Title:

Repensar la literatura infantil avui

## Context i convidades L’episodi forma part del programa **"Pots Pensar!" a Ona Mediterrània** i se centra en la **literatura infantil i juvenil**. La conductora conversa amb **Maria Anna Jorba** i **Maria Viette**, especialistes en biblioteca escolar i vinculades a una llibreria especialitzada en llibre infantil. --- ## Què entenem per literatura infantil? Les convidades qüestionen la definició clàssica de *literatura infantil*. ### Més que un gènere tancat • Es rebutja la idea que la literatura infantil sigui només “per a nins” com a categoria reductora. • **Molts llibres infantils poden emocionar i interpel·lar adults**, i això trenca la frontera estricta per edats. • No es considera tant un *gènere literari* com **un conjunt d’obres que poden ser llegides a diferents nivells** segons l’edat i l’experiència lectora. > "Crec que és com un terme que queda una mica fàcil per tot el que és la literatura infantil." ### Lectors adults de literatura infantil • Es destaca l’existència de **lectors adults apassionats de llibres infantils**, que en valoren la potència visual, simbòlica i narrativa. • Això reforça la idea que **no hi ha una frontera rígida entre literatura infantil i d’adults**. --- ## Edats, temes i fronteres morals ### Què es pot tractar segons l’edat? • Es posa en dubte que hi hagi **temes prohibits per a infants**; més aviat cal **adaptar el tractament, el llenguatge i la forma**. • Es critica la tendència a **sobreprotegir els nins** davant de certs continguts en lloc d’acompanyar-los en la lectura. • Les convidades defensen que **el llibre pot ser un espai segur per enfrontar pors, pèrdues i conflictes**. ### Moralització i ús “educatiu” del llibre • Es qüestiona la idea de la literatura infantil com a simple **eina moralitzadora o didàctica**. • El llibre **no hauria de ser només un instrument per transmetre valors**, sinó també un espai de plaer, joc i imaginació. • Es critica l’ús del llibre infantil només com a **“control educatiu” o reforç de conductes**; es reivindica la seva **funció artística i literària plena**. > "No s’hauria de veure servir el llibre infantil com algo educatiu, sinó com el llibre de l’adult: per viure-hi, pensar-hi, emocionar-se." ### Censura, límits i autonomia del lector • S’aborda el debat sobre **censura i autocensura** en llibres infantils (temes controvertits, violència, ideologia). • Es planteja el risc de **“netejar” la literatura** per protegir els infants, allunyant-los de narratives complexes que podrien ajudar-los a pensar. • Les convidades defensen **l’autonomia progressiva del lector infant**: - adaptar el discurs a l’edat; - però **no evitar sempre els conflictes**; - acompanyar en la lectura i la conversa posterior. --- ## Forma, imatge i lectura visual ### Llibres amb poc text i àlbums il·lustrats • Es denuncia el prejudici de pares i adults que **associen “més text” amb “millor llibre”**. • Es reivindiquen els **llibres amb molt pes d’il·lustració o poc text** com a eines potents per treballar: - la *lectura d’imatges*, - la interpretació simbòlica, - la imaginació i la inferència. > "Llegir imatges no és més fàcil; és una altra competència que hem de treballar." • Es considera essencial donar **espai a llibres visuals** perquè els infants aprenguin a **desxifrar el bombardeig d’imatges del món actual**. ### Formats, costos i accessibilitat • Es comenta que **els llibres infantils il·lustrats poden ser cars** (qualitat de paper, color, format) però alhora **molt exigents i rics**. • Es posa de manifest que **no hi ha una correspondència simple entre nombre de pàgines, preu i “qualitat lectora”**. --- ## Escola, biblioteques i mediadors ### Paper de mestres, bibliotecaris i famílies • Es remarca la importància de **qui recomana i acompanya els llibres**: - mestres, - bibliotecaris, - famílies i tutors. • Si aquests mediadors **només valoren el text llarg i “seriós”**, es perden moltes possibilitats de lectura. • Es reivindica **la figura professional