat. Tu vens a Barna, jo de Terrassa, a punt intermitge on he quedat. Tu avui tens pressa, jo vinc de pressa. I és que mai pensaria que les portes al davant obririen. Estic atrapat a peu del fúnic.
No em veig perquè ningú m'ha avisat. Tu no m'esperes i em desesperes. El mòbil a casa l'he oblidat. Mentre trucava jo no contestava. I és que mai pensaria que les portes de davant obririen. Estic atrapat a peu del funiculat.
I si a tu no et molesta un altre dia quedem a la foresta, jo no vull tornar a peu del funicular. Jo no vull tornar a peu del funicular.
Jo no vull tornar a fer el teu bonicolet.
On és la vida que se'ns va prometre? Tot sembla ara un somni tan distant. Sempre les ordres d'algun fals profeta que s'ha oblidat que aquí tots som iguals. Ens sopaguem amb la mateixa pedra. Tants cops abans ens ha fet baixar el cap. Quantes lliçons ens ha donat la història. És el moment de recordar qui som.
Som, seguirem endavant, seguirem lluitant, i tenim tan poca.
Alcem les veus com si fossin espases, sense l'avui mai no tindrem demà. La convicció és la nostra cuirassa, plantarem cara a aquell que ens vulgui mal, és la patia el que ens torna.
És l'avarícia el que ens torna es claus. Serà la unió el que ens faci forts i lliures. Serà l'amor el que ens farà millors. Seguirem endavant, seguirem lluitant, i tenim tan poc a perdre. Per l'avui i pel demà, pels que han d'arribar, fins a conquerir la glòria.
L'espurna del canvi comença amb un mateix. La força dels somnis és l'arma dels rebels. L'espurna del canvi comença amb un mateix. La força dels somnis és l'arma
Seguirem endavant, seguirem lluitant, i tenim tan poc a perdre. Per l'avui i per demà, pels que han d'arribar, fins a conquerir la glòria. Seguirem endavant, seguirem lluitant, i tenim tan poc a perdre. Per l'avui i per demà, pels que han d'arribar, fins a conquerir la glòria.
No té confins l'espai de tocar,
Et penso molt i aquest pensar-te encara M'eixample el buit i alhora me l'emplena
Trasllado tot l'amor a les paraules. I sol·licitament te l'ofereixo. La tarda és dolça rere el temps.
M'amora les paraules i em sento ple de tu
Sento que el vent agita l'encordat. D'aquest desig que serve i que m'impulsa, la tarda passa pels teus ulls que em mira.
Fins demà!
Porta l'obert a blaves llunyanies. De tu em ve tot allò que tant em manca. I ara què sóc si no el ressò que em diguis?
i vull sentir i escolto en cada cosa. Devar-ho al mar i amb tu se'm quieta. La tarda ens omple les mans.
d'aigua viva. La nit es mostrava cansada, ganes de veure els amics d'una riuada, però no ets tu.
Sortint de classe a les tantes, ens enganyem fàcil, una mirada, sense el temps, però no ets tu. El teu pis ens dona l'imatge, voldríem omplir aquest espai en presència sincera, però no ets tu. I carbassó a l'amanida i la pasta rebullida, anem per l'hort cap al club, però no ets tu. Amb l'espai canvia el clima, no ho pot narrar, una poesia et deixes endur, perquè no ets tu.
I en una recta l'alegria dispara fletxes, melancolia cap a uns pocs, però no ets tu. I l'equilibri i la sang davant del ding i el iau no contemplant es porten, però no ets tu. I fas un crit cap al present i t'atén la teva gent i la veritat d'un filòsof castigat. És molt fàcil i no està pas malament. És molt fàcil
I no s'està pas malament. No s'està pas malament. Des del sofà, un entrepà, sona ben bàsic, però és el que hi ha. Si vols confort, deixes de ser fort. I no és fàcil escriure sobre res ni sobre ningú. Diu un cowboy, però no ets tu.
I a plena llum del dia beus cervesa amb una amiga en un balançí, però no ets tu. I parla poc, no és el que amaga, sap el que vol, el que m'agrada i li fan vodú, però no ets tu. I després fa un té sense teïna, el que havia estat, la cocaïna, i us ve a buscar, tots i a tu.
Vosaltres fent música, les vostres vides, correm perill, una dona rica us ve a buscar, a tots i a tu. Les figures arranc, tres muscatets, amb valentia, s'afrontem, cridem fort, però et fas el dur, ara ets tu. Una resistència per respecte a tu, l'enteniment, un prospecte a tu, que llegeixes viu, sempre que ets tu. Ets plantes fàcil, i no està pas malament. Ets plantes fàcil,
i no s'assapes malament.
Fins demà!
Fins ara!
Amunt aquests sentiments que et fan sentir, més bon i ple d'alegria, que fan que no tinguis por de res. Amunt aquelles paraules que et donen esperança, i fan que no tinguis por, fent que oblidis lo dolent.
Avall, llaman la que sal, llaman la panxa, llaman l'esquena quan s'enganxa. Avall, viure entre tanta corrupció, fan que passin els dies amor, poqueta il·lusió. Vol a la vida sonrisa sin que se te olvide. Vive la vida sin prisa, disfrútala bien.
No tiene sentido vivir así. Tanta preocupación, pudiendo estar feliz. No pierdas el mundo en el rumbo, dirección a ti. Si dejas en algún lugar, las cosas buenas se aparcan. Siente, llenadas al drama. IAIE, IAIO, pinta la vida a la culo. IAIE, IAIO,
ja ja ja ja ja ja ja ja ja ja ja ja
Ja hi som, eh? Ja hi som? Ah, perdó, perdó, perdó. Tu, el teu ritme. En el meu ritme. Lluís, a bem-mos-papo. Sí, a veure, aquesta... Molt bé. En triats millora. La informa, tio. En triats millora. Quan s'acaba de decidir