de qui coneix bé la literatura infantil**, per poder fer recomanacions riques i variades. ### Escola i espais de lectura • S’assenyala que moltes escoles **no tenen una biblioteca escolar viva i actualitzada**, o bé la tenen infrautilitzada. • Quan hi ha un projecte fort de biblioteca: - s’afavoreix la **lectura per plaer**, - es generen **tallers, activitats i clubs de lectura**, - es crea un **primer contacte afectiu amb els llibres**. • Es defensa que **la literatura infantil ha d’entrar a l’aula no només com a recurs didàctic**, sinó com a **experiència cultural completa**. --- ## Relació amb altres mitjans: cinema, sèries i adaptacions ### Del llibre a la pantalla… i a l’inrevés • Es parla del **fenomen creixent de llibres basats en pel·lícules o sèries** i d’adaptacions cinematogràfiques de llibres infantils. • En alguns casos, la **versió audiovisual eclipsa l’obra literària**, o bé el llibre es converteix en un simple producte derivat. • Les convidades es pregunten si això és: - una **oportunitat d’entrada** a la lectura (els infants arriben al llibre a través del cinema), - o un risc de **banalització de l’obra literària**. ### Intensificació de l’estímul i atenció lectora • Es compara la **sobrestimulació visual i sonora de sèries i vídeos** amb el ritme més lent de la lectura. • Es constata que la **lectura demana un esforç diferent** però molt valuós: - concentració sostinguda, - imaginació pròpia, - construcció interna de les imatges. > L’objectiu no és demonitzar pantalles, sinó **que no siguin “l’únic camí”** i que hi hagi alternatives reals. --- ## Plaer lector, records i experiències personals ### Llibres que marquen la infantesa • Cap al tram final, les convidades comparteixen **llibres que les van marcar de petites** i experiències de lectura que encara les acompanyen. • S’evoquen: - finals que van impactar, - llibres que no van poder acabar en el seu moment, - obres que, rellegides d’adult, **adquireixen nous significats**. ### Relectura des de l’edat adulta • Es parla del retorn a llibres de la infantesa amb **una mirada canviada**: - de nina, un llibre pot ser sobretot emoció; - d’adulta, s’hi detecten **capas de lectura, contextos històrics, qüestions de gènere, violència o poder**. • Aquest retorn permet **revisar també la pròpia educació emocional i moral** rebuda a través dels llibres. --- ## Com recuperar i reforçar la lectura infantil? ### Propostes i pistes de treball Les convidades apunten línies per **enfortir la presència i la qualitat de la literatura infantil**: • **Reconeixement institucional i escolar** de la importància de la lectura literària (no només instrumental). • **Formació de mestres i mediadors** en literatura infantil contemporània. • Donar espai a **àlbums il·lustrats, còmics i formats híbrids** com a lectures plenes, no “de segona”. • **Parlar més de llibres infantils també entre adults**, en cercles de crítica, clubs de lectura i mitjans culturals. • Veure el llibre infantil com **una porta oberta “més enllà de les paraules”**, on imatge, disseny i materialitat també formen part de l’experiència. ### Conclusió de l’episodi L’episodi tanca remarcant que la **literatura infantil és un espai ric, complex i compartit entre infants i adults**. No és un subproducte de la literatura adulta, sinó **un camp propi amb gran potència estètica, emocional i crítica**, que necessita bons mediadors, espais dignes i menys prejudicis. A la part final, la conductora recorda **actes vinculats a la Setmana del Llibre** i activitats organitzades amb el suport de l’**Institut d’Estudis Baleàrics (IEB)**, situant la conversa dins d’un **teixit cultural local actiu**.

['literatura infantil', 'literatura juvenil', 'biblioteca escolar', 'àlbum il·lustrat', 'lectura d’imatges', 'censura', 'moralització', 'educació lectora', 'adaptacions cinematogràfiques', 'còmics', 'lectura per plaer', 'escola', 'famílies i lectura', 'mediadors de lectura', 'Setmana del Llibre', 'Institut d’Estudis Baleàrics', 'IEB', 'Ona Mediterrània', 'Pots Pensar!